PROPOSTA DE CENTRE D’ACTIVITATS ESPORTIVES AL MEDI NATURAL L’EDUCACIÓ MOTRIU, AMBIENTAL I EN VALORS Treball final de grau presentat per: Toni Grima Migueles Dirigit per: Raquel Font Lladó
PROPOSTA DE CENTRE D’ACTIVITATS
ESPORTIVES AL MEDI NATURAL
L’EDUCACIÓ MOTRIU, AMBIENTAL I EN VALORS
Treball final de grau presentat per:
Toni Grima Migueles
Dirigit per:
Raquel Font Lladó
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
2
ÍNDEX
AGRAÏMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.4
RESUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.5
RESUMEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.6
ABSTRACT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.7
1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.8
2. MARC TEÒRIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.10
2.1. Classificació dels esports al medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.11
2.2. Activitat esportiva i medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.12
2.3. Potencialitats educatives de l’educació motriu en l’entorn natural . . Pàg.13
2.3.1 Educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.13
2.3.1.1. Falta d’educació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.13
2.3.1.2. Impacte antropogènic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.14
2.3.2. Educació en valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.15
2.3.3. Educació motriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.16
2.3.3.1. Praxiologia motriu, lògica interna i conducta motriu . Pàg.17
2.4. Objectiu pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.18
2.5. Educació en risc i seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.19
3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: EL CEMN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.21
3.1 Finalitat del projecte CEMN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.22
3.2. Organització i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.23
3.2.1. Organigrama dels recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.24
3.2.2. Recursos materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.25
3.2.3. Activitat esportiva a desenvolupar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.26
3.2.3.1. Trekking i trail running . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.27
3.2.3.2. Escalada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.30
3.2.3.3. BTT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.33
3.2.3.4. Orientació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.36
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
3
3.2.3.5. Continguts transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.39
3.2.3.6. Justificació dels continguts a desenvolupar . . . . . . . Pàg.40
3.3. Taula del programa anual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.40
3.3.1. Justificació de la programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42
3.4. Viabilitat econòmica del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42
3.4.1. Recursos materials necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.42
3.4.2. Recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.44
3.4.3. Despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.44
3.4.4. Ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.45
3.4.5. Balanç de comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.46
3.4.6. Justificació de la viabilitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.46
4. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48
4.1 El marc teòric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48
4.2. El Centre Esportiu al Medi Natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.48
5. BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg.49
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
4
AGRAÏMENTS
Dedicat a la Cristina Fernández.
Per compartir sabers i experiències inoblidables.
Per la generositat i la disponibilitat incondicional.
Pels horitzons oberts i camins mostrats.
Per servir-me d’inspiració permanent d’inquietuds.
Per l’amistat mostrada al llarg de tots aquests anys.
"De nuestros miedos
nacen nuestros corajes,
y en nuestras dudas
viven nuestras certezas.
Los sueños anuncian
otra realidad posible,
y los delirios otra razón.
En los extravíos
nos esperan los hallazgos
porque es preciso perderse
para volver a encontrarse."
Eduardo Galeano.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
5
RESUM
Aquest projecte consisteix en la creació d’un centre d’activitats esportives a la muntanya el qual
està adreçat a un grup d’edat entre els 13 i els 18 anys. Té la finalitat d’esdevenir una eina de
desenvolupament i formació de l’adolescent a la muntanya mitjançant la pràctica esportiva de
diferents esports com el senderisme, BTT, activitats d’orientació, escalada o córrer per la
muntanya, entre d’altres.
L’objectiu d’aquest centre és formar als practicants en una educació en valors mitjançant la
vivència d’experiències que ajudin a fomentar els valors ètics i morals com la cooperació,
l’autoestima, el respecte, la tolerància, la solidaritat i a formar-se en una actitud personal de
sensibilització ambiental vers al medi natural que ens envolta. Es pretén, també, dotar als
practicants dels coneixements de familiarització i d’interacció amb el medi per a adaptar-se a la
variabilitat constant del terreny en el qual es desenvolupa l’activitat esportiva de la forma més
segura possible per tal de gaudir-ne al màxim. Trobarem, els avantatges que comporta la
pràctica esportiva en un medi inestable i de constant canvi a nivell cognitiu i motriu i l’adaptació
de les persones vers aquests fets.
Aquesta proposta inclou el disseny de posada en pràctica del projecte en una de les entitats més
històriques i emblemàtiques de Catalunya: el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG).
Aquesta posada en pràctica, dins d’un marc institucional com és el GEiEG comportarà
l’adaptació del projecte a les demandes del propi centre, a les persones que el formen, a
l’economia, als recursos materials i personals existents i a molts altres factors que s’hauran de
tenir en compte i que poden ser beneficiosos per a la posada en marxa d’aquest centre.
PARAULES CLAUS: Activitats esportives al medi natural, educació ambiental, educació en
valors, educació motriu, objectius pedagògics.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
6
RESUMEN
Este proyecto consiste en la creación de un centro de actividades deportivas en la montaña
dirigido a un grupo de edad entre los 13 y los 18 años y tiene la finalidad de ser una herramienta
de desarollo y formación del adolescente mediante la práctica deportiva de diferentes deportes
como el senderismo, BTT, actividades de orientación, escalada o correr por la montaña entre
otras.
El objetivo de este centro es formar a los practicantes en una educación de valores mediante la
vivencia de experiencias que ayuden a fomentar los valores éticos y morales como la
cooperación, la autoestima, la tolerancia o la solidaridad y a formarse en una actitud de respeto y
de sensibilización ambiental sobre el medio natural que nos envuelve. Se pretende, también,
dotar a los practicantes de los conocimientos de familiarización y interacción con el medio para
adaptarse a la variabilidad constante del terreno en el cual se desarrolla la actividad deportiva de
la forma más segura posible con el fin del disfrutar al máximo. Encontraremos las ventajas que
comporta la práctica deportiva en un medio inestable y de constante cambio a nivel cognitivo y
motriz y la adaptación de las personas a estos hechos.
Esta propuesta incluye el diseño de puesta en práctica del proyecto de una de las entidades más
históricas y emblemáticas de Catalunya: el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). La
puesta en práctica dentro de un marco institucional como es el GEiEG comportará la adaptación
del proyecto a las demandas del propio centro, a las personas que lo forman, a la economía, los
recursos materiales y personales existentes y a muchos otros factores que se deberán tener en
cuenta y que pueden ser beneficiosos para la puesta en marcha de esto centro.
PALABRAS CLAVES: Actividades deportivas en el medio natural, educación ambiental,
educación en valores, educación motriz, objetivos pedagógicos.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
7
ABSTRACT
This research show the creation of an sportive activities’ center in the mountain situated in the
city of Girona which is addressed to a group of people between 13 and 18 years old and has the
purpose to being learning development and educating for teenagers in the mountains, through
the practice of different sports such as hiking, BTT, orientation activities, climbing, trail running
and so forth such as.
The aim of this centre is to form the practitioners in a education in values through experiences by
helping the creation of ethical and moral values such as cooperation, self- confidence, tolerance
or solidarity and grow up surrounded by respect and environmental awareness. Through teaching
the target group the familiarization knowledge and interaction with the environment, they will learn
to the constant variability of each which develops the sporting activities in order to enjoy them
fully. We will find, also, the advantages involved in the sportive practice in an unstable medium
and of constant change to cognitive level and motor development and the adaptation to those
who.
This project will also be adapted for use in one of the most historical entities and emblematic of
Catalunya: the Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). The implementation of this
project in an institutional frame in GEiEG will lead to the adaptation of the project to the demands
of the centre, the people who form it, the economy of the entity, existent material and personal
resources and to many other factors that will need to been taken into account and that may be
beneficial for the start of this center.
KEY WORDS: Sports activities in the natural environment, environmental education, values
education, motor education, pedagogical objectives.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
8
1. INTRODUCCIÓ
Els esports practicats al medi natural tenen unes característiques pròpies que són diferents a la
resta d’esports -futbol, bàsquet, atletisme, etc-. els quals són més coneguts, estudiats i
sistematitzats. A l’actualitat, els esports que es practiquen al medi natural estan incrementant el
seu número de participants i ofereixen una gran recompensa en quant a experiència i vivència de
noves sensacions. Això és degut a que es produeixen en espais no habituals de l’home urbà i
que, per tant, són més desconeguts i és per això que a través d’aquest boom de practicants, han
aparegut nombroses empreses turístiques que ofereixen diferents pràctiques esportives com el
caiac, el desens de barrancs, el parapent i altres esports que són coneguts com esports
d’aventura i que faciliten la seva realització al practicant.
En el moment de plantejar la realització del treball final de grau, el primer que vaig qüestionar-me
va ser com podia relacionar les pràctiques universitàries amb el treball final de grau. Les
pràctiques externes consistien en dur a terme la direcció tècnica d'una oferta esportiva per a
nens i nenes de 3 a 12 anys en el Grup Excursionista i Esportiu de Girona (GEiEG). L’objectiu,
per tant, era trobar un tema que m’il·lusionés i em cridés l’atenció i amb el qual pogués
desenvolupar tot un projecte com és el TFG i que tingués sintonia amb el lloc on anava a
realitzar les 150 hores de pràctiques. Mentre realitzava les pràctiques em vaig adonar de que els
joves practicants realitzaven els esports més comuns d’aquesta societat i sempre dins
d’instal·lacions esportives així que vaig decidir-me a crear una escola especialitzada en esports
al medi natural on nens i adolescents realitzessin esports en un medi al qual no estan
acostumats, fora de les facilitats i les seguretats que dona el medi urbà ja que seria una eina molt
útil de desenvolupament propi dels joves practicants i una gran oportunitat d’innovació. A més, el
fet de que simpatitzés amb aquest tipus d’activitats esportives i d’altres que es poden realitzar en
el medi natural va ser essencial per a impulsar aquesta idea.
La meva intenció en aquest projecte, però, no és la de crear una empresa de pràctica esportiva
sinó que té l’objectiu d’aprofitar la natura per a formar en valors als joves adolescents en
diferents esports realitzables per tal de que puguin aconseguir ser totalment autònoms i experts
en aquestes pràctiques esportives en el futur.
Per tant, el present treball final de grau crearà un centre d’activitats esportives al medi natural,
anomenat CEMN, i que inclourà la pràctica esportiva de diferents esports com BTT, escalada,
orientació, senderisme i el trail running. Aquests esports es practicaran en funció de tres nivells
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
9
d’edat (13 i 14 anys, 15 i 16 anys i l’últim de 17 i 18 anys) i segons les dificultats que presentin
les condicions i les possibilitats d’aprenentatge de cada grup.
Un cop definida la idea del CEMN, el següent pas va ser preguntar-se allò que pretenia que
inclogués la proposta i quines característiques el definirien. La relació més gran que vaig voler
plasmar en aquest centre era la relació entre la pràctica esportiva i el medi ambient, des de tots
els seus punts de vista: interacció i motricitat, vincles personals i afectius, respecte i cura del
medi ambient i l’aspecte esportiu i competitiu. Per tant, aquesta proposta de centre pretén
potenciar diferents aspectes i coneixements de diferents àmbits dins del jove esportista.
En aquest projecte, doncs, trobareu no només una proposta de centre d’esports al medi natural
sinó que també trobem una eina de formació vers la vida i la relació amb el medi natural.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
10
2. MARC TEÒRIC
Quan parlem d’esports al medi natural a Catalunya ens veiem obligats a parlar del nombrós grup
d’associacions, federacions i centres muntanyencs fundats al llarg dels segles XIX i XX i dels
quals hi formen part milers de persones amants de la natura i dels esports al medi natural.
Aquestes persones troben en la organització, a partir d’entitats esportives, una de les millors
formes de fomentar i respectar aquesta pràctica vers al medi natural i el seu entorn ja que tenen
la funció de preservar el medi natural i promocionar tot tipus d’activitats culturals i esportives amb
la natura com a protagonista.
Els esports que es poden realitzar al medi natural engloben una gran quantitat de modalitats
esportives diferents, segons les pròpies característiques de l’esport, la tècnica a executar, el
tipus d’entrenament, etc., però totes tenen com a nexe d’unió el mateix terreny de joc, el medi
natural. Aquest, és un escenari canviant que modifica, substancialment, el desenvolupament de
les activitats esportives juntament amb les condicions ambientals existents i poden patir
variacions segons el tipus de vegetació, la temperatura, el clima, l’època de l’any o l’altura.
És necessari aclarir que en el present projecte i d’aquí en endavant no parlarem d’activitat física
sinó d’activitat esportiva, ja que creiem què és una paraula més tècnica i menys genèrica de
manera que s’adequa més a les activitats que pretenem realitzar al medi natural. Un altre
tecnicisme què és necessari matisar és la definició del medi on desenvoluparem aquestes
activitats esportives, el qual serà definit, quan parlem en termes generals, com a medi natural.
Aquest matís es fonamenta en la idea de F. Funollet (1995), el qual ens exemplifica que un
senyor no habituat al camp pot viure una vertadera aventura fent vivac una nit al costat de casa,
mentre que un altre necessitarà anar-se’n a l’Everest. Funollet (1995) ens classifica el medi
natural en tres tipus:
- Espais naturals que no han estat modificats ni alterats per l’home (pic d’alta muntanya).
- L’entorn que no ha estat excessivament modificat per la mà de l’home (la muntanya en
general).
- L’espai que ha estat molt explorat i modificat, però en el que ha cessat l’activitat humana
fonamental (agrícola, ramadera, minera, etc.).
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
11
2.1. Classificació dels esports al medi natural
Abans de realitzar i posicionar-nos per una proposta de classificació dels esports que es poden
practicar el medi natural ens veiem obligats a explicar que existeixen una gran varietat de
classificacions depenent del nombre de participants (individual o en grup), de l’època en la qual
es poden practicar les diferents activitats (hivern, estiu o tot l’any), de la necessitat de material o
del tipus d’implement, del medi en el qual s’hi desenvolupa (terrestre, aquàtic o aeri), del grau de
dificultat de l’activitat, del nivell de risc, etc. El model de classificació que hem considerat més
adequat pel tipus de projecte és el proposat per F. Funollet, descrita i explicada al següent
quadre (Fig.1):
Figura 1. Classificació de la tipologia dels esports realitzats al medi natural. (F. Funollet: 1995).
El primer ítem classificatori amb el que ens trobem és la trajectòria de les dimensions en la qual
es practica l’activitat esportiva. Els esports que es practiquen en tres dimensions són possibles
gràcies a l’aplicació de noves tecnologies que els permeten realitzar. El pla en aquestes
dimensions serà, doncs, inestable, mentre que en el pla bidimensional trobem els esports
practicats en horitzontal i en vertical. F. Funollet (1995) descriu els elements segons si són
estables (terra, roca, neu, gel) o inestables (aire, aigua) i afirma que es considera estable aquell
element que permet suportar el nostre pes i realitzar moviments i inestable quan no suporta el
nostre pes i dificulta el moviment. A continuació, trobem una classificació segons el contacte en
qualsevol element, ja sigui directe o indirecte i la última classificació realitzada és sobre el
desplaçament, és a dir, la forma de moure’ns pels medi natural.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
12
2.2. Activitat esportiva i medi natural
Segons el nostre punt de vista, doncs, el medi natural esdevé un punt imprescindible per al
desenvolupament motriu i cognitiu dels joves esportistes. Quan un individu interacciona amb el
medi natural mitjançant els seus desplaçaments, es produeix una convergència en la variabilitat
dels seus components i de les seves manifestacions, atès que precisament és aquesta
heterogeneïtat d’elements constitutius allò que provoca i origina una motricitat especial. Lapetra
(2005), afirma que la convergència es localitza en un dels factors intrínsecs d’un mitjà
desconegut, inhabitual i imprevisible: la incertesa.
Promoure l’activitat esportiva dins de l’àmbit del medi natural esdevé, per tant, de vital
importància perquè suposa el retorn a la natura per part de la societat. Els participants, doncs,
podran crear i desenvolupar tota mena de situacions a partir de la configuració canviant dels
elements rurals que van apareixent al llarg del desplaçament desconegut i misteriós, mancat de
les comoditats habituals amb la finalitat de recuperar el contacte amb la natura.
La interacció amb el medi, adaptar-se a la inestabilitat i als canvis, la presa d’informació constant
sobre els estímuls més rellevants, la percepció del risc i les conseqüències incertes així com la
pràctica en grup ajuda als esportistes a distanciar-se de la vida quotidiana i a interaccionar amb
un medi on no hi estan acostumats i on qualsevol comportament motriu en aquest espai resulta
imprevisible. Tanmateix, dins d’aquest tipus de pràctica esportiva al medi natural trobem que hi
ha avantatges respecte altres medis, com per exemple, l’elaboració d’estratègies cognitives i
motrius que permeten desenvolupar-se d’una manera segura i fàcil, dotant a l’esportista d’una
autonomia real perquè analitzi subjectivament les situacions contextuals en les quals es veu
involucrat i decideixi la forma d’utilitzar els elements circumdants. Es pot dir que “aquestes
modalitats obliguen a l’individu a una ‘metaadaptació’, és a dir, una adaptació sobre la pròpia
adaptació, d’una banda en relació amb la configuració i impediment del medi i d’altra banda en
funció de l’estratègica efectuada” (Bernadet, 1991: 408).
Segons D. Castillo, X. Fajardo i F. Funollet (1995), els objectius de l’activitat esportiva al medi
natural són conèixer i experimentar diferents activitats esportives a la natura tot formant-se en
una actitud personal de respecte en relació amb el medi natural, manifestar autonomia personal
en la planificació i saber executar accions motrius en diverses situacions i medis, com també el
coneixement i respecte del material i les instal·lacions i valorar les diferents activitats esportives
com a recursos adequats per a l’ocupació del temps lliure.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
13
2.3. Potencialitats educatives de l’educació motriu en l’entorn natural
2.3.1. Educació ambiental
Segons Fernández Balboa (2000), l’educació ambiental ha de ser entesa com la formació
d’individus per conèixer i reconèixer les interaccions entre el que hi ha de “natural” i “social” en
l’entorn i que s’ha d’actuar en aquest àmbit realitzant activitats que no deteriorin l’equilibri que els
processos naturals han desenvolupat i promogut. Aquesta és, doncs, una tasca de bona qualitat
de vida per a tots els éssers humans. Per tant, en aquest treball pretenem remarcar la
importància de l’educació ambiental aplicada a la pràctica esportiva perquè creiem que mantenir
el medi natural en un bon estat de conservació assegura la supervivència d’aquestes activitats
esportives.
Fernández Balboa (2000) afirma que la nostra tasca com a formadors seria contribuir a que els
participants clarifiquin els seus valors, siguin conscients del que implica malmetre el medi natural
i puguin plantejar conflictes de valors on la seva resolució contribueixi al desenvolupament moral
propi i faci més fàcil la participació en accions futures per millorar les condicions de l’entorn del
qual hi formem part. Partint d’aquesta mateixa base, afirmem que utilitzarem l’educació ambiental
com a forma de prevenció per tal d’aconseguir que l’activitat esportiva sigui el més sostenible
possible.
2.3.1.1. Falta d’educació ambiental
En els últims anys, l’educació ambiental ha anat adquirint importància degut a la contaminació i a
la destrucció constant a la que l’espècie humana ha sotmès el medi natural. Per tant, ens veiem
obligats a parlar de la manca d’educació ambiental dins de la societat i de les seves
conseqüències que comporta sobre:
- El sòl: compactació, erosió i canvis dels perfils topogràfics.
- L’aigua: turbulentes, eutrofització, contaminació, etc.
- Efectes sobre la vegetació: disminució de la riquesa d’espècies mediterrànies,
desforestació, extinció d’espècies autòctones.
- La fauna: efectes directes (disminució de població i extinció d’espècies) i indirectes
(destrucció de l’hàbitat i fonts d’alimentació).
- L’aire: emissió de gasos contaminants, aixecament de pols, contaminació acústica
generada per activitat humana, grups massius, conduccions irrespectuoses, carretera,
xarxa viària, etc.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
14
Segons les experiències reals que descriu López (1997: 79), la realitat ens mostra que la
realització de pràctica esportiva al medi natural no genera per si mateixa sensibilització i
educació ambiental i que aquestes depenen en gran mesura del tractament educatiu que es rebi
i de l’actitud i comportament de les persones i/o grups socials amb els que l’individu s’inicia en
aquest tipus d’activitats a l’aire lliure. A continuació, podem observar els impactes antropogènics
derivats de les activitats esportives que es desenvoluparan en aquest projecte (Fig.2).
2.3.1.2. Impacte antropogènic
ESPORT IMPACTE ANTROPOGÈNIC
Orientació
- Destrucció del medi per l’acció de córrer. - Pèrdua de vegetació per trepitjada. - Destrucció de la flora i de l’hàbitat com a conseqüència de no usar la xarxa
bàsica de camins de muntanya i caminar camp a través. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent.
Excursionisme, trekking i trail
- Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria, hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora.
- Pèrdua de vegetació per trepitjada. - Compactació del sól i erosió. - Producció de soroll (contaminació acústica). - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent. - Abandonament de deixalles. - Reducció o supressió de l’horitzó orgànic. - Erosió del territori per l’acció de córrer.
BTT
- Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria, hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora.
- Erosió de terrenys amb pendents. Erosió de les pistes forestals i corriols. - Pèrdua de vegetació per trepitjada de rodes. - Erosió del terreny per circular amb BTT. Aparició d’arrels, danys a la vegetació i
canvis en la composició florística (aparició de vegetació pròpia de vores de camins).
- Creació de nous corriols que tenen impacte en la fauna. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent.
Escalada
- Esquerdes i ruptures en roques i esqueis. - Pertorbació de les espècies, especialment en els períodes de reproducció, cria,
hibernació i migració, amb destrucció de microfauna i flora. - Afectació d’ocells nidificats i vegetació rupícola per presència humana. - Abandonament de nius i fracàs de la reproducció. - Impulsos negatius en la productivitat i evolució de la població d’aus. - Risc d’incendi forestal degut a l’afluència massiva de gent. - Erosió de la roca.
Esquí
- Degradació i destrucció dels estrats herbacis i arbustius. - Presència humana i contaminació acústica en zones isolades que afecten a les
poblacions faunístiques. - Canvis dels perfils topogràfics per a realitzar les construccions de les
instal·lacions de les pistes d’esquí. - Construcció de vasos d’aigua per a la fabricació de neu artificial. - Obligació de les faunes salvatges a canviar d’hàbitat.
Figura 2. Llistat dels impactes antropogènics derivats dels esports practicats al medi natural.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
15
La proposta que desenvolupa aquest projecte té com a finalitat l’ús de l’educació ambiental com
un component essencial en l’activitat esportiva al medi natural, per tal de disminuir el dany i
conscienciant-nos de les possibilitats de millora de l’espai natural i preservació del medi. Per tant,
trobem necessari un canvi en el comportament dels futurs usuaris dotant-los dels coneixements
bàsics per a la preservació i manteniment del medi a l’hora de realitzar activitats físiques o
d’esbarjo.
Tal i com afirma F. Funollet (2002), l’educació ambiental per si sola no té sentit, cal integrar-la a
totes les àrees de coneixement, i en l’àmbit de l’educació fisico-esportiva cal integrar-la als
continguts de les activitats esportives que es facin en el medi natural. Els sistemes educatius
actuals han de tendir a integrar l’individu en el seu entorn natural des d’una perspectiva global.
S’ha d’aprofitar l’interès creixent per l’activitat esportiva en el medi natural, com a element
motivacional d’una educació ambiental integrada als continguts de l’ensenyament esportiu.
2.3.2. Educació en valors
Per parlar d’educació en valors en centrarem en B. Hall i B.Tonna (2002), els quals conceben els
valors com a ideals que donen sentit a les nostres vides, expressats a través de prioritats que
escollim, que es reflecteixen en la conducta humana i que constitueixen l’essència del que dona
significat a la persona, que ens mou i ens motiva.
Pep Invernó (2006: 28), afirma que les accions educatives estan contextualitzades en la societat
que els pertoca i com a tals intenten donar resposta a les demandes d’aquesta. Però tot i així es
pot fer la lectura crítica de fins a quin punt és coherent presentar una proposta educativa per
treballar els valors a l’escola quan a fora d’aquesta es viuen i es potencien de vegades verdaders
contravalors. Aquest fet ens porta a pensar si realment existeix el mític dilema de l’existència o
no d’una crisi de valors.
El present projecte pretén inculcar en els joves esportistes aquells valors pels quals el Centre
d’Esport al Medi Natural ha estat creat i creu que són necessaris per a la bona pràctica esportiva
vers al medi natural i per al desenvolupament de la persona i les seves conductes i relacions.
Aquests valors que es defensen són aquells que tenen un posicionament favorable a la relació
amb el medi que ens envolta i al desenvolupament de la persona a partir de fonaments socials i
estructures de pensaments que el permetin ser crític i tenir inquietuds. Per tant, defensem la idea
de que abans de formar esportistes s’han de formar persones. Tot i posicionar-nos i ser afins a
uns valors determinats i hi hagi o no una crisi de valors entre la societat actual, el que es cerca
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
16
és que el jove esportista pugui qüestionar i posar en dubte els seus propis valors a partir de
l’experiència i des d’una perspectiva social i de realitat.
2.3.3. Educació motriu
Si ens centrem en els esports que es practiquen en el medi natural que, com ja hem dit, es
desenvolupen en un espai d’acció inestable entenem que la forma de comportar-nos serà
diferent segons la nostra pròpia experiència i de la percepció que obtinguem en aquell precís
instant sobre la demanda motriu que ens mana la situació motriu existent. P. Parlebas (1981)
publica una classificació de les pràctiques motrius a partir de concebre qualsevol situació motriu
com un sistema en el que el participant es relaciona globalment amb la presència o absència de
companys (C), d’atversaris (A) i amb l’incertesa de l’entorn físic (I). Aquests criteris ens permeten
caracteritzar qualsevol situació motriu i realitzar diferents categories en les que es fonamenta
l’acció motriu de qualsevol joc o esport.
En quant a les a habilitats motrius bàsiques (HMB), De la Torre (1995) les defineix com “pautas
motrices o movimientos fundamentales, que no tienen demasiado en cuenta la precisión ni la
eficacia. En el present treball, parlarem de la classificació que inclou els desplaçaments, els
salts, els girs i el control i manipulació d’objectes. A continuació, es presenta la taula (Fig.3) amb
els esports que practiquem i la relació que tenen amb les HMB.
SENDERISME I TRAIL ORIENTACIÓ BTT ESCALADA
HA
BIL
ITA
TS
MO
TR
IUS
BÀ
SIQ
UE
S (
HM
B)
DE
SP
LAÇ
AM
EN
T
Caminar i córrer per terrenys estables i
inestables, travessar corriols, terrenys
irregulars, en constant canvi i amb desnivell.
Córrer per la muntanya, passar per corriols, travessar boscs i
terrenys frondosos, irregulars, en constant canvi i amb desnivell.
Desplaçament amb mecanisme mecànic o implement: assegut
o dempeus en bicicleta.
Desplaçament en quadrupèdia vertical gràcies a l’acció de
trepar i desplaçament
lateral.
SA
LT
Salts per necessitat de
superar obstacles (arbres, roques, bassals, terrenys
dificultosos) a peus junts i separats.
Salts per necessitat de
superar obstacles (arbres, roques, bassals, terrenys
dificultosos) a peus junts i separats.
Provocats pel terreny inestable i rocós,
necessitat de superar obstacles.
Rapelar en descens de parets, impuls per arribar a una presa o forat en
roca.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
17
GIR
S
Múltiples i segons eix longitudinal, en tot els
sentits degut a les dificultats tècniques del terreny i als inesperats canvis de direcció de
corriols.
Múltiples i segons eix longitudinal, en tot els
sentits degut a les dificultats tècniques del terreny i als inesperats canvis de direcció de
corriols.
Múltiples, segons eix longitudinal i segons direcció dels camins.
Sobre l’eix transversal segons el perfil de la paret
a escalar.
CM
O
Bastons, brúixoles,
motxilla, tendes d’acampar, estris cuina,
Brúixola, mapa. BTT. Bossa de magnesi, corda, gri-gri, vuit.
Figura 3. Descripció de les habilitats motrius bàsiques que es desenvolupen en els diferents esports al medi natural.
2.3.3.1. Praxiologia motriu, lògica interna i conducta motriu
Segons P. Parlebas (2001: 354), la praxiologia motriu és la ciència de l’acció motriu i
especialment de les condicions, modes de funcionament i resultats del seu desenvolupament.
P. Invernó (2006: 46) afirma que la praxiologia motriu focalitza el seu àmbit d’estudi en les
accions motrius, considerant-les com a unitats bàsiques de qualsevol situació motrius que són
susceptibles de ser estudiades en el context global al qual pertanyen. Les diferents situacions
motrius (jocs, esports d’equip, activitats físiques a la natura...), s’entenen cadascuna d’elles com
un sistema praxiològic i, per tant, analitza les diferents relacions entre els components
estructurals del mateix sistema en la seva globalitat.
Per tant, si la praxiologia motriu és la ciència de l’acció motriu i la forma de com entenem i ens
desenvolupem en les diferents situacions trobem que en l’activitat esportiva al medi natural l’únic
ítem no variable és la incertesa de l’entorn físic, el qual és sempre canviant i modificable. Segons
P. Lavega (2011), el medi inestable comporta la necessitat de llegir constantment l’espai de
l’acció, buscar indicis, rebre informació i processar-la i prendre decicions per adaptar-se de la
millor manera possible a aquest entorn que es presenta constantment de forma irregular i
fluctuant.
Un altre concepte a tenir en compte és la lògica interna que Parlebas (2001: 302) defineix com el
sistema de trets característics d’una situació motriu i les conseqüències que entranya per a la
realització de l’acció motriu corresponent. P. Invernó (2006: 47) ho definirà com el codi genètic
de cada joc o situació motriu, un patró d’organització que obliga els participants a portar a terme
determinades accions motrius. Per tant, i situant-nos en l’àmbit purament esportiu podriem definir
la lògica interna com la presa de decisions a partir de l’experiència.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
18
P. Invernó (2006: 47) afirma que la lògica interna determina que els participants portin a terme
accions motrius que es caracteritzen per la manera de relacionar-se:
- Amb l’espai d’acció (estable, inestable)
- Amb el material
- Amb el temps
- Amb els altres participants (tipus d’interacció: cooperació, oposició…)
Un altre ítem a analitzar que ens apareix quan parlem de praxiologia motriu i lògica interna és la
conducta motriu, és a dir, la resposta a la lògica interna. Parlebas (2001: 85) la defineix com la
organització significativa del comportament motor.
2.4. Objectius pedagògics
Anteriorment, hem pogut descobrir el rerefons de la conexió entre el medi natural i les persones
segons la forma d’interacció i de respecte. Els objectius pedagògics són les finalitats educatives
que es volen desenvolupar en el present projecte i que estan relacionades amb el medi natural,
l’aprenentage i el desenvolupament del propi adolescent.
Invernó (2006: 79) cita i ordena els objectius pedagògics segons la relació del participant amb
l’espai, el material, el temps i els altres participants en el següent quadre i amb el qual es
posiciona el present projecte:
Figura 4. Objectius pedagògics que corresponen als diferents valors que es pretenen desenvolupar.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
19
Els objectius pedagògics del practicant en relació a l’espai estan marcats per la necessitat
d’interaccionar amb un espai desconegut i en constant canvi. Els objectius a desenvolupar
pretenen que el practicant s’adapti a les exigències físiques, apreciï les dificultats i riscos de la
realització d’aquesta activitat esportiva al medi natural i pugui consolidar-se autònom dins
d’aquest espai.
A partir del material, es poden treballar els aspectes de cura, respecte i manteniment
d’instal·lacions i de material, tant personal, dels altres participant o del centre. Com a habilitat,
l’objectiu pedagògic seria conèixer i manipular el material per tal de desenvolupar les diferents
activitats al medi natural. Dins de la faceta pedagògica del temps trobem la seva relativització, la
qual ens indica que hem d’adaptar les exigències físiques a la durada de l’activitat, a donar valor
al temps i gaudir del moment de la pràctica. Els objectius pedagògics dels practicants estan
dividits en dos apartats: un mateix i altres companys. En quant a l’afectació única de l’individu
trobem l’autoestima, la qual es pot incrementar mitjançant la superació de reptes personals, com
a conseqüència de l’activitat esportiva i la safisfacció d’haver realitzat activitat esportiva al medi
natural. En quant als objectius col·lectius trobem la cooperació entre persones: acceptar i
respectar la diversitat física, d’opinió i d’acció, preocupar-se per l’aconseguiment de fites
comunes, actuar de forma solidària en les situacions que requereixen ajuda i col·laboració
encara que aquesta no hagi estat sol·licitada, posar-se en el lloc dels altres per tal d’entendre el
seu punt de vista, les pors, les dificultats, etc., i així poder comprendre els altres amb
coneixement de causa i utilitzar el diàleg com a via per arribar a un consens entre tots els
membres del grup.
Una reflexió que podem extreure’n de l’aprenentatge d’aquest valors a travès de l’acció motriu és
que es poden aconseguir interaccions, experiències i desenvolupament d’emocions i valors, en
gran mesura, gràcies a la natura.
2.5. Educació en risc i seguretat
Com a punt final d’aquest marc teòric, hem de tenir en compte la seguretat i el risc de la pràctica
esportiva al medi natural. Quan parlem d’activitat esportiva i, en especial, d’esports de muntanya,
hem de parlar de risc i seguretat, dues paraules que mai poden anar separades ja que el risc
sense seguretat és sinònim d’imprudència. El risc, real o subjectiu, es troba lligat a la incertesa
del medi i condiciona de manera especial l’evolució i l’adaptació del practicant respecte de
l’entorn natural. (Lapetra, 2005). Per tant, el risc atrau i ens dóna incentius per a la pràctica
esportiva i és aquí on ens veiem obligats a actuar i a crear estructures de seguretat i, alhora,
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
20
promoure la creació d’escoles d’ensenyament per a la pràctica d’aquests esports en les que les
persones es puguin formar per tal de reduir el nombre d’accidents per imprudències o per mal ús
de material, etc. Tal i com afirma F. Funollet (2002), els factors que puguin determinar un risc, es
transformen en seguretat només donant-los a conèixer, explicant perquè pot produir-se el canvi i
quines alternatives s’hi poden oposar.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
21
3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE: EL CEMN
El present projecte proposa a tots aquells adolescents amants de la natura i de l’esport una opció
de formació i aprenentatge de diversos esports que es poden realitzar al medi natural i que no
són tant coneguts i practicats com poden ser altres esports més convencionals i implantats en
una societat cada cop més urbana i acomodada.
Segons dades oficials de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) (fig.4), la
tramitació de llicències federatives en els darrers 15 anys ha augmentat més del doble passant
de les 9.478 que hi havia l'any 1997 a les 23.846 l’any 2005. En quant als darrers anys (fig.5),
podem observar que l’augment que es va donar l’any 1998 ha seguit creixent fins arribar a les
36.576 persones amb llicència federativa de la FEEC (dades oficials).
Figura 5. Dades federatives de tramitació de llicències entre els anys 1986 i 2005.
Figura 6. Dades federatives de tramitació de llicències entre els anys2008 i 2011.
2008 2009 2010 2011
Llicències federatives 28.462 30.975 34.961 36.576
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
Llicències federatives
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
22
Aquest increment tant significatiu de persones que s’han endinsat en el món de l’esport a la
muntanya en els darrers anys no ha implicat que es provoqués un creixement paral·lel de la
preservació del medi ni tampoc del coneixement tècnic de les diferents pràctiques esportives i és
per aquest motiu que sorgeix la necessitat de fomentar l’educació de respecte cap a aquest medi
natural i de fomentar la tecnificació de la persona practicant d’esports.
Aquesta proposta de centre rep el nom de Centre Esportiu al Medi Natural (CEMN) i pretén ser
una oferta esportiva, educativa i de lleure diferent que està centrada en els valors de l’activitat
esportiva i cultural que permetrà al jove esportista adquirir els coneixements necessaris per a
interaccionar i desenvolupar-se en el medi natural amb total autonomia i dominar aspectes com
la orientació, la meteorologia, la seguretat i els riscos.
Per tant, l’objectiu és formar joves esportistes amb la màxima qualitat d’ensenyament a partir del
desenvolupament d’uns coneixements que permeten entendre, organitzar i viure l’activitat
esportiva en un medi incert que està en constant canvi i a tenir cura del terreny on es
desenvolupen per tal de preservar-lo a partir d’una educació ambiental implantada en l’esport.
Aquests darrers últims anys hi ha hagut un augment del número de persones que han començat
a practicar diferents esports en el medi natural i és per això que aquest projecte és una eina
professional de formació.
El present projecte també conta amb una part competitiva lliure d’activitats esportives al medi
natural ja que creiem que la competició i ser competitiu també és un valor afegit i creiem que
ajuda a que els esportistes puguin marcar reptes esportius i competir per ells és fonamental per
al desenvolupament de la persona i una eina més de coneixement del medi.
3.1. Finalitat del projecte CEMN
La finalitat d’aquest projecte de formació és crear una oferta educativa lligada a l’activitat
esportiva com a forma d’entendre el desenvolupament dels nens i nenes entre les edats de 7 a
18 anys i que s’organitza des de la iniciació fins a un complet domini tècnic de diversos esports al
medi natural (excursionisme, trekking, escalada, orientació, BTT, esquí de muntanya, alpinisme,
etc.), sense oblidar els valors que ens ofereix desenvolupar aquests tipus d’activitats com la
solidaritat, l’esperit de superació, l’esforç, la cooperació, el respecte o l’autoestima i treballar
l’educació ambiental com a part fonamental de preservació i cura del medi.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
23
El centre de muntanya que proposem pretén ser una innovadora alternativa de formació per a
nens i adolescents que volen practicar esports al medi natural i que volen descobrir i
desenvolupar-se en aquest medi per arribar a ser el màxim d’autònoms. Sense deixar de costat
la part competitiva, el CEMN té la intenció de federar els practicants, no només per a poder
realitzar la pràctica esportiva assegurats, sinó per a poder participar en les diferents
competicions que organitzen les federacions dels esports que es practiquen al centre.
3.2. Organització i desenvolupament
El CEMN està creat amb la finalitat de cobrir de fonaments tècnics i formatius a la franja d’edat
entre els 7 i els 18 anys i és per això que trobem dos grans grups compresos en l’etapa infantil i
l’etapa juvenil. En primer lloc, la secció infantil iniciaria a futurs experts del medi natural que
tenen entre 7 i 12 anys i trobaríem que estarien dividits en un grup de petits (7, 8 i 9 anys) i un
grup de grans (10,11 i 12 anys). Cal dir que aquest projecte està pensat i dissenyat per a portar-
se a terme a llarg termini, de començar i adaptar els nivells segons número de persones estiguin
interessades en practicar aquests esports i a créixer fins arribar al que s’explicarà a continuació.
En el present projecte, ens centrarem en la formació dels esportistes de la secció juvenil, que
engloba els esportistes entre 13 fins a la majoria d’edat. Dins d’aquesta secció trobem tres nivells
d’aprenentatge i d’adquisició de coneixements, les quals estarien dividides en tres grups de
treball i entrenament: el primer grup (13 i 14 anys), el segon grup (15 i 16 anys) i el tercer grup
(17-18 anys). Aquestes etapes tenen una duració de 2 anys cadascuna i serviran per a que els
joves esportistes puguin enriquir-se de coneixements i puguin assolir l’objectiu final, el qual no és
un altre que gaudir de l’activitat esportiva al medi natural de forma autònoma i amb total
seguretat i respecte pel medi ambient.
L’oferta del centre es centrarà en l’aprenentatge de l’excursionisme, trekking, trail running,
orientació, BTT i escalada. Tot i que també es realitzaran altres experiències relacionades amb
diferents esports com cursos d’esquí a l’hivern, alpinisme, etc., que es poden desenvolupar al
medi natural però que necessiten d’un desplaçament llarg, una estada perllongada o que
depenen de factors externs com la neu.
Aquest Centre Esportiu al Medi Natural desenvolupa les seves activitats a mode d’extraescolars,
és a dir, entre setmana i després de l’activitat escolar. L’objectiu del CEMN és que el practicant
realitzi tallers teòrico-pràctics i entrenaments al llarg de la setmana (més o menys quantitat
d’hores segons grup d’edat) i que els caps de setmana siguin aprofitats per a la realització de
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
24
sortides més llargues, competicions, etc.
Figura 7. Dies d’entrenament dels diferents nivells del CEMN.
Els entrenaments estan dividits de tal forma que el nivell 1 entrenarà els dimarts i dijous, el nivell
2 els dimarts, dijous i divendres i el nivell 3 els dilluns, dimecres i divendres. A part, un cap de
setmana de cada mes es realitzarà una sortida tot el cap de setmana i, a part, també hi haurà un
dissabte d’activitats, ja sigui el dia sencer o un matí.. L’horari dels entrenaments serà de 17:30 a
19:00 de la tarda per tal d’aprofitar al màxim les hores de Sol. Durant l’època d’hivern, degut a
que l’horari de Batxillerat els fa lliure per les tardes, es podrien avançar els entrenaments.
Un altre fet a tenir en compte són les diferents festivitats que hi puguin haver en el calendari
(Setmana Santa, Nadal, ponts i festius diversos, etc.), en els quals es programaran sortides de
trekking, activitats a la neu, etc.
3.2.1. Organigrama dels recursos humans
L’estructura de personal necessària per al desenvolupament del CEMN està basada en una
persona encarregada de la direcció tècnica i de la coordinació dels quatre tècnics especialistes
de cada modalitat esportiva que a desenvolupar, com a novetat, és la figura d’un ambientòleg.
En el següent quadre es presenta l’organització amb la qual es desenvoluparà l’organigrama
amb el qual es pensa treballar en el CEMN:
Figura 8. Organigrama de la distribució del personal del CEMN.
DIES ENTRENAMENT
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
NIVELL 1
NIVELL 2
NIVELL 3
CENTRE ESPORTIU AL MEDI
NATURAL (CEMN)
DIRECCIÓ TÈCNICA I
COORDINACIÓ
TÈCNIC EN BTT
TÈCNIC EN TRAIL I SENDERISME
TÈCNIC EN CIÈNCIES AMBIENTALS
TÈCNIC EN ORIENTACIÓ
TÈCNIC EN ESCALADA
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
25
Aquest organigrama representa la divisió de tasques entre la direcció tècnica, la persona
coordinadora dels tres grups de nivell, la qual és el lligam directe amb el professional expert de
cada modalitat esportiva. Amb aquesta divisió promovem que els tècnics facin rotació entre els
grups i evitem la rutina. Així, es pretén aconseguir que els joves esportistes puguin aprendre el
millor de cada tècnic. A continuació, es justifica la distribució i la forma en la que es realitza
aquesta divisió:
- La divisió entre el director tècnic/coordinador i els tècnics té per objectiu ser la forma
més ràpida de connexió entre la persona encarregada dels aspectes legislatius i
coordinatius amb les persones encarregades de portar a terme el projecte amb els
diferents nivells.
- El tècnic especialista en una activitat esportiva ha de ser una persona graduada en
INEFC o amb el cicle superior d’activitats físico-esportives. A part, es valorarà que
aquestes persones tinguin cursos d’excursionisme, d’escalada, etc., que imparteix la
FEEC o alguna altre federació o entitat.
- El perfil dels tècnics ha de ser el d’una persona activa, responsable, amant i practicant
dels esports de muntanya en el seu temps d’oci i amb grans coneixements pedagògics i
educatius.
- La tasca de la persona encarregada de l’educació mediambiental ha de ser graduada en
ciències ambientals o, com a mínim, acreditar coneixements teòrics i pràctics sobre el
respecte al medi ambient i la forma en com es desenvoluparan els continguts ambientals
amb els adolescents. Serà l’encarregada de realitzar sessions mediambientals als
practicants i de procurar eines educatives als tècnics per a que siguin afegides al
programa esportiu a desenvolupar.
3.2.2. Recursos materials
El CEMN comptarà amb tot el material imprescindible per a desenvolupar qualsevol activitat de
les proposades. Tot i així, el practicant també haurà de disposar d’un seguit de material com pot
ser el material i equipament bàsic de roba, calçat esportiu de cada modalitat o diversos
complements, el qual entenem que és necessari i que sense ell seria impossible realitzar
l’activitat. En la següent taula podem observar el material del qual disposa el centre i el material
que haurà de portar cada practicant.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
26
EXCURSIONISME I TRAIL ORIENTACIÓ BTT ESCALADA CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT CENTRE PRACTICANT
- Mapes de
les
muntanyes
de la zona.
- Material i
equipame
nt bàsic
de
l’esport.
- Balises
- Brúixoles
- Material i
equipame
nt bàsic
de
l’esport.
- Eines de
mecànica
- Material i
equipamen
t bàsic.
- BTT
- Casc
- Cordes
- Arnesos
- Gri-gri
- Vuit
- Cintes
- Cascs
- Material i
equipame
nt bàsic.
- Peus de
gat
Figura 9. Quadre de material esportiu necessari en cada modalitat.
A partir de la figura 9, podem observar que:
- La primera premissa que volem donar és que considerem que part dels joves practicants
d’esports al medi natural ja conten amb gran quantitat de material que es demana degut
a que sol ser un perfil de persona que ja s’ha iniciat en l’esport en qüestió i que, per tant,
la despesa en material serà mínima. Els nous practicants d’esports al medi natural
necessitaran aquest material ja que és molt individual i s’aconsella no transferir-lo d’uns
als altres.
- Existència de material transversal, el qual serveix per a diverses modalitats esportives
com les brúixoles amb l’excursionisme i l’orientació, el material i l’equipament bàsic de
trail running i orientació.
3.2.3. Activitat esportiva a desenvolupar
En aquest apartat, s’explicaran, detalladament i pels nivells citats anteriorment a l’apartat
d’organització i desenvolupament, els blocs de continguts que es treballaran dins de cada
pràctica esportiva.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
27
3.2.3.1. Trekking i trail running
Figura 10. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en trekking i trail running.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
TREKKING I TRAIL NIVELL 1-JUVENIL
(13-14 ANYS)
MATERIAL Descobrir els diferents tipus de motxilla, els estris per a l’alimentació i hidratació com la cantimplora o barretes energètiques, el material per a l’orientació com els mapes i brúixoles, el material de progressió com els bastons i altres materials imprescindibles com el telèfon mòbil, el xiulet, el frontal, etc.
EQUIPAMENT Conèixer els diferents tipus de vestimenta segons característiques ambientals i rurals, conèixer els sistemes de capes, fibres i teixits. Saber escollir el tipus de samarretes, folres, jaquetes, pantalons, mitjons, paravents, etc.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Adquisició de la tècnica de les formes de marxa a peu per la muntanya en diferents situacions: descens i ascens, terreny sense neu, camí i fora de camí, pendents, pedreres i tarteres, etc.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS
Tenir els coneixements per a la organització d’activitats d’un dia de durada. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi, conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., i escollir el material i l’equipament adequat a les condicions.
CONEIXEMENT DEL MEDI
Introduirem al practicant en la geografia i geologia de Catalunya i zones properes, la vegetació i la fauna existents a Catalunya i en els conceptes bàsics de vegetació i espècies vegetals i animals protegides. Tractarem les intervencions humanes en el medi: les activitats agràries i ramaderes, vies de comunicació, incendis forestals i contaminació ambiental. El practicant coneixerà els parcs i espais naturals i quines característiques tenen. A part, coneixerà les característiques del medi natural on es troba (fauna i flora prioritària, tipus de climatologia, etc.).
ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer les causes antropogèniques de l’excursionisme i del trekking al medi natural, el seu impacte i saber com podem actuar per a minimitzar-les.
ASPECTES HISTÒRICS Descobrir els diferents espais i parcs naturals que disposem, les seves característiques i de l’evolució i l’estructura social de l’excursionisme, el trekking i les curses de muntanya a Catalunya.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
28
Figura 11. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en trekking i trail running.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
EXCURSIONISME, TREKKING I TRAIL NIVELL 2-JUVENIL
(15-16 ANYS)
MATERIAL Descobrir els diferents tipus de motxilla i el diferent material per a pernoctar com el sac de dormir, la catifa aïllant o la tenda de campanya. Conèixer els estris per a l’alimentació i hidratació per cuinar i els complements necessaris.
EQUIPAMENT Conèixer els diferents tipus de vestimenta segons característiques ambientals i rurals, conèixer els sistemes de capes, fibres i teixits, saber escollir el tipus de samarretes, folres, jaquetes, pantalons, mitjons, etc.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ El practicant dominarà el descens i ascens de terrenys dificultosos (corriols, camins dificultosos, etc.,), terrenys amb neu i s’iniciarà en la grimpada i desgrimpada.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS
Adquisició de coneixements per a la organització d’activitats de més d’un dia de durada. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi per tal de conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., per tal d’escollir el material i l’equipament idoni. Aquesta tasca incorpora la pernoctació, per tant, el practicant haurà de conèixer zones d’acampar disponibles, cabanes i refugis on poder portar a terme l’activitat que pretenem.
METEOROLOGIA I NIVOLOGIA Coneixements de meteorologia i iniciació en les característiques generals de l’atmosfera (condensació, precipitacions, dinàmica atmosfèrica, meteorologia sinòptica i prediccions, etc.). El practicant també coneixerà l’evolució del mantell nival per a la planificació d’itineraris a la neu i conèixer les característiques pròpies.
CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ El practicant aprendrà orientar-se, traçar itineraris, calcular distàncies, pendents, durades i dificultats gràcies a l’ajuda i el domini de mapes i brúixoles.
PREPARACIÓ FÍSICA Coneixença de les característiques físiques de l’excursionisme, el trekking i del trail running. Aprendre a planificar una temporada a partir de cicles d’entrenament.
ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer i establir pautes sobre les relacions entre el medi natural i l’humà: el comportament correcte al medi natural, conèixer les causes antropogèniques i conscienciar de l’ importància de reduir l’impacte mediambiental.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
29
Figura 12. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en trekking i trail running.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
EXCURSIONISME, TREKKING I TRAILS NIVELL 3-JUVENIL
(17-18 ANYS)
MATERIAL Conèixer el material de progressió i complements, de transport, de pernoctació i orientació.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Conèixer les tècniques de progressió pels diferents tipus de relleu, les tècniques d’ascens i descens de terreny amb neu, la grimpada i la desgrimpada, la progressió amb raquetes, etc.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS
Saber preparar excursions d’una setmana o més, de durada. Conèixer les tècniques de bivac. El practicant haurà de fer un anàlisi previ del destí escollit i de la forma d’arribar-hi per tal de conèixer les condicions meteorològiques i ambientals, l’època de l’any, el tipus d’itinerari, la durada de l’activitat, la logística, etc., per tal d’escollir el material i l’equipament idoni. Aquesta tasca incorpora la pernoctació, per tant, el practicant haurà de conèixer zones d’acampar disponibles, cabanes i refugis on poder portar a terme l’activitat que pretenem.
CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer les característiques del terreny d’alta muntanya hivernal i dels terrenys a alçada.
NIVOLOGIA Conèixer les allaus. Escales i butlletins de predicció. Saber com es formen les allaus (neu recent, fusió i placa) i mesures de prevenció i actuació bàsiques per a l’excursionisme: estat de la neu, terreny i temps meteorològic.
CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ Conèixer les tècniques avançades de navegació amb la brúixola. Conèixer el funcionament i els conceptes bàsics per a la utilització del GPS.
CONDICIONAMENT FÍSIC I PSICOLÒGICS
Conèixer les característiques de l’excursionisme com a treball físic i desenvolupament de les capacitats coordinatives.
ÈTICA DE L’EXCURSIONISME Conèixer i establir pautes sobre les relacions amb el medi natural i l’humà.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
30
3.2.3.2. Escalada
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
ESCALADA NIVELL 1 (13-14 ANYS)
MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, rapeladors, etc.).
EQUIPAMENT Conèixer l’equip personal bàsic que s’utilitza per escalar (vestimenta, peus de gat, casc, etc.).
TIPOLOGIA El practicant coneixerà les diferents modalitats d’escalada que existeixen i les característiques de cadascuna.
TÈCNIQUES DE SEGURETAT Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies de rocòdrom. Aprendre quins nusos existeixen (vuit) i aprendre a assegurar de primer i de segon. Conèixer els tipus d’ancoratges i de reunions que ens podem trobar en les vies equipades.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ
Conèixer els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; control del centre de gravetat; escalar amb els peus i amb el cos separat de la paret; llei del mínim esforç. Tècniques de progressió en pujada: Tipus de preses de peus i de mans; tècnica de recolzament (placa). Tècniques de descens: desgrimpar, el ràpel autoassegurat amb el Machard, etc.
CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada a Catalunya i adquirir hàbits ambientals, conèixer els tipus de roques, etc. Els practicants coneixeran els impactes ambientals que provoca l’escalada i com reduir les conseqüències antropogèniques provocades.
Figura 13. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en escalada.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
31
Figura 14. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en escalada.
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
ESCALADA NIVELL 2 (15-16
ANYS)
MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, rapeladors, etc.).
EQUIPAMENT Conèixer l’equip personal bàsic que s’utilitza per escalar (vestimenta, peus de gat, casc, etc.).
TÈCNIQUES DE SEGURETAT
Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies curtes, rocòdrom o altres tipus d’escalada. Aprendre a fer nusos (vuit, cinta plana, dinàmic, Machard) i saber per a que es fan servir. Es recordarà a assegurar de primer, de segon i a escalar amb corda per dalt (top-rope). Recordar els tipus d’ancoratges i de reunions que ens podem trobar en les vies equipades.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Conèixer els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; control del centre de gravetat; escalar amb els peus i amb el cos separat de la paret; llei del mínim esforç. Tècniques de progressió de pujada i de baixada (desgrimpar, ràpel, etc.).
CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada i adquirir hàbits ambientals i repàs de les preocupacions a tenir en compte per no degradar la natura.
GRADUACIONS Conèixer les diferents gradacions de dificultat i aprendre a realitzar ressenyes de les vies d’escalada.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
32
Figura 15. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en escalada.
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
ESCALADA NIVELL 3 (17-18
ANYS)
MATERIAL Conèixer el material bàsic emprat en l’escalada (cordes, arnès, mosquetons, cintes exprés, bagues, cordinos, magnesi, asseguradors-rapeladors, pitons, martell, estreps i guindola, etc.).
EQUIPAMENT Conèixer l’equip personal bàsic que s’utilitza per escalar (vestimenta, peus de gat, casc, etc.).
TÈCNIQUES DE SEGURETAT
Tècniques bàsiques de seguretat per progressar en vies llargues, rocòdrom o altres tipus d’escalada. Aprendre a fer nusos (vuit, cinta plana, dinàmic, Machard) i saber per a que es fan servir. Es recordarà a assegurar de primer, de segon i a escalar amb corda per dalt (top-rope), muntar, baixar i assegurar el ràpel, com realitzar les transicions de reunions i ràpel, com realitzar les transicions d’artificial a lliure. S’ensenya al practicant totes les tècniques de seguretat.
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Recordar els principis bàsics de l’escalada: 3 punts de recolzament i 1 en moviment; conèixer les tècniques de progressió en vies no equipades. Tècniques de progressió de pujada i de baixada (desgrimpar, ràpel, etc.) i recordar tot el que s’ha treballat sobre els recolzaments, control del centre de gravetat, etc.
CONEIXEMENT DEL MEDI Conèixer l’entorn natural on es desenvolupa l’escalada i adquirir hàbits ambientals i repàs de les preocupacions a tenir en compte per no degradar la natura.
GRADUACIONS Conèixer les diferents gradacions de dificultat i aprendre a realitzar ressenyes de les vies d’escalada.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
33
3.2.3.3. BTT
Figura 16. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en BTT.
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
BTT NIVELL 1 JUVENIL (13-14 ANYS)
MATERIAL Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen. Conèixer els tipus de bicicletes que existeixen segons la modalitat.
EQUIP Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).
TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en pla, en baixada i en pujada i pels diferents relleus de la muntanya. Saber com moure’s en grup per carretera.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, etc.
MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc. Incidència en manteniment del material (netejar greix de la cadena, netejar BTT,etc.).
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
34
Figura 17. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en BTT.
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
BTT NIVELL 2 JUVENIL (15-16 ANYS)
MATERIAL II Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen.
EQUIP II Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).
TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en terrenys dificultosos i tècnics. Saber com moure’s en grup per la muntanya.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions de més d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, cerca llocs adaptats a BTT per a pernoctar i tot allò necessari per a realitzar la sortida.
MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
35
Figura 18. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en BTT.
ESPORT BLOC DE CONTINGUTS CONTINGUT
BTT NIVELL 3 JUVENIL (17-18 ANYS)
MATERIAL Conèixer el material bàsic de l’esport així com les parts d’una BTT i els elements que la formen. Saber escollir el material idoni segons condicions del terreny i climatològiques.
EQUIP Conèixer l’equipament bàsic per a la BTT (roba adequada, malles, casc, guants, paravents, etc.).
TÈCNICA DE PROGRESSIÓ Conèixer la tècnica de progressió en pla, en baixada i en pujada i pels diferents relleus de la muntanya. Saber com moure’s en grup per la muntanya.
PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS Saber preparar excursions d’un dia amb BTT, utilitzar els coneixements adquirits per a planificar l’activitat segons meteorologia i climatologia, duració, quilometratge, alimentació, etc.
MECÀNICA Saber arreglar una punxada en una roda, conèixer el funcionament de la cadena i saber treure i tornar-la a posar, equilibrar el manillar, conèixer el funcionament del sistema de pinyons i plats, etc.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
36
3.2.3.4. Orientació
Figura 19. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en orientació.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
ORIENTACIÓ NIVELL 1-JUVENIL
(13-14 ANYS)
MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com la fita, la pinça, la targes de control.
EQUIPAMENT Conèixer l’equipament bàsic per a la realització de les curses d’orientació (tipus de roba, calçat, etc.).
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Introducció dels conceptes: espai, temps, direcció, mapa, escala, llegenda, simbologia, circuit.
ORIENTACIÓ Els esportistes aprendran a orientar el mapa segons la brúixola i altres elements naturals que ens poden ajudar a orientar-nos.
CARTOGRAFIA Conèixer les principals característiques del mapa, aprendre a calcular distàncies Comprensió dels mapes: relleus i tots els aspectes de la llegenda, assolir el concepte d’escala,
JOCS D’ORIENTACIÓ Jocs per a dominar l’orientació per consolidar i assimilar els conceptes mapa, escala, direcció, N, S, O, E.
CURSES D’ORIENTACIÓ Conèixer les modalitats de curses d’orientació existents i conèixer les curses individuals, per parelles i el format de puntuació
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
37
Figura 20. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en orientació.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
ORIENTACIÓ NIVELL 2-JUVENIL
(15-16 ANYS)
MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com són la fita, la pinça, la targes de control.
EQUIPAMENT Conèixer l’equipament bàsic per a la realització de les curses d’orientació (tipus de roba, calçat, etc.).
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Introducció del practicant a la relació mapa-terreny. Iniciació a la lectura de mapes en estàtic i caminant, procediment per a escollir les millors rutes, com seguir les cintes, etc.
ORIENTACIÓ Aprendre a traçar circuits mitjançant la brúixola a partir de les característiques del relleu i escollir els millors camins, etc. Introducció a la orientació nocturna
MAPES Aprofundiment en el coneixement de les característiques dels mapes i conèixer els tipus que existeixen.
CARTOGRAFIA Comprensió dels mapes: relleus i tots els aspectes de la llegenda.
CURSES D’ORIENTACIÓ Realització d’una simbologia pròpia feta per l’alumne/a: uns controls, elements pels mapes fets de la classe.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
38
Figura 21. Quadre dels blocs de continguts a desenvolupar en orientació.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
ORIENTACIÓ NIVELL 3-JUVENIL
(17-18 ANYS)
MATERIAL Familiaritzar-se amb els estris propis d’orientació com són la fita, la pinça, la targes de control.
EQUIPAMENT Conèixer l’equipament bàsic per a la realització de les curses d’orientació (tipus de roba, calçat, etc.).
TÈCNIQUES DE PROGRESSIÓ Córrer i guiar-se amb mapa i brúixola per terrenys dificultosos, amb pendents, zones rocoses i per fora dels camins habituals.
CARTOGRAFIA Domini de mapes, cartografies i símbols. Utilització de GPS i altres tipus de tecnologies per a orientar-se.
CURSES D’ORIENTACIÓ Iniciació a altres modalitats de curses d’orientació diferents com la rogaine, els raids d’aventura i l’orientació en BTT.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
39
3.2.3.5. Continguts transversals
Figura 22. Quadre dels blocs de continguts transversals a desenvolupar en totes les modalitats esportives.
ESPORT BLOC DE CONTINGUT CONTINGUTS
TRANSVERSALITAT (13-18 ANYS)
SEGURETAT A LA MUNTANYA
Identificar i definir els principals perills de la muntanya i l’entorn, ja siguin per agents atmosfèrics, originats per esllavissades, propis del medi natural o derivats de la pròpia persona o de terceres. A part, es conscienciarà de
l’actuació a seguir en cas d’accident. Poder identificar i definir els perills (imprudències, velocitat excessiva, mala postura a sobre de la BTT, etc.),
ASPECTES MÈDICS L’esportista coneixerà els accidents més habituals a la muntanya, se li introduirà en els primers auxilis i a com actuar davant d’un cas d’accident. El practicant adquirirà els coneixements sobre la farmaciola especifica de muntanya.
SALUT I HIGIENE Conèixer els hàbits higiènics recomanables i els hàbits fisiològics com dormir, l’hàbit miccional i deposicional, etc..
DIETÈTICA I ALIMENTACIÓ
Conèixer els principis generals de l’alimentació i la importància d’una dieta equilibrada. L’esportista coneixerà la taula de nutrients i la seva classificació per tal de conèixer les necessitats alimentàries per a l’entrenament, la competició i per a sortides de més d’un dia de durada.
METEOROLOGIA Introducció principis de la meteorologia i de la climatologia a Catalunya i al Món. El practicant aprendrà els tipus de meteorologies existents mundials i tindrà nocions sobre la climatologia per tal de fer el màxim d’efectives les seves excursions.
CARTOGRAFIA I ORIENTACIÓ Obtenir nocions de geografia i topografia: com orientar-se a la muntanya mitjançant medis naturals (punts cardinals, sol i ombres, l’estel polar, la molsa i altres senyals naturals). A més, aprendrà les característiques d’un mapa per tal d’interpretar-lo, orientar-se correctament i a realitzar un ús correcte d’una brúixola.
CONDICIÓ FÍSICA I LESIONS
Conèixer els diferents tipus de preparació física existents i la idònia per a cada tipus d’esport per tal de poder realitzar una preparació específica. El practicant coneixerà la musculatura que més hi participa en les accions dels esports que realitzem i les lesions més comunes i com tractar-les i prevenir-les per a evitar recaigudes. Aprenentatge d’exercicis de força i preventius de lesions comunes.
MEDIAMBIENT En tots els esports es treballaran tots els conceptes necessaris per a la pràctica esportiva sostenible, sensibilització sobre la preservació del medi i com actuar per a que el nostre impacte esportiu i no esportiu dins del medi natural sigui el mínim possible.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
40
3.2.3.6. Justificació dels continguts a desenvolupar
Els blocs de continguts de les activitats esportives desenvolupats anteriorment responen a tot
allò que des del CEMN es pretén desenvolupar en els nens i nenes a partir de diverses
modalitats d’ensenyament.. A continuació es donaran un seguit de consideracions alhora de
desenvolupar-los:
- Aquests continguts educatius estan adaptats a l’edat i a les capacitats motrius dels joves
esportistes. Molts blocs de continguts es repeteixen en un mateix esport, això és degut a
que hi ha un progressió en els continguts adaptada als diferents nivells d’edat.
- Els blocs de contingut tenen, en general, una fonamentació teòrica de coneixement i una
posada a terme a partir de la pràctica esportiva i mediambiental.
- Treballar la transversalitat dels continguts. Es pretén que l’alumne associï els continguts
que no són específics de cada esport com a universals i que tinguin una utilitat en altres
esports, com per exemple: l’orientació en la muntanya, els hàbits higiènics, la planificació
de sortides, la meteorologia, els aspectes mèdics o riscos i seguretat a la muntanya.
Aquests continguts estan relacionats entre sí i tenen una importància vital en qualsevol
esport que es realitzi.
- Els blocs de continguts donen informació d’allò que tot aprenent de futur expert de
muntanya ha de dominar per tal de ser una persona experta de l’esport, estar capacitat
per ensenyar allò aprés i, sobretot, saber controlar els riscs i els factors de seguretat.
3.3. Taula del programa anual
La taula del programa que es presenta a continuació marca l’organització que es durà a terme
des de el mes de juny del 2013, moment en el qual s’iniciaria el projecte del CEMN fins a la
finalització del curs dels tres nivells al juny del següent any.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
41
Figura 21.Taula organitzativa de les activitats a desenvolupar al llarg de l’any.
RESP. JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBR. NOVEMB. DESEMB. GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
Elaboració del projecte base Dir.Tèc.
Reunió amb tècnics esportius DT+Tèc
Distribució de tasques a tècnics Dir.Tèc.
Elaboració de la publicitat Dir.Tèc.
Difusió tríptic informatiu, web, cartells... Dir.Tèc.
Difusió escoles, botigues esportives Dir.Tèc.
Període d’inscripcions oficial Dir.Tèc.
Període d’inscripcions anual Dir.Tèc.
Recompte i estat del material Tècnics
Compra de material necessari Dir.Tèc.
Reunió amb tècnics DT+Tèc
Reunió pares i mares practicants DT+Tèc
1er trimestre (Inici curs-Nadal) Tècnics
Reunió mensual tècnics DT+Tèc
Programació activitats cap de setmana Tècnics
Programació activitats especials Tècnics
2on trimestre (Nadal-Setmana Santa) Tècnics
Reunió mensual tècnics DT+Tèc
Programació activitats cap de setmana Tècnics
Programació activitats especials Tècnics
3er trimestre (Setmana Santa-Final) Tècnics
Reunió mensual tècnics DT+Tèc
Programació activitats cap de setmana Tècnics
Programació activitats especials Tècnics
Cloenda: finalització activitats DT+Tèc
Realitzar fulls avaluació esportistes Dir.Tèc
Avaluació any tècnics Tècnics
Avaluació dels practicants Tècnics
Entrega avaluacions Tècnics
Memòria curs anual DT+Tèc
Redacció projecte previ següent any Dir.Tèc
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
42
3.3.1. Justificació de la programació
La programació anual de la taula mostrada anteriorment correspon a la planificació dissenyada
per a ser desenvolupada al llarg de l’any al CEMN. A continuació s’aclareixen diversos aspectes:
- Els ítems o tasques a realitzar són variats i estan classificats per colors (Groc: previ inici
de curs i tasques a realitzar. Taronja: període que comprèn el primer trimestre. Vermell:
període que comprèn el segon semestre. (Marró: període que comprèn el tercer
trimestre. Verd: tasques a realitzar abans del final del curs. Blau: Tasques a realitzar per
tancar l’any formatiu i esportiu).
- Com a projecte innovador, és molt possible que la taula de tasques es vegi en constant
canvi degut a imprevistos, canvis de tasques, de responsables, etc. Per tant, és una
taula que ha de quedar oberta per tal de ser modificada contínuament amb la finalitat de
millorar el rendiment de gestió del centre.
3.4. Viabilitat econòmica del projecte
Els esports al medi natural tenen el gran avantatge de no necessitar grans instal·lacions
esportives per al seu desenvolupament com pot ser un camp de futbol o un pavelló. Tot i això, si
seria necessari obtenir per mitjà d’alguna concessió pública un local per tal d’utilitzar-lo com a
seu local de l’entitat per tal de ser utilitzat com a oficina del centre i magatzem del material de
l’entitat. A continuació, explicarem detalladament la despesa en material i en personal que
realitzarà el CEMN per a la seva posada en marxa.
3.4.1. Recursos materials
En quant a la llista del material, observem que al inici del projecte hi hauria una despesa
important però que s’amortitzaria amb el pas dels anys ja que la majoria del material té una vida
útil de llarga duració i l’entrada de la matrícula i la subvenció anual es podria utilitzar per reduir
llogar un magatzem, baixar quotes dels socis, etc.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
43
Figura 22.Llistat de preus del material esportiu necessari per a obrir el centre.
LLISTAT DE MATERIAL I PREU
MATERIAL MODEL UNIT PREU/UN. TOTAL IMATGE
ESCALADA
Cordes Roca Kalimnos 9.9 mm x 70 m
5 105€ 525€
Arnès regulable Black Diamond
Momentum AL
10
37,50€ 375€
Cascs Black Diamond
Quarter Dome
12
34,90 418,80€
Vuit Kong Ocho Classic
5 10,50 52,5€
Gri-gri Petzl Grigri 2 5 67,95 339,75€
Cintes Faders Pack 12
Express Petit Dru
3 94,90 284,7€
ORIENTACIÓ
Brúixola Suunto Brújula A-10
10 10 100€
Balises 10 4,10 41€
BTT
Caixa d’eines
bicicletes PRO RCP BIKE PRO RCP 1 169,99 169€
SAMARRETA TÈCNICA
Samarreta tècnica
oficial del CEMN T-Shirt
Salomon LAB 90 10 900€
3205,75€ PREU TOTAL MATERIAL
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
44
3.4.2. Recursos humans
En quant als recursos humans i com ja hem dit anteriorment, l’organització dels tècnics
especialitzats no és en un grup determinat sinó que aniran rotant segons l’esport que li toqui als
diferents nivells. Per tant, es fa un càlcul de que els tècnics treballaran una mitjana de dues
sessions a la setmana més el cap de setmana complert i el matí o tot el dia d’activitat esportiva al
medi natural.
3.4.3. Despeses
Figura 23.Despeses dels recursos humans dels tècnics.
Figura 24. Despeses dels recursos humans del director tècnic.
Figura 25. Taula de les sumes dels recursos humans.
PER TÈCNIC TOTAL 2 TÈCNICS
Sou Base (7€/hora. 32h/mes) 224€ 448€
Activitat Cap de Setmana/mes 100€ 200€
Activitat Dissabte/mes 30€ 60€
TOTAL/MES 354€ 708€
Seg.Social (33%) 116,82€ 233,64€
TOTAL 470,82€ 941,64€
DIRECTOR TÈCNIC
Sou Base 800€
Seg.Social (33%) 264€
TOTAL 1.064€
TOTAL DESPESES EN RECURSOS HUMANS
2 TÈCNICS/MES 941,64€
DIRECTOR ESPORTIU 1.064€
TOTAL 2005,64€
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
45
Figura 26. Taula de despeses d’assegurances
3.4.4. Ingressos
Matrícula inscripció Mensualitat
48 esportistes (16p/grup) 60€ 45€
TOTAL 2.700€ 1.575€
Figura 27. Taula dels ingressos de les matrícules i mensualitats dels esportistes.
ALTRES INGRESSOS ANUAL
Subvenció Ajuntament 2.500€
TOTAL 2.500€
Figura 28. Taula d’ingressos anuals
ALTRES DESPESES ANUALS TOTAL
ALUMNES
Assegurança de Resp. Civil. 2
tècnics (75,45€) 75,45€
150,90€
Llicència FEEC Sub14 (x16 esp.) 10,15€ 162,4€
Llicència FEEC Sub17 (x16 esp.) 13,15€ 210,4€
Llicència FEEC Sub18 (x16 esp.) 28,80€ 460,8€
TOTAL 984,5€
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
46
3.4.5. Balanç de comptes
BALANÇ DE COMPTES MENSUAL
INGRESSOS (Quotes de 48 esportistes) 2.160€
DESPESES (Sou tècnics, sou coordinador) 2005,64€
BENEFICI 154,36€
Figura 28. Quadre del balanç de comptes mensuals.
BALANÇ DE COMPTES ANUALS
INGRESSOS (Matrícula de 45 esportistes, subvenció
Ajuntament)
4.700€
DESPESES (Material, assegurances i llicències) 4.190,25€
BENEFICI 509,75€
Figura 29. Quadre del balanç de comptes anuals.
3.4.6. Justificació de la viabilitat econòmica
La viabilitat econòmica d’aquest projecte té dos parts clarament diferenciades: el balanç
inicial per a la realització i posada en marxa del CEMN i la viabilitat mensual d’aquest. Per a
aclarir les taules mostrades anteriorment, es presenten els següents punts;
- El tècnic cobrarà 7 euros l’hora i tindrà una jornada d’unes 32 hores mensuals. Dels 5
tècnics esportius hi haurà 2 que impartiran l’entrenament als practicants al llarg de tot el
mes i, un cop finalitzades, entraran a treballar dos dels altres especialistes tècnics per tal
de realitzar una roda entre els tècnics i potenciar la varietat esportiva entre els
practicants. Aquesta posició del CEMN en quant als tècnics ve donada per la limitació de
capital per a la contractació continuada dels tècnics.
- Els ingressos de la matrícula dels nens i la subvenció anual de l’Ajuntament aporta a
l’economia de l’entitat els diners necessaris per a la compra necessària de material
esportiu i de la tramitació de les assegurances i llicències de tècnics i monitors. Amb el
benefici d’aquests balanç econòmic podrem tenir un fons per a la compra urgent de
material al llarg de l’any.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
47
- En quant al balanç mensual de comptes trobem que els ingressos venen donats per la
quota mensual dels 48 esportistes que té el CEMN mentre que la despesa se centrarà,
bàsicament, en pagar els 2 sous dels tècnics i el salari del director tècnic.
- El centre està ubicat en una oficina cedida per l’Ajuntament en el pavelló municipal, la
qual utilitzarem, també, coma magatzem. Per tant, les despeses de llum, aigua,
vestuaris, Internet, etc. van a càrrec del consistori.
- La primera inversió de 3205,75€ en material esportiu serà una única despesa ja que als
següents anys la despesa es fonamentarà en la reposició de material malmès o compra
de material diferent.
- La subvenció de l’Ajuntament està ficada en 2.500€. És una xifra posada a la baixa i pot
ser que si el CEMN es porta a la realitat hi hagués una subvenció major i, per tant, hi
hauria més liquiditat per poder abaratir costos de quotes d’esportistes, etc.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
48
4. CONCLUSIONS
4.1. El marc teòric
Aquest projecte ha esdevingut, des del primer moment, un repte personal cap a la recerca
d’informació sobre aspectes interessants que no dominava i els quals creia que eren
imprescindibles a tractar si volia desenvolupar un projecte d’activitat esportiva a la natura. Per
tant, el primer objectiu va ser ampliar els meus coneixements per tal de poder donar forma al que
al final acabaria sent aquest projecte.
Així doncs, trobar quins eren els avantatges de la pràctica esportiva al medi natural i perquè té
més beneficis en quant al desenvolupament integral de la personalitat que l’esport convencional,
què ens aporta la interacció amb el medi i l’adaptació a la inestabilitat, la percepció del risc, quina
era la forma correcta d’aplicar una educació ambiental en l’àmbit esportiu, quins eren els seus
efectes per falta d’aplicació, etc., es convertien en aspectes als quals tenia interès en donar-hi
resposta. El marc teòric, per tant, es posiciona amb els autors referents en els àmbits ambientals,
educatius i formatius ja que penso que tenen una visió similar a la meva percepció sobre l’esport,
el medi natural i l’educació.
4.2. El Centre Esportiu al Medi Natural
El CEMN no és una empresa sinó que ha estat creat com una entitat alternativa a totes aquelles
ofertes esportives convencionals existents amb el condicionant de que la pràctica esportiva es
realitzada en la natura, amb tots els condicionats que comporta i amb els avantatges que ens
ofereix l’activitat esportiva al medi natural. És per això que el CEMN és una escletxa en la
formació esportiva i personal que opta per uns valors naturals i implícits en la natura.
Aquest projecte ha intentat demostrar que és necessari formar-se per a practicar esports al medi
natural i que formar practicants des de la base és la millor manera de fomentar aquests esports i
crear grans tècnics de la muntanya i del medi en general.
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
49
5. BIBLIOGRAFIA
- Batalla, A. (2000) Habilidades motrices. Editorial INDE, Barcelona.
- Bernadet, P. (1991) Des A.P.P.N. aux A.P.E. Le rapport à l’environnement comme
caractère générique En AA.VV., Actes de Deuxièmes Assises des Activités Physiques de
Pleine Nature. Toulouse, 404-413.
- Carol, J. (2006) Carreras de orientación. Guía de aprendizaje. Editorial Paidotribo,
Badalona.
- Castillo, D., Fajardo, X., Funollet, D. (1995) Necessitat d’una educació integrada a la
pràctica de l’activitat esportiva en el medi natural. Apunts: Educació Física i Esports, (41)
76-79.
- Díaz, J. (1999) La enseñanza y aprendizaje de las habilidades y destrezas motrices
básicas. Editorial INDE, Barcelona.
- Funollet, F. (2002) L’activitat esportiva en el medi natural: L’esquí nòrdic a Catalunya.
Universitat de Barcelona, Barcelona.
- Funollet, F. (1995) Proposta de classificació de les activitats esportives al medi natural.
Apunts: Educació Física i Esports, (41) 124-129.
- Invernó, J. (2006) Optimització d’una experiència pedagògica a partir de criteris
praxiològics, basada en l’educació en valors i realitzada al medi natural amb alumnes de
14-16 anys. Universitat de Lleida, Lleida.
- Lagardera, F., Lavega, P. (2003) Indroducción a la praxiología motriz. Editorial
Paidotribo, Barcelona
- Lapetra, S., Guillén, R. (2005). La motricitat de les activitats fisicoesportives a la natura.
La funció recreativa d’aquesta pràctica en la societat contemporània. Apunts: Educació
Física i Esports, 2n trimestre, (80) 53-62.
- Lavega, P. i De Marimon, J. (1996) Alguns apunts envers les aplicacions de la
praxiologia a l’àmbit de les pràctiques físiques i esportives. AEISAD, Pamplona.
- López, V., López, E. (1997) Tratamiento de la educación ambiental desde el área de
Educación Física. Problemática y propuestas de acción. Apunts: Educació Física i
Esports, (50) 76-81.
- Melendo, J., Arbonés, N., Cancer, L., Maza, P., Lampre, F. (2012) Manual de técnicas de
montaña e interpretación de la naturaleza (3ª ed.). Badalona: Editorial Paidotribo.
- Ortega, P., Minués, R. (2001) Los valores en la educación. Editorial Ariel, Barcelona
Proposta de centre d’activitats esportives al medi natural. Toni Grima Migueles
50
- Parlebas, P. (2001) Léxico de praxiología motriz. Juegos, deporte y sociedad. Ed.
Paidotribo, Barcelona.
- Barrabes Esquí Montaña S.L.U. (2013). Barrabes. Esquí y montaña. 15 de maig de
2013, des de http://www.barrabes.com/home.asp.
- Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2013). FEEC. 3 de març de 2013, des
de http://www.feec.cat/.