1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 1.1. ANTECEDENTS 1.1.1. Les necessitats detectades Com a punt de partida del projecte utilitzem els resultats de la recerca del grup QUIT sobre la relació entre la formació del graduats i el mercat laboral. Sovint, les competències que desenvolupen estudiants i els coneixements adquirits no es corresponen amb les que requereix la seva pràctica professional futura (Verd i Pérez, 2004). Segons l’avaluació docent de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia duta a terme pel grup de recerca GRET (Grup de Recerca en Educació i Treball) del Departament de Sociologia, entre els objectius de millora de la docència hi figuren: a) incrementar la relació entre la formació dels graduats i la seva futura professió, b) aconseguir més coordinació entre les assignatures de la titulació i c) augmentar la docència en llengua anglesa. S’han pres mesures a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per aconseguir aquests objectius. Per apropar-se al mon laboral, s’ha creat el Directori de Graduats i Graduades al web de la Facultat i es publiquen regularment entrevistes amb els graduats al seu Butlletí mensual. Per promoure l’ús d’anglès a la Facultat, els departaments de la Facultat porten a terme recerca col•laborant amb universitats estrangeres i reben investigadors i professors que imparteixen conferències en anglès. A més, La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia
42
Embed
pagines.uab.catpagines.uab.cat/efect/sites/pagines.uab.cat.efect/files/Informe cientÃ... · Web viewLa necessitat més immediata del projecte va ser la digitalització dels materials
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
1. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
1.1. ANTECEDENTS
1.1.1. Les necessitats detectades
Com a punt de partida del projecte utilitzem els resultats de la recerca del grup QUIT
sobre la relació entre la formació del graduats i el mercat laboral. Sovint, les
competències que desenvolupen estudiants i els coneixements adquirits no es
corresponen amb les que requereix la seva pràctica professional futura (Verd i Pérez,
2004). Segons l’avaluació docent de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
duta a terme pel grup de recerca GRET (Grup de Recerca en Educació i Treball) del
Departament de Sociologia, entre els objectius de millora de la docència hi figuren:
a) incrementar la relació entre la formació dels graduats i la seva futura professió,
b) aconseguir més coordinació entre les assignatures de la titulació i
c) augmentar la docència en llengua anglesa.
S’han pres mesures a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per aconseguir
aquests objectius. Per apropar-se al mon laboral, s’ha creat el Directori de Graduats i
Graduades al web de la Facultat i es publiquen regularment entrevistes amb els
graduats al seu Butlletí mensual. Per promoure l’ús d’anglès a la Facultat, els
departaments de la Facultat porten a terme recerca col•laborant amb universitats
estrangeres i reben investigadors i professors que imparteixen conferències en anglès.
A més, La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia afronta la necessitat de
començar a impartir, a curt termini, 30 crèdits ECTS en llengua anglesa dintre dels
estudis de grau. Amb aquest objectiu, a nivell institucional, s’impulsa docència en
anglès per la part d’aquests professors que dominen aquesta llengua i s’ofereixen
cursos de aprofundiment i els recursos per la creació i revisió de materials en anglès.
Per aconseguir major coordinació entre les assignatures de la titulació es porten
regularment a terme Jornades de Docència a la Facultat, encara que la coordinació
entre diferents assignatures de la titulació es un aspecte a millorar.
En el nostre equip contem amb la experiència d’un projecte de millora de la qualitat
docent anterior del Departament de Traducció i d’Interpretació, finançat també per
l’AGAUR (2005MQD 00152 00152 “Dossier docent i d’aprenentatge en terminologia i
traducció”), en el qual havia participat la Dra. Rodríguez-Inés, membre d’aquest
projecte. Aquest projecte es va proposar vincular els continguts de tres diferents
assignatures: Terminologia Aplicada a la Traducció, Traducció Especialitzada B1 i B2
Anglès-Castellà/Català i Seminari de Traducció Especialitzada Inversa Castellà-
Anglès. L’elaboració d’aquests materials va permetre adoptar un model bimodal
d’ensenyament en les assignatures mencionades i se’n va potenciar la integració
aprofitant el fet que els continguts de totes aquestes assignatures es complementen, ja
que sovint s’hi presenten diferents metodologies per abordar problemes de traducció i
la resolució d’aquests. El projecte actual pretén donar una nova dimensió al concepte
d’integració d’assignatures: tot i que les assignatures que s’imparteixen a la Facultat
de Ciències Polítiques i Sociologia tenen metodologies diferents i els seus continguts
encara no es complementen suficientment, els professors i estudiants poden
beneficiar-se mútuament dels continguts i coneixements adquirits i les inquietuds
desenvolupades pels estudiants en altres assignatures. Es podria esperar que el
concepte de CLIL (Content and Language Integrated Learning), que recentment s’ha
fet popular al context de educació secundària i fins a tot infantil, entri també en la
educació superior, però no ha sigut així: la llengua es veu sovint com a un idioma
vehicular, sobretot en context internacional, però no es posa accent en les
coneixements de llengua adquirides mitjançant l’estudi d’altres assignatures. Una de
les maneres per abordar la integració de la assignatura Anglès per a Ciències Socials
amb altres assignatures de la titulació és utilitzar com a materials els textos que fan
servir els altres professors de la titulació posant-hi èmfasis en aspectes lingüístics. Els
professors d’anglès ja hem començat a treballar en aquesta direcció incorporant als
materials docents de l’assignatura exercicis basats en les conferències de professors
visitants (vegeu, per exemple, Gropas 2007) i dels textos en anglès utilitzats per
professors d’altres assignatures, com ara els del Dr. Verd, membre del projecte.
Un següent pas en la tasca de contextualització de la assignatura d’anglès per a
Ciències Socials seria ampliar el rang de textos utilitzats com a materials docents de la
assignatura, més enllà del mon acadèmic cap al mon professional del graduats. Fem
servir el terme “collaborative training” en el títol del projecte en aquest sentit fent
referència a la col•laboració amb agents socials en la formació dels estudiants, un
concepte que ja s’està introduint a algunes universitats (vegeu, per exemple,
<http://www.brighton.ac.uk/ctc/index.htm>).
1.1.2. Estudis de corpus
L’ús de corpus en la docència d’anglès per a fins específics és una àrea relativament
nova i en ple desenvolupament, com demostren les publicacions recents de Bellés-
Fortuño et al. (2010) i Krajka (2009). En docència de llengües en general els corpus
s’han utilitzat per el disseny de materials (Honeyfield 1989), el disseny curricular i com
el complement als materials de referència existents, però sobretot com un font de
Krajka, Jarek (2011) “EFECT (Expert Field Environment Collaborative Training)” a
Alekseeva, Larissa (ed.) The 18th Simposium on Language for Special Purposes: book
of abstracts, Perm State University, p. 40.
Krajka, Jaroslaw (2012) The Language Teacher in the Digital Age: Towards a
Systematic Approach in Digital Teacher Development (in Polish). Wydavnicto
Universytetu Marii Curie-Sklodowskikj.
Krajka, Jaroslaw (2011) Teaching Writing online –the implementation of Wikis as online
environments for collaborative writing instruction, ВIСНИК, 14.
Krajka, Jaroslaw (2012). “Web 2.0 online collaboration tools as environments for task-
based writing instruction” Journal of Faculty of Educational Sciences 45 (2), Ankara
University, pp. 97-117.
Morawska, I.; Latoch-Zielińska, M.; Krajka; J. (2012). Teraźniejszość – Człowiek –
Edukacja. Kształcenie nauczycieli jako wyzwanie dla uniwersytetu.
Kupriyanov, Roman; Kozlova, Inna (2012). Mnogourovneviy podhod k podgotovke
rabotnikov sotsial’noy sferi (Enfoque gradual en la formación de especialistas del
ámbito social). Herald of Kazan Technological University, num. 14, pp. 220-224.
Muñoz, Carlos Arturo; Hurtado Albir, Amparo; Rodríguez-Inés, Patricia (2012).
“Propuesta integradora para identificar múltiples funciones en géneros médicos.
Estudio del género caso clínico” Lenguaje 40(1), 159-182.
Presas, Marisa; Kozlova, Inna (2012) “Búsqueda léxica en los procesos de producción
textual” en Ordoñez López, Pilar y Conde, Tomás (eds.) Estudios de Traducción e
Interpretación, Vol. I Perspectivas Transversales, Castelló de la Plana: Publicaciones
de la Universitat Jaume I, pp. 115-124.
Presas, Marisa; Kozlova; Inna (2012). “Instrumental competence: Lexical searches in
text production” en García-Izquirdo, Isabel y Monzó, Esther (eds.) Iberian Studies on
Translation and Interpreting, series New Trends in Translation Studies, Vol. 11, Oxford:
Peter Lang, pp. 169-190.
Rodríguez-Inés, Patricia (2012). “Electronic corpora and other ICT (Information and
communication technologies) tools: an integrated approach to translation teaching” The
Interpreter and Translator Trainer 4(2), Manchester: St. Jerome, pp. 251-282.
Rodríguez-Inés, Patricia; Hurtado Albir, Amparo (2012). “Assessing competence in
using electronic corpora in translator training”, a S. Hubscher-Davidson i M. Borodo
(eds.) Global Trends in Translator and Interpreter Training: Mediation and Culture,
Continuum, pp. 96-126.
Kozlova, Inna; Presas, Marisa (pendent d’acceptació) “Cognitive aspects of the
reference process in L2 writing”. Journal of Second Language Writing.
Verd, Joan Miquel; Vero, Josiane (2011). “Introduction : Pourquoi la flexicurité mérite-
elle qu’on en débatte à partir de l’approche par les capacités ?”, Formation-Emploi,
113: pp. 5-14.
Verd, Joan Miquel; López-Andreu, Martí (2011). “The Rewards of a Qualitative
Approach to Life-Course Research. The Example of the Effects of Social Protection
Policies on Career Paths”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative
Social Research, 12(3), Art. 15.
Verd, Joan Miquel; Porcel, Sergio (2012). “An Application of Qualitative Geographic
Information Systems (GIS) in the Field of Urban Sociology Using ATLAS.ti: Uses and
Reflections”, Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research,
13(2), Art. 14.
2.4.3. RESULTATS DE LA 4ª FASE DEL PROJECTE
S’ha creat la pàgina del projecte EFECT allotjada al servidor de la UAB
<http://pagines.uab.cat/efect/>, amb següents apartats: Home, Members, Seminar,
Exercises, Corpus. L’apartat de exercicis s’està actualitzant progressivament i l’apartat
de corpus inclou llistes de paraules i expressions més comunes en cadascuna dels 12
temes i inclou un link a la página <http://efect.projectesainternet.com>. L’empresa
www.projectesainternet.com ha allotjat el corpus amb una interfície de buscador al seu
servidor durant dos anys, el fet que permetrà que no només el alumnat i el personal de
la UAB però qualsevol persona interessada tingui accés a aquest corpus. S’ha
sol·licitat la incorporació del corpus EFECT a Experiències Docents Innovadores a la
web de IDES de la UAB (vegeu l’Annex 10, el document Fitxa_expEFECT.doc).
També s’ha presentat una proposta a la
19a edició del European Simposium on
Languages for Special Purposes que
tindrá lloc aquest estiu a Viena, el
mateix simposi on fa dos anys vam
presentar els plantejaments del projecte
(Foto 8) .
4. BIBLIOGRAFIA
Arnó, E.; Rueda, C.; Soler, A. (2009). “Designing a virtual learning environment for EAP students: "Quantum LEAP (Learning English for Academic Purposes)". A González-Pueyo, I.; Foz Gil, C.; Jaime Siso, M.; Luzón Marco, M.J. (eds.) Teaching academic and professional English online. Oxford: Peter Lang, pp. 57-82.
Arnó E.; Rueda, C. (2011). “Promoting reflection on science, technology, and society among engineering students through an EAP online learning environment.” Journal of English for Academic Purposes, 10 (1), pp. 19-31.
Foto 8. Correu recepció de la proposta.
Aston, G. (1996). “What corpora for ESP?” A Conference on ESP at the University of Pavia, November 1996. [http://www.sslmit.unibo.it/~guy/pavesi.htm]
Aston, G. (1997). “Small and large corpora in language learning”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 51-62.
Aston, G. (2000). “Corpora and language teaching”. A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking language pedagogy from a corpus perspective. Bern: Peter Lang, pp. 7-17.
Bellés-Fortuño, B.; Campoy Cubillo, M.-C.; Gea-Valor, M.L. (2010) Exploring corpus-based research in English language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
Bernardini, S. (2000). “Systematising serendipity: proposals for concordancing large corpora with language learners”. A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking Language Pedagogy from a Corpus Perspective. Bern: Peter Lang, pp. 225-234.
Bowker, L.; Pearson, J. (2002). Working with specialized language: a practical guide to using corpora. London, N.Y: Routledge.
Breeze, R. (2010). “Exploring the difficulties of financial Journalism texts”. A Bellès-Fortuño, B.; Campoy Cubillo, M.-C.; Gea-Valor, M.L. (eds.) Exploring corpus-based research in English language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Pp. 77-86.
Campoy-Cubillo, M. C.; Bellés-Fortuño, B.; Gea-Valor, M.L. (eds.) (2010). Corpus-based Approaches to ELT. Londres / N.Y.: Continuum.
Carrió Pastor, M. L. (2009). “Enhancing learner-teacher collaboration through the use of on-line activities.” A González-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. José Luzón Marco (eds.) Teaching Academic and Professional English Online, pp. 107-127. Bern: Peter Lang.
Cumbreño Espada, A.B.; Rico García, M. (2001). “Análisis de las necesidades en el área de ciencias de salud” in Posteguillo, S.; Fortanet, I.; Palmer, J.C. (eds.) Methodology and New Technologies in Languages for Specific Purposes, Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 305-316.
Curado Fuentes, A.; García Berzosa, M.J. (2000). “Dealing with small representative corpora in ESP.” A Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.) PALC’99: Practical Applications in Language Corpora: papers from the international conference at the University of Lodz, 15-18 April 1999. Frankfurt am Main; N.Y.: Peter Lang. (Lodz studies in language series; 1), pp. 475-488.
Curado Fuentes, A.; Edwards Rokowski, P. (2002). “Task feedback in the design of a Business English corpus”. Conferència pronunciada entre el 26 y el 31 de juliol de 2002, a la Fifth TALC Conference, Bertinoro.
Curado Fuentes, A. (2003) “Academic Language on the Web and Task Competences in ESP.” A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 15-26.
Fernández-Toledo, P. (2002). “New technologies and genre variation. Printed and electronic documents in tertiary education ESP courses”. International Journal of English Studies 2, pp. 251-268.
Huckin, T. (2002). “The rhetorical aspect of academic and professional genre use (or, Specificity Redux)”. Plenary session. 1st. International AELFE Conference. Madrid, setembre 2002.
Flowerdew, L. (2004). “The problem-solution pattern in apprenticeship vs. professional writing: An application of appraisal theory.” A Aston, G.; Bernardini, S.; Stewart, D. (eds.) Corpora and Language Learners, Amsterdam: John Benjamins.
Fortanet Gómez, I. (2013). CLIL in Higher Education. Manchester: Sant Jerome.
Foucou, P.; Kübler, N. (2000). “A web-based environment for teaching technical English.” A L. Burnard; T. McEnery (eds.). Rethinking language pedagogy from a corpus perspective. Bern: Peter Lang, pp. 65-73.
Gavioli, L. (1997). “Exploring texts through the concordancer: guiding the learner”. A A. Wichmann et al. (eds.). Teaching and Language Corpora. Londres, N.Y.: Longman, pp. 83-99.
Gavioli, L. (2001). “The learner as researcher: introducing corpus concordancing in the classroom.” A Aston, G. (ed.). Learning with corpora. Bolonia: CLUEB, pp. 108-137.
Gropas, Ruby (2009) Final report on Politis Project <www.politis-europe.uni-oldenburg.de>
Honeyfield, J. (1989). “A typology of exercises based on computer-generated concordance material.” A Guidelines: a periodical for classroom language teachers, 2(1), pp. 42-50.
Jabbour, G. (1997). “Where is the writer in a frequency list?: Using a corpus of medical research articles in teaching.” A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 178-188.
Johns, T. (1991). “Should you be persuaded – Two samples of data-driven learning materials.” ELR Journal: English Language Research (Special issue on classroom concordancing) 4, pp. 1-16.
Kasper, L. F. (2000). “The Internet and content-based college ESL instruction: Reading, writing and research.” A Kasper, L. (ed.): Content-based college ESL instruction. Mahwah: Lawrence Earlbaum, pp. 183-201.
Kettemann, B. (1997). “Concordancing as input enhancement in ELT”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 63-73.
Krajka, Jaroslaw (2000). “Using the Internet in ESL writing instruction” The Internet TESL Journal, 6/11.
Kiliçkaya, F.; Krajka, J. (2004). “Comparative usefulness of online and traditional vocabulary learning” TOJET, 9/2.
Krajka, Jaroslaw (2009). “Concordancing 2.0: On Custom-Made Corpora” Handbook of Research on Web 2.0 and Second Language Learning, Information Science Publishing.
Krishnamurthy, R.; Gallego Hernández, D. (2011). COMENEGO (Corpus Multilingüe de Economía y Negocios): corpus estable vs. metodologías ad hoc (web as/for corpus) aplicadas a la práctica de la traducción económica, comercial y financiera. Proceedings of CILC 2011 - III Congreso Internacional de Lingüística de Corpus, hosted by Departamento de Linguistica Aplicada, Universidad Politécnica de Valencia, Spain, 7-9 April, 2011.
Lope, A.; López, P.; Lozares, C.; Martín, A.; Miguélez, F.; Llorens, C.; Martí, J.; Verd, J.M.-GRUP QUIT (2000). ¿Sirve la formación para el empleo?. Madrid: Consejo Económico y Social.
López de Vergara Méndez, A.F.; Luis Estevez, J.A. (2003). “Net Catching: Creating ESPecial materials.” A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 27-38.
Luzón Marco, M.J. (2003). “Web-based research activities for ESP”. A Piqué-Angordans, J. et al. (eds.) Internet in language for specific purposes and foreign language teaching. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 123-132.
Luzón, M. J. (2009). “Learning academic and professional English online: Integrating Technology, Language learning and disciplinary knowledge”. A Gonzalez-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. Jose Luzon Marco (eds.) (2009) Teaching Academic and Professional English Online. Bern: Peter Lang, pp. 107-127.
Luzón, M.J., Ruiz-Madrid, M.N. and Villanueva, M.L. (eds.) (2010). Digital Genres, New Literacies and Autonomy in Language Learning. Cambridge Scholars Publishing.
Mavor, R.; Trayner, B. (2001). “Aligning genre and practice with learning in higher education; an interdisciplinary perspective for course design and teaching”. English for Specific Purposes 20, pp. 345-366.
Mungra, Ph. (2009). “Online Delivery of a Writing Course: Description of a Blended Language Course Integrated into Medicine”. A Gonzalez-Pueyo, I.; C. Foz Gil, M. Jaime Siso i M. Jose Luzon Marco (eds.) Teaching Academic and Professional English Online. Bern: Peter Lang.
Parkinson, J. (2000): “Acquiring scientific literacy through content and genre: a theme based language course for science students.” English for Specific Purposes 19, pp. 369-387.
Räisänen, Ch.; Fortanet-Gómez, I. (2008). “ESP Teaching and learning in Western European Higher Education”. A I. Fortanet-Gómez and Ch. Räisänen (eds.) ESP in European Higher Education. Integrating Language and Content. Amsterdam: John Benjamins, pp. 11-51.
Swales, J. (1998). Other floors, other voices: A textography of a small university building. London: Lawrence Earlbaum.
Rodríguez-Inés, P. (2006). “The Application of Electronic Corpora to Translation Teaching within a Task-Based Approach”, a Hornero, A. et al. (eds.) Corpus Linguistics: Applications for the Study of English. Bern: Peter Lang, pp. 301-312.
Rodríguez-Inés, P. (2008). “Uso de corpus electrónicos en la formación de traductores (inglés-español-inglés)”. Tesi doctoral. Departament de Traducció i d’Interpretació. Universitat Autònoma de Barcelona. Es publicarà a http://www.aieti.eu/
Rodríguez-Inés, P. (ed.) (2009). “L’aplicació dels corpus lingüístics a la traducció”. Revista Tradumàtica, 7.
Rodríguez-Inés, P. (2010). “Electronic corpora and other ICT (Information and communication technologies) tools: an integrated approach to translation teaching”, The Interpreter and Translator Trainer 4 (2), Manchester: St. Jerome, pp. 251-282.
Rueda Ramos, C. et al. (2002). “Recursos para el aprendizaje autónomo: un entorno virtual en los cursos de IFE”. Paper presented at the 1st International AELFE Conference. Madrid: 25-28 setembre 2002.
Soler, A. et al. (2006). “A hypermedia project for EAP students. Interactive materials in a virtual learning environment”. Communication presented at the 5th AELFE Conference. Zaragoza (Spain): 14-16 September 2006.
Tribble, C. (1997). “Improvising corpora for ELT: quick-and-dirty ways of developing corpora for language teaching”. A B. Lewandowska-Tomaszczyk; P.J. Melia (eds.). PALC'97: Practical Applications in Language Corpora. Lodz: Lodz University Press, pp. 106-117.
Verd, J.M.; Pérez, C. (2004). "Skills and credentials at the core of the relation between resources and employment", en VV.AA. Wage and welfare. New perspectives on employment and social rights in Europe. Brussels: Presses Interuniversitaires Européennes-Peter Lang, pp.101-126.
Verd, J.M. (2005). "El uso de la teoría de redes sociales en la representación y análisis de textos. De las redes semánticas al análisis de redes textuales". Empiria, Revista de Metodología de Ciencias Sociales. 10: 129-15022, Núm. 1, pp. 67-87.
Lope, A.; López, P.; Lozares, C.; Martín, A.; Miguélez, F.; Llorens, C.; Martí, J.; Verd, J.M.-GRUP QUIT (2000). ¿Sirve la formación para el empleo?. Madrid: Consejo Económico y Social.
Lozares, C.; Verd, J.M.; Moreno, S.; Barranco, O.; Massó, M. (2004). "El proceso de trabajo desde las perspectivas de la actividad situada y del conocimiento socialmente distribuido". Cuaderno de Relaciones Laborales. Vol. 22, Núm. 1: 67-87.
Yang, H. (1985). “The JDEST computer corpus of texts in English for science and technology”. ICAME News, 9, pp. 24-5.
Zhu, Q. (1989). “A quantitative look at the Guangzhou Petroleum English Corpus”. ICAME Journal, 13, pp. 28-38.