Any 2008 — Nº 1 GENER—MARÇ CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—CATALAN CENTRE OF TORONTO CATALAN CENTRE OF TORONTO CATALAN CENTRE OF TORONTO CATALAN CENTRE OF TORONTO RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2 RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2 RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2 RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2
20
Embed
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—cctoronto.net/revistes/Flama1-2008.pdf · any 2008 — nº 1 gener—marÇ casal dels paÏsos catalans de toronto—casal dels paÏsos catalans
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Any 2008 — Nº 1 GENER—MARÇ
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO————CATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTO
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públic aquest diven-dres l'Enquesta Anual d'Estruc-tura Salarial dels anys 2004 i 2005 que assenyala que durant l'any 2005 els salaris mitjans més elevats van ser, per aquest ordre, els de la comunitat de Madrid (22.973,66€ anuals per trebal-lador), País Basc (21.730,03€), Navarra (20.829,74€) i Catalunya (20.067,13€).
La diferència entre el salari mitjà de Catalunya i de Madrid era d'aquesta manera al 2005 de 2.906,53€ anuals. El document també apunta que mentre que entre el 2004 i el 2005 els salaris mitjans de les comunitats de Ma-drid i País Basc van distanciar-se encara més de la mitjana de l'es-tat, a Catalunya la diferència va disminuir.
Aquestes quatre comunitats, jun-tament amb Astúries, són les úniques que se situen per sobre la mitjana
espanyola tant al 2004 com al 2005 (18.676,92€, 2% més que al 2004). Les que al 2005 regis-tren uns salaris mitjans més baixos són: Extremadura (15.242,05€), Canàries (15.590,68€) i Galícia (15.621,43€).
Al 2004, la mitjana dels salaris a Catalunya va ser de19.750,11€, mentre que a Madrid va ser de 22.385,38€.
EL SALARI MÍNIM INTER-
PROFESSIONAL ARRIBA ALS
600€ MENSUALS EL 2008
El consell de ministres ha aprovat en la seva reunió d'aquest diven-dres, a proposta del ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) per a l'any 2008, que s'ha fixat en 600 euros mensuals. Aquesta xifra suposa un incre-ment del 5,15% respecte a l'esta-blerta el 2007. A més, d'aquesta manera, es compleix així l'objectiu impulsat pel govern de dignificar l'SMI en aquesta legislatura.
Concretament, aquesta és la quarta pujada de l'SMI escomesa pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La retribució mínima va passar el 2004 dels 460,5 euros als 490,8 euros, va pujar als 512,9 euros el 2005, als 540,9 euros el 2006 i, ja el 2007, es va situar en 570,6 euros al mes.
ALTRES NOTÍCIES LABORALS
CCOO situa en el 5,1% l'incre-ment mínim de salari en la nego-ciació col·lectiva del 2008 El salari real dels catalans creix un 1,9% en 10 anys Un 50% dels assalariats catalans són 'mileuristes' La UGT apostarà perquè en els convenis col·lectius s'acordin salaris mínims de 1.000 euros (AVUI.catEconomiaDissabte 2 de febrer del 2008)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 11
GENER –MARÇ 2008
PRÒXIMES REUNIONS A
LA NOSTRA SEU
24 de Febrer 2008— Dinar de St.Valentí
16 de Març 2008 – Dinar de St. Josep
20 d’Abril 2008 — Dinar de St. Jordi
18 de Maig 2008 – Dinar de Primavera
22 deJuny, 2008 — Dinar de St. Joan
Esperem que tots els nostres socis i amics s'acostin al nostre Casal els dies assenya-lats a les 2 PM, previ avís. Les dates són a confirmar.
La foto és la reproducció de la mona de xoco-lata que vaig fer aquest anys: LA FAÇANA DE LA PASTISSERIA FERRER, degut a la cele-bració dels 100 anys de la seva inauguració.
És la història d’aquests quatre: TOTS, ALGÚ,
NINGÚ, i QUALSEVOL.
Es tractava d’una tasca important i TOTS eren
convençuts que ALGÚ la faria.
QUALSEVOL podia haver-la fet però NINGÚ no
la va fer.
ALGÚ va enutjar-se perquè aquest era l’afer de
TOTS.
TOTS cregueren que ALGÚ la faria. Però
NINGÚ demanà a QUALSEVOL de fer-ho.
Així que la feina no es va fer i TOTS culparen a
TOTS encara que, de fet, NINGÚ ho demanà a
NINGÚ.
UNA ENTRADA COMBINADA PERMETRÀ ENTRAR
ALS CINC MUSEUS DE BARCELONA AMB FONS AR-
QUEOLÒGIC
Turisme de Barcelona ha creat Arqueoticket,
una entrada combinada que permetrà l’accés
als cinc museus de la ciutat amb fons arqueo- lògic: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, el Mu-
seu Egipci, el Museu d’Història de la Ciutat i el
Museu Marítim.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya reuneix
les millors peces trobades en els jaciments ar-
queològics de Catalunya i el seu entorn; el Mu-
seu Barbier-Mueller és l’únic a Europa dedicat
en exclusiva a les cultures prehispàniques;
l’Egipci és una de les col·leccions privades d’art
egipci més importants d’Europa; el Museu
d’Història de la Ciutat conserva restes de la
colònia romana de Barcino, i el Marítim reuneix
un important conjunt de col·leccions de la cul-
tura marítima catalana.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 12
JAIME I, EL CONQUERI-DOR (1208-2008)
En aquest mes de febrer es com-pleixen vuit-cents anys del naixe-ment, a Montpeller, d’un dels nostres reis més ben considerats per la història i potser el més popular i estimat en la memòria dels catalans; Jaume I. Aquesta visió està més que justifi-cada per les seves conquestes de Mallorca (1229), en els seus joio-sos vint-i-un anys, i de València (1238) eixamplant considerable-ment el territori de Catalunya-Aragó. Ens hem acostumat a veure un Jaume I triomfant, però en realitat cap dels nostres reis va tenir una infància i adolescència tan dissor-tades com la seva. El mateix fet de la seva concepció ja seria un signe del que succeiria després, en els primers anys de la seva vida. Pere el Catòlic, rei de Cata-lunya-Aragó i Maria, senyora de Montpeller, eren un matrimoni de conveniència, empescat pel rei en Pere. Maria, menyspreada, vivia sola tres anys després del seu casa-ment i es va haver d’inventar una estratagema per poder dormir
amb el seu marit: Desclot i Munta-ner parlen de que el rei tenia una
amistançada i que, a les fos-ques, la reina la va substi-tuir. . Aquesta atzarosa concepció augurava una difícil infància, però es van quedar curts: la dissort del seu pare a Muret (1213) on Pere hi va perdre la batalla i la vida, marca el nen de cinc anys; a l’hereu de Catalunya-Aragó se li havia acabat la infància. Serà ostatge de Simó de Monfort, el guerrer francès que havia abatut el pare; el Papa Innocenci III l’alliber-arà, però per dur-lo de pressa i corrents a Lleida (1214), on reunits els tres estaments de Catalunya i Aragó -noblesa, clerecia i braç reial-li juraran sol-emnement fidelitat. Ell no entén res: era un rei de sis
anys! El seu futur està en mans dels altres: se l’emporten a Montsó on, al costat dels Templers el prepara-ran per a rei; al mig de tants guerrers té la sort que el seu cosí, el també infant Ramon Berenguer del Rosselló, sigui el seu company de jocs i estudis. No se n’entera que el seu oncle Ferran, germà del seu pare, crea un partit aragonès que atempta contra la seva reiale-sa, com no acaba de comprendre que als seus dotze anys el casin amb Elionor de Castella. Més problemes: la reial parella serà segrestada per la noblesa aragonesa, duta a Saragossa i més tard alliberada pels catalans. Als disset anys, Jaume ja es veu en cor d’acabar que els altres de-cideixin per ell, i força el final de la seva minoria d’edat: Jaume co-mença a manar. Des d’un bon principi té clar que el seu enemic és el moro. I comen-çarà el mateix any 1225 l’atac a Penyíscola, que se li resisteix, però que accepta fer-se’n el seu tributari. Incorpora el comtat d’Urgell amb
un pacte insòlit: el de concubi-natge! La hereva, Aurembiaix, i Jaume, viuen un afer amoròs, el 1228 –el rei té vint anys- que posa en mans d’ell, el comtat. Tot seguit, Mallorca. El desem-
bre de 1229 salpen de Salou 150 naus, 800 cavallers, 1.000 soldats, amb l’absència d’aragone-sos. El darrer dia de l’any la ciutat de Mallorca cau en mans de Jau-me I i en pocs dies la resta de l’illa. Les altres “Mallorques” hau-ran d’esperar: Eivissa el 1235 i Menorca, més tard, el 1287, ja no en vida del Conqueridor. Un nou punt de mira: València, una con-questa dilatada. Començada el 1233 amb la presa de Borriana i el seu entorn, s’acabarà amb el set-ge i l’entrada a València el 1238. Amb la capital cauen les rodalies
–Jaume ho explica en la seva Crònica: “E així haurem la gallina e puis los pollets” Es repobla el litoral per gent de
les terres de Lleida i l’Urgell, i les zones muntanyenques, a l’interior, per aragonesos. Hi resten molts sarraïns, uns 200.000, mentre que els pobladors no passen de 30.000. La manca d’acord amb les Corts
d’Aragó, que volien instaurar els seus furs en la terra conquerida, va portar Jaume I a la creació del nou Regne de València, amb furs propis. De cara la unitat nacional no és un pas encertat. Obtinguda la nul·litat del casa-ment amb la infanta castellana –malgrat haver-ne tingut un fill, Alfons- Jaume es casà amb una princesa hongaresa, Violant, de la qual vingueren al món els fills mascles Pere (1240), Jaume, (1243), i Ferran (1248). Violant és una marassa i a cada nou fill mascle que naixia, hi havia un nou repartiment del territori, havent d’encaixar-hi, és clar, l’hereu Al-fons. (Segueix en la pàgina 14)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 13
TRETZE MILLONS
D’ESPECTADORS SEGUEIXEN
EL DEBAT ENTRE ZAPATERO Y
RAJOY
El debat entre José Luis Rodríguez
Zapatero i Mariano Rajoy va tenir
una audiència a l'Estat de 13
milions d'espectadors i es
converteix en el quart programa
més vist dels últims 15 anys. A
Catalunya, 1.628.000 d’especta-
dors van seguir el cara a cara per
alguna de les tres televisions que
el transmetien.
ESPANYA PREN POLÒNIA
Les empreses espanyoles
inverteixen amb força en amplis
sectors. És el país més gran de
l'antiga Europa socialista. El 60%
del sòl venut per urbanitzar està
en mans d'immobiliàries
espanyoles. El seu gran
creixement, del 6% anual,
afavoreix les inversions
UN ANY DE PRESÓ PER AL
CONDUCTOR DEL “QUAD”
QUE APAREIX A
INTERNET FENT
TEMERITATS
El jutjat de Rubí (Vallès
Occidental) ha condemnat a un
any de presó al conductor d'un
'quad' que va aparèixer en un
vídeo distribuït per internet
circulant de forma temerària per
la carretera de l'Arrabassada i li
ha retirat tres anys el carnet de
conduir.
El jove, Jesús M.L., de 23 anys i
veí de Cerdanyola del Vallès
(Vallès Occidental), ha estat con-
demnat per un delicte contra la
seguretat del trànsit, per la qual
cosa el fiscal demanava inicial-
ment cinc anys de presó.
La C-58, la B-23 i la C-31 tindran carrils directes a BCN per a autobusos
El govern català ha anunciat que
treballa per impulsar la creació de
carrils exclusius per a autobusos a
la C-58, la B-23 i la C-31 als
accessos a Barcelona. En
l'actualitat, ja hi ha un carril d'ús
exclusiu per a autobusos i taxis a
la C-31 a Badalona, a l'entrada de
Barcelona per la Gran Via.El pla
de seguretat viària aprovat avui
pel govern amb un inversió de
250 milions d'euros inclou 57
mesures per reduir la sinistralitat
a les carreteres.
.
TIO
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 14
JAIME I (Ve de la pàgina 12) El destí va facilitar la feina a Jaume I: Alfons i Ferran ja havien mort en vida del rei; tot i així no es va poder evitar que el regne es dividís: Pere rebria Catalunya, Aragó i València, i Jaume, Mallor-ca, Roselló i Cerdanya. Un greu error i no de Violant, sinó del Conqueridor. Jaume I era un home de grans contrastos: tenia un gran sentiment religiós, que no li privava, però, d’exercir d’hom de fembres –molt a l’aire del seu pare- al llarg de tota la seva vida. Molt més important, però, és el prestigi que va anar adquirint en la seva relació amb altres regnes, i per una característica gens co-rrent en les cancelleries d’aquest segle XIII: la fidelitat a la paraula donada. En el seu haver també cal recordar que amb ell comen-çaren a funcionar les Corts; que s’instituïren els governs munici-pals a les principals ciutats catala-nes que culminarien (1265) amb el Consell de Cent barceloní; l’avanç jurídic i la introducció del dret romà. Donà suport a les lle-tres i ens deixà el Llibre dels Feyts, la gran Crònica del seu reialme, indispensable per l’historiador.Va morir el 1276, a València, la ciutat que més va estimar. El pas de les seves des-pulles, camí de Poblet, com diu Ramon Montaner, “en cascun cas-tell, vila o lloc on venien, el rebien amb grans plors e crits e pla-nys...” Jesús Mestre i Godes
DALí ( Ve de la pàgina 8)
…els primers anys 30 amb les seves col·laboracions a “L’Hora”, la re-vista del BOC. El 1934, però, era acusat "d’actes
contrarrevolucionaris tendents a la glorificació del nazisme" pel moviment surrealista liderat per André Breton. Ernest Milà, al seu llibre “Dalí, entre Déu i el Diable” (2002), conta que “el pintor, als primers anys 30, se sentia atret per la “dimensió mítica” que intuïa en els règims totalitaris i pels seus símbols suggeridors, segons ell, d’associacions paranòiques. Sentia una forta atracció vers el nazisme i especialment vers la figura de Hitler i l’esvàstica”. Fou una espècie de ‘prima donna’ de totes les idees feixistes i reac-cionàries. Tot i que la seva germana fou torturada a la presó i havia estat assassinat el seu gran amic Fede-rico Garcia Lorca (1898-1936), Dalí declarà el 1939 la seva simpatia a Franco. Mentre milers de persones eren empresonades i afusellades, Dalí-Gala consoli-daven un imperi econòmic. Con-nectà perfectament amb les necessitats ideològiques del fran-quisme. L’escriptor britànic Ian Gibson explica a “La vida exces-siva de Dalí” (1998) que en tornar l’artista el 1950 dels EUA “va re-negar de la seva vida anterior revolucionària i blasfema i es va declarar fervent catòlic i fran-quista”. Aquesta conversió era interessada però també va evidenciar una genuïna pulsió feixista, talment com altres surrealistes i futuristes italians. Volia convertir-se en el pintor de cambra del Dictador; va pintar la néta de Franco i un re-trat de família. Sobre la vinculació del pintor amb el règim fraquista, J.J. Navarro Arisa, expert en Dalí, recorda que aquest no va tenir cap escrúpol: "L’any 1974, quan el projecte del Museu Dalí estava empantanegat, va aprofitar una breu audiència amb Franco per fer desbloquejar el tema". I afegeix: “Va ser un precursor de l’art com
a espectacle i un oportunista in-solidari”. Fou “el Surrealista del Règim”.
Arran de les execucions de setem-bre de 1975 de cinc presos polí-tics dictades per Franco, ja malalt i decrèpit, Dalí declarà a l’agència France-Press l’1 d’octubre de 1975: “Franco és una persona meravellosa. Cinc és un nombre molt baix”. I a l’endemà va mani-festar: “Seria un error introduir a Espanya un règim democràtic”. Tot plegat va provocar un esclat d’indignació a Europa i als EUA. A la seva casa de Port Lligat, on un retrat de José Antonio Primo de Rivera presidia una de les es-tances, van aparèixer pintades insultants a les parets i es van tirar pedres contra les finestres; també hi van arribar amenaces de mort per carta i telegrama. Imminent la mort del Caudillo, Dalí anava diàriament a la cat-edral de Saint Patrick per pregar pel seu restabliment. Ensems, cada dia feia una trucada al Palacio del Pardo interessant-se per la seva salut. “En morir Franco -relata Ian Gibson- gairebé es va desmaiar; tenia por de no poder tornar mai més si l’esquerra es feia amb el poder”. Dalí ha estat presentat sovint com un rebel, però aquell esperit revolucionari no era massa con-vincent. El crític Carlos Yusti (www.rebelion.org) afirma que “la seva suposada iconoclàstia era fruit més aviat de ser un nen mal-criat”. Malcriat o no, iconoclasta o no, aquest nen s’acabaria convertint en el geni empordanès de la pin-tura universal. (L’Escalenca, 2004)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 15
GENER –MARÇ 2008
Dimarts, 15 de gener de 2008
(La Muntanya Russa)
CIUTAT PER ALS VIAN-
ANTS
Ara que han acabat les obres
de davant de casa i que tenim
una plaça Sant Ignasi molt
digne trobo a faltar, per reblar
el clau, una major consciencia-
ció de la institució cap al vian-
ant. La cobertura física de la
plaça amb mobiliari urbà, jar-
dineres, bancs i pilons s’ha fet
a mitges i ha deixat l’entrada al
carrer Santa Llúcia lliure per a
què aquell que no tingui ma-
nies hi pugui deixar el cotxe
amb tranquil·litat. M’ha comen-tat Josep de l’Associació de
Veïns de les Escodines que és
un tema que tractaran en la
propera reunió municipal.
També en el seu moment em va
sorprendre la col·locació dels
semàfors, que sigui dit de pas-
sada tenen un temps d’espera
molt llarg per al ciutadà de
peu, ja que esperava que amb
dos advertidors intermitents
n’hi hauria prou per fer una
plaça més humana i dinàmica.
És clar que si vaig a l’origen del
que m’esperava hauria de dir
que somniava amb un graó pels
cotxes que els forcés a reduir
la velocitat fent-los passar amb
precaució al mateix nivell que les voreres a l’estil del que hi
va haver força temps amb tràn-
sit motoritzat en el Passeig,
davant de Crist Rei.
De fet aquesta idea de fer alen-
tir la velocitat dels vehicles
situant-los a nivell del vianant
que es va fer a la inversa a So-
brerroca, a mitges a Puigterrà
de Dalt i molt encertadament a
Santa Llúcia i Escodines és un
model que es podia haver ex-
trapolat a la Plaça de Vall-
daura, al principi de Guimerà i
a la Muralla del Carme, just da-vant del Passeig i com una con-
tinuació d’aquest. Aquesta me-
sura també suposaria una dis-
minució de semàfors. Segura-
ment em descuido algun altre
punt que us convido a compar-
tir en els comentaris.
Manresa com qualsevol altra
ciutat ha de bastir un mapa de
quatre eixos viaris principals i
no gaires més de secundaris
que apropi el cotxe a tot arreu
sense necessitat d’arribar a la
porta. El vianant és l’usuari
primer de la via i qui n’ha de disposar principalment. Estic
segur que a la curta es re-
duirien els atropellaments, la
velocitat, es millorarien els
hàbits i s’educaria en l’ús del vehicle privat. Tot plegat és un
tema de consciència com quan
es van instal·lar els primers
contenidors de reciclatge.
I que consti que a la feina
malauradament he d’agafar el
cotxe gairebé a diari.
El pardal quan s’ajocava
Feia remor
Per veure si el sentiria
La seva amor.
De la finestra més alta
Li’n va parlar:
-Les onze hores són to-
cades,]
Vés-te’n a acotxar
No m’acotxo pas encara,
Vaig de camí: Som fer una prometença A Sant Martí. La cançó, qui t’ha dictada? Qui treat t’ha? -Tres fadrinets de la plana De l’Empordà. (Cançó Popular)
CASAL DELS PAÏSÖS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 16
L’ÚLTIM PATRIARCA
Najat El Hachmi guanya el
Premi Ramon Llull
'L'últim patriarca' narra la
història d'un immigrant marro-
quí, confrontat amb el canvi
cultural de la seva filla.
El Premi Ramon Llull 2008 no
ha guardonat cap escriptor
consagrat ni conegut, sinó una
escriptora gairebé descone-
guda, d'origen marroquí, Najat
El Hachmi, que hi havia presen-
tat 'L'últim patriarca'.
La novel·la exposa la història
d'un immigrant marroquí que
s'instal·la a la Catalunya cen-
tral, un patriarca omnipotent,
a vegades dèspota que es troba
confrontat amb els canvis cul-
turals que assumeix la seva
filla, que trenca amb la tradició
d'origen i s'adapta als valors de
la nova societat en què viu.
'No és una novel·la sobre la in-
tegració, sinó una mirada crea-
tiva sobre una realitat que
forma part de mi.”
' Najat El Hachmi (Nador, Mar-
roc, 1979) va arribar a Vic als
vuit anys, per reagrupament
familiar.
Va estudiar filologia àrab a la
Universitat de Barcelona, és
mitjancera cultural, i actual-
ment resideix a Granollers, on
treballa de tècnica a l'ajunta-
ment.
L'autora ja té un primer llibre
publicat:'Jo també sóc cata-
lana' (Columna, 2004), estric-
tament autobiogràfic, en què
aborda la qüestió de la identi-
tat.
L’èxit de la Najat és l’èxit d’un
esforç personal i també l’èxit
d’una oportunitat, l’oportunitat
que li ha proporcionat el nostre
sistema educatiu i l’èxit de la
immersió lingüística.
Si s’acabés imposant la segre-
gació escolar per raons de llen-
gua, seria més difícil que es
donessin més casos com el de
la Najat, que és insòlit en altres
territoris més tancats i més in-
tolerants a la diferència.
TINC UN DUBTE
Amb un estil que defuig dels
manuals de llengua de sempre,
'Tinc un dubte”.
El petit llibre del català cor-
recte' (La Magrana) pretén
acostar el lector d'una forma
amena al català normatiu que
s'ensenya a les escoles i insti-
tuts. El seu autor, el lingüista
Rudolf Ortega, ha escollit un
total de 250 dubtes i errors
comuns il·lustrats a partir de
temes d'actualitat, com podrien
ser els trens de rodalies, l'Es-
tatut, la política catalana o la
bombolla immobiliària.
'La idea és explicar els contin-
gutsde sempre però amb un to
distès, amè i irònic', explicava
el seu autor durant la prentació
d'aquest dimecres.
El llibre, que va sortir el 17 de
gener a les llibreries, està
tenint una bona acollida i
s'està preparant una segona
edició amb un tiratge de 1.500
exemplars.
CATALÀ SEMPRE (Lletra 24)
(16 de febrer de 2008)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 17
GENER –MARÇ 2008
LLOM DE PORC AMB SAL-
SITXES, PANSES I PINYONS.
6 persones 1 hora i 15 minuts
Ingredients: 1 quilo de llom en un tros 1/2 quilo de salsitxes
200 g de panses 100 g. de pinyons 1 ceba 2 cullerades de farina
2 dl. de llet Oli, sal, pebre, nou moscada, canyella en rama 1 dl de vi blanc de bona qualitat
Poseu en remull les panses i els pinyons amb una mica d'aigua tèbia, durant un parell d'hores.
En una cassola de terrissa, col-loqueu-hi el llom salpebrat, la
ceba tallada a tires i la canyella
en rama; daureu una mica el llom, afegiu-hi les salsitxes i deixeu-les fregir; després retireu-ho del foc i reserveu-ho.
Deixeu coure lentament el llom, a mitja cocció ruixeu-lo amb vi blanc, banyeu-lo repetides ve-
gades amb el seu propi suc. Deixeu que cogui uns trenta
minuts. Quan estigui al punt, traieu-lo i
deixeu-lo refredar. En la mateixa cassola, traieu la canyella, afegiu-hi la farina, deixeu daurar una mica, removeu
una mica i poseu la llet tèbia; re-moveu amb compte per tal que no es formin grumolls, aromatitzeu-ho amb un xic de nou moscada i
proveu el punt de sal. Coleu les panses i pinyons i afegiu-los a la salsa.
Afegiu a la cassola les salsitxes.
Talleu el llom a rodanxes i torneu-lo a posar a la cassola.
Deixeu-lo coure suaument uns
quinze minuts més, per tal que s'impregni del sabor de la salsa. Serviu-lo calent en la mateixa
cassola.
LA SELECCIÓ CATALANA DE CICLISME SUMA CINC TÍTOLS EN ELS CAMPIONATS D’ESPANYA DE PISTA ( CICLISME (ESPORTCATALA.COM-05/02/2008)
La selecció catalana de ciclisme va
sumar cinc títols en els Campionats
d'Espanya de pista, celebrats aquest
cap de setmana a Palma de Mal-
lorca. Les victòries van venir de la
mà del lleidatà Sergi Escobar,el de
Salt (Gironès) Josep Antoni
Escuredo i la de Vila-Seca
(Tarragonès) Helena Casas, aquests
dos últims amb dues victòries ca-
dascun.
Escobar, que va sumar el seu di-
novè títol estatal, va imposar-se en
la persecució individual; Escuredo,
que s'acosta a la xifra de trenta
metalls en competicions estatals, va
guanyar en cursa keirin i en veloci-
tat per equips i Casas ho va fer en
els 500 metres i velocitat. A part
d'aquests cinc ors, Catalunya va
penjar-se onze metalls més, sis en
categoria
masculina i
cinc en
femenina.
A part dels
cinc ors, el
combinat
català també
va penjar-se plates i bronzes. El
mateix Sergi va quedar segon en
persecució per equips i tercer en
puntuació i americana, acompanyat
del de Palafrugell (Baix Empordà )
Antoni Miguel. El vilanoví- Itmar
Esteban i el barceloní- Alfred Mo-
reno van obtenir l'argent i el
bronze, respectivament, en velocitat
individual. En la mateixa modalitat,
peró en categoria sots 23, el pre-
mianenc Oriol Martínez va fer-se
amb el tercer lloc.
En dones, la barcelonina Marta Vila-
josana va penjar-se la plata en per-
secució i el bronze en puntuació i
'scratch', també en aquest disciplina
la terrassenca Airan Fernández va
ser segona, però en categoria sots
23. Per últim, la vilanovina Débora
Gàlvez va guanyar la plata en els
500 metres.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 18
On està aquest lloc ? Provi els seus coneixements sobre
llocs de Catalunya. Descobreixi a quina ciutat, comarca o po-
ble pertany aquesta fotografia. Solució:
El Celler Güell de Garraf es troba en el terme municipal de Sitges. El "celler" és avui dia un restaurant i es pot visitar tant l'interior com l'exterior. L'entrada és lliure i no hi ha horari de visites. Aquesta con-strucció va ser un projecte conjunt entre Antonio Gaudí i Francesc Berenguer. És un exemple de modernisme arquitectònic català. Les seves formes són molt originals i recorden un estil medieval.
ENDEVINA
ENDIVINAIRE
1) A quina profundi-
tat del mar arriva
la llum del sol ?
2) Quin Ministre es-
panyol va èsser el
primer a imposar la vacuna contra la
verola ?
3) El nostre vi-
xampany de la fa-
milia Codorniú va
èsser el primer
elaborat a la
Península l’any
1872. Dieu-ne la
comarca de pro-
cedència.
Solucións a
ENDEVINA ENDIVINAIRE
1) Els raigs de l’astre diürn no són perceptibles més enllà dels
400 metres.
2) Godoy, ministre de Carles IV, el novembre de 1798
3) Sant Sadurní d’Anoia
- Maria! El nostre fill fa moltes tonteries. - I què podem fer? - Li he comprat una bici - I trobes que amb això farà menys tonteries? - No, però les farà més lluny!
Acudit valencià: RENTA CAR. Això és un valencià que se'n va a Chicago i vol aconseguir un cotxe de lloguer. Pega volta per la ciutat, visitant diferents establiments d'automòbils, però en tots hi troba els mateixos cartells: RENT A CAR, RENT A CAR, RENT A CAR... Finalment exclama, deses-perat: "¡Xè! ¡Que m'arrancaran un ou! Si de rentar-los ja és car, tu imagina't de llogar-los". Sueca (País Valencià), 18 d'agost del 2007. (Nit d'avorriment extrem. Es nota, no?) Joanjo Aguar Matoses.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 19