CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XIX 1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: 1808-1814 (Guerra i revolució) 1.1.CRISI DELA MONARQUIA BORBÒNICA: Carles IV declara la guerra a França (1793-1795) Tractat de Fontainebleau: Espanya aliada de França.1807 Motí d’Aranjuez, 1808 dimissió de Manuel Godoy i abdicació del rei en el seu fill Ferran VII Baiona: abdicació de Ferran VII i acceptació de Josep Bonaparte com a nou rei d’Espanya. 1.2.LA GUERRA DEL FRANCÈS(o guerra de la Independència) 2 de maig de 1808: aixecament popular a Madrid Creació de Juntes: o Òrgan de poder popular. o Assumeix el poder davant Josep I o Coordinades per la Junta Suprema Central. o Organitzen la resistència armada guerrilles Catalunya: o Juny 1808, creació Junta Suprema de Catalunya: Coordina els somatents popularsbatalla del Bruc o Setge de Girona General Alvarez de Castro. Ajuda de Wellington i les tropes britàniques. Tractat de Valençay, 1813: o Napoleó retira les tropes d’Espanya o Ferran VII recupera la corona. 1.3.LES CORTS DE CADIS Cadis 1810, Junta Central convoca a Corts. Constitució de Cadis, 1812. o Monarquia moderada hereditària o Sobirania nacional o Religió oficial, catòlica. o Corts unicamerals o Poder legislatiu: les corts i rei; poder executiu: rei
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XIX
1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: 1808-1814 (Guerra i revolució)
1.1.CRISI DELA MONARQUIA BORBÒNICA:
Carles IV declara la guerra a França (1793-1795)
Tractat de Fontainebleau: Espanya aliada de França.1807
Motí d’Aranjuez, 1808 dimissió de Manuel Godoy i abdicació del rei en el seu
fill Ferran VII
Baiona: abdicació de Ferran VII i acceptació de Josep Bonaparte com a nou rei
d’Espanya.
1.2.LA GUERRA DEL FRANCÈS(o guerra de la Independència)
2 de maig de 1808: aixecament popular a Madrid
Creació de Juntes:
o Òrgan de poder popular.
o Assumeix el poder davant Josep I
o Coordinades per la Junta Suprema Central.
o Organitzen la resistència armada guerrilles
Catalunya:
o Juny 1808, creació Junta Suprema de Catalunya:
Coordina els somatents popularsbatalla del Bruc
o Setge de Girona General Alvarez de Castro.
Ajuda de Wellington i les tropes britàniques.
Tractat de Valençay, 1813:
o Napoleó retira les tropes d’Espanya
o Ferran VII recupera la corona.
1.3.LES CORTS DE CADIS
Cadis 1810, Junta Central convoca a Corts.
Constitució de Cadis, 1812.
o Monarquia moderada hereditària
o Sobirania nacional
o Religió oficial, catòlica.
o Corts unicamerals
o Poder legislatiu: les corts i rei; poder executiu: rei
Van aprovar lleis destinades a abolir l’Antic Règim:
o Supressió de les senyories.
o Supressió de la Inquisició.
o Abolició dels gremis.
o Igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos.
2.EL REGNAT DE FERRAN VII (enfrontament entre l’absolutisme i el liberalisme)
Veure vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Df7205sMXYs
2.1.LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME
1814, retorn de Ferran VII, el Desitjat.
Govern absolutista (1814-1820):
o Anul·lació constitució de 1812.
o Clausura les Corts de Cadis.
o Restabliment del règim senyorial
o Persecusió de liberals.
Pronunciamentsper restablir el liberalisme:
o Reprimits i fracassats: Mina, Porlier, Lacy...
o Veure:http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/04/motins-pronunciaments-i-cops-destat.html
Recerca: Mariana Pineda.
2.2.EL TRIENNI LIBERAL
1820, pronunciamentdel coronel Riego:
o El rei obligat a:
Acatar la Constitució de l’any 1812.
Decretar l’amnistia
Convocar eleccions
o Abolició del règim senyorial
o Creació de la Milícia Nacional: defensora del règim liberal.
1823, la Santa Aliança envia els Cent Mil fills de Sant Lluís a Espanya:
o Derrota dels liberals.
o Restitució de Ferran VII i l’absolutisme.
2.3.LA DÈCADA OMINOSA
Retorn de l’absolutisme i repressió del liberalisme.
Situació econòmica difícil:
o Hisenda sense fonsguerra del francès.
o Independència colònies americanes.
Reformes econòmiques:
o F VII apropament a la burgesia financera i industrial.
o Aranzel proteccionista manufectures catalanes.
Creació d’un consell de ministres.
Continuen els pronunciaments liberals.
Problema dinàstic:
o Llei Sàlica.
o Pragmàtica Sanció: afavoreix Isabel.
o Absolutistes recolzen a Carles, germà de F VII, com a candidat al tron.
o Revolta dels malcontents, 1827
LA GUERRA CARLINA:
1833, mort Ferran VII. Isabel tenia 3 anys. Regenta Maria Cristina.
Carles es proclama rei d’Espanya.
Inici 1a guerra carlina:
o Partidaris Carles: noblesa agrària, clergat i pagesia
nord-est espanyol. Defensors Antic Règim.
o Partidaris Isabel: la monarquia i noblesa cortesana i
sectors liberals. S’hi van unir burgesia, classes
populars urbanes i pagesia centre i sud peninsular.
Guerra d’enfrontament d’absolutistes contra liberals.
1833-1840
Focus carlins: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.
El Conveni de Bergara, “Abraçada de Bergara” posa fi a la guerra.
El carlisme durà tot el llarg del segle XIX.
3.EL REGNAT D’ISABEL II
Veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=LnvYWoe2g2g
3.1.EL TRIOMF DEL LIBERALISME (1833-1843)
Liberals:
o Moderats:
Més conservadors. Refermen el paper del rei. Reformes limitades.
Recolzen: terratinents, burgesia financera i industrial..
Personatges: Martínez de la Rosa, general Narváez, A.Mon...
o Progressistes:
Volen acabar amb l’Antic Règim.
Recolzen: classes mitges: botiguers, artesans, treballadors...
Personatges: Espartero, Mendizabal, Prim...
1a regent: Maria Cristina de Borbones recolza en els liberals moderats
Aixecament militar de La Ganja, dóna el govern als progressistes:
o Dissolució del règim senyorial.
o Desamortització del béns del clergat, 1836 Mendizabal: liberalització
propietat agrària.
o Constitució de l837:
Inici de la monarquia parlamentària.
Sobirania nacional
Manté els principis de 1812
Divideix les Corts en Congrés de diputats i Senat.
Ma Cristina dimiteix com a regent, 1840
2a regent: Espartero:
o Liberal progressista. Governa amb autoritarisme.
o Acord lliurecanvista amb Anglaterrarevolta a CatalunyaBombardeig de
Barcelona, 1842.
o 1843, dimiteix.
Isabel II amb 13 anys és proclamada reina.
3.2.LA DÈCADA MODERADA (1843-1854)
Govern dels moderats
General Narváez home fort.
1845 nova Constitució:
o Conservadora.
o Restabliment confessionalitat catòlica
o Sufragi restringit
Limitació llibertats individuals i col·lectives.
L’exèrcit té gran influència.
L’Estat es configura de manera centralista i autoritària.
1849, es funda el patit demòcrata escissió del partit progressista.
1854, Leopoldo O’Donnell: pronunciament de Vicálvaro. Fi de l’etapa moderada.
3.3.EL BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856
El poder en mans dels progressistes.
Unió Liberal, partit de progressistes i moderats descontents liderats pel general
O’Donnell.
Intenten restaurar els principis constitucionals del 1837.
Madoz impulsa la desamortització i la construcció del ferrocarril.
O’Donnell acaba amb el Bienni Progressista.
3.4.L’ALTERNANÇA DE PODERS 1856-1868
Alternança de govern entre moderats, de Narváez, i la Unió Liberal, de O’Donnell.
Els progressistes al marge del poder.
Política colonialista: Guerra d’Àfrica (Marroc, 1859-60)
Neixen nous grups polítics en oposició al règim de govern:
o Demòcratessufragi universal
o Republicansabolició monarquia.
4.EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868-1874
Veure vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=RsxGUgqh4bo
4.1.FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II
Crisi econòmica (agrícola, financera i industrial)
L’autoritarisme del govern de Moderats i Unió Liberal
Unió dels grups polítics allunyats del poder: progressistes i demòcrates
Signen el pacte d’Ostende, 1866: regeneració democràtica i econòmica.
4.2.LA REVOLUCIÓ DE 1868La Gloriosa
1868, Pronunciament de Prim (progressista),Serrano (unionista) i Topete.
Creació de juntes revolucionàries.
Les tropes d’Isabel II són vençudes a Alcoleaexili de la reina.
Govern provisional presidit per Serrano.
o Convoca les Corts Constituents:
1869 Constitució:
Monarquia constitucional.
Sobirania nacional.
Sufragi universal
Llibertat de culte
o Manteniment de la monarquia
o Regent: general Serrano.
4.3.LA MONARQUIA DEMOCRÀTICA 1870-1873
S’escull a Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya.
General Prim és assassinat a Madrid.
Amadeu I:
o Rep l’oposició de moderats, carlins i l’Església.
o No rep el suport dels republicans.
o Conflictes:
Insurrecció a Cuba i tercera guerra carlina
o Abdica el febrer de 1873
4.4.LA PRIMERA REPÚBLICA 1873-1874
Les Corts proclamen la República, febrer de 1873
La majoria de diputats eren monàrquics.
Republicans dividits:
o Federalistes: Pi i Margall
o Unionistes: Castelar, Salmerón
Moviments cantonalistes: Cartagena
Augmenta el conflicte de Cuba i la 3a guerra carlina.
Sectors monàrquics i conservadors preparen la restauració en Alfons (XII).
General Pavía dissol les Cort amb un cop d’Estat.
General Serrano presidí una república de caire conservadora i presidencialista.
Desembre de 1874 cop d’Estat: restauració de la monarquia borbònica.
5.LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
Veure vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0
General Martínez Campos amb un cop d’Estat proclama rei d’Espanya a Alfons XII
de Borbó, fill d’Isabel II.
5.1.EL SISTEMA CANOVISTA
Antonio Cánovas del Castillo:
Artífex del retorn dels Borbó al tron.
Pacíficació de la guerra carlina, 1876
Pacificació insurrecció cubana, Pau de Zanjón 1878
Organitza sistema polític:
o Nova Constitució, 1876:
Integrador
Proclamava:
Confessionalitat de l’Estat
Sobirania compartida: les Corts i el rei.
o Alternança en el poder dels partits:
Objectiu: donar estabilitat a la vida política espanyola
Partit conservador:
Antonio Cánovas del Castillo
Immobilisme polític, defensa de l’Església i l’ordre social.
Partit liberal:
Práxedes Mateo Sagasta.
Reformisme més democràtic (sufragi universal masc. 1890) i
social
Laicitat
Torn pacífic o sistema de torns: alternança conservadors i liberals
Corrupció electoral:
El partit de govern era escollit pel rei.
Convocatoria d’eleccions manipulades i falsejades
Caciquisme: rural. Grans propietaris.
Topinada: ciutats. Governadors civils
o Els dos partits defensen:
Monarquia, Constitució, propietat privada
Estat centralista i uniforme.
5.2.OPOSICIÓ AL SISTEMA:
Forces al marge: anarquistes, socialistes i nacionalistes:
o Anarquistes:
Sorgeixen després de la Revolució 1868
Zones: Catalunya i Andalusia.
Opten per l’acció directa: vaga, boicot i atemptats.
o Socialistes:
Pablo Iglesias
PSOE, 1879 UGT sindicat vinculat al socialisme.
Zones: centre península i nord.
o Nacionalistes:
Reacció contra model d’estat uniformitzador i centralista.
Catalunya:
Fort impuls de la Renaixença llengua i cultura.
Neixen org. polítiques: Unió Catalanista, 1891, Lliga
Regionalista, 1901
País Basc:
PNB, 1894
Contra l’abolició dels furs.
Galícia:
Es mantingué com a moviment cultural: Rexurdimiento.
5.3.LA CRISI DEL ‘98
1895 nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de l’administració espanyola amb
l’illa.
1898 Estats Units declara la guerra a Espanya. enfonsament cuirassat Maine
Derrota d’Espanya i pèrduade les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Estat de frustació i pessimisme en la societat i política espanyola.
Sorgeixen els regenaracionistes: democratització de l’Estat i fi de la corrupció.
6. EL NAIXEMENT DEL CATALANISME:
Veure vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=JUfaGtxZ6lw
6.1.LA RENAIXENÇA
S. XVIII i XIX situació difícil de la llengua catalana com a llengua de cultura:
o Escola i administració oficial en castellà.
Dècada de 1830, neix la Renaixença:
o Moviment cultural.
o Romanticisme.
o Defensa l’ús del català com a llengua literària i de cultura.
o Consciència de nació.
Destaquen: Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull o Víctor
Balaguer.
1859 Jocs Florals. Destaquen Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà.
6.2.EL REPUBLICANISME FEDERAL
L’origen del catalanisme:
o Moviments populars contra el centralisme uniformador del nou Estat
liberal.
o La defensa de la indústria catalana. Junta de Fàbriquesproteccionisme.
Republicanisme federal:
o Progressista i anticentralista.
o Idea que defensa:
Organització federal de l’Estat
Repartiment del poder entre totes les administracions.
o Arrela a les ciutats.
o Suport: petita burgesia i obrers industrials.
o Destaquen: Francesc Pi i Margall, Alfons Cerdà, josep Anselm Clavé.
6.3.EL CATALANISME
Valentí Almirall:
o Funda el Centre Català, 1882. Primera organització política catalana no
vinculada a cap partit d’àmbit estatal.
o Propugna descentralització política d’Espanya.
o Promotor del Memorial de Greuges, 1885
1891, Unió Catalanista:
o Difusor del catalanisme.
o Aplega totes les organitzacions catalanistes.
o Caràcter conservador i tradicionalista
o Bases de Manresa: projecte d’autogovern.
o Veure el vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=jSGIUxQzLzI
1901, Lliga Regionalista:
o Defensa la reforma i modernització de l’Estat espanyol per aconseguir
l’autonomia política de Catalunya.
o Líders: Enric Prat de la Ribai Francesc Cambó
7.EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
7.1.INDÚSTRIA:
Revolució industrial lenta
Adquisició de carbó i cotó internacional
Principals zones industrialitzades:
o Tèxtil a Catalunya:
Mecanització: vapors
Substitució carbó x energia hidràulica: colònies industrials.
o Siderúrgiques: País Basc, Astúries i Andalusia:
País Basc: intercanvi amb G.Bretanya ferro x carbó
Dificultats per a la industrialització:
o Poc poder adquisitiu de la població. Població rural .
o Manca d’inversions
o Problemes de transport
Proteccionisme: aplicació d’aranzels
o Poc competitius
o No renovació dels fabricants
7.2.AGRICULTURA:
La reforma agrària liberal:
o Objectiu:
Dissolució de l’Antic Règim al camp
Introducció de models de propietat i producció capitalistes.
o Desamortització de Mendizabal, 1836, i Madoz ,1855:
Terres de l’Església i dels ajuntaments.
La terra passa a ser una mercaderia. Venuda i comprada lliurement.
o Abolició dels mayorazgos:
Transformats en latifundis en les mateixes mans.
Problemes de l’agricultura:
o No accés de la pagesia a la propietat. Quedaren com a jornalers.
o Rendiments agrícoles baixos:
Causes: no mecanització del camp ni augment de la productivitat.
o Latifundisme: Andalusia, Extramadura, Castella Sud.
o Minifundisme: Galícia, Castella Nord.
Desenvolupament agrari a Catalunya:
o Sentència Arbitral de Guadalupe: estableix l’emfiteusi
o Especialització en la viticultura: vins i aiguardents
o Conreu d’oliveres i arbres fruiters.
8.DEMOGRAFIA I SOCIETAT DEL SEGLE XIX
8.1.DEMOGRAFIA
Augment de la població durant el segle XIX
Causes:
o Increment producció agrícola
o Millor dieta alimentària
o Disminució mortalitat infantil
o Augment de l’esperança de vida.
Els Moviments migratoris:
o Èxode rural a les ciutats i zones industrials.
o Emigració a Cuba i Amèrica Llatina (fi del XIX)
8.2.SOCIETAT
Pas dels estaments de l’Antic Règim a una societat de classes
Espanya: burgesia feble i noblesa influent
Catalunya:
o Creixement burgesia industrial i pèrdua de importància noblesa.
o Concentració de proletariat espanyol:
Creació d’associacions obreres.
Les noves classes dirigents:
o Noblesa terratinent: conservava la propietat de la terra
o Alta burgesia: propietària d’indústries, companyies i bancs. Propietària de
terres (terres de desamortizació)
o Burgesia mitjana: petits industrials, comerciants professions liberals,
funcionaris. Poc present a la resta d’Espanya.
Les classes populars:
o Pagesia:
Majoria de la població
Condicions de vida pèssimes.
Revoltes al llarg del segle.
Catalunya:
Millors condicions amb contractes d’arrendament.
o Urbanes:
Obrers, artesans, botiguers, empleats...
Presents a les zones industrialitzades.
Condicions de vida precàries.
8.3.OBRERISME:
Dures condicions de treball i de vida dels obrers de les fàbriques:
o Jornada laborals de 12 a 16 hores diàries.
o Salaris baixos.
o Sense lleis laborals
o Condicions de treball dolentes: sorolls, fums...
o Sense condicións higièniques.
o Treball de dones i nens.
o Falta de serveis d’assistència i seguretat social...
o Sacralització de la puntualitat, rendiment i disciplina.
Cronologia de fets:
o 1821, luddisme. Destrucció de màquines.
o 1835, incendi fàbrica Bonaplata, Barcelona
o 1840, primers sindicats: Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.
o 1854, Vaga de les selfactines.
o 1855, primera vaga general d’Espanya.
o 1868-1874 l’obrerisme entra en contacte amb la Associació Internacional de
Treballadors (AIT)
o 1870, Congrés de Societats Obreres de Barcelona: es crea la Federació
Espanyola de l’AIT, influïda per les teories anarquistes.
o 1893-1897, atemptats anarquistes a Catalunya: Liceu, processó de Corpus.
o 1879, fundació del PSOE i 1888 de la UGT.
8.4.LES IDEES SOCIALS:
El socialisme utòpic:
o Fase inicial de l’evolució del pensament i acció socialistes.
o Projectes teòrics d’un futur social perfecte i harmònic.
o Destaquen: Saint-Simon, Louis Blanc, Robert Owen, Charles Fourier,
Étienne Cabet, Pierre Proudhon, Louis A. Blanqui
o Arriben a Catalunya les idees de Saint-Simon, Charles Fourier i d’Étienne
Cabet.
El pensament conservador:
o Crítics amb els plantejaments socialistes.
o Defensors dels principis i valors del cristianisme.
o Destaquen C.S.Lewis, G.K. Chesterton
o A Catalunya: J. Roca i Cornet i J. Mañé i Flaquer
M.Correa i Masip Col·legi La Salle
Catalunya
Related Documents
