Centenari del Port a l'escola (2002) - Inèdita

Contrast 2002 Centenari del Port de Sagunt

1

QUADERN

DE CLASSE Materials per a preparar

l’itinerari

En aquest quadern observarem com el centenari del Port de Sagunt no s’explica sa-tisfactòriament sense analitzar l’impacte de la industrialització sobre aquest territori i la massiva immigració que va alimentar. Partirem de l’anàlisi del paisatge natural abans i després de la siderurgia per adornar-nos que la gran quantitat i la posterior qualificació professional dels immigrats al Port, han contribuït decisivament en el desenvolupament econòmic i demogràfic de la seua comarca, el Camp de Morvedre.


2

Index

El paisatge natural……………………………………..3

Mapa topogràfic del Camp de Morvedre…….4

Climograma de Sagunt-Port……………………….4

El paisatge humanitzat……………………………….5

Evolució urbana del Port (1907-2000)…….…6

El poblament del Camp de Morvedre………...6

Estudi demogràfic………………………………………..7

Evolució demográfica de Sagunt i Port……….8

Piràmide demogràfica de Sagunt i Port………8

L’inmigració………………………………………………….9

Llocs de naixements……………………………………10

Moviment natural durant el segle XX………..10

Cronologia…………………………………………………..11

Documents………………………………………………….14

Activitats………………………………………………….….16

Bibliografia…………………………………….…………….16


3

El paisatge natural Una posició estratègica

El Port de Sagunt pertany a la comarca del Camp de Morvedre. Es localitza en el litoral mediterrani occiden-tal, a uns 25 Km al nord de l’àrea metropolitana de València, entre els 39º 40´ de latitud Nord i els 0º 14´ de longitud Oest de Greenwich. Separat 3 Km del casc històric del municipi, el Port ocupa una posició d’alt valor estratègic: no sols custodia l’encreuament dels camins que porten cap al nord, interior i sud peninsu-lar, també n’és punt de partida cap a les altres costes i illes mediterrànies. És precisament aquesta cir-cumstància la responsable de l’antiguitat del pobla-ment humà del Camp de Morvedre, així com la raó de ser del Port.

Un relleu contrastat Entre les serres Calderona i Espadà i la mar Mediterrà-nia, el riu Palància ha anat construint un gruixut man-tell d’al·luvions que conforma els 280 km2 del Camp de Morvedre. Encara que aquesta comarca reuneix un total de 15 municipis, la major part de la seua superfí-cie pertany al terme de Sagunt que, amb 136 km2 d'extensió, concentra les 2/3 parts dels habitants de la comarca. El paisatge natural de l’interior es composa de mun-tanyes agrestes entapissades de pins que fan de límit amb altres comarques (Plana Baixa al nord, Alt Palàn-cia i Camp del Túria a l’interior i Horta Nord al sud) i tanquen entre sí la fèrtil vall del riu Palància. Al peu d’aquestos relleus s’estén la planúria de colmatació al·luviofluvial on es localitza el Port de Sagunt i que connecta amb un litoral de restinga i albuferes colma-tades denominades marjals. Les serres Calderona i Espadà La serra Calderona ocupa la part occidental de la co-marca. La seua direcció tectònica és la ibèrica (NW-SE). Els seus materials més antics són les arenisques roges conegudes com pedra de rodè d’uns 200 mi-lions d’anys d’antiguitat, corresponent al període Trià-sic de l’era Secundària. Estableix la divisòria d’aigües entre el riu Palància i el barranc del Carraixet. Presen-ta altes muntanyes a pesar de la seua proximitat a la costa, com ara els cims de Rebalsadors (802 m), el Garbí (593 m), la Mola de Segart (565 m) i el Picaio (405 m). Aquestes cims són el límit sudoccidental de la comarca. Al nord-oest s’estén l’altra aliniació muntanyosa ibèri-ca: la serra d'Espadà. Els seus caràcters geomorfolò-gics i tectònics són bessons de la Calderona. Els con-traforts arquejats i oberts al mar de la serra d’Espadà tanquen per ponent la comarca i emmarquen el curs baix del riu Palància. El riu Palància i la costa El riu Palància naix a la Penya d’Escàbia, molt més al nord, en el límit amb Aragó. És, per tant, un curs al·lòcton. El seu caràcter és el típic de tots els

rius mediterranis de règim pluvial: pronunciadíssim estiatge en l’estació seca i grans avingudes o riuades a la tardor, coincidint amb l’estació humida, on les plu-ges són més abundants. A més, este cabdal tan es-poràdic es troba molt regulat per embassaments des-tinats al regadiu des de temps immemorial, per la qual cosa el seu llit roman sec la major part de l’any. Aquesta particularitat contribueix a la unitat física comarcal, donat que aquest riu ha originat una planura litoral de colmatació amb les seues aportacions d’argila roja, molt feraç per al cultiu. La desembocadura del riu Palància forma un delta interior de dos braços al sud del cap de Canet d’En Berenguer. Aquest delta s’unix sense solució de conti-nuïtat amb una costa de restinga composta de grava i arena amb dunes, que separa la platja d’una zona pantanosa deprimida que van ser antigues albuferes, hui ja colmatades. Aquestos terrenys de marjal estan presents en la morfologia de tot el litoral valencià. Un clima benigne El Port gaudeix d’un clima benigne del tipus medite-rrani litoral que Köppen va denominar Csa: clima temperat amb estius secs. Es caracteritza per tindre un màxim de precipitacions en forma de pluja torren-cial a la tardor i primavera. Les temperatures mitjanes són suaus a l’hivern (el mes més fred és gener, amb 11º C) i caloroses a l’estiu (27º C al juliol i l’agost). Aquest microclima converteix el Port de Sagunt en una zona de gran atracció turística, amb moltes hores de sol a l’any i amb una platja de fines arenes. Gran varietat edàfica Aquesta climatologia, junt amb la configuració orogrà-fica anteriorment descrita, donen lloc a una gran varie-tat de sòls. L'edafologia del Camp de Morvedre des-cansa sobre una roca mare calcària i ofereix sòls de marjal, sòls rojos, sòls arídics, sòls forestals i fins i tot turberes litorals. Una flora riquíssima Amb tal varietat edàfica, la vegetació natural és d’una flora riquíssima. Presenta pins roig i carrasco en les muntanyes interiors i una vegetació de matoll en la zona costera, al costat d’alguns endemismes de la vegetació clímax com els carrascars. No obstant això, la degradació antròpica ha sigut tan gran que la major part de la vegetació natural que hui veiem ha sigut sobreimposada; d’ací que predomi-ne la vegetació de cultius sobre la vegetació natural. Precisament aquesta intensa explotació agrícola ha creat importants problemes d’erosió i esterilitat en els sòls (salinització d’aqüífers, nitrificació...), agreujats amb la contaminació atmosfèrica i marina de la indús-tria, junt amb la deforestació produïda pels incendis.


4

Mapa Topogràfic del Camp de Morvedre

El mapa mostra el relleu del

Camp de Mor-vedre: elevat a

l’nterior i amb una gran planu-

ra litoral, lloc on es localitza El Port de Sa-

gunt.

Font: ORTIZ-PRATS, 2002.

Climograma de Sagunt-Port Observatori El Pontatge. Latitud: 39º42’ N – Longitud: 0º15’ W – Altitud: 25 m

Temperatura mitjana annual: 15’8ºC. Oscil·lació tèrmica: 13’9ºC. Precipitació annual mitjana: 444’4 mm.

El gràfic mostra les característi-ques del clima

del Port: plujes en la tardor i la

primavera. Tem-peratures suaus

a l'hivern (gener, 11ºC) i caloroses

a l'estiu (27º C al juliol i l’agost).

Font: Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana,1992.


5

El paisatge humanitzat La partida de El Fornàs abans de la indústria El paisatge litoral saguntí abans de la implantació de la indústria era molt diferent a l’actual: una platja de cantells discorria entre la desembocadura del Palància i el Grau Vell sense més interrupcions que les estretes goles per on els cultius marjalencs d’arròs desaiguaven al mar. L’arròs i els seus camps inundats, insalubres moltes vegades, allunyaven Sagunt i els seus extensos camps de vinyes del Grau Vell. El 16 de març de 1901 Sir Ramón de la Sota y Llano elegeix unes 66 Ha en la partida de El Fornàs, al nord del camí de La Vallesa i fins al primer braç del Palàn-cia. Eren 86 parcel·les d’escàs valor pel subsòl marja-lenc, però formaven les finques estiuenques de la burgesia terratinent saguntina. En aquesta àrea, Sota fará un moll per a exportar el mineral de ferro trans-portat pel seu ferrocarril des d’Ojos Negros, a més de 200 Km a l’interior de la provincia de Terol.

Des de febrer de 1905, acudiren inmigrants per a treballar en les obres del moll de la Compañía Minera de Sierra Menera (CMSM) i van preferir establir-se en les antigues alqueries de La Vallesa, La Palmereta i El Fornàs, el territori més pròxim a les obres, just el que hui és l’àrea urbana del Port. La història oral ens descobreix que la Caseta de Bar-gues va ser la primera alqueria a allotjar els obrers. Amb ella, les alqueries de Rocafull, Vallesa, Vinyals, Gandia i Caruana van formar, fins a inicis de la dècada de 1910, un poblat més aviat dispers. La Caseta de Bargues estava al principi del carrer Luis Cendoya. Aquest i la resta de carrers de la nova ciutat, es traçaren seguint l’antiquíssims camins de L’Anouer (actual vial internuclis), Almudàfer, L’Arrif i la Sendera Reial. Aquest assagador reservat per al pas del ramat transhumant, recorreix tot el litoral mediterrani molt pròxim a la platja i hui constitueix l’Avinguda del Medi-terrani. Al gener de 1907 els immigrants començen a cons-truir-se les seues pròpies vivendes. Poc després, al-guns terratinents es van convertir en promotors urba-nístics, sobretot a partir de 1918, amb l’establiment de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo (CSM). Impacte de la indústria sobre el territori Des d’aleshores, el nucli urbà del Port ha anant substi-tuïnt poc a poc els horts de tarongers i de vinya i la línia de costa ha variat per la construcció del moll. Aquest atrapa els sediments arrossegats per la deriva litoral, corrent marí cenyit a la costa, el qual és frenat pels dics, rebutjat cap a alta mar i obligat a rodejar el moll, el qual acumula uns 110.000 m3 d’arena per any enfront de la platja del Port. Aquesta és, actualment, el principal atractiu turístic estiuenc. Al mateix temps, la deriva litoral erosiona fortament la

desembocadura del riu Palància i la platja del Grau Vell, on l’abocador d’escòries de la siderúrgia ha per-petrat un dany ecològic irreparable, com demostra la regressió de la platja, l’enorme crosta d’escòries ne-gres que recobreix la vora-mar fins al terme d’El Puig, l’amenaçat humedal de La Marjal dels Moros, etc. Evolució econòmica L’ocupació que l’ésser humà ha fet del territori saguntí ha originat importants desequilibris intracomar-cals: mentre el litoral és urbà i industrial i concentra les 2/3 parts de la població, l’interior és rural i agrari, i està semidespoblat. Enfront d’un sector agrari saguntí fortament arrelat però amenaçat de declivi, El Port posseeix un dinàmic sector industrial que, des de principis del segle pasat, ha conegut cinc etapes evolutives: 1. De 1900 fins 1932. Són els orígens del Port,

molt lligats a l’activitat empresarial de Ramón de la Sota. L’afluència d’immigrants cap a la naixent ciutat és continua fins el tancament parcial de la CSM de 1932.

2. De 1932 fins 1946. Coneix les greus dificultats

originades per la crisi internacional de 1929 i el gran canvi polític fet durant la II República Espan-yola; els bombardejos de la Guerra Civil i la fam de la dura postguerra, paral·lela a la segona con-flagració mundial, junt a la repressió del fran-quisme, marquen aquesta trista època.

3. De 1946 fins 1973. Coincidint amb la consolida-

ció urbana del Port, té lloc el renaixement de la siderúrgia. Adquirida per Altos Hornos de Viz-caya (AHV) en 1940, la empresa la modernitzà poc, entenent-la com a subsidiària de les seues plantes al País Basc. No obstant això, es produí l’arribada massiva d’immi-grants entre 1950 i 1970. El fiasco de la IV Planta Siderúrgica In-tegral i els efectes negatius de la crisi internacio-nal de 1973, tanquen aquest periode.

4. De 1973 fins 1984. Paral·lelament a la transició

democràtica, té lloc la fase terminal de la siderúr-gia. En guanyar per ampla majoria les eleccions del 28/10/1982, Felipe González es convertí en el president del primer govern socialista d’Espanya des de la II República. Els seus plans de recon-versió industrial tancaren definitivament Altos Hornos del Mediterráneo (AHM) en octubre de 1984, després de més d’un any de lluita de tot el poble defensant la seua supervivència.

5. Des de 1984 s’obri una nova etapa marcada per

l’atonia econòmica i administrativa, fins els pos-trers anys del segle XX. L’explotació del turisme i la diversificació de les activitats industrials són procesos ja consolidats com a base per a un nou període de creixement.


6

Evolució urbana del Port de Sagunt (1907-2000)


El poblament del Camp de Morvedre (1418-2000)

Font: Elaboració pròpia per mitjà de veïnats, censos i padrons dels anys corresponents

1)Estancament per les epidèmies de pesta del segle XIV; 2) Lleu retrocés per l’expulsió dels moriscs en 1609; 3) Creixement moderadament elevat per la recuperació econòmica des de mitjans del s, XVIII, amb el subsegüent estan-cament i recesió producte de les guerres d’Independència i Carlines fins 1845; 4) Retrocés lleu per la crisi vitivinícola i les epidèmies de còlera en les acaballes del segle XIX; 5) Increment ràpid per l’immigració al Port; 6) Estancament i lleu retrocés pels efectes de la crisi de 1929 i la Guerra Civil (1936-39); 7) Gran onada immigratòria 1950-70: des d’aquest moment el Port supera en població i ritme de creixement a Sagunt; 8) Lleu estancament de final del segle XX pels efectes de la reconversió industrial de 1984.


7

Estudi demogràfic Evolució demogràfica fins a 1910 La industrialització saguntina, accelerada i improvisa-da, ha tingut una gran empremta paisatgística, però també demogràfica. En 2002 habiten Sagunt 60.577 veïns; d’ells, 35.987 resideixen al Port; més de les 2/3 parts dels actius es dediquen al sector serveis, encara que són majoria els grups d’edat vella sobre els adults. Les raons d’aquesta peculiar estructura demogràfica les trobem en l’evolució més recent de la població saguntina. La inestabilitat política i econòmica de la primera mei-tat del segle XIX (guerres d’Independència i Carlines) va mantindre estancanda la població municipal, alme-nys fins l’any 1850, data en que comença el descens de la mortalitat catastròfica (pacificació del país) i un benèfic corrent immigratori lligat als cultius hortícoles. Per aixó, les xifres del cens de 1857 són el sostre demogràfic per als municipis interiors: des de llavors, alimenten la immigració saguntina. La Societat Vitivinícola Saguntina es va ocupar durant la segona meitat del segle XIX, de l’òptim cultiu i millor exportació de la vinya, que entapissava tot el terme comarcal. En conseqüència, el centre de grave-tat comarcal es trasllada des dels municipis de la vega del Palància cap a Sagunt i Canet. Però aquesta es-plendor va acabar amb el segle, en conquistar el mer-cat internacional els vins d’altres regions espanyoles i franceses, Sagunt inicia, doncs, una reconversió agrària: la substitució total de la vinya pel taronger. La citricultura d’exportació copa en poc de temps tota la superfície regada. En aquest context es produeix, entre 1910 i 1930, l’inici d’una industrialització aliena al capital local, dedicat quasi exclusivament al camp. És el resultat de la inversió del navilier basc Sir Ramón de la Sota, el qual, aprofitant les bones potencialitats distributives de la regió, elegeix Sagunt com el port d’exportació del mineral de ferro extret a Terol. La CMSM primer i la CSM, posteriorment, van originar una corrent immi-gratòria de camperols des d’Aragó, Castella-La Manxa i Andalusia oriental, principalment. Aquest contingent és el responsable del sorgiment del Port de Sagunt. Evolució demogràfica des de 1910 A partir d’ara, seran les crisis industrials més que les agràries, les causants dels estancaments demogràfics. Els saguntins creixen imparablement i a un ritme inusi-tat no exempt d’irregularitats perquè és la migració, i no el moviment natural de la població, la clau de la seua dinàmica. Fins a 1920, la població saguntina es manté estable, com la resta de la demografia valen-ciana. L’epidèmia de grip de 1918 va retallar el lleu augment experimentat desde principis de segle. Entre 1920 i 1930 es produeix un inusitat creixement demogràfic xifrat en un 47%, monopolitzat pel nou nucli del Port, on la CSM absorbeix gran quantitat de mà d’obra. Aquest vertiginós creixement poblacio-nal quedarà reflectit per a sempre en la urbanització

improvisada del Port i és excepcional i original en el context valencià. Mentre la natalitat baixa i la crisi fa emigrar els valencians cap a la indústria catalana i francesa durant els anys vint, el Camp de Morvedre experimenta un saldo migratori positiu, el qual aconseguix l’augment poblacional més alt de la seua història, quan per al conjunt de la població valenciana només és d’un 8’6 %. Crisis i resorgiments Malgrat això, la rendibilitat de la CSM acabada d’inaugurar va quedar posada en dubte des del final de la Primera Guerra Mundial (1918). Sense quotes en el mercat internacional, l’empresa no trobava tampoc acollida en el mercat nacional, poc preparat per a consumir els seus productes. Sense rendir al màxim de la seua capacitat, la CSM es va veure abocada a produir una gamma de productes variadíssima per a assegurar-se una rendibilitat co-mercial que la productivitat no li atorgava. Per això, en arribar la crisi econòmica de 1929 i l’època de gran agitació política que va suposar la Segona República Espanyola, la CSM va fer reduccions en la seua planti-lla. Només un compromís polític va mantindre l’empresa en 1933. Açò va provocar una migració de retorn que va originar un descens poblacional de l’ordre d’un 0’3% en el decenni 1930-1940. Cal afegir, a més, la mortalitat catastròfica provocada per la Gue-rra Civil (1936-1939) i l’èxode polític a què va donar lloc. En la postguerra, les inversions inicials del nou propie-tari (AHV) van tornar a atraure més mà d’obra. Açò, al costat de l’auge exportador de la citricultura valencia-na del que la comarca saguntina no va ser aliena, va motivar un nou augment demogràfic xifrat en un 34% entre 1950 i 1960. Aquest creixement va ser capitalitzat en exclusiva per La Vall de Segó, Canet d’En Berenguer i el Port. En la dècada de 1960-1970, la saturació de la demanda de mà d’obra en AHV i el procés de desagrarització i industrialització generalit-zat i accelerat en la resta de la Comunitat Valenciana, va fer que, per primera vegada en molt de temps, la població saguntina augmente sols per una elevada natalitat. Però una nova crisi industrial comença a notar-se al Port de Sagunt a finals de la dècada dels 1960 i, enca-ra que el macroprojecte de la IV Planta Siderúrgica Integral semblava assegurar el futur, la veritat és que fins 1975 el creixement demogràfic es produeix únicament entre Sagunt i el Port, que per prime-ra vegada creixen alhora. La resta de la comarca es despobla per la crisi tarongera, abocant els seus con-tingents cap a la costa. Per ùltim, el tancament definitiu de la capçalera d’AHM el 1984 per la reconversió industrial, va provocar una xicoteta corrent emigratòria de retorn: entre 1980 i 1986 la població descendeix un 4’4%, percentatge recuperat durant l’ùltim qinquenni.


8

Evolució demogràfica de Sagunt i Port (1900-2000)


Piràmide demogràfica de Sagunt i Port

Elaboració pròpia amb el padró municipal de 1996.

La immigració és la responsable de l’actual estructura per sexe i edat de la població saguntina. La seua piràmide presenta un perfil típic d'una població estacionària, en la que s'està reduint la natalitat (base estreta del gràfic) i també la mortalitat (cimera, sobretot les dones). Aquesta situació l'han propiciada dues causes interrelacionadas: l'impacte de la immigració i l'increment i posterior caiguda de la natalitat. La conseqüència més patent d’aquestra estructura és l'envelliment de la població a mitjà termini, com ens demostra la inversió del gràfic: engrossiment progressiu del terç superior i entallament de la base.


9

La inmigració L’illot industrial El comportament demogràfic que hem estudiat està motivat per la immigració i el seus efectes en la pobla-ció portsaguntina. Les migracions, els transvassa-ments de població d’un espai a un altre, són tan antics com la humanitat. Les seues causes són diverses però, en general, els inmigrants són atrets per l’oferta d’ocupació d’altres regions. Des de principis del segle XX, el Camp de Morvedre és una àrea de gran concentració i actractiu demogràfics. Aixó no l’aconsegueix la Comunitat Valenciana fins als anys 1960-1970, quan s’estén la industrialització. Mentrestant, la siderúrgia saguntina és l’única activitat econòmica capaç de generar un corrent immigratori en l’àmbit geogràfic valencià. Des dels anys 1920-30, amb la implantació de la CSM junt al port de la CMSM, els capitalistes saguntins pogueren diversificar les seues inversions. Compatibi-litzaren la inversió de les seues rendes en el tradicional monocultiu citrícola d’exportació amb certa participació als negocis industrials, quasi sempre monopolitzant els serveis (gestories, agències d’assegurances, subcon-tractes laborals, transportistes, etc.) que demanava la nova empresa. Aquesta circumstància va mantindre una economia agrària tan pròspera com la indústria, encara que el desenvolupament paral·lel d'ambdues a penes convergirà. El Port viurà com un autèntic illot industrial, mantin-gut i impulsat quasi en exclusiva pel capital forà, em-bolcallat en un context agrari. Açò explica, també, el trist final de la siderúrgia: desatesa de tota inversió autòctona, no va ser mai considerada com una acere-ria valenciana, sinó com subsidiària de les acereries basques. Onades immigratòries En conseqüència, els immigrats que van fundar la ciutat del Port de Sagunt procedeixen, en la seua ma-joria, de l’àmbit geogràfic extracomarcal i van arribar en tres onades successives interrompudes per sen-gles crisis siderúrgiques que hem estudiat anrterior-ment: 1915-1930, 1950-1960 i 1970-1975. En la primera i més llarga de les tres fases immigratò-ries (1915-1930) destaca la massiva arribada d’immigrants procedents de comarques limítrofes en comparació amb la segona onada (1950-1960), que va ser quasi exclusivament protagonitzada per contin-gents oriünds de l’exterior de la Comunitat Valenciana. Procedència geogràfica dels portsaguntins En el seu conjunt, la majoria dels immigrats al Port procedeixen de regions vinculades amb la siderúrgia

saguntina: el País Basc (especialment Biscaia), Aragó (Terol), La Manxa (Albacete, Conca i Guadalajara), Múrcia i Andalusia Oriental (Almeria). A través de l’anàlisi de l’ascendència dels primers nascuts al Port de Sagunt entre 1907 i 1913 es pot demostrar que, durant la primera onada immigratòria, eren majoria els procedents de la província de Valèn-cia, seguits dels de Castelló i Biscaia; en segon lloc estaven els oriünds d’Almeria i Terol i, finalment, els procedents de les províncies limítrofes a totes les ante-riors. En canvi, els bascos que van portar la indústria i són principals responsables de l’atracció immigratòria, constitueixen en la seua majoria mà d’obra molt quali-ficada (enginyers, delineants, administratius i altres quadres tècnics). El seu establiment al Port de Sagunt pot qualificar-se de migració organitzada, ja que van acudir prèviament contractats per l’empresa. Caràcters dels immigrats És curiós el fet que, en la majoria dels casos, els lla-ços familiars van actuar com a imant; famílies senceres van vindre des de les seues zones d’origen per a establint-se junts atrets per la seguretat laboral que havia aconseguit algun dels seus membres que va arribar amb anterioritat. Al Port van arribar quasi igual nombre de dones que d’hòmens. Només en els grups d’edat més avan-çada hi ha majoria d’immigrades sobre immigrats, però això es deu a la mortalitat diferencial, sempre favorable al sexe femení, que gaudeix d’una major esperança de vida. Els hòmens es van ocupar en la siderúrgia, en el ferro-carril o en la construcció. El sector dels serveis (educa-ció, sanitat, comerç) es va cobrir majoritàriament per les immigrades. Els dedicats a les tasques agràries en exclusiva van ser minoritaris, encara que van alternar i compatibilitzar aquesta activitat amb la industrial, sobretot els que procedien de l’àmbit comarcal. En l'última onada immigratòria (1970-75), la crisi indus-trial i el creixement de la població portsaguntina va procurar ocupacions en el sector servicis i en la cons-trucció. Aquesta ocupació va ser la preferida també pels descendents dels primers immigrats que no van ser absorbits per la siderúrgica. D’acord, tant amb les ocupacions que van trobar, com amb la seua procedència, els primers immigrants port-saguntins solien tindre un baix nivell d’instrucció i de qualificació professional. Des dels anys 1970, sembla que augmenten els immigrats de major qualificació, però, en tot cas, els contingents sense estudis o poc qualificats, van tardar poc, una vegada emprats, en especialitzar-se i elevar el nivell cultural i socioeconò-mic de la seua descendència.


10

Llocs de naixement de la població saguntina

Font: E.P. amb dades de l’Ajuntament de Sagunt, 2002.

El ciclograma exposa la procedència dels immigrants residents a Sagunt i Port de Sagunt; observem que, tret de la

nostra província, la major part dels saguntins procedeixen de Castella-La Manxa, Andalusia i Aragó.

Moviment Natural del Camp de Morvedre durant el segle XX

A-Taxa bruta de mortalitat (%o) B-Taxa bruta de natalitat (%o) C- Creixement Vegetatiu (%)

Elaboració pròpia amb els censos corresponents.

El Port de Sagunt és el millor exemple de la Comunitat Valenciana de com la immigració pot incidir en el comporta-ment natalici d’una societat. Al gràfic podem veure com la taxa de natalitat va ralentitzant el seu descens en la prime-ra etapa de la immigració (1920-1930), segueix caient posteriorment per a pujar en la postguerra i, més decidida-ment, des de 1950, amb el segon corrent immigratori. Cap a finals de la dècada de 1970, torna a descendir pel fre de la immigració imposat per la crisi siderúrgica. A més, en ser l’àrea més urbanitzada de la comarca, els comportaments reproductius solen ser antinatalistes, a causa de l’ús de mitjans de contracepció. En 1995 la natalitat del Port era de 7’2 per mil, mentre que en 1986 s‘aconseguia el 9’6 per mil; en la dècada de 1960 va ser d’un 17’8 per mil, i a princi-pis del passat segle era del 28’8 per mil. En conclusió, en l’última dècada del segle XX el Port ha tingut un creixement vegetatiu negatiu. Aquest s’explica per l’augment de la mortalitat i el paral·lel descens de la natalitat durant els ùltims anys.


11

Cronologia

1900 7 dágost: Ramon de la Sota i Llano i Eduardo Aznar de la Sota acorden amb Cosme Echevarrieta, propieta-ri de les mines d' Ojos Negros-Setiles (Sierra Menera, entre Terol i Guadalajara), lárrendament dáquestes pel terme de 60 anys, prorrogables.

3 de setembre: Es construeix legalment la Compan-yia Minera de Sierra Menera (CMSM). Els seus ge-rents són Ramon de la Sota i Eduardo Aznar.

20 dóctubre: es signa el contracte definitiu entre Sota i Aznar i Echevarrieta.

1901 16 de març. Queda decidida la sol·lució al traçat del ferrocarril miner que partirà de les mines de "Ojos Negros", seguint la vessant dreta del Palància fins a Sagunt.

1902 10 de gener. Les Corts Espanyoles aproven la con-cessió del ferrocarril Ojos Negros-Sagunt, sense cap mena de subvenció estatal.

11 dágost. Reial Ordre que autoritza la construcció d'un embarcador de mineral a la platja de Sagunt i l'ocupació de terrenys de la platja amb una longitud de 400 metres a cada costat dáquest.

1903 14 de setembre; presentació dún projecte de ramal de ferrocarril de 476 metres que uniria la pedrera de Gausa amb el ferrocarril miner d’Ojos Negros.

1905 Febrer. Comença a arribar pedra a la platja de Sagunt i la construcció del port.

1907 17 de gener: Salpa de Sagunt el vapor Gorbea-Mendi amb 4.200 tones de mineral de ferro amb destinació a Maryport (Anglaterra); aquest mineral havia estat tras-lladat pel ferrocarril de la Companyia Central d'Ara-gó.

14 de juliol: Aplega a Sagunt el primer tren miner del ferrocarril de la CMSM amb 15 vagonetes que porten 3.000 tones de mineral.

Es planteja la necessitat de construir vivendes pels treballadors del port i del ferrocarril.

1908 Comença a funcionar el taller de "briquetes" (aglo-merats de mineral fi) a les mines d´ Ojos Negros.

1909 26 de març: Sínaugura l'embarcador a la platja de Sagunt, amb 515 metres de dic-escullera i 130 de moll.

1910 Comença a funcionar la primera planta de fabricació de briquetes al Port de Sagunt, així com el

taller de nòduls (sistema complementari dáglomerats per a tractar el mineral de ferro en pols).

1913 S'arriba al màxim de producció i exportació de mine-ral de ferro del període anterior a la Guerra Civil: 987.562 tones.

1917 Abril: Arriba a Bilbao el projecte del nou establiment siderúrgic que sínstal.larà al Port de Sagunt, realitzat per lénginyer nordamericà Frank C. Roberts.

23 dágost: Es constitueix la Societat "Companyia Side-rúrgica del Mediterrani" (C.S.M.), amb domicili social a Bilbao i són anomenats gerents Ramón de la Sota i Luís María Aznar. L'objecte social de la CSM és "construir y explotar en Sagunto un establecimiento siderúrgico para la fabricación y elaboración de hie-rros y aceros, y las demás operaciones que sean nece-sarias para el desarrollo de dicho objeto".

1918 Sínicia la construcció de la nova siderúrgia inte-gral al Port de Sagunt (fonaments de les bateries de coc i del Forn Alt 1; Central de Força ...)

1921 Sácaba la Central de Força, primera instal.lació de la CSM.

1922 7 dágost: Comença a treballar la Bateria de coc, primera instal.lació productiva de la CSM

1923 6 de gener: l'Alt Forn 1, dona la primera colada. 1924 31 dágost: Arranquen els tres Forns Siemens de

lÁceria, comencen a funcionar els trens de laminació: Blooming, Estructural i Comercial.

1925 Comença a treballar la primera instal.lació dáglomerat pertanyent a la CSM: una màquina de sin-terització de 200 tn al dia de producció.

1926 14 de juny: arranca l'Alt Forn núm. 2 i el Tren de Xapa Grossa

1928 Març: comença a funcionar el 4t Forn Siemens. 1929 S'assoleix la cota màxima de producció dácer del

període anterior a la Guerra Civil: 181.391 tn. 1930 Febrer: Primera gran vaga, que afecta pràcticament

tota la plantilla (més de 4.000 treballadors); La direc-tiva de l’empresa clausura els locals del Sindicat Me-tal·lúrgic i Siderúrgic.

Juliol: Sátura l'Alt Forn 2. Són acomiadats 450 obrers.

1931 Sáccentua la protesta obrera pels acomiadaments continuats de treballadors. LÁjuntament de Sagunt decideix pagar el bitllet a tots els obrers i les seues famílies que vulguen tornar a les seues localitats dórigen.

1932 Tancament dínstal.lacions, amb les seues seqüeles dácomiadaments i vagues.

24 dábril: Són parades la Bateria de Coc i el Forn Alt nº 1

Sátura el treball a les mines dÓjos Negros-Setiles. Lémpresa decideix el tancament total de la fàbrica

per a juliol, acomiadant 1.100 obrers; continuen enca-ra 600 treballadors del taller de caldereria.

1933 13 dóctubre; El recolzament del moviment obrer per part de la premsa valenciana, els ajuntaments de València i Sagunt, aconsegueix que el Consell de Mi-nistres acorde proposar la Diputació Permanent de les Corts l'aprovació d'un crèdit extraordinari per adquirir material ferroviari a la CSM.

18-19 dóctubre: La Diputació Permanent de les Corts (després d'un debat en què el diputat per Biscaia, Indalecio Prieto, demanà que part de l'encomanda es fés a Altos Hornos de Vizcaya, que ja havia acomiadat 2.300 obrers) acordà concedir a Sagunt la totalitat de l'ajuda de 10 milions de pessetes per a fabricar 25.000 tones de carrils.

1936-1939 (període de la Guerra Civil) 17 d'agost de 1936: Mor a Bilbao als 79 anys Ramón

de la Sota y Llano. 19 de juny de 1939: Després de léntrada de les

tropes de Franco a Bilbao el govern de Burgos síncauta de tots els béns de Ramón de la Sota i a més li posen una multa de 100 milions de pessetes a causa de la seua afiliació i ajut econòmic al Partit Naciona-lista Basc.


12

La Siderúrgica, que està reduïda als Forns dÁcer (utilitzant càrregues fredes i no ferro líquid) i als trens de laminació, funciona com a Fàbrica núm 15 de la Subsecretaria dÁrmament.

Abril de 1938: Després dáplegar a la Mediterrània les tropes franquistes, síntessifiquen els bombardejos aeris sobre les localitas industrials. Les instal·lacions més bombardejades són les del Port de Sagunt (11 atacs aeris van produir danys).

Juliol de 1938: Converses entre Aznar, qui ara té la direcció, i Altos Hornos de Vizcaya que pretén absor-bir la factoria.

1940 Reviscola l'activitat de l'aceria amb dos Forns Mar-tin-Siemens i amb lingot procedent de Bilbao.

Juliol.: Acord dábsorció per part de AHV de les 130.000 accions de CSM a canvi d'una nova emissió de 27.444 accions de AHV amb destí als accionistes de CSM.

31 de desembre. La CSM, propietat d’ AHV. 1941 10 de febrer: Es restableix el subministrament de

mineral al Port de Sagunt després de reconstruir-se el ferrocarril.

27 de febrer. S'encén el Forn Alt núm. 2. 1945 Es registra el mínim de mineral transportat per ferro-

carril de la CMSM en després de la Guerra Civil: 92.944 tn.

1948 5 de març: S'encén el Forn Alt núm. 1. 1949 Es reanuda léxportació de mineral a léstranger (els

primers a Anglaterra) 1950 Es posa a funcionar el granulador déscòria, que

abastirà déscòria granulada la cimentera Ferroland. 1954 Es realitzen les primeres inversions productives de

AHV a la factoria del Port de Sagunt: tres noves bate-ries de coc; sámplia el parc de carbons; comença la construcció de tres Forns Siemens, dos Forns de Fosa i els nous Tallers Generals.

29 de març. Sínagura el Alt Forn núm 3. Es superada la producció màxima de 1929 amb

200.532 Tn. 1957 Sássoleix la cota màxima dócupació de la fàbrica

en tota la seua història: 6.272 treballadors. 1958 Sássoleix una producció de 250.000 tones que tar-

darà 10 anys a superar-se. Sínicia láplicació del Pla de Bedaux, de tècniques

de racionalització del treball; el nombre de treballa-dors comença a baixar, però la productivitat augmenta, ja que les xifres de producció es mantenen.

El Pla de Bedaux i els seus efectes sobre els obrers con-tribueixen al descontent dels treballadors, dins el mar del Pla dÉstabilització a Espanya: es constitueix un moviment de vagues que serà intermitent des déixe moment.

1961 Sáconsegueix el jornal de 3.000 pessetes per a tots els treballadors com a conseqüència dún moviment que aplega a paralitzar tota la fàbrica. A partir dáquest any les vagues seran freqüents.

1965 La plantilla s´ha reduït en 1.000 obrers en relació els màxims de 1955-57. U.S. Steel adquireix un 25% del capital de AHV. Aquesta participació junt amb lájut estatal es tradueixen en una sèrie dínversions que pre-tenen duplicar la producció dácer (arriben a les 500.000 tones); és lánomenat Pla Sagunt, que també preveu el desmantellament de les instal.lacions que no permeten tècniques rendibles.

Reconstrucció de lÁlt Forn núm. 3. Per la forta demanda siderúrgica mundial, el govern

espanyol manifesta la seua intenció dímpulsar el sec-tor si-derúrgic amb la construcció de la IV Planta Si-derúrgica Integral.

1966 Esclata una vaga que durarà més de vint dies. El pla dínversions posa en marxa, entre altres, les següents instal.lacions: màquina de sintetitzar número 4, parc de minerals mecanitzat

1969 El pla dínversions posa en marxa: aceria LD, sistema dínjecció de fuel-oil als forns alts, forn estructural de 70 Tn. i forn de tren de xapa de 25 Tn.i la fàbrica dóxigen per al sistema de bufat de la nova aceria L.D.

1971 21de juny: Sácorda per Decret-Llei la instal.lació a Sagunt de “La IV Planta Siderúrgica Integral”, projec-te que el govern espanyol havia posat en marxa a cau-sa d’unes importants previsions de demanda interior siderúrgica, que després es demostraren errònies.

30 dóctubre: Sádjudica a AHM-SA, constituïda el 10 del mateix mes amb accions majoritàries de AHV, la construcció i explotació de la IV Planta.

1970 La producció supera les 500.000 tones dácer (exac-tament 536.000 tones).

1972 29 de juliol: després de la publicació del decret per al desmantellament del ferrocarril miner, arriba al Port l´últim tren per la via minera

24 dóctubre: aplega al Port el primer mineral trans-portat per RENFE com a conseqüència del conveni obligatori CMSM-RENFE.

1973 20 de febrer: acomiadats 340 dels 590 obrers de la CMSM.

1974 13 de juliol: AHM absorbeix la fàbrica de Sagunt dÁHV. Sássoleix el màxim històric en la produc-ció dácer (675.000 Tm), amb 1.000 treballadors me-nys que en 1965.

1976 Juliol: Comença a funcionar el tren de bandes en fred dÁHM, única fase de la IV Planta que aplega a fina-litzar-se a causa de la crisi siderúrgica mundial.

1978 AHM es nacionalitzada i s’integra a l’INI. 1979 Greus discrepàncies salarials: vagues i manifestacions 1981 Fracàs del colp d’Estat (23 de febrer). Signatura dels

acords amb el govern sobre el compliment del’Informe Kawasaki

1982 Aclaparadora victòria electoral del PSOE (28 d’Octubre)

1983 Febrer: -Dia 4: El President de AHM, ordena el tancament de lÁlt Forn número 2. -Dia 8: El Ministre d'Indústria i Energia decideix suspen-dre aquesta ordre fins que no s'aplegara a un acord global sobre la reestructuració del sector. -.Dia 16: Vaga general a Sagunt, recolzada en tot el Camp de Morvedre. - Dia 24: Els membres del Comité dÉmpresa de AHM es concentren a Madrid, davant el Ministeri dÍndústria demanant el compliment dels Acords del 81 -Dia 26: Comencen els tancaments de treballadors. -Dia 28: Treballadors i tota mena de ciutadans saguntins (unes 8000 persones) es manifesten a València. Març -Dia 3: El ministre Solchaga clarifica la idea del Govern de tancar algunes instal.lacions siderúrgiques. -Dia 9: Comença una vaga de treball lent. -Dia 18: El President de AHM José M. Lucia visita la factoria i es reuneix amb el Comitè dÉmpresa. Unes 20.000 persones rodegen lédifici. Finalment és rescatat per la policia. Abril -Dia 28: Un miler de dones de Sagunt viatgen a Madrid i aconsegueixen una entrevista amb la senyora Car-men Romero (esposa de Felipe González). Juny


13

-Dia 8: El govern aprova lésborrany del projecte de reconversió industrial; serà contestat per CC.OO, UGT i CEOE. -Dia 14: Uns 7000 treballadors de Sagunt van a Madrid a manifestar-se. Es produixen càrregues policials. A Sagunt começa una vaga general de 48 hores. -Dia 21: Vaga general a Sagunt i tall de carreteres; València-Barcelona, València-Terol i la A-7. -Dia 27. Uns 6.000 saguntins marxen a Madrid i fan soroll de cassoles davant la Moncloa, mentre una delegació de lÁjuntament séntrevista amb Felipe González. Juliol -Dia 2: Tall de carreteres i vies fèrries. 27 sindica-listes que s´havien tancat el dia 29 de juny al Palau de la Generalitat són trets per la policia. -Dia 5: Nova vaga de 48 hores a Sagunt. Manifes-tació a València. -Dia 6: Manifestació dels saguntins a Madrid recol-zats per 20.000 treballadors madrilenys. Aquest dia sáprova el Decret de reconversió industrial que condemna AHM. -Dia 14: Vaga general i manifestació a València de més de 35.000 persones. -Dia 26: Começa la recollida de signatures per garantir el futur de AHM (presentar al Parlament una iniciati-va popular contra el decret). Setembre -Dia 9: Sánuncia el tancament del tren estructural. -Dia 14: Els treballadors en assemblea decideixen posar en marxa el tren estructural. -Dia 21: Lémpresa recolzada per lÍNI decideix aco-miadar 80 treballadors per no obeir. Reunió Comité démpresa-Bru (Conseller dÍndústria) que promet pressionar Madrid per a no fer efectives les sancions. -Dia 22: Readmissió dels 80 treballadors. S'’arriba a les 510.000 signatures recollides. -Dia 28: El Consell de Ministres aprova per a Sa-gunt una zona de preferent localització industrial. Es reitera la desmantel.lació de la capçalera a Sagunt. Octubre -Dia 12: L' INI respon l'informe presentat pels tècnics de AHM dient que láceria saguntina mai no seria rendible. -Dia 18: Manifestació contra el tancament a Valèn-cia organitzada per CC.OO. -Dia 27: El ple del Consell valencià sol·licita al govern central que es paralitze el tancament de la capçalera mentre no hi haja suficients llocs de treball alternatius. Novembre -Dia 3: Manifestació a Madrid; es lliuren 670.000 signatures al Congrés contra la desmantelació. Desembre -Dia 6: Les dones saguntines comencen una cam-panya de sensibilització a València. -Dia15: Solchaga anuncia el tancament del Forn Alt núm 2 i léxpedient de regulació dócupació a partir del 21 de desembre. -Dia 23: Aprovats 13 projectes dínstal.lació díndustries a Sagunt, que suposen la creació de 282 llocs de treball. -Dia 27: Incidents importants al Port de Sagunt; un obrer ferit de bala i diversos contusionats, a més 28 policies foren ferits i tres cotxes policials incendiats. -Dia 29: Jornada de protesta contra láctuació poli-cial (demanen la dimissió de Barrionuevo i Burriel). Els saguntins es tanquen a les sues cases; cassolada i concentra-ció. Léxpedient de regulació dócupació arriba a Sagunt. 1984 Gener -Dia 2: Els regidors de lÁjuntament de Sagunt es tanquen en solidaritat amb els obrers dÁHM.

-Dia 4: Lerma rep una representació de lÁjuntament i acorda demanar al Govern que ajorne léxpedient de regulació dócupació. -Dia 12: Paros a Asturies recolzant AHM. -Dia 27: Dimissió de 17 regidors, entre ells el batle Febrer -Dia 2: Vaga de 24 hores al Camp de Morvedre. Mani-festació a València. -Dia 9: Vaga en AHM. Manifestació a Madrid on es produeixen enfrontaments amb la policia, es produeixen ferits. Al dia següent, vaga de 24 hores a Sagunt en protesta per láctuació policial. Concentració a València. -Dia 17: Joves saguntins colapsen les carreteres. -Dia 20: La Direcció General dÓcupació dona llum verda a léxpedient de regulació dócupació que afecta 155 treballadors de AHM . S'ordena el tancament del Forn Alt número 2. Lássemblea de treballadors decideix ignorar lórdre. Març -Dia 1: Els 155 acomiadats no entren a treballar, però el Forn número 2 encara funciona. -Dia 2: El cap de personal de AHM és retingut durant 6 hores pels treballadors. LÍNI, coaccionat, accepta la tornada dels 155 acomiadats. -Dia 3: L´ INI declara nul.les les concessions fetes per haver hagut coaccions. -Dia 5: El comité démpresa ofereix negociar i buscar eixides al conflicte. -Dia 20: José María Lucía llança un ultimàtum per tancar el Forn Alt núm. 2. -Dia 23: Arriben cartes dácomiadaments fins aplegar als 230. Lássemblea ofereix complir les ordres de lémpresa a canvi de readmetre els acomiadats. -Dia 27: Acatades les ordres, Lucía rep el comité de AHM i alça els 230 acomiadats. -Dia 28: Lucía és cessat com a president de AHM per haver readmés els 230 treballadors permetent que el Forn Alt núm. 2 estiguera en "banking". -Dia 30: Julián García Valverde, vicepresident de lÍNI, substitueix Lucía en les conversacions. Abril -Dia 4: Preacord entre INI, direcció i comité démpresa dÁHM, intervenen CC.OO i UGT. Es contempla el tancament de la capçalera el proper 1 dóctubre. L´ INI es comprometia a crear 2100 llocs de treball a la zona fins a 1987. Per a ser vàlid ha de ser signat pels treballadors. -Dia 10: Els treballadors dÄHM ratifiquen en referèndum el preacord.

Octubre El día 1 és apagat definitivament el alt forn nº 2 i els excenets de plantilla ocupen altres llocs.

1985 El Fons de Promoció d’Empleo (FPE) procedeix a clasificar els excedents de la siderúrgia: els majors de 55 anys seràn prejubilats.

1986 La capçalera d’AHM, demantellada per complet. El FPE recoloca a quasi el 30 % dels excedents. El 29 de desembre RENFE paralitza el transport de mineral de ferro des d’Ojos Negros. Perduts els seus clients principals (AHM i ENSIDESA), tanca la CMSM.

1990 Les pensions del prejubilats començen amb normalitat. 1994 Deu anys després del tancament, el Camp de Morvedre

és la comarca amb més aturats. 1995 Comença la construcció d’un parc industrial als antics

terrenys de la capçelera siderúrgica. 1996 El port autónom de València comiença a gestionar el

moll amb fortes inversions. 1998 SIDMED realitza importants inversions de modernitza-

ció. 2000 El segle acaba amb un Port envellit, nostàlgic del seu

esplendoròs passat, que comença a reviscolar.


14

Documents

DOCUMENT 1. QUI VA SER SIR RAMÓN DE LA SOTA?

Ramón de la Sota y Llano va nàixer a Castro Urdiales (Santander) en 1857 i morí el 1936. Va començar la seua activitat empresarial en la mineria, a la que ja es dedicava el seu pare, i poc després als transports marítims associat amb el seu cosí Eduardo Aznar de la Sota (des de 1881). Els importants beneficis dáquestes primeres activitats, li van permetre crear nombroses empreses relacionades amb els transports navals (Astillers Euskalduna, Remolcadors Ibaizabal), els ferroca-rrils (Compañía del Ferrocarril de Elgoibar a San Sebastián), la siderúrgia (Si-derúrgica del Mediterráneo), les assegurances (Seguros la Polar) o la banca (Banco de Comercio, Banco de Bilbao, Banco de Vizcaya), entre altres. Pel seu comportament durant la I Guerra Mundial, en la qual els seus vaixells no cessa-ren dájudar a Anglaterra (cosa que li comportà la pèrdua per torpediment o altres causes de vint vaixells amb unes 50.000 tones de registre brut), el rei Jordi V de Gran Bretanya li concedí el títol de Sir, cavaller de lórdre de lÍmperi Britànic.

Algunes de les decisions més importants que Ramón de la Sota va prendre com a empresari determinaren el naixement de láctual ciutat del Port de Sagunt. Ramón de la Sota va triar la costa de Sagunt per realitzar les seues majors inversions: el port démbarcament de mineral de ferro i els tallers dáglomeració de la “Compañia Minera de Sierra Menera” (C.M.S.M.), i el gran complex fabril de la “Compañia Siderúrgica del Mediterrá-neo” (C.S.M.). Tanmateix, malgrat el seu mèrit indiscutible com empresari i com a promotor dúna nova po-blació, Ramón de la Sota és un personatge pràcticament oblidat i desconegut, especialment a Sagunt. Els mo-tius dáquest oblit són polítics. Ramón de la Sota fou una personalitat molt destacada de la societat vasca, per la seua activitat política com impulsor del Partit Nacionalista Basc i diputat provincial i parlamentari, i per un gran nombre dáctivitats de promoció de la cultura basca. Quan va finalitzar la Guerra Civil, tres anys després de la seua mort, fou jutjat pel “Tribunal de Responsabilidades Políticas” i condemnat al pagament dúna multa de cent milions de pessetes, que ocasionà la incautació quasi total de les empreses i propietats que li van per-tànyer. Les represalies varen afectar directament als seus hereus, qui foren desposeïts dels seus càrrecs en les societats de la família. Així, es va decretar lóbligat oblit de la seua memòria: els nous propietaris de les seues dues grans empreses, la C.M.S.M. i la C.S.M., hi esborraren el seu nom i mai no hagué el menor record per a aquell que podem nomenar fundador del modern Port de Sagunt.

REELABORAT DE: MARTIN, J. (1990) I GIRONA, M. (1989).

DOCUMENT 2. QUÈ ÉS UNA FACTORY-TOWN?

“L’origen d’aquestes noves ciutats industrials és degut, en la seua majoria, a decisions preses per empreses privades que pretenen explotar recursos naturals o instal·lar, per proximitat als mateixos o facilitats per a la seua transformació o transport, manufactures que, per situar-se en llocs llunyans de nuclis prèviament po-blats, promouen de manera més o menys directa la constitució de nous assentaments en les proximitats de les mateixes destinades a albergar les forces de treball necessàries. En el segle XIX les empreses privades varen crear nombrosos poblats industrials. En principi foren els jaciments de matèries primeres de diversos tipus les quals provocaren les “ciutats-carbó” angleses o del nord de la Península. Posteriorment, determinats tipus d’indústries com les siderometal.lúrgiques, petroquímiques o de maquinària pesada, foren les que varen oca-sionar el major nombre de nous assentaments urbans. I en tots els casos, una característica comuna que de-termina el seu futur és el caràcter extern del factor que intervé repentinament, creant una realitat aliena a la dinàmica de léconomia dáquests territoris sota els que sássenta. Port de Sagunt és un cas típic de nova ciu-tat industrial sorgida a partir de la construcció dúnes instal.lacions portuàries per al transport i pretransfor-mat de mineral de ferro i posterior implantació dúna factoria siderúrgica.”

MARTÍN, J. (l990), Urbanismo y Arquitectura Industrial en Puerto de Sagunto, Caixa-Sagunt, pp. 33-34.


15

DOCUMENT 3. EL FERROCARRIL DE LA CMSM, ORIGEN DEL PORT DE SAGUNT

“Moltes vegades ens hem preguntat quins pogueren haver estat els mòbils que induiren a la Companyia Mine-ra de Sierra Menera a construir un ferrocarril dÓjos Negros a Sagunt i un port, obres costosíssimes sempre, podent haver obtingut idèntics fins per procediments molt més econòmics i de menors complicacions. En pri-mer lloc, es va poder pensar de portar el mineral a Bilbao en compte de portar-lo a Sagunt. Aquesta solució exigia un traçat bastant més llarg del ferrocarril, però en canvi estalviava la construcció dún port. Dáltra banda, el port de Bilbao molt més prop dels d'Anglaterra i Alemanya haguera estalviat als vaixells encarre-gats del transport molts milers de milles de navegació per viatge en evitar voltar la Península, economitzant temps i grans quantitats de combustible. A primera vista, portar el mineral a Bilbao, sent els senyors Sota i Aznar bilbains, pareix la solució més lògica. Una altra, no tan lògica, però molt més econòmica, embarcar el mineral en el port de València, utilitzant el ferrocarril del Central dÁragó. Realitzat així, hagueren estalviat la construcció del port i del ferrocarril. Doncs bé, obrant aparentment contra tota lògica, En Ramón de la So-ta, factotum de la Companyia, pot ser amb una visió certera del futur, va elegir la fórmula més esgavellada en apariència; però sols en apariència, com el temps séncarregà de donar-li la raó. La utilització dels ports de Bilbao o València haguera hipotecat la independència de la Companyia. Els vaixells de la naviera Sota i Az-nar hagueren estat supeditats a les conveniències del servei de dits ports, sobrecarregats de treball la major part de lány. D’altra banda, el caràcter independent d'En Ramón, sávenia molt mal amb el fet de veure´s supeditat a or-dres i exigències de certes autoritats oficials, que no sempre hagueren actuat dácord amb els interessos de la Companyia. Ell necessitava un port i un ferrocarril propis, on sols imperara la seua voluntat i on tot se supe-ditara a les necessitats de les companyies minera i naviera, les dues controlades per ell. La utilització del ferrocarril Central dÁragó oferia inconvenients molt seriosos. El més greu de tots era el fet que lárrastre de mineral estiguera sempre subordinat als serveis públics de viatgers i mercaderies a què havia d'atendre amb preferència la Companyia del Central dÁragó. Cal tenir en compte que pel ferrocarril miner dÓjos Negros-Port de Sagunt ha hagut temporades que han baixat fins a nou trens diaris de mineral. Com haguera pogut atendre un trànsit tan intens la Companyia del Central dÁragó sense desatendre el seu propi servei? La idea démbarcar el mineral pel port de Bilbao no pogué albergar-se mai en el cap dels senyors Sota i Az-nar, ja que aquests tenien necessitat que el mineral sémbarcara per un port del Mediterrani. Qualsevol altra solució no podia interessar-los, ja que el principal objecte per ells perseguit era senzillament facilitar el nòlit de tornada als vaixells de transport de carbó dÁnglaterra a Italia, servei que estigueren prestant eixos vaixells durant molts anys. En tornar dÍtàlia, venien a Sagunt a carregar mineral per a Alemanya, assegu-rant-se així càrrega segura. Si a Sagunt, per qualsevol circumstància, no podia carregar anaven a Agua Amarga (Almeria), on la mateixa companyia explotava altres mines."

Dades facilitades en 1951 per EN BERNARDO ORMAECHEA (que fou cap de personal de l'embarcador de la

CMSM) a EN MANUEL VEGA RISET, un dels primers mestres al Port de Sagunt. TRADUCCIÓ DELS AUTORS DOCUMENT 4. MINES I FERROCARRIL DE OJOS NEGROS

FERROCARRIL DE LA C.M.S.M. (1907 - 1972) TRAÇAT: 204,158 Qm. ESTACIONS: 18. VIADUCTES: els 26 més importants totalitzen 1628,78 m; 14 tenen

altures entre 9 i 48 m; 3 superen els 100 m de longitud. TÚNELS: 18, amb un total de 2998,5 m; els 5 majors tenen 400, 360,

317, 315 i 200 m de longitud respectivament. LOCOMOTORES: 22 de vapor de 100-118 T de pes en servici; 5 de trac-

ció dièsel de 1200 cavalls de potència.

ALTRES POSSIBILITATS DE TRAÇAT Ojos Negros-Utrillas (3)-Vinaròs (4) Ojos Negros-València (via Túria) Ojos Negros-Borriana (2) (via Millars) Ojos Negros-Castelló (1) (via Millars)


16

DOCUMENT 5. MODE DE PRODUCCIÓ DE LA SIDERURGIA

Font: Llibre de Tecnologia Industrial FPII (1978)

En el dibuix, podem observar el procés industrial d’obtenció del ferro. El coque (carbó resultant de la combustió incompleta o de la destil·lació de la hulla), la pedra calcària i el mineral de ferro entren en el forn alt per la boca de càrrega (1) i es col·loquen en capes. La combustió del coque es produïx en l'interior del forn a causa de la injecció d'aire calent efectuada per les toveres (2). Al final de la reacció química que es pro-duïx en el gresol del forn alt i a causa dels gasos for-mats, se separa el ferro que conté la pedra mineral. La pedra calcària es combina amb les impureses del mine-ral i forma les escòries. Una incisió en el fons del forn (el sagnat, 4) permet l'eixida del mineral fos, l'arrabio, per a ser modelat com a ferro de foneria (ferro colat) o per a ser transformat en acer. El procés de transformació del ferro colat en acer es fa en l'anomenat convertidor Bessemer, recipient on es deposita el ferro colat i se l'injecta aire a pressió que oxida les impureses del ferro, fent-les desaparéixer.

Finalment, se li afig un aliatge (mescla de minerals d'alt contingut en carboni). L'acer així obtingut es re-freda per a ser laminat i transformat en altres produc-tes. Estos productes poden ser de dos tipus: plans i llargs, segons el seu perfil de laminació. Els productes llargs són els que tenen un perfil redó (fil d'aramàs per a la construcció) o en forma de carril (bigues, vies fèrries) o bé es tracta de làmines més o menys grans de xapa grossa. Per a cada u d'estos productes d'acer hi ha un tren de laminació diferent. El tren de laminació en fred s'encarrega dels productes plans. Es tracta de bo-bines de xapa molt fina (de pocs mil·límetres de gruix), empleada en la fabricació de carrosseries de vehicles i en electrodomèstics. Les bobines se desenrrollen per a ser submergida tota la superfície de la xapa que conté en diferents solucions electroquímiques o banys. Així, en combinació amb els corrons de pressió per què se li fa passar a la xapa, es poden obtindre productes galva-nitzats, llanda, etc.

Reelaborat de: ORTIZ I PRATS, El Puerto: crónica de un siglo, Martínez Impresores, 2002


17

Activitats

1.- És Sagunt una factory-town? I Port de Sagunt? Exposeu les raons.

2.- Quin és l’origen de Port de Sagunt? Feu un resum d’un full com a màxim.

3.- Feu un eix cronològic representant el temps transcorregut des de la instal·lació de la side-rúrgia a Sagunt fins hui, assenyalant en diferents colors els fets més importants i les etapes principals.

4.- Feu un esquema tipus mapa conceptual per a il·lustrar el mode de producció d’una siderúr-gia intergral, des de l’obtenció de l’arrabio i l’hacer fins la producció dels laminats plans i llargs. Investigue les reaccions químiques dins d’un alt forn i fiqueu-les per escrit.

5.- Quins tipus de raons portaren a Sota i a Aznar a ampliar els seus negocis constituint la Companyia Minera de Serra Menera i, un poc més endavant, la Companyia Siderúrgica del Me-diterrani?

6.- Pregunteu als vostres avis com era Port de Sagunt durant la seua infantesa. Completeu aquests records amb la informació dels documents anteriors. Finalment, elaboreu un informe amb el títol “Port de Sagunt en el temps dels meus avis”.

7.- Activitat de plástica consistent en el disseny d’un prototipus de monument commemora-tiu de l’activitat siderúrgica a partir de la utilització, com a elements modulars, d’algunes deixalles materials de la siderúrgica saguntina, vestigis que es trobaven junt al Magatzem d’Efectes i Recanvis de l’antiga factoria. Es tracta de lingots i laminats, que seran reproduïts a escala 1:100 en fusta, cartolina o material sintètic.

Lingots de dos tipus: Lingot de tipus petaca (secció rectangular), de 179 x 100 x 38 cms

(llarg/ample/alt). Lingot de tipus toxto (secció quadrada), de 215 x 65 x 65 cms (llarg/ample/alt).

Laminats grosos (slabs):

Slab de 400 x 86 x 20 cms. Slab de 560 x 100 x 10 cms. Slab de 586 x 81 x 20 cms.


18

Bibliografia 1.- Monografies AHM, SA (Información de Seguridad). Historial de Accidentes de Trabajo. Tabernes Blanques, 1977. AHV, SA (División de Formación), Proceso esquematizado de Hornos de Cok. Sagunt,1967. AHV, SA (División de Formación), Proceso esquematizado de Horno Alto. Sagunt, 1967. AHV, SA (División de Formación), Proceso esquematizado de Acería Martin Siemens. Sagunt, 1967. AHV, SA (División de Formación), Proceso esquematizado de Laminación. Sagunt, 1967. ALBADALEJO, G. et al., Geografía, 1. El medio físico y los recursos naturales, Ed. Enseñanza/Crítica, Textos, Barcelona 1987. ALBENTOSA, L. et al., "Estructura y política siderúrgica", Revista de lÍCE, novembre 1982, Pàgs. 75-84. ARANGUREN, J., El ferrocarril minero de Sierra Menera, Ediciones Aldaba, 1998. ARENAS, F., "Siderurgia: la reconversión necesaria", Revista de Economia Industrial, núm 232 (1983), Pàgs 119-130. CAJA DE AHORROS DE VALENCIA, Informaciones 78, Edicions de la Caja de Ahorros de Vaencia, Godella, 1978. CHABRET FRAGA, A., Sagunto: su historia y sus monumentos. Caixa Sagunt. Sagunt,1988. CIVERA, M - SENTO, "Historieta del Camp de Morvedre". Caixa Sagunt. Sagunt, 1991. CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Indústria i Territori: la siderúrgia i el Port de Sagunt, U.D. inèd., Cons. Educ., 1994. CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Itinerari arqueològic-industrial de Port de Sagunt, Cep de Sagunt, 1995. CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Itinerari històrico-artístic del Camp de Morvedre, Cefire de Sagunt, 1997 CUADAU MARCO, L.- Entre humos y hierros, Martínez Imp., 1997. CUADAU MARCO, L.- Calle Laminación, Martínez Imp., 1998. ESCUDERO, A. La Revolución Industrial, Anaya, Madrid 1990. FERRODISA SA, "Transformación de productos siderúrgicos planos" (publicitat). GACHELÍN, CH. La localisation des indústries, P.U.F, París, 1977. GEORGE, P. Geografía Económica, Ariel, Barcelona 1977. GIRONA RUBIO, M., "Ramón de la Sota i el Port de Sagunt", Braçal, Revista del C.E.C.M., núm 1 (1989) Pàgs. 79-92. GIRONA RUBIO, M., Mineria y siderurgia en Sagunto, I.V.E.I., València 1989. GRUPO MUR VITER, "Sagunto y su entorno". Libro del Ciclo Medio de EGB. Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto. Sagunt, 1983. IVIS, Estructura social de la comarca “El Camp de Morvedre”, C.A.S.S., 1982 (2 vols) JUDET, P. ; "La industria siderúrgica: perspectivas para los años 80", Revista de Economía Industrial, núm 203 (1980), Pàgs 63-73 LACOSTE, I. -GHIRARDI, R., Geografía general física y humana. Oikos-Tau, Barcelona 1983. LÓPEZ GÓMEZ, A. Geografia de les terres valencianes. Papers bàsics 3i 4, Dep. de Geografia de la Univ. de València, València 1977. LLUECA ÚBEDA, E.- Los intentos segregacionistas del Puerto de Sagunto (1926-1996), Ed. Prop., 1996. MARTÍN MARTÍNEZ, J., Urbanismo y arquitectura industrial en Puerto de Sagunto, Caja-Sagunto, Sagunt 1990. MARTÍN MARTÍNEZ, J , "El proyecto de ciudad lineal entre Sagunto y Puerto (1924-29)", en Braçal, núm 2, 1990. Pàg 25-43. MARTÍNEZ GIL, A., Desde el campanil y otros escritos, "El Económico", Sagunt 1995. MÉNDEZ, R. "Los espacios industriales", en Geografía Humana, AA. VV., Cátedra, Madrid, 1988. MËNDEZ, R. - MOLINERO,M.: Espacios y sociedades, Ariel, Barcelona 1990. OLMOS MINGUET, M., Breve historia de la siderurgia saguntina: la batalla de AHM, Fernando Torres Editor, València, 1985. ORTIZ LÓPEZ, A., "Los desequilibrios espaciales en el Camp de Morvedre", Braçal, núm 5, 1992. Pàg 39-53. ORTIZ LÓPEZ, A. -MARTÍNEZ MARTÍNEZ, J.D., "Los primeros nacidos en el Port de Sagunt", Braçal, núm. 9, 1994, Pàg. 53-93. ORTIZ LÓPEZ, A, - PRATS ESCRICHE, JM, “El Puerto: crónica de un siglo”, Martínez Imperesores, 2002. PÉREZ PUCHAL, P.- El paisaje agrario del Bajo Palancia, Dip. Prov. De València, València, 1968. PÉREZ PUCHAL, P.- Estudio demográfico del Bajo Palancia, en Estudios Geográficos, nº 102, [5-51], CSIC, Madrid, febrero 1966. ROSSELLÓ VERGER, V.Mº., Geografía del País Valencià, Edicions Afons el Magnànim, Generalitat Valenciana, València, 1995. SIDMED SA (Grupo ENSIDESA, INI), "Proceso de laminación en frío" (publicitat). Port de Sagunt. SARASOLA, A., Minas y ferrocarril Ojos Negros-Sagunto Siderurgia integral. Testimonio en la dirección de una empresa

1947-1967., Alba Editorial, Barcelona, 1999. VV.AA., El conflicte siderúrgic a Sagunt (1933) segons la premsa, Diputació de València, s.d. VV.AA., Revista Generalitat, núm. 3, juny de 1963, Diputació de València (monogràfic sobre el partit judicial de Sagunt).


19

VV.AA. Colegio Ntra Sra de Begoña Puerto de Sagunto, 50 asños de historia (1947-97), Claustro de Profesores del citado colegio, Puerto de Sagunto, 1998.

VV.AA., El estado del mundo 1994 - 1999. (5 vol.), Akal. Madrid, 1994. VV.AA., Reconversión y revolución, Ed. ¿?, València, 1999. VILA VICENTE, J. -GIRONA I RUBIO, M., Arqueología industrial en Puerto de Sagunto I.V.E.I., València 1990. 2.- Diaris i revistes "ABC", Doble diario de la guerra civil 1936-1939. Prensa española, Madrid 1980, números: 51, 54, 72. "EL ECONÓMICO", 4 de gener de 1993, pàg. 12, "El Port de Sagunt: història viva". Col.lectiu Maror. "EL ECONÓMICO", 20 de gener de 1993, pàg. 18, "Los inmigrantes de Albacete en el Puerto de Sagunto". Antonio Ortiz López. "EL ECONÓMICO", 5 de març de 1993, pàg. 20, "Sagunto hace cien años", Col.lectiu Maror. "EL ECONÓMICO", 20 de juliol de 1993, pág. 22, "El Port de Sagunt: història viva (II)", Col.lectiu Maror. "EL ECONÓMICO", 5 dágost de 1993, pàg. 22, "El Port de Sagunt: història viva (III)", Col.lectiu Maror. "EL ECONÓMICO", 20 de setembre de 1993, pàg. 22, "El Port de Sagunt: història viva (IV)", Col.lectiu Maror. "EL ECONÓMICO", 6 de març de 1995, pàg. 8, "El pasado enero se registraron en Sagunto5966 parados". "EL ECONÓMICO", 20 dábril de 1995, pàg. 2, "AHM", José Manuel Rambla Moya. "EL GARBÍ", març de 1995, pàg. 17, "Ingruinsa: un parque pionero se eleva en los antiguos terrenos de Altos Hornos del Mediterráneo". "EL GARBÍ", març de 1995, pàg. 12-13, "La Generalitat construirà un complejo industrial, y agrícola y social, junto a la central térmica de gas". "LEVANTE", 3 dóctubre de 1994, pàg. 24, "La variante de Sagunto es la prioridad del II Plan de Carreteras en El Camp de Morvedre. Paco Durà. "LEVANTE", 11 de febrer de 1995, pàg. 23, "Hacienda pretende que los 8 millones de metros cuadrados de suelo industrial de Sagunto lo ocupen grandes empresas". M. Laguna. "LEVANTE", 12 de febrer de 1995, pàg. 38, "Cultura desbloquea la restauración del Alto Horno de Sagunto". Mònica Rivas. "LEVANTE", 4 dábril de 1995, pàg. 34, "El abandono propicia la pérdida de parte del patrimonio de AHM". Gonzalo Montiel. "EL TEMPS", any 1, núm. 8, del 16 al 22 de juliol de 1984, pàgs. 22-23. "No sols plans...". Angel Sánchez.

"EL TEMPS", any 1, núm. 14, del 24 al 30 de setembre de 1984, pàg. 15. "Sagunt, el sonriure de Mateu de Ros". Manuel Muñoz. "EL TEMPS", any 1, núm. 22, del 19 al 25 de novembre de 1984, pàgs. 32-33. "El camp de Morvedre: un bon projecte". Adolf Beltrán. "EL TEMPS", any 2, núm. 4, del 25 al 31 de març de 1985, pàgs. 11-16. "Sagunt: la mentida de la nova indústria". Ismael López. 3.- Documents gràfics "Sagunto: documental argumentada" (1942, J.Orázal), CIFESA. "Sagunt: Imatges de la nostra memòria" (1991, PSPV-PSOE), "El Port de Sagunt: L´última factory town" (1991, Fulles Grogues) Canal 9 (TVV). “La Gerència” (1995) - Grup Ecologista Agró del Camp de Morvedre. “La lucha de AHM” (1995) - CC.OO.- Camp de Morvedre. “Sagunto, un paseo histórico”, Artis, 2000. “Puerto de Sagunto, tiempos modernos (1905-1936)”, Del Pez, 1999.


El Centenari del Port de Sagunt a l’escola

Itinerari Didàctic per a l’ESO

Contrast-2002

ANTONIO ORTIZ LÓPEZ - JOSE MARIA PRATS ESCRICHE - JUAN JOSÉ GONZÁLEZ PLA - JOAN COSTA SANZ

Dibuixos de CIRIACO GALÁN LÓPEZ

1


QUADERN DE

L’ITINERARI Materials de la visita

Les activitats d’aquest quadern que apareixen al peu de les fitxes de treball, han de fer-se posteriorment a la visita en fulles a banda.

2


Index

PLÀNOL DE L’ITINERARI.…….……………..4

VISITA A LA FÀBRICA

Document-1: Els orígens del Port….….5

Document-2: El Port: ahir i hui………….6

Localització-A: L’Hospital Vell.….……….7

Localització-B: Tallers Generals.…………8

Localització-C: Forn Alt Nº 2…...…………9

Document-3: El ferrocarril.………….……10

VISITA A LA CIUTAT

Localització-D: L’església (ext).…………11

Localització-D: L’església (int).……….…12

Document-4: La Gerència (I).……………13

Localització-E: La Gerència (II).…………14

Localització-E: La Gerència (III).…….…15

Localització-F: El Barri Obrer.……..….…16

Localització-G: El Sanatori.……..……..…17

Document-5: Les escoles……..……………18

BIBLIOGRAFIA……………………………………….19

3


PLÀNOL DE L’ITINERARI

4


ELS ORÍGENS DEL PORT DE SAGUNT Entre 1904 i 1909, durant les obres del moll per a l’exportació de mineral de ferro, la CMSM nece-sità uns 400 treballadors. Segons la història oral, la majoria d’ells es desplaçaven diàriament des de Sagunt, Canet i les alqueries dels voltants. En acabar les obres, la CMSM calculava que seria suficient una plantilla d’uns 60 treballadors per al manteniment de les instal·lacions del ferrocarril i les tasques de càrrega de mineral. Però, una cir-cumstància no calculada donarà origen al Port de Sagunt: el mineral pulverulent transportat des d’Ojos Negros. A més d’ocasionar pèrdues durant el transport en vagons descoberts, el feia ina-profitable per als alts forns siderúrgics. Per això, en 1910 es va construir junt al moll un taller d’aglomeració de ferro en briquetes, mitjançant el seu calfament en un forn alimentat amb el car-bó (200 kg/tm.) portat pels vaixells de Sota que acudien al moll a carregar les briquetes amb destina-ció a Anglaterra i Alemanya. Amb aquest procés, el cost del mineral augmentava fins a les 16 pessetes per tona, quasi 4 pessetes més de les previstes inicialment. Però, com que la briqueta aplegava a vendre’s a 24 pessetes per to-na, restava asegurat el benefici. Per això, en 1912 s’instal·laven al moll dues plantes dáglomeració de ferro en nòduls, un sistema que pujava fins al 62% la proporció del mineral de ferro aglomerat, molt apreciat per les siderúrgies europees. Els seus forns rotatoris feien més des-pesa de carbó, però el preu de venda del nòdul arribava a les 40 pessetes per tona. En definitiva, la necessitat d’aglomerar el mineral abans del seu embarcament i la consegüent cons-trucció de plantes de briquetament i nodulació va produir un remarcable augment de la necessitat de mà d’obra fixa. Per això, al Port, en el cens de 1910 ja constava una població de 534 habitants; i la seua imatge havia canviat amb la construcció de vàries illes de cases. Aquestes plantes d’aglomeració, servides per unes impressionants xemeneies, foren les primeres ins-tal.lacions industrials de Port de Sagunt, però hui no queda res d’elles. L’establiment en 1925 d’un nou sistema d’aglomeració de major rendiment, la sinterització, junt amb la crisi econòmica i siderúr-gica a partir de 1930, varen produir la seua aturada definitiva l’any 1931. D’altra banda, durant la Guerra Civil, resultaren greument danyades pels bombardejos aeris, ja que, possiblement, els pilots reberen ordres de bombardejar allí on veguesen xemeneies.

DO

CU

MEN

T ·

1

TALLERS DE BRIQUETAMENT I NODULACIÓ DE LA CMSM En primer plànol, la segona planta de nòduls amb el seu forn rotatiu de 55 m de llargària. A la dreta, dipòsits de nòduls i briquetes. Darrere i a la dreta, el primer hospital i vivendes.

AC

TIV

ITA

TS

Llegiu el document, converseu i acordeu les respostes a les següents questions:

1. Qual creieu que és la data de naixement de El Port? 2. Quina plantilla es preveia necessària al finalitzar les obres del embarcador?. 3. Què és una briqueta?. Per quina raó era necesària fer-la? 4. Analitzeu com i perquè augmentava el preu del cost del mineral de ferro. 5. Per què va ser necessari augmentar la mà d’obra fixa ?.

5


EL PORT : AHIR I HUI

PANORÀMICA DEL MOLL DE LA CMSM DES DEL MUNTACÀRREGUES (1926)

Al fons de les grues elèctriques per a la càrrega i descàrrega observem l’espigall primitiu hui desapare-gut; darrere, un vaixell en el moll del parc de carbons. Dil·luit a l’horitzó, el perfil de la siderúrgia en producció: els Tallers Generals al centre i els Forns Alts i les seues estufes a l’esquerra.

DO

CU

MEN

T ·

2

PANORÀMICA AÈRIA DEL PORT DE SAGUNT DES DEL MAR (1995) En aquest dibuix, fet a partir d’una fotografia aèria obliqua treta des del mar, podem veure, en primer plànol, l’activitat portuària i els terrenys del Parc Industrial de Sagunt amb la seua xarxa viària i els testimonis de l’antiga siderúrgia que visitarem en l’tinerari: Forn Alt núm. 2 (centre), Tallers Generals (més a la dreta) Magatzem dÉfectes i Recanvis i els Laboratoris i Tallers Nous (al fons del dibuix). Pot observar-se la clara línia recta del traçat de l’antic ferrocarril miner dÓjos Negros, raó de ser del poblat que apareix al fons i a la dreta, del qual destaca el triangle de la ciutat-jardí o Gerència.

AC

TIV

ITA

TS

Llegiu el document, converseu i acordeu les respostes a les següents questions:

1. Compareu i analitzeu les imatges: data de cada panoràmica, punt de vista, elements que apa-reixen i hui permaneixen, etc.

2. Quines diferències fonamentals trobeu entre les imatges?. Raoneu la vostra resposta.

6


VISITA A LA FÀBRICA: L’HOSPITAL VELL

HOSPITAL VELL: OFICINES, HABITATGES I HOSPITAL DE LA CMSM

Es tracta de dos edificis bessons de maçoneria i 500 m2 cadascun, amb dues plantes i escales exteriors d’estil britànic. En 1926, l’hospital va disposar de 50 llits. Hui, rehabilitat, alberga apartaments i oficines d’empreses portuàries.

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

· A

La primera zona industrial de Port de Sagunt va estar constituïda pel moll de l’embarcador de mineral, pels tallers de reparació de locomotores i vagons, per les plantes d’aglomeració del mineral en brique-tes i nòduls i per dos edificis besons destinats a oficines, hospital i habitatges de mariners i càrrecs di-rectius. De totes aquestes instal·lacions que va construir la CMSM ùnicament podem contemplar hui les citades en ùltim lloc, el popularment conegut com Hospital Viejo. Situat darrere de les desaparegudes plantes d’aglomeració i compost per dos edificis d’igual planta, tres altures i 500 m2 cadascú, el Hospital Viejo es troba en el començament de l’actual Avinguda del Mediterrani (antiga Vereda Reial), lloc on acabava el Camí de Sagunt al Mar, actual Carrer de Luís Cendoya. Dels dos edificis, el més a prop del moll albergà originalment oficines i habitatges, mentre que l’altre es dedicà a hospital. Estava dotat amb els mitjans més avançats de l’època per a tractar accidents laborals i en 1926 comptava amb 50 llits. Des de que en 1949 va començar a funcionar el nou sanatori, tota l’edificació quedà destinada a re-sidència de tècnics. Posteriorment, el progressiu abandonament veu en perill la seua existència. Per fortuna, en 1989 fou comprat per una constructora, que l’ha rejovenit per a tornar-li la seua funció de residencial. L’estil de la construcció és atípic en la zona: les seues característiques, per la uniformitat del seu llarg traçat i la presència d’escales exteriors, ens recorden les dels barris industrials de l’Anglaterra victoriana. Això pot explicar-se, tal vegada, pel fet que l’arquitecte que segurament projectà aquests edificis, Luís Cendoya Barrenechea, es formara a Anglaterra. També presenta en els vans un encerclat i tancament d’arc escarcer, a l’igual que les cases del Barri Obrer, al temps que una franja o faixa marca exteriorment les altures de les seues plantes, de les quals a la baixa s’accedeix pel jardí traser i a les altes per l’escala exterior; altra faixa, esta vegada vertical, marca els cantons.

AC

TIV

ITA

TS

Observa i fixa’t en la localització que estem visitant i contesta a les següents activitats:

1. Quines són les primeres construccions industrials de El Port? Qui les va edificar? 2. On estaven i què ens queda d’elles? 3. Per què l'hospital té influència anglesa en la seua construcció? Raona la teua resposta.

7


VISITA A LA FÀBRICA: TALLERS GENERALS

ELS TALLERS GENERALS EN L’ACTUALITAT

Edifici construït en 1919 i ampliat a 120 x 80 metres en 1930. Consta de 4 naus, que varen tindre ponts-grua i accés per a ferrocarrils. Es dedicaren a Caldereria, Reparació de locomotores, Foneria i Ajust. En 1957, la seua maquinària fou traslladada als Nous Tallers, encara existents i en ús per una altra empre-sa. Des de 1965 albergaren de nou la Foneria. Hui es troben en procés de rehabilitació.

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

· B

Constituïda la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM) en 1917, a l’any següent s’inicià la construcció del que actualment (per planta i volum) és el testimoni més grandiós de les primeres fases de l’activitat industrial de Port de Sagunt. Consta de quatre naus: dues centrals d’igual altura i 22'5 metres d’amplària, i dues laterals de 15 metres d’amplària i més baixes; aquest desnivell s’aprofita mit-jançant un corregut de vans per a il·luminar els espais centrals. Les seues mesures inicials eren de 70 per 80 metres (5.600) que augmentarien en 1930 a 80 per 120 (9.600 m2); aquestes mesures conver-teixen l’edifici en una autèntica catedral de la indústria. Encara que eren els Tallers de la Siderúrgia, en els primers anys també serviren a la CMSM, ja que les seues funcions eren múltiples: taller de calde-reria, on es construïren estructures metàl·liques per a edificis, ponts, grues...; reparació de locomotores i material rodant; obtenció de tot tipus de peces de ferro i acer mitjançant foneria en forn elèctric i ajust d’aquestes. Cada nau disposava d’un pont-grua i entrades de via d’amplària normal i estreta. En 1924 treballaven en ells 731 operaris, quasi un terç de la plantilla. Durant la Guerra Civil funcionaren com la Fàbrica núm. 15 de la Subsecretaria d’Armament de la República; aixó va ocasionar molts bombardejos, els efectes dels quals encara podem observar-los en els reforços que s’hagué d’incorporar als pilars que separaven les naus i subjectaven els carrils dels ponts-grua. Mantingueren l’activitat fins a 1957, quan els seus serveis i la maquinària foren transferits als recentment construïts Tallers Nous, de 17.000 m2, hui integrats al Parc Industrial de Sagunt. En 1965 tornaren a funcionar com a Taller de Foneria per a tota classe de peces de repost, les més espectaculars de les quals són les llingoteres desti-nades a la pròpia fàbrica i a Biscaia, que aplegaven a pesar 15 tones. L'estètica d'una construcció industrial i, per tant, essencialment funcional com esta, es xifra en la com-binació de materials que per diferent color i textura donen lloc a un ritme decoratiu; així com també en les perspectives resultants de les seues dimensions. L'alçat exterior comença amb un sòcol de pedres llaurades irregulars, rematat per una franja-motlura de pedra i de secció rectangular, que fa d'imposta i es corba dibuixant els arcs semicirculars de les entrades. Els murs són de maçoneria revocada, que es combina amb la rajola massissa dels finestrals laterals; estos vans estan emparellats de forma que els dos muntants centrals s'unixen a manera de pilar central de rajola; al seu torn, les parelles de finestrals se separen entre si per mitjà de franges verticals de rajola que, a l'unir la motlura del sòcol amb la de la cornisa, semblen pilastres. En els fronts de l'edifici, les pilastres de rajola marquen l'amplària de les naus. Existix, finalment, un motlura senzilla de rematada o cornisa que, gràcies a la visibilitat de la seua pedra blanca, articula tot l'exterior, seguint el perfil horitzontal dels laterals, i dibuixant en els fronts les dos vessants de cada nau. Pur decorativisme són els remats en bola de tradició herreriana (El Escorial), per tant senzills i sobris, que apareixen en el vèrtex dels fronts de les naus i que eren comuns a quasi totes les edificacions de la CSM.

AC

TIV

ITA

TS


1. Quan es van construir els Tallers Generals?. A què es van dedicar?. 2. Analitza el seu espai, els seus treballadors i la seua producció fins a 1965, segons el text. 3. Observa i descriu els elements constructius de l'edifici.

8


VISITA A LA FÀBRICA: FORN ALT Nº 2

EL FORN ALT NÚM. 2 EN PRODUCCIÓ

Vist pel costat de la plataforma de colada en els anys 1950. Vàries vegades reconstruït des que va entrar en servei l’any 1926, fou derribat totalment en 1962, i en el seu lloc es va construïr l’actual, del que conservem l’estructura central.

EL FORN ALT NÚM. 2 EN L’ACTUALITAT Després d’un llarg procés administratiu, una em-presa privada va empendre obres de restauració del monument més emblemàtic del nostre pasat per tal de fer d’ell un punt de trobada del futur museu industrial. Actualment s´han paralitzat.

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

· C

Dels tres alts forns de la capçalera d’AHM segueix dempeus, com a símbol emblemàtic de la siderúrgia de Port de Sagunt, el Forn Alt número 2. A l’igual que el Forn Alt número 1, era un disseny de l’enginyer nord-americà Frank C. Roberts. La seua construcció començà en 1922 i proporcionà la seua primera colada de ferro el 14 de juny de 1926. El forn estava servit per una sèrie de turbobufafocs i per quatre estufes de més de 27 metres d’altura, que li proporcionaven l’aire a alta temperatura que inflamava la càrrega. Cada parella d’estufes estava, al mateix temps, servida per una xemeneia metàl·lica de 45’7 metres d’altura. La cronologia del seu intermitent funcionament reflectix en gran part les circumstàncies econòmiques i polítiques d’Occident i d’Espanya: va romandre aturat des d’agost de 1930 fins a gener de 1941. Amb posterioritat, va patir importants reconstruccions fins a aplegar a l’enderrocament total de 1962, en què sols es varen aprofitar una part dels fonaments, el plànol inclinat de càrrega i el conjunt d’estufes i bufafocs. L’altura fins al plànol de càrrega, arribava als 24’5 metres. El nou forn es va engegar en agost de 1965 i, després d’altres modificacions, s’apagà definitivament el 24 de març de 1984, després de mesos de resistència dels obrers. Hui, davant el alt forn poden apreciar-se les seues parts: el con superior o cuba, rodejat de pasarel·les i que culmina en el tragant o boca de càrrega; el tronc de con inferior o etalatge; la zona d’unió dels dos o ventre, que és la part més ampla; i la base o gresol, on es concentrava el ferro líquid. També es detecten, encara, les entrades de les toveres d’injecció de l’aire calent (el conducte anul·lar de la part inferior del forn); la boca de sangrat del forn, per on eixia el ferro líquid; i, sobre la cuba, les tuberies que evaquaven els gasos de la combustió del coc per a la seua depuració i posterior reutilització, ele-ments que proporcionen al forn alt actual la seua gran altura.

AC

TIV

ITA

TS


1. Enumera, assenyala sobre el dibuix de la dreta i descriu les parts d’un Alt Forn. 2. Quan s'apaguà definitivament l’Alt Forn ?. Quan entre en funcionament ?. 3. Quina diferència observes en la imatge de l’Alt Forn i en l’actualitat?.

9


VISITA A LA FÀBRICA: EL FERROCARRIL

LOCOMOTORA DE VAPOR AHM-209 “VIZCAYA”

La petita locomotora de vapor AHM núm 209 "Vizcaya" per a un ample d’un metre, es trobava sobre una curta secció de via fèrria al costat del Magatzem dÉfectes i Recanvis, seu del futur Museu Industrial. Havent sigut preservada com a ornament i símbol, fi pel qual hagueren de realitzar-se en la pròpia fàbri-ca les reparacions de taller que s’apreciaven en la seua estructura, el vandalisme la va conduir a un estat de lamentable ruina, la qual cosa va determinar el seu trasllat a lloc més segur en espera de expo-sar-al en el futur museu industrial de la ciutat.

Es tracta d’una locomotora a vapor de poca potència que, per el nombre i la disposició dels seus eixos motrius, pertany al tipus 0-2-0-T. No presentava visibles noms ni números de fabricant. El parc de lo-comotores de la CMSM també comptà amb dues màquines del tipus 0-2-0-T per a maniobres en les mines d’Ojos Negros i en el Port, però eren de models diferents. La “Vizcaya”, construïda per AHV en els anys 1940, fou propietat de la siderúrgica. Complia funcions de servei intern de la factoria, concreta-ment arrossegava material siderúrgic i assortia d’aigua potable els diversos departaments de fàbrica, remolcant vagonetes-tolves transformades en aljubs.

Cal destacar que en el poblat miner d’Ojos Negros es troba, també pràcticament arruïnada, una impor-tant relíquia de l’explotació minera i del ferrocarril que foren l’origen del Port de Sagunt; és la locomoto-ra de vapor SM-103 "Orconera", del tipus 0-3-0-T, construïda a Hannover, Alemanya, en 1881. La resta de dibuixos mostren altres locomotores a vapor de la CMSM, les quals funcionaren fins als anys 1960, quan foren substituïdes per locomotores diesel, però aquestes sí que feien el recorregut per tota la línea.

DO

CU

MEN

T ·

3

ALTRES LOCOMOTORES DE VAPOR DE LA CMSM

AC

TIV

.

Llig el document i constesta a les següents activitats: 1. Quines funcions tenien les locomotores dins de la fabrica?. 2. Analitza la importància del ferrocarril en les companyies siderúrgiques.

“GARRATT”

“MALLET” “MASTODONTE”

10


VISITA A LA CIUTAT: L’ESGLÉSIA (Exterior)

L’església de Nostra Senyora de Begonya, pel seu estil arquitectònic i els seus elements ornamentals, s’oposa clarament a la resta de les construccions del Port, que destaquen per una gran sobrietat derivada de la seua funcio-nalitat laboral. A mesura que augmentava la població de directius, tècnics i d’empleats en general després de la creació de la CSM, creixia la necessitat de disposar d’un local més ample i més noble que el de la primitiva cape-lla-escola. Decidida per la CSM la construcció d’un temple, aquest s’inaugurà en juny de 1929, després d’un any d’obres. El lloc triat va ser a l’esquerra del començament de l’Avinguda Sota i Aznar, que separava la zona industrial del nucli de població i on s’ubicaven també els edificis de Gerència, Oficines i Eco-nomat, representatives de l’empresa i de la seua labor social. La portada del temple quedà orientada cap a l’esplanada arbrada situada igualment a l’esquerra de l’avinguda i a la que també eixia l’antiga capella-escola. Això va permetre que la façana poguera divisar-se des del port quan s’arribava per la mar.

L’autor del projecte fou l’aquitecte bilbaí Ri-card de Bastida, figura rellevant en el seu moment. L’elecció de l’estil neobarroc pot explicar-se per la seua trajectòria profesional dintre de l’eclecticisme, que reviu estils histò-rics; i també pel fet que l’estil barroc en parti-cular tenia una connotació de riquesa, que po--

L’ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE BEGONYA DE PORT DE SAGUNT (Ricard de Bastida, 1929).

podia relacionar-se amb la prosperitat que s’au gurava al nou poblat. A l’estar l’església dedi--

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

· D

cada a la Verge de Begonya, patrona d’aquest nucli de promoció basca, l’arquitecte va intentar relacio-nar el temple del Port amb la important basílica bilbaïna de Nostra Senyora de Begoña (estructura pira-midal de la façana i torretes decoratives), però no es tracta d'una còpia ni d'una rèplica en xicotet

La façana presenta tres parts, corresponents a les tres naus del temple. La part central que sobreeix en planta i alçat, concentra la decoració i imprimeix un clar verticalisme al conjunt de la façana puix es perllonga en la torre campanar. Al verticalisme contribueix la decoració de nombrosos pinacles, de tipus gerró i renaixentista. Les ales rematen en una cornisa de corba ascendent, que reproduix el perfil supe-rior de les volutes de la portada, la funció de les quals és ocultar la visió de les vessants del terrat de les naus laterals. Cada ala poseeix tres finestrons ovalats, amb sendes boles en les claus. La portada consta de dos cossos. En el primer, el va de l’entrada, en arc de mig punt, queda emmarcat per dues parelles de columnes jòniques adosades i un enataulament decoratiu, en els extrems dels quals apareixen dues volutes a mode d’engegament d’un inexistent frontó. El segon cos, articulat amb l’inferior mitjançant les volutes, consisteix en un gran òcul ovalat, obert entre dues columnes estriades que sostenen petites porcions individuals d’entaulament; una cornisa mixtilínea que es corba cap amunt obligada per l’oval, uneix les dues columnes i es corona amb tres boles.

La part central de la façana acaba en la torre campanar que s’eleva entre dues torretes cupulades més baixes. La torre consta d’un cos de campanes i de cúpula. El primer presenta la combinació romana d’arcs sobre pilars i entaulaments sobre semicolumnes, de nou jòniques; i acaba amb balustrada. En el punt central de cadascuna de les cares de la balustrada s’obri un òcul ovalat rematat per una grossa cornisa mixtilínea sostinguda per mènsules laterals de tipus estipit. En la cara frontal de la torre apareix un balcó convex amb balustrada sostingut per una mènsula de base cònica. La cúpula és de perfil pa-rabòlic i poseeix una llinterna decorativa a mode de gran pinacle, amb un cercle de pinacles a base de boles just abans del seu començament. Unificant les tres parts de la façana apareix un sòcal dividit en un pedestal llis i una franja superior de requadres verticals en ressalt a mode d’encoixinat, motiu que es repetix en els dos matxons laterals.

AC

TIV

ITA

TS


1. Què distingix a l'Església de Begoña de les altres esglésies del Port?. 2. Llig atentament el text i assenyala les característiques de l’Església de Begoña en l’exterior i en

l’interior. 3. Per què porta el nom de La Mare de Déu de Begonya?.

11


VISITA A LA CIUTAT: L’ESGLÉSIA (Interior)

L’interior del temple, que pot qualificar-se de neorrenacentista. Es divideix en tres naus longitudinals, separades entre si per columnes d’ordre toscà que sostenen arcs de mig punt. La il·luminació interior, escassa, es consegueix mitjançant els òculs circulars practicats en el desnivell entre la nau central, més ampla i alta, i les laterals; i a través dels vans rectan-gulars oberts en les naus laterals. La coberta de la nau major no és abovedada, com marcaria la tradició; consisteix en una sèrie d’arcs de tipus diafragma que es recolzen en mènsules i decorats amb una alternància del to cromàtic, que recorda l’antiga alternàn-cia de do-velles vista en les arquitectura islà-mica i, ocasionalment, en la biçantina i la romànica; sobre ells descansen en angle pla-ques planes de formigó. Aquesta estructura ens recorda, per un costat, la dels temples gòtics de "Reconquesta", construïts durant la repoblació de les terres valencianes al segle XIII (en aquests, arcs diaframàtics ojivals sostenien bigueries de fusta a dues vessants); d’altra banda, les cobertes metàl.liques de construccions industrials. Les naus laterals compten amb una ximple coberta plana de formigó. La nau major acaba amb un arc toral semicircular sobre mènsules esgraonades, que dóna pas a l’àbsid amb el seu altar i el seu retaule neobarroc; aquest darrrer conté una còpia moderna de la talla original de Nostra Senyora de Begonya, del segle XVI.

INTERIOR DE L’ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE BEGONYA, Ricard de Bastida, 1929.

A l’igual que en la façana, la decoració interior

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

· D

(frisos, cornises, pilastres...) no es llaura en material noble, si nò en guix. Característiques com els ma-terials en què es realitzen els elements decoratius del temple (formigó, guix), les columnes interiors (motlejades en formigó i pintades imitant el marbre) o del tipus de coberta estan, sense dubte, en funció de l’economia de mitjans i la necessitat d’abreujar el període de construcció. D’altra banda, és molt pro-bable que els tallers de la pròpia fàbrica subministraren el taulell massís amb el qual es construeix l’església, així com les edificacions annexes (Casa Abadia i Saló Parroquial). Durant la Guerra Civil es varen produir desperfectes com a conseqüència dels bombardejos que afecta-ren les àrees fabrils adjacents. Altos Hornos de Vizcaya (AHV), la nova propietària de la siderúrgia després de la Guerra Civil, reparà els danys i va mantindre la titularitat del temple fins a desembre de 1967, data en què el va cedir a l’Arquebisbat de València. Actualment la façana ofereix una imatge la-mentablement desvirtuada, degut a la demolició en 1983, per raons de seguretat, de molts ornaments (pinacles, boles, cornises), que la recent rehabilitació sufragada popularment no ha restaurat. Ja en 1968 l’Ajuntament va instar la parròquia perquè assegurara els elements decoratius de la façana, que es trobaven en mal estat. La sal i la humitat de l’aire marí amb el temps, pot ser, han anat oxidant l’armaçó ferri dels motlejats de formigó, produint el resquebrajament d’aquests. La consolidatzió portada a cap entre 1969 i 1971 va tindre efectes limitats, doncs, a principi dels vuitanta reaparegué el problema op-tant-se desgraciadament per la dràstica solució d’eliminar els aditaments decoratius.

AC

TIV

ITA

TS

(Transversalitat amb l’àrea d’Educació Plàstica i Visual)

4. Fes un dibuix de l’exterior de l’església acolorint-lo. Pots expresar-te en el llenguatge icònic que vulgues.

5. Llig el text i anomena les principals parts de l'interior de l'església. 6. A la vista de l'estat actual de la façana, escriu una frase completant la història del temple.

12


VISITA A LA CIUTAT: LA GERÈNCIA (I)

CASA GERENCIA I CASINO VELL En la Casa Gerència, residència de Sota durant les seues estades en el Port, es va habilitar més tard l'anomenat Casino Vell, primer elitista (empleats de "coll blanc"), després popular. Posseïa també una biblioteca, i habitacions en la planta alta des-tinades a residència d'enginyers fadrins. En aquest lloc es celebraven els balls i les grans festes.

COOPERATIVA DE PRODUCTORS Entre els edificis assistencials construïts per la CMSM figura la casa del marí, edificació que com-partia estil amb les estacions ferroviàries i algunes construccions en les mines d’Ojos Negros. Amb la creació de la siderúrgia, la seua titularitat passà en 1928 a la CSM que la va transformar en eco-nomat. Aquesta iniciativa, al marge de la legisla-ció de l’Estat, és típica del paternalisme empre-sarial, forma de control indirecte dels obrers. Els economats contribuïen a la tranquil·litat sòciolabo-ral en les grans empreses, potencialment més conflictives, en agrupar un alt nombre de treballa-dors, aplacant els ànims reivindicatius al fer més assequibles els productes de primera necessitat i, per tant, un poc més balders els jornals. L’edifici actual és resultat de succesives ampliacions; la principal va ser en 1954, sota el patrocini d’AHV. És un edifici absolutament funcional, amb uns senzills pilarets de secció poligonal que sostenen els llindes dels dos pòrtics entre els cossos so-breeixints de l’edifici. La llarga activitat de la co-operativa va durar fins a 1990, data des de la qual roman abandonat i en un estat molt lamen-table aquest edifici.

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ D'ACER I OCUPACIÓ DE LA SIDERÚRGICA (1923-1986) La gràfica dibuixada a partir de les dades de GIRONA (1988), adquirix tot el seu significat si observem que, quan les barres de la producció superen a la línia del número d’obrers, podem parlar d'un període productiu. En ella observem tres grans crisis siderúrgiques: el tancament tem-poral de 1932-33; la crisi del petroli de 1978-81; i el tancament definitiu de 1984-85; hi ha un des-cens brusc de la producció d'acer i del nombre d’obrers. La cota màxima d'ocupació es va abastar a finals dels anys 1950 i la cota màxima de pro-ductivitat a mitjan els anys 1950. Per ixò no és d'estranyar la llarga vigència de l'economat i del casino.

DO

CU

MEN

T ·

4

AC

TIV

. Llig el document i constesta a les següents activitats: 1. Què entens per economat?. Quina funció tenia? 2. Què entens per empleats de coll blanc? Posa eixemples. 3. Quina relació hi ha entre aquest gràfic i el de l’estudi demogràfic del quadern de classe?

13


VISITA A LA CIUTAT: LA GERÈNCIA (II)

LES OFICINES GENERALS

LA CIUTAT JARDÍ Envoltat de jardins i annex al casino i ciutat-jardí, la CSM construí en 1921 una edificació destinada a albergar les Oficines Generals; en les seues dependències es feien les reunions del Consell d’Administració de l’empresa, així com els actes oficials; algunes oficines de la CMSM, de la Navi-liera "Sota i Aznar" i l’administració de Duanes, ocupaven la resta de l’edifici. Aquest edifici, encara que dins de la senzillesa imperant en l’estil comú a les construccions del ferrocarril miner i de la siderúrgia, va rebre un tractament que intentava donar-li un cert prestància i noblesa, especialment per la suntuosi-tat dels interiors originals; això estaria en relació amb el seu caràcter representatiu, com a seu de les funcions directives. Exteriorment, la seua estètica és essencialment funcional, basada en la combinació de materials diferents. L’obra, de dues plantes i soterrani, s’alça sobre un sòcol format per una retícula de pedra de picada un tant rústega, mentres que l’aparent pedra picada dels restants paraments és sols un enlluit que la imita. L’autèntica obra de pedra apareix només en l’encerclat dels vans (les represes dels finestrals de la primera planta, els llindes adovellats del segon pis, i brancals); i també en les tres motlu-res planes que envolten completament la cons-trucció, rematant el sòcol la primera i marcant les altres dues l’alçaria de les seues respectives plan-tes (la tercera a manera de cornisa plana). També es juga amb el taulell massís, que apareix als cantons com a matxons a partir del sòcol i en les dues bandes verticals que separen el cos cen-tral de l’edifici de les ales. Matxons i bandes es rematen amb boles, evident tret eclèctic (histori-cista) de tradició escuriacense, en la que també podria inscriure’s l’austeritat general de la cons-trucció.

Encara que l’actual ciutat-jardí és obra de la CSM, la primera iniciativa correspon a la CMSM, que ja en 1907 va iniciar al mateix terreny la construcció de xalets amb jardí per als seus directius. Aquest nucli residencial limitava amb l’avinguda que el separava dels barris obrers mitjançat l’edifici de la Gerència, preservant l’estatus del seus moradors. Per l’extrem sud estava separada de la fàbrica mitjançant una pantalla arborada. La ciutat-jardí respón al desig de CSM d’oferir al seu personal executiu originari de Bilbao, un en-torn agradable i còmode, guanyant així la seua fidelitat en l’abastiment d’una major eficàcia pro-ductiva. Aquest marc de qualitat exigia la creació d’un entorn peculiar, concebut com una síntesi il·lusòria de camp i ciutat; ideal contraposat a la uniformitat arquitectònica del barris urbans con-vencionals. Així doncs, els alts càrrecs de la CSM varen anar instal·lant-se al llarg de carrers arborats, en habi-tatges unifamiliars amb jardí, unes exemptes i altres adossades per parelles o en fila. Les seues característiques externes no són mediterranees. Responen a l’estil regionalista muntanyés, de moda als anys 1920-30 al País Basc. Les distribucions internes dels “xalets” recorden l’arquitectura domèstica anglesa, mostra dels intensos intercavis comercials. Apareixen en ells detalls arquitectònics remarcables, alguns clara-mente historicistes: cobertes amb vessants de bona inclinació, mai de terrassa; balconades amb columnes toscanes; columnes sal·lomòniques dins de nínxols com a suports de finestres geminades; alers de cans de fusta; terrasses amb balustrada de fusta; fusteries externes lacades en verd, com és frequent al nord; algunes portes amb arcs ojivals, façanes amb capcer triangular... Les dife-rències formals entre els xalets s’expliquen per les dates distintes de construcció, si bé la majoria pertanyen a la segona meitat dels anys 1920-30.


AC

TIV

ITA

TS

1. Definix el concepte de Gerència. 2. Intenta explicar el significat i finali-

tat de la Ciutat Jardí. 3. Quines diferències presenten les

cases dels xalets de la ciutat jar-dí?.(observa la pàg seg.)

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

- E

14


VISITA A LA CIUTAT: LA GERÈNCIA (III)

FAÇANA POSTERIOR D’UNA VILA DE LA CIUTAT-JARDÍ

Magnífic xalet de camp en plena ciutat amb important càrrega decorativa: columnes sal·lomòniques en les finestres geminades del primer pis, ulls de bou, balconada amb columnes toscanes...

VILA DE LA CIUTAT-JARDÍ Vila déstil atlàntico-europeu amb incrusta-cions de fals carreu, atri i balconada sobre pilars quadrats. Dún sol cos i dues plantes, amb coberta a dues vessants i mansarda, envoltada per un ampli jardí; reprodueix el desig dels quadres directius de la Siderúrgia de trobar-se el més conectats possible amb el paissatge de la seua terra basca.

XALET DE LA CIUTAT-JARDÍ Vivenda per a quadres directius mitjans de la Companyia; envoltats de vegetació, aquests edificis estaven separats del poble obrer.

ADOSAT DE L’AVINGUDA DE LA

FÀBRICA Uns dels adosats annexe a l’antiga ciutat-jardí. Aquests habitatges són de promoció de lÁHV i s’inauguraren sobre els anys 1950. Constaven d’un ampli recinte ajardinat. Amb algunes remodelacions, hui podem observar-lo quasi com quan s’estrenà.

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

- E

15


VISITA A LA CIUTAT: EL BARRI OBRER

CASA-TIPUS DEL BARRI OBRER DE LA CMSM

La vivenda tipus del barri obrer presenta atri déntrada amb petit jardí davanter i pati-corral posterior; tenen tres dormitoris exteriors i un quart que dóna al corral. La superfície total de la casa supera els 130 metres quadrats

El barri obrer de la CSM, el primer edificat al Port de Sagunt per l’empresa siderúrgica per als seus o-brers i treballadors, es conserva hui pràcticament com quan s’acaba de construir. Forma un conjunt de 115 vivendes, que, exceptuant 26 pisos, són cases unifamiliars en planta baixa i adossades. Aquest tipus d’habitatge respon a un model que s’aplica a les barriades obreres a Espanya a partir de 1912, any en què es promulga una llei que regula la construcció de dits barris. Urbanistes i arquitectes establien com ideal de vivenda econòmica la individual en planta baixa, amb pati i vegetació i, a ser possible, exempta i en propietat; amb ella es pretenia evitar els inconvenients de la massificació en reduïdes vivendes ubi-cades en pisos, que traginaven problemes que repercutien negativament en la productivitat del treballa-dor com els higiènico-sanitaris (manca de llum i de ventilació), i, també, els "morals" (en no crear-se un ambient de llar i de família per falta d’un espai agradable). En canvi, la planta baixa resolia el problema de la ventilació, la llum i, gràcies al pati normalment espaiós, el de l’habitabilitat. De fet, les cases obre-res del Port, amb les seues habitacions d’entre sis i vuit metres quadrats, reunien unes condicions d’habitabilitat superiors a les d’altres enclaus obrers espanyols. Precisament, els problemes urbans del Port abans de la Guerra Civil es degueren, no a la insuficiència de vivendes, sinó a la falta de serveis públics i infrastructures (enllumenat, clavegueram, etc...) perquè el creixement ràpid d’un nucli total-ment nou va rebasar les possibilitats normals de planificació per part de les autoritats municipals. De les dues influències plasmades en les façanes de les vivendes –l’autòctona valenciana i la industrial deguda als enginyers de la CMSM i la CSM-, en el Barri Obrer està present la segona, doncs es tracta d’una promoció empresarial en la que treballaren arquitectes de la siderúrgia. Dins de la senzillesa impe-rant, l’encerclat de vans i els arcs escarsers de les seues façanes són provinents de les edificacions in-dustrials i ferroviàries de la CMSM. Precisament, l’enginyer i arquitecte Luís Cendoya fou, quasi amb total seguretat, el seu autor. Un detall funcional, però que té càrrega decorativa és la de les mènsules ximples que en ocasions sostenen els alers dels terrats a dues aigües. La vivenda tipus del barri obrer presentava d’entrada entre sengles finestres, petit pati jardí davanter i pati corral de 2'5 metres de profunditat. Totes les habitacions tenen ventilació: tres dormitoris són exte-riors i un quart dormitori dóna al corral. La superfície de la planta inclosos els patis és superior als 130 metres quadrats (13 x 10'40).

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

- F

AC

TIV

Observa i fixa’t en la localització que estem visitant i contesta a les següents activitats 1. Què entens pel concepte de barri obrer?. 2. Quines parts de la ciutat ocupen els barris obrers?. 3. Assenyala la seua localització actualment. 4. Quines deficiències segons el text, presenten les vivendes dels barris obrers?. 5. Com era la vivenda tipus del barri obrer?.

16


VISITA A LA CIUTAT: EL SANATORI

SANATORI D’AHV (ACTUAL CENTRE CÍVIC)

Envoltat de jardins, quan fou inaugurat, el 6 de desembre de 1949, les seues instal·lacions es considera-ren modèliques, comptant amb quiròfans, sala de maternitat, rehabilitació i una ampla gamma d’especialitats mèdiques. La seua activitat sanitària es perllongà fins a abril de 1985. Després albergà el Fons de promoció d’empleo durant la reconversió i hui, totalment rehabilitat, és el Centre Cívic Municipal

La societat AHV, en el marc de les seues iniciatives assistencials (que superaven les mesures de caràcter social concedides per la legislació del règim del general Franco) decidí construir un Sanatori, que se situaria als afores de la població, en una zona de taronjal, hui ja absor-bida pel teixit urbà del Port. Es tractava d’un edifici de dues plantes, d’arquitectura funcional i envoltat de jardins de traçat geomètric, que incloïa petites construccions per a residència de facultatius i per a ubicar alguns serveis mèdics. Estava destinat a l’atenció dels accidentats de la Siderúrgia i de la Companyia Minera, i també als treballadors d’empreses veïnes, com Ferroland, Biensa, etc. Així mateix, va funcionar com a entitat col·laboradora de la Seguretat Social. Molt prompte el Sanatori va destacar al camp de la Medicina d’Empresa: d’ell varen sorgir una sèrie de propostes d’ergonomia laboral destinades a preservar la salut dels treba-lladors, mitjançant la prevenció de malalties laborals i a optimitzar l’eficàcia productiva amb l’adeqüació de les característiques del lloc de treball a les condicions del treballador. Encara podem gaudir del seu entorn ajardinat, que en temps va tindre espècies exòtiques. Un bon lloc per acabar el nostre itinerari.

LO

CA

LITZ

AC

IÓ

- G

AC

TIV

ITA

TS

Observa i fixa’t en la localització que estem visitant i contesta a les següents activitats 1. Quina finalitat tènia el sanatori d'AHV ?. 2. Per què AHV va construir un sanatori ?. 3. Quin tipus de medicina, creus que es practicava en el dit sanatori segons el text ?. 4. Actualment, que una altra activitat es desenrotlla en l'antic sanatori.

17


VISITA A LA CIUTAT: LES ESCOLES

COL.LEGI “NTRA. SRA. DE BEGOÑA”

La majoria dels varons adults del Port de Sagunt, hui obrers, professionals lliberals, empresaris, funcionaris, polítics i esportistes (Antonio Maceda) cursaren els seus estudis primaris en aquest col·legi. Exponent de la tasca paterno-formativa de la societat AHV fou, junt a uns altres, la construcció del Col·legi d’Ensenyament Primari per a xiquets "Nuestra Señora de Begoña", reservat als fills dels "productors" de la fàbrica, i que en el curs 1962-63 acollia 1053 xiquets i en classes nocturnes 80 adults. El centre incloïa un ampli saló d’actes i damunt del mateix, cosa infreqüent, una església, la parròquia de la Verge del Carme, l’advocació de la qual s’il·lustra mitjançant un fresc al·legòric dels marins i pescadors de qui és patrona. Aques-ta església va substituir l’anomenada capella del Crist de la Sang, construïda també per AHV pel fet de descentralitzar i apropar els diversos barris al serveis religiosos. Malgrat el seu aspecte actual d’un cert abandonament, el col·legi continua pres-tant servei, però ara sota titularitat pública i amb caràcter mixt. Però, la primera escola del Port va ser creada per la CMSM en gener de 1912. Era un local el qual va servir també de capella fins 1929, en que el culte va ser transferit a la nova església de N. Senyora de Begonya. Des d’aleshores també es va destinar a Escola d’Arts i Oficis de la CSM, on els jòvens que serien futurs obrers de la siderurgia aprenien els oficis. Aquesta primera escola d’aprenents va funcionar fins als principis dels anys 1960 a l’edifici que està davant l’església de Begonya, des de que el 1942 AHV va millorar notablement la construcció i la va dotar de materials per a poder continuar amb la funció de formació professional en exclusiva, sota el nom d´"Escuela de Aprendi-ces". La nova Escuela de Aprendices de AHV de nova construcció va prendre el nom "Eduardo Merello", el gerent que el va idear i que més temps va estar al front de la siderurgia al Port. L’edifici subsisteix ampliament remodelat per la nova titularitat pública des de 1985 com a IES Eduardo Merello.

CONVENT I COL·LEGI MARIA IMMACULADA La construcció la va iniciar en 1928 Comunitat de Missioneres Claretianes. En maig de 1931 el batlle de Sagunt, Joan Chabret Bru, va convèncer la multitud perquè no cremaren l’edifici encara no acabat, ni exerciren violència sobre les monges argumentant que aquell ampli edifici seria l’escola del poble. Les monges el varen cedir a l’Ajuntament i en 1934 séncarregà a l’arquitecte municipal l’elaboració del projecte del nou grup escolar. Una fotografia d’aquell temps ens mostra el seu aspecte original: amb el taulell a la vista es realitzen motllures i motius decoratius geomètrics. Les esveltes finestres de la segona planta eren geminades dobles i triples, estaven separades per altes columnetes amb capitell i rematades amb arcs formats per aproximació dels taulells (re-corden lleugerament, per l’aspecte d’arcs i capi-tells, els pòrtics del Pati dels Lleons de l’Alhambra). Dits detalls, junt al material utilitzat, enquadrarien aquest exemple constructiu en un eclèctic estil neomudèjar, tret que no era infre-quent en les construccions escolars de finals del XX. Els vans geminats triples del primer edifici subsisteixen, encara que més senzills en l’edifici actual.

Després de la Guerra Civil, la nova empresa propi-etària de la siderúrgia, AHV, comprà l’edifici a l’Ajuntament de Sagunt per a destinar-lo a escola. De nou cridà la Comunitat Claretiana per a aten-dre’l, i el va reformar i ampliar en tan gran mesu-ra que el nou aspecte diferia completament del que va tindre abans de la guerra. Així, es convertí en el col·legi femení de la factoria, reservat exclu-sivament a les filles de "productors". En la seua forma definitiva es tracta d’una edificació de dues plantes i àtic envoltant un pati de tipus claustral, porticat en els seus dos pisos amb pilars; alberga en el seu interior, a més de 17 aules, dependènci-es de servei i dormitoris, una església -la parrò-quia de Sant Josep-, que queda a l’esquerra de la torre central en què sóbri l’entrada. En 1984 després de 40 anys de propietat de la Siderúrgia, l’empresa el va cedir gratuïtament a la Generalitat Valenciana, i passà a ser un col·legi públic.

DO

CU

MEN

T ·

5

AC

TIV

.

Llig el document i constesta a les següents activitats: 1. Quina importància social té el col·legi de Ntra Sra de Begoña?. 2. Per què l’ensenyament de les xiquetes estava en mans de les monges? 3. Per què era necessària una escola d'Aprenents?

18


Apunts

19


20

Bibliografia ARANGUREN, J., El ferrocarril minero de Sierra Menera, Ediciones Aldaba, 1998.

CIVERA, M - SENTO, "Historieta del Camp de Morvedre". Caixa Sagunt. Sagunt, 1991.

CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Indústria i Territori: la siderúrgia i el Port de Sagunt, U.D. inèd., Cons. Educ., 1994.

CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Itinerari arqueològic-industrial de Port de Sagunt, Cep de Sagunt, 1995.

CONTRAST (Costa – Ortiz – Prats), Itinerari històrico-artístic del Camp de Morvedre, Cefire de Sagunt, 1997

CUADAU MARCO, L.- Entre humos y hierros, Martínez Imp., 1997.

CUADAU MARCO, L.- Calle Laminación, Martínez Imp., 1998.

GIRONA RUBIO, M., "Ramón de la Sota i el Port de Sagunt", Braçal, Revista del C.E.C.M., núm 1 (1989) Pàgs. 79-92.

GIRONA RUBIO, M., Mineria y siderurgia en Sagunto, I.V.E.I., València 1989.

GRUPO MUR VITER, "Sagunto y su entorno". Libro del Ciclo Medio de EGB. Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto. Sagunt, 1983.

IVIS, Estructura social de la comarca “El Camp de Morvedre”, C.A.S.S., 1982 (2 vols)

LLUECA ÚBEDA, E.- Los intentos segregacionistas del Puerto de Sagunto (1926-1996), Ed. Prop., 1996.

MARTÍN MARTÍNEZ, J., Urbanismo y arquitectura industrial en Puerto de Sagunto, Caja-Sagunto, Sa-gunt 1990.

MARTÍN MARTÍNEZ, J , "El proyecto de ciudad lineal entre Sagunto y Puerto (1924-29)", en Braçal, núm 2, 1990. Pàg 25-43.

MARTÍNEZ GIL, A., Desde el campanil y otros escritos, "El Económico", Sagunt 1995.

MÉNDEZ, R. "Los espacios industriales", en Geografía Humana, AA. VV., Cátedra, Madrid, 1988.

OLMOS MINGUET, M., Breve historia de la siderurgia saguntina: la batalla de AHM, Fernando Torres Editor, València, 1985.

ORTIZ LÓPEZ, A., "Los desequilibrios espaciales en el Camp de Morvedre", Braçal, núm 5, 1992. Pàg 39-53.

ORTIZ LÓPEZ, A. -MARTÍNEZ MARTÍNEZ, J.D., "Los primeros nacidos en el Port de Sagunt", Braçal, núm. 9, 1994, Pàg. 53-93.

ORTIZ LÓPEZ, A, - PRATS ESCRICHE, JM, El Puerto: crónica de un siglo, Martínez Imperesores, 2002.

PÉREZ PUCHAL, P.- El paisaje agrario del Bajo Palancia, Dip. Prov. De València, València, 1968.

PÉREZ PUCHAL, P.- Estudio demográfico del Bajo Palancia, en Estudios Geográficos, nº 102, [5-51], CSIC, Madrid, febrero 1966.

ROSSELLÓ VERGER, V.Mº., Geografía del País Valencià, Edicions Afons el Magnànim, Generalitat Valencia-na, València, 1995.

SARASOLA, A., Minas y ferrocarril Ojos Negros-Sagunto Siderurgia integral. Testimonio en la direc-ción de una empresa 1947-1967., Alba Editorial, Barcelona, 1999.

VV.AA., El conflicte siderúrgic a Sagunt (1933) segons la premsa, Diputació de València, s.d.

VV.AA., Revista Generalitat, núm. 3, juny de 1963, Diputació de València (monogràfic sobre el partit judi-cial de Sagunt).

VV.AA. Colegio Ntra Sra de Begoña Puerto de Sagunto, 50 asños de historia (1947-97), Claustro de Profesores del citado colegio,

Puerto de Sagunto, 1998.

VV.AA., Reconversión y revolución, Ed. ¿?, València, 1999.

VILA VICENTE, J. -GIRONA I RUBIO, M., Arqueología industrial en Puerto de Sagunto I.V.E.I., València 1990.


El Centenari del Port de Sagunt a l’escola

Itinerari Didàctic per a l’ESO

Contrast-2002




2

El Centenari del Port de Sagunt a l’escola El Grup CONTRAST confeciona baix la su-pervisió del CEFIRE de Sagunt materials curriculars destinats a promoure entre l’alumnat de Secundària i Batxillerat l’interés pel coneixement de la més recent Història del seu entorn. Iniciarem la nostra tasca amb la UD Indústria i Territori: la si-derúrgia i el Port de Sagunt, becada els anys 1995 i 1996 per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació. Dins d’aquel treball es traçà el marc de referència del Itinerari Arqueològico-industrial del Port de Sagunt, publicat en 1995. De la minuciosa revisió i ampliació d’aquesta obra que tan bona aco-llida va tindre entre el professorat, ha re-sultat els tres quaderns que presentem ara. El Port de Sagunt constitueix el nucli urbà marítim dels dos que integren el municipi de Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre. Es tracta d’una de les poques ciutats industrials espanyoles nascudes du-rant el segle XX. D’ací la seua especialíssi-ma personalitat i singularitat en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. En aquests mate-rials didàctics analitzarem com era l’espai geogràfic en El Port abans i després de l’impacte de la industrialització i notarem com el desdoblament urbà de Sagunt entre l'antiga ciutat bimil·lennària i la nova aglo-meració portenca, no es deu als condicio-naments del seu paisatge natural: respon a una dinàmica històrica específica que es remunta cent anys enrere, quan s’estableixen en el litoral saguntí un moll i una indústria siderúrgica integral. En el quadern del professorat, donem unes orientacions per al professorat intere-sat en experimentar aquests materials. Junt a la seqüenciació d’objectius i contigunts,

expliquem la metodologia que hem dissen-yat com un marc general de referència per a l’aplicació a a l’aula dels altres dos qua-derns. En el quadern de classe, oferim una sèrie de documents per a preparar en l’aula l’itinerari arqueològico-industrial pel Port. Es tracta d’una recopilació de textos, gràfics i mapes que poden il·lustrar al professorat i a l’alumnat sobre l’espai que van a recórrer i la seua història. Observarem com, tancada la fàbrica a causa de la reconversió indus-trial de 1984, la incertesa es va apoderar del Port: pareixia que la ciutat anava a de-saparéixer amb la siderúrgia. Afortunada-ment, aquella ciutat-fàbrica va encaixar bé l’impacte: la seua actual diversificació in-dustrial ha produït una nova expansió ur-bana i ja per al record queden les 675.000 tones de producció d’acer de 1965 o la si-rena que mobilitzava a tot un poble per a anar a treballar. Tota aquesta informació és imprescindible per a entendre el contingut de l’itinerari i pot reforçar-se amb les activi-tats proposades o aquelles que el professo-rat estime convenients. En el quadern de l'itinerari es troba la informació sobre cada visita del recorregut, al costat de les activitats dirigides a l'alum-nat. Per a la resolució d'aquestes, haurà de tindre en compte també la informació tre-ballada en el quadern de classe, a més de l'observació directa sobre cada lloc visitat. Intemptarem, al llarg de l’itinerari, fer re-flexionar a l’alumnat sobre la importància que va tindre la siderúrgia saguntina i el lloc que va ocupar com a capdavantera de la industrialització del País Valencià. El camí que anem a recórrer és la ruta arqueoló-gico-industrial més interessant que podem trobar a la nostra Comunitat.

Grup Contrast 2002

Grup de treball adscrit al CEFIRE de Sagunt i format pels professors d’Ensenyament Secundari: Antonio Ortiz López (coord.), José María Prats Escriche, Juan José González Plá, Joan Costa Sanz i Ciriaco Galán López (dibuixos).


3

QUADERN DEL

PROFESSORAT Orientacions metdològiques

Contrast-2002




4

Índex

Orientacions per al professorat Introducció……………………………………………….5 Ubicació curricular……………………………………5

Fundamentació……………………………..…………5 Programació didàctica Introducció……………………………..……………….6 Objectius específics………………………………….6

Continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals……………………………………………..7

Metodologia………………………………………….…. 8 Materials curriculars……………………………….. 9

El quadern de clase El quadern de l’itinerari

Criteris d’avaluació…………………………………..10 Avaluació del procés d’aprenentatge Avaluació del materials curriculars


5

Orientacions per al Professorat

INTRODUCCIÓ Les pàgines següents no són més que una mena de guia orientada al profes-sorat perque puguen ensenyar adient-ment les traçes del espai urbà i indus-trial que avui denominem Port de Sa-gunt. No es tracta d’un llibre del profes-sorat amb totes les respostes. Cadascú haurá d’utilitzar els materials curricu-lars que hem realitzat segons la seua pròpia decisió, adoptada amb completa llibertat. Exposem els objectius i continguts que pretenem obtenir de l’alumnat amb el grapat de textes, il.lustracions i activi-tats que hem elaborat pensant que d’aquesta manera contribuim a que mai es perga el record de la siderúrgia que una vegada va haver en Sagunt, amb tota la seua explotació minera, marine-ra i mercantil, mantiguda pel esforç comú de tots, empresaris, empleats i obrers, autèntics constructors de la rea-litat urbana que hui es Port de Sagunt.

UBICACIÓ CURRICULAR D’acord amb el Decret 39/2002 de 5 de març del Govern Valencià, que té com a marc de referència general el Reial De-cret 3473/2000 de 24 de desembre (BOE del 16 de gener de 2001), l’alumnat d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) haurà de ser capaç de localitzar, identificar i descriure les rela-cions immediates que els lliguen a la realitat que els envolta. Amb el present

material didàctic pretenem potenciar eixes capacitats per aconseguir de l’alumnat del Segon Cicle d’ESO (3r i 4t cursos) desenvolupar les capaci-tats d’anàlisi, explicació i valoració d’eixa relació alumnat/realitat socio-espacial. No obstant això, aquest mate-rial didàctic pot aplicar-se també als Batxillerats. FUNDAMENTACIÓ Cal destacar que la nostra comarca, el Camp de Morvedre, ens ofereix una oportunitat única: és utilíssim posar en pràctica uns materials curriculars que aprofiten la circumstància de la re-sidència a Sagunt del nostre alumnat, per poder així explicar-los l’activitat industrial exemplificada al seu entorn immediat, on la indústria siderúrgica ha tingut un impacte històric i espacial tan rellevant. Som de lópinió que temes com el pro-posat hauria de ser estudiat pels De-partaments de Geografia i Història com a tasca que ajude a la recopilació, conservació i custòdia del patrimoni històric i cultural, especialment el de la realitat social i cultural en la qual síntegra l’alumnat. Aquesta és la mo-tivació bàsica del nostre Itinerari: con-èixer millor mitjançant l’estudi directe de l’entorn, en quines circumstàncies històriques i geogràfiques apareix l’activitat industrial i quins impactes o conseqüències té en l’espai i en qui l’habita.


6

Programació Didàctica

INTRODUCCIÓ El nostre Itinerari, s’inserta en el Se-gon Cicle de l’ESO i ha estat projectat per 3r./4t. curs, per a les àrees de Geografia i Història-Ciències Socials i Educació Plàstica i Visual. La seua tem-poralització és la d’una activitat extra-escolar d’una jornada de durada, prèviament preparada a clase durant dos o tres sessions.

Els seus objectius i continguts corre-sponen al Bloc Temàtic "L’activitat hu-mana i l’espai geogràfic: activitats i espais industrials” (RD 3473/2000). Assumits plenament els objectius ge-nerals d’etapa de l’esmentat RD, així com les capacitats que al mateix apa-reixen, el present material didàctic co-breix en els seus propis termes els ob-jectius d’àrea que apareixen assenya-lats en el RD 3473/2000. No obstant això, procedeix enumerar els objectius específics que pretenem.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Descobrir l’impacte espa-cial de l’activitat indus-trial sobre el territori on viu l’alumnat.

2. Comprendre les conse-

quències econòmiques, socials i culturals de la indústria.

3. Examinar l’impacte medi

ambiental de la indústria. 4. Generar una actitud de

respecte i custòdia del medi ambient i del pa-trimoni arqueológico-industrial del Port de Sa-gunt.

5. Analitzar la nova idiso-

sincràsia generada al Port a partir de l’establiment de la indús-tria.

6. Conèixer directament el

lloc a on comença la Història industrial de Sa-gunt.

7. Posar en contacte directe

a l’alumnat amb monu-ments i construccions del seu entorn.

8. Reforçar coneixements i

conceptes pressos a classe i presentar-ne d’altres complementaris.

CONTINGUTS


7

CONCEPTUALS PROCEDIMENTALS ACTITUDINALS Comprendre el concep-

te d’indústria i el d’espai industrial.

Examinar l’origen i evo-lució del Port de Sagunt com a factory-town.

Tractar la gènesi i l’evolució de la indústria siderúrgica.

Analitzar el desenvolu-pament urbà de Port de Sagunt i del seu espai funcional.

Establir divergències entre "nivell de vida" i "qualitat de vida".

Comprendre les rela-cions entre creixement industrial, econòmic, demogràfic i urbà.

Comprendre els concep-tes de suport i coberta en arquitectura.

Definir els diferents ti-pus de suport arqui-tectònic.

Incidir en la diferència de materials clàssics i moderns.

Diferenciar els concep-tes de elements estruc-turals i decoratius.

Comprendre la interrela-ció entre arquitectura i formes de poder polític i econòmic.

Aproximació a l’urbanisme: concepte de ciutat jardí i signifi-cació social de l’antic plà urbà de Port de Sagunt.

Interpretar i analitzar

documents escrits. Interpretar i analitzar

gràfiques i diagrames. Elaborar gràfiques i dia-

grames a partir de ta-bles de dades estadísti-ques.

Llegir, interpretar i ela-borar plànols i mapes; establir correspondèn-cies immediates d’ells entre sí i amb la realitat, com a pas previ per a la seua elaboració.

Interpretar i analitzar documents audiovisuals.

Elaborar qüestionaris per a la captació el més objectiva possible de documents orals.

Interpretar i representar processos de canvi es-pacial i històric, a través de gràfics, mapes, eixos cronològics, fotografies i documents orals.

Diagnosticar l’abans, el durant i el després de la siderúrgica al Port de Sagunt, mitjançant di-versos tipus de docu-mentació.

Realitzar una síntesi in-tegradora de tota la in-formació.

Reconèixer els elements de la arquitectura clàssi-ca, de tant llarga per-manència al temps.

12.-Identificar els dife-rents estils histò-rics o dels seus corresponents "revivals" (neogòtic, neobarroc, neoclàssic).

Concienciar sobre el de-

teriorament del medi ambient i la necessitat de la seua conservació.

Buscar i debatre solu-cions als impactes nega-tius de la siderúrgia.

Generar una actitud de respecte i comprensió vers el fenomen de la immigració, evitant acti-tuds racistes i de xe-nofòbia.

Respectar i valorar el patrimoni arqueològico-industrial, com a ele-ment integrant de la història pròpia.

Promoure l’interés pel coneixement de la histò-ria recent de l’entorn, com explicativa de la realitat sociològica d’avui.

Coneixement i respecte pel patri-moni artístic de la comarca, aspecte clau de la seua caracteritza-ció i singularitat.

Buscar i debatre solu-cions sobre les formes més factibles d’assegurança de la conservació dels vestigis industrials en una po-blació de nova planta com és Port de Sagunt.

Promoure l’interés pel coneixement, la conser-vació i el nou ús dels vestigis de l'activitat in-dustrial a l’entorn de l’alumnat

METODOLOGIA


8

La nostra metodologia es basa en la concepció constructivista de l'ensenya-ment perquè permet garantir la funcio-nalitat de l'aprenentatge, és a dir, as-segurar que l'alumnat podrà utilitzar allò que estudia en circumstàncies reals, bé portant-se'l a la pràctica, bé utilitzant-lo com a instrument per a aconseguir nous aprenentatges. Per això, les activitats programades respo-nen a una tipologia variada que s'en-quadra dins de dos categories: activi-tats d'ensenyament-aprenentatge i ac-tivitats d'aplicació dels continguts do-cumentals a la realitat i de l'entorn de l'alumnat. No obstant, la forma d'aconseguir els objectius i continguts abans proposats queda a juí del professorat, el qual apli-cará, d'acord amb la seua concepció de l'ensenyament i les característiques del seu alumnat, les estratègies d’ensenyament-aprenentatge adients. Conseqüentment, hem dissenyat els nostres materials didàctics de forma que cada professor/a tinga absoluta llibertat per a emprar amb ells les es-tratègies mes adequades segons el seu criteri. Per això, aquest quadern del professorat porta el subtítol “orienta-cions metodològiques”, encara que, creiem que cal descriure el disseny i concepció metodològica dels nostres materials, és a dir, la forma que hem ideat per a la seua aplicació a l’aula d’ESO. Els materials curriculars es presenten en dos quaderns complementaris: el quadern de clase i el quadern de l’itinerari, que després descriurem. Aquestos dos tenen una part teòrica amb dibuixos, textos i documents diversos i una altra pràctica que correspon a les activitats lligades a les visites a les loca-litzacions més significatives de la Història de El Port. En l’aplicació d’aquests mate-rials és convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que combinen, de

la manera en què cada un considere mes apropiada, l'exposició teòrica dels conceptes amb la realització d'activitats practiques. L'exposició teòrica dels conceptes pot ser prèvia o posterior a l'execució de les activitats practiques o poden combinar-se ambdós. És el professorat qui decidix en cada moment l'estratègia mes ade-quada. Nosaltres recomanem treballar abans de la visita el quadern de clase a l’aula, llegint els documents que conté i realitzant les activitats que al final d’ell apareixen. La realització d’aquestes ac-tivitats és essencial, ja que refermen la comprensió dels conceptes explicats (permitint als professorat comprovar-lo abans de l’exida), donen una dimensió pràctica als conceptes i fomenten acti-tuds participatives entre l'alumnat. El quadern de l’itinerari pot ser treballat parcialment durant la visita, llegint els documents dels dibuixos, comparant aquestos amb la realitat, prenent notes de les explicacions… Però, hem de deixar temps a l’alumnat per a la re-flexió i la resolució d’activitats, per la qual cosa recomanem treballar aquest quadern en profunditat una vegada feta la visita, tenint el quadern de clase com a consulta. És imprescindible que els materials si-guen aplicats com a reforç dels contin-guts de tercer i quart d’ESO. Per això recomanem que en el context de la Geografia de tercer d’ESO, l’itinerari siga treballat com una eixida extraesco-lar al terme del segon trimestre, quan l’oratge és més estable i una vegada treballat en clase els conceptes propis de la geografia industrial i urbana. En quart d’ESO pot aplicar-se al principi de curs una vegada tractada la Revolució industrial, o bé també al principi del tercer trimestre, com a reforç de com-prensió del període històric de comen-çaments del segle XX.


9

MATERIALS CURRICULARS Presentem els nostres materials agru-pats en dos quaderns de treball ambo format d’unitat didàctica: el quadern de clase i el quadern de l’itinerari. El quadern de clase En el quadern de clase s’arreplegen -classificats i ordenats- els documents escrits i gràfics trets del corpus bi-bliogràfic per tal de treballar a l’aula els continguts assenyalats abans i aconse-guir els objectius proposats en aquesta programació. Per això, com ja hem dit, és convenient treballar durant dos se-sions el contingut d’aquest quadern com a preparació per a la visita. L’estructura del quadern de clase està pensada per a donar el màxim d’informació sobre El Port, clasificant-la en els apartats que coincideixen amb els blocs temàtics de l’àrea de ciències socials-geografia i història de la segona etapa d’ESO. Per això, comença amb una fitxa sobre el paisatge natural, on trobarem un text elaborat pels autors en la pàgina de l’esquerra i un docu-ment gràfic (mapa, gràfica…) en la pàgina de la dreta. Esta estructura és comú a tot el quadern. La següent fitxa és dedicada al paisatge humanitzat, com era abans i després de la siderúr-gia. La tercera és un estudi demogràfic que ens introdueix en l’estudi de la in-migració, de capital importància per a entendre l’origen i evolució de El Port. S’afegeixen una cronologia detallada i un recull de documents (biografia de Sota, textos historiogràfic i històric, gràfic sobre el ferrocarril) que donen

pas a les activitats finals preparatòries de l’itinerari. El quadern de l’itinerari El quadern de l’itinerari recull un plànol-guía del recorregut de l’itinerari i les localitzacions d’aquest que es visitaran. Es tracta de veure sobre el terreny les empremptes que ha deixat el pas del temps, pistes que poden informar-nos del pasat de la ciudad que anem a reco-rrer i que podrem descobrir i interpretar amb el nostre alumnat perquè previà-ment habrem treballat el quadern de clase. La visita està dividida en dos grans apartat: visita a la fàbrica i visita a la ciutat. En elles diversos documents es-crits i gràfics mostren els monuments que anem a visitar. El quadern està pensat per a portar-lo durant la visita junt al quadern de clase com suport documental d’allò que el profesorat ex-plicarà davant de cada monument. Baix les localitzacions apareixen activitats per a realitzar en la següent sesió. Aquestes s’han seqüenciat de menor a major dificultat i el profesorat haurà de triar les que són prioritàries o bé pot plantejar-ne activitats semblants adap-tades al seu alumnat. En la visita a la fàbrica farem una espè-cie de ruta arqueològica, veient el alt forn, els tallers generals i el moll; en la visita a la ciutat insistirem en la dife-renciació social de l’època en que es van crear els barris obrer i gerència i acabarem el recorregut en les instala-cions de l’antic sanatori, hui centre cí-vic.


10

CRITERIS D’AVALUACIÓ Avaluació del procés d’apre-nentatge La utilització dels materials curriculars que hem elaborat, queda a la lliure dis-posició del professorat. Oferim un dens conjunt de documents presentant-los de diversa forma, de mode que es dona cabuda tant a la pedagogia per objec-tius com a l’aprenentatge significatiu. Per això, la programació i avaluació del material que hem realitzat no pot limi-tar-se a un esquema únic i preestablert. No obstant, sí és necessari presentar algunes indicacions generals sobre el mètode d’avaluació, tenint en compte els objectius educatius que hem enun-ciat i tots aquells altres que el professo-rat es formule, sempre adaptant-se als criteris d’avaluació establerts en el Cu-rrículum Oficial.

Encara que hi ha que fer una avaluació inicial i continua del progrès del nostre alumnat, per a fer una avaluació el més objectiva possible, és convenient fer una avaluació sumativa al final de l’experimentació del Itinerari, que inte-gre tots els tres tipus de continguts. Açò pot fer-se mitjançant un exercici de síntesi en el qual l’alumnat pot de-senvolupar a mode de memòria o arti-cle científic tot el que ha aprés. Com a alternativa d’aquest procés sempre ens resta la posibilitat de fer un examen de tipus tradicional, sempre que ens per-meta veure si les respostes i actituds de l’alumnat són correctes en enfron-tar-se amb qüestions i situacions que exigeisquen utilitzar els continguts de-presos.

Avaluació dels materials curricu-lars És convenient que fem una autoavalua-ció de nostre mètode d’ensenyament i de l’ade-quació o no dels materials cu-rriculars que estem utilitzant. L’experimentació a l’aula d’aquestos materials curriculars ens aconsellaran modificar-los, revisar-los o adaptar-los a una realitat de la qual pot que esti-gem desconnectats en haver-nos que-dat en nivell excessivament teòric quan els dissenyàrem. Es pot fer una fitxa d’avaluació dels materials en la qual es contemplen te-mes com grau d’interdisciplinarietat, currículum més o menys academicista, habilitats intelectuals que desenvolu-pen, presentació i naturalesa dels con-tinguts, model organitzatiu que es con-figura i intervenció de l’alumnat o aten-ció a la seua diversitat. De la interpre-tació d’aquesta fitxa podem extraure conclusions bàsiques per a millorar, no sols la qualitat dels materials curricu-lars, sinó també la de la nostra tasca professional. Per tant, agrairem que el professorat interessat a experimentar amb el nostre material curricular, ens fera arribar les seues fitxes d’avaluació, així com qualsevol idea, ajuda o sugge-riment, per tal de posar al dia i en co-nexió amb la realitat de l’aula el nostre projecte educatiu, obert a ulteriors tas-ques de revisió i creació de nous mate-rials

GRUP CONTRAST

Novembre de 2002.