CBEM M3 Tema 7.3.pdf

LESIONS EN MEDI AQUÀTIC AQUÀTIC

TIPUS OFEGAMENT

• Sense aspiració de líquid.– obstrucció de la via aèria per espasme de glotis o

per cos estrany. – mor per hipòxia.

• Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries.• Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries.• Semiofegats sense aspiració.

– persona que sobreviu a l’asfíxia.

• Semiofegats amb mort diferida. – persona que mor després d’un èxit aparent de la

reanimació.

FISIOPATOLOGIA DE L’OFEGAMENT

• En una primera fase es conté la respiració. – la pCO2 � i la pO2 �. Els estímuls respiratoris

provoquen una inspiració.

• Quan l’aigua toca la mucosa nasofaríngia hi ha un espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la víctima perd la consciència.

• Amb la pèrdua de consciència es relaxa la glotis i entra aigua als pulmons.– l’entrada d’aigua es pot produir al cap de 2 minuts.

SIMPTOMATOLOGIA DE L’OFEGAMENT

• Tos• Taquipnea• Aturada respiratòria• Arítmies cardíaques• Arítmies cardíaques• Distensió gàstrica• Vòmits• Convulsions• Alteració de la consciència• Hipertèrmia/hipotèrmia

TRACTAMENT

• SVB– valoració de la consciència– alliberament de la via aèria

• no treure l’aigua dels pulmons.

– es prolonga perquè l’hipotèrmia – es prolonga perquè l’hipotèrmia manté els òrgans més temps viables.

• Abrigar per l’hipotèrmia.• Control columna.• Encara que respiri bé, O2 al 100%.• Trasllat hospitalari.

– en helicòpter medicalitzat.

HIDROCUCIÓ(1)

• És un estat de xoc per l’acció de l’aigua freda a la superfície corporal.

• Simptomatologia:– vasodilatació esplàncnica– taquicàrdia– taquicàrdia– nàusees i vòmits– hipòxia cerebral– pèrdua de consciència– ACR

HIDROCUCIÓ(2)

• Factors afavoridors:– exposició prolongada al sol– sudació intensa i calfreds– immersió brusca– estats emocionals i esforços físics intensos– estats emocionals i esforços físics intensos– la digestió augmenta la congestió esplàncnica

facilitant el quadre.

• SVB depenent dels símptomes.• Trasllat hospitalari.

ACCIDENTS DISBÀRICS EMBOLÍGENS EMBOLÍGENS

INTRODUCCIÓ(1)

• El submarinista no es troba mai en condicions normals ni de pressió ni de temperatura.

• Respira aire atmosfèric o barreja de gasos.

• El regulador de pressió subministra aire al mateix • El regulador de pressió subministra aire al mateix valor que la pressió hidrostàtica.

• Pr. absoluta= Pr. relativa + Pr. atmosfèrica.– a nivell del mar Pr. atmosfèrica= 1 atm (o 1 bar).– cada 10 m. la pressió augmenta 1 atm (Pr. relativa)

• Llei de Boyle-Mariotte: P x V = P‘ x V' = constant.– a l’augmentar Pr disminueix V (gas)

INTRODUCCIÓ(2)

• El N2 es comporta com gas inert: dissolt, inactiu, a la sang.

• La solubilitat dels gasos �proporcionalment a la pressió parcial. El cabussador està sotmès parcial. El cabussador està sotmès a un estat d’hiperòxia i hipersolubilitat nitrogènica proporcional a la profunditat.

• Els accidents disbàrics es poden produir en immersió amb aire comprimit o amb barreja de gasos.

NARCOSI (BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS)

• Intoxicació per gasos inerts.– més de 40 m. Causa d’accidents inexplicables.

• Hi predisposen: esforç, descens ràpid, alcohol, temor a la immersió.

• Símptomes: eufòria, desequilibri, fixació d'idees, alteracions del comportament, � de l'atenció i de la coordinació, dispersió mental, desinterès, desequilibri anímic.

• Tota la simptomatologia desapareix ascendint.

MALALTIA DESCOMPRESSIVA(1)

• El N2 és liposoluble i la seva difusió és major cap a teixits rics en greix.

• Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha • Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha de tornar lentament a superfície per adaptar els pulmons a l’augment del volum aeri i per donar temps als teixits a eliminar l'excés de N2 que s'ha acumulat durant la immersió.

MALALTIA DESCOMPRESSIVA(2)

• Es suporta un nivell de sobresaturació, però si es supera, la diferència de pressió del gas entre sang i teixits provoca l’alliberament brusc en forma de l’alliberament brusc en forma de bombolles.

• S’alliberarà més en teixits rics en greix: SNC, panícul adipós o greix periarticular.

• Altres bombolles poden donar lloc un embolisme venós.

MALALTIA DESCOMPRESSIVA(3)

• La simptomatologia més greu apareix dins l'aigua o en els moments immediats a l'emersió.

• La latència depèn de: gravetat de l'accident, edat, obesitat, esforç físic, fred, sexe femení, alcohol.

• Simptomatologia:– malestar general. – dolor lumbar.– dolor muscular. – cefalees– nàusees i vòmits. – vertígens.– lesions cutànies, picor. – anisocòria.– retenció urinària. – alteració consciència– alteracions de sensibilitat i mobilitat, paràlisi.

SÍNDROME DE SOBREPRESSIÓ PULMONAR(1)

• L'accident més greu.

• En l'ascens l'aire dels pulmons s’expansiona inversament a la � de pressió: cal expulsar l'aire lentament mentre es puja i permetre mentre es puja i permetre l’intercanvi.

• En emergències, es puja bruscament en apnea.– si es reté la respiració els pulmons no

suporten l’augment de volum i alliberen aire al tòrax: espai pleural, mediastí i, fins i tot, entra als vasos donant una embòlia gasosa.

SÍNDROME DE SOBREPRESSIÓ PULMONAR(2)

• Toraco-pulmonar.– dispnea i cianosi – hemoptisi.– pneumotòrax, pneumomediastí, neumopericardi.

• Neurològica.• Neurològica.– alteració consciència. – trastorns de la visió.– convulsions. – vertígens.– hemiplègia i hemiparèsia.

• Sistèmica.– xoc hipovolèmic.

TRACTAMENT DELS TRASTORNS DISBÀRICS EMBOLÌGENS

• SVB/SVA– posició semiasseguda. Si ACR ðððð RCP.

• O2 al 100 %.

• Rehidratació en pacients conscients.

• Manteniment de la temperatura.

• Trasllat medicalitzat a una unitat hiperbàrica– l'única terapèutica etiològica – fer en helicòpter medicalitzat (alçada vol

<100m.)

Ha respirat sota l’aigua o ha bussejat en apnea a gran profunditat?

NO No és un accident disbàric:Trasllat a l’hospital

SI

Símptomes lleus?(cansament, malestar, picor)

O2 100%Posició horitzontal

sobre el costat esquerre

Hidratació (0,5 – 1l.)Observació

SINO

Símptomes importants?Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig,

PROCEDIMENTPROCEDIMENT

Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig, dificultat per moure extremitats o per orinar, trastorns respiratori, visual, auditiu o de la paraula, vertígen, nàusees, paràlisi, alteració de la consciència, xoc

TRACTAMENT PRECOÇSVB. Pacient semiassegut. O2 al 100%. Protecció contra fred o calor excessius. Si està conscient hidratar. Trasllat

a un centre hiperbàric, millor en helicòpter.

Recuperació < 30’?

Actuar com si tingués símptomes

greus

Consultar un metge

NO

SI