Cloc! d'August Bover r JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA August Bover ens ofereix a C/oc/ un conjunt de versos juganers acompanyats de les il.lustracions de Pere Capellá en una acurada edició d'Arola en la seua col lecció dedicada a la poesia. Fer-ne aquí la presentació és un reconeixement al professor Bover, actualment catedrátic emérit de Filologia Catalana de l¿ Uni- versitat de Barcelona, i al valor d'un llibre estimulant, plaent per l'enginy lingüístic i el compromís vital que hi traspua. Del professor Bover coneixia una part de la seua tasca docent i filológica, l'obra poética la vaig comenqar a descobrir amb Ierres de llicorella (2007), el seu poemari nascut dels paisatges prioratins. La poesia d'August Bover es publica en la maduresa de l'autor i es troba recollida en antologies i en els llibres següents: En pélag d'amor (1999), L'hivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella (2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a l'alemany, l'anglés, l'espanyol, el francés, l'italiá i el japonés. Per tenir una primera visió del conjunt d'aquesta producció re- meto al breu estudi d'Aina Torrent-Lenzen " Entre la quietud i el moviment, el present i la historia: una aproximació a la poesia d'August Bover". Com en Octavio Paz, l'esséncia d'alló poétic en Bover naix de la fixació d'instants de percepció. En referéncia a C/oc, el llibre que avui presentem el professor Enric Balaguer csrrirr' "Dpsnrés dpls darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta s'endinsa pel ca- mins iniciats per l'avantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes clássiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gentilicis desplaqats, els lipogrames mono- vocálics, el monosil.labisme, la seqüéncia de tautogrames, etc. Peró no s'atura aquí, sinó que va molt més enllá tot explorant algunes de les característiques de la llen- gua catalana: el triftong, l'ús de la diéresi, del guionet i del punt volat, l'obertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combina- cions dels pronoms febles, les interjec- cions onomatopeiques o la formació de paraules...",En el próleg de C/oc, el mestre verbívor Márius Serra apunta una idea molt encertada: Suggereix l'adscripció dels lectors a una nova fe, el boverisme, nrc pq fon¡mont: trn " Un eStat mental Yur LIvl que s'alimenta de l'enginy verbal" i fa un repás de les diverses traves lingüístiques que impulsen el poemes del llibre i que en constitueixen el fil conductor. Peró l'exigéncia, el sentit que naix dels poemes va més enllá d'un joc purament formal: En el poema Rims curts, en una tirallonga monosil.lábica, ens dirá que dins de tots els mots hi són tots cinc senys. A partir d'aquí la lectura que proposem es fixa en la descoberta d'aquests cinc sentits, els batecs del llibre, que anem trobant en cinc centres de referéncia: 1- La llengua- El festival de la riquesa i de les possibilitats lingüístiques del catalá constitueix, com ha estat dit, l'aspecte més evident del poemari. En triem, com a mos- tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5 que presenta un tautograma progressiu, és a dir una composició en qué cada vers comenea amb una lletra i va avanqant seguint l'ordre de l'abecedari i que ens recorda un fragment de Gerard Vergés, el seu inacabat tautograma progressiu a L'ombra rogenca de la lloba. El joc verbal es clou en una eclosió en el poema ler- rabastall, amb un cloc, el mot final, que sembla una culminació i un anunci potser d'un nou tomb en la producció literdria de l'August Bover. 2- El reconeixement i afirmació de la tradició literária de l'enginy entre els nos- tres. Amb mencions explícites a Cerverí de Girona, Jaume Roig, la literatura popular, el Pere Quart, de la coneguda Tirallonga de monosíl.labs. Significativament la pri- mera secció del llibre "El palíndrom del nostre primer pare" és dedicada a Llull. 3- El cant a la terra, a través de la toponímia. Dibuixa, com diria el nostre Artur Bladé i Desumvila, una Geografia espiritual, oberta al món -penso en el joc de gentilicis que trobem a Ball de d¡sfresses- i que esdevé un auténtic cant al país. Entre els poemes amb nomen- clátor, citem, per exemple: La relació de pobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix, esmentats aTots som un; Trencadissa, en qué juga amb la "ce trencada"; El reguit- zell de I'enfilafi que recorre el territori de la doble ele, de Benimantell, al sud del País Valenciá a Camporells, a la Franja de Ponent o a la Catalunya francesa; Sinuosa sor¿ amb pobles marcats per la fricció de les "esses" com Orpesa i S'Agaró; els atrevits xocs de sibilants a El faroner de cap d'Artrutx, elc. 4- Lafirmació del país: Llengua, cultura, territori configuren en definitiva una pá- tria que es vol lliure. Llegim-ho en forma de sonet a L'eco, el futur... i nosaltres, publicat a l'Eco de Sitgres la vigília del re- feréndum popular sobre la independéncia de Catalunya. 5- El sentit del jo: A la fi el sentit naix d'un jo que, discretament es manté rere les paraules i que és el garant de les diverses signif icacions que se'ns van mostrant. . Amb C/og aquest jo objectivat en els jocs amb les paraules, ens fa recórrer gaudis, anhels, neguits íntims ialhora col lectius i augura nous camins per al jo i potser també per al país grácies al do, de vegades secret, de la paraula poetica. o