Carisaries, Gal la,1biblioteca.ccoo.cat/intranet-tmpl/prog/en/local...4* Cf12 AN 311111111n11111n111n1 25 de Dia da Patria Galega 50 pteso/setemtre 1981 segona poca. ÒrU ui central

Per uns Pdisos Catalans reunificats independentä 1 socialistes

Repressi6a rarberia

Carisaries,Gal ic la,

Euskadi 1els PaIsosCatalanscontra

4* Cf12 AN311111111n11111n111n1

25 de

Diada Patria

Galega

50 pteso/setemtre 1981segona poca

Òr U ui central del

LPSAN

Butlleta de subscripcid

Població

Telèfon (

Se subscriu a LLUITA per un any Data de la subscripció

Subscripció normal: 600 ptes Subscripció d'ajut: 1.000 ptes.

Edat Professió

Adreça

Nom

Administració, subscripcions i distribució: Miguel Alonso iComes. Gran Via de les Germanies, 27. 6ena. Telefon(96) 333 86 37. València -6.

Redacció: Xavier Romeu Jover. Ronda de Sant Antoni, 76,ler. la . Telefon (93) 302 73 74. Barcelona-1.

Núm. del Compte ....................... . ......

Banc o Caixa ..................................

Sucursal ...... — ................. .

...........

Carrer...... . ..................... ........

població ........ . .............

. .... ,

Us agrairem que, si us plau, vulgueu pagar amb càrrec alDistingits senyors,

nostre compte corrent en aqueixa Entitat, mentre no re-

breu ordre nostra en contra, els rebuts que presentarà

Regina Espí a les vostres oficines en concepte d'ajut al

butlleti "Lluita".

Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos atentament,

Pagaments:Miguel Alonso i ComesGran Via de les Germa-nies, 27, 6ena.Valencia-6.

BÉTERA: QUAN EL FEIXISME ÉS ALPSOE

A Bétera, l'alcaldia és a mans delPSOE, i més concretament a lesmans de Vicente Cremades Alcacer,mes conegut popularment amb elmalnom de «Serret».

Aquest senyor, que ja amb Francointentà arribar a alcalde a través delseu càrrec de Delegado Local delMovimiento .(que no ho oblidem tanfàcilment), ha aconseguit ara el som-ni de la seua vida sota les sigles delPSOE (i mai més ben dit, perquè a ellles sigles són l'únic que li interessadel PSOE).

Tots coneixem el nefast paper queavui està complint el PSOE en totl'Estat, però és que ací a Bétera espitjor encara: a Bétera, el PSOE ésun alcalde que, aprofitant-se de lafeixista Ilei de Règim Local, ordena imana tothora impedint el funciona-ment democràtic de les comissionsmunicipals, perquè tot allá que nopassa per les seues mans i és accep-tat per ell no va enlloc.

Un alcalde que, per quedar bé ambuna determinada editorial, es gastala pila de diners en tres llibres luxo-sissims per a la Biblioteca Munici-pal, al mateix ternos que no dóna niun duro per a la Junta de la Bibliote-ca, que necessita 'libres molt meselementals i i més ba-rats. Un alcalde —l'Alcalde-Sol--que va prometre claredat i que des-prés de dos anys i mig només ha fetun butlleti informatiu que, tanma-teix, pareix més aviat un full fet aposta perquè ixca el seu nom i laseua fotografia per tots els racons, ique a més s'ha fet per les pressionsde determinats militants del PSOE,que si fóra per Serret... Un alcaldeque no amaga a ningú la seua amis-tat amb els feixistes del GAV i ques'ha negat en rodó a penjar la senye-ra en l'ajuntament (però ja veureuque poc li costa de penjar la blavetaquan els seus nous amos l'accep-ten). Un alcalde que abans de ser-hova frenar —i això tampoc no hooblidem— la Iluita contra el pla urba-nistic de l'anterior ajuntament en elmoment en qué més decidida estavala gént a lluitar i afer desaparèixer elque creiem últim ajuntament fran-quista; un alcalde «de poble», quesols serveix per a «cacic frustrat» ide qui les males llengües diuen queel 23-F s'anà a oferir a la Guärdia Ci-vil per al que volgueren. Un alcaldeque podria tindre la mateixa actua-ció representant el PSOE, la UCD oFuerza Nueva, perquè per al que ser-veix és per a collocar semàfors iinaugurar poliesportius, ja mig aca-bats abans de ser ell l'alcalde. Un al-calde que ara s'ha pres la molestia—sembla que ha estat ell, el jutge

r-diu que «d'ofici»— de denunciar el

PSAN per «propaganda clandestina»arran dels pamflets de solidaritatamb Euskadi. Ell ha estat bat-Ile dels Països Catalans que ho hafet. Ell havia de ser, un alcalde feixis-ta que diu ser del PSOE i que solssap de socialisme aquella mentidaque deis: «Socialismo és sien anyosd'honradés i no sé qué més»... Unamerda, en definitiva.

lulade Bgter a

NI OTAN NI BASES ESPANYOLESALS PAÏSOS CATALANS

Porqué no acceptem mecanismesreformistes —referéndums-- queguanyaren «ells» (recordeu Andalu-sia), i pretenem en la mesura que espuga aconseguir mostrar la nostraoposició al carrer (assemblees popu-lars, pamfletades a les fäbriques,manifestacions).

Perque. no acceptem la sobiraniaespanyola sobre els Països Catalansi ens neguem a votar en un referén-dum que implica acceptar-la.

Perquè aci a la nostra comarca laforca directa de l'imperialisme no ésel SS Forrestal en concret, sinó lescasernes espanyoles de Betera i Ma-rines i la super-caserna que ens vo-len construir a Urja:

Porqué els tancs espanyols trepit-gen les nostres pinades i creen pro-blemes constants en les nostres car-reteros.

Perquè no volem amenaces a qua-tre quilòmetres de casa, se'n diguenOTAN o militars espanyols: DEFEN-SEM LA NOSTRA TERRA !!!NI OTAN NI BASES ESPANYOLESALS PAiSOS CATALANS !I!

PSAN del Campdel Tela

iiimamimainmffla

Signatura

Titular del Compte .......................• ..

...

Domicili............................. . .

.. . ...

Població .. . .......................

Editorial

Les nacions empresonades

Ha hagut de ser precisament en aquest número de l'Onze de

Setembre que el nostre sumari anés ple del que representa Vill-re en una nació empresonada.

Aquest Onze de Setembre, que els Comités de Solidaritatamb els Patriotes Catalans commemorarem posant l'accentsobre quatre aspectes de la repressiö que cau, precisa i calcu-

lada, sobre el nostre país: la repressió contra la llengua catala-

na, la repressió contra el nostre medi i la nostra terra, la repres-sió contra les classes populars catalanes i la classe obrera en

primer floc, la repressió contra els Patriotes Catalans, que sónaspectes diversos de la Iluita central, obstinada, dels Estatsespanyol i francés, gestors del món capitalista, pomposamentanomenat civilització occidental; precisament aquest Onze de

setembre ens toca, una vegada més, fer un crit solidari conjun-tament amb la resta del poble treballador dels Països Catalansi denunciar l'intent de genocidi dut a terme des de fa seglescontra la nostra nació.

Mentre alguns ens voldrien imposar, vulgues no vulgues,que celebrem el que anomenen festa nacional de Catalunya, ino deixen de pensar que es tracta de quatre provincias espa-nyoles «aut o nomes»; que renunciem definitivament al

redreçament dels Països Catalans per fer-ne na nació sobira-na; que renunciem a la nostra història i a la nostra cultura; que

renunciem a la nostra mateixa Ilengua, que voldrien trossejadai confosa fins a no saber-ne ni el nom; que renunciem a la Iluitapel socialisme; mentre ens volen imposar que, al costat de to-tes aquestes renúncies, celebrem una diada autonómica que

ens condemni per sempre més a la servitud mesella de ser la

región espanyola on és més fácil reprimir impunement els Pa-

triotes Iluitadors; on és més fàcil de fer oblidar la llengua de

tots els catalans; on és més fácil de convertir el país en terrad'ocupació a colonitzar i a depredar, amb el consentiment d'un

dit govern, de titelles i de traïdors; on és mes fàcil d'explotar

una classe obrera que, esporuguida, no alçarà la veu contra

una legislació que els «seus representants» han pactat amb la

classe patronal; mentre alguns voldrien segellar totes aques-tes imposicions amb el silenci i el terror, al nostre país s'alcenveus i punys cada dia més nombrosos i cada dia més contun-dents que manifesten el rebuig del poble català al procés d'in-tegració franco-espanyola dins el món del capital i de la milita-rització, de les conxorxes de la Comunitat Económica Europeao de l'OTAN, al procés, en definitiva, cap a la nostra desapari-ció com a nació.

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Països Ca-talans ha lluitat i continuará Iluitant per la construcció de l'es-tat socialista dels Països Catalans, per una pàtria reunificada iindependent. En aquests moments en qué la repressió contrala nostra nació coneix un nou revifament, en qué els Paisos Ca-talans constitueixen, més que mai, la presó, o més aviat elghetto que cal fer desaparèixer, precisament en aquests mo-ments, precisament en aquest Onze de Setembre de la repres-sió, cal que renovem i refermem el nostre compromís de lluitaper uns Països Catalans reunificats, independents i socialis-tes. No és ara el moment de les renúncies, no és ara el momentde fer-nos enrera, com se'ns demanava que féssim amb motiude la celebració del passat Primer de Maig a Barcelona, quanels nostres militants foren els únics que gosaren enfrontar-sea un ambient hostil i manipulat per l'espanyolisme i algú hau-ria desitjat que el PSAN es comprometés amb els botiflers queens insultaven; no és ara el moment de les renúncies, corn vandemostrar els nostres mateixos militants, més recentment,amb motiu de la IV Trobada Independentista de Tàrbena, enqué, sense demanar permís a ningú ni excusar-se per haver-hofet, s'enfrontaren a les torees d'ocupació i sofriren repressióper això, sense abandonar la cita que s'havien proposat.

Viure en una nació empresonada vol dir estar condemnat ala lluita per alliberar-la. Aquesta és la responsabilitat que vaassumir des del seu naixement el Partit Socialista d'Allibera-ment Nacional dels Països Catalans.

3

Onze de Setembre del 1981

Catalans defersem la nostra terralCom cada any, els independentistes catalans ens reunirem

en aquest lloc històric de Iluita. El Fossar de les Moreres s'om-phi-a enguany d'homes i dones disposats a defensar la terra.L'aferrissada defensa de la independència dels Països Cata-lans que van realitzar fins a la mort els patriotes del Principat,del País Valencia i de les Illes ens recorda a tots nosaltres, he-reus d'aquells defensors del 1714, que no hi podrà haver capOnze de Setembre d'alegria i de festa fins el dia que hauremaconseguit la plena llibertat i sobirania i la nostra única identi-tat nacional. Mentrestant, per als independentistes, l'Onze deSetembre vol dir resisténcia i Huila contra l'opressor; per aixòen aquest Onze de Setembre cridem tot el poble català aconcentrar-nos al Fossar de les Moreres, lloc representatiud'una lluita independentista que encara continua, amb el critde: DEFENSEM LA NOSTRA TERRA!!

Que els independentistes ens hà-gim d'aplegar sota el lema Defen-sem la nostra terral és conseqüèn-cia de les agressions contra els Pat-sos Catalans, que no han cessat desde fa prop de tres seg les. Aquestesagressions s'han multiplicat durantel darrer any, mentre els botiflersagraïts collaboren en l'aprovació deIleis anti-terroristes, de lleis anti-obreres í anti-catalanes . (LOHPA, deRegim Local, «Acuerdo Nacional deEmpleo», LAU...) i homenatgen lestorees d'ocupaciá i la bandera es-panyola.

DEFENSEM LA NOSTRA TERRA...contra l'intent de perpetuar l'esquar-terament dels Països Catalans. Elsnostres enemics volen trencar laidentitat politica i humana dels Pai-sos Catalans (velen fer desaparéixerla nostra realitat comarcal). Per aixòinventen constitucions i estatuts, in-venten llengües, inventen símbols,apliquen el mes cinic dels silencis ila mes brutal de les repressions con-tra aquells que ens atrevim a maní-testar clarament que els catalans nosom ni serem mai espanyols, com nosom ni serem mai francesos. El critque hem assumit tots els indepen-dentistes ho deixa ben clar: NiFRANCA, Nl ESPANYA: PASOS CA-TALA NS!

DEFENSEM LA NOSTRA TERRA...dels atemptats ecològics i dels inte-ressos de l'electro-feixisme. Els nos-tres enemics i els seus collabora-dors volen convertir els Països Cata-lans en la claveguera d'Europa, laterra de más fácil depredaciá, la mésindefensa i a mercè de les podero-ses sangoneres d'un Estat espanyolcapitalista, gestor dels interessosde les multinacionals. La degradaciódel nostre país creix sense fre: in-&sirios contaminants, consum iserveis cadtics, menyspreu i des-trucció sistemática de la terra, mi-nes a cel obert (Pedraforca), degra-dació de les comarques costaneros idesertització de les interiors..., unaespessa xarxa d'interessos econó-

mics ens vol condemnar a un futurnuclear, militaritzat i dependent, pa-gat per les nostres butxaques. Finsen els actes més indispensables,menjar, respirar, posem en perill lesnostres vides. En defensa del nostreterritori de totes les agressions, cri-dem, com els nostres avantpassats:VISCA LA TERRA, MORI EL MAL GO-VERN! i continuem exigint: FORANUCLEARS DELS PASOS CATA-LANS!

DEFENSEM LA NOSTRA TERRA...contra la imposició d'un model eco-nòmic planificat des de fora del nos-tre país, que cometa amb la compli-citat dels botiflers de la burgesia ca-talana. La utilització de la pretesacrisi per eliminar els sectors tradi-cionals de l'economia dels PaïsosCatalans (textil, calcat, petitmetan...) i la consegüent implantacióde grans indústries de tecnologiaagressiva aboca les classes popu-lars a una situació d'indefensiö da-vant l'inevitable increment de l'atur,les reduccions de plantilla, els tan-caments d'empreses, les regula-cions d'hores de feina... i crea unexercit d'aturats que alimenta la pori la insolidaritat de la resta dels tre-balladors.

Per lluitar contra l'atur i la políticade pactes socials que en l'actualitatestan portant a terme els sindicatsgrocs espanyols (CCOO i UGT) arnbla patronal, per frenar l'empobrimentque suposen els sostres salarialsens cal promoure mobilitzacions ques'enfrontin amb la política económi-ca del capital catalano-espanyol idels seus collaboradors. Cal, doncs,que els treballadors dels Països Ca-talans iniciem el cerní de construc-ció del nostre sindicat de classe i na-cional, perque cap treballador ni tre-halladora independentista no pot mi-litar ni donar suport a unes organit-zacions sindicals que tenen la seu aMadrid, perqué no són una alternati-va revolucionaria de la nostra dassei perquè cotlaboren a l'opressiá na-cional. Per això fern una crida a tots

els treballadors porque potencrin lesorganitzacions sindicals i nacionalsde classe. CONTRA EL PACTE SO-CIAL, SINDICAT NACIONAL! ELPACTE SOCIAL MANTÉ EL CAPI-TAL!

DEFENSEM LA NOSTRA TERRA...contra els atacs que rep la Ilenguade tots els datalans. Denunciem lapolítica de destrucció sistemáticade la unitat de la nostra llengua, es-pecialment al País Valencia i a la Ca-talunya del Nord. Denunciem la polí-tica dels espanyolistes que afirmenque els Països Catalans som natu-ralment bilingües. Contra aquellsque, amb la disfressa d'un respecteexclusiu als espanyols o als de parlaespanyola, pretenen perpetuar lesnormes de submissió imposades du-ran! segles, nosaltres afirmem quela política bilingüista i de divisió en-cobreix un projecte de genocidi icom a únic objectiu l'arraconamentdefinitiu de la nostra llengua. Contral'imperialisme lingüístic d'espanyolsi francesos, cridem: CATALÁ Si, BI-LINGÜISME NO! CATALÁ SÍ, ES-

__PANYOL NO!DEFENSEM LA NOSTRA TERRA...

contra la repressió que pateixen elsmillors dels nostres Iluitadors, elsPatriotes Catalans. Defensemaquells que més obertament Iluitenper la reunificad& la independenciai el socialisme als Països Catalans.

Elle eón els que pateixen mes direc-tament unes Ileis de «Seguridad Ciu-dadana», anti-terrorista i de «Defen-sa de la Democracia» que els mente-nen a la presó o a l'exili en condi-cions infrahumanes. Denunciem queaquestes lleis donen Iloc a deten-cions arbitrarles, a tortures a les co-missaries, a assassinats als carrersde les nostres ciutats i dels nostrespobjes. Denunciem una democraciaborda que encara preten construirmes casernes i presons. Recordemels patriotes que seran jutjats pròximament en relació amb els casos«Batista i Roca» i RCAN i el recursde cassació del cas ERAT, i manifes-tem un cop mes que un judici contraels patriotes catalans és un judici del'Estat espanyol contra el poble ca-tala.

FORA LA LLEI ANTI-TERRORISTA!LLIURE RETORN DELS EXILIATS!LLIBERTAT PATRIOTES CATA-LA NS!

VISQUEN ELS PAISOS CATALANSREUNIFICATS, INDEPENDENTS ISOCIALISTES!

Comissió IndependentistaFossar de les Moreres

Països Catalans, setembre 1981

amir

1

L `acusaci6 encoberta:l'ensenyament en catan

set

En aquest article, continuació del titulat «Repressió espa-nyola a l'escola popular catalana» (Lluita, núm.14, pág. 12), in-tentare de fer una anàlisi d'aquest clarissim cop d'estat contrales Iluites i conquestes per l'asso(iment de l'escola popular-catalana, a la qual els treballadors patriotes i el PSAN no hemrenunciat ni renunciarem, encara que les tenim pintades bennegres.

No s'ensenya a les escotescom van esclafar un País,perque d'aquella sembradacontinuen collint fruits.

(Lladres, Al Tall)

al per qué l'afirmació queencapçala aquest escrit? Perqué, toti que les acusacions finals—d'haver facilitat fotocóptes d'ac-tes de claustres a un membre de laJunta de LAPA;—de no haver lliurat els 'libres d'ac-tes ni la còpia de les claus de l'esco-la al director;—d'haver convocat i realitzat reu-nions dels Collectius d'Ensenyantsde la Ribera sense autoritzaciól'autoritat, i havent estat anuncia-des, a més, pels mitjans de comuni-cació; i—d'haver arribat tard a l'escola id'absentar-se'n sense permis del'autoritat;malgrat no aparèixer-ne cap d'expli-citament relacionada amb l'ense-nyament en catalä, algunas perso-nes pensem que és aquest el motiu«dissimulat» d'aquesta persecució.

Ens explicarem: a hores d'ara, pot-ser considerem un error el lliuramental «Delegado» i a l'«inspector» —quesón claros aquestes dues paraules,oi?— d'un dossier elaborat i signatper l'assemblea de pares de 7e i 8e,on sels deia que eren sabedors delsmètodes d'aprenentatge, del tracta-ment, dels continguts, etc. que vi-vien eis seus fills amb el mestre-company J. Cebrià, que la llenguausada, en tot moment, era el català ique hi estaven d'acord. Però, enaquell moment ho trobàrem positiu.ja que pensävem que els tirs anavenper eix cami i, a més, per ser qui erenels protagonistes del rebuig a l'expe-dient que començava a rumorejar-se.Era com anticipar-se a l'enemic, al«Ministerio».

I creiem que, encara que ens infra-valorava molt —¿ara també?—, «elrepresentante del Gobierno Espa-ñol» tenia en la memòria la gran mo-bilització contra «El Decreto de Bilin-güismo para el Pais Valenciano», co-neixia l'activitat i fermesa delsCoMectius d'Ensenyants, Ii ressona-ven les protestes per l'expedient a lamestra de Padrón (Galicia) per en-senyar en gallec, etc. En definitiva,hi havia el perill de donar MASSA IM-PORTANCIA a l'ensenyament en

«las lenguas regionales»!! Calla des-viar l'atenció.

Governeu de Iladronicii rapinyeu governant,sou fartons de vida 'largaque mai voleu acabar.

Aleshores, veient que per aquestcantó no podien o no els interessavad'atacar, apuntaren els dards cap alque no anomenaria xafarderies-acu-sacions. Perquè, al cap i a la fi, elque els interessava —i els interes-sa— és eliminar J. Cebrià, eliminarels Collectius d'Ensenyants, As a dir,eliminar el que avui representen: tre-balladors en lluita per un ensenya-ment cientific, catalä, al servei de laclasse treballadora i de gestió as-sembleäria. Malgrat tot!!

Ja ens ho diu Lewis Carrolll'Alicia a través de l'espill, quan laprotagonista, sorpresa, li retruca aun personatge: «¿Corn pot ser queles coses signifiquen allá que tuvols? Aix6 no pot ser»; i aquell li res-pon: «Les coses signifiquen el que jovull, parqué SÓC JO QUI MANAACi». I aquel!, l'inspector JoaquínFerrandis, el sanciona provisional-ment amb: 25 dies de suspensiö detreball i sou, exceptuant el comete-ment familiar(!), i exili a més de 40km. d'Alzira!! Ho hem d'impedir.Malgrat toll!

La tasca de Josep Cebrià

Hi ha un aspecte decisiu per tald'entendre l'evolució i les actitudsque s'han donat al Ilarg d'aquesta

problemàtica: és el raonament sobreen qué ha consistit —consisteix, arai aquí— el compromis-treball de Jo-sep, sense ànim de mitificar-lo, evi-dentment. Per la seua actitud ruptu-rista, ha incorporat uns factors ne-cessaris —que el PSAN campar-teix— per tal que l'ensenyament encatalà siga una eina ideológica, deconscienciació i de transformacióde la realitat, en mans de les classespopulars de la riostra nació:

ir. UN CANVI IDEOLÒGIC--Un treball de descobrir la realitat

secio-económica, cultural-lingüís-tica i politice del poble dele PaïsosCatalans; i la necessitat de com-prometre'ns en el seu alliberamentsocial i nacional.

—Una tasca de transformació de lesrelacions autoritàries rmestre-alumnas, per unes altres d'assem-bleäries.

2n. UN CANVI PEDAGÒGICUna feina conjunta d'incorporaciói d'investigació de noves i naturalstècniques pedagógico-didäcti-ques, que els ha permés un apre-nentatge racional i progressista, ique a més els ha garantit una ho-mologació amb l'ensenyament encastellà i un exit professional ieducatiu, com ho estant demos-trant els seus ex-alumnes, tantels estudis (FP i BUP) com en la vi-da social.

—Una tasca din formació i de deba'de tot l'anterior amb els pares i lesmares dels seus nivells.

3r. L'ENTRONCAMENT ESCOLA-BARRI--Una tasca de comunicació escala-

barrí per tal de conérxer i desenvo-lupar els interessos veïnalsd'obrir —en tots els sentits—l'edifici públic (?) a la comunitat.

—Una potenciació i realització d'as-

semblees de nivell i/o de centre, afi que els pares participaren en lagestió, organització i control de lavida educativa, tant pel que fa alcurs com al centre.

4t. L'EXPANSIÓ DEL COMPROMiS-TREBALL A D'ALTRES COMPANYS—Un treball de creació i consolida-

ció dels Col-lectius d'Ensenyants,en concret el de la Ribera, per acontrastar propostes experién-cies, realitzar activitats serioses icompromeses, denunciar l'actualpolitica educativa, etc.

—Una tasca de donar a conèixerl'anterior i comprometre en l'accióel professorat moderat, indecis.

Arribats en aquest punt, m'agra-daria que també tinguérem presentsdues coses:

1 » . Que per ser una nació oprimi-da, explotada ¡reprimida, l'ensenya-ment en català no el podem reduir aun simple canvi d'idioma. Podem ferun ensenyament burgès i/o espanyo-lista i/o autoritari i/o.., en catalä. Noens enganyem!!

L'aspecte revolucionari del com-portament de Josep i d'altres rau, amés d'eix treball-compromis, en laconquesta araciliana d'un nou àmbitd'ús per al catalä: l'escola. Parquésí, parqué és natural, perqué és elnostre idioma. Sense subterfugis nidilacions.

2 d . Que l'ensenyament en catalä ijustament pel que comporta, ens potdur l'aprovació, el recolzament, la in-diferencia, el menfotisme, per-e) tam-bé, al!, l'enfrontament 1 la denúnciarepressora. I a açò últim, i en moltesocasions, no hi estem disposats. Te-nim por. Però algú ho ha fet!!

I per tot l'esmentat més amunt, noens estranya que certes patums, ma-res i pares de la pàtria, «sindicalis-tas» burocràtics i de carnet, inicia-dore de la «normalització de la llen-gua a l'escota», nacionalistas «de to-ta la vida», ens hagen intentat deboicotejar en la tecnificada i desca-feinada VI Escola d'Estiu del PaísValencià, l'organització de la qualn ' no havia previst» cap assembleaper a tractar temes de politice edu-cativa (interins i provisionals, Decretde Directors, trasllats, Decret de Bi-lingüismo, expedient i amenacesd'incoacció, Diada Ecológica de laRibera, etc.), i que no es va voler pro-nunciar contra l'expedient a Cebriä iles sancions de la Diada, perquè no«podia», quan si que ho ha fet la deCanàries, per exemple.

Però... nosaltres «hem d'anar mésIluny».

Pere M. Femenla11111111111111111111111111111~

Dec1arati6 co nJunt a

Les nacions oprimides per l'Est at espanyolcontra l'OTAN i per l'alliberament nacional

Davant el propòsit decidit del govern de l'Estat espanyol i de la dreta en ge-neral d'incorporar-se definitivament al bloc militar de l'OTAN, denunciem que:— L'OTAN, com a instrument d'ordre econòmic, social i territorial vigent als

estats capitalistes de l'hemisferi nord, representa l'obstacle mes importantper a les Iluites d'alliberament nacional i de classe de les nacions oprimidesd'Europa i d'Àfrica, en particular, i del món, en general.

— La creació de l'OTAN es volgué justificar amb la por a la «invasió» de l'URSSsobre Europa, quan en realitat es tractava de la por a l'avenç del socialismecom a ideologia.L'ingrés de l'Estat espanyol dios l'OTAN representa una nova escalada dinsel procés de penetració imperialista per part del capitalisme multinacional,arnb la complicitat de les burgesies de l'Estat.

— La cursa armamentistica impulsada per l'imperialisme multinacional, elspactes militars entre els diferents estats capitalistes i/o dependents, no técom a missió primordial la defensa contra hipotètiques agressions exter-nes, sinó el manteniment deis aparells repressius i dissuassoris contra elsprocessos revolucionaris.Per tot això, manifestem el nostre rebuig mes absolut a l'OTAN i a l'ingrés

de l'Estat espanyol, així com a la presencia d'instal•lacions militars nord-americanos i a la política de militarització que sofreix l'arxipèlag Canari, i fernuna crida al poble treballador de Canàries, d'Euskadi, de Galicia i dels PaïsosCatalans perquè prengui consciencia de la transcendencia que te, per a les

Tots som defensorsdé la terra

El .I../tiite Una de les poques publice,lee'ai5 Gatalene wnb un

contlklu.t daraullent ifide0i0entista i de elasee. En una paraula, una de lesP994,11,KLP.!.,11.10eS obertes a tote aq UI li gye:. :Meneiri una Iluitu per ClrlS PaleeCatlafflegMt.dat e, 1 n de penden t e i SOCráfilitIS,

Creierr141#1, caire anti-repressiu que II riern donat darrerament l'ha situat:precisament ,atOet on le Ilut ,ta. •4ed.-nostre pais ée mes drUOIt n aquestsmEmits: la ll ukQflf rarebP4f6iefli2a Cie) 1 contra laqressl fróncesa, contrd,1 oten9iva .adHeediirne nuclear, del feixisme lingüistic, del feixisme policiac,d& feadsrne

ttl,:el 110' i -'po e .., ha multiplicat darrererne.ert: persecució•)flflIßTÍe ieQ4slai duramertt.,;:fgpf9se.vaeantiobrera entice

irtglötiáffiä616. . , prohibicid ree:pe,Sions no cessaran: agre,esions lingüístiquee,teSíons contra ai moviment popular, agressions

tere bi front l inforrnagiee.

vo4em servir de tr+buna que esdevrngui el ressona

..0.1.1imeeer

liudes l'alliberament nacional i social, la desvinculació de qualsevol pacte,aliança o tractat amb l'OTAN o amb qualsevol deis seus membres.

Pueblo Canario Unido (PCU) — Herri Batasuna (HB)Bloque Nacional-Popular Galego (BN-PG)

Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN)

&Idade Terra illure

TERRA LLIURE, organització revolucionària que Iluita per la independenciatotal dels Països Catalans, crida tot el poble català a Iluitar contra el procés dedestrucció sistemática a qué esté sotmesa la nostra nació, i que es concretaen:— Destrucció política, amb la separació dels Països Catalans en tres «regio-

nes autónomas», amb llengües i simbols diferente, institucions separades ique es tindran de comunicar entre si en espanyol.

— Destrucció social, amb l'intent de dividir el poble treballador català en duescomunitats enfrontades.

— Destrucció económica, amb plans de reestructuració que eliminen sectorsproductius tradicionals catalans, corn el textil, el calçat, la pell, etc., gene-rant cada cop més atur i afavorint els interessos dels monopolis lies multi-nacionals. e •

Destrucció ecológica, amb extraccions de mineral a cel obert, incendis pro-vocats als nostres boscos amb fins especulatius, inexistència d'una políti-ca de depuració d'aigües residuals, que deixa que els nostres rius i costeses converteixin en clavegueres, construcció de pantans en zones aprofita-bles pel conreu, i tantes altres agressions. Així mateix, s'installen cada copmés indústries que destrueixen el nostre entorn i posen en perill les nostresvides, corn els complexos petroquimics i les centrals termonuclears.

— Militarització de la societat, amb la installació creixent de presons, caser-nes, augment de les situacions repressives (controls, escorcolls, deten-cions arbitrarles, tortures i empresonaments sense judici).Per això la nostra Iluita es concreta en les següents 'Mies d'acció:

— Defensa de lalerra, amb l'atac a instal.lacions d'empreses i a les personesamb responsabilitats respecte a la destrucció del nostre territori.

— Defensa de la llengua i la sobirania nacional, amb l'atac directe als respon-sables de les politiques lerrouxistes i espanyolistes que pretenen dividir elnostre poble.

— Defensa dels nostres interessos coma treballadors, actuant contra les em-preses i patrons que es destaquin en el foment de l'atur, en la imposició demesures antiobreres i en la descapitalització de la nostra nació.

— Contra la militarifzació de la societat, hostigament de les forces d'ocupa-ció, atac als aparells de difusió de la ideologia espanyolista i militarista(TVE, premsa espanyolista, etc.)Per avançar en les linies de treball exposades i aconseguir els nostres objec-

tius, cal que cadascú ocupi el seu lloc en la Iluita:— a nivell polític, amb els partits independentistes.— a nivel i de solidaritat, amb els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Ca-

talans.— a nivell obrer, col•laborant en la construcció d'un sindicat nacional comba-

tiu.— a nivell militar, aquells que estiguin disposats, tenen el seu lloc a TERRA

LLIURE.

Viscä la terralIndependencia o mort!Visca la Huila armada!Una sola nació, Països Catalans!

Països Catalans, 24 de juny de 1981

agiro carcerari:seta la llei, reta la trampa

51

e,

COMUNICACIONS ESPECIALS

Reglament: Secció tercera.Articulo 94.— Los Establecimien-

tos dispondrán de locales anejos es-pecialmente adecuados para las vi-sitas familiares o de allegados ínti-mos de aquellos internos que nopueden obtener permisos de salida.

Articulo (...) Previs solicituddel interno, se concederá una comu-nicación especial al mes, salvo querazones de seguridad o de orden delEstablecimiento exijan reducir estenúmero.

Articulo 97.— Por razones de se-guridad, no se concederán comuni-caciones de este tipo a los internossujetos al régimen del articulo 10 dela Ley Orgánica General Penitencia-ria. (articulo 10 L.O.G.P. ... peligrosi-dad extrema, inadaptación a régi-men ordinario y abierto y anómalos ydeficientes).

SITUACIÓ ACTUAL DELS PATRIO-TES CATALANS

A finals del mes de novembre,

arran de les detencions a conse-qüència de l'assalt frustrat a la ca-serna de Berga, i en el moment del'ingrés dels detinguts a la Model,els presos patios es varen solidarit-zar amb els nou arribats protestantper la conducció d'aquells a cellesde càstig (cinquena galeria). El resul-tat d'aquesta acció va ser l'ingrés detots ells a la dita galeria, castigats aincomunicació durant quinze dies, amés de castigar-los amb la prohibi-d() de vis-a-vis durant sis mescis.11)

Han passat deu mesos desd'aquell moment, i els patriotes ca-talans han demanat repetidament,mitjançant la instancia correspo-nent, que se'ls doni el vist i plau aaquesta comunicació. A cadascunade les repetidos peticions s'ha obtin-gut la mateixa resposta lacónica isense cap explicació: NO PROCEDE(termo utilitzat en la rutina adminis-trativa).

Un cop conegudes les respostes,hem cercat informació relacionadaamb aquest fet. El que hem aconse-guit no ha estat conèixer els motiusen qué es basa l a . no-acceptació odenegació de la petició, sinó elrecorregut que fa la instancia, i quepermet de deduir els veritables mo-tius que condueixen a aquestes arbi-trarietats.

L'obtenció del vis-a-vis depèn quela sol-licitud del pres sigui acceptadapel funcionan encarregat de rebre-les. El fet que aquest funcionari l'ac-cepti o no depón, és ciar, del seu cri-teri.

Un altre funcionari está autoritzata dir sí o no. Aquest si o aquest nodepèn de l'informe que aquest ma-teix funcionad ha fet del pres. Unavegada més, depén del criteri delfuncionan.

En tercer lloc, intervé «algú de ladirecció», que no és, però, el direc-tor.

Aquests tres funcionaris — nosempre els mateixos— tenen el pro-pi «codi», que será el paràmetre ambqué jutjar si la sol-licitud pot ser sa-tisfeta o no. No havent-hi cap normafixada per a aquests casos, no hi hares que permeti d'endevinar que espot desprendre del judici dels tres

funcionaria, cadascun deis qualspot tenir les seves manies i mes omenys autoritat sobre els altree.

Dins la prese), no hi ha ningú queactuï de manera gratuita. Amb l'es-quer d'un poder intim o d'un petitprofit econòmic, els mesells són uti-litzats per a la compra-venda perso-nal; això dóna 'loe als canvis de gar-ba de pres a guàrdia de pres. Els pre-sos que accedeixen a aquesta nova«categoria» de vigilants dels seuscompanys faran prevaler la sevaminsa autoritat a través del'amenaça i de les negatives. AiXi,doncs, no hi ha cap més aspecte quedetermini una decisió injusta que lesrelacions existents entre aquells quees mouen al servei dels repressors iaquests mateixos repressors.Aquest és l'únic element de valora-ció a qué ens podem referir.

No hem d'oblidar que s'afegeix ales predisposicions negatives jaexistents a l'inici del pelegrinatge dela instancia el fet que sempre acos-tuma a molestar que aquestes ins-tàncies són escritos en català.

Aquest factor facilitará 1 condiciona-rä encara mes que la resposta siguila que s'ha donat fins ara. En aquestsentlt, però, no As precisament a laModel on el problema pren mas re-heu, tot i que les actuacions, comhern dit, són molt condicionados perla utilització del català. Pensem queés en les comunicacions amb altrespatriotes catalans que es troben enpresons fora del seu país on aquestaqüestió s'aguditza molt mes i arribaa imposar que les comunicacionsentre familiars i amics siguin en es-panyol, ja que si no és aixi les cartesno arriben al seu destinatari.

Aquesta actitud és una prova mésque les actuacions dins els centrespenitenciaris són sempre extralimi-tacions del que s'estableix a les Ileisdel poder judicial. Aixi, l'article 98,apartat 4, diu: Cuando el idioma utili-zado en esta correspondencia nopueda ser traducido en el Estableci-miento, se remitirá a la Dirección Ge-neral para su traducción y posteriorcurso.

Estem segurs que la majoria de gent creu que les comunica-cions que es mantenen entre els presos i els familiars són no-més aquelles que tenen lloc a través de les cartes i a travésdels plafons de plàstic amb forats, protegits amb reixes, delscentres penitenciaris o presons el dia corresponent al lliura-ment de paquets. Però n'hi ha d'altres, que s'anomenen comu-nicacions especials, comunicacions per teléfon, comunica-cions amb advocats, procuradors, autoritats i professionals.Unes tenen una aplicació pràctica, encara que dificil; d'altres,com de la telefónica, en desconeixem l'aplicació, i l'únic querevelen és un dubtós sentit de l'humor i fan aflorar més d'unsomriure sarcàstic.

Aquest article intenta donar infor-mació de la situació actual dels nos-tres patriotes pel que fa precisamental terna de les comunicacions procu-rant relacionar aquesta situació,concreta i real, amb alguns dels arti-cles del Reglament Penitenciari. Através de les redaccions de Ileis, nor-mes, etc., es pot aconseguir de do-nar, de cara a la galeria, una imatgede preocupació pel tema 1 de fer veu-re i creure, per si algú hi té interés is'ho mira i ho llegeix, la bona dispo-sició existent de voler condicionar iminorar la vida en presó; pero la rea-litat ens demostra que del dit al tothi ha gran tret. Demostra també quela creació d'una normativa en qué espretén respectar «la personalidad idignidad humana de los recluidos),respon al fet que fina ara no s'ha res-pectat.

El que pretenem amb aquest es-crit, és constatar que, malgrat això,res no ha canviat, ans al contrari,que les minimes reformes que s'ha-vien aplicat, han estat retallades.

7

¿Per què, després del que s'ha es-crit, no escrivim en catet à les carteeadreçades als nostres patriotes? Peruna banda, s'exerceix el dret aexpressar-nos en la pròpia I lengua; idesprés, basant-nos en aquest adi-ete, iniciem una altra batalla i denun-ciern públicament les respostes ques'hagin obtingut, si aquestes sóncorn fins ara.

Per altra banda, el fet que s'hagid'escriure en castelle, a part que sig-.nifica una vegada mes la situació dedomini exercida, deu tenir la finalitatde facilitar la lectura del text als fun-cionaris. Si és així, vol dir que la cor-respondencia äs oberta; si fent-hoen catete, lambe es oberta, dones,tant per tant, siguem combatius.

MES SOBRE EL VIS-A-VIS

Quan feiern esment del reglament,ta hem vist que a l'article 94 diu quipot visitar el eres en aquestes comu-nicacions especials i fa referenciaals familiars i als intims.

¿Qui mesura i decideix els grausd'intirnitat o de familiaritat? És bencuriós d'observar que les compa-nyes o els . companys deis empresa-nats no ostenten cap mena de paren-hu ni proximitat intima. Aixi, aques-tes persones que invariablement as-sisteixen a les presons a portar elspaquets de roba i de menjar el ma-leix dia que toca comunicar oral-ment (un cop a la setmana), les per-sones que han compartit potser elsaspectes més importants de la sevavida i que evidentment són tes quetindran una actitud mes combativa ialhora denunciadora, perquè sen lesque tenen un contacte mes directe imes intim amb el pres, sán aquestesprecisament les excloses de bonprincipi.

El motiu d'aquesta exclusió essens dubte el que es desprén del quehem exposat: la intimitat i l'afinitatdo parers entre elles, i és arnb la pro-hibició d'aquesta comunicacie unxic mes tranquilla per la presenciade ta persona a prop, a tocar, i perl'absència de sorolls i crits, si mesno reduïts, que s'evita que es ame-gui la situació real en qué es troba elpres, i, per tan,. la sortida i divulga-ció de la informació.

Però, deixant de banda la incon-gruencia que representa el fet queen qualsevol moment s'admet l'exis-täncia d'una relació interpersonal ien allres es negligeix totalment (laqual cosa és iftegica, per() d'una ló-gica aclaparadora dins la lógica re-pressora), el'que resulta grotesc esque el grau de farniliaritat, marcatper persones completament alienesal pres, ens ensenya quina és la veri-table categoria social atribuida alpres.

També hem de deixar constanciaque aquestes prohibicions no equi-valen a una mala interpretació de lesnormes reglamenteries, ert el cas su-posat i rernot que fossin aplicades,ni tampoc a interpretacions possi-bles derivades de la mateixa ambi-güitat de la redacció. És a dir, que nohi ha cap excusa possible , davant elque són constants actituds viciosesbasades en la profunda desorganit-zaci6 ben organitzada que es porta aterme per tal que sigui un laberint oun macrotrencaclosques trobar elveritable motiu o explicaciú de lespersisten ts mesures repressives.

Es evident, dones, que les classifi-cacions familiars esdevenen excusaper sistematitzar les denegacionssense fonaments i persistir en l'acti-

tud de torea. Nomás aixi s'explicaque el principi a imposar sigui el ma-teix, tant per als casos de les com-panyes no ' legals» com per als ca-sos de presos casats i amb Pils tes adir sota acreditació per presentad(*)del llibre de familia) que porten dosanys a la presó i als quals encara nocha permès cap vis-a-vis.

És prou clan que la privació de Ili-bertat no s'ha d'interpretar en l'as-pecte més priman, que és: tanca-ment lisie d'un cos, leern d'anar mesenlla, hern de saber qué inclou ro-mandre sota la pressió d'unes nor-mes emanades d'un sistema dictato-rial. precisament per Iluitar contra elqual són a la presó els nostres Pa-triotes; a mes del que es pretén feramb l'anomenada reinserció roe-ducació, que és aconseguir l'artufla-ció de la personalitat pròpia delpres, o. si aixó no és possible, un es-tricto control. Això és aixi, i no ésgens gratuït el dit fins ara, encaraque amb el «retal de ciencia-ficció enfascicles» que hem cita! en algunscasos (Reglament) es vulgui vendreuna imatge de respecte i ádhucbona voluntat pel que fa als drets(Jets homes.

I si és que cal. extreurem algunsdels punts del Reglament i de la LeyOrgánica Genera/ Penitenciaria i al-tres, testimonis de la realitat.

Article 5 del Reglament Peniten-, ciari: «Ningún interno será sometidoa torturas, a malos tratos de palabrau obra, ni sera objeto de un rigor in-necesario enen la aplicación de lasnormas.«5.2. Se garantiza la libertad ideoló-gica-y religiosa de los internos, y suderecho al honor, a ser designadospor su propio nombre, a la intimidadpersonal, a la información, a la edu-cación y al acceso a la cultura, al de-sarrollo integral de su personalidad,a elevar peticiones a las autoridadesy a participar en los asuntos públi-

cos poi medio de sufragio, en lascondiciones legalmente estableci-das.o5.3, La Administración penitencia-ria velará por la vida, integridad y sa-lud de los internos, y les facilitara elejercicio de sus derechos civiles, po-liticos, sociales, culturales, econó-micos.„ Asimismo velará por el efer»cicio del derecho al trabajo y a la se-guridad social...»

Article 3 de la Ley Orgánica Gene-ral Penitenciaria:«La actividad penitenciaria humanade los recluidos y los derechos e in-tereses juridicos de los mismos noafectados por la condena. sin esta-blecerse diferencia alguna por razónde raza, opiniones politicas, creen-cias religiosas, condición social ocualesquiera otras circunstanciasde ana4oga naturaleza,»

UNA APROXIMACIO ALS PROBLE-MES DE LA PRESO MODEL DE BAR-CELONA (dossier dels Comitès deSolidaritat amb els Patriotes Cata-lans NO AL SEGON JUDICI CONTRAL'INDEPENDENTISME)

Quan hom arriba a la presó prencontacte amb una realitat molt com-plexa. Tots els que hi són és per acomplir un càstig. cestig que cal quesigui exemplar per tal que tothomtingui por, Des d'aquest punt de vis-ta, nosaltres. malgrat entrar-hi per

8

u

L1

s..e

e

o

uns motius diferente, ens sentimunits a la resta dels presos, i Ilursproblemes esdevenen els nostres.Aixi, dones, malgrat ser la nostrauna visió extraordinàriament subjec-tiva, enclou problemes de caráctergeneral.

L'arribada.L'idioma en qué se't dirigiran els

carcellers és l'espanyol; aquest fet,sempre empipador a la presó ho ésespecialment per la indefensió enqué et trobes.

Després ve l'anomenat «periodo».que consisteix a mantenir-se aïllaten unes condicions terribles: unacelta enormement bruta. menjant enunes condicions molt dolentes... Soldurar tres dies.

Quan hi ha la mal anomenada Ilei«antiterrorista » (...) arribes incomuni-cat i l'aillament és total: estas enuna celta sol. i no pots rebre visitesni de la familia ni de l'advocat. Tam-poc no rebràs cap paquet, i haurásd'aguantar sense el més elemental(roba. sabó, material per a escriure...tot és prohibit). tracte el tin-dräs amb els carcellers. els de la 5".galeria. que és an Iban portat; sóncarcellers acostumats al tracto dur...Aviat tens ocasió de comprovar queper qualsevol pretext se't pegará: es-tar durant el dia estirat al «Ilit» (unaliosa amb una inärtega), tenir la celtabruta (no disposes de cap estri deneteja). i un llarg etc. 1, el que és pit-

joi. al llarg de la nit sentirás els critsd'algú que es salvatgement apallis-sat: eón uns crits que ho envaeixentot i que no et deixaran dormir men-tre durin. Recordarás alguna fraseque abans t'ha dit algun carceller(»yo a los que són como tu los mala-ria a todos”, «porque sois unos vul-gares delincuentes",..), i això encaraet (ara estar más angoixat: en qual-sevol moment pot ser la teva porta laque s'obri, pensarás.

Després d'aquests primers dies,et traslladaran a la segona galena;tothom (carcellers inclosos) sap quees on porten els politice...

Es a partir d'aquest instant quecomençaràs a entrar en relació ambel món de la presó. En un primer mo-ment no et faräs càrrec de la situa-ció, i tot sembla menys dur del quedesprés t'adonaràs que és.

La cinquena galeria Es la dels castigats. i els que hi

van a parar estan exposats a rebreuna pallissa en qualsevol moment...El metge, que si cal t'atendrà, ésprou de confiança de la direcció dela presó com perquè no esperis quet'ajudi a denunciar els maltracta-ments; f ara tot el contrari: et mantin-drà aïllat de qualsevol manera finsque el teu aspecte hagi canviat.

Només podrás comunicar un solcop per setmana i 'lomee podrás par-lar quan, un cap cada tres dies, et

treguin a un pati durant uns vint mi-nute...

L'explotació capitalista A la presó hi ha uns tallers, però

els «terroristes » no hi tenen accés.Amb aquesta mesura tracten d'evi-

tar que puguem influir en els altrespresos que hi treballen. (...) La feinaés !non mal pagada (treballant unesquaranta hores a la setmana, la im-mensa rnajoria es treuen menysdues mil pessetes); només en algu-nes seccione et tenen assegurat, pe-re en la majoria dels casos no ésaixi.

San itatJa al «período » et vénen a vacunar

(una injecció posada amb poca tracai amb una mateixa agulla per a tot-hom, sense les mes minimes condi-cione d'higiene sanitäria). Per a qual-sevol problema haurás d'anar a la vi-sita del metge, qui en poca estonaha de veure tothom que s'ha apun-tat, per la qual cosa fa visites !lam-pee on qualsevol problema s'ha desolucionar amb una pindola. (...) Elsmedicaments estan molt racionats, ino sempre et donaran els que et ca-len; s'han repartit medicaments reti-rats de la circulació per haver-s'hidescobert alguna contraindicació;s'han donat supositoris de guix, etc.(...) Els folls depenen dels serveismedies, els qui per teta terapia utilit-zen les pallisses (donades per d'al-tres presos especialment seleccio-nats per la seva forca i complicitat),les injeccions d'aiguarràs i poca co-sa més. Això explica corn el proppas-sat juliol (1980), al «palomar» o mani-comi, i malgrat estar immobilitzat,s'ha pogut «suicidar» en FrancescDuran i Benítez, quan ii faltava no-más un mes per a sortir. L'explicació

donada per la clirecció fou que s'ha-via «autolesionat», malgrat que elsqui van veure el seu cadáver afirmennombrosos cops a l'esquena i alstesticles.

Els menorsPer als más joves la presó te más

problemes encara. Es en aquest casquan el pretès paper rehabilitador dela presó tindria mes de sentit, ¡a quequasi sempre es.tracta de nois quehi entren per primer cop i encara nosón delinqüents habituals. Caldriaque comptessin amb la possibilitatde rebre educació (n'In ha moltsd'analfabets), amb installacions es-portives, amb distraccions, etc. (...)Seis introdueix a la primera galería,on el règim és molt sever (gairebécon) a la cinquena), i passen la majorpart del dia tancats a la celta, on im-pera la Ilei del mes fort... A la prime-ra galeria hi sovintegen les viola-cions. (...) També s'hi produeixenmoltes «sirles» o robatoris amb inti-midació; el consum de droga, igualque la resta de la presó, hi és genera-litzat.

Amb tot el que hem exposat, nocerquem pas una actitud passivacom a resposta, sinó que a partir dela informació rebuda, la nostra acti-tud ha de ser coherent i de liuda, per-qué només a partir de les mobilitza-cions, amb el nostre treball i amb lasolidaritat activa de tota mena farempossible la llibertat dels nostres Pa-triotes, perque, MALGRAT TOT, LESCOSES HAN DE CANVIAR!

(1) Vis-a-vis: coinunicació directa, sense reixa niplató plästic, a l'entorn d'una taula.

Not ic lesde Car abantxe

Des de la presó espanyola de Carabantxel, on compleix con-demna, el patriota català Frederic Bentanachs i Chalaux ensva fer arribar la carta que un grup de presos enviaren a la Co-missió de Drets Humans del Parlament de Catalunya, parqueen donessin coneixement als Comités de Solidaritat amb elsPatriotas Catalans.

Recordem que en Frederic Bentanachs, que va ser jutjat perl'Audiencia Nacional el passat 18 de febrer, compleix una con-demna de quatre anys i dos mesos, juntament amb en JoaquimPelegrí i Pinyes, acusats al sumad del cas «Martí Marcó—Félix

Els altres tres signants de la carta són Antoní Massaguer,acusat encara en el cas Batista i Roca, Manuel Nogales i Toro,que compleix condemna de 29 anys, 5 mesos i 19 dies, en rela-ció amb el cas ERAT, i Guillem Lorenzo, acusat en el casRCAN. El judici deis casos Batista i Roca i RCAN s'espera pera la propera tardor.

Notes sobreels ComrtAsde Solidaritatamb els PatriotesCatalans

4 lt

Sra. Dolors Calvet, Presidenta dela Comissió de Drets Humana delParlament de Catalunya.

Els presos politics catalana de lapresó de Carabantxel volem denun-ciar davant aquest Parlament la si-tuació carceräria que sofrim. Molteshan estat les denúncies que s'hanfet sobre el compliment de penesIluny de la nostra Pàtria i Nació. Laveritat és que a hores d'ara conti-nuem escampats per terres aspa-nyoles, í per tant d'exili forçós.

Això demostra clarament l'intentdel govern espanyol d'allunyar-nosde les nostres familias, i per tant delnostre poble.

Moltes promesas se'ns han fet so-bre el retorn als Països Catalana;darrerament sanen noms corn la«presó de Lleida». La realitat, pare,es molt diferent, car ens trobem re-closos entre Segòvia i Carabantxeldes de fa molt de temps. Alguns es-tan amb carácter preventiu i d'altres,ja condemnats. Per als companyspreventius, el fet de se lluny del nos-tre País els ta força oificil la prepara-ció de iturs judicis amb Ilurs advo-cata i a tots en general se'ns la maltdificil les comunicacions amb elsnostres familiars, les despeses delviatge són elevades, i per descornp-tat no poden venir tot el sovint quevoldriem, puix tots som de famíliesobreros i els costa molt d'estere devenir-nos a visitar.

Mitjançant els Comités de Solida-ritat amb els Patriotes Catalana,s'han fet moltes gestions perquè

fóssim traslladats a casa; ara enstornem a dirigir directament aaquest Parlament, amb l'ànim quetingui a be ter !es gestions oportu-nas parque siguem traslladats alnostre Pais. ¿Li és tan dificil aaquest Parlament demanar aixòMadrid? Una cosa tan lógica coroaquestes reivindicacions hauria deser atesa räpidament, sense cap pro-blema. I si no poden assolir ni aixe,hem d'imaginar-nos que realmentl'autonomía catalana sols és unat acana sense res al darrera, i que lescoses continuen igual que com entemps del Dictador. Si és aixi, caldràexplicar clarament al Poble que nos'ha aconseguit res, ni tan sois po-der cridar »Som una Nació», donatque aquest crit es anticonstitucio-nal; be prou que ho han palesat elspartits parlamentaris que convo-quen el proper 11 de Setembre, carhan rebaixat plantejaments per nomosquejar el «Sr. Virrei», i ja no faranel crit unitari de «Sorn una nació».

Nosaltres no demanem tant, solsvolem anar a presons catalanes acomplir unes condemnes imposadesper terca per uns tribunals que, coma independentistas que som, no re-coneixem.

Atentament, Presos política cata-lana de Carabantxel.

Salut i Independencia

Frederic Bentanachs i ChalauxAntoní Massaguer i Mas

Manuel Nogales i ToroGuillem Lorenzo i Treviño

Malgrat que a l'estiu, com ja és sa-but, tota activitat queda recluida, noes pot dir el mateix pel que fa als Co-mitäs de Solidaritat amb els Patrio-tas Catalana, que, com cada dia,corn sempre, han continuat deixant-se sentir a diverses contrades delsPaises Catalana. Fern esment d'al-gunes de les activitats que s'han duta terma:—Actos informatius a: Sant Pare de

Ribes, Girona (grup Germans Sé-bat), Girona (centre), Berga i Bar-celona (Gräcia i Vilapiscina).

—Presentació del llibre A vosaltresque estimeu la llibertat a la Ilibre-ria Joan Ballester Canals amb ho-menatge a Fèlix Gor1i, coincidintamb el segon aniversari de la sevamort.

—Presencia deis Comités de Solida-ritat amb els Patriotes Catalans aLa Patum, amb repartició de fulls icol-locació de pancartas dema-nant la llibertat deis cinc patriotescatalans del nou cas Batista , ' Ro-

. ca, que són d'aquesta comarca.—També es fa presencia al C.F. Bar-

celona el día de Sant Joan i es re-parteixen tulla explicatiusd'aquest cas i es demana la lliber-tat de tots els patriotes catalans,Presencia a la trobada del PI deles Tres Branques.

—S'ha editat i ja es al carrer el noudossier de Comités Cas Batista iRoca. 261 anys contra cinc patrio-tes catalans, i la Declaració dePrincipia de Comités de Solidari-tat amb els Pa fr/ates Catalans.

11111111111111111111111111111~IIIMM

411

Notes sobrela Model

Darrerament, s'ha pogut saberque s'ha instal-lat a la presó Modelde Barcelona un servei de restaurantportat per persones afins a FuerzaNueva. Aquest servei és un més deisestranys negocis que es munten almarge del que permet la reglamenta-ció de presons. Aquest servei costaentre 300 i 400 pessetes el cobert perpersona.

També s'ha pogut saber que mol-tes vegades la roba nova que s'entraals presos no els arriba, parque ésvenuda.

111111111111111111111111111131111~11

10

11

ry Trobada Independentista

117-Tberia:maiD:l at la repressi6

Not,fcies de l'estiu

El poble de Tärbena (Marina Bai-xa) ocupat per forces de la GuàrdiaCivil i les detencions de cinc inde-pendentistas —quatre d'ells mili-tants del PSAN— parlen prou clara-ment sobre quin es l'ambient en ques'ha desenvolupat la IV Trobada In-dependentista deis Països Catalansels dies 31 de juliol i 1 i 2 d'agost.

Efectivament, la Guàrdia Civil vaestar controlant tots tres dies les en-trades al poble, metralleta en mà, re-girant i impedint el pas a tots aquellsque preteníem acostar-nos-hi. A les12 del matí del dissabte, fou detinguta l'entrada del noble el company Pe-re M. Femenia, a qui van furtär tot elmaterial que portava, i traslladat a lacaserna, on romangué fina a la mati-nada, en qué el jutge de La Vila n'or-denä la Ilibertat. El material robat

eran pamflets, exemplars de Lluita,cartells, pancartas, publicacionsdeis Comités de Solidaritat amb elsPatriotas Catalans i algunas bande-ras. Les acusacions de què fou ob-jacte van ser les d'organització clan-destina i propaganda illegal. Es deremarcar que li va ser negat el dret ala presencia de l'advocat i que no seli va permetre de Ilegir la part inicialde l'atestat.

Mentrestant, la gent que va poderreagrupar-se celebrava la Trobadaen un indret proper, on vam debatrela situació del moviment indepen-dentista. Hi fou distribuit el manifestanti-OTAN signat per Herri Batasu-na, Pueblo Canario Unido, BloqueNacional-Popular Galego i PSAN.

Diumenge al vespre, diversosgrups de participants en la Trobadavan fer barricadas amb pneumàticsincendiats a la carretera generalAlacant-València. Acusats d'haverparticipat en aquesta acció, forendetinguts a primera hora de la nit Jo-sep Guia, Maria Conca, Joan Selles iun altre company en la localitat d'Al-f às, d'on foren traslladats a la caser-na de La Vila. Passaren la nit en uncalabós (brutissim) de la policia mu-nicipal, d'on foren traslIadats nava-ment a la caserna. Cal assenyalar elfet que en dir ei -company Joan Se-lles que tenia el cotxe en un cam-ping, hi fou portat, passejat emmani-Ilat per tot el camping i Ii fou robattambé tot el material —llibres,senyeres— que hi portava. Aquestscompanys foren acusats d'«inter-captar la via pública amb finalitatspolitiquea i de pintar la paraula 'In-dependencia' a la calcada» . Final-ment, a les sis de la vesprada del di-Iluns, dia 3 d'agost, prestaren decla-ració davant el jutge de La Vila, queen decreté la llibertat.

Novas detencions

Arran de l'actuació de la GuardiaCivil, durant tota la setmana apare-gueren pintadas allusives a l'ocupa-ció que havien viscut aquellas co-marques (la Marina Baixa, l'Alcoià il'Alacantí). El divendres, dia 7d'agost, la Guardia Civil encara. de-tinqué dos companys mes a Xixona,acusats d'haver pintat en la casernadel dit «cuerpo» a Mutxamel la ins-cripció «Que se'n vagen!». Portatsdavant el jutge, un d'ella fou alliberatimmediatament, penó l'altre, ArturNicolau, ingressà a la presó d'Ala-cant, de la qual sortí al cap de pocsdies.

Fins al moment de redactaraquestes ratlles, ignorem si tots elsdetinguts durant els incidents seranprocessats per la justicia espanyola.

A Girona, els nostres militants or-ganitzaren un cremat independentis-ta per celebrar la revetlla de SantJoan. Durant la celebració, esllançaren diverses consignes inde-pendentistas i de reivindicació de lli-bertat per a tots els patriotas cata-lana empresonats i, en particular,per a en Jordi Puig, gironi, que és ala presó Model de Barcelona des delnovembre passat.

Durant l'acta, fou distribuït un fullvolant del Comité Local de Girona,en que es dóna comete de les raonsper les quals el PSAN no s'ha adherita la campanya en defensa de la llen-gua i la cultura catalanes i fou penja-da una senyera estelada a l'est à tuadel general Álvarez de Castro.

En un gest d'intimidació, la policiaféu acte de presäncia en tres oca-sions, fins que els organitzadors esvelaren obligats a cloure la vetllada,a quarts d'onze de la nit.

També hem rebut del Comité deSolidaritat Jordi Puig, de Girona, doscomunicats de premsa que ei dit Co-mité féu arribar a la premsa local,.iun dels quals fou publicat, be quemolt resumit, al Pum' Diari de Girona.Als dita comunicats protesten enèr-gicament per l'actitud de l'ajunta-ment «democràtic» de Girona, queels prohibí de llegir un comunicat du-rant una actuació del grup La Trinca,després que aquest grup ho haviaautoritzat, i els envié la policia es-panyola. «¿Quina normalització de-mocrática i plena vigencia de la Ili-bertat d'expressió propugneu, si ne-guau un dels pocs mitjans de comu-nicació de qué disposem els inde-pendentistas? —diuen al seu comu-nicat. I continuen: —Us recordemque en el temes de la repressió fei-xista era un deis pocs mètodes utilit-zats.» Paró en la «democracia», i ennom de la Constitució espanyola, jano serveix ni aquell mètode...

c«talleiCOM/TE SOLIDARITÄT JORDI PUIGGIRONA

rimaRa~m~

Arr PArizuoTApuiG

l'ésto" espenealcontetsPindependentisine

P8pelera. Es2mMla:acomiadament de 327 treballadors

Darrerament, un deficient mental com és el president del'imperi nord-americà, Ronald Reagan, ha donat l'aprovació pertal de construir la ja coneguda bomba de neutrons, que, corndiu La Trinca, «no esquerda el paisatge, paré en mata apilons». Des de fa temps, 1 dins el procés de consolidació de la«dictablanda» o vulgarment anomenada «democracia españo-la», el capitalisme explotador està bombardejant contínuament la classe treballadora amb un explosiu que ens és prouconegut: «els expedients de crisi». Les empresas que durant laseva vida industrial han estat explotant el treballador de lesmil i una maneres possibles, ara fan el seu darrer negoci, lam-be a costa de la classe obrera; en aquest cas, acomiadant-los,deixant•los sense lloc de treball d'una forma indiscriminada.Cal dir, però, que, malauradament, un gran nombre de treballa-dors han acceptat aquesta mena d'explotació, han fet el joc ala patronal capitalista i han traït alhora els seus propis com-panys.

Analitzem una mica per sobre uncas prou d'actualitat, com és el dePapelera Española, S.A., del Prat deLlobregat. En el transcurs del prop-passat mes de març, la direcció em-presarial de l'esmentada factoria es-panyola va comunicar al comité depersonal (CCOO, UGT i USO) la in-tenció de presentar un expedient decrisi d'ocupació, el qual afeclava 327treballadors, dele quasi 600 que for-men la plantilla actual. En això, amb-dues parts, patronal i treballadors,es varen asseure a la taula de nego-ciacions, on finalment no s'arriba acap acord. Es per això que PapeleraEspañola (Banco de Bilbao) decidíde presentar l'expedient de crisi a laDelegación del Trabajo, a Barcelona,que en aquel l moment era regentadapel delegat en funcions, Gómez Cat-ión. L'expedient fou presentat el 6d'abril d'enguany, paró la Delega-ción del Trabajo no l'acceptà, ja quela documentació presentada no eradel tot correcta. parqué mancava elcensor de comptes. Penó més tard, el16 del mateix mes, va ser tornat apresentar, i en aquesta ocasió va seracceptat.

Cal remarcar que Papelera Espa-ñola és pràcticament el mateix queel Banco de ,Bilbao, ja que aquestaentitat bancaria té quasi la totalitatdel capital econòmic de l'esmentadaempresa: és a dir, Papelera depèn dela direcció del Banco de Bilbao.

Causes de l'expedient

Les causes presentadas per l'em-presa davant l'expedient de crisi eónbastant confusas, bastant fosques,tan fosques i maléfiques com el pon-sament capitalista explotador. Pri-merament, l'empresa allega que elmercat de paper i cartó es troba encrisi; per altre costal, que la máqui-na de papar que darrerament fou re-modelada no rendeix el suficient

com parque continuï funcionant. Caldir, penó, que la quasi totalitat delstreballadors afectats són els respon-sables i els que manegen l'esmenta-da máquina. Dins el contingutl'expedient, les seccions que mesafectades es troben són les de paperi ondulats-caixes. La primera seccióté actualment una plantilla de 75 fei-nejadors, els quals aniran tots al car-rer. El mateix pasea amb la secciód'ondulats-caixes, car els seus com-ponente s'hi troben afectats en la sa-ya totalitat. En definitiva. 327 perso-nes aniran al carrer si no s'arriba auna .solució.

Ha de viabilitat

Contraresten la postura de la pa-tronal els treballadors de Papeleramitjançant la representació del co-mité de personal, que dóna com asolució al conflicte la posta en mar-xa del Pla de Viabilitat. Arnb el PlaViabilitat es valía demostrar el rendi-ment de la máquina de paper i deixarclar que els acomiadaments que pre-terí de realitzar no són justificats.Davant la postura empresarial, elstreballadors diuen que l'excusa quela direcció posa de la rendibilitat dela máquina de papar no e s. carta, jaque aquesta maquina és una de lesque produeix més, parqué fine ara noha sofert cap atur per manca de pro-ducció, sinó tot al contrari. Per altrabanda, els treballadors de Papeleraproposen de mantenir la jornada la-boral de 42 hores, implantar un cm-què torn, fet que suposaria l'ocupa-ció de 60 treballadors mes, l'aplica-ció de la jubilació anticipada i la su-pressió de les horas extras.

Un acord gens clar

Després de diverses manifesta-cions i assemblees informatives, laqüestió arriba a una situació tensa;

és el 22 de maig, darrer dia de nego-ciacions entre treballadors i patro-nal per tal d'arribar a un acord abansde prendre cap decisió sobre la meso-lució de l'expedient de crisi. Es reu-neixen durant 13 hores a la seu de laDelegación del Trabajo, a Barcelona:els treballadors, la direcció empre-sarial de Papelera Española (Bancode Bilbao) i el representant de la de-legació del treball Gómez Cattón.Cadascú fa els seus plantejaments.L'empresa veu com a única soluciól'aplicació de l'expedient, i els traba-Iladors velen el Pla de Viabilitat, vo-len mantenir el Hoc de treball. Final-ment, s'arriba a un acord entre lestres parts; paró vaja acord!, un acordsignat per CCOO, UGT i USO que dei-xa el treballador en mans de la direc-ció. Cal, paré, resumir-ne els punts:1. Acomiadar els treballadors afec-tats en l'expedient, excepte la sec-ció d'ondulats-caixes, durant 3 me-sos i fins que es dicti la resolució fi-nal. 2. Reduir en un 70°/0 la jornadalaboral de la secció d'ondulats-caixes. 3. Durant aquests primers 3meses, i fins que es dicti la resolu-ció, els treballadors i l'empresa estu-diaran els plantejaments exposats,sempre sota la presidencia de la de-legació del traba'', 4. Si, passats elstres primers mesos, l'empresa i elstreballadors no han arribat a capacord, será la delegació de treball laque dicti una resolució final davantl'expedient. 5. En aquest punt diuenque la direcció ja fará públiques lesindemnitzacions deis treballadorsafectats.

Tanmateix, és en el punt quart on,abans de començar, tot queda enmans de la delegació del treball, jaque la direcció de Papelera ha fet elpossible durant aquests tres mesosper no arribar a cap acord, de mane-ra que sigui la delegació la que dic-tamini, tal corrí ha estableix l'acord.

Es per això que la CNT del Prat.sindicat que darrerament no ha par-ticipat a cap manifestació deis tre-balladors de Papelera, va declarar alDiario de Barcelona que: «Malgratque la CNT estem per la defensadels 327 treballadors afectats i per ladefensa deis seus Hoce de traba'', nopodem recolzar ni faunos carrec decap rnanifestació ni de cap tipusd'acció en qué participin sindicatscorn CCOO, UGT i USO, ja queaquests sindicats han signat unacord amb la patronal í la delegacióde treball que ven pràcticament elstreballadors en mans de l'empresa."

Personal forani

Hi ha coses i coses que a simplevista no s'entenen, paró anant alfons de la qüestió sempre s'arriba a

la mateixa conclusió: el capitalisMeexplotador. com les sayas indesitja-bles paraules ho diuen, juga brut,ataca per l'esquena el treballador.Aquesta situació s'ha donat a Pape-lera. Cuan l'empresa acaba de pre-sentar un expedient de crisi i aco-miada 327 treballadors, 327 familias,quan acaba de fer tot aixá, encaras'atreveix a contractar personal f o-rani, concretament de l'empresa es-trangera Basauri. Aix g succeí elproppassat 1 de maig (testa del tre-ball), quan la direcció de Papeleracontracta unes 17 persones aproxi-madament per tal de reparar unescalderas, feina que podien realitzarperfectament els mateixos treballa-dors de Papelera. Es a dir, acaben depresentar un expedient de crisi por-qué sobra gent, í ara es dediquen acontractar personal forani.

La situació as tensa. possible-ment 327 persones aniran al carrer.Els sindicats han signat un acordque deixa molt a desitjar, práctica-ment ven el treballador. La direccióempresarial fa de les sa yas. S'inten-tà dividir els treballadors mitjançantl'amenaça i la coacció. La delegacióde treball es troba a l'espera de po-der dictaminar. En definitiva, la pa-tronal, el capitalisme, sortirá gua-nyant, tara el que voldrä. El treballa-dor, la classe obrera, en patiran lesconseqüències, si no äs que totsaixequem el cap i afrontem la reali-tat. sigui amb els mitjans que sigui.parqué ja n'hi ha prou, de parlamen-tar!

12

El e social mant g 1 capital

Estem immersos dins un nou pacte social anomenat Acuer-do Nacional sobre el Empleo (ANE), el qual, seguint una antigatradició franquista, es posa un nom que amaga el veritablesentit d'aquesta nova agressió a la classe obrera; o, dit d'unaaltra manera, la col•laboracie més descarada de les centrals di-tes majoritäries amb el sistema capitalista imperialista i opres-sor de l'Estat espanyol, sense oblidar les burgesies catalanes.

Aquest «acord» no és un fet aillat i s'ha d'analitzar junta-ment amb el decret-llei anomenat de Reconversión Industrial,el qual és el complement ideal del pacte social. Així la gran pa-tronal té les mans lliures per a tornar a acumular grans quanti-tats de diners, preparar l'entrada al Mercat Comú, i no haver dedespendre ni un duro de les seves butxaques.

El dia 9 de juny fou signat a Ma-drid l'anomenat Acuerdo Nacionalsobre el Empleo (ANE). Aquest«acord» fou negociat durant dos me-sos per la CEOE, el Govern de Ma-drid i les Centrals sindicals CCOO iUGT. Dins el mateix hi havia tambéun acord sobre devolució del patri-moni sindical i una subvenció alssindicats signants de l'acord. (No hiha corn ser «sindicatos responsa-bles»).

Reducció de salaris

Un dels aspectes mes importantsd'aquest pacte és la reducció delssalaris durant l'any vinent, l'aug-ment dels quals será només d'un 9 aun 11 per cent, molt per sota del delcost de la vida.

En el text definitiu de l'ANE nos'esmenten els 350.000 llocs de tre-ball que el Govern s'havia compro -més a crear, i deixa la iniciativa alsempresaris. No cal dir que els em-presaris no tenen cap interés a crearnous llocs de treball, i si a reduir en-cara más els actuals.

Primeres disposicions de l'ANE.

Si analitzem aquest acord, veuremque ja en les primeres disposicionsdiu: «Condiciones de aplicación"...«Los porcentajes de incremento sa-larial establecidos en el primer apar-tado (es refereix al 9 i a l'11%) no se-rán de necesaria u obligada aplica-ción para aquellas empresas queacrediten, objetiva i fehacientemen-te, situaciones de déficit o pérdidasmantenidas en los ejercicios conta-bles de 1980 y 1981. Asimismo, setendrán en cuenta las previsionespara 1982.» Més facilitats per a . nopagar, impossible.

Revisió salarial

Sobre el tema de la revisió sala-rial, hi ha una disposició que la pre -

veu; sempre i quan l'augment delcost de la vida hagi estat, el 30 dejuny del 1982, superior al 6,09°/0 res-pecte al 31 de desembre d'enguany;però seguidament descriu una sèriede condicions que dificulten l'aplica-ció immediata d'aquesta revisió.

Pensions

Per les pensions, l'augment pac-tat és d'un 10%, o sigui, que no arri-ba ni a l'augment del cost de la vida.Clar, com que els pensionistes ja notreballen i només porten despeses,amb aquest augment ja en tenenprou. Pobrets capialistes, semprepensant en nosaltres.

Salari minim

La revisió del salari minim es faräel gener del . 1982, d'acord amb l'artde 27 de l'Estatuto de los Trabajado-res.

«Protecciti » als desenfeinats

Mes endavant parla l'ANE de dife-rents mesures sobre la protecció adesenfeinats, creació d'un fons es-pecial, extensió del subsidi comple-mentan a només nou mesos. Això si,només per a aquells treballadorsacollits a la Ley Básica de Empleo. Osigui, que tots aquells treballadors itreballadores que no figuressin ennórnica ni fossin donats d'alta a laSeguretat Social continuaran sensecap ajuda ni subsidi d'atur; no obli-dem que moltes feines són fetes perdones que treballen a casa o a horessense constar'enlloc, així com tam-bé moltes feines fixes o eventuals,que no estan declarades.

Treballadores del camp

En aquest aspecte, les parts sig-nants coincideixen que s'ha de pro-mulgar una I lei que contemplil'assegurança dels treballadors del

camp. De moment, no hl ha res deres, perquä «s'ha de promulgar».

També contempla l'ANE la «Luchacontra el fraude en la percepción delseguro de desempleo» o, dit d'unaaltra manera, vigilará que els treba-lladors no cobrem el que segons ellaens correspon. Això si, no diu res decontrolar tots els fraus que fan elscapitalistes, no fos cas que s'enfa-dessin i se n'anessin tots a Suïssa.Tant de bo.

Foment de Treball

Mes endavant, parla de certes me-sures per a fomentar el treball, i dó-na facilitats als empresaris que ocu-pin joves i caps de familia que ja notinguin assegurança d'atur.

Jubilacions

També hi ha un article dedicat ales jubilacions, que podrien ser als64 anys amb un 100 per 100 delsdrets passius i la contractació detreballadors joves o desenfeinats enigual nombre al de les jubilacions. ElGovern es comprometia a elaboraren el termini de dos mesos una nor-ma que regules el dit acord en elsconvenis, però en el moment de re-dactar aquest article encara no hi hares. Si la jubilació ha de ser pactadaen conveni, per això no cal fer Maisespecials.

Hores extres

A continuació vénen unes disposi-cions sobre hores extres, que queda-ran gravades amb un augment d'un10°/«. El que cal fer és eliminar deltot les hores extres i reduir l'horarilaboral, però l'ANE no en diu pas resd'això.

Distintes disposicions

Després trobem uns articles queparlen de pluriocupació, regulacióde pensions (en sentit restrictiu), co-missió tripartita, guata sindical, re-glament de l'INEM i partició institu-cional, ajuda a la formació laboral,Institut Social del Temps Lliure(abans Residencies d'Educació iDescans), amb preferäncies per alsafiliats de les centrals signants del'ANE i un darrer article que parla deldesenvolupament de l'Estatuto delos Trabajadores. I, com a «traca fi-nal», una cornissió de seguiment for-mada per representants del Govern,de la CEOE i dels sindicats signantsde l'acord controlará el complimentd'aquest. Aixi, tot queda «atado ybien atado».

Pocs dies després de la signaturade l'ANE, la CEOE feia un informe en

que assenyalava com un esdeveni-

ment de primera magnitud la signa-tura de l'ANE, que, segons la patro-nal, conté les «linies mestres de laseva estrategia económica», recolli-des en tres punts bàsics. Un primerpunt és la reducció dels sous; l'altre,la flexibilitat de plantilles (acomia-clament), que la CEOE quantifica enun 15%; i el tercer, la modalitat decontractes eventuals i l'agilitzaciódeis expedients de regulació de fei-na.

Després tenen la barra, els sindi-cats dits majoritaris, de dir que totaixò és una millora per a nosaltres,eis treballadors.

Reconversió Industrial

Com dèiem al principi, per si totaixe de l'ANE no fos prou, ja tenim eldecret-Ilei anomenat de Reconver-sión Industrial, complement de l'al-tre.

Aquest decret preveu avals i crè-dits oficials per a les empreses i sec-tors que «diuen» estar en crisi, I ser-veix en safata la reestructuració deles plantilles, o, más ben dit, acomia-dar els treballadors i treballadorescense despendre gaires calés, i as-segura aixi que el capital obtindràuns importants beneficis.

Entre les facilitats donades a lapatronal, a part dels crèdits i d'altresavantatges, les indemnitzacions pertancament podran ser abonadesrnitjançant diversos terminis, tarn-be s'estableixen condicions espe-cials per al fraccionament o ajorna-ment dels deutes tributaris.

Els sectors afectats de reconver-sió industrial són, de moment: side-rúrgia integral, electrodomèstics—linia blanca—, acers especials,navilieres grans, petites i mitjanes,textil, calçat i components elèctricsde l'automòbil. A más, el Govern po-drá aplicar per reial decret mesuresde reconversió a aquells sectors ensituació de crisi que consideri d'inte-rè s general.

Els Països Catalans, agredits

Com veiem, hi ha diferents sectorsque incideixen plenament en leco -

ex totatS

Pacte social i reconversió industrial

El pacte socialmuté el capital

GaZcia, 25 de xulio:Dia da Patria Galega

nomia dels Països Catalans: el tex-til, la documentació del qual fa diesque és a Madrid i pot afectar uns40.000 Itocs de treball; la Seat, uns7.000 llocs mes; Hispano Olivetti.1.600; Fernsa-Robert-Bosch, 1.000(antiga empresa modelo, vinculadaal franquisme, Eola, Olaso, Sarna-ranch); Benavent; Vanguard... I la!lista no s'acaba aqui, sinó que con-tinuarà fará pujar les ja massa altescotes d'atur a casa nostra. Segonsunes dades del Departament de Tre-ball de la Generalitat de Catalunyadatades el desembre de l'any 1980,les comarques del Barcelonès, Va-lles Occidental i Baix Llobregat ab-sorbeixen el 39%, el 20% i ei 12%,respectivament, de atur del Princi-pat, i a finals de l'any 1980 l'atur era,segons aquestes dades, de 240.338persones.

Davant de tot això, ¿qué cal fer?Ja s'ha dit moltes yapadas, paró noper això és menys cert. Cal que totsels treballadors i treballadores deisPaisos Catalans agafem conscien-cia de la gravetat del moment queestem patint, que deixem els desà-nims i el tant-se-me'n- toi, que si-guern plenament consciente que calrecomençar de nou —com tantee ve-gades ha fet el moviment obrer—,que ene cal organitzar-nos Golf ecti-vament, ja que és l'única manerad'avançar com a poble i com a clas-se, que hem d'anar organitzant elque ha de ser el tutor sindical nacio-nal dele Paises Catalans. Tot això noserá possible si la gent que es diuconscienciada no pren °KM icomença a enquadrar-se i a militaren els Collectius de Treballadors,que tenen uns plantejaments clarsde classe i nacionals. Aqui no vall'excusa que de moment som pocagent. Som prou com per a començara caminar de cara al futur, un futurno gaire proper, ni fácil, peró això noha de descoratjar-nos: la história delnostre moviment obrer ja fa moltsanys que va començar, i tenim al dar-rera massa morts, massa barrica-das, massa gent empresonada cornper a oblidar-ho i deixar que de micaen mica, de renúncia en renúncia, elloable catalä esdevingui un país folk-lòric, de sardana-barretina-barraca-paella -en s aimad ae,q u st ri barrada»,una «región» dins l'«Estado de lasAutonomías»,

Si els treballadors t les treballado-res dels Països Catalans no cons-truïm les nostres própies organitza-cions sindicals revolucionarias,¿corn avançarem vers la reunifica-ció, la independencia i el socialis-me?

Pere Rosimazimmonm

Santiago, el 25 de juliol, era delble, era dele 15.000 gallecs i galle-gues que, organitzats pe) Bloque-PSG11, marxaren en manifestació,des de les 12,30 del mati, de l'Albere-da a la plaça de Galicia, i no d'unsenyor —capita general, em sem-bla— que, amagat a la Catedral deSantiago, lioä el dictador Franco iafirmé l'existència d'una subversiógeneralitzada.

Santiago, el 25 de juliol, era del po-ble, era de la nació gallega, d'eix xi-quet (13 anys?) que quan —un copacabada la manifestació legal— co-mençaren els salte a la part valla dela ciutat —prohibida als manitas-tants— sabe cridar, orgullós, alsnassos d'un gris, sol, al bell migd'una plaça deserta per una càrrega,«viva Galicia Ceiba», i no d'eix se-nyor —capitä o sergent de no seque— que en una «Ofrenda nacionalal Apóstol Santiago» (a l'espanyol«rnatamouros», que no al gallec dedebó) afirmava que «un enemictenaç destrestigia el Papa, intentadividir els exercits, fomenta la por-nografia i la droga, ataca les cen-trals nuclears, organitza vagues...».

Pare el carrer, mal que li pesi, eradel poble, d'un poble que es mani-festà amb una exemplaritat total,disciplinat, ferm, valent, disposatevitar que Ii arrabassaren ni un brideis seus drets, un poble que aguan-té cense moure's una cärrega provo-cativa de les forces d'ocupació i quesi no entrava a la Ciutadella de San-tiago pacificament ho teia per força,paró hi entrava. D'un poble que tam-bé té patriotes empresonats, patrio-tas que sortiran al carrer, cona af ir-maya Paco Rodríguez, secretari ge-neral de la UPG, quan la Ciutadellacaigui en les mans del poble gallee.

I mentre un senyor —imperialista,deia— somicava a l'«Apòstol», par-qué Europa, «mare de culturas, estámalalta, com ho estigué la Roma definals de l'upen», fora al carrer re-presentants deis distints pobles del'imperi expressàvem la nostra fer-ma decisió d'esfondrar-16, car, cornassenyalava Claudio López Garrido,del PSG, Palestina, El Salvador, Eus-kadi, Irlanda..., tots tenim una matei-xa lluita i uns mateixos objectius;objectius que solidàriament assu-miem totes les organitzacions pre-sents i signants d'una pancarta ensolidaritat amb el poble gallee: elPSAN 1 HASI/Herri Batasuna, el PCUcanari i el PVP de l'Uruguai, l'OLPpalestina i l'UEDS portuguesa...

t") Per a les passades eleccions, la Unión do Po.bo Galego i l'Asamblea Nacional-Popular Ga-lega formaren el "Bloque Nacional-PopularG ,lego n i (UPG/AN-PG), lpIP ara S'ha unit per ales properes eleccions al parlament Gailecamb el Partit Socialista de Galicia IPSO) i Iraformal la coalició EILOOlJE.PSG.

Un cop acaba) l'acta de la plaçade Galicia, militante d'UPG, AN-PG,PSG, PGP, XURGA i Galicia Ceibaprotagonitzaren salts a la ciutadella,presa per vora de mil grisos que in-tentaven mantenir unes prerrogati-vas que el «capità romancer» adjudi-cä —amagat encara en la catedral—a Franco «Propulsor d'Espanya laseua monarquia democràtica», paróels militante gallees —«Galicia cei-ba, poder popular», «A patria galegaestá na cadea»— demostraven queni un miler de policies no podien im- -pedir al poble gallee d'entrar a casaseua.

A la tarda, a la «Carballeira de SanLourenzo», en el transcurs d'unafesta-miting, les organitzacions con-vidadas poguérem mostrar at poblegallee el nostre reconeiximent i lanostra solidaritat amb la seua Huna)constatàrem com Santiago el 25 dejulio) esdevenia simbol de la Iluitaentre un imperialista agressor, ca-duc, vigent arreu del món i amb unaconsciencia clara que el pas de lahistória comença a arraconar-lo, i unpoble viu, jove alhora que milenari,defensor i implacable amb la sevavoluntat de fer avançar la història enel cami que mena cap al socialisme ila sobirania nacional de tots els po-bles de la terra.

PARLAMENT-ADHESIÓ DEL PSANAL «DIA DA PATRIA GALEGA»

El Partit Socialista d'Alliberament

Nacional us porta en aquest «DiaPatria Galega» la salutació i renco-ratjament del poble treballador deisPaïsos Catalans envers el poble dela nació Gallega.

Queremos vos expresar neste Diada Patria Galega o noso saudo an-tiimperialista e mais revolucionario,o saudo dos homes e mais mulleresque loitamos pola soberania nacio-nal dos Paises Catalans. Nos vimosvos bagual- a nosa solidaridade coavosa loita, por tantos xeitos parella ánosa 9 que temos un mesmo nemigocontra do que ternos que loitar xun-guidos.

Se os labregos catalans tañen pro-blemas cun goberno español quetenta dictar normas iñorando porcompleto a nosa realidade nacional,istos problemas son parellos aosque os vosos labregos e mariñeirostañen. Se un estado alleo ás nosaspatrias pretende destruirnos a terraenchendonos de centraies nuclearsou autopistas e situándonos no blo-que agresivo, militarista e mais opre-sor da OTAN, a loita dos nossos po-bos encontra disto confue de novo.

Se o estado español, e mais ofrancés no noca caso, encerra e tor-tura aos nosos militantes, botandosóbor dos nosos pobos unha repre-sión que se espalla sobre todos oseidos da vida cotian, a nosa loita po-las liberdades mais elementais e porceibar aos GOSOS patriotas e outraN/cita a demostracion de como só asolución da soberania nacional gale-ga e catalan taerá a nosos pobos apaz e mais liberdade.

Perante os intentos de nos espa-ñolizar ou dividir en rexiones autóno-mas fantasmas nos reivindicamos auniclade nacional dos Paises Cata-lans e a recuperación da nosa sobe-ranía, que para nós concretase nareunificación, independencia e o so-cialismo no noso pais, e nos mostra-mos solidarios e respetuosos coa ii-ña 'trazada polo pobo galego e assuas organizaciones de vangardaAN-PG e UPG, no camino da recupe-ración da soberanía nacional gale-ga.

Haxe aquí na Galicia e marian encalquera auto pais acaballado da te-rra o socialismo preséntase como oúnico xeito de conquerir a soberaníacomo pobo; e a conquista da sobera-nía como pobo é a única garantia deatinxirnos o socialismo.

Viva a solidaridade internacionalis-ta!Viva a loita pala soberanía nacionaldos pobos asoballados!Visquen els Països Catalans inda-pendents, reunificats i socialistas!Viva Galicia ceiba e popular!

14

L'ecologisme irdepencientista

Fer de l'ecologisme una alternativa política. Incorporarl'ecologisme a les alternatives politiques presents. Fer ecolo-gisme al marge (o contra) les alternatives polítiques. Aquestestres serien, molt esquemàticament, les grans opcions o ten-dències plantejades al si del moviment ecologista català (?);tendències que alguns han volgut presentar corn a rae d'unacrisi de l'ecologisme.

Penso que van molt equivocats.La varietat d'opcions ideológiques,no, corn hom pretén, la manca de de-finició ideológica, és absolutamentvital en un moviment que, per la sevapròpia essència, és antidogmätic,universalista i revolucionad.

Als Països Catalans, hem viscutamb intensitat i apassionamentaquestes discussions. Des dels in-tents de l'any 78 de coordinar i orga-nitzar els grups ecologistes dala Ca-talunya del Sud sola uns principisaprovats a Daimiel (Espanya), fins a

les manipulacions dels reformistesper integrar l'ecologisme en la diná-mica del sistema opressor, passantper les tèbies i confuses preses deposició d'algun sec-tor de l'ecologisme, hem pogut cons-tatar com, molt sovint, la teoria noencaixava amb la practica. I com, aconseqüencie d'aixe, la práctica esdegradava i s'allunyava del poble.

No as d'estranyar, doncs, el des-concert i l'abandó de molts, davantun moviment que intuïen manipulato, si més no, amb uns objectius tos-

cos i parcials.Davant d'aquesta situació, I en

part com a reacció espontània debastants ecologistas, però sobretotcom a resultat d'una tasca constantde clarificació, ha aparegut ambforca una nova forma d'entendre laHuila ecologista, que, sense ' ànimd'etiquetar, anomenaria ecologismeindependentista.

Corn tots els moviments sorgitsde l'entranya mateixa del poble,l'eco-independentisme no parteix decap teorització imposada per ungrup d'escollits.

Pot ser entes de molt diverses ma-neres, pot aglutinar en la practica to-tes les opcions que componen elventall ecologista; es tracta, senzi-Ilament, de reconèixer un fet evident:en una situació d'opressió total (declasse, nacional, ecológica, sexual,patriarcal, psicológica i tecnológica)

la Iluita d'alliberament no pot serparcial.

Tots els agents i tots els mecanis-mes de l'opressió han de ser elle-nats o reconvertits. La conquestad'una part tan sols deis objectius fi-nals, oblidant o ajornant els altres,condueix inevitablement a noves for-mes d'opressió, tal com ens ho de-mostra l'experiència de les revolu-cions socials d'aquest segle.

L'eco-independentisme es, enaquest context, l'impuls renovadorde la lluita per subvertir l'ordre .

Les formes concretes que adoptiaquesta Iluita és qüestió que cadas-cú ha de decidir; penso que totessi:5n valides, sempre que no oblidin laglobalitat dels objectius a assolir. Nimes ni menys.

Salvador Balcells

15

PONS: ARXIUHISTÓRIC CONC

al defensa de la llengua, la cultura 1 la nació catalana

Critica a una campanya

D'ençà que una serie d'elements de les forces d'ocupacióideológica publicaren al pro-governamental Diario 16 el «Mani-fiesto» dels 2.300, fins a l'acte del camp del Barça, hi ha unapetita història que reflecteix prou be l'actual situació sócio-política catalana.

D'atacs a la cultura, la llengua i nació catalana, se n'han feta dojo els darrers 250 anys, i no és pas el dels 2.300 el pitjor niel més perillós. Si fern un repàs, després del Decret de NovaPlanta i de la dictadura franquista, ve la Constitució espanyo-la, és a dir, la fabricació per la mateixa víctima de la soga quel'ha de penjar.

Per primera vegada en la història de la Nació catalana, li hanfet signar l'ordre d'execució.

Arribats en aquest punt, benvingu-da la campanya si serveix per aconscienciar, clarificar i mobilitzaral poble. Pero, ¿qué és el que fan?Convoquen un «acta» a l'Aula Magnade la Universitat de Barcelona onprecisament rúnica cosa que quedaclara és que volen no sols situar-sedins el total respecte a la Constitu-ció, sine que, exactament igual queels 2.300, busquen el suport a les sa-yas afirmacions en la Constitució!Creo que aguas' element és tan su-rnament important que tot alié queve després són simples anécdotas.

Lacte de l'Aula Magna

La convocataria del 17/3/81comenca, corn tots els actos folkló-nos, com totes les celebracions.arrib la preseptació de la molt res-pectable presidencia, i això m'afer-m a un cop mes en l'opinió que alióque mes interessa als Badies, Car-bonells, Sellares. Triadús, etc. espresidir.

Engega el Badia afirman! que alläno- hi anävem a fer guerra, sinó a ferun acte d'afirmad& Per enèsima ve-gada i amb ambigüitats se'ns riega

conflicte, la condició d'ocupats, iaci no passa res, sois venim a feruna celebració, una o frena a la San-ta Ltengua Catalana, a rasar per ella.

Seguidament, J. Triaciú té la gosa-da (J'afirmar que «potser hem des-mobilitzat una mica el poble» . Ésd'agrair la sinceritat, i sobretot aliótan bonic amb qué clogué el parla-ment: «el catalä ha d'esdevenir elsigne de la unió de tots...», burgesos

treballadors, opressors i oprimitses donaran les mans tot ballant unasardana...

J Carbonell, amb la demagógia decostum, dique que allá que estavaen perdí era l'Autonomia. 1 es referíal «dret a la nostra articulació volun-t a ria». Un espabilat assegura que esrefería als Pal sos Catalana, i un altrecomenté que No Chi Minh cridà undia-un visca a l'articulació voluntàriadel Vietnam, i a partir d'aquell mo-meo( els americana van fotre elcamp. Per això vam aplaudir molt

16

'il-lustre ex-mitiner del Fcissar de lesMorares. El públic, i ara sañosa-ment, va cridar unànimement: inde-pendencia, independencia!!

Es llegiren després les adhesions.del País Valencià i les illes Balears iPitiüses, paró no se'n va Ilegir cap,per exemple, de les Terres de l'Ebre,ni del Segriä o de l'Empordä. Ambaixò vull dir que la unitat dels PaïsosCatalans queda molt desdibuixada.Semblava com si uns paisos envies-sin l'adhesió al pais agredit, perasense ser ells mateixos subjecteagredit o part afectada.

El debat, per obra i gräcia del «mo-derador» Sellares, que es dedic à atallar i emprenyar a qualsevol quevolia fer aportacions critiques, giré al'entorn d'una proposta de declara-da que abans de començar l'acta jatenían] a les rnans. I, és clar, ¿com espoden fer critiques a una celebra-ció? Si es vol dir alguna cosa, que estac' fora, pene no en un acta d'afir-mació i de celebració del ritus cata-lanesc.

De tota manera, corn que mollagent encara no s'acabava de creureque aquellas personalitats no es vo-ten embrutar les mans en el combat il'enfrontament, començaren a feraportacions demanant que s'indogués el dret a la independencia i d'al-tres gosadies que no (oren accepta-des per la presidencia. No vull conti-nuar amb l'anälist de l'acta, pera siacabar remarcant que en la propostade declaració es dedicava la primerapart a demostrar que som el poblemés pacific del món, i s'encomana-ven a l'ONU i a l'Esperit Sant, amén.Sembla que més tard Jiménez Lo-santos va rebre mostres que contra-diuen aquellos afirmacions de paci-fisme.

La veritable situació del català.

D'un inici tan «brillant» ja se'n podiaesperar una campanya com la quehem patit.

Sense fer una anàlisi rigorosa deles dotzenes d'escrits que han apa-regut, voldria tan sols constatar que.en conjunt, han esta! mas una reac-

ció que una resposta. És a dir, quesemblava que es volia defensar mesun hipotètic estat de democracia,que no pas mostrar l'estat real i do-nar una resposta combativa. Per po-sar un exemple, els organitzadors dela campanya no han fet esment encap moment que les presons estanfarcides de patriotas catalans,

Si bé per una banda s'insisteixque la situació del catalä no estànormalitzada, en cap moment nos'ha deixat clar que l'actual situaciódel procés es troba ja en la fase desubstitució lingüistica, de desapari-ció del català. S'han fet afirmacionsi cälculs sobre el nombre d'escales ode poblada que parla una o altraI lengua, paró s'ha oblidat el mes im-portant: que tota la comunitat (nouna part) ha adquirit una llengua queno és la seva, que fou precisarnent ladesaparició d'aquella població mo-nolingüe en catalä el primer i mésimportant pas del procés de substi-tució.

I aixi heM pogut Ilegir com «lesprincipals figures de la cultura cata-lana», corn diu l'Avui, van signar unescrit on s'afirmava que avui estemen pie «procés de normalització de lallengua catalana...» i demanaven als«poders públics que, interpretantrectament la 1/ei, prenguin les mesu-res adequades parque el català coma !lengua própia de Catalunya asso-leixi sonso traves de cap menanormal...». Si no sabéssim que lamitjana d'edat d'aquestes «figures»as situada entre els 45-60 anys, pen-sanem que són innocents nou natso, pitjor, extraterrestres que es pro-pasen adreçar la situació sedo-lingüística deis Països Catalansdesconeixent per complet la realitatsocial catalana, l'Estat espanyol iles sayas Ileis.

La gresca de la plaça de Catalunya...

Mas tard vingué la diaria de santJordi, i naturalment tocaya fer unaultra celebrada. Aquest cop fou a laplaca de Catalunya. on, després dela predica de costum, la gent restéaturada i frustrada, percue els orga-nitzadors havien pactat no ter resque anés mas enllä de la típica con-centració mariana, i així una partconsiderable de gent s'afegi - a lesconsignes independentistas queIlancarem membres dels Comités deSolidaritat amb els Ptriotes Cata-lans (CSPC), que, tot sigui dit, ha-viem estat reprimits per la policiauna hora abans a la Rambla. L'actede la placa de Catalunya ja tau con-vosat, com el de després al camp delBarca, arnb aquella consigna quetant agrada als feixistes, parqué diu«som una nació» sense aclarir quinanació, de tal manera que tenen la

meitat de la pintada feta, i ja solsresta afegir a sota «España». Sem-bla que a les reunions preparatóriesde la campanya alguns ja van propo-sar que s'afegis al lema, «Paisos Ca-talans»; pero, as clar, com que enuna altra reunió i a l'hora de parlarde les peles per pagar la campanya

• algú va dir que no calla preocupar-se, parqué ja pagaven els de sempre,és lògic que a canvi exigeixin ambi-güitat. Parque, com digué Abril Mar-toral!: «la teoria dels Països Cata-lans és un canear que cal extirpar».

Els burgesos catalans no parlenencara d'extirpacions, pera en elfons saben que és un càncer.

...i la del camp del Barea.

L'acte, perdó, la celebració delcamp del Barça fou convocada jun-tarnent amb la redacció d'un docu-ment unitari que fou, com tothomsap, prohibit, malgrat que feia un re-colzament exprés de la Constitucióde l'Estatut. Per aquesta raó, tam-poc aquesta vegada els independen-tistas no vam adherir-nos a la cele-bració. No vull fer un resum del quetots sabem; sois us remeto a la por-tarla de l'Alcázar del 26 de juny:«Gravísimo desafio independentista.Las consignas antiespañolas y losgritos independentistas fueron laconstante... entre flamear de bande-ras independentistas y pancartashostiles a España... etc.»

Evidentment exageren. De totamanera, la presencia dels Comitéses féu notar, i en concret el crit de:«Llibertat Patriotas Catalans» fouassumit per una part important de lagent, en un acte que en si era reivin-dicatiu. Alli es cantava «som una na-ció» corn es podria haver cantat«com una illusió». La revista Canigáho consideré un «èxit... importantis-sim», pera per a mi va ser una mas

-turbació col-lectiva.Voldria dir que manifestacions

d'aquest tipus no serveixen per ares, penó aboó no seria cert, parqueserveixen per a l'auto-satisfacció dela elite intellectual del « tot va bé, totva mol! bé». serveixen per a fer elec-toralisme pujolista o ERCista i per acontinuar enganyant el poble. Consi-dero una tasca urgent combatre mi-tas com aquest de la unitat, el mitede 111 de Setembre d'un milió depersones, que no va servir per a res, ienguany sembla que es vol caureel mateix volgut error. Cal construirtrinxeres reals, no iflusoris abismes.

Lodocmi»