Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa. - 1 - MEMÒRIA DEL PROJECTE INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010. Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears. Gemma Vilà Barbosa DNI: 40341005V Desembre 2010.
138
Embed
Caracterització de varietats autòctones G¶H[WHQVLXVGHOHV ...
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 1 -
MEMÒRIA DEL PROJECTE INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears.
Gemma Vilà Barbosa
DNI: 40341005V
Desembre 2010.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 2 -
INDEX
INDEX DE CAPITOLS
INDEX ............................................................................................................................................. 2
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 3 -
INDEX DE TAULES
Tabla 1. Varietats prospectades .................................................................................................................................................... 13
Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques. ............................................................................................................. 14
Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat ................................................................................................................................. 16
Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats. ...................................................................................................... 17
Tabla 5. utilització de productes fitosanitaris en el cultiu de les varietats locals. .................................................................................. 18
Tabla 6. Rotacions de cultius en cereals locals. ............................................................................................................................... 19
Tabla 7. Utilitat del grà. ............................................................................................................................................................... 20
Tabla 8. Edats dels agricultors de cereals locals. ............................................................................................................................. 21
Tabla 9. Dedicació agrària a temps complet o parcial dels agricultors de cereals locals. ....................................................................... 22
Tabla 10. Taula de les varietats cerealístiques enviades per el Centro de Recursos Fitogenèticos. ......................................................... 23
Tabla 11. Paràmetres de descripció per a Triticum aestivum i Triticum turgidum. ................................................................................ 25
Tabla 12. Paràmetres de descripció per Avena sativa i Avena bistanynia K. ........................................................................................ 26
Tabla 13. Paràmetres de descripció per Hordeum vulgare ................................................................................................................ 27
Tabla 14. Estadis fenològics del cultiu de blats ................................................................................................................................ 32
Tabla 15. Estadis fenològics del cultiu de civades. ........................................................................................................................... 33
Taula 16. Estadis fenològics del cultiu d' Ordi. ................................................................................................................................ 35
Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors. ........... 41
Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espiguetes/espiga, densitat espiga, altura planta (cm)............................................................................................................................................................. 42
Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g). ........................................................................................................................................................... 42
Tabla 20.Càracters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga. .......... 43
Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràctes qualitatius. ................................................................................................. 49
Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes ........................................................................................................... 50
Tabla 23.Anàlisi dels caràctes qualitatius blats. Color gluma. ............................................................................................................ 51
Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor............... 56
Tabla 25.Caràcters Quantitatius. Número de Llavors/ espigueta, Números espiguetes/Panícula, Diàmetre Tall (mm), Altura Planta (cm). .. 56
Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g). .............. 56
Tabla 27.Caràcters Qualitatius. ..................................................................................................................................................... 56
Tabla 28 Disposició de la panícula en civades. ................................................................................................................................ 59
Tabla 29. Color de la lema, civada. ............................................................................................................................................... 59
Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades. .................................................................................................................. 60
Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor. ..... 64
Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número Llavors/Espigueta. ...................................................................................................................... 64
Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g). .................................................................................................................................................................. 64
Tabla 34.CaràcterS Qualitatius ordis. ............................................................................................................................................. 64
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 4 -
1. INTRODUCCIÓ
La planta silvestre del blat, el Triticum boeticum, es coneix des de fa 12.000
anys. Quan el gra madura cau al terra i pot aguantar molt temps fins que les
condicions siguin les adequades per a germinar. Té un gra vestit, molt d‟oli i
oligoelements que ajuden als processo de germinació i multiplicació. La segueix el
Triticum monococum, diploide que sorgí fa 9000 anys a Turquia. De gra vestit, però
amb alguns canvis, ja que va ser cultivat per l‟home.
La taxonomia de gènere Triticum és complexa CLASSE: Liliopsida,
Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Poaceae. Existeixen en
l‟actualitat diferents tendències, en ocasions contradictòries. La problemàtica
s‟origina en el caràcter de híbrids intergenèrics de moltes espècies que s‟assignen
en el mateix gènere. En l‟actualitat les classificacions estan basades en les
relacions filogèniques entre blats de major nivell de ploidia, tetraploides i
hexaploies. La següent família de blats provenen del Triticum dicoccoides,
tetraploide. Segueix sent de gra vestit, però comencen a sortir varietats diferents.
MACKEY (1954).
En els blats durs Triticum turgidum el gra s‟allibera, és un gra despullat més
fàcil d‟ utilitzar, per el qual els anteriors es marginen.
Els blats de major nivell de ploidia, hexaploides son els que es cultiven en
l‟actualitat com a blats panificables, existeixen dins aquest nivell gran divergència
de formes i varietats, totes elles dins l‟espècie Triticum aestivum.
El Blat tou Triticum aestivum és el blat més cultivat arreu del món i el més
utilitzat per fer pa. Comparat amb els anteriors, té menys aroma. MACKEY (1954)
incloïa tots els blat hexaploides dins una sola especies Triticum aestivum, dins la
qual establia les següents subespècies: vulgare, compactum, spelta,
shpaerococcum,macha i vavilovii.
La relació entre les subespècies vulgare i spelta no estava clara segons
RILEY(1967). És per això que durant molt temps molts botànics i agrònoms
rebatien la proposta de MACKEY(1954) i acceptaven la proposta de LINNEO(1753)
que establia que dins els blat hexaploides existien dues espècies Triticum aestivum
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 5 -
i Triticum spelta, les quals es diferenciaven per que en la primera, el gra es separa
de les glumes al batre, mentre que el Triticum spelta no.
La tendència actual KIMBER I SEARS,1983; KERBY I KUSPIRA,1987 considerar una
sola espècie Triticum aestivum i engloba varies subespècies, entre elles spelta i
vulgare.
L‟Espelta, Triticum aestivum sub. spelta, amb la que avui es fa pa és un altre
blat de la mateixa família, però resulta del creuament amb un blat silvestre que
recupera el caràcter vestit del gra. Dins Triticum aestivum s‟han descrit un elevat
nombre de varietats. SANCHEZ-MONGE(1957) diferència devers trenta varietats
botàniques que es cultiven tradicionalment a Espanya.
Figura 1. Clau dicotòmica dels blats
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 6 -
En el cas de la taxonomia del gènere Avena; CLASSE:Liliopsida,
Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Aveneae ha sigut objecte de
nombrosos estudis i s‟ha intentat repetidament per diferents autors l‟establiment
d‟un sistema de classificació natural de les seves espècies. S‟han formulat
nombroses teories per explicar l‟origen de les avenes cultivades (Elena Pauner Las
avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I (1735))
A continuació trobem la clau dicotòmica elaborada per LINNEO (1735) on es
diferencien les dos especies del gènere Avena estudiades en aquest projecte, Avena
sativa i Avena Bisantynia K.
No existeixen noticies que la Avena byzantynia Koch hagi sigut citada a Espanya,
però al fer-se la revisió dels herbaris espanyols, s‟han trobat alguns plecs que,
sense dubte, corresponen a aquesta espècie, provenen de Dolores (Cartagena),
Figura 2. Clau dicotòmica del les Civades
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 7 -
leg. Este ve-Cuenca, MA núm. 155876, i de Balears, MA número 8268, BC núm.
104249, illa de Cabrera, leg. Palau, i BC número 68047, de Binisarmenya (Mahó),
Jeg. Font Quer. Tal vegada es pot trobar-la en zones més extenses però confondre-
la a primera vista amb Avena sativa. S‟ignora també la extensió que pot tenir el
seu cultiu en tot el país. (Elena Pauner Las avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I
(1735)).En aquest estudi la Civada Rossa és la única varietat de Avena Bystaninya
subjecte a l‟estudi de caracterització de Civades locals.
Fins els segle XX els agricultors recol·lectaven i milloraven les espigues més
apropiades per selecció massal. Els cereals es duien de tant en tant a llocs diferents
per renovar la varietat. Amb aquest treball s „anaren creant noves varietats, segons
el poble o finca, el lloc, el clima, la terra i la forma de treballar. Tingué lloc una
coevolució acreixentada amb hibridacions espontànies que donà lloc a les
anomenades varietats locals o autòctones de cereals.
Amb la modernització de l‟agricultura i la Revolució Verda, als camps de la
península i de les illes amb mig segle s‟extingiren la majoria de les varietats
autòctones i es substituïren per les varietats comercials, anomenades clons. Els
tècnics o “milloradors” feren seleccions sobre les poblacions de blats autòctons,
després es començaren a fer hibridacions successives mesclant els parents a
conveniència del millorador, amb l‟objectiu principal d‟augmentar la producció de
gra per hectàrea cultivada i aconseguir blats amb més força per a la indústria
panificadora. Si fem una simplificació del que es buscava, trobarem grans més
grans, espigues més grans i disminució de la palla. Aquesta simplificació a dut a la
pèrdua de biodiversitat, convertint-los en blats estables, per això anomenats
“Clons”,per ser el contrari a varietat que duu implícita la variabilitat.
A Mallorca anteriorment hi ha hagut una serie d‟autors que han aportat llistats
de varietats de blat i fonts bibilogràfiques important per aquests treball:Arxiduc
Lluís Salvador(1869), Alcover, Moll(1941), Tellez, R i Alonso M.(1952) i
actualment el Centro de recursos fitogenèticos.
Segons les dades aportades per el SERVEI DE MILLORA AGRÀRIA La
superfície total dedicada a cultiu de cereals el 2009 era de 28.000 ha, d‟aquestes
5200 ha. son de llavor certificada. Per tant, restant la superfície amb llavor certificada
queden 22500 ha. sembrades amb llavor de producció pròpia. Per part dels
agricultors i de l‟administració pública competent, es veu la necessitat de
incentivar el cultiu d‟aquetes varietats per tal de donar una sortida diferent a la
situació del mercat cerealístic de Balears, però es troben amb una forta barrera,
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 8 -
que és la manca de logística, així com de maquinària per a poder mantenir aquest
tipus de cultiu . Com a punt positiu, val a dir que existeix una xarxa de persones
conscienciades pel que fa al cultiu, producció i consum de productes locals i de
qualitat. Fet que està donant sortida a les farines panificables d‟algunes d‟aquestes
varietats.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 9 -
3. OBJECTIUS
Els Objectius generals són:
L‟objectiu principal del projecte és la caracterització agronòmica, biològica i
sociocultural de les varietats locals de cereals extensius de Balears (blats, ordis,
civades).
Els objectius específics són:
- Recuperar el màxim nombre de varietats de les diferents espècies de
cereals a partir de prospeccions per tal de mantenir la seva variabilitat
genètica.
- Recopilar els coneixements socioculturals lligats a aquests cultius, per tal de
preservar la biodiversitat cultural dels mateixos.
- Identificar i classificar les varietats en funció de les seves característiques
morfològiques i agronòmiques a partir del descriptors oficialment
reconeguts.
- Promoure programes de recuperació del cultiu d‟aquestes varietats per oferir
al mercat actual un producte de qualitat i diferenciat de la resta.
- Promoure la creació d‟un banc de llavors i una base de dades òptima per la
recuperació i utilització d‟aquestes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 10 -
2. JUSTIFICACIÓ
A partir de la Revolució Verda es començaren a sembrar varietats cerealistes
comercials amb una alta producció i molt homogènies genèticament. Aquest fet
dugué el desplaçament progressiu de les varietats locals que sempre s‟havien
utilitzat i les quals es trobaven en coevolució amb el territori i a les condicions
ambientals, adaptades a les pràctiques agrícoles locals i amb un gran valor
qualitatiu.
Aquestes varietats formen part del patrimoni de l‟agrobiodiversitat de les
Balears i per tant la recuperació d‟aquestes suposarà un benefici per a la població
en general, als agricultors interessats en sembrar varietats locals, als elaboradors
interessats en produir productes derivats de cereals locals, així com a totes aquelles
persones interessades en la conservació de la biodiversitat agrícola de Mallorca.
Així doncs, recuperar la variabilitat genètica d‟espècies cerealistiques com el
de les nostres illes representa un benefici a la població de Balears, així com a la
comunitat científica i agrícola. Tan sols el fet de recuperar varietats que fins el
moment es consideraven en risc d‟erosió genètica, marca una passa important en
el sector agroalimentari, ja que permet poder escollir dins un rang més ampli de
varietats adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.
Un cop finalitzat l‟estudi, els resultats obtinguts podran ser d‟ajuda al sector
agrari. A part de poder tornar a cultivar varietats antigament utilitzades, es tindran
les eines necessàries per a saber i reconèixer quines són les característiques de
cada una i els seus requeriments agronòmics i biològics. El cultiu d‟aquest cereals
autòctons podrà ser utilitzat com eina per a revaloritzar el sector agrari, convertint-
lo en un sector de qualitat, ja que moltes d‟aquestes varietats estan adaptades a
les condicions ambientals de Balears i es creu que no és tant necessària la
utilització de fertilitzants. Com que el sector d‟extensius a Balears no pot competir
amb productivitat i rendiment amb altres zones de la península és important
començar a potenciar els productes diferenciats i oferir al consumidor un producte
de qualitat, així com de procedència local, per tal competir en el mercat actual.
Així doncs, aquesta tendència agrícola s‟adequa als objectius de la política agrària,
que tendeix cada vegada més a la revalorització del producte local, tradicional i de
qualitat de Balears.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 11 -
Dins la comunitat científica representa una ampliació de la variabilitat genètica de
les espècies cultivades, per tant es poden obrir moltes línees i temàtiques
d‟investigació per a cada una d‟aquestes varietats recuperades, per així obtenir
més informació referent a la biologia i al cultiu d‟aquestes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 12 -
4. DIAGNÒSTIC AGROSOCIAL DEL CULTIU DE VARIETATS
LOCALS
Per tal de contextualitzar la situació d‟aquest cultiu, també és important
conèixer la situació de l‟agricultor i el context agrosocial que el rodeja. Durant el
procés de prospecció de camp de les diferents varietats a l‟estiu del 2009, es van
realitzar una seria d‟entrevistes als agricultors que cultiven varietats locals. Així
doncs, de les dades obtingudes de les entrevistes, s‟han pogut obtenir una sèrie de
dades, que ens poden donar una idea de la situació actual.
La prospecció es va fer a 20 finques diferents de tot Mallorca, per tant les
dades i resultats obtinguts de les entrevistes són sobre una mostra total de 20
persones o finques entrevistades.
Les varietats prospectades han estat en blats: Blat Xeixa i Blat Barba
representant un 15,38% del total de varietats de blats que s‟havien sembrat a
Mallorca.
En civades s‟han prospectat les tres varietats que existien a l‟Illa: Civada
Mallorquina, Civada Rossa i Civada Negre. Per últim en ordis s‟ha trobat la única
varietat local existent l‟ Ordi Mallorquí.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 13 -
Pel que fa el nombre de varietats prospectades i els seus percentatges, els
resultats són els següents:
Tabla 1. Varietats prospectades
Del total de varietats prospectades, el
Blat Xeixa 32,35%, seguit de l‟ordi mallorquí 17,65% són les varietats més
trobades a l‟Illa de Mallorca. Seguits per la Civada Mallorquina ,el Blat Barba, la
Civada Rossa i per últim la Civada Negre.
Aquest resultats en poden donar una idea de quines són les varietats locals més
utilitzades o més sembrades a l‟Illa i quines són les que estan amb més perill
d‟erosió genètica. Per tan podem observar que les 11 varietats de Blat locals
restants no trobades, estan en greu perill d‟erosió genètica.
Total de mostres
prospectades En %
Blat Barba 4 11,76
Blat Xeixa 11 32,35
Civada
mallorquina 8 23,53
Civada Negre 2 5,88
Civada Rossa 3 8,82
Ordi Mallorquí 6 17,65
Total 34 100
Figura 3. Varietats mostrejades
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 14 -
Si ens fixem en l‟aspecte territorial, prospecció per poblacions i
comarques, podem analitzar quines han estat les zones de Mallorca amb més grau
de prospecció i per tan definir quines són les comarques amb més tradició del cultiu
de cereals locals.
Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques.
Si observem el gràfic es veu clarament
que les comarques de Migjorn i del Pla de
Mallorca són les dos zones de Mallorca on
s‟han trobat més mostres de cereals locals,
confirmant així la tradició cerealística
d‟aquetes. Van seguides de la comarca del
Raiguer i Llevant. A les comarques del Palma
i Serra de tramuntana no s‟hi ha prospectat
cap varietat.
5 Blat
barba
Blat
xeixa
Civada
Mall.
Civada
Rossa
Civada
Negre Ordi
TOTAL
PROSPECCION
S PER
LOCALITAT
COMARCA TOTAL PROSPECCIONS
PER COMARCA
MANACOR 0 0 1 0 0 1 2 LLEVANT 2
LLUCMAJOR 0 4 3 1 1 3 12
MIGJORN 17 SANTANYÍ 0 1 1 0 0 1 3
SES SALINES 0 1 0 1 0 0 2
MURO 1 0 1 0 0 0 2
PLA DE MALLORCA 12
SINEU 0 0 0 0 0 1 1
MARIA 2 2 0 1 1 0 6
SANTA
MARGALIDA 0 0 2 0 0 0 2
RUBERTS 0 1 0 0 0 0 1
SANTA
EUGENIA 1 0 0 0 0 0 1
RAIGUER 3 MARRANTXÍ 0 1 0 0 0 0 1
ALGAIDA 0 1 0 0 0 0 1
TOTAL
VARIETATS 4 11 8 3 2 6 34
Figura 4. Prospeccions per comarques
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 15 -
Si aprofundim en l‟anàlisi, i la fem amb relació a les varietats trobades, podem
veure que en la comarca del Pla de Mallorca i Migjorn és on es concerten el major
número de mostres de blats. Concretament a les Poblacions de LLucmajor i Maria
de la Salut. Val a dir que el total de mostres de Blat Barba provenen del Pla de
Mallorca. El Blat Xeixa es troba present en quasi totes les comarques prospectades,
però és veu incrementat a les zona del Migjorn.
En el cas de l‟Ordi Mallorquí, la majoria de mostres provenen del Migjorn, de les
poblacions de LLucmajor i Santanyí, on aquests cultiu encara està molt present.
Les Civades tenen una presència més destacada a la comarca del Migjorn seguida
de la comarca del Pla de Mallorca.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 16 -
Si ens referim a Superfícies, el total de cereals (ordi,blat i civada) de
varietats locals que s‟han prospectat ocupen un total de 382,59 Ha. cultivades.
Si observem les Superfícies totals tenint en compte el tipus de varietat que es
cultiva els resultats són els següents:
Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat
En aquest cas podem
observar com la Civada Mallorquina,
que tot i no ser de les més trobades
en les diferents finques (veure taula
1) si que és la que té una major
superfícies de cultiu (44%).
Seguidament trobem l‟Ordi
Mallorquí, el qual presenta una
elevada freqüència (17%) en les
finques i una superfície de cultiu
també considerable (28%). Així
com també és el cas del blat xeixa amb una superfície cultivada del (16%) i una
freqüència prospectada del (32%).
Les varietats amb menys superfície de cultiu són la Civada Rossa, la Negre i el Blat
Barba els quals també coincideixen amb els valors més baixos de freqüències (
veure taula1).
BLAT
BARBA
BLAT
XEIXA
CIVADA
ROSSA
CIVADA
NEGRE
CIVADA
MALLORQUINA
ORDI
MALLORQUÍ TOTAL(Ha)
SUPERFICIE 5,59 59,65 34,86 7 165,56 107,93 380,59
Figura 5. Superficie de cultiu de varietats
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 17 -
Pel que fa al rendiment de collita i la dosis de sembra podem observar
els següents resultats. Cal dir que aquestes dades són les mitjanes dels valors que
cada agricultor ha obtingut del seu cultiu, per tant les dosis de sembra i el sistema
de sembra no són en cada cas les mateixes. Per tant aquest anàlisi només ens pot
servir per tenir una idea general dels rendiments.
Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats.
Podem dir que de mitjana
el Blat Barba és el cereal
amb més producció
1521,25±744,63 Kg/ha
de mitjana, seguit de la
Civada Mallorquina amb
1450±517,69 Kg/ha i l‟
Ordi Mallorquí amb
1427,60±463,69 Kg/ha.
Però si fem el mateix
anàlisi tenint en compte
la dosis de sembra veiem
que la varietat que treu
més rendiment amb menys dosis de sembra és l‟Ordi Mallorquí (12,97), seguit de la
Civada Mallorquina(10,9), el Blat Xeixa( 8,56), el Blat Barba(8,45) ,la Civada
Negre(8,4) i per últim Civada Rossa(7,47).
Per tant podem concloure que l‟Ordi és l‟espècie més rendible ja que amb
menor dosis de sembra el seu rendiment és superior. Tot el contrari que el Blat
Barba, que per tenir un rendiment elevat és necessari una dosis elevada de sembra
o la Civada Negre i La rossa que amb una dosis de sembra de normal a baixa el
Sembra de les mostres dins Cámara de germinació 27/11/2009
Germinació del 100% de les plantes 02/12/2010
Creixement de les plàntules 11/12/2010
Macollatge 01/02/2010:
o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
Inici elongació de la tija 01/03/2010:
Emergida de les inflorescència 04/04/2010
o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, D.5
GOIXAMENT, D. 36 PIGMENTACIO TALL.
o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT. 100% de les
plantes espigades.
Antesis període de florescència.24/04/2010:
Formació del gra textura “lletosa”04/05/2010:
Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració17/05/2010:
o 17/05/2010 al 21/06/2010 determinació de D.2 DIES FINS A
MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA.
Sembra Creixement
de les plàntules
Elongació de la
tija Antesis
Gra pastos i maduració del
gra
Germinació Macollatge Emergida de la Inflorescència
Gra
"lletosa"
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 36 -
o 21/06/2010 Punt de maduració òptim, sega de les espigues.
5.6 METODOLOGIA DE LA SEGA i EL BATRE PER OBTENIR EL GRA NET
La sega de les civades va tenir lloc en dia 08/06/2010. La sega dels blats i
ordis es va fer dia 21/06/2010. La sega de les varietats es va fer de manera
manual. Amb l‟ajuda d‟una falç es van tallar les espigues de cada varietat.
Les espigues collides es van recollit en garbes i guardar enumerades en un
magatzem a l‟espera de desgranar-los. També es van guardat 5 plantes senceres o
ecotips de cada mostra per els posteriors anàlisis biològics de caracterització al
laboratori.
Durant el mes d‟agost, es van a batre les garbes per a separar el gra de l‟espiga.
Per aquest procés es va emprar la
batedora de camp que disposa l‟IRFAP
per a mostrejar diferents cultius. Així
doncs, amb la utilització d‟aquesta
màquina s‟ha aconseguit no mesclar
les llavors de les diferents varietats i
obtenir el gra net de restes vegetals.
Un cop obtinguda les llavors netes de
cada varietat es classificaren i es
guardaren en pots de vidre per a
conservar-les en bon estat i tornar-les a sembrar la pròxima anyada.
Figura 19. Sega de les espigues. Figura 20. Garbes de totes les espigues segades.
Figura 21. Batedora de camp.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 37 -
5.7 METODOLOGIA DELS ANÀLISIS DINS LABORATORI
Preparació de mostres per a ser conservades en el Banc de llavors del
IRFAP.
Un cop acabat el procés de neteja de les mostres de grà, s‟ha guardat una
petita part de cada varietat per a ser conservades en el Banc de Llavors de l‟IRFAP.
De cada varietat s‟ha conservat 10gr. de llavor.
A cada sobre s‟ha escrit la següent informació:
Nom de la Varietat
Pes en grams
S‟ha omplert la base de dades del Banc de llavors amb la següent informació:
Nom comú de la varietat
Nom científic de la varietat
Codi del CRF
Grams de mostra
Data de collita
Data de conservació
Finca i localitat de la prospecció
Nom del projecte a què s’inclouen
Estudi dels paràmetres de caracterització qualitatius i quantitatius dins
laboratori
L‟estudi morfològic dins laboratori d‟identificació i classificació s‟ha fet
seguint les directrius marcades pels protocols de caracterització del CRF i de
Biodiversity i per la Unión Internacional para la Protección de las Obtenciones
Vegetales (UPOV).
per cada varietat s‟han analitzat 5 plantes o part de planta en tots el
paràmetre (qualitatius, quantitatius) analitzats. Als caràcters qualitatius se‟ls hi
otorga un valor entre (1 i 9) per a poder fer els anàlisis de distinció de manera més
senzilla. Mentre que els caràcters quantitatius es treballen amb les respectives
mitjanes.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 38 -
El paràmetres estudiats dins laboratori per a cada especies (veure Taula 11,12,13)
representats amb la paraula LABORATORI. La metodologia i materials utilitzats per
a cada un estan descrits en l‟annexa 4 Taula de descriptors utilitzats per a la
caracterització.
Un cop analitzats tots els paràmetres de caracterització, s‟han processat
totes les dades, mitjançant el programa estadístic Statgraphic Plus, per a trobar les
relacions de proximitat entre varietats de la mateixa espècie i la proximitat
interespecífica. (Veure APARTAT 6 RESULTATS DEL ANÀLIIS de la memòria)
També s‟han creat les fitxes de caracterització, per a cada espècie
cerealística i les seves respectives varietats. Cada fitxa s‟ha omplert amb tots els
valors obtinguts del paràmetres analitzats en l‟estudi de caracterització.(Veure
annexa 7).
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 39 -
6. RESULTATS DELS ANÀLISIS
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 40 -
6.1 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE BLATS
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 41 -
6.1.1 ANÀLISI DE VARIANCIA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE BLATS
Per a l‟anàlisi de resultats s‟ha utilitzat el programa estadístic Statgraphic Plus, concretament l‟anàlisi de variància One-Way ANOVA que realitza un anàlisi de variància per a cada variable independent (CARACTER). S‟han construït varies gràfiques i taules per comparar els valors. L‟estudi s‟ha basat en (LSD) Fisher‟s least significant difference procedure.
L‟ANOVA TABLE descompon la variància de cada variable en dos components: entre grups i dins dels grups. The F-ratio obtingut és una relació entre la estimació del grup a la estimació en grup.
Quan el P-VALUE de F-TEST en l‟anàlisi de variància té un valor inferior a 0,005 es considera que estadísticament existeixen diferències significatives entre els valors de les variables independents ( CARACTERS)per una varietat de blat i una altre amb un nivell de confiança del 95%.
Per determinar ui s valo s só sig ificativa e t dife e ts dels alt es s’ha utilitzat l’aplicació MULTIPLE RANGE TEST. On es fa una comparació múltiple de quines varietats són
estadísticament diferents a partir de l’ ide tificació de grups homogenis utilitzant les columnes
d’X’s. Di s dels g àfics s’ha ep ese tat els g ups d’ho oge eïtat a partir de lletres
minúscules.
Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 42 -
Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espigueta/espiga, densitat espiga, altura planta (cm).
Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g).
VARIETAT BLAT CODI VARIETAT D.1 DIES FINS ESPIGAT
D.2 DIES FINS MADURACIÓ
D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ TOTAL
AL. VELL. BGE018614 133 207 55,064 275,32
MMNTO BGE013075 125 207 41,568 207,84
AL. BLC. BGE013672 125 207 47,296 236,48
ARGL BGE013078 125 207 53,672 268,36
GRG BGE018619 141 207 7,212 36,06
MLL BGE013059 133 207 44,67 223,35
MRT BGE013080 125 207 27,808 139,04
VAL. BLC. BGE013092 125 207 26,484 132,42
VAL. CNY. B. BGE013653 125 207 50,854 254,27
VAL. VLL. BGE013695 125 207 25,674 128,37
XX BGE012122 133 207 54,284 271,42
BRB BGE015394 125 207 59,954 299,77
BRB. BLC. BGE015395 125 207 40,174 200,87
VARIETAT BLAT
CODI VARIETAT
D.8 LONG ITUD BARB
A
Des. Est
D.9 LONGITUD
ESPIGA
Des. Est
D.11 NUM
ESPIGUILLAS/ESPIGA
Des. Est
D.10 DENSITAT
ESPIGA Des. Est
D.3 ALTURA PLANTA
Des. Est
AL. VELL. BGE018614 14,13 ±1,73 cd 9,74 ±1,22 cde 23,60 ±2,30 25,96 ±3,25 bcd 129,40 ±7,37 cd
MMNTO BGE013075 17,00 ±0,12 def 12,98 ±1,00 g 27,00 ±0,49 20,33 ±3,08 a 157,20 ±1,41 e
AL. BLC. BGE013672 17,32 ±3,14 ef 10,35 ±1,05 ef 27,20 ±2,28 26,23 v3,15 bcde 128,60 ±8,08 cd
ARGL BGE013078 19,86 ±0,69 f 7,31 ±1,02 a 19,60 ±2,79 29,99 ±2,46 ef 117,20 ±10,43 b
GRG BGE018619 13,00 ±0,56 bc 9,48 ±1,66 cdef 21,00 ±1,73 22,43 ±2,34 ab 115,00 ±3,46 ab
MLL BGE013059 19,86 ±0,62 f 8,20 ±0,23 abcd 21,40 ±2,70 27,27 ±2,88 cdef 120,20 ±9,01 bc
MRT BGE013080 11,05 ±1,34 b 7,49 ±1,62 ab 22,00 ±2,00 31,05 ±5,57 f 131,92 ±8,02 d
VAL. BLC. BGE013092 14,08 ±0,40 cd 8,55 ±0,88 abcd 24,00 ±1,41 29,41 ±1,39 def 110,80 ±8,02 ab
VAL. CNY. B. BGE013653 15,31 ±1,07 cde 8,57 ±1,48 abcd 22,20 ±0,84 27,46 ±3,04 cdef 106,40 ±12,84 a
VAL. VLL. BGE013695 16,96 ±2,4 1 def 9,16 ±1,24 cde 22,20 ±0,84 25,21 ±2,78 bc 119,50 ±3,37 bc
XX BGE012122 0,00 ±0,00 a 11,00 ±2,03 f 20,20± ±1,30 17,89 ±1,00 a 110,20 ±8,44 ab
BRB. BLC. BGE015395 13,80 ±6,61 bc 8,09 ±1,47 abc 19,±80 ±2,59 26,27 ±3,18 bcde 103,40 ±2,88 a
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 43 -
Tabla 20.Caràcters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga.
Hàbit de creixement 1. Postrat, 2. Mig, 3. Erecte Rugositat de les barbes 1. Aspres, 2. Llises Color de les barbes 1. Blanc , 2. Negre a la base, 3. Negres(gris negre per sp.spelta), 4. Vermelles a marrons. Densitat espiga 3. laxa <20, 5. Mitja 20-25, 7. densa 25-31, 9. molt densa >31. Vellositat de la gluma 1. Glabra, 2. Pubescent, 3. Vellosa (pèls molt llargs). Color de la gluma 1. Blanc, 2. Vermell/marró, 3. Púrpura a gris negre. Color de la llavor 1. Blanc, 2. Vermell (vermell marró per sp.spelta), 3. Púrpura 4. Gris ( per sp.spelta).
S‟han representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcters Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 i que s‟han analitzat, són els següents:
D.15 PES ESPECÍFIC, D. 9 LONGITUD ESPIGA, D.8 LONGITUD BARBA, D.12 VELLOSITAT GLUMA, D. 3 ALTURA PLANTA, D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA, D. 1 DIES FINS A ESPIGAT, D7. COLOR BARBA, D.13 COLOR GLUMA
Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005, són els següents:
D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 PORT, D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES, D.14 COLOR DE LA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA i D.17 AMPLADA LLAVOR i D.16 LLARGADA LLAVOR
Les variables D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA, s‟ha considerat que està directament relacionada amb la variable D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA la qual ja aporta valors significatius per a la diferenciació.
VARIETAT BLAT CODI
VARIETAT D.13 COLOR
GLUMA
D.14 COLOR LLAVOR
D.12 VELLOSITAT
GLUMA
D.7 COLOR BARBA
D.6 RUGOSITAT
BARBA
D. 4 HABIT DE
CREIXAMENT
D.10 DENSITAT
ESPIGA
AL. VELL. BGE018614 2 1 2 2 1 3 7
MMNTO BGE013075 2 1 1 4 1 3 5
AL. BLC. BGE013672 3 1 1 2 1 3 7
ARGL BGE013078 1 1 2 2 1 3 7
GRG BGE018619 1 2 1 1 1 3 5
MLL BGE013059 1 1 2 2 1 3 7
MRT BGE013080 1 1 1 1 1 3 9
VAL. BLC. BGE013092 2 1 3 4 1 3 7
VAL. CNY. B. BGE013653 1 1 1 2 1 3 7
VAL. VLL. BGE0113695 3 2 2 2 1 3 7
XX BGE012122 1 1 1 3 3
BRB BGE015394 2 2 2 2 1 3 7
BRB. BLC. BGE015395 1 2 2 1 1 3 7
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 44 -
En l‟anàlisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, en forma de gràfiques:
En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR s‟ha obtingut un F-RATIO=21,29 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim per el caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR ha sigut el Blat mort 0,06086± 0,0020. Mentre que el blat barba ha sigut la varietat amb un pes específic inferior 0,03816±0,0052.
Un cop aplicat el Múltiple range test i a partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 .S„han identificat 5 grups
d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: BRB, XX, AL.BLC.,
GRUP 2: XX, AL.BLC., GRG,
GRUP 3: AL.BLC., GRG, VAL.CY.B,VAL.VLL, BRB.BLC, AL.VELL, MMNTO.
GRUP 4: VAL.BLC, MLL, ARGL
GRUP 5: ARGL,MRT
Les varietats que presente més diferències entre elles són: MRT-BRB amb una diferència de 0,0227, MRT-XX amb 0,02236. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-GRG, MMNT-AL.VELL i XX-BRB
amb una diferència de 0,00026, 0,00034 i 0,0006 respectivament.
VARIETATS a b c d e
BRB. X
XX: X X
AL.BLC. X X X
GRG X X
VAL.CNY.B. X
VAL.VLL: X
BRB. BLC. X
AL.VELL. X
MMNTO X
VAL.BLC. X
MLL X
ARGL X X
MORT X
0,0000
0,0100
0,0200
0,0300
0,0400
0,0500
0,0600
0,0700
AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.
VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.
gram
s
varietats
Pes específic de les varietats de blat
c c abc
de
bc
d e d
c cab
ac
Figura 22. Gràfiques del pes específic de les llavors de blat
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 45 -
En l‟estudi del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,06 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferencies significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ha sigut el Blat Mamento 12,98 ±1,00 cm i el valor mínim ha esta per el Blat Mollar 7,31 ±1,02 cm.
Un cop aplicat el Multipe Range test i partir de de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.9 .S„han identificat 7 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: ARGL, MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B.
GRUP 2: MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB.
GRUP 3: BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG.
GRUP 4: MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL.
GRUP 5: BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL, AL.BLC.
GRUP 6: GRG, AL.VELL, AL.BLC, XX
GRUP 7: MMNT
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-ARGL amb una diferència entre les dos de 5,676, i MMNTO-MRT amb 5,492. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: VAL.CNY.B-VAL.BLC amb una diferència de 0,02. BRB-VAL.VLL amb 0,1. MRT-AL.VELL. amb 0,184.
VARIETATS a b c d e f g
ARGL X
MRT X X
BRB. BLC. X X X
MLL. X X X X
VAL.BLC. X X X X
VAL.CNY.B X X X X
BRB. X X X X
VAL.VLL. X X X
GRG X X X X
AL.VELL. X X X
AL.BLC. X X
XX X
MMNT X
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
16,00ce
ntí
me
tre
s
varietats
Longitud mitjana de les espigues
def
g
ef
a
cdef
abcd ab abcd abcdcde
f
bcde
abc
Figura 23. Gràfica de la longitud mitjana de les espigues de blat.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 46 -
En l‟estudi del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES s‟ha obtingut un F-RATIO= 22,67 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.
Les varietats amb valor màxim del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES han sigut el Blat Argelí i el Blat Mollar amb un valor mitjà de longitud de la barba de 19,8 ±0,69cm i 19,8 ±0,62cm respectivament. El valor mínim ha esta per el Blat Mort 11,05 ±1,34 cm. S‟ha de tenir en compte que el valor d‟aquest caràcter per el Blat Xeixa ha esta de 0, ja que no presenta barbes.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.8 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: XX,
GRUP 2: MRT, GRG, BRB.BLC.
GRUP 3: GRG, BRB.BLC., VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B.
GRUP 4: VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT
GRUP 5: BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT, AL.BLC.
GRUP 6: VAL.VLL, MMNT, AL.BLC, MLL, ARGL.
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: XX-MLL i XX-ARGL amb una diferència de 19,86 les dos parelles. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: MLL-AL.VELL. amb diferència de 0. MMNT-VAL. VLL. amb 0,04 i AL VELL.-VAL.BLC amb 0,048 . BRB BLC-VAL. BLC amb una diferència de 0,28.
Figura 24. Gràfica de la longitud mitjana de les barbes del blats..
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 47 -
En l‟estudi del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,59 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
Les varietats amb valor màxim del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA han sigut el Blat Mort amb un valor mitjà de 31,05± 5,57cm. El valor mínim ha esta per el Blat Xeixa 17,89± 1,00cm.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre
elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.10 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: XX, MMNT,GRG.
GRUP 2: GRG, VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC. BRB.BLC.
GRUP 3: VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B.
GRUP 4: AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB.
GRUP 5: AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL.
GRUP 6: MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL., MRT.
Les varietats que presente més diferències entre elles són: XX-MORT amb una diferència entre les dos de 13,154, XX-ARGL amb 12,092 i XX-VAL.BLC. amb 11,516. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-BRB.BLC amb una diferència de 0,034. ARG-BRB amb 0,152. MLL-VAL.CNY.B. amb 0,196, AL.BLC-AL.VELL. amb 0,28.
VARIETATS a b c d e f
XX X
MMNT X
GRG X X
VAL.VLL. X X
AL.VELL. X X X
AL.BLC. X X X X
BRB.BLC. X X X X
MLL X X X X
VAL.CNY.B X X X X
VAL.BLC X X X
BRB. X X X
ARGL X X
MRT X
10,00
12,50
15,00
17,50
20,00
22,50
25,00
27,50
30,00
32,50
35,00
37,50
40,00
AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.
VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.
de
nsi
tat
de
l'e
spig
a
varietats
Densitat de l'espiga
bcd
a
bcde
ef
ab
cdef
f
defcdef
bc
a
def
bcde
Figura 25 Gràfica de les denistats de les espigues dels blats.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 48 -
En l‟estudi del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA s‟ha obtingut un F-RATIO= 14,25 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA ha sigut el Blat Mamento amb un valor mitjà d‟altura 157,20 ±1,41cm. El valor mínim ha esta per el Blat Barba Blanc amb 103,40 ±2,88 cm.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.3 .S„han identificat 5 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP 1: BRB.BLC, VAL.CNY.B,XX,VAL.BLC, GRG.
GRUP 2: XX,VAL.BLC, GRG, ARGL, VAL.VLL, MLL
GRUP 3: VAL.VLL, MLL, AL.BLC, AL.VELL, BRB.
GRUP 4: AL.BLC, AL.VELL, BRB, MRT.
GRUP 5: MMNT
Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-BRB.BLC amb una diferència entre les dos de 53,8, MMNTO-VAL.BLC amb 50,8 i MMNT-XX amb 47,0. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.VELL-BRB amb una diferència de 0,3, XX-VAL.BLC
amb 0,6, MLL-VAL.VLL amb 0,7 i AL.BLC-AL.VELL. amb 0,8.
Figura 26. Graficà de l‟altura de les plantes de les varietats de blat..
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 49 -
En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. El valor final per a cada CARACTER serà la moda obtinguda del total de repliques analitzades.Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:
- Per el caràcter D. 12 VELLOSITAT GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 13,77 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.12:
Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràcters qualitatius.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 50 -
- Per el caràcter D7. COLOR BARBA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 10,05 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.7:
Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes
BLAT BARBA BLANC 1 1 2 1 2 80% BLANQUES, 20% NEGRES EN BASE
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 51 -
- Per el caràcter D.13 COLOR GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 26,42 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.13:
Tabla 23.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color gluma.
Pel que fa a les variables (CARÁCTER) D. 14 COLOR DE LA LLAVOR, RUGOSITAT DE LA BARBA, D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT no se‟ls ha aplicat el Multiple Range test per identificar grups d‟homogeneïtat. Els P-VALUES obtinguts són molt superiors a 0,005, el que indica que no aporten diferències estadísticament significatives entre varietats.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 52 -
6.1.2 ANÀLISIS MULTIVARIANT, DENDROGRAMA.
L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 17,18,19,20) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 13 varietats de Blats en diferents grups de proximitat.
S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics de les varietats, per ser més estables que certs caràcters lligats a les condicions agroambientals, com pot ser el D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendograma de l‟anàlisi multivariant són les següents:
D. 1 DIES FINS A ESPIGAT
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
D.12 VELLOSITAT GLUMA
D. 3 ALTURA PLANTA
PRESENCIA DE BARBES
D.8 LONGITUD BARBA
D.7 COLOR BARBA
D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES
D.13 COLOR GLUMA
D. 9 LONGITUD ESPIGA
D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA
D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA
D.15 PES ESPECIFI
Així doncs, analitzant el Dendograma, es poden establir els següents grups de proximitat:
GRUP 1: Format per les varietats AL.VELL., AL. BLC., VAL.VLL., VAL.BLC., BRB., MMNT. On al mateix temps es separen en subgrups de proximitat entre ells.
BRB. I VAL.VLL. formen el SUBGRUP1 amb igual pròxim entre ells (Dist.=5).
AL.VELL i AL.BLC. formen el SUBGRUP2 d‟igual proximitat entre ells (Dist.=10) però lleugerament allunyats del SUBGRUP 1 (Dist.=12,5).
AL.BLC. forma el SUBGRUP3 amb una distància considerable entre el SUBGRUP 1 i 2 (Dist.=22). Per l‟increment de la distància que existeix entre el subgrup 3 amb el 1 i 2, aquests dos últims es podrien considerar com un sòl SUBGRUP1 de proximitat.
MMNT. forma el SUBGRUP4, el qual és el que s‟allunya més de la resta de varietats del GRUP1. S‟ha representat amb (Dist.=34) respecte els SUBGRUPS 1, 2 i 3.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 53 -
GRUP 2: Format per les varietats ARG., MLL, BRB.BLC., MRT., VAL.CNY.B., GRG. Dins d‟aquests grup de proximitat s‟han format també subgrups de més proximitat. Val a dir que entre el GRUP 1 i el GRUP 2 existeix una distància de 43.
ARG. i MLL. formen el SUBGRUP1 amb la distància més pròxima de dins del GRUP2 (Dist.= 4). BRB.BLC. es podria considerar dins SUBRUP 1 però té una distància considerable entre ARG i MLL. (Dist.= 11), que fa que es poques considerarà com a SUBGRUP 4.
MRT. i VAL.CNY.B formen el SUBGRUP2 amb una distància entre ells de (Dist.= 4) i una distància amb el SUBGRUP1 de (Dist.=15).
El GRG. forma un SUBGRUP3 independent i força allunyat de la resta de SUBGRUP 1 i 2 del Grup2.( Dist.= 30).
GRUP 3: Format únicament per la varietat XX. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup individual GRUP 3 a la varietat XX (Blat Xeix) ja que forma part de l‟espècie de blats tous Triticum aestivum a diferència de la resta de varietats estudiades del GRUP 1 i 2 que són de l‟espècie de blats durs Triticum turgidum. Les característiques morfològiques del XX són considerablement diferents a la resta per agrupar-la dins un grup independent.
Així doncs la distància respecte GRUP 1 i GRUP 2 és la més allunyada. (Dist.=78). Fet que justifica que existeixen prous diferències per a considerar com a espècie independent el blat Xeixa de la resta.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 54 -
SG4 SG3
Dendrograma
Furthest Neighbor Method,Squared Euclidean
Dis
tànc
ia
0
20
40
60
80
AL
.VE
LL
.
MM
TO
AL
. BL
C.
AR
GL
GR
G
ML
L
MR
T
VA
L. B
LC
.
VA
L C
NY
B.
VA
L. V
LL
XX
BR
B
BR
B B
LC
.
GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3
SG1 SG2 SG3 SG1 SG2 SG4 SG11
Figura 27. Dendograma de les varietats de blat
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 55 -
6.2 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE CIVADES
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 56 -
6.2.1 ANÀLISI DE VARIANÇA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE CIVADA
Per a l‟anàlisi de resultats s‟han aplicat la mateixa metodologia que en l‟estudi de Blats.
Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.
Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g).
VARIETATS CODI D. 1 DIES FINS
ESPIGAT D.2 DIES FINS MADURACIO
D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ
TOTAL
CIVADA BGE023976 125 194 53,2040 266,0200
CIVADA NEGRE BGE015363 129 194 19,5500 97,7500
CIVADA ROSSA BGE023978 125 194 53,5800 267,9000
Tabla 27.Caràcters Qualitatius.
Color de la lema 1. Blanc , 2. Groc, 3. Gris, 4.Vermell, 5.Negre, 6.Altres Vellositat part basal del gra 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Número i consistència de les arestes 1. sense Arestes, 2. Arestes escasses, 3. Arestes dèbils, 4 Arestes fortes i nombroses. Tipus Aresta 1. Recta, 2. Geniculada. Coberta del gra 1. Despullat, 2. Vestit. Forma de la Panícula 1. Unilateral, 2. Equilateral. Disposició panícula. 1. Penjant, 2. Semi erecte, 3. Erecte. Hàbit de creixement 1.Postrat, 2.Mig, 3.Erecte. Enrotllament de les fulles 1. Absència, 2. Tendència, 3. Acusat. Vellositat dels nusos 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Angle de fulla bandera 1. Agut, 2.recte, 3. Obtús. Vellositat fulles inferiors 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4.Acusta. Disposició espiguetes 1.Penjant, 2.Semierecte, 3.Erecte.Goixament 1.baix (1-3), 2.Mig (4-8),3. Alt (+8).
VARIETA
TS CODI
D. 29 COLO
R LEMA
D.33 Vellositat de la part basal
del gra
D.30 Num.
Consistència
ARESTA
D.31 TIPUS ARES
TA
D.32 COBERTA DEL
GRA
D.26 FORMA PANICU
LA
D.27 DISP
PANICULA
D.4 HABIT CREIXAME
NT
D.22 ENROLLAMENT FULLES
D.23 VELLOSIT
AT NUSOS
D.24 ANGLE FULLA BANDE
RA
D.25 VELLOSIT
AT FULLES
INFERIORS
D.28 DISPOSI
CIO ESPIGUI
LLA
D.5 GOIXAMENT
CIVADA BGE023976 3 3 3 2 2 2 3 3 2 2 1 2 1 3
CIVADA
NEGRE BGE015363
3 3 3 2 2 2 2 2 2 1 1 2 1 3
CIVADA
ROSSA BGE023978
2 3 2 2 2 2 1 3 2 1 1 1 1 3
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 57 -
S‟ha representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcter Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 que s‟han analitzat, són els següents:
D.15 PES ESPECÍFIC, D.23 VELLOSITAT NUSOS, D.27 DISPOSICIÓ PANICULES , D.29 COLOR LEMA, D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA D LES ARESTES, D,46 RENDIMENT
Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005,són els següents:
D.1 DIES FINS A ESPIGAT, D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA, D.4 PORT, D.5 GOIXAMENT, D.16 LLARGADA LLAVOR, D.17 AMPLADA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA, D.21 DIÀMETRE TALL, D.22 ENROTLLAMENT DE LES FULLES, D.24 ANGLE FULLA BANDERA, D.25 VELLOSITAT FULLES INFERIORS, D.26 FORMA PANÍCULA, D.28 DISPOSICÓ ESPIGUETA, D.31 TIPUS ARESTES,D.32 COBERTA DEL GRA, D.33 VELLOSITAT PART BASAL DE GRA, D.34 NÚMERO LLAVORS/ESPIGUETA, D.35 NÚMERO ESPIGUETES/PANÍCULA.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 58 -
En l‟analisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, per a cada variable, en forma de gràfiques:
En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC s‟ha obtingut un F-RATIO= 10,46 i un P-VALUE= 0,0023 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.
La varietat amb valor màxim del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC és la Civada Rossa 0,0445±0,0024g.. El valor mínim és la Civada Mallorquina amb0,0355±0,0014g.
Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 . S„han identificat 2 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:
GRUP1: Format només per la Civada Mallorquina.
GRUP2: Format per Civada Negre, Civada Rossa.
Les varietat que presenten més diferència entre elles son CIVADA M. i CIVADA ROSSA amb una diferència de 0,00894.
VARIETATS a b
CIVADA M. X a
CIVADA NEGRE X b
CIVADA ROSSA X b
a
b b
Figura 27. Graficà dels pesos específics de les varietats de civada.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 59 -
En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada
categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:
- Per el caràcter D27. DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA (veure taula 24) s‟ha
obtingut un un F-RATIO= 76,00 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Erecte, semi erecte, penjant. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.27:
Tabla 28 Disposició de la panícula en civades.
- Per el caràcter D. 29 COLO DE LA LEMA(veure taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 15,17 i un P-VALUE= 0,0005 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: blanc, groc, gris,vermell, negre, altres. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.29:
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 60 -
- Per el caràcter D. 3 NÚMERO I CONSISTÈNCIES DE LES ARESTES (veure
taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 7247462,28 i un P-VALUE= 0,0000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: sense Arestes, Arestes escasses, Arestes dèbils, Arestes fortes i nombroses. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.30:
Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 61 -
6.2.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDOGRAMA
L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 24,25,26,27) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 3 varietats de Civades en diferents grups de proximitat.
S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendrograma són les següents:
Analysis Summary----------------
Data variables:
D.18 REL LLARG_AMP
D.22 ENROT. FULLES
D.23 VELL NUSOS
D.24 ANGLE FULLA BANDERA
D.25 VELL FULLES INFER
D.26 FORMA PANICULA
D.27 DISPOS PANICULA
D.28 DISP ESPIGUILLA
D.29 COLOR LEMA
D.30 NUM I CONST ARESTES
D.31 TIPUS ARESTA
D.32 COBERTA DEL GRA
D.33 VELL PART BASAL GRA
D.34 NUM LLAVORS_ESPIGUETA
D.35 NUM ESPIGETES_PANICULA
D‟un principi s‟han descartat les variables que descriuen caràcters lligats a les condicions agroambientals i que varien segons l‟anyada. Aquestes són: D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT, D.5 GOIXAMENT, D.3 ALTURA PLANTA I D.15 PES ESPECÍFIC. Alteren considerablement els resultats del dendrograma, agrupant de forma incorrecte les Varietats Civada Rossa i Civada Mallorquina en un sòl grup d‟homogeneïtat.
Val a dir, que de les variables estudiades tan sols D.29, D.30, D.27,D.25,D.35,D.18, D.23 han donat diferències significatives entre elles per tal d‟agrupar-les en grups d‟homogeneïtat. Les variables D.22, D.24,D.26,D.28,D.31,D.32,D.33,D.34 no han donat valors significatius per tal de diferenciar entre grups. Aquestes varietats no alteren el dendrograma.
Així doncs, analitzant el Dendrograma es poden establir els següents grups de proximitat:
GRUP 1: Format per les varietats CIVADA MALLORQUINA I CIVADA NEGRE. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup aquestes dos varietat ja que provenen de l‟espècie Avena Sativa. Amb una distància entre elles de (Dist= 8,5).
GRUP 2: Format únicament per la varietat CIVADA ROSSA, ja que representa la única varietat de l‟espècie Avena bizantynia. Amb una distància entre el GRUP 1 (dist. 14).
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 62 - GRUP1
Dendrograma
Nearest Neighbor Method,Squared Euclidean
Dis
tàn
cia
0
3
6
9
12
15
CV
. M
AL
L
CV
. N
CV
. R
.GRUP2
Figura 28. Dendograma de les varietats de civada.
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 63 -
6.3 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE L’ORDI MALLORQUÍ
Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.
- 64 -
6.3.1 TAULES DE RESULTATS
de l‟espècie Hordeum Vulgare tan sòls es coneix una varietat descrita a Mallorca, l‟Ordi Mallorquí. S‟han representat en les següents taules les variables de caracterització d‟aquest varietat sense representació en gràfiques ja que no es pot fer un anàlisi comparatiu entre varietats. En aquest cas, no s‟han fet Anàlisis de Variància ni Anàlisis Multivariant.
Els resultats de les variables de caracterització de l‟Ordi Mallorquí són les següents:
Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.
Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número
Llavors/Espigueta.
Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g).
Tabla 34.Caràcters Qualitatius ordis.
Color de la llavor 1. Blanc , 2. Blau, 3. Negre, 4.Altres Color de la lema 1. Blanc a marró , 2. Púrpura a negre. Coberta de la Llavor 1. despullada, 2.Vestida. Longitud Gluma respecte el gra 1. Més curt, 2.Aproximadament igual, 3.Més llargues , 4.bastant més llargues( el doble), 5. Molt més llargues (com la lema). Longitud Arestes/Long. Espigues 1. Més curtes, 2. Iguals, 3.Més llargues. Rugositat de les Arestes 3. Llises, 5. Intermèdies, 7. Aspra Dentat nervis laterals 1. Absent, 2. Presència de dents. Pigmentació del tall 1. Verd, 2. Lila (basal), 3. Lila( meitat o més) Número de carreres 1. Sis carreres, 2. Dos carreres amb flors laterals estèrils. Densitat espiga. 3. Laxa >4mm, 5. Mitra 2-4mm, 7. Densa <2mm.Vellositat raquis 1.Pèls curts, 2.Pèls llargs.
FITXES DE CARACTERITZACIÓDADES DE LA FINCA EXPERIMENTAL
LOCALITZACIÓ•Non de la finca Es pinarons nous
•Localitat Son Macià
•Municipi 33 Manacor
•Poligon 22
•Parcel.la 175
•Coordenades UTM X:520426,07 Y:4372699,52
Característiques edafològiques•Altitud (m) 106
•Pendent (%) 1
• Textura del sòl (0-25cm) Franco-agrilosa
• Classificació sòl
•Soil Taxonamy (2010) Orthent
•WRSB (2006) Regosol estàgnic
Característiques Climàtiques dels mesos de cultiu
MesosPrecipitació
(mm)ETP (mm)
Temperatura mitjana (ºC)
01/2010 61,4 34,84 10,95
02/2010 72,4 44,79 10,74
03/2010 39,2 73,43 10,83
04/2010 50 90,76 13,68
05/2010 40,6 131,14 16,6
06/2010 10 154,37 20,93
0
5
10
15
20
25
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1 2 3 4 5 6
Tº
(ºC
)
P(m
m)
Mesos
CLIMOGRAMA Manacor 2010
Precipitació mensual (mm)
Temperatura mitjana mensual (ºC)
• Maneig del sòl: 1 llaurada a 20cm de profunditat sense abonat de síntesis.
ALEMAN BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud(cm.) 10,35±1,00
•Número d’espiguetes per espiga 27,20±2,28
•Densitat de l’espiga 26,23±3,15
• Color de la gluma Lila a gris/negre
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 17,32±3,14
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura(cm.) 128,60±8,08
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 27,97
• Pes específic (g.) 0,0422±0,0068
• Llargada de la llavor (mm.) 6,3900±0,6655
•Amplada de la llavor(mm.) 2,7340±0,4400
•Relació llargada/amplada 2,3937±0,5270
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 7,75±1,50
•Producció (g.) 236,48
• Rendiment (g. / g. sembra) 47,29
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ALEMAN BLANC
ARGELÍOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm. ) 7,31±1,02
•Número d’espiguetes per espiga 19,60±2,79
•Densitat de l’espiga 29,99±2,46
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 19,86±0,69
•Color de les barbes Negres a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 117,20±10,43
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 29,15
• Pes específic (g.) 0,580±0,0017
• Llargada de la llavor (mm. ) 8,5500±0,1338
•Amplada de la llavor(mm. ) 3,4080±0,3217
•Relació llargada/amplada 2,568±0,2417
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/ planta ) 9± 1,63
•Producció (g. ) 268,36
• Rendiment (g./ g. Sembra) 53,67
•Sensibilitat cap
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ARGELÍ
BARBA BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,09±1,47
•Número d’espiguetes per espiga 19,80±2,59
•Densitat de l’espiga 26,27±3,18
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 13,18±6,61
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 103,40±2,88
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 25,56
• Pes específic (g.) 0,0455±0,0024
• Llargada de la llavor (mm.) 6,7760±0,3031
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0240±0,1864
•Relació llargada/amplada 2,2472±0,1615
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 8,50± 5
•Producció (g.) 200,87
• Rendiment (g./ g. Sembra) 40,174
•Sensibilitat No
BARBA BLANC
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MAMENTO Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 12,98±1,00
•Número d’espiguetes per espiga 27±0,49
•Densitat de l’espiga 20,33±3,08
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 17,00±0,12
•Color de les barbes Vermell a marró
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 157,20±1,41
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 21,42
• Pes específic (g.) 0,0468±0,0014
• Llargada de la llavor (mm.) 7,4020±0,1516
•Amplada de la llavor (mm.) 3,2260±0,1516
•Relació llargada/amplada 2,2983±0,2149
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9± 1,15
•Producció(g.) 207,84
• Rendiment (g./g. sembra) 41,56
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MAMENTO
MORTOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 7,49±1,62
•Número d’espiguetes per espiga 22±2,00
•Densitat de l’espiga 31,05±5,57
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 11,05±1,34
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 131,92±8,02
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 24,29
• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020
• Llargada de la llavor (mm.) 7,0480±0,3268
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3620±0,1866
•Relació llargada/amplada 2,0995±0,1125
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges ( tiges/planta) 8±1,83
•Producció(g.) 139,04
• Rendiment (g./g. sembra) 27,80
•Sensibilitat No
MORT
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE CANYA BUIDAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,57±1,48
•Número d’espiguetes per espiga 22,20±0,84
•Densitat de l’espiga 27,46±3,04
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 15,31±1,07
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 106,40±12,84
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 27,86
• Pes específic (g.) 0,0433±0,0026
• Llargada de la llavor (mm.) 7,2860±0,3002
•Amplada de la llavor (mm.) 3,6360±0,2655
•Relació llargada/amplada 2,0155±0,2120
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta 3,75±0,96
•Producció(g.) 254,27
• Rendiment (g./g. sembra) 50,85
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE CANYA BUIDA
XEIXAOrigen: CRF Nom científic: Triticum aestivum
Espiga•Longitud (cm.) 11,00±2,03
•Número d’espiguetes per espiga 20,20±1,33
•Densitat de l’espiga 17,89±1,00
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) Sense barbes
•Color de les barbes
•Rugositat de les barbes
Planta•Altura (cm.) 110,20±8,44
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 18,04
• Pes específic (g.) 0,0385±0,0012
• Llargada de la llavor (mm.) 6,9500±0,5316
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0400±0,4756
•Relació llargada/amplada 2,3567±0,5818
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/plata) 14,75± 3,30
•Producció(g.) 271,42
• Rendiment (g./g. sembra) 54,28
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
XEIXA
Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)
Sec 10,5
humit 30,2
•Sodi (mg/Kg) 33
•Calci(mg/Kg) 350
•Ferro(mg/Kg) 39
•Fibra alimentaria (%) 12,68
•Matèries grasses brutes (%) 1,71
•Hidrats de carboni 54,45
Sucres totals com glucosa(%) 2,98
Midò(%) 51,47
Humitat(%) 13,39
Alveograma de Chopin
Extensibilitat L(mm) 113,0
Tenacitat P(mm H2O) 23,1
Inflament G(mm H2O) 23,7
Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,20
Força panificadora (E-4 Joules) 49
Índex d’elasticitat (s.u) 0,29
ALEMAN VELLÓS Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,74±1,22
•Número d’espiguetes per espiga 23,60 ±2,30
•Densitat de l’espiga 25,96 ± 3,25
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,13 ± 1,73
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 129,40 ± 7,37
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 24,24
• Pes específic (g.) 0,0466 ±0,0041
• Llargada de la llavor (mm) 7,3380 ±0,3534
•Amplada de la llavor(mm) 3,4860 ±0,3042
•Relació llargada/amplada 2,1216 ±0,2540
Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,5±2,38
•Producció (g.) 275,32
• Rendiment (g./ g. sembra) 55,064
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ALEMAN VELLÓS
BARBAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,06±1,58
•Número d’espiguetes per espiga 23,80±3,03
•Densitat de l’espiga 9,83±4,642
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,68±1,43
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 129,70±11,41
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 24,95
• Pes específic (g.) 0,0382±0,0052
• Llargada de la llavor (mm.) 7,3420±0,3004
•Amplada de la llavor (mm.) 3,1040±0,2411
•Relació llargada/amplada 2,3812±0,2680
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 7,50±1,91
•Producció (g.) 299,77
• Rendiment (g./g. sembra) 59,95
•Sensibilitat No
BARBA
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)
Sec 8,5
humit 23,2
•Sodi (mg/Kg) 37
•Calci(mg/Kg) 480
•Ferro(mg/Kg) 50
•Fibra alimentaria (%) 12,51
•Matèries grasses brutes (%) 1, 44
•Hidrats de carboni 54,90
Sucres totals com glucosa(%) 3,18
Midò(%) 51,72
Humitat(%) 13,41
Alveograma de Chopin
Extensibilitat L(mm) 105,0
Tenacitat P(mm H2O) 28,6
Inflament G(mm H2O) 22,8
Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,27
Força panificadora 2h(E-4 Joules) 65
Índex d’elasticitat (s.u) 0,27
GRIEGOOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,48±1,66
•Número d’espiguetes per espiga 21,00±1,73
•Densitat de l’espiga 22,43±2,34
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Glabra
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 13,00±0,56
•Color de les barbes Blanc
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm. ) 115,00±3,46
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 11,86
• Pes específic (g. ) 0,0428±0,0042
• Llargada de la llavor (mm. ) 7,0820±0,5448
•Amplada de la llavor (mm.) 3,1880±0,3884
•Relació llargada/amplada 2,2585±0,4132
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 6,25±1,50
•Producció (g.) 36,06
• Rendiment (g./g. sembra ) 7,21
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 141
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
GRIEGO
MOLLAROrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,20±0,2
•Número d’espiguetes per espiga 21,40±2,70
•Densitat de l’espiga 27,27±2,88
• Color de la gluma Blanc
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 19,86±0,62
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 120,20±9,01
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 28,44
• Pes específic (g .) 0,0562±0,0035
• Llargada de la llavor (mm.) 7,3740±0,3229
•Amplada de la llavor (mm.) 3,0480±0,2481
•Relació llargada/amplada 2,4362±0,2730
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 13±4,16
•Producció (g.) 223,35
• Rendiment (g./g. sembra) 44,67
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 133
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
MOLLAR
VALENCIÀ BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 8,55
•Número d’espiguetes per espiga 24,00±1,41
•Densitat de l’espiga 29,41±1,39
• Color de la gluma Vermell/marró
•Vellositat de la gluma Vellós
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,08±0,40
•Color de les barbes Vermell a marro
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 110,80±8,02
Llavor•Color llavor Blanc
• Pes de 500 llavors (g.) 26,56
• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020
• Llargada de la llavor (mm.) 7,0480±0,3268
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3620±0,1866
•Relació llargada/amplada 2,0995±0,1125
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 4±1,15
•Producció(g.) 132,42
• Rendiment (g. /g. sembra) 26,48
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
VALENCIÀ BLANC
VALENCIÀ DE GRA VERMELLOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum
Espiga•Longitud (cm.) 9,16±1,24
•Número d’espiguetes per espiga 22,20±0,84
•Densitat de l’espiga 25,21±2,78
• Color de la gluma Lila a gris/negre
•Vellositat de la gluma Pubescent
Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 16,96±2,41
•Color de les barbes Negre a la base
•Rugositat de les barbes Aspra
Planta•Altura (cm.) 119,50±3,37
Llavor•Color llavor Vermell
• Pes de 500 llavors (g.) 24,23
• Pes específic (g.) 0,0434±0,0029
• Llargada de la llavor (mm.) 7,2680±0,3152
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3600±0,4287
•Relació llargada/amplada 2,1999±0,3657
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tijes (tijes/planta) 6,5±1,29
•Producció(g.) 128,37
• Rendiment (g./g. sembra) 25,67
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 178
•Cicle Llarg
VALENCIÀ DE GRA VERMELL
CIVADA MALLORQUINAOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa
Planta
•Altura (cm.) 106,60±10,24
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Erecte
• Número d’espiguetes per panícula 1,76±0,33
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 3,25±0,72
•Vellositat nusos Dèbil
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de arestes Dèbil
Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,83±2,42
• Pes específic (g.) 0,0355±0,0014
• Llargada de la llavor (mm.) 15,5680±0,4884
•Amplada de la llavor (mm.) 2,4220±0,1112
•Relació llargada/amplada 6,4363±0,2980
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Gris
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,50 ±2,65
•Producció(g.) 266,2
• Rendiment (g./g. sembra) 53,20
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 194
•Cicle Llarg
CIVADA MALLORQUINA
CIVADA NEGREOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa
Planta
•Altura (cm.) 115,75±3,50
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Semi erecte
• Número d’espiguetes per panícula 2,15±0,34
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 4,08±0,52
•Vellositat nusos Glabra
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de les arestes Dèbil
Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,56
• Pes específic (g.) 0,0440±0,0053
• Llargada de la llavor (mm.) 17,0640±1,0241
•Amplada de la llavor(mm.) 2,7600±0,2930
•Relació llargada/amplada 6,2310±0,6570
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Gris
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig
•Goixament de les tijes (tijes/planta) 9±2,16
•Producció(g.) 97,75
• Rendiment (g./g. sembra) 19,55
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 129
• Dies fins a maduració 166
•Cicle Llarg
CIVADA NEGRE
CIVADA ROSSAOrigen: CRF Nom científic: Avena bysantina k koch
Planta
•Altura (cm.) 105,00±7,31
Panícula•Forma de la panícula Equilateral
•Disposició de la panícula Penjat
• Número d’espiguetes per panícula 2,08±0,36
•Número de llavors per espigueta 2
•Disposició de l’espigueta Penjant
Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 3,72±0,69
•Vellositat nusos Glabra
•Angle de la fulla bandera Agut
•Vellositat de les fulles inferiors Glabra
•Enrotllament fulles Tendència
Arestes
•Tipus aresta Geniculada
•Número i consistència de les arestes Escassa
LlavorPes de 500 llavors (g.) 17,27±2,64
• Pes específic (g.) 0,0445±0,0024
• Llargada de la llavor (mm.) 17,3080±0,5073
•Amplada de la llavor (mm.) 2,6440±0,2840
•Relació llargada/amplada 6,6271±0,9429
•Coberta de la llavor Vestit
•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat
•Color de la lema Groc
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,75±1,50
•Producció(g.) 267,90
• Rendiment (g./g. sembra) 53,58
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 194
•Cicle Llarg
CIVADA ROSSA
ORDI MALLORQUÍOrigen: CRF Nom científic: Hordeum vulgare
Espiga•Longitud (cm) 7,02±0,68
•Densitat de l’espiga (mm.) Mitja 3,74±0,20
•Número de carreres 4
•Número de triplets d’espiguetes per espiga 16,4±1,52
•Numero de llavors per espigueta 3
•Vellositat del raquis Pèls curts
Arestes•Longitud de les arestes (cm.) 13±1,55
•Rugositat de les arestes Aspra
•Relació aresta espiga Més llargues
Planta•Altura (cm.) 78,1±3,44
•Pigmentació del tall Lila a la part basal
Llavor•Color llavor Blanca
•Color lema Blanca a marro
•Dentat dels nervis laterals Presència de dents
•Coberta de la llavor Coberta
•Pes de 500 llavors (g.) 23,54
•Pes específic (g.) 0,0475±0,0036
• Llargada de la llavor (mm.) 11,9140±0,8766
•Amplada de la llavor (mm.) 3,3140±0,2527
•Relació llargada/amplada 3,5951±0,4017
Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig
•Goixament de les tiges (tiges/planta) 5,5±2,38
•Producció(g.) 93,60
• Rendiment (g./g.sembra) 18,72
•Sensibilitat No
Fenologia
•Dies fins a espigat 125
• Dies fins a maduració 207
•Cicle Llarg
ORDI MALLORQUÍ
ANNEXA
INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.
Caracterització de varietats autòctones d’extensius de les Illes Balears.
Gemma Vilà Barbosa DNI: 40341005V Desembre 2010.
-
ANNEXA 2
INDEX
INDEX .......................................................................................................................... 2 ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP ....................................... 3 ANNEXA 2. DADES CLIMÀTIQUES DE LA PARCEL·LA EXPERIMENTAL .................................... 6 ANNEXA 3. DADES EDAFOLÒGIQUES DE LA PARCEL.LA EXPERIMENTAL .............................. 7 ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA CARACTERITZACIÓ. ................. 12
Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats tous Triticum aestivum. 12 Descriptors de les varietat de Civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k. ...................... 15 Descriptors de les varietats d’Ordi , Hordeum vulgare .................................................. 19
ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS CEREALS DEL UPOV. 22
CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS ............................................................................ 22 CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES ......................................................................... 25 CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS ............................................................................ 26
ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT BARBA I BLAT XEIXA. ....................................................................................................................... 29 ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS CEREALÍSTIQUES DE MALLORCA.................................................................................................................. 33
-
ANNEXA 3
ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP
GUIÓ DE L'ENTREVISTA_______________________________
Dades de la finca
- DATA DE MOSTREIG:
- Nom de la finca:
- Municipi:
- Polígon: Parcel·la:
- Altitud:
- Varietats locals que es cultivin a la finca:
- Inscrit al Consell Balear d' Agricultura Ecològica:
Dades agricultor
- Nom i llinatges:
- E-mail i/o telèfon:
- Edat i sexe.
- Nombre de persones i temps de dedicació?
- Lloc d’ origen.
- Règim de propietat.
- Anys de dedicació a l'agricultura
- Dedicació a temps parcial o complet.
-
ANNEXA 4
ESPECIE n0 CODI_____________DATA DE MOSTREIG________
- El nom o noms de la varietat
- Núm. d’anys que cultiven aquesta varietat
- D'on varen obtenir la llavor
- On la compra
- Característiques morfològiques (color , forma, textura)
DADES AGRONÒMIQUES
Dates i dades del sembra i collita:
Superficies cultivada
Sistema de sembra (kg/ha)
Dates Sembra:
Dates Collita:
Data que treu espiga:
Rendiment aproximat (Kg/ha).
- Tractaments fitosanitaris i rusticitat
- ÉS fan tractaments fitosanitaris.
- Com reacciona (en el camp i emmagatzemat) davant:
- ANYS SECS
- PLAGUES
- MALALTIES
- FORTES PLUJES
- SÒLS POBRES
- ALTRES
Maneig (Reg i fertilització)
- Teniu en compte el cicle de la lluna i/o el
santoral
- Es fan rotacions,quines.
- Regadiu o secar
- S'abona i com
- Característiques de la terra
- Utilitats , sistema de conservació i
multiplicació de la llavor.
- Utilitat del gra.( farina per animal, farina
per pa, consum propi o es ven...)
- utilitat de la palla:
- Sistema de multiplicació
- Sistema de conservació:
gra color forma
espiga
aresta
canya
Fillols per grà
altres
-
ANNEXA 5
OPINIÓ:
Perquè s’utilitza aquesta llavor i no una altra?
Quines qualitats positives i negatives destacaríeu d’aquesta varietat?
Perquè cultiveu les varietats locals i quina importància tenen?
Creieu que podem trobar les varietats locals a molts de camps de Mallorca?
Penseu que fan falta mitjans per poder obtenir més fàcilment les varietats locals i rebre
informació d' elles mateixes?
Esteu al cas de l'existència del banc de llavors del Jardí Botànic i de la Conselleria? Quina
opinió teniu respecta el bancs de llavors ex-situ? I de la conservació de llavors in-situ?
Us agradaria poder intercanviar llavors amb altres pagesos i estaríeu disposats a col·laborar-
hi?
De quines varietats estaríeu disposats a fer llavor per intercanviar?
Coneixeu el llistat de les varietats en risc d’erosió genètica creat exposat al BOIB núm.
g) Conductivitat elèctrica (1:5; 25 ºC; CE), pH actual (pHH2O 1:2,5) i pH potencial (pHKCl 1:2,5).
Capa (cm)
CE (S/cm)
pHH2O pHKCl
0-25 124,0 8,5 7,9
25-70 118,0 8,6 7,8
h) Coeficient d’Expansió Lineal (CEL) i Index d’Estabilitat Extructural (IEE).
Capa (cm)
CEL (mm/m)
IEE (g/kg)
0-25 0,0 329,1
25-70 59,3 812,2
i) Densitat real (Dr) de la terra fina (TF) i dels elements grollers (EG), densitat aparent (Da) i porositat.
Capa (cm)
Da (kg/m3)
Dr TF (kg/m3)
Dr EG (kg/m3)
Porositat (L/m3)
- - - - -
j) Aigua retinguda a capacitat de camp (Hm -33 kPa ), elements grollers presents a les mostres on s’ha determinant la capacitat de camp (EG) i aigua retinguda per la terra fina a punt de marciment permanent (Hm TF -1500 kPa). Resultats expresats
en g/kg.
Capa (cm)
Hm -33 kPa
EG -33 kPa
Hm TF -1500 kPa
0-25 94,2
25-70 92,8
-
ANNEXA 11
k) Aigua retinguda en volum (mm/m). Capacitat de camp, punt de marciment permanent i aigua útil (AU). Resultats corregits en funció dels elements grollers.
Capa (cm)
Hv -33 kPa
Hv -1500 kPa
AU (-33 - -1500 kPa)
- - - -
l) Aigua retinguda (mm). Resultats corregits en funció dels elements grollers.
Capa (cm)
Aigua -33 kPa Aigua -1500 kPa
AU (-33 - -1500 kPa)
- - - -
-
ANNEXA 12
ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA
CARACTERITZACIÓ.
Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats
tous Triticum aestivum.
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF
CODI UPOV
TIPUS DE CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI
FELOÒLGIC PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN
número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN
número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel·la
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN
75-92 valor mig de 5 plantes
triades a l atzar, des del
sòl fins la última espiga
sense incluïr les arestes.
Magnitud: centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29
1. Postrat
2. Mig
3. Erecte
D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES
BRUG QL
1. Aspres
2. Llises
D.7 COLOR DE LES BARBES
BCOL Ad/22 Ql
Prendre de referència el
valor amb més representació
en 5 plantes triades a
l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc
2. Negre a la base
3. Negres(gris negre per
sp.spelta)
4. Vermelles a marrons
D.8 LONGITUD DE LES BARBES
BLON Ad/14 QN
valor mig de les 5 espigues
principals triades a l atzar
mesurat en el terç central
de l espiga. Magnitud:
centímetres.
1. Absència
2. Semi aristades 1=3cm
3. aristades 3=8 cm
-
ANNEXA 13
4. arestes llargues 8cm
D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ELON Ad/23 QN
Valor mig de la longitud de
l'espiga de 5 espigues
principals mesurades des de
la base (sense espiguetes
estèrils) fins a la part
apical (sense incloure
arestes).Magnitud:
centímetres. Material: Peu
de rei.
D.10 DENSITAT DE LES ESPIGUES
EDEN Ad/27 QN/ QL
Valor mig de 5 espigues triades
a l'atzar. Des de l'inici,
incloent les espiguetes
estèrils, fins la base de
l'espigueta apical.D=((n-
1)*100)/L n=número
d'espiguetes L= Longitud del
raquis. magnitud:mil.límetres.
3.laxa <20
5.mitja 20-25
7.densa 25-31
9.molt densa>31
D.11 NÚMERO D'ESPIGUETES PER
ESPIGA
EESPNUM Ad/27 QN
Valor mig de 5 espigues
triades a l'atzar. Número
total d'espiguets excloent
les basals estèrils.
D.12 VELLOSITAT DE LA GLUMA
GVELL Ad/20 QL
Agafar de referència la
gluma inferior del terç
central de l'espiga.
1. Glabra
2. Pubescent
3. Vellosa (pels molt
llargs)
-
ANNEXA 14
D.13 COLOR DE LA GLUMA
GCOL QL
Prendre de referència el
valor amb més representació
de 5 plantes triades a
l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc
2. Vermell/marró
3. Púrpura a gris negre
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
SCOL Ad/30 QL
A partir de la prova del Na
OH.
Col·locar les llavors dins
una placa Petri junt amb
25ml d’Anoa al 5 % durant 60-90 min. Els grans
vermells tornen marrons
ataronjats. Els blanc tornen
grocs.
4. Blanc
5. Vermell (vermell marró
per sp.spelta)
6. Púrpura
7. Gris ( per sp.spelta)
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA
LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en
grams del pes de les 10
llavors. Calcular el pes
específic d'1 llavor.
Material: balança de
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada
de 5 llavors triades a
l'atzar. Magnitud:
mil.límetres. Material: Peu
de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig
de llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.46 RENDIMENT
QN
Rendiment = g producció
total/ g sembrats
-
ANNEXA 15
Descriptors de les varietat de civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k.
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF
CODI UPOV
TIPUS DE
CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI FENOLÒGIC
PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel·la
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, des del sòl fins la
última espiga sense incloure
les arestes. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29
1. Postrat
2. Mig
3. Erecte
D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES
AHIJAM QN 50-59
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar del nombre de tiges
amb espiga per planta.
D.21 DIÀMETRE DEL TALL
TDIA QN Valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, del diàmetre del
terç mig del tall. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.22 ENROTLLAMENT DE
LES FULLES
HENR QL 50-59
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. absència
2. Tendència
3. Acusat
D.23 VELLOSITAT NVELL Ad/7 QL 60-65 Prendre de referència el valor
-
ANNEXA 16
DELS NUSOS
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.24 ANGLE DE LA FULLA BANDERA
HBANANG Ad/4 QL 45-49 Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Agut
2. Recte
3. Obtús
D.25 VELLOSITAT DE LES FULLES INFERIORS
HINFVELL Ad/2 QL 25-29 Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.26 FORMA DE LA PANICULA
PAFOR Ad/8 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Unilateral
2.Equilateral
D.27 DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA
PADIS Ad/9 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1.Penjant
2.Semierecte
3.Erecte
-
ANNEXA 17
D.28 DISPOSICIÓ DE LES
ESPIGUETES
ESDIS Ad/10 QL 70-75
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1.Penjant
2.Semierecte
3.Erecte
D.29 COLOR DE LA LEMA
LCOL Ad/20 QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
plantes triades a l’atzar. 1. Blanc
2. Groc
3. Gris
4.Vermell
5.Negre
6.Altres
D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA DE LES ARESTES
ANUM Ad/18 QL
Valor mig del número d'arestes
per espigueta, de 5 panícules
de 5 plantes triades a
l'atzar. 1. Sense arestes
2. Arestes escasses
3. Arestes dèbils
4. Arestes fortes i nombroses
D.31 TIPOS D'ARESTA
ATIP QL
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1.Recte
2.Geniculada
D.32 CUBERTA DEL GRA
GCUB Ad/17 QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1. vestit
2. Despullat
D.33 VELLOSITAT GVELL Ad/22 QL
-
ANNEXA 18
DE LA PART BASAL DEL GRA
Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar. Material:Lupa. 1. Glabra
2. Dèbil
3. Moderat
4. Acusat
D.34 NÚMERO DE LLAVORS PER ESPIGUETA
SNUMESP QN Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar, del número de
llavors per espigueta.
D.35 NÚMERO D'ESPIGUETES PER
PANÍCULA
PNUMESP QN Valor mig del número
d'espiguetes per panícula, de
5 panícules de 5 plantes
triades a l'atzar.
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA
LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en grams
del pes de les 10 llavors.
Extreure el pes específic d'1
llavor. Material: balança de
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de 5
llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig de
llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.46 RENDIMENT QN
Rendiment = g producció total/
g sembrats
-
ANNEXA 19
Descriptors de les varietats d’ordi , Hordeum vulgare
CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER
CODI CRF CODI UPOV
TIPUS DE CARÀCTER
CODI UPOV ESTADI FENOLÒG
IC PLANTA
MATERIAL I MÈTODES
D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT
DESP Ad/5 QN número de dies des de la
sembra fins que mitja espiga
surt de la baina en el 50 de
les plantes de la parcel·la.
D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ
DMAD QN número de dies des de la
sembra fins que es manifesta
madures el 50% de plantes de
la parcel.la.
D.3 ALTURA DE LA PLANTA
PALT Ad/12 QN 80-92 valor mig de 5 plantes triades
a l atzar, des del sòl fins la
última espiga sense incloure
les arestes. Magnitud:
centímetres.
Material:cinta mètrica.
D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT
HCRE Ad/3 QL 25-29 3. Postrat
5. Mig
7. Erecte
D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES
AHIJAM QN 50-59
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar del nombre de tiges
per planta.
D.9 LONGITUD DE L'ESPIGA
ELON Ad/16 QN
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar de la longitud de
l'espiga des del nus basal de
l'espiga fins l'àpex de
l'última espiga.
D.10 DENSITAT DE L'ESPIGA
EDEN Ad/16 QN
Valor mig de 5 plantes triades
a l'atzar. Ve determinada per
la longitud dels artejos del
raquis. Es mesuren els artejos
de la part central de
l'espiga. Material: Peu de
rei. 3.
Laxa ( >4mm)
5. Mitja (2-4m)
7. Densa (<2mm)
D.14 COLOR DE LA LLAVOR
SCOL QL Prendre de referència el
valor amb més representació en
5 llavors de 5 plantes triades
a l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc
2. Blau
3. Negre
4. Altres
D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR
QN Fer 5 pesades diferents de
10 llavors per cada pesada.
Calcular el valor mig en grams
del pes de les 10 llavors.
Extreure el pes específic d'1
llavor. Material: balança de
-
ANNEXA 20
precisió.
D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR
QN El valor mig de la llargada de
5 llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR
QN
El valor mig de l'amplada de 5
llavors triades a l'atzar.
Magnitud: mil.límetres.
Material: Peu de rei.
D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA
LLAVOR
QN
Quocient entre el valor mig de
llargada i el valor mig
d'amplada de la llavor.
D.29 COLOR DE LA LEMA
LCOL QL Prendre de referència el valor
amb més representació en 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc a marró
2. Lila a negre
D.36 PIGMENTACIÓ TALL
TPIG QL 50-59 Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
plantes triades a l’atzar. 1.Verd
2.Lila(solament basal)
3.Lila(meitat o més)
D.37 NÚMERO DE CARRERES
CNUM Ad/13 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espigues triades a l’atzar. 1.sis carreres
2.dos carreres amb flors
laterals estèrils
D.38 DENTAT DELS NERVIS LATERALS
INTERNS DE LA LEMA
LDENNER Ad/25 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. 1.Ausent
2.Presència de dents
D.40 RUGOSITAT DE LES ARESTES
ARUG Ad/22 QL
Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
arestes de 5 plantes triades a
l’atzar. 3. llisa( més de 5cm llisos a
la base) 5.
Intermèdia( menys de 5 cm
llisos a la base) 7.
àspra( vellositat completa)
-
ANNEXA 21
D.41 LONGITUD DE LA GLUMA EN
RELACIÓ AL GRA
GLON A/21 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espiguetes de 5 plantes
triades a l’atzar. Material: Peu de rei.
1. Mes curtes
2. Aproximadament iguals
3. Més llargues
4. Bastant més llargues( 2
vegades)
5. Molt més llargues( com la
lema)
D.42 VELLOSITAT DE LA RAQUILLA
RVELL QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
espigues de 5 plantes triades
a l’atzar. Matèria: Lupa. 1. Pèls curts
2. Pèls llargs
D.43 CUBERTA DE LA LLAVOR
SCUB Ad/23 QL Prendre de referència el valor
amb més representació de 5
llavors de 5 plantes triades a
l’atzar.
D.44 NÚMERO DE TRIPLETS
D'ESPIGUETA/ESPIGA
ENUMTRI QN valor mig dels triplets
d'espigetes estimats en 5
espigues principals triades a
l'atzar,utilitzar les espigues
que s'han valorat en el D.9.
D.45 NÚMERO DE LLAVORS/ESPIGA
ELLNUMSEM QN valor mig del número de
llavors per espigueta
obtingudes de la part central
de l'espiga,estimats en 5
espigues principals triades a
l'atzar.
D.46 RENDIMENT QN Rendiment = g producció total/
g sembrats
QN Caràcter quantitatius
QL Caràcter qualitatiu
-
ANNEXA 22
ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS
CEREALS DEL UPOV.
CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS
-
ANNEXA 23
-
ANNEXA 24
-
ANNEXA 25
CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES
-
ANNEXA 26
-
ANNEXA 27
-
ANNEXA 28
CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS
-
ANNEXA 29
-
ANNEXA 30
-
ANNEXA 31
ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT
BARBA I BLAT XEIXA.
ANÀLISI DE BLAT XEIXA
-
ANNEXA 32
ANÀLISI DE BLAT BARBA
-
ANNEXA 33
ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS