Canvis socials i educació intercultural

Guida Al·lès Pons. http://basessociologiques.blogspot.com

Vivim el final dún cicle històric?

Quina relació hi tenen les noves diàspores migratòries?

Com es construeix la identitat a les societats multiculturals?

Com afrontar des de l’escola les noves necessitats?

Avui existeix un ampli consens en afirmar que vivim al final d'un cicle històric, que ens movem entre dos móns, un que mor i un que just acaba de començar. Però no coneixem l'abast ni la durada d'aquesta crisi. On ens portarà?. SerSeràà una crisi de creixement?. O una crisi de creixement?. O entrarem en un cicle de decadentrarem en un cicle de decadènènccia ia cultural?.cultural?. Quan de temps durarà aquesta incertesa?.

En tres generacions= quatre models socials

Societat premoderna. O preindustrial. La vida lligada al camp i als cicles de la naturalesa. Els senyors i els criats.

Societat moderna o industrial, sínicia amb la Revolució industrial i la Il·lustració (s. XVIII). Societat postmoderna, comença amb la crisi econòmica dels anys 70 als països rics i marca línici de la desconfiança en el progrés.

Modernitat líquida, sorgeix els anys 80 com a resultat de les xarxes globals que han configurat internet i les NTIC. Es consolida a partir del 1991 (caiguda mur de Berlín)= Globalització del sistema capitalista i extensió del parlamentarisme democràtic.

Guida Al·lès Pons. http://basessociologiques.blogspot.com

Quan els nostres pares eren petits van ser educats dins un entorn proper (família, amics, poble o ciutat) que tamisava la influència de l’entorn social (mitjans de comunicació, publicitat). Aquest entorn proper estava conformat per un sistema de creences i hàbits que es transmetien de pares a fills de forma estable. Hi havia un consens ètic, centrat en la fe en el progrés, la feina i l’esforç, i tots els estaments de l’entorn proper enviaven els mateixos missatges, fet que provocava d’una banda que les mancances educatives familiars estiguessin compensades per l’entorn immediat (vesins, amics, associacions, poble), i de l’altra que no fos necessari tenir molta creativitat pedagògica per assolir l’èxit educatiu. la dedicació dels pares a léducació dels fills no era un factor tan decisiu com ho és actualment.

El món dels nostres pares era el món modern o industrial.

El món dels nostres pares. El món modern

En canvi, els nostres fills i filles creixen en un món en el qual l’entorn global forma part de l’entorn proper, i són educats per emissors anònims que provenen de les xarxes globals tant com de la família o l’escola. Avui, el jove dialoga amb l’entorn global sense filtres familiars o de l’entorn proper. Augmenten tant les possibilitats d’aprendre com la desprotecció ètica. Per tant, l’acció educativa és més necessària que mai. Una acció educativa que ha de saber interpretar els canvis de la societat global que els educa. Aquesta societat s’anomena societat líquida o informacionalista.

El món dels joves. La modernitat líquida

Líqui…..què?

Modernitat líquida

Segons Zygmunt Bauman hem passat de la modernitat sòlida (=valors estables, consens ètic, institucions fortes –família, església, partits, nacions-) a la modernitat líquida, en la qual tots els espais que ajudaven a les persones a construir

la seva identitat han estat minats (= l’estructura familiar, les relacions amoroses, el sentiment de pertànyer a una nació o a una classe social, un lloc de treball estable i les ideologies transcendents).

Modernitat líquida

La vida líquida se caracteriza por no mantener ningún rumbo determinado, y por vivir en la precariedad y la incertidumbre porque nada mantiene mucho tiempo su forma (…..) La vida consiste en una serie de nuevos comienzos e incesantes finales. Procuramos que los finales sean rápidos e indoloros (…) Con el vivir líquido librarse de las cosas cobra prioridad sobre el adquirirlas

Zygmunt Bauman, Vida líquida, Paidós, BCN, 2006

La vida líquida se caracteriza por no mantener ningún rumbo determinado, y por vivir en la precariedad y la incertidumbre porque nada mantiene mucho tiempo su forma (…..) La vida consiste en una serie de nuevos comienzos e incesantes finales. Procuramos que los finales sean rápidos e indoloros (…) Con el vivir líquido librarse de las cosas cobra prioridad sobre el adquirirlas

Zygmunt Bauman, Vida líquida, Paidós, BCN, 2006

=Societat digital=Societat informacionalista (Manuel Castells): Les activitats de tots els àmbits de la vida es basen en la tecnologia de la informació organitzada (globalment) en xarxes informacionals, el centre de les quals és el processament de la informació=Societat del coneixement, en la que és necessari transformar la informació en coneixement per estar inclòs socialment (escletxa digital) i per a desinfoxicar-se. =Societat hipermoderna (Gilles Lipovetski), canvis vertiginosos, que no troben contrapoders ètics que s´hi oposin (església, partits….). Legitimació social del canvi.

Expressió de Zygmunt Bauman

HipermodernitatVolar més, viatjar més, treballar més

hores, guanyar més, divertir-se més, sortir més a sopar, comprar més, més contactes al mòbil, més coneixements en la superfície i pocs en profunditat.

(Vicente Verdú)

Exercici individual

ANOTAR cinc paraules que defineixin els CANVIS SOCIALS de la nostra generació respecte a les anteriors (pares i avis)

(PPOINT ANUNCIS)

Centre López Vicuña. http://basespsicologiques.blogspot.com

LÁngelus. Millet. 1845


LÁngelus. Dalí.




Cang Xin, Identity Exchange Series

http://basessociologiques.blogspot.com

Hesen

HesenCang Xin, Identity Exchange Series

Hesen


Hesen


La modernitat líquida

és multicultural i pluriidentitària

Bauman

Les relacions interculturals a les societats líquides

Roger Bartra


1. Globalització i caiguda dels grans relats

Léstructura social

Preind. Industrial Postindustrial Informacionalisme

Societat estamental

Societat de classes. Antagonisme entre la patronal i la classe obrera separades per les classes mitges i el funcionariat.

Desestructuració de la societat de classes. Causes:

1. Precarietat. Treball flexible. Formació contínua = desapareix la identitat professional de les classes mitges.

2. Immigrants que ocupen els llocs de lántiga classe obrera. Els llocs pitjor pagats i que ningú vol.

3. Universitaris mileuristes. Desclassament. Els treballadors no tenen consciència de classe sinó desig de consumir.

Quina nova societat apareixerà? Ningú ho sap

Font: Gil Calvo, E., La guerra continúa, El País, 3/3/07

Globalització

Globalització= aldea global. Les decisions que afecten el futur dels països ultrapassen la voluntat dels estats. Tenen més poder les instàncies multinacionals.

La circulació de la informació i les idees (internet). Cap govern pot REGULAR la circulació de la informació.

Canvi climàtic

Decisions econòmiques, ex: preu petroli , precarietat laboral (FMI, BM, grans corporacions)

Consum energètic. Un ciutadà americà consumeix 30 vegades més que un indi. Què passarà quan la India vulgui participar del benestar?

Escletxa digital: El mapa de la desigualtat no coincidirà amb el geogràfic nord/sud. Les societats súniformitzaran. Ser pobre no estarà tan condicionat per haver nascut al sud com per no haver tingut accés a léducació informacionalista.

Canvi tecnològic

Globalització econòmica

Globalització cultural, més interconnexió

Nova estructura social

Moviments alterglobalització: Fòrum Social Mundial

La globalització ha arribat lluny perquè és negativa: el comerç, les finances, el terrorisme... estableixen les seves lleis.

La globalització positiva ni tan sols s´ha començat a desenvolupar, consistiria en subjectar el poder, sotmetre’l a algun tipus de control polític, representació popular, tribunals legislatius.

Zygmunt Bauman. Léducació en un món de diàspores. Novembre 2008

Disponible a internet en vídeo i pdf.

Léscletxa digital. Dades de línforme de Nacions Unides sobre lé-govern a 191 països United Nations Global E-Government Readiness Report 2005

• Infraestructura en telecomunicacions: Corea ocupa el cinquè lloc mundial, i Espanya el 39.

• Participació ciutadana Singapur el 2n. Espanya ocupa el lloc 73 empatada amb Bolívia, Cabo Verde i Nigèria.

Augment de la indústria tecnològica a la Índia en 10 anys

Actualment la Índia produeix 200.000 informàtics a lány, els quals guanyen 545$/al mes mentre els informàtics americans que guanyen un 85% més van a látur. Aquest fenòmen va provocar ja fa 15 anys lémigració de cervells hindis als EUA, però actualment ha duit a léxternalització démpreses dels EUA a la Índia.

El món del treball i lóci

Preindustrial Industrial Postindustrial Informacionalisme

Sector primari. El camp, la mar, la naturalesa

Sector secundari: indústries

Sector terciari: serveis

NTIC

Treball= labor, càstig. Esclau= qui no disposa del seu temps.

Treball= dignitat, honor, esforç Max Weber. Hannah Arendt (els nous esclaus)

Treball= vocació Treball= plaer, aprenentatge, compartir coneixements (Pekka Himanen)

Oci= lligat als cicles naturals.

Oci= temps de descans i/o formació en funció de les jornades laborals

Oci= temps per a la diversió

Oci= temps per a la diversió/ láprenentatge/ la formació

Les relacions interculturals

Industrial PostindustrialInformacionalisme

Imperialisme etnocentrista. Imperialisme postcolonialRacisme cultural

Posibilitat de crear una nova civilització basada en el diàleg

S. XX: assimilació. No hi ha lloc per dues cultures diferents.

Els valors ètics i la religió


Hi ha una única religió que legitima lórdre social. Església i Estat sídentifiquen.

Separació Església/ Estat. Drets Humans de primera generació.

Drets Humans de segons generació: Drets civils i socials.

Drets Humans de tercera generació: drets individuals= la igualtat home/dona, els deficients....

La fe està lligada a una institució religiosa

Recerca espiritual personal. Consumisme religiós

Lácceptació del propi destí

L´honradesa La capacitat per disfrutar de la vida

Láutenticitat


Roger Bartra

Vídeo Trainspotting


2. La vida quotidiana, la identitat, les relacions.

Múltiples decisions


Acceptar el propi destí

Trobar el teu lloc en el món. Trobar el teu destí. Projecció en el futur.

Viure lávui. Hedonisme.

Desig de viure vàries vides una darrera láltre o a la vegada (second life)

La raó regeix la vida Les emocions controlen la vida.

Viure una doble vida no és honest. Es valora la lleialtat i la fidelitat.

Si no has tingut vàries vides ets vist com a limitat. Consumir no només objectes sinó canvis, instants, aventures i fins i tot persones.

Eufòria front felicitat

Font: Verdú, V, El futuro está en la piel, El País, 7/1/07

Font: Verdú, V, El futuro está en la piel, El País, 7/1/07

Es comparteix una afició amb uns i una conversació política amb altres…. La fragmentació de les relacions permet eludir el conflicte de les vertaderes relacions. Es busca una experiència surtida i substituïble.

Veure vídeo

Second Life

Múltiples relacions

SECOND LIFE

Múltiples relacions


Connexions personals profundes

Relacions lligades al treball

Relacions lligades a la diversió

Relacions temporals i fragmentació. Res és per a tota la vida. Ni família, ni parella ni amics íntims.

INTERNET= Cosmos de connexions interpersonals: Facebook, Fotolog, Messenger, Blogs, xats…..

Múltiples identitats

El maneig de la identitat, el repte del segle XXI

La identitat abarca…..

ConeixementsHabilitatsActituds, valors, creences

Neus Sanmartí

La identitat està lligada a la cohesió

social?

Si tota la societat educa, fa falta un relat per cohesionar-la?(vídeo La Ola)

El mercat ven identitat?

Com contruir la identitat des de l’escola en una societat pluricultural regida pel mercat global?

Com fer-ho si...

Abans: Identitat lligada al territori (família, església, escola)

Ara: Territoris sense identitat. (Sloterdijk, Societats de parets fines)

Quina música, quin menjar, quin oci, quin treball? (Joan Gómez)

Amb qui té més coses en comú un jove català, amb els seus pares o amb un jove japonès?

Com fer-ho si?...

Entenem la cohesió social com la possibilitat

d’un projecte col·lectiu i compartit de futuron es pugui viure des d’una certa diferència.Aquest plantejament implica valors iactituds compartits.

I, això no és fàcil d’aconseguir,sobretot tenint en compte que la nostra tradiciósocial i cultural ha fet de l’homogeneïtat un delstrets bàsics de la cohesió social.

Font: PLA LIC, Caixa déines 1.

CONSOLIDAR LA COHESIÓ SOCIAL, L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL I LA LLENGUA CATALANA, XAVIER BESALÚ, Universitat de Girona, Departament de Pedagogia. IGNASI VILA, Universitat de Girona, Departament de Psicologia

Abans: Identitats bloc= projecte per tota la vida. (Joan Gómez)

Ara: Moltes identitats múltiples i complementàries. (Amartya Sen, Identidad y violencia) : Ets a la vegada jueu, ateu, de dretes, britànic, jugador de futbol…..) J. L. Cebrián (El País, 17/09/06)

Identitats imposades

Identitats elegides

Com contruir la identitat des de l’escola en una societat pluricultural regida pel mercat global?

Identitat, escola i cohesió

social. Tres visions(veure presentació apart)


Roger Bartra

A vision of K-12 students today


3. L’educació i la forma d’aprendre.

Léducació

Veure vídeo ELS NENS VEUEN, ELS NENS FAN

Quants assassinats i agressions sexuals haurà vist un adolescent que ha mirat la

televisió al llarg de la seva vida durant una mitjana de

tres hores al dia?

40.000 assassinats i

3.000 agressions sexualsFont: R. Débray: "Transmetre et partager" a Le Monde de l´Éducation. Núm. 349, pàg. 30

MonereoNadius digitals, Emigrants

tecnològicsNADIUS Relativisme Coneixeme

nt distribuïtMúltiples llenguatges

EMIGRANTS Objectivisme Coneixement individual i compartimentat

Llengutatge verbal. Linial, seqüencial.

Nadius tecnològics, relativisme versus objectivisme

Mientras que para los emigrantes tecnológicos siempre han existido verdades universales, tanto de carácter científico como moral, que son en gran medida independientes de quienes las significan y que deben ser transmitidas obligatoriamente por las instituciones de educación formal,

los nativos digitales tienden a guiarse por la consigna de “depende todo depende”v: toda verdad es relativa y depende de quién, cuándo, cómo y porqué se asevera; en cualquier caso nunca es independiente del emisor ni del contexto en el que se emite.

Carles Monereo, La construcción virtual de la mente: implicaciones psicoeductivas, Interactive Educational Multimedia, 2004

Monereo. Riscos psicosocials de deixar l’alumne sol davant les TIC

Canvis en la forma de llegir

EscaneigNova cultura visual=

noves capacitats cognitives

Monereo. Riscos psicosocials de deixar l’alumne sol davant les TIC

Llibres o pantalles?

La cultura intensiva del llibre és substituïda per la cultura extensiva de les pantalles. Més imatges, més pel·lícules, més música, més informació. A la intensitat de látenció la substitueix látenció que patina, el que surfeja damunt la realitat.

Per què ens estranya que la major part de nens siguin diagnosticats d´hiperactivitat o de DÈFICIT DÁTENCIÓ?.

(Vicente Verdú)

Navegar o naufragar?

Si els nens fixessin látenció en quelcom concret no podrien entendre la totalitat. El món s´ha poblat de molts estímuls i la seva comprensió només és possible navegant, llegint superfícies. Tot intent de fer del llibre la primera referència cultural suposa ignorar el nou ordre

(Vicente Verdú)

Adell. Tipus de ment virtual que l’edumàtica pot impulsar

Han nascut en un món digital on necessiten saber crear, consumir,

remesclar i compartir materials uns amb els altres.

Lee Rainie, Director Pew Internet and American Life Project.

A les aules d’avui els alumnes fan una

pregunta un cop cada 10 hores.

When I go to school, I have to power down

Investigació de 1994, Graesser, Person, American Educational Research Journal.

Vídeo PAY ATTENTION.

Durant la carrera, ENVIEN O REBEN

més de 200.000 mails

Per què els acusem de no llegir?Són lectures amb tres R: rigor,

rellevància i relacions?.Daggett (2005) Successful schools. VÍDEO pay attention.

Adell. Tipus de ment virtual que l’edumàtica pot impulsar

Roser Canals

Roser Canals


Precarietat laboral

Múltiples identitats

Cohesió?

Velocitat

Pluralitat

Decisions

Documents de referència

* 1996. Informe Delors (pdf). La educación encierra un tesoro.

* 1997. Proyecto DeSeCo ((Definition and Selection of Competencies)

* 1999. Edgar Morin. Los siete saberes necesarios para la educación del futuro.

* 2002. Competencias clave. Eurydice

* 2004. Competencias clave para un aprendizaje a lo largo de la vida. Comisión Europea.

Respostes de l’escola als canvis socials

Canvis socials Respostes

Caiguda grans relats Construcció democràcia i cohesió social.

Pluralitat i fragmentació Capacitat per decidir, opinar , resoldre. Mirada ètica.

Velocitat i fragilitat (abandonar)

Educació en valors i ciutadania.

TIC, món global Treball en xarxa. Competència professional.

Societat 80/20 Educació inclusiva

Roser Canals

Propostes de lÚNESCOInforme Jacques Delors, 1996

1. Aprendre a conèixer. Atès que és difícil aprofundir en els coneixements, s´ha de compaginar una cultura general amb léstudi A FONS dúnn nombre reduït de matèries.

2. Aprendre a fer. No limitar láprenentatge a un únic ofici, sinó adquirir diverses competències.

3. Aprendre a ser. Tenir pensament propi i crític i capacitat de decisió personal

4. Aprendre a viure junts. Capacitat déntendre els altres, de participar i resoldre els conflictes a través del diàleg i la negociació.

ConeixementsHabilitatsActituds, valors, creences

Neus Sanmartí

Conclusió i debat

Com educar els joves perquè es puguin moure en un món.....?

laberíntic infoxicat

amb identitats fragmentades que estimula léufòria i les emocions

sensible al creixement interior i al patiment dels altres sense herois ni heroïnes

Quines formes déducar els permetran moure´s millor

en el món del futur?

Conclusió i debat