- 1. NDEXPg. UD Continguts1UD. 1Don ve el grec? Per a qu ens
serveix el seu estudi? Onest Grcia? Com era Grcia a lantiguitat?
Introduccigeneral.3UD. 2Com escrivien els grecs? On i quan va
sorgirlescriptura? Lalfabet i signes de puntuaci.9UD. 3Qu s un cas?
Qu vol dir que el grec s una llenguaflexiva? Qu s la concordana?
Com es construen engrec clssic les oracions copulatives? El verb i
elnominatiu.16 UD. 4Com es construen en grec clssic les
oracionstransitives? Com sexpressaven en grec els
complementsverbals? El genitiu, lacusatiu, el datiu i les
preposicions.26 UD. 5Com construen els grecs les oracions
complexes? Lesformes no personals del verb i la subordinaci en
grecclssic.32 UD. 6Les proposicions subordinades adjectives o de
relatiu.Els verbs contractes en . El participi.38 UD. 7Les
proposicions subordinades adverbials. El mode subjuntiui els verbs
contractes en .43 UD. 8Com feien les preguntes els grecs? I com
funcionaven lescomparacions? Els interrogatius. La primera i la
segonapersona. Els graus de ladjectiu.56 UD. 9Com sexpressava la
veu passiva en grec clssic?58 UD. 10 Com sexpressava el passat en
grec clssic? Limperfet ilaorist.67
2. I FonticaIVMorfologia nominalXXIII Les preposicionsXXVII
Morfologia verbalXXXVSintaxi 3. UD 1. Don ve el grec? Per a qu ens
serveix el seu estudi? On estGrcia? Com era Grcia a lantiguitat?
Introducci general.GRCIA1 4. Desprs dhaver vist la presentaci de
diapositives, contesta les segents preguntes:1.- Qu s lindoeuropeu?
Qu vol dir que s una llengua de reconstrucci?2.- Nomena algunes
llenges indoeuropees.3.- Quin s el testimoni ms antic de grec que
ens ha arribat? I de llat?4.- Per qu penses que s important
estudiar grec i llat? En quins aspectes creus quepodries aprofitar
el seu estudi? 2 5. UD 2. Com escrivien els grecs? On i quan va
sorgir lescriptura?Lalfabet i signes de puntuaci.Desprs de veure la
presentaci de diapositives, contesta les segents preguntes: 1. On
va sorgir lescriptura? 2. Explica els segents conceptes: a.
Escriptura pictogrficab. Escriptura sillbicac. Escriptura alfabtica
3. Don prov lalfabet grec? I el llat?3 6. 2. 1. AlfabetLalfabet
grec consta de 24 grafemes (lletres) amb forma majscula i
minscula:Majsc. Minsc. NomSo TranscripciA a Alfa aaB B beta bbG g
gammagu g/j ; nD d deltaddE e psiloneeZ z dsetads zH h etaeeQ q
zeta zth/t Ii iota iiK k kappakc, quL L lambda llM m mi mmN N ni
nnX x xi cs xO o micronooP p pi ppR r rhorrh/rS s sigmassT t tauttU
u psiloniF f fi fph/fC c ji jkh/c/ quY y psips psW w OmegaOo4 7.
2.2. Classificaci dels fonemes grecs:Consonants:a)
Oclusiveslabialsdentals GuturalsSonores Sordes aspirades b) Nasals,
, c) Lquides, d) Silbant/e) Dobles, , Vocalsa) SimplesLlarga
obertaLlarga tancadaBreu tancadaTimbre eTimbre oLlarga/breu oberta:
b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la s el segon element
deldiftong, es subscriu). 5 8. 2.3. Els signes grfics a) LaccentEl
grec clssic t un sol accent, de carcter musical, representat per
tres signes. nicament potanar sobre les tres darreres sllabes duna
paraula (o les dues, si la darrera s llarga).Agut: () sobre vocals
breus, llargues i diftongsGreu: (`) accent prosdic, de text (dins
duna oraci tota paraula amb accent agut en la darrerasllaba el
canvia per greu excepte davant de signe de puntuaci o encltica
paraula senseaccent propi).Circumflexe: () soles pot anar sobre
vocals llargues o diftongs. b) LesperitTotes les paraules que
comencen per vocal porten esperit, aspre () o suau (). Lesperit
suau noes pronuncia, laspre sona com una /h/ aspirada anglesa. Tamb
la - pot dur esperit aspre si espronuncia fort. c) Signes de
puntuaciEn grec sutilitza el punt i la coma igual que en les
nostres llenges. El punt i coma (;) equival aun signe dinterrogaci
i el punt alt () equival a dos punts o punt i coma.PRCTICA:1.-
Practica llegint en veu alta les segents paraules, desprs,
copia-les en
majscules.a[ggelo"jAqhna"ajndrovguno"ajntivdosi"aujtovnomo"
bakthrivagenealogiva grafikov"gumnavsiongunaivko"deuterologiva
e[legco" 6 9. zw/on hJdonhvqevrmh kavqarsi"ejnnevakaqevdralivqo"
manivanuvmfh ojfqalmov"paidagwgov"parabolhvrjuqmov"
sumpaqhv"suntavxi"uJpovqesi"fuvsi" yusikov"wjkeanov"w{ra2. Fes el
mateix amb les segents paraules, i passa-les a minscula. (Fixat que
lesparaules escrites en majscula no porten accents ni esperits). 7
10. 3. Tracta didentificar els segents noms propis:[Atla"
JElevnh[AgamevmnwnEujrwvphPavri"
Tavntalo"Qhseuv"JHrovdoto"Xevrxe"JIppokravth"ERMHSARHSZEUS
POSEIDWNDHMHTHRAFRODITHAPOLLWNARTEMISHFAISTOS AQHNA4. Tria un
fragment de qualsevol llibre (o un text de la teua invenci) i
tracta de transcriurelamb lalfabet grec. Desprs, prova a llegir en
veu alta el del teu
company._______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________8
11. UD. 3. Qu s un cas? Qu vol dir que el grec s una
llenguaflexiva? Qu s la concordana? Com es construen en grecclssic
les oracions copulatives? El verb i el nominatiu.1. EL GREC,
LLENGUA FLEXIVAEl grec s, com el llat, una llengua flexiva. Aix vol
dir que, dins loraci, les funcions decada paraula sn indicades per
la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.La paraula
grega o llatina est formada per una arrel amb valor semntic i
unaterminaci amb valor gramatical. Les paraules variables sn
substantius, adjectius,pronoms, article (que es declinen) i verbs
(que es conjuguen).Les diferents formes que presenta una paraula
segons la seua funci sintctica sn elscasos. El conjunt de casos
duna paraula s la declinaci.GrecIndoeuropeu LlatNominatiu Nominatiu
NominatiuVocatiu Vocatiu VocatiuAcusatiuAcusatiuAcusatiuGenitiu
Genitiu GenitiuAblatiu AblatiuInstrumentalLocatiuDatiu Datiu
DatiuCada cas realitza, bsicament, una funci a loraci. Els casos
grecs i les funcions querealitzen (de manera molt simplificada) sn
els segents:CASFUNCINominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu
delSubjecte (Pred)Vocatiu ApellaciAcusatiuComplement Directe (CD),
Predicatiudel CDGenitiu Complement del Nom (CN)Datiu Complement
Indirecte (CI)A ms, precedits de preposici, Acusatiu, Genitiu i
Datiu poden fer funci deComplement Cicumstancial (CC).9 12. 2. LA
CONCORDANA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT ORACI COPULATIVA = SUBJECTE
+ VERB COPULATIU + ATRIBUT 1. Subjecte i atribut van en nominatiu i
han de concordar en gnere i nmero. 2. El verb ha de concordar en
nmero i persona amb el subjecte. 3. Les oracions nominals pures sn
aquelles en les que no hi ha verb, solssubjecte i atribut. 4. Quan
una oraci copulativa no porta atribut, equival a una
oraciimpersonal, hi ha.LENUNCIATLenunciat s la presentacin de les
paraules gregues i la forma amb laqual apareixen al diccionari o
vocabulari. Lenunciat ens dna dades sobre lacategora gramatical de
la paraula (substantiu, adjectiu, verb) i la seua flexi(conjugaci o
declinaci). 1. Els SUBSTANTIUS senuncien mitjanant el Nominatiu i
el Genitiusingular, ms larticle entre parntesi (larticle ens indica
el gnere). 2. Els ADJETIUS senuncien amb el Nominatiu singular de
cada gnere. 3. Los VERBOS se enuncian con la primera persona del
singular del Presentde Indicatiu.3 NOMINATIU SINGULAR.3.1.- `O Zej
sti qej Omhroj nqrwpj stin1.3.2.- `H Afrodth st qej `Elnh nqrwpj
stin.3.3.- Zej kalj, ka Afrodth kal stin.3.4.- `H dkh nqrwpea ret
stin.3.5.- `O nqrwpoj ok qnatj stin. `O qej qnatj stin.3.6.- `O
ppoj ok stin nqrwpoj, ll zon.3.7.- T zon qnhtn stin10 13. 3.8.-
Qnhtj m nqrwpj stin, qnatoj d qej2.3.9. Completa el quadre del
NOMINATIU SINGULAR: MASCUL FEMENNEUTREARTICLEDESINNCIA -/-33.10.
Completa les segents oracions amb les desinncies correctes.. ____
.. _____ ____ .. ____ ___ .3.11. Retroversi: analitza i tradueix a
grec les segents oracions.A. Homer s mortal.B. Afrodita no s
mortal.C. El cavall s un animal.3.12. Escriu en majscules loraci
1.5.______________________________________________________________________________1
Algunes formes verbals acabades en , , poden afegir una anomenada
eufnica quan van a final de frase o davantduna paraula que comena
per vocal. La seua finalitat s evitar el hiat.2 mn... d larticle
acompanyat de mn, d sense sustantiu t un valor distributiu un
altre..3 Hi ha tres tipus de substantius femenins. Substantius en
pura (precedida de -, -, - ), - impura (precedida deconsonant
diferent de -, : nominatiu i acusatiu singular en - , genitiu i
datiu singular en - ) i temes en . 11 14. 4. NOMINATIU PLURAL4.1.-
`O Zej ka Afrodth qeo esin.4.2.- O qeo o qnhto ll qnato esin.4.3.-
`O nr ka gun nqrwpo esin. O nqrwpoi qnhto.4.4.- `H dkh ka lqeia
reta esin.4.5.- A reta kala esin.4.6.- T za qnht stin4.4.7.- Poll
za stin, t mn megla, t d mikr.4.8.- A Aqnai meglh plij esin.4.9.
Completa el quadre del NOMINATIU PLURAL:MASCUL FEMEN NEUTREARTICLE
DESINNCIA- --4.10. Escriu en majscules loraci
4.7._____________________________________________________________________________4.11.
Retroversi.A. Els dus sn immortals, per les persones sn mortals.B.
Els cavalls sn animals mortals.C. Les virtuts sn grans.4.12. Canvia
de nombre totes les paraules possibles.- O qeo qnato esin.- T zon
qnhtn stin- A reta kala esin.12 15. 4.13. Transcriu els segents
mots: Lesperit aspre () es transcriu >H interior de paraula
>H a final de paraula > /5. OMI ATIU SI GULAR I PLURAL. ELS
DEMOSTRATIUS.5.1. - `O mn dkaioj, d dikj stin.5.2.- Ode nr kalj ka
gaqj stin.5.3.- Hde gun kal ka gaq stin.5.4.- Tde t zon o kaln
stin, ll ascrn.5.5.- Ode o ppoi ok esn qnatoi ll qnhto.5.6.- Ode
nqrwpoj dkaij stin.5.7.- O pntej o nqrwpo esi dkaioi, ll o mn
dkaioi, o d dikoi.5.8.- A reta esi polla, a mn meglai, a d
mikra.5.9.- Ae mn t dkaia 5 kal, opote d ascr stin.3.10.- `O Omhroj
te ka `Elnh nqrwpo esin.4El subjecte plural neutre t, com en llat,
un sentit collectiu. Per aix pot concertar amb el verb en singular5
Adjetiu plural neutre sustantivat (amb article): t dkaia pot
traduir-se per all just, les coses justes.13 16. 5.11.- Completa la
taula dels demostratius:MASCULFEMENNEUTRESINGULARPLURAL 5. 12.
Completa:NOMINATIU SINGULARNOMINATIU PLURAL 5.13. Retroversi.A.
Estes persones i estos cavalls sn bonicsB. Els dus sn immortals,
per les persones sn mortals.C. La veritat s una virtut humana.D.
Estos animals no sempre sn bons.14 17. 5.14. Etimologia.Letimologia
s lestudi de levoluci de les paraules, pretn conixer el significat
primaridels mots a partir dels seus orgens. Els hellenismes sn
paraules en llenges modernesque provenen directament del grec
clssic i es composen a partir de la combinaci delexemes i morfemes
grecs.Pensa derivats en llenges modernes de les segents arrels
gregues:::::::5.15. Escriu en majscules loraci
5.8.______________________________________________________________________________15
18. UD. 4. Com es construen en grec clssic les oracions
transitives?Com sexpressaven en grec els complements verbals? El
genitiu, lacusatiu, el datiu i les preposicions.GENITIU COMPLEMENT
DEL NOMDE. 1. El genitiu sol anar davant del substantiu al que
complementa. Pot anarentre larticle i el substantiu. 2. Hi ha
alguns verbs que regeixen genitiu, en este cas, es tractaria
duncomplement de rgim verbal (C. Rgim). 3. Si va precedit de
preposici, far funci de Complement Circumstancial.1.- GENITIU1.1.-
Zej tn nqrpwn te ka tn qen patr ka rc stin.1.2.- `H G mthr tn qen
Olumpwn.1.3.- `H Aqhn tj sofaj ka lhqeaj qej stin.1.4.- Pollo mn tn
nqrpwn doloi tj donj, lgoi d tj retj.1.5.- Tn mn `Ellnwn nmoj krij
stin, tn d barbrwn trannoj, to dturnnou fboj: pntwn gr tn nqrpwn
krioj stin.1.6.- Ode o ndrej doloi tn basilwn esn, ll basilej tn
qen ka qejtj ngkhj.1.7.- Pntwn gr kura ngkh stn, ka to qeo ka to
ndrj ka tj gunaikj kato zou.1.8. Completa el segent quadre del GE
ITIU:MASCULFEMEN NEUTRESINGULAR-PLURAL -16 19. Article: MASCULFEMEN
NEUTRESINGULAR PLURAL1.9. Completa el segent
quadre:SINGULARPLURALNom. Nom.Gen.Gen.Nom.Nom. Gen.Gen.Nom.
Nom.Gen.Gen.Nom. Nom.Gen.Gen.1.10. Canvia a plural totes les
paraules que pugues.. .. .. .1.11. RetroversiA. Zeus s el pare dels
dus immortals.B. La pau s el principi de molts bens.17 20. C. La
por s el principi destos mals.1.12 Escriu en majscules loraci
1.4.______________________________________________________________________________1.13.
Transcripci>>LES PARTCULESLes partcules sn paraules
invariables (no es declinen) que connecten pargrafs,els modifiquen
o afegeixen matissos de sentit. s a dir, que equivalen als
nostresadverbis o conjuncions, segons el cas.Algunes de les ms
freqents sn:: conjunci copulativa (i) o de valor adverbial (tamb).
La correlaci es tradueix com (no sols sin tamb).: generalment
apareix unida a . Introdueix el primer element dunacoordinaci, per
no cal tradur-la.: t carcter restrictiu (almenys) per en respostes
a preguntes no cal tradur-la.: t valor ftic, sutilitza per
demostrar que sha ents alguna cosa(efectivament).: apareix sempre
com a segona paraula de loraci. Pot tradur-se per doncs,ja qu.: en
efecte, aix doncs, introdueix la conseqncia de loraci prvia.: pot
ser simplement copulativa o afegir un matis de contrast per, en
canvi. : per tamb: introdueix una primera part dun parell
dexpressions relacionades entreelles. Sol apareixer en correlaci: ,
que pot tradur-se com dunabanda de laltra.18 21. ORACI TRANSITIVA =
SUBJECTE + VERB TR + CD 2. El cas del CD s lACUSATIU. 3. Els verbs
a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del
verb). Fixat en les seues desinncies personals (de moment, en
present).2. ACUSATIU2.1.- `O sofj nqrwpoj tn retn dikei ka tn dikan
fegei.2.2.- Tn mn bon dikousi pntej o nqrwpoi, tn d qnaton
fegousin.2.3.- `O mn dkaioj t dkaia prttei, d dikoj t dika.2.4.-
Hde plij kaloj nmouj cei.2.5.- To dikaou ndrj ka tj dikaaj gunaikj
sti t rga dkaia.2.6.- Aqna tn Aqhnawn plij sti ka cei toj rstouj tj
`Elldoj ndraj,ka filosfouj ka strathgoj ka atroj.2.7.- `H `Ellj
pollj craj cei: a mn meglai, a d mikra.2.8.- `O plemoj pntwn patr
stin, pntwn d basilej, ka toj mn poie dolouj,toj d leuqrouj.2.9.
Completa el segent quadre de lACUSATIU: MASCUL FEMENNEUTRESINGULAR
- -/- -PLURAL -- -Article: MASCUL FEMENNEUTRESINGULARPLURAL 19 22.
2.10. Declina els segents substantius SINGULAR PLURALNom.
Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. SINGULAR PLURALNom. Nom. Ac.Ac.Gen. Gen.
SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. SINGULAR PLURALNom.
Nom.Ac.Ac.Gen. Gen. 20 23. 2.11. El verb. Reflexiona sobre les
oracions que has vist fins ara i completa el quadredels verbs: Verb
copulatiu Verbs transitius1a Sg. 1a Sg. -3a Sg.3a Sg.3a Pl.3a
Pl.2.12. RetroversiA. Lhome just mai busca la guerra.B. La pau fa
justos a molts homes injustos.C. Estos animals segueixen uns
cavalls de lHllade.DATIUC. INDIRECTEC. CIRCUMSTANCIAL = PREPOSICI +
RGIMEn grec hi ha preposicions que poden regir un, dos o tres
casos. Segons el casamb el que van, les preposicions poden
modificar el seu significat.Generalment, amb acusatiu indiquen
direccin, amb genitiu procedencia i ambdatiu tenen sentit
locatiu.lgunes preposicions dun sol cas sn: + Acusatiu: cap a...,
en direcci a... / + Genitiu: des de..., a partir de... + Datiu: en
/ a + Datiu: amb21 24. 22 25. 3. EL DATIU I LES PREPOSICIONS3.1.- T
nqrpJ sof ksmoj patrj stin.3.2.- `O qnatoj ej tn gn frei gn: o gr
qeo k tj gj ka to datojtoj nqrpouj poiosin.3.3.- O sofo gignskousi
tn ndra dkaion k tn rgwn, ll ok k tn lgwn:pollo gr e lgousin, t d
rga cousi kak.3.4.- Puqagraj filsofoj tn meglhn dxan cei ka polloj
mn lambnei maqhtj6k tn plewn tj `Elldoj, o mnon ndraj ll ka
gunakaj, polloj d p tjtn barbrwn craj.3.5.-`O Anaxagraj Iwnikj
filsofj stin: d Arclaoj Milsioj, maqhtj toAnaxagrou, p tj Iwnaj
craj tn filosofan ej tj Aqnaj frei.3.6.- En taj Aqnaij pollo poihta
te ka filsofoi ka strathgo ka atro.3.7.- `H ret sti sn mn qeoj, sti
d ka sn nqrpoij toj gaqoj.3.8.- Psi trannoj cqrj, t nmJ, t dkV, toj
qeoj, t plei, t poltV.3.9.- `O Ar stin n pant t ksmJ, n t qalttV, n
t g, n Aqnaij, n Delfoj, nSikelv, n taj plesi psaij, n taj okaij
psaij, n toj ndrsi psi ka n tajgunaix psaij ka n toj zoij psi: gr
Ar n psi toj tpoij st ka pnta x7 ngkhj gignskei.3.10. Declina els
segents sintagmes:SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac. Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.6
Compte! Substantiu mascul de la 1 declinaci.7 Davant de consonant
k, davant de vocal x.23 26. SINGULARPLURALNom. Nom.Ac.
Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.SINGULARPLURALNom. Nom.Ac.
Ac.Gen.Gen.Dat.Dat.3.11. Canvia de nmero totes les paraules que
pugues:. .. .. .3. 12. Retroversi:A. Molts rius porten aigua des
del territori dels brbars a la mar.B. La guerra i la pau governen
sobre lunivers.C. Per a totes les persones hi ha sempre una
ptria.D. En el mn hi ha moltes coses belles. 24 27. 3. 13.
Etimologia. Digues derivats en llenges modernes dels segents mots
grecs::::: / ::::: Repassa i completa els quadres de larticle i
dels substantius de la 1 i 2declinaci (temes en , -).25 28. UD. 5.
Com construen els grecs oracions complexes? Lesformes no personals
del verb i la subordinaci en grec clssic. LES PROPOSICIO S SUBORDI
ADES1. Completives o SUBSTA TIVES Equivalen a substantius i
realitzen les seues funcions: subjecte, atribut, CD2. De relatiu o
ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a
substantius. Funcionen com a CN.3. Circumstancials o ADVERBIALS
Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen la funci de CC (de lloc,
temps, mode, finalitat, etc.) 1. LI FI ITIUL Infinitiu s un
substantiu verbala. Com a verb, pot dur els seus propis complements
b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD c. Infinitiu No
Concertat (amb subjete propi en acusatiu)1.1.- Pntej o nqrwpoi
qlousi flouj cein.1.2.- Odej8 kakj enai qlei.1.3.- Cr tn lqeian e
lgein.1.4.- `H dkh st t toj flouj e poien ka toj cqroj kakj.1.5.-
De tn polthn filnqrwpon ka filpolin enai.1.6.- De toj nqrpouj tn
ploton ka tn penan cein ok n t okv ll n tajyucaj.1.7.- O Ellhnej tn
Omhron sofn nomzousin.1.8.- O Ellhnej tn Omhron sofn enai
nomzousin.1.9.- `O Swkrthj lgei ti dona tinj esin, a mn gaqa, a d
kaka.1.10.- `O Lusaj lgei ti odej tn nqrpwn st fsei ote ligarcikj
otedhmokratikj. 26 29. 1.11.- `O Aristotlhj lgei ti trej politeai
toj nqrpoij esn1.12.- `O Aristotlhj lgei trej politeaj toj nqrpoij
enai.Les proposicions subordinades sustantives a. Realitzan la
funci de Subjecte o CD. b. Sn de dos tipus: introdudes per una
conjunci (, ),proposicions dInfinitiu No Concertat (INC) amb
subjecte propien acusatiu. d. Es tradueixen introdudes per la
conjunci que.1.13.Completa el quadre amb les terminacions verbals
corresponents:Verb copulatiuVerbs transitius1a Sg. 1a Sg.-3a Sg. 3a
Sg.3a Pl. 3a Pl.InfinitiuInfinitiu1.14. La tercera declinaci.
Completa el segent quadre amb les desinncies de ladeclinaci
atemtica dels substantius i adjectius masculins i femenins.
SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.8 Comproveu la
declinaci a lapndix de morfologa. 27 30. 1.15. Subordina estes
oracions a dei o A. To; ajgaqo;n kalovn ejstin. B. JO qeo;" pavnta
. G. JO pai" tou;" iJvppou" ejvcei. D. OiJ qeoi; ajei; th;n povlin
filousin. E. JO divkaio" pasan th;n ajlhvqeian levgei. Z. To; zw/on
yuch;n ejvcei. 1.16. Transforma les segents oracions independents
en sustantives dinfinitiu i conjuntives. Fixat en lexemple:Ex.
jAqhnaioi sofoiv eijsin . . . . . . . . . . 1.17. Retroversi: A.
Cal que els homes diguen la veritat.. B. Els dus volen que lhome
tinga amics. C. Hesode diu que el just s bo i savi. D. Cal que les
persones tinguen molts amics i pocs enemics. 28 31. 2.- VEU MITJA
A. La veu mitjana s una veu el significat de la qual es trova entre
la veu activa i la veu passiva. Pot aportar un valor: a) Reflexiu:
una acci que el subjecte realitza sobre ell mateix. b) Una acci
realitzada en propi inters c) Causatiu: quan el subjecte fa que un
altre realitze lacci. d) Reciprocitat: un subjecte realitza lacci
sobre un altre i a linrevs. La veu mitjana t desinncies
prpies.2.1.- Opote boletai dkaioj diken.2.2.- O nmoi t dkaion ka t
kaln bolontai ka toto dikousin.2.3.- Ok k crhmtwn ret ggnetai, ll x
retj crmata ka t lla gaqtoj nqrpoij pnta.2.4.- Mcesqai cr tn dmon
pr9 to nmou ka tj dhmokrataj: o gr nmoi pollnkaln rc ggnontai t
patrdi10.2.5.- Pollo mn ploutosi kako, gaqo d pnontai: ll Slwn ok
piqume toplotou nt retj.2.6.- O mn filsofoi ej tj tn plouswn okaj
rcontai, o d plosioi ej tj tnfilosfwn okti.2.7.- Ascloj, poihtj tij
tn `Ellnwn, ggnesqai kalj ka gaqj piqume kamcesqai pr tj gj ka tj
gunaikj ka tn padwn.2.8. , , . Herdot, Els nou llibres de la
histria, VII, 224.9 Ac: per, a favor de10 Revisa els TEMES EN
DENTAL del Dossier de Morfologia.29 32. 2.9. Declina els segents
sintagmes:SINGULAR PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.SINGULAR
PLURALNom. Nom.Ac.Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.2.10. Completa el quadre
segent:1a Sg.-- 1a Sg. -3a Sg.3 Sg.3a Pl.3 Pl.InfinitivoInf.30 33.
2.11. Completa les segents oracions amb la preposici correcta:, , ,
, , . _________ _________ _________ .. _________.. _________ ..
_________ , _________ .. _________ _________ .2.12. Transcripci:
>> + consonant >+ vocal > / 31 34. UD6. Les
proposicions subordinades adjectives o de relatiu. Els verbs
contractes en -ew. El participi.1.- PROPOSICIO S DE RELATIU. VERBS
CO TRACTES E -ewLes proposicions subordinades de relatiu a.
Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de
loraciprincipal que sanomena ANTECEDENT. b. Les introdueix un
PRONOM DE RELATIU que concerta amblantecedent en GNERE I NOMBRE,
per no necessriament encas.c. En la traducci, la proposici de
relatiu va immediatament desprs del seu antecedent (encara que en
grec anara separada).1.1. Completa el quadre de la declinaci del
pronom de relatiu:SINGULARPLURALMASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.
NEUTRENom.Acus.Gen.Dat.1.2.- Ok sti boj j ok cei kak te ka
ascr.1.3.- Ok sti j tij pntwj edaimone.1.4.- Poll gr n t bJ kak
ggnetai: o d tij nqrpwn stin tch o poll kakparcei.1.5.- `H ligarca
politea stn n o mn plosioi rcousin, o d pnhtej ometcousi tj
rcj.1.6.- Mnandroj lgei tde: n o qeo filosin, poqnskei noj. 32 35.
Classificaci dels verbs grecs- Verbs temtics: ( sg i vocal temtica
entre el tema verbal i lesdesinncies. o Verbs temtics purs (tema
acabat en vocal)No contractes: acabats en , .Contractes: acabats en
, , . o Verbs temtics consonntics (tema acabat en consonant)-
Verbos atemtics: (1 sg. ), con desinncies especials en els
tempsprimaris actius dindicatiu.La contracciLa contracci s el
resultat de dues vocals que entren en contacte. Esregeix per les
segents normes:a. El resultat sempre s vocal llargab. Si una de las
dues vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Sisn les dues
tancades, el resultat s llarga tancada.c. Si hi ha una vocal de
timbre o- el resultat ser de timbre o-.d. Si les vocales sn de
timbre a- i e- el resultat ser del timbreque es trobe al primer
lloc.1.7.- .1.8.- . 33 36. 1.9. Resol les segents contraccions: a
+o =a + ou =a+ e=o+e = o +o =o+w = e+ w=e+ o = e+ e =e+ a =a+ h =
a+ + ei =a a + w=e+ h =e+ ou =e + ei =1.10. Completa el quadre
segent del verb 11. Expressa cada forma sense iamb contracci: Veu
activa Veu mitjana1a Sg. > 1a Sg.3a Sg. 3a Sg.3a Pl. 3a
Pl.InfinitiuInfinitiu11 Per practicar la contracci, repassa la
classificaci de les vocals a la pgina 5 del dossier. 34 37. 2.
PARTICIPIEl Participis un adjetiu verbal a. Com a verb, pot dur els
seus propis complements. b. Com a adjectiu, modifica a un
substantiu. a. FUNCIONS: i. SENSE article: 1. APOSITIU (concerta
amb un substantiu en gnere,nombre i cas) es tradueix per gerundi.
2. PREDICATIU (del CD, amb verbs de percepcifsica o intellectual;
del SUBJECTE amb verbsespecials)ii. AMB article: 1. ATRIBUTIU
(concerta amb un substantiu engnere, nombre i cas) es tradueix per
una oraci derelatiu 2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb capsubstantiu)
es tradueix per una oraci de relatiusubstantivada, s a dir, amb
article.2.1.- Morfologia del participi. Completa els segents
quadres:Verb: Veu activa Veu mitjanaParticipi depresentNom.
Sg.MascParticipi depresentNom. Pl.Masc35 38. Verb: Participi
depresentNom. Sg.MascParticipi depresentNom. Pl.Masc2.2.-Odej
ploute tacwj dkaioj n: pollo d tn nqrpwn kako ntej ploutosin.2.3..-
Kak sti t dolJ despthj prttwn kakj12: ngkh gr ggnetai metceintn
kakn.2.4.- O ndrej dikontej kak poiosi tn plin. Dkaia lgontej o
pollo dikapoiosin.2.5.- `O qej pollkij carei toj mn mikroj meglouj
poin, toj d megloujmikroj.2.6.- .2.7.- .2.8.- .2.9.- .2.10.- .2.11.
Retroversi:A. Lhome que t una natura bona desitja ser just.B.
Lesclau que participa dels bens i dels mals del seor s bo.C. Els
ciutadans que parlen b sn bons per a la ptria.D. No hi ha cap
persona a la qual els dus li proporcionen sembre bens.E. s justa
per natura la persona que podent ser injusta no vol.36 39. 2.12.
Substitueix les construccions de participi per proposicions de
relatiu.. .. .. .. .2.13. Concerta el participi de present amb els
segents substantius: 2.14.- Etimologia. Digues derivats en llenges
modernes de les segents paraulesgregues:, , :::12 cw, prttw +
adverbi = valor intransitiu: "estar, trovar-se (b, malament...)" 37
40. UD. 7. Les proposicions subordinades adverbials. El mode
subjuntiu i els verbs contractes en . 1.- VERBS CONTRACTES EN -aw.
SUBJUNTIU. ORACIONS ADVERBIALSaw.aw 1. 1.- O psaj cr tj dxaj tn
nqrpwn timn, ll tj mn, tj d o 13, od pntwn, ll tn mn, tn d o. 1.
2.- T tn qnaton fobesqa14 sti doken sofn, m nta: odej gr gignskei
e15 qnatj sti t nqrpJ pntwn mgiston gaqn, tn d qnaton fobontai
nomzontej mgiston kakn enai. 1.3.- Ok stin ndr gaq kakn odn ote
znti ote teleutnti.Els modes verbals.En grec hi ha quatre modes
verbals: - Indicatiu: realidat - Subjuntiu: irrealidat - Imperatiu:
ordre - Optatiu: desig 1.5. Declina el participi actiu i mitj del
verb SINGULAR PLURAL N. A. G. D.13o...o...o (1): als dos darrers
casos la negaci du accent encltic davant signe de puntuaci. 14
Infinitiu substantivat amb larticle neutre singular. 15 Compte!
Introdueix una proposici subordinada interrogativa indirecta:
substantiva. 38 41. Veu mitjana: SINGULARPLURALN.A.G.D. El
subjuntiu - Es caracteritza per allargar la vocal duni en la
conjugaci ( > , > ) en totes les veus. - Pot tenir un valor
de voluntat o de simple irrealidat. Sol anar acompanyat duna
partcula adverbial (), per que nosaltres no solem traduir. Esta
partcula pot aparixer tamb amb el mode optatiu. - Subjuntiu + sol
aparixer a oracions temporals, relatives i finals referides al
futur; en lapdosi de les oracions condicionals i amb temps passats
si indica irrealitat o potencialitat. - Algunes conjuncions sempre
van amb mode sugjuntiu: les formades amb la partcula ( quan-, si-,
desprs que...- ) o altres com la final .1.6.- Otan pnwsin onon o
nqrwpoi, tte ploutosi ka edaimonosin. . 39 42. 1.7.- , . 1.8.- E
qeo ascrn ti prttousin, ok esi qeo. 1.9.- Otan ggj rchtai qnatoj,
odej boletai poqnskein. 1.10.- T gamen, n tij lqeian skop, kakn mn
stin, ll nagkaon kakn. 1.11.- Do mn ta, stma d n16 o nqrwpoi cousi
di tde, na 17 poll mn kowsin, lga d lgwsin. 1.12. - `O Pltwn lgei
tde: "n o filsofoi m basilewsin n taj plesin o basilej m
filosofsin, ok sti kakn teleut taj plesin od t nqrwpeJ gnei. 1.13.-
. 1.14. Completa els segents quadres de morfologia verbal Veu
activa Veu mitjana 1a Sg. Ind 3a Sg.Ind 3a Pl. Ind 1a Sg. Subj 3a
Sg. Subj 3a Pl. Subj Infinitiu Participi 16 Repassa la declinaci
del numeral u al dossier de morfologia.17 Les proposicions finals,
que en grec solen construir-se en subjuntiu, es tradueixen:- per
subjuntiu si el subjecte de la principal i de la subordinada sn
diferents.- per infinitiu si el subjete de la principal i de la
subordinada s el mateix. 40 43. 1.15. Declina el participi de
Present d SINGULARPLURALN.A.G.D.1.16. Retroversi:A. La vida s
bonica si els dus proporcionen sempre bens.B. Si els poetes
digueren la veritat, els dus estan en tots els llocs.C. Les
persones que beuen molt de vi, diuen la veritat.D. Els homes que sn
sovint injustos tenen nima danimal.1.17. Transcripci:::::::::: :
> >>41 44. 1.18.Etimologia:::, ::: 42 45. UD. 8. Com feien
les preguntes els grecs? I com funcionaven lescomparacions? Els
interrogatius. La primera i la segona persona. Els graus de
ladjectiu. Les oracions interrogatives Les oracions interrogatives,
a diferncia de les enunciatives i les desideratives, es
distingeixen perqu canvien lentonaci i estan marcades per un
element interrogatiu.a) Directes: les segueix un signe dinterrogaci
(;) i solen anar en mode indicatiu.b) Indirectes: no porten signe
dinterrogaci, depenen de verbs de llengua o enteniment. Es tracta
de proposicions subordinades substantives introdudes generalment
per la conjunci (si) o adverbis de lloc, temps, etc. Utilitzen el
mateix mode que si loraci fora directa. A ms, podem classificar les
interrogatives segons si sn totals (amb resposta o no) o parcials
(pregunten per un element de loraci). Tamb existeixen lae
interrogatives dobles o disjuntives (quan pregunten sobre les
distintes possibilidats dalguna cosa) i les interrogatives
retriques (preguntes que no esperen resposta) 1. ELS
INTERROGATIUS1.1.- Completa la taula del pronom interrogatiu
SINGULARPLURALMASC-FEM NEUTREMASC-FEMNEUTRENom.Acus.Gen.Dat.1.2.- T
stin edaimona; toj mn gr ret, toj d frnhsij, lloij d sofa tijenai
doke, toj d tata totwn ti met donj neu donj.43 46. 1.3.- Tnoj craj
stn otoj strathgj; tj Attikj Tnwn padj esin otoi; tn basilwn. Tsin
gousi totouj toj ppouj; t te strathg ka t basile. Tnoj esn otoi o
ppoi; to basilwj.1.4.- Tj gignskei e t zn stin poqnskein ka t
poqnskein zn;1.5.- Edamwn stn stij gignskei t st nqrwpoj.1.6.- De
gignskein tn nqrpwn m tn lgon ll tn bon ka skopen m tnejlgousin eai
ll tnej esn.1.7.- Condiciones del buen gobernanteAqhnaoj mn tij rwt
tn Perikl: "T sti t prton tn rconta gignskeinde;" d Periklj
pokrnetai: "Oti nqrwpj stin." "T d sti t deteron;" "Otika de rcein
kalj ka dikawj." "T d sti t trton;" "Oti o dnatai rcein e".1.8.-
.1.9.- Analitza morfolgicament totes les formes verbals del text
1.7. 44 47. 1.10.- Completa el quadre del demostratiu18: SINGULAR
PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat.1.11.
Canvia de nombre totes les paraules que siga posible:. . .1.12.
Retroversi:A. Quina persona pot viure feli sense plaer?B. De las
persones s necessari escoltar les paraules i conixer les accions.C.
Amb virtut i saviessa els mortals poden conixer qu s la
felicitat.18, , hic, haec, hoc, , iste, ista, istud45 48. 2. LA
PRIMERA I LA SEGONA PERSONA ELS TEMPS VERBALS En grec, podem
classificar els temps verbals en dos grups. Cada grup t desinncies
prpies. Primaris: Present Pretrit Perfet Futur Secundaris: Pretrito
Imperfet Pretrit Pluscuamperfet Aorist LES DESINNCIES PERSONALSLes
desinncies personals: morfemes que indiquen persona i nombre.
INDICATIUIMPERATIUActiva Mitjana-PassivaActMitj-PasT. Primaris T.
SecT. T. SecPrim1a Sg.- - -- -2a Sg.- --- -(-) -3a Sg.-- (-) -- --
-1a Pl.- --- -2a Pl.-- - - - - -3a Pl. - ---- - - (-) Recorda que
el subjuntiu: t les desinncies dels temps primaris (amb la vocal
duni allargada / -).46 49. 2.1. Conjuga el Present dindicatiu i
subjuntiu dels segents verbs: PresentPresent Present Present
IndicatiuSubjuntiuIndicatiu Subjuntiu1a Sg 2a Sg3a Sg1a Pl2a Pl3a
Pl PresentPresent Present Present IndicatiuSubjuntiuIndicatiu
Subjuntiu1a Sg 2a Sg3a Sg1a Pl2a Pl3a Pl2.2. Repassa els pronoms
personals al dossier de morfologia.PRIMERA PERSONA SEGONA
PERSONASINGULAR PLURAL SINGULARPLURALNomAcusGen.Dat. 47 50. 3.-
LADJECTIU. RECAPITULACI.LADJECTIUEls adjectius en grec poden ser de
tres tipus: A. Tres terminacions: a. Tipus , -, - / -, -, -:
declinen els femenins per la primera declinaci i els masculins y
neutres per la segona. b. Tipus: , , (-) , , (-) , , (-): declinen
femen per la primera declinaci i mascul i neutre per la tercera. c.
Tipus: , , (Nominatiu i Acusatiu singular mascul i neutre empren el
tema -, a la resta del paradigma -) y , , : Fusionen, en el mascul
i el neutre, la segona i la tercera declinaci. Femenins per la
primera. B. Dos terminacions (masc/fem, neutre) a. Tipus: , - les
dues per la segona, com , -. b. Tipus: , - -, -: per la tercera
declinaci com , -, , -.3.1. Declina: SINGULARPLURAL MASC.FEM.
NEUTREMASC.FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. 48 51. SINGULAR
PLURALNom.Acus.Gen.Dat. SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat.49 52. 4.
ELS GRAUS DE LADJECTIU: COMPARATIUS I SUPERLATIUS. ELS GRAUS DE
LADJECTIU Ladjectiu t tres graus de significaci: positiu,
comparatiu i superlatiu. Comparatiu: a. Safegeix a ladjectiu el
sufixe -, -, - // -, (irr). b. El segon terme es forma: i. En
Genitiuii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci. c. 2.
Superlatiu: a. Afegeix a ladjectiu el sufixe -, -, - // -, -,
-(irr). b. El superlatiu pot ser absolut (quan expressa la qualidat
en graumximo) o relatiu (quan esta qualitat s mxima en referncia
aun grup de subjectes). Si s un superlatiu relatiu, li segueix
unGENITIU partitiu. 4.1..- `O Apllwn n Delfoj 19 lgei tde: sofj
Sofoklj, softeroj d Eripdhj, ndrn d pntwn 20 Swkrthj softatoj.19
Larticle pot substantivar qualsevol paraula (adjectiu: dkaioj, t
gaqn; infinitiu: t gianein) incls precedida de preposici ( n
Delfoj: "el que est a Delfos = el de Delfos"; castell: "el del
cinqu pis")20 El segon terme de la comparaci es construeix:- en
genitiu (llat: ablatiu)- amb (llat: quam) i el mateix cas que el
primer terme. El complement del superlatiu va, com en llat, en
genitiu. 50 53. 4.2..- Tj stin t Apllwni softeroj, Sofoklj Eripdhj;
qej lgei tiEripdhj mllon sofj Sofoklj.4.3.. Completa el
quadre:POSITIUCOMPARATIUSUPERLATIU4.4.- Els filsofs i els rics. `O
Dionsioj, tn Surakoswn trannoj, rwt filsofn tina: "Di t o
mnfilsofoi p tj tn plouswn okaj rcontai, o d plosioi p tj tn
filosfwnokti;" "Oti o mn", filsofoj fhs, "gignskousi tata n
piqumosin, o d ogignskousi".4.5.- Transforma la comparaci amb
sufixe en adverbial, seguint el model:Ex. - . . . . - 51 54. 4.6.
Conjuga:Present PresentPresent Present IndicatiuSubjuntiu Indicatiu
Subjuntiu 1a Sg 2a Sg 3a Sg 1a Pl 2a Pl 3a Pl ELS COMPARATIUS
IRREGULARS 4.7. Completa el quadre segent:
POSITIUCOMPARATIUSUPERLATIU 4.8.- `O mn cerwn, d beltwn n kstJ rgJ
stn: odej d nqrpwn atj 21 pntwj sofj.21 atj: t dos valors,- "el
mateix" (llat ipse, idem) quan va amb article, o en nominatiu o
concertant amb un substantiu o pronom. 52 55. 4.9.- Di t cr
qaumzein ndra poihtn; ti beltonaj poie toj nqrpouj n taj plesin.
4.10.- `Hmej gr zmen oc j boulmeqa ll j dunmeqa. 4.11.- Otw gr boj
stn nqrpou: dustucomen mllon edaimonomen 4.12.- Eg emi mn pnhj
nqrwpoj, sn d leuqerv z: penan d nt dkou plotou cein qlw. 4.13.-
`Hmej d bwton bon zmen, douleomen taj dxaij: noj 22 dok nestin mn,
omeqa d e fronen. 4.14. Retroversi: A. En el mn la justcia s molt
necessria. B. Totes les persones volen ms la riquesa que la
pobresa. C. Els homes sn ms intelligents que els animals. D. Pense
que la democrcia s la millor de les formes de govern. E. Considerem
que la tirania s pitjor que la democrcia. 4.15. Transcripci > -
> >-"ell, este (llat is, ea, id) quan va sense article i, a
ms, en cas diferent del nominatiu.22 n-o-j > noj.53 56. 4.16.
Etimologia5.- PREPOSICIONS Les preposicions poden anar unides als
verbs i, en este cas, sanomenen preverbis. Quan un verb adopta
diversos compostos amb diferents preposicions, aquestes modifiquen
el seu significat.5.1. Digues el significat dels segents verbs.
Pensa primer el significat de lapreposici i, a continuaci, comprova
al diccionari el significat del verb compost.banw =
"marchar"na-banwpo-banwdia-banwes-banwk-banwpi-banw: "ir sobre" =
"pisar, embarcar"m-banwkata-banwpara-banw: "ir junto a" =
"transgredir"Compte!: quan un verb comena per vocal, el preverbi
sol perdre la seuadarrera vocal: Ex. *- > 54 57. em = "ser,
estar"p-eimid-eimi: "estar a travs de" =
"continuar"n-eimip-eimipr-eimiper-eimisn-eimip-eimi 55 58. UD. 9
Com sexpressava la veu passiva en grec clssic?LA VEU PASSIVA Les
tres veus del verb grec sn: - Activa: el subjecte realitza lacci
del verb. -Passiva: el subjecte pateix lacci del verb. -Mitjana: el
subjecte realitza lacci del verb sobre s mateix o en interspropi.
Cada temps verbal forma la passiva de manera diferent. En present,
hi ha lanomenada veu mitjana-passiva, s a dir, que la veu mitjana i
la passiva no es distingeixen morfolgicament.VEU ACTIVA SUBJECTE
VERB ACTIU C.D.VEU PASSIVASUBJECTE VERB PASSIU C. AGENT +
genitiu1.- VEU PASSIVA1.1.- `Hrdotoj lgei tde: ote rcein ote
rcesqai p tn llwn qlw.1.2.- E te rcwn ok sti frnimoj ka dkaioj, pj
dnatai rcein kalj; e te rcmenoj, pj dnatai rcesqai kalj;1.3.- Oc
tch stn mn odema qej, ll toto, ggnetai kstJ, kaletai tch.1.4.- `H g
tktei qnhtoj te ka botnhn ka za, ok dkwj mthr pntwn nomzetaip tn
nqrpwn.1.5.- Onoj pinmenoj polj ascrn ka kakn stin: tan d tij atn
pnV metrwj, okakn ll gaqn.1.6.- Ecw poll crmata ka plosioj kalomai
p pntwn, etucj d p odenj.56 59. 1.7. Canvia de veu les segents
oracions. Compte amb els sintagmes (subjectes iC.Ds) que tamb
necessiten canvis. Recorda que el verb SEMPRE ha deconcordar amb el
subjecte. A. . B. . C. . (Recorda que el verb regeixgenitiu) D. .
E. . 1.8. Declina SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. 1.9. Retroversi:
A. Lhome lliure no vol ser governat per ning. B. Els dus sn amats
pels homes. C. La ciutat s governada per les lleis. 57 60. UD. 10.
Com sexpressava el passat en grec clssic? Limperfet ilaorist.LA
CLASSIFICACI DELS TEMPSRECORDA: els temps grecs sn sis, dividits en
primaris i secundaris:- Primaris: present, futur i perfet-
Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.Els temps primaris
empren desinncies primries i els secundaris, lessecundries.
(Recorda-les al quadre de les Desinncies
Personals).LAUGMENTImperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps
secundaris dindicatiu) tenen com acaracterstica com
laugment.Augment sillbic: (verbs que comencen per consonant)
consisteix a afegiruna - a la consonant inicial del verb.Augment
temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar
lavocal inicial del verb dacord amb el quadre segent:> > >
> > > > > (es queda igual)Als verbs que comencen per
-, -, -, -, - lallargament no es veu, igualque pot pasar amb els
verbs que comencen per -, -.Als verbs compostos, laugment va entre
el preverbi i larrel del verb i soldesaparixer la vocal final del
preverbi o patir alguna modificaciconsonntica:, , No perden la
vocal final, Recuperen la , si shavia modificat per assimilaci
Alguns verbs que comencen per fan laugment en -, exm: > imperf.
> imperf. ; > imperf. .58 61. 1.- L IMPERFET Limperfet
Augment + Tema de present + Vocal Temtica + Desinncies personals
secundries (NO T SUBJUNTIU)1.1.Fes la primera persona del singular
de limperfet dels segents verbs:PRESENTE DINDICATIU PRETRIT
IMPERFET 59 62. 1.2.Conjuga: Imperfet ImperfetImperfetImperfet 1a
Sg 2a Sg 3a Sg 1a Pl 2a Pl 3a Pl 1.3.- Aqhnaj tij noma Slwn n,
boleto tn etucan par tn qantwn lambnein ka tn dxan gaqn par tn
pntwn nqrpwn, ka enai gaqj mn toj floij, kakj d toj cqroj. 1.4.-
Consells a un rei.Dhmtrioj filsofoj PtolemaJ t tj Agptou basile
kleue t per basileaj ka gemonaj bibla gignskein: " gr o floi toj
basilesi fobontai lgein, tata n toj bibloij grfetai". 1.5.- Kroj n
basile te ka rc xitatoj. Prton mn gr ti paj n te paideeto sn toj
lloij paisn, pntwn bltistoj nomzeto: pntej gr o tn rstwn Persn
padej n t basileJ paideonto: peita d te tj craj tinj tj Asaj rcen,
tj polmou ka ernhj tcnaj e gignskwn faneto23. 1.6.- `O Kroj, te noj
n, frnimoj dkei enai: bltistoj gr n n toj ej tn plemon rgoij: di
toto Kron flei patr ka mthr, o d taroi tn Kron floun ti ndreoj n ka
tn lqeian e legen. 1.7. Retroversi: A. Els grecs volien esdevindre
lliures. B. Si Filip conqueria poques ciutats, Alexandre
salegrava.23 ver nota a 11.7.60 63. C. Els llibres proporcionaven
al rei paraules ms intelligents que els amics.1.7. Declina: , () ,
, SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat.1.8.- Analiza morfolgicament
totes les formes verbals del text 1.6.2. LAORIST LAORIST Laorist s
un temps passat que podem traduir per pretrit perfet. Segons els
verbs, pot formar-se de diferent manera (incls hi ha verbs que
tenen dos aoristos, seguint els dos procediments). 1. Aorist
sigmtic: es forma afegint un morfema - / -. 2. Aorist asigmtic es
forma sobre el tema daorist, s a dir, una arrel diferenta la de
present.a. Radical temtic: verbs amb vocal temticab. Radical
atemtic: verb sense vocal temtica Laorist es conjuga en tots els
modes verbals (indicatiu, subjuntiu, optatiu i imperatiu); en les
tres veus (activa, mitjana i passiva) i t infinitiu i participi
propis. 61 64. LAORIST SIGMTIC. LAORIST SIGMTIC Veu Activa
Indicatiu: Augment + T/verbal + *+ Desinncies Personals Secundries
Actives * La 1a sg. La vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.
Infinitiu: /verbal + Veu Mitjana Indicatiu: Augment + T/verbal + +
des. Pers. Sec. Mitjanes* 2 Sg. (Ejm. -- > cada de -
intervoclica y contracci de les vocals en contacte- > Infinitiu:
/verbal + - NOTA 1: Els verbs contractes, en aorist, allarguen la
vocal del tema abans de la Caracterstica Temporal Modal (CTM) NOTA
2: Els verbs de tema en consonant, al entrar en contacte amb la -
poden patir canvis fontics (igual que passa amb la tercera
declinaci dels substantius). Revisa al dossier la fontica de les
consonants.2.1.- Forma la primera persona del singular de lAorist
dIndicatiu dels segents verbs:Presente IndicatiuAorist Indicatiu
Actiu 62 65. 2.2. Conjuga laorist dels segents verbs: Aor.
IndicatiuAor. Indicatiu Aor. IndicatiuAor. Indicatiu 1a Sg2a Sg3a
Sg1a Pl2a Pl3a Plnf.2.3.- O sofista padeusan toj tn Aqhnawn
nouj.2.4.- O Aqhnaoi tn Slwna nouj nmouj grfein: d dmoj totoujtoj
nmouj timn.2.5.- Ok stin ndr gaq kakn od n ote znti ote
teleutsanti.2.6.- `O nr llJ kak prttwn aut kak prttei: d kak boul
tboulesanti ndr kaksth.2.7. Completa els quadres:Aorist sigmtic,
veu activa: 1a Sg. Indic 3a sg. Indic3a Pl IndicInfinitiu 63 66.
Aorist sigmtico, veu mitjana:1a Sg. Indic3a sg. Indic3a Pl Indic
Infinitiu 2.8.- Dileg dnit i Scrates sobre leducaci. `O Anutj pote
rta tn Swkrth: "Ara xesti tn retn didskein;" d Swkrthj fh: "O
gignskeij ti Qemistoklj Klefanton tn un 24 ppa mn ddaxe ggnesqai
gaqn; kenoj on mceto kalj p tn ppwn ka lla poll ka qaumast rgzeto
patr atn paidesato ka pohse sofn: boleto gr Qemistoklj tn auto un
paidesai ka tn llwn politn beltona poisai: t d at ka pohsan
Aristedhj te ka Periklj, o padeusan toj uoj ka ddaxan mousikn ka
llaj tcnaj boulmenoi kaloj ka gaqoj ndraj ggnesqai". 2.9.- Analitza
morfolgicament totes les formes verbals del text 2.8.24 Alguns
verbs ("ensenyar, educar"...) es construeixen, com en llat, amb
doble acusatiu:- de persona (en valenci CI)- de cosa (en valenci
CD) o infinitiu.64 67. 2.9.- Declina els segents sintagmes:A.
SINGULAR PLURALNom.Acus.Gen.Dat. 65 68. . , - SINGULAR
PLURALNom.Acus.Gen.Dat. D. , -, - , () SINGULAR
PLURALNom.Acus.Gen.Dat.2.10. Retroversi:A. No sols els sofistes,
sin tamb els poetes, educaren als joves dAtenes.B. Sol va decidir
escriure lleis noves pels Atenesos.C. La persona que aconsella mals
a un altre, saconsella mals a ell mateix.D. Temstocles va ensenyar
al seu fill msica i altres belles arts. RFOLOGIARepasa la
morfologia nominal completa i el Present, Imperfet i Aoristo. 66
69. Abwtoj, -ongaqj, -, -ngor, -j; gw, gagondikwdika, -aj; dikoj,
-oneqnatoj, -onAqhnaoj, -a, -onascrj, -, -nkow, kkoalqeia, -aj;
lllllwnlloj, -h, -omamaqj, -jnnagignskwngkh, -hj; nagkaoj, -a,
-onndreoj, -a, -onneunr, ndrj; nqrpeioj, -a, -on67 70. nqrwpoj,
-ou; ntxioj, -a, -onpaj, -asa, -anppobllw,
pbalonpofanwpokrnomaipoktenwpoqnskwrargrion, -ou; tret, -j; ristoj,
-h, -onrc, -j; rcwrcwn, -ontoj; atj, -, -atnomoj, -onbrbaroj, -ou;
basilea, -aj; basleion, -ou; tbasilej, -ewj; basilewbeltwn,
-onbiblon, -ou; tboj, -ou; botnh, -hj; 68 71. boulewboul, -j;
bolomaigamwgrgastr, -trj; gnoj, -ouj; tg, gj;
ggnomaigignskwgrfwgumnsion, -ou; tgun, gunaikj; daimnion, -ou;
tdakrwdkru, --; tddedomaidespthj, -ou; deteroj, -a, on ddmioj,
-ondmoj, -ou; dhmokrata, -aj; dhmokratikj, -, -ndhmosv69 72. di +
ac.di + Ge.digwdialgwdialomaidiaszwdiafqerw,
difqarkadiafrwdidskaloj, -ou; didskwdkaioj, -a, -ondkh, -hj;
dikwdokwdxa, -hj; doulea, -aj; doulewdoloj, -ou; dnamaidnamij,
-ewj; dodustucj, -jdustucwdron, -ou; tnauto, -j, -oggjg; mej 70 73.
qlwk, xkastoj, -h, -onkekenoj, -h, -okggnomaikklhsa, -aj; eedon (v.
rw.)emepon (v. lgw.)ernh, -hj; ejej, ma, nesgwesfrwleuqera, -aj;
leqeroj, -a, -onleuqerwEllhn, -hnoj; , nneimixestipaqon (v.
pscw.)pe, peidpeitap + Ac.p + Dat.piquma, -aj; piqumw (+
Genit)pistol, -j; rgzomai71 74. rgon, -ou; trcomai,
lqonrwtwtairwtaroj, -ou; teroj, -a, -ontieedaimonwedaimona, -aj;
edamwn, -onerskwetucwetucj, -jetuca, -aj; fagoncqrj, -,
-ncw,scon,schkaZzwzon, -ou; tdhdwn, -ondon, -j; dj, -ea, -gemn,
noj; 72 75. gemona, -aj; lioj, -ou; lqo (v. rcomai.)mra, -aj;
qlatta, -hj; qnatoj, -ou; qptwqaumzwqaumastj, -, -nqeoj, -a,
-onqej, -o; , qnhtj, -, -natrj, -o; dioj, -a, -onnappej, -wj; ppoj,
-ou; cqj, -oj; Iwnikj, -, -nkakaperkakodaimona, -aj; kakodamwn, -on
73 76. kakj, -, -nkalwkalj, -, -nkelewksmoj, -ou; krioj, -a,
-onlambnw,labonlgw, epon / lexalepw,liponlgoj, -ou; Ludj, -,
-nmmaqhtj, -o; mlistamllonmch, -hj; mcomaimgaj, meglh, mgamgistoj,
-h, -onmleimnmet + Ac.met + Gen.metapoiwmetcwmetrwj74 77.
mmhdejmthr, -trj; mikrj, -, -nMilsioj, -a, -onmimomaimimhtj, -o;
mnoj, -h, -onmousik, -j; naj, nej; nathj, -ou; nekrj, -, -nnoj, -a,
-onnomzwnmoj, -ou; noj, no; nx, nuktj; , , tde, de, tdeokwoka, -aj;
noj, -ou; 75 78. oomai/omailigarca, -aj; ligarcikj, -, -nlgoj, -h,
-onOlmpioj, -a, -onnoma, -atoj; tplthj, -ou; pourw,edon,rakaj, ,
soj, -h, -onstij, tij, titanteti causalti completivao/ok/ocododej,
odema, odnoktionopoteoteoj, tj; totoj, ath, totootw(j) 76 79.
paidea, -aj; paidewpaj, paidj; , plinpar+c.par+D.par+Gepardeigma,
-atoj; tparcwpscw, paqonpj, psa, pnpatr, -trj; patrj, -doj; peqw,
ppeikapnhj, -htoj; pena, -aj; pnomaiper+ge.Prsai, -n;
opnw,pionplestoj, -h, -onplewn, -onplosioj, -a, -onploutwplotoj,
-ou; poiwpoihtj, -o; polemikj, -, -npolmioj, -a, -onplemoj, -ou; 77
80. plij, -ewj; politea, -aj; polthj, -ou; politikj, -,
-npollkijpoludkruoj, -onpolj, poll, polpotamj, -o; poteprgma,
-atoj; tprttwprjprtoj, -h, -onpj`Rdioj, -a, -onskopwsj, s, snsofa,
-aj; sofistj, -o; sofj, -, -nspordhnstma,-atoj;tstrathgj, -o;
stratithj, -ou; s; mejsnsneimi 78 81. Suraksioj, -a, -onsfragj,
-doj; szwsma, -atoj; ttacwjtacj, -ea, -teteleutwteleut, -j;
ttartoj, -h, -ontcnh, -hj; tktwtimwtim, -j; tmioj, -a, -ontij,
titj, ttpoj, -ou; ttetragJda, -aj; trama, -atoj; ttrej, tratrtoj,
-h, -onturannj, -doj; trannoj, -ou; tch, -hj; 79 82. gianwgeia,
-aj; dwr, datoj; tuj, -o; prpsteroj, -a, -onfanwfanerj, -,
-nfrwfegw,fugonfhmfqonwfilnqrwpoj, -onfilwfila, -aj; filpolij,
-ifloj, -h, -onfilosofwfilosofa, -aj; filsofoj, -ou; fobwfboj, -ou;
fronwfrnhsij, -ewj; frnimoj, -on80 83. fsij, -ewj; carwcer, ceirj;
cerwn, -oncrcrma, -atoj; tcrnoj, -ou; cra, -aj; yuc, -j; jsperste
81 84. FONTICAELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGAFonemes consonntics a)
Oclusives I labialsdentals GuturalsSonores Sordes Aspirades b)
Nasals, , c) Lquides, d) Silbant/ e) Dobles, , 85. Fonemes voclics
a) SimplesLlarga obertaLlarga tancada Breu tancadaTimbre e IITimbre
o Llarga/breu oberta: : b) Diftongs: , , , , , , , , , , . (Quan la
s el segon element del diftong,es subscriu).PRINCIPALS LLEIS
FONTIQUESVOCALS 1. Contracci: resultat de lencontre de dues vocals.
Normes: a. El resultat sempre s vocal llarga. b. Si una de les dues
vocals s oberta, el resultat s llarga oberta. Si sn les
duestancades, el resultat s llarga tancada. c. Si hi ha una vocal
de timbre o- el resultat ser de timbre o-. d. Si les vocals sn de
timbre a- i e- el resultat ser del timbre que vaja en primerlloc.
2. Allargament: 1. Orgnic: es dna en la formaci dels temps del
verb. Cada vocal esdev la seuallarga corresponent, ( > , > ,
> excepte darrere de , , , > llarga). 2. Per compensaci: quan
ha desaparegut una o ms consonants. ( >, > , >) 86.
CONSONANTS 1. Assimilaci: un so es converteix en un altre semblant
al que li segueix. a. Gutural sorda (, , ) + esperit aspre >
aspirada corresponent (, , ) b. Labial o gutural + dental, la
primera passa al mateix grau que la dental (suau, fortao aspirada)
III > > Labial + > Gutural + > > > c. Labial +
> ; gutural + > ; dental + > d. + labial > + lab. +
gutural > + gut. + > 2. Dissimilaci a. Dues sllabes no poden
comenar per aspirada: la primera esdev sorda. b. Dental + dental
> 3. Caiguda de consonants: a. Dental davant de / b. Nasal
davant de c. , , davant de : cauen amb allargament compensatori de
la vocalanterior. d. davant de : cauen amb allargament compensatori
de la vocal anterior. 4. Formaci de consonants dobles: a. Labial +
> b. Gutural + > 87. MORFOLOGIA NOMINALIntroducci:Les
paraules declinables en grec sn, igual que en llat: substantius,
adjectius, participis ipronoms. El grec t, a ms, article
determinat.En grec i ha tres gneres: mascul, femen i neutre. I tres
nmeros: singular, dual i plural. (El dual IVserveix per designar
grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans,
o els dosreis espartans).Els casos en grec sn cinc (un menys que en
llat): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.Genitiu i
datiu assumeixen les funcions de lablatiu llat.Les declinacions sn
tres:-Primera: temes en .-Segona: temes en .-Tercera: temes en
consonant o en vocal distinta de , -.Els substantius senuncien
mitjanant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb
elsnominatius singulars de cada gnere.Article: , , (el, la,
lo)Larticle, en grec, sutilitza com en catal o castell. Pot ometres
a latribut, davant expressionsde temps o lloc i davant noms propis.
SINGULAR PLURAL MASC. FEM.NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom.Acus.Gen.Dat.
88. Primera declinaci: temes en La primera declinaci comprn
substantius masculins i femenins i adjectius i participis en
femen.Hi ha els segents models:1. Noms femenins: Va. Temes en pura
(precedida d, , ): , -b. Temes en impura (precedida de consonant
difernt de ):, -c. Temes en : , -, - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.Ac.
Gen.Dat. , - ()SINGULAR PLURALNom.Voc.Ac. Gen.Dat. 89. , - ()
SINGULARPLURALNom. Voc.VIAc. Gen. Dat. 2. Noms masculins: fan
nominatiu en s i genitiu com en la 2a a. , - b. , -, - ()
SINGULARPLURALNom. Voc.Ac. Gen. Dat. 90. , - ()SINGULAR
PLURALNom.Voc.VIIAc. Gen.Dat. *Noms contractes: en alguns noms de
la primera declinaci, la final del tema va precedida de- o -; quan
les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:En
singular + = ; + =. En plural, i desapareixen davant vocal llarga o
diftong. Els nomscontractes tenen sempre accent circumflex sobre la
darrera sllaba. (< *-)Declinaci temtica, temes en -o:La segona
declinaci comprn substantius masculins, femenins i neutres
adjectius i participis enmascul i en neutre.Masculins i femenins
senuncien: -, -Neutres: -, -Masculins: , - ()SINGULAR
PLURALNom.Voc.Ac. Gen.Dat. 91. Femenins: , - ()SINGULAR
PLURALNom.Voc.VIIIAc. Gen.Dat. Neutres: , - ()SINGULAR PLURALNom.
Voc.Ac. Gen.Dat. *Noms contractes: en alguns noms de la primera
declinaci, la final del tema va precedida de- o -; quan les vocals
entren en contacte es produeixen contraccions:En singular +, +, + =
; + = (neutres). En plural, i desapareixen davant vocal llargao
diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre
la darrera sllaba. 92. Declinaci atemtica(temes en consonant,
diftong o vocal distinta d/)Comprn substantius i adjectius
masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.Les
desinncies de la tercera declinaci sn les segents:SINGULAR PLURAL
IXMASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM.NEUTRENom.---Acus. - / - --Gen.- --
-Dat.-- - ()- ()Degut al contacte entre consonants, a la tercera
declinaci es produeixen una srie de canvisfontics. Per aix, podem
classificar els noms de la declinaci atemtica en els segents
grups:1. Temes en consonanta. Oclusives i. Labial (, , )ii. Gutural
(, , )iii. Dental (, , )b. Nasal (, )c. Lquida (,)d. Fricativa
(/)2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.a. Temes en , ,
b. Temes en , c. Temes en , Degut a estos canvis esdev fonamental
obtindre el tema del substantiu a partir del genitiu. 93. Temes en
oclusiva:LABIALLabial + = X, ()singular pluralNom.Voc.Ac. gen.dat.
GUTURAL Gutural + = , ()singular pluralnom.Voc.ac. gen.dat. 94.
DENTALDental + = (cau la dental), ()XIsingular pluralnom.Voc.ac.
gen.dat. , ()singular pluralnom. Voc.ac. gen.dat. 95. Temes en
nasal Nasal + = (cau la nasal)Els masculins i femenins allarguen,
si s breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (avoltes
tamb del vocatiu)., - ()XIIsingularpluralnom. Voc.ac. gen.
dat.Temes en --- + = (cau -- i sallarga, per compensaci, la vocal
precedent)- no pot ser final de paraula, ()singularpluralnom.
Voc.ac. gen. dat. 96. Temes en lquida: - Als temes en -, els
masculins i femenins allarguen, si s breu, la vocal final del tema
en nominatiu singular. - Lnic tema en - s , (sal), que fa el
nominatiu i vocatiu singular en s. XIII, () singular pluralnom.
Voc.ac.gen. dat. , () singular pluralnom. Voc.ac.gen. dat. emes en
sincopadaAlguns substatius en fan la sncopa d en genitiu i datiu
singular, i fan el datiu plural en . La sncopa consisteix en la
desaparici duna vocal breu entre dos consonants en mig deparaula.
Ex. * > . Estos substantius sn: , , , . 97. , ()singular
pluralnom.Voc. XIVac. gen.dat. Temes en fricativaEls temes en s
formen noms contractes. La - intervoclica desapareix i les dues
vocals escontrauen. Hi ha dos tipus de temes en s: - Temes en
variable: substantius neutres en els qu - alterna amb o- en nom,
vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, + = ., ()singular
pluralnom. (*--)Voc. (*--)ac. (*--)gen. (*--) (*--)dat. (*--) (*--)
98. - Temes en invariable: substantius masculins i femenins i
adjectius en els tres gneres.Els masculins i femenins allarguen la
- del tema en nominatiu singular. , ()singularplural XV nom. Voc.
ac. gen. dat. emes en , , A) TEMES EN VOCAL a.1. temes en -i :
substantius masculins i femenins a) sense alternncia i animats oi",
oijov" (ovella). b) amb alternncia de quantitat i inanimats :
povli", -ew" (ciutat). a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n;
adj. masc. i n. a) sense alternncia i animats: ijcquv", -uvo"
(peix). b) amb alternncia i animats: pevleku", -ew" (destral). c)
amb alternncia i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).B) TEMES
EN DIFTONG. b.1 temes en -eu, -au, -ou. subst. masculins i
femenins. -- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que,
intervoclica, cau: basilevu". oi b.2 substantius en -oi (que noms
existeixen en singular). 99. SingularPlural SingularPluralfuvsi"
fuvsei"NomiJppeuv" iJppei" (-h")Nomfuvsifuvsei"Voc. iJppeuiJppei"
(-h")Voc.fuvsin fuvsei"Ac.iJppevaiJppeva"Ac. XVIfuvsew"fuvsewnGen.
iJppevw" iJppevwnGen.fuvsei fuvsesi(n) Dat.
iJppeiiJppeusi(n)Dat.TIPUS DADJECTIUSEls adjectius en grec poden
ser de tres tipus: A. Tres terminacions: a. Tipus , -, - / -, -, -:
declinen els femenins per la primeradeclinaci i els masculins y
neutres per la segona. (El femen s amb quan va precedit de -, -, -.
) b. Tipus: , , (-) , , (-) , , (-): declinen femen per la primera
declinaci i mascul i neutre perla tercera. c. Tipus: , , i , , :
Tenen dos temes, unper al nominatiu i acusatiu singular mascul i
neutre i altre per a la restadel paradigma. (Fusionen, en el mascul
i el neutre, la segona i la terceradeclinaci. Femenins per la
primera.) B. Dos terminacions (masc/fem, neutre) a. Tipus: , - les
dues per la segona, com , -. b. Tipus: , - -, -: per la tercera
declinaci com , -,, -. 100. Declina: SINGULAR PLURAL MASC. FEM.
NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. XVIIAcus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC.
FEM. NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat.ELS PRONOMS 1 p. ejgw
hJmei" 2 p.suv NO REFLEXIUSuJmei" 3 p. eJ sfei"PERSONALS 101. 1 p.
eJmautovn, -hvn, -o hJma" aujtou", -a" 2 p. semautovn, -hn, -o
REFLEXIUS uJma" aujtou", -a"XVIII 3 p. eJautovn, -hvn, -ov sfa"
aujtou", -a" 1 p. ejmov", ejmhv, ejmovn hJmevtero", hJmevtera,
hJmevteronPOSESIUS 2 p.sov", shv, sovn. uJmevtero", uJmevtera,
uJmevteron. 3 p.No existe. oJvde, hJvde, tovde ouJto", auJvth,
toutoDEMOSTRATIUS ejkeino", -h, -o aujtov", aujthv , aujtov.RECPROC
ajllhvlou", -a", -a. oJv", hJv, oJv.RELATIUS oJvsper, hJvper,
oJvper. oJvsti", hJvti", oJvti. tiv", tiv. povtero". -a. -o 102.
INTERROGATIUSpovso", -a, -o. poio", -a, -o ti", ti. XIX eJvkasto",
-h, -on. eJkavtero",-a, -on. eiJ", mia, eJvn. oujdeiv", -eia,
-en.INDEFINITS mhdeiv", mhdemia, mhdevn oJ mevn .... oJ dev...
eJvtero", -a, -on. oujdevtero", -a, -on.ajvllo", -h, -o.Pronom de
relatiuSINGULAR PLURAL MASC.FEM. NEUTRE MASC.
FEM.NEUTRENom.Acus.Gen.Dat. 103. Pronom interrogatiu, SINGULAR
PLURALM /F. NEUTRE M/F.NEUTREXXNom.Acus.Gen.Dat.Pronoms personals
PRIMERA PERSONASEGONA PERSONA SINGULAR PLURALSINGULAR PLURALNom.
Acus.() Gen. () Dat. () Recproc Pluralmasc.fem.NEUTREAajllhvlou"
ajllhvla"a[llhlaG ajllhvlwnDajllhvlou" ajllhvlai"ajllhvloi" 104.
Pronoms demostratius SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE MASC.
FEM.NEUTRENom. XXIAcus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC. FEM. NEUTRE
MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. SINGULAR PLURAL MASC. FEM.
NEUTRE MASC. FEM.NEUTRENom. Acus.Gen.Dat. 105. SINGULAR PLURAL
MASC.FEM.NEUTRE MASC.FEM. NEUTRENom. XXIIAcus.Gen.Dat.
SingularPluralmasc.fem.NEUTREmasc. fem. NEUTREN a[llo" a[llh a[llo
a[lloia[llaia[llaA a[llon a[llhna[llo a[llou" a[lla"a[llaG a[llou
a[llh"a[lloua[llwnD a[llw/ a[llh/a[llw/a[lloi" a[llai"a[lloi"
SingularSingularmasc.fem.NEUTRE masc. fem. NEUTRENei|"miva e{n
Noujdeiv"oujdemivaoujdevnAe{namivane{n Aoujdevna oujdemivanoujdevnG
eJnov" mia" eJnov" G ouJdenov" oujdemia" ouJdenov"DeJniv mia/eJniv
Doujdenivoujdemia/oujdeniv 106. LES PREPOSICIONSLes preposicions
eren originriament adverbis o partcules independents amb sentit de
lloc.A poc a poc, es va generalitzar el seu us amb determinats
casos de la declinaci i es convertiren enpreposicions:`En mavch/
oiJ oJplivtaiiJstasi prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.
XXIIIV Adv.V PREPestan colocats davant fugiren de porLs progressiu
de les preposicions va afavorir la simplificaci el sincretisme dels
casos indoeuropeus. Engrec, les preposicions poden anar amb
acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les preposicions tenen
valortemporal i local, a ms dalguns sentits figurats.a.
PREPOSICIONS DUN SOL CAS: a.1. de genitiu:-ajntiv en lloc de, en
front debasileuvein ajnti; tou ajdelfou-ajpov de, des de, a partir
de:e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th" hJmevra"-ejk, ejx
de, des de, a partir de. e[feugon ejk th" povlew"-prov davant de.
pro; twn quvrwn, pro; tou qanein a.2. de datiu:-ejn en, entre.ejn
jAqhnai", ejn touvtw/-suvn ambsu;n toi" summavcoi". a.3.
dacusatiu:-eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran +
GENITIU+ DATIU+ ACUSATIU ajntiv ajpovejn eij"ejk, ejxsuvn prov 107.
b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS. -ajnav, dalt. +datiu: sobre, en
+acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant XXIV proevrcontai
ajna; to;n potamovn -diav, a travs: +genitiu: a travs de, durant.
+acusatiu, por, a causa de. dia; tauta rjei oJ potamov" dia; tou
pedivou. -katav, baix+genitiu: de dalt a baix+acusatiu: cap a baix
e[rcontai kata; tou ghlovfou (...colina cap a baix...)-sentit
figurat:+genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou+acusatiu: segons:
kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei",... -metav, en mig,
juntament:+genitiu: con+acusatiu: desprs de meta; de; tauta oiJ
ejcqroi; protiqeavsi meta; twn o{plwn -uJpevr, encima +genitiu:
sobre, en defensa deoJ h{lio" uJpe;r hJmwn poreuvetai +acusatiu: a
ms de, contra.c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.-ejpiv: damunt, a
ms.+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a
causa de....+acusatiu: sobre, cap a; contra. 108. +datiu: damunt
de, en, junt a: ejpi; nauvsin-ajmfiv pels dos costats, al voltant
de. +genitiu: al voltant de. +acusatiu al voltant de, en relaci
amb. XXV oiJ ajmfi; Kuron eijsin ajmfiv tou;" discilivou". +datiu:
junt a, pels dos costats.-parav : al costat de: + genitiu: de la
part de, por +acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n
bivon. +datiu: al costat de, junt a-periv: pel voltant de, per
damunt de tot +genitiu: pel voltant de +acusatiu: prop de, contra,
en relaci amb +datiu: pel voltant de, per, sobre.-pov": al costat,
a ms +genitiu: del costat de, por +acusatiu: a, cap a, contra, en
comparaci amb +datiu: junt a-uJpov: baix +genitiu: des de baix de,
per (agent!!!!!!!!), per causa de. +acusatiu: baix, al peu de,
durant +datiu: baix de, a conseqncia de. 109. d. PREPOSICIONS
IMPRPIESSutilitzen com a preposicions per no com a preverbis.a) de
genitiu:a[neu,sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dinsXXVIa[cri,
mevcri fins aplhvn excepte ejktov", e[xw fora deejgguv" prop de
ejnantivonfront acwvri"apart dee{neka*, cavrin* por, a causa de(*:
es situen darrere del seu rgim)b) de datiu:a{ma al mateix temps,
simultniament.c) dacusatiuwJ"cap a.e. ELS PREVERBISUn preverbi
modifica amb major o menor intensitat el sentit dun verb simple. Sn
adverbis amb funci depreposici que safegeixen a larrel del verb i
el sentit dels quals s freqentment semblant al de lapreposici
corresponent.En molts casos, a ms, el verb dur un complement rgim
en el cas que regiria el preverbi si fora preposici.Ex:gravfw
escriureejg-gravfw inscriuresug-gravfw
composaruJpo-gravfwsubscriurekaivw: cremarkata-kaivw reduir a
cendres 110. MORFOLOGIA VERBALIntroducciEls verbs senuncien
mitjanant la primera persona del singular del present
dindicatiuactiu (o mitj, si es tracta dun verb media
tantum).XXVIIAccidents gramaticals del verb grecLes veus sn tres:-
Activa: el subjecte realitza lacci del verb.- Passiva: el subjecte
pateix lacci del verb.- Mitjana: el subjecte realitza lacci del
verb sobre si mateix o en inters propi.Alguns verbs, anomenats
deponents, noms tenen forma passiva o mitjana, persignificaci
activa.Els modes sn quatre:- Indicatiu- Subjuntiu- Optatiu-
ImperatiuEls temps sn sis, dividits en primaris i secundaris:-
Primaris: present, futur i perfet- Secundaris: imperfet, aorist i
plusquamperfet.Les formes no personals sn dos:- Infinitiu-
ParticipiLes persones sn tres (primera, segona i tercera) i els
nombres, tres (singular, plural i dual,per el dual s molt poc
emprat). 111. Elements del verb grecEn tota forma verbal grega
podem distingir:- Tema verbal: arrel invariable.- Caracterstica
temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.
XXVIII- Vocal temtica: en present, imperfet i futur dels verbs
temtics per facilitar lapronncia, hi ha una vocal entre la
caracterstica temporal modal i la desinncia. Lavocal s de timbre o-
davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.- Desinncies
personals: morfemes que indiquen persona i nombre.INDICATIU
IMPERATIU Activa Mitjana-PassivaAct Mitj-PasT. Primaris T. SecT.
PrimT. Sec1. Sg.- - ---2 Sg. - ---- (-)-3 Sg. - - (-) --- --1 Pl. -
--- -2 Pl. -- - ----3 Pl. - > - --- --- 1(-)Subjuntiu: t les
desinncies dels temps primaris (amb la vocal uni allargada /
-).Optatiu: t les desinncies dels temps secundaris, excepte la 1 sg
activa, precedides de la vocal .Classificaci dels verbs:- Verbs
temtics: (1 sg ) i vocal temtica entre el tema verbal i les
desinncies.o Verbs temtics purs (tema acabat en vocal) No
contractes: acabats en , .1 La desinncia evoluciona ( davant passa
a i es produeix lallargament compensatori de la vocalduni): -- >
> - 112. Contractes: acabats en , , .o Verbs temtics consonntics
(tema acabat en consonant) -Verbs atemtics: (1 sg. ), amb
desinncies especials en els temps primaris actiusdindicatiu.
XXIXLaugmentImperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris
dindicatiu) tenen com a caractersticacomuna laugment.Augment
sillbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una -
afegida a laconsonant inicial del verb.Augment temporal: (verbs que
comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial delverb
segons el quadre segent:> > > > > > > > (es
queda igual)Als verbs que comencen per -, -, -, -, - lallargament
no es veu. Com tamb pot passaramb els verbs que comencen per -,
-.Als verbs compostos, laugment va entre el preverbi i larrel del
verb i sol desaparixer la vocalfinal del preverbi o patir alguna
modificaci consonntica:, , No perden la vocal final, Recobren la ,
si shavia modificat per assimilaci Alguns verbs que comencen per
fan laugment en -, ejm: > imperf. >imperf. ; > imperf. .
113. La reduplicacis la marca dels temps de perfet en tots els
modes. Es tracta danteposar al tema verbal laseua consonant inicial
+ .Normes - Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la
sorda corresponent ( - , - , XXX ). - Els verbs que comencen per
oclusiva + lquida es reduplica noms loclusiva (excepte el grup que
fa augment en lloc de reduplicaci). - . - Els verbs que comencen
per consonant, , consonant doble o dues consonants fan augment en
lloc de reduplicaci. - - Els verbs compostos situen la reduplicaci,
com laugment, entre el preverbi i el verb. - La reduplicaci tica s
prpia dalguns verbs que comencen per , , + consonant. Consisteix a
repetir, davant de laugment temporal de la primera vocal, les dues
primeres lletres del tema. - . 114. La conjugaci dels verbs: 1.
Verbs temticsa. Verbs temtics purs no contractes TEMA DE PRESENT
XXXI (tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres PRESENT
ACTIUIndicatiu: T/Pres + des. Pers. Primries Act2Subjuntiu: T/Pres
(vt allargada) + des pers prim actImperatiu: T/Pres + des. Imperat
act3Optatiu: tema + oi + des pers act MITJ-PASSIU4Indicatiu: T/Pres
+ des. Pers. Primries mitj/pasSubjuntiu: T/Pres ( vt allargada) +
des pers prim mitj/pasImperatiu: T/Pres + des. Imperat
mitj/pasOptatiu: tema + oi + des pers mitj/pas IMPERFET 5
ACTIUAument + T/Pres + des personals secundries act MITJ-PASSIU
Aument + T/Pres + des personals secundries mitj/pas2La 2 i 3 sg
fan: - respectivament. En subjuntiu igual per amb les vocals
llargues.3La 2 sg no t desinncia4En la 2 sg de tots els modes, la -
intervoclica cau i provoca la contracci de les vocals en
contacte.5Limperfet sols t mode INDICATIU. 115. TEMA DAORIST6 (tema
daorist = tema verbal + / ) AORISTXXXII ACTIU Indicatiu: Aument +
T/verbal + + des. Pers. Sec. Act7 Subjuntiu: T/verbal + + des.
Pers. Prim. Act Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Act8 MITJ Indicatiu: Aument +
T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj9 Subjuntiu: T/verbal + + des.
Pers. Prim. Mitj Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj
Optatiu: T/verbal + + des. Pers. Sec. Mitj10 PASSIUIndicatiu:
Aument + T/verbal + + des. Pers. Sec. Act Subjuntiu: T/verbal + +
des. Pers. Prim. Act Imperatiu: T/verbal + + des. Pers. Act
Optatiu: T/verbal + - + des pers. sec. act6Veure resum global de
laorist al final dels temps verbals.7La 1 sg. La vocalitza en >
--. A la 3 sg. - > --.82 i 3 sg i 3 pl: . - > --.9La 1 sg. La
vocalitza en > --. A la 3 sg. - > --.10 2 i 3 sg i 3 pl: . -
> --. 116. b. Verbs temtics purs contractesPertanyen a esta
categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en , -, -. - En
present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte
amb la vocal temtica es produeixen una srie de
contraccions.11XXXIII - En present optatiu actiu tenen desinncies
especials: -, -, - (a les tres persones del singular). - En futur,
aorist i perfet la vocal del tema sallarga (/ > , > )c. Verbs
temtics consonnticsEls verbs el tema dels quals acaba en consonant
poden dividir-se en dos subgrups: - Verbs en oclusiva: quan la
consonant del tema entra en contacte amb les consonants de les
caracterstiques temporals, es produeixen una srie de canvis. Cal,
doncs, tenir en conte els principis fontics relatius a lencontre de
consonants. 12 - Verbs en lquida: estos verbs sn els anomenats
verbs de present en yod i cal explicar els canvis fontics que
experimenten fent referncia a una y indoeuropea que, al caure,
provoca el contacte de consonants.o Present i imperfet: Temes en -
> fan present en - Ex. (< *- y-). La reduplicaci de la
consonant en present s deguda a la caiguda de la y-, per el tema
del verb s -, i s evident a tots els temps excepte present i
imperfet. Temes en -/ - > - / Temes en - > -o Futur actiu i
mitj: no afegeix -, sin que es conjuga com el present delsverbs
contractes en -.o Aorist actiu i mitj: no sigmtic, allarga la vocal
del tema ( > > ).o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.11
Veure normes de contracci a lapartat Fontica12 Veure principis
fontics consonntics a lapartat Fontica 117. PresentFuturAorist
Perfet-lw stevllwstelw`` e{steila e[stalka-nw faivnw fanw``e[fhna
pevfagka-mw tevmnw temw``e[tamontetevmhka-rw fqeivrwfqerw``
e[fqeira e[fqarkaXXXIV2. Verbs atemticsEls verbs atemtics es
caracteritzen per no tenir vocal temtica entre el tema verbal i
lesdesinncies, i perqu empren desinncies prpies:Desinncies
atemtiques :Present I. Act. Temps secundaris1a sg - -2n sg --3r sg
- () -1a pl --2n pl - -3r pl - ()- 118. SINTAXISLes funcions dels
casos en grec:NOMINATIU SubjecteAtribut (en oracions
copulatives)XXXVPredicatiu del subjecteVOCATIU
ApellaciACUSATIUComplement DirectePredicatiu del CDConstrucci de
doble acusatiu (verbs especials)Subjecte de l infinitiu
(INC)GENITIU Complement del NomComplement de RgimDATIU Complement
IndirecteDatiu possessiu (amb )PREPOSICI + RGIM (Ac, Gen o
Dat)Complement CircumstancialLes formes no personals del verb:1.
Infinitiu: s un substantiu verbala. Com a verb, pot dur els seus
propis complements.b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE,
CDc. INC (amb subjecte propi en acusatiu) 119. 2. Participi: s un
adjectiu verbala. Com a verb, pot dur els seus propis
complements.b. Com a adjectiu, modifica un substantiuc. FUNCIONS:
XXXVI i. SENSE article:1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en
gnere, nombre i cas) - es tradueix per gerundi.2. PREDICATIU (del
SUBJECTE, amb verbs de percepci fsica o intellectual)ii. AMB
article:1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gnere, nombre i
cas) - es tradueix per oraci de relatiu2. SUBSTANTIVAT (NO concerta
amb cap substantiu) es tradueix per oraci de relatiu
substantivada.Loraci:1. Loraci simple: composta per un verb en
forma personal i els seuscomplements.2. Loraci complexa:a.
Coordinada: composta per dos o ms verbs units per nexes
coordinants. i. Nexes copulatius: , (i)ii. Nexes adversatius:,
(sin/ per), iii. Nexes distributius: (duna banda... daltra....; (no
sols sin tamb) iv. Nexes explicatius: (doncs, ja que... )b.
Subordinada i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a
SUBJECTEo CD).1. Introduda per la conjunci (que)2. Infinitiu No
Concertat: amb subjecte propi en acusatiu. 120. 3. Interrogativa
indirecta:- Introduda per o , .- Sense signe dinterrogaci. XXXVII
ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR dun
substantiu)- Introduda per un pronom de relatiu (, , ).- El relatiu
concerta amb el seu ANTECEDENT en gnere i nombre, per no
necessriament en cas.- Si no t antecedent, loraci est SUBSTANTIVADA
(i funciona com a Subj. o CD). iii. ADVERBIAL 1. Condicional:
introduda per la conjunci (verb en indicatiu) o , (verb en
subjuntiu). 2. Final: introduda per la conjunci (per a) i amb el
verb en subjuntiu.Comparatius i Superlatius1. Comparatiu: a.
Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, - b. El segon terme es forma:i.
En Genitiu ii. + mateix cas que el primer terme de la comparaci c.
2. Superlatiu: a. Afegeix a ladjetiu el sufix -, -, - b. Si es un
superlatiu relatiu, est seguit dun GENITIU partitiu. 121. La veu
passivaVEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D. XXXVIIIVEU
PASSIVASUBJECTE VERB PASIU C. dAGENT + genitiu