Cançoner

Cançoner Educació Infantil

Ger Romero, Sílvia 1er Educació Infantil

Fonaments de l’Educació Musical Prof: Robert Arnau Diez

Curs 2009/2010 Seu Universitària Menorca UIB

1

ÍNDEX: Introducció.................................................................................................................................3 “Aquí dalt de la muntanya”........................................................................................................4 “Ara plou”..................................................................................................................................7 “Ball de la caputxina”..............................................................................................................10 “Dalt del cotxe”........................................................................................................................13 “Bona aigüeta”.........................................................................................................................16 “Cançó de les mentides”..........................................................................................................19 “El bon pa”...............................................................................................................................22 “El carrer de la lluna”...............................................................................................................25 “El marit petit”.........................................................................................................................28 “Nou pometes té el pomer”......................................................................................................32 “Els quatre sabaters”................................................................................................................35 “Els titelles”.............................................................................................................................38 “L'escarabat”............................................................................................................................41 “L’esquirol”..............................................................................................................................44 “L’hereu Riera”........................................................................................................................47 “L’horta”..................................................................................................................................52 “La coqueta de sucre”..............................................................................................................55 “La pastoreta”..........................................................................................................................58 “Mon pare i ma mare”..............................................................................................................61 “Un moix dalt una teulada”......................................................................................................65 Fonts documentals....................................................................................................................68 Valoració personal....................................................................................................................70

2

Introducció: La música està cada cop més introduïda a l’educació dels nens degut a la seva

importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial,

de la parla i motriu.

La música és un element fonamental en aquesta primer etapa del sistema educatiu. El

nen comença a expressar-se i és capaç d’integrar-se activament en el món que l’envolta

gràcies a aquesta, que li ajuda a obtenir més autonomia en les seves activitats habituals.

La música té el do de fer créixer a les persones, i el nen que hi viu en contacte aprèn a

conviure millor amb els del seu entorn.

Les cançons infantils són molt importants per al desenvolupament del llenguatge dels

més petits i permeten a través d’elles que l’infant conegui, imagini i senti nous mons.

3

“Aquí dalt de la muntanya”

4

“Aquí dalt de la muntanya” Cançó: Aquí dalt de la muntanya

Origen: Popular catalana Intervals:

Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3m, 3M

Sons utilitzats: Fa# - Sol – La - Si - Do’ – Re’ Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M

Anàlisi harmònica: Anàlisi rítmic:

Tonalitat: Sol M Compàs: Número de compassos 12

Compost

Forma: ABA’ Subdivisió ternària

Metre: Isomètrica Figures rítmiques:

Alteracions en l’armadura: Fa# Silencis:

Anàlisi melòdic: Signes d’allargament:

Àmbit: VI Altres:

Nota més aguda: re4 Cèl·lules rítmiques:

Nota més greu: fa#3 Inici Acèfal

Final Masculí

5

“Aquí dalt de la muntanya” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P4 – P5

Nivell: Segon Cicle d’Educació Infantil Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el sostingut.

Àmbits a treballar: la fonètica del català com les consonants “r”, “tr” o “l”, la

naturalesa com la fauna i els animals (cucut, cabra), relleus del medi físic (muntanyes),

la pulsació i habilitats psicomotrius a través de la dansa.

Es pot percebre un to sexista en aquesta cançó: "quan les cabres duran llana, les dones faran bondat“…

Activitats: Interpretació de la cançó tot cantant en rotllana i seguint el ritme de la

mestra cap a una direcció o una altre. Quan s’arriba al final els alumnes poden ballar

per parelles.

6

“Ara plou”

Ara plou, ara neva Ara cau pedra, Pedra rodona.

Xim, xim, xim

Visca la gresca, Visca la gresca. Xim, xim, xim

Visca la gresca del Torín.

Si el Torín no va bé, Posa-hi pega, posa-hi

pega. Si el Torín no va bé,

posa-hi pega, sabater.

7

“Ara plou” Cançó: “Ara plou”


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 4j

Sons utilitzats: Re - Fa# - Sol – La - Si - Do’ Descendents: 2m, 3M, 4j


Tonalitat: Sol M Compàs: Número de

compassos 24

Simple

Forma: AA’BB’ Subdivisió binària



Anàlisi melòdic:

Àmbit: VI Cèl·lules rítmiques:

Nota més aguda: si3 Inici Tètic

Nota més greu: re3 Final Masculí

8

“Ara plou” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P3- P4 – P5

Nivell: Segon Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el sostingut o el treset.

Àmbits a treballar: Referent a la llengua catalana i a la seva fonètica es poden

treballar les onomatopeies com “xim, xim”, al tractar-se de frases enunciatives els

alumnes estan explicant allò que passa a la cançó, és pot treballar la pulsació i els

temps fort-dèbil, agents atmosfèrics (ploure, nevar, pedregar), treballs artesanals

(sabater).

Activitats: Amb aquesta cançó els infants poden cantar-la tot ballant per la classe

lliurament i fer el so del silenci quan s’arriba a aquesta figura (on també es poden

quedar quiets), continuar després amb la marxa i quan arriben a “visca la gresca”

cantar més fort tot aixecant els braços per diferenciar-ho de les parts més dèbils.

9

“Ball de la caputxina” Passeu bugada, que l’aigua és clara;

Passeu-la bé, que el riu ja ve.

Ball de la caputxina, ball de la caputxina.

Tralara, la, la, lara Tralara, la, la lara.

Ballem la caputxina, A casa no hi ha foc; En té prou la veïna,

Però no ens hi fa pas lloc.

10

“Ball de la caputxina” Cançó: Ball de la caputxina


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2M, 4J

Sons utilitzats: Do-Re-Mi-Fa#-Sol-La-Si-Do’-Re’-Mi’ Descendents: 2M, 3m, 3M, 4J



Simple

Forma: ABC Subdivisió binària




Àmbit: VIII Signes de repetició:

Nota més aguda: do4 Cèl·lules rítmiques:

Nota més greu: do3 Inici Anacrúsic

Final Masculí 11

“Ball de la caputxina” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P5


Dificultats: Reproducció de totes les notes de l’escala natural a excepció del fa#, amb diferents

figures musicals que possiblement siguin novadores com la fusa.

Àmbits a treballar: Aquesta cançó pot ser tractada d’es de un basant dialèctic on es treballaran

diferents adverbis com amunt, avall, no o prou, l’educació física hi serà present a través de les

habilitats psicomotrius de la dansa, medi físic (riu), formes de vida quotidiana (passar bugada i

rentar).

Activitats: Amb aquesta cançó seria interessant que els alumnes es fessin una caputxina i

imitessin (tant nens com nenes) l’acció de fer bugada i d’aquesta manera aprenguessin com es

feia abans. 12

“Dalt del cotxe” Dalt del cotxe hi ha una nina,

Que repica els cascavells. Trenata, quaranta, l'ametlla

amarganta Pinyol madur, vés-te’n tu.

Si tu no te’n vas, nero, nero, nero Si tu no te’n vas, nero, nero, nas.

13

“Dalt del cotxe” Cançó: Dalt del cotxe Origen: Popular catalana Intervals:

Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2M, 3M, 4J

Sons utilitzats: Re - Fa# - Sol – La - Si - Do’ – Re’ Descendents: 2M, 3m, 3M, 4J, 5J



Simple

Forma: A A’ B B’ C C’ D D’ Subdivisió binària


Alteracions en l’armadura: Fa#


Àmbit: VIII


Nota més greu: re3 Inici Tètic

Final Masculí

14

“Dalt del cotxe” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir tota la cançó degut a la seva durada, inconvenients

amb els diferents intervals durant la cançó.

Àmbits a treballar: Respecte a la llengua catalana en aquesta cançó es poden treballar aspectes de la

morfologia com els pronoms (tu) o adjectius (amargant-madur), la psicomotricitat pot ser treballada a

partir de diferents desplaçaments que els infants poden dur a terme seguint la marxa de la cançó,

números i xifres naturals (trenta, quaranta), respecte a la música es pot treballar la organologia a través

d’instruments de percussió (cascavells) la pulsació (binari), la naturalesa (ametller, pi) i els transports

(cotxe).

Activitats: Amb aquesta cançó els infants la poden cantar tot tocant diferents cascavells per imitar la nina

de la lletra, també poden fer veure com van en cotxes i quedar-se quiets quan es diu Pinyol madur, vés-te’n tu. Aquesta cançó també es pot utilitzar quan la mestra necessita escollir un alumne/a.

15

“Bona aigüeta” Bona aigüeta que en plogués

Tota al cap dels sabaters. Les sabates pels racons, I els diners als butxacons.

16

“Bona aigüeta” Cançó: Bona aigüeta Origen: Popular catalana Intervals: Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3M Sons utilitzats: Mi – Fa – Sol- LA Descendents: 2m, 3m, 3M Anàlisi harmònica: Anàlisi rítmic: Tonalitat: Cantarella Compàs: Número de compassos 8 Simple Forma AA’A Subdivisió binària Metre: Isomètrica Figures rítmiques: Silencis: Anàlisi melòdic: Àmbit: IV Nota més aguda: la3 Cèl·lules rítmiques: Nota més greu: mi3 Inici Anacrúsic Final Masculí

17

“Bona aigüeta” Propostes didàctiques: Edat dels nens per a cantar-la: P3 - P4 – P5


Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir la lletra de la cançó degut al

seu vocabulari una mica complex en el context de les frases (difícil d’entendre).

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com els diminutius (aigüeta), el sistema

monetari (diners), la pulsació (compàs binari), els agents atmosfèrics (pluja),

hidrografia (l’aigua com s’evapora=els diners es gasten), la vestimenta

(butxacons), treballs obrers (sabater).

Activitats: Mitjançant aquesta cançó els alumnes la poden anar cantant alhora

que imiten amb gestos al que es diu a la lletra, com per exemple tocar-se el cap,

les sabates o fer veure que tenen diners. 18

“Cançó de les mentides”

Pel mar corren conills,

Pel mar corren conills.

Per la muntanya anguiles trau trau. Per la muntanya

anguiles trau trau. 19

“Cançó de les mentides” Cançó: Cançó de les mentides


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2M, 3m, 4J

Sons utilitzats: Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Si-Do’ Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M


Tonalitat: Do M Compàs: Número de compassos 10

Simple

Forma: AABB Subdivisió binària



Anàlisi melòdic: Signes de repetició:

Àmbit: VIII



Final Masculí

20

“Cançó de les mentides” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P1 – P2 – P3 - P4 – P5

Nivell: Primer i Segon Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el silenci.

Àmbits a treballar: Amb els més grans es poden treballar pronoms

(se’n, li, la, aquesta, n’, qui), expressió corporal i vocal, herbívors

(conills), hidrografia (mar i rius), relleu (muntanyes).

Activitats: Al tractar-se d’una cançó de mentides els alumnes es

poden inventar el que vulguin i en comptes de dir conills poden dir

vaques, o en comptes per les muntanyes per les platges, per això amb

aquesta cançó es pretén fomentar l’expressió vocal dels alumnes a

partir d’un solista i un cor el qual repetirà allò que canta el solista.

21

“El bon pa”

El bon pa fa serrar,

El bon vi serra el pi.

Ssss, ah, ssss, ah...

22

“El bon pa” Cançó: El bon pa


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 3M

Sons utilitzats: La – Do’ Descendents: 3m


Tonalitat: Cantarella Compàs: Número de compassos 6

Simple

Forma: AA Subdivisió binària


Anàlisi melòdic:

Àmbit: III


Nota més greu: la3 Inici Anacrúsic

Final Masculí 23

“El bon pa” Propostes didàctiques:


Nivell: Primer Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir els intervals de tercera.

Àmbits a treballar: es pot treballar l’estructura dels rodolins, la fonètica a través de les

onomatopeies (sh, ah), habilitats motrius (reproducció d’una conversa), la pulsació

(temps fort i dèbil), la flora (pi), aliments (pa) i lligat amb això l’alimentació en general,

activitats primàries (serrar).

Activitats: Al estar enfocada a infants de primer cicle es pot treballar com a una

imitació d’una conversa i d’aquesta manera desenvolupar la mobilitats dels segments

corporals (acció de serrar).

24

“El carrer de la lluna” Al carrer de la lluna una n’hi haurà,

Que en feia de ferrera, i ara no en fa.

Al carrer de la lluna, una n’hi haurà,

Que n’era pinyonera, i ara no n’és.

25

“El carrer de la lluna” Cançó: El carrer de la lluna


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3m

Sons utilitzats: Sol – La – Si b – Do ’- Re’ Descendents: 2m, 2M, 3m


Tonalitat: Fa M Compàs: Número de compassos 6

Compost

Forma: AA’BB’ Subdivisió ternària


Alteracions en l’armadura: Si b Silencis:


Àmbit: V


Nota més greu: la3 Inici Anacrúsic

Final Masculí 26

“El carrer de la lluna” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P3 - P4 – P5


Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el silenci o la

reproducció dels intervals de tercera.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com els noms comuns (ferrera,

pinyonera), preposicions (de, a ), arbres fruiters (pinyonera), formes de

vida quotidiana com l’alimentació (pinyols, fruits secs), activitats primàries i

secundàries.

Activitats: Mitjançant la reproducció d’aquesta cançó els alumnes poden

anar en rotllana i matisar la paraula NO quan diuen : i ara no en fa. 27

“El marit petit”

28

“El marit petit” 1. Tinc el marit petit, 2. Escala i escambell, com un gra de civada, i encara no hi basta, Ja prou! Ja prou! Que per jaure el llit, el porto vora el foc, Necessita una escala. i el gat me l’esgarrapa. Ja prou! Ja prou! 3. El porto al galliner, 4. El porto vora el riu, I el gall me l’espigassa, el riu se l’emportava, Ja Prou! Ja prou! El porto dintre el llit, Ell anava riu avall, Les puces me’l picaven. jo riu amunt anava. Ja prou! Ja prou! 5. N’aviso al campaner, Que toqui les campanes, Ja prou! El campaner era boig, I a festa repicava. Ja prou!

29

“El marit petit” Cançó: El marit petit


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2M, 3M

Sons utilitzats: Fa – Sol – La - Si Descendents: 2M


Tonalitat: Cantarella Compàs: Número de compassos 10

Simple

Forma: ABAB’ Subdivisió binària



Àmbit: IV

Nota més aguda: si3 Cèl·lules rítmiques:

Nota més greu: fa3 Inici Anacrúsic

Final Masculí

30

“El marit petit” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de memoritzar o recordar la lletra.

Àmbits a treballar: Figures retòriques (comparacions), morfologia (pronoms), expressió

vocal (solista i cor), organologia (instruments de percussió, campanes), la fauna com

animals de la granja (gallina), animals domèstics (gat), insectes (puça), cereals (civada),

medi físic i la hidrografia (riu), ritus i creences (tocar les campanes), l’habitatge (llit), la

família (marit), la violència (esgarrapar-espigassar-picar).

Activitats: Amb aquesta cançó es pot potenciar l’expressió vocal a través d’un solista i un

cor, on el solista cantarà (amb ajuda de la mestra o ella mateixa) la lletra de la cançó i la

resta de la classe dirà el : ja prou!

31

“Nou pometes té el pomer” Nou pometes té el pomer,

De nou, una, de nou, una;

Nou pometes té el pomer,

De nou, una n’hi caigué.

Vuit pometes té el pomer,

De vull, una, de vuit, una;

Vuit pometes té el pomer,

De vuit, una n’hi caigué.

Set pometes té el pomer....

Sis pometes té el pomet....

Cinc pometes té el pomer.... 32

“Nou pometes té el pomer” Cançó: Nou pometes té el POMer


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 5j

Sons utilitzats: Do - re - mi – fa – sol – la Descendents: 2m, 2M, 3m,


Tonalitat: do M Compàs: Número de compassos 8

simple



Anàlisi melòdic:

Àmbit: VI

Nota més aguda: la4 Cèl·lules rítmiques:


Final Masculí

33

“Nou pometes té el pomer” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: p1 – p2 – p3 - P4 – P5

Nivell: primer i Segon Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora d’anar restant les pomes i canviar els

nombres.

Àmbits a treballar: morfologia catalana (diminutius, pometes), habilitats

psicomotrius (dansa), números i xifres naturals (8+1=9), pulsació (subdivisió

binària), flora i arbres fruiters (pomer), fruites i fruits (pomes), alimentació

(fruita).

Activitats: aquesta cançó és molt útil per ensenyar la seqüència nominal als

més grans i anar-la mostrant i familiaritzant als més petits.

34

“Els quatre sabaters”

Els quatre sabaters

Com treballen, com treballen;

Els quatre sabaters

Com treballen pels carrers. 35

“Els quatre sabaters” Cançó: Els quatre sabaters


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3m, 4J

Sons utilitzats: Re – Mi – Fa# - Sol – La Descendents: 2M, 4J



Simple





Àmbit: V


Nota més greu: re3 Inici Anacrúsic

Final Masculí 36

“Els quatre sabaters” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el sostingut o la corxera.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com els articles (els), les proposicions

(com), números i xifres (quatre), activitats secundàries (sabaters).

Activitats: Al tractar-se d’una cançó amb una lletra molt curta es podria

proposar treballar-la mitjançant l’exemplificació del número quatre, que són

el nombre de sabaters que hi ha a la cançó, per tant els alumnes l’anirien

cantant tot mostrant com es el número quatre amb els dits.

37

“Els titelles”

Així fan, fan, fan;

Els petits, petits, titelles;

Així fan, fan, fan,

Tres voltetes i se’n van. 38

“Els titelles” Cançó: Els titelles


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3m, 3M

Sons utilitzats: Do – Re – Mi – Fa – Sol - La Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M, 5J



Simple



Anàlisi melòdic:

Àmbit: VI



Final Masculí 39

“Els titelles” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P1 – P2- P3 - P4 – P5

Nivell: Primer i Segon Cicle d’Educació Infantil.

Dificultats:

Àmbits a treballar: De la llengua catalana es pot treballar la seva morfologia a

través dels diminutius (petits titelles), i els adverbis, habilitats motrius del cos

(moure la mà com una titella), es poden realitzar treballs manuals a partir de la

fabricació de titelles.

Activitats: Tal com em dit abans pot ser molt interessant fabricar petites titelles

amb els alumnes i que se les posin a les mans mentre canten aquesta cançó,

alhora van movent la mà per fer veure que es mouen. 40

“L’escarabat”

Escarabat bum, bum, posa-hi, posa-hi oli;

Escarabat bum, bum, posa-hi oli en el llum.

Si en el llum no n’hi ha, a l’escalfeta, a l’escalfeta;

Si en el llum no n’hi ha, a l’escalfeta n’hi haurà.

41

“L’escarabat” Cançó: L’escarabat


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3M, 4J

Sons utilitzats: Fa – Sol – La – Si b - Do Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M


Tonalitat: Fa M Compàs: Número de compassos 8

Simple



Alteracions en l’armadura: Si b

Anàlisi melòdic:

Àmbit: V


Nota més greu: fa3 Inici Anacrúsic

Final Masculí

42

“L’escarabat” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el bemoll.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com verbs imperatius (posa),

desplaçaments (marxa), magnituds i mesures (acció de posar oli), pulsació

(subdivisió binària), insectes (escarabat), flora amb arbres fruiters (oli-oliva-

olivera), habitatge antic (llum d’oli).

Activitats: Quan es comença a cantar la cançó els alumnes poden imitar amb les

seves mans les banyes que tenen els escarabats d’aquesta manera es potenciarà

la seva expressió corporal i el final de la cançó la poden interpretar com si fessin

l’acció d’encendre una espelma. 43

“L’esquirol”

Tres, sis, nou,

Estira-li la cua, estira-li la cua;

Tres, sis, nou,

Estira-li la cua a l’esquirol.

Si l’esquirol no vol,

Estira-li la cua, estira-li la cua;

Si l’esquirol no ho vol,

Estira-li la cua a qualsevol.

44

“L’esquirol” Cançó: L’esquirol


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2M, 4J, 5J

Sons utilitzats: Fa – Sol – La – Do Descendents: 3m, 3M, 5J


Tonalitat: Fa M Compàs: Número de compassos

16

Simple

Forma: ABAB’ CBCB’ Subdivisió binària


Alteracions en l’armadura: Si b Silencis:

Anàlisi melòdic:

Àmbit: V

Nota més aguda: sol3 Cèl·lules rítmiques:

Nota més greu: do3 Inici Tètic

Final Masculí 45

“L’esquirol” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir la semicorxera.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com els verbs imperatius (estirar),

habilitats psicomotrius a través del joc, les matemàtiques mitjançant els

números naturals (tres, sis, nou), rosegadors (esquirol).

Activitats: Aquesta cançó pot ser molt divertida si és treballada a partir d’un joc;

els alumnes es poden posar un mocador enganxat a la part del darrera dels

pantalons tot imitant la cua de l’esquirol i se l’han d’intentar treure mentre canten

la cançó, amb els més petits es pot anar fent d’un en un per evitar possibles

problemes i xocs. 46

“L’hereu Riera”

Per a Sant Antoni gran balles hi haurà,

Per a Sant Maurici tot el poble hi va.

Tralarala, tralarala, tralarala, la.

Tralarala, tralarala, tralarala, la la.

N’hi van tres donzelles que son

d’Empordà,

L’una diu a l’altre:

-I a tu qui et traurà?

Traralara, tralarala...

47

“L’hereu Riera” Resta de la lletra (a utilitzar si

es creu convenient):

3. La primera dansa, La’n treu a ballar; La segona dansa,

La nova arribà. Tralarala, tralarala...

4. –A fer hereu Riera, Ja pots ben dansar, Que la teva aimada,

A la mort n’està. Tralarala, tralarala...

5. Agafa el gambeto,

I al braç se’l tirà, Dona un tomb per plaça,

Barret a la mà. Tralarala, tralarala...

6. –Perdonin, senyores, Que me n’he d’anar: Que la meva aimada,

A la mort n’està. Tralarala, tralarala...

7. A l’entrant del poble, Troba el combregant: Ja n’hi va al darrera,

Per veure on va. Tralarala, tralarala...

8. I a casa l’aimada, Ja se’n va a posar. Ja en puja l’escala, Amb sense trucar.

Tralarala, tralarala...

9. Ja en troba l’aimada, Que a la mort n’està; - Com te va Cecilia?

Cecília com va? Tralarala, tralarala...

10. –Per a mi Riera,

Per a mi mal va; Tinc un fred i febre,

Que em cuida a matar. Tralarala, tralarala...

11. –Tinc un germana,

T’hi podràs casar; Les joies que porto,

Li podràs donar. Tralarala, tralarala....

48

“L’hereu Riera” 12. –No estic per germanes, Que amb tu em vull casar;

Ja en gira la cara, Se’n posa a plorar. Tralarala, tralarala...

13. Ja en diu al Sant Cristo,

Que a la cambra està: -Ai Déu que m’ajudi,

Si em vol ajudar. Tralarala, tralarala...

14. –Torneu-me l’aimada,

Que a la mort n’està. A les set setmanes,

Ja se’n va casar. Tralarala, tralarala...

49

“L’hereu Riera” Cançó: L’hereu Riera


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3M, 4j

Sons utilitzats:Re-Fa#-Sol-La-Si-DoRe’ Descendents: 2m, 2M, 3M, 4j



Simple

Forma: AABB’ Subdivisió binària



Anàlisi melòdic: Signes de repetició:

Allargament:

Àmbit: IX Altres:

Nota més aguda: mi4 Cèl·lules rítmiques:


Final Masculí

50

“L’hereu Riera” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P5


Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el sostingut, el silenci o les

semicorxeres.

Àmbits a treballar: Estructura de narració i diàleg en català, morfologia números naturals i

numerals(tres, primera, set), adverbis (ja, com?. no), noms propis (Antoni, Maurici),

preposicions (de, per a , per, a), pronoms (hi, n’, mi, em, m’, tu. et, t’, li), expressió corporal

a través de la dramatització del text, habilitats psicomotrius a través de la dansa, magnituds

i mesures del temps (setmanes, dies), expressió vocal mitjançant el cor i solista, cos humà

(mà, braç, cara, ulls, salut), cultura religiosa (Sant Antoni, Sant Maurici), comarques

(Empordà), família (germana, germanes).

Activitats: Al tractar-se d’una cançó amb lletra molt extensa es pot treballar al llarg de tot el

curs. Es pot anar elaborant un ball antic mitjançant tot allò que reflexa la lletra de la cançó.

Al final del curs es podria acompanyar amb disfresses fetes pels mateixos alumnes. 51

“L’horta”

Quan a l’horta jo aniré,

Pomes i peres, pomes i peres;

Quan a l’horta jo aniré,

Pomes i peres colliré.

52

“L’horta” Cançó: L’horta


Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 4J

Sons utilitzats: Mi – Sol – La – Si- Do’ Descendents: 2m, 2M, 3M, 4J



Compost

Forma: ABAB’ Subdivisió ternària




Àmbit: VIII Altres:



Final Masculí 53

“L’horta” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P2 - P3 - P4

Nivell: Finals Primer Cicle i Segon Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el puntet.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com adverbis, pronoms i verbs en futur,

magnitud i mesures (quantes pomes o peres voldreu collir? Com pesaran?), flora

(fruites i fruits), alimentació (pomes i peres), formes de vida quotidiana

(salut=menjar fruita), activitats primàries (collir a l’hort).

Activitats: Al tractar-se d’una cançó senzilla es pot treballar mitjançant una

rotllana on els alumnes van movent-se cap a un costat o un altre i on dos alumnes

es posen al mig de la rotllana imitant com cullen o es mengen les pomes i peres

dels arbres. 54

“La coqueta de sucre” Qui la ballarà,

la coqueta de sucre;

Qui la ballarà,

cinc sous n’hi haurà.

Balli-la vostè,

senyora (Maria),

Balli-la vostè,

que la balla bé.

55

“La coqueta de sucre” Cançó: La coqueta de sucre



Sons utilitzats: Mi - Fa - Sol – La Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M



Simple

Forma: ABAB’ A’BA’B’ Subdivisió binària


Silencis:


Àmbit: IV


Nota més greu: mi3 Inici Tètic

Final Masculí 56

“La coqueta de sucre” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P1 – P2 – P3 – P4


Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el puntet o silenci.

Àmbits a treballar: Morfologia catalana com els articles (la croqueta),

noms diminutius (la coqueta), pronoms (qui la ballarà), habilitats

psicomotrius a través de la dansa i el joc, sistema monetari (sous),

números naturals (cinc), cereals (coqueta=coca=farina), alimentació.

Activitats: Aquesta cançó pot ajudar molt a la cohesió del grup-classe ja

que poden posar el nom de qualsevol company. D’aquesta manera

millorarem la coneixença del grup i els alumnes potenciaran les seves

habilitats socials. 57

“La pastoreta”

-Què li donarem, a la pastoreta? Què li donarem, per anar a ballar?

-Jo li donaria una caputxeta, I a la muntanyeta la faria anar.

A la muntanyeta no hi neva ni plou,

I a la terra plana tot el vent ho mou.

Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, Flors i violes i romaní. 58

“La pastoreta” Cançó: La pastoreta Origen: Popular catalana Intervals:

Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 2M, 3m, 4J

Sons utilitzats: Do-Re-Mi-Fa-Sol–La-Si-Do’–Re’ Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M, 4J



Simple

Forma: AA’BB’ CC’DD’ Subdivisió binària


Silencis:

Anàlisi melòdic:

Àmbit: IX


Nota més greu: do3 Inici Tètic

Final Masculí

59

“La pastoreta” Propostes didàctiques:

Edat dels nens per a cantar-la: P4 – P5 Nivell: Segon Cicle d’Educació Infantil

Dificultats: Possibles problemes alhora de recordar tota la lletra. Àmbits a treballar: Estructura del diàleg, morfologia catalana com articles (la,

l’), conjuncions (i), noms diminutius (pastoreta, caputxeta, muntanyeta, ombreta),

danses, agents atmosfèrics (neva, plou, vent), flors (romaní, violes), medi físic i relleu (muntanya, plana), vestimenta (caputxeta, faldilletes, sabatetes).

Activitats: Es pot dividir la classe en tres grups i que cada grup treballi i s’aprengui una estrofa, alhora de cantar la cançó es començaria pel primer grup,

seguit pel segon i acabant pel tercer, d’aquesta manera treballaríem l'estructura

d’un diàleg o d’una narració. 60

“Mon pare i ma mare”

61

“Mon pare i ma mare” 1.  Mon pare i ma mare, Mindó, mindó, mindeta!

Mon pare i ma mare, No em deixen adormir, No em deixen adormir.

2. Mon pare i ma mare, Mindó, mindó, mindeta!

Mon pare i ma mare, M’envien a l’escola,

Per aprendre a llegir.


Mon pare i ma mare, El mestre qui m’ensenyà,

S’enamorà de mi.


Mon pare i ma mare, Me diu: -Catalineta,

Te vols casar amb mi?


Mon pare i ma mare, -Som massa joveneta,

I no podré servir.


Mon pare i ma mare, -Mos posarem a taula

Un llibre per llegir.


Mon pare i ma mare, A cada cap de taula,

Un barralet de vi.

62

“Mon pare i ma mare” Cançó: Mon pare i ma mare

Origen: Popular mallorquina Intervals:

Funció: Joc-Dansa Ascendents: 2m, 3m, 3M, 4J

Sons utilitzats: Mi – Fa – Sol – La – Si – Do’ Descendents: 2m, 2M, 3m, 3M, 4J



Simple

Forma: AABB’ Subdivisió binària


Silencis:

Anàlisi melòdic:

Àmbit: VI


Nota més greu: mi3 Inici Anacrúsic

Final Masculí

63

“Mon pare i ma mare” Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir els silencis.

Àmbits a treballar: Estructura d’un diàleg o una narració, dialectismes de Mallorca,

morfologia catalana com noms diminutius (joveneta, barraleta), noms propis

(Catalineta), pronoms, alimentació (vi), costums (casar-se), estris de cuina (barralet),

parlament de la llar (els pares li diuen a la filla que ha de fer), adicions (vi).

Activitats: Aquesta cançó es podria treballar d’una manera assemblant a la de

l’hereu Riera durant tot el curs, els alumnes es poden aprendre poc a poc les

diferents estrofes i també es pot fer una petita representació teatral del que se’ns

explica a la lletra. 64

“Un moix dalt una teulada”

Jo n’he vist un moix, dalt d’una teulada (bis),

Qui en sa boca duia, una sobrassada (bis).

Jo li he dit: -Moix, dóna’m un bocí (bis),

-Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi! (bis). 65


Cançó: Un moix dalt una teulada

Origen: Popular menorquina Intervals:


Sons utilitzats: Mi – Re – Do – Re – Mi - Fa Descendents: 2m, 2M, 3m


Tonalitat: La m Compàs: Número de compassos 16

Simple

Forma: AA’BB’ Subdivisió binària



Àmbit: V Signes de repetició:

Nota més aguda: mi3 Cèl·lules rítmiques:

Nota més greu: la2 Inici Tètic

Final Femení

66


Propostes didàctiques:



Dificultats: Possibles problemes alhora de reproduir el signe d’allargament o

la semicorxera.

Àmbits a treballar: Estructura del diàleg, morfologia catalana com pronoms

(jo, n’, li, ‘m), verbs en pretèrit indefinit d’indicatiu he vit-he dit, animals

domèstics (moix, gat), alimentació (sobrassada), habitatge (teulada).

Activitats: Amb aquesta cançó es pot treballar el dialectisme de Menorca (en

el cas de trobar-se fora de l’illa) tot tractant paraules com moix i alguns articles

o pronoms típics del lloc. 67

FONTS DOCUMENTALS:

-CRIVILLÉ, Josep. Música tradicional catalana-1: Infants. 2a ed. [1a ed. 1981]. Barcelona: Clivis,

1993

(Aquí dalt de la muntanya, Ara plou, Ball de la caputxina, Bona aigüeta, Dalt del cotxe, El marit

petit, Nou pometes té el pomer, Els quatre sabaters, Els titelles, L’escarabat, L’hereu Riera, La

pastoreta, Mon pare i ma mare)

-AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Cançons, refranys i endevinalles. 3a ed. [1a ed.

1951]. Barcelona: Selecta, 1995

(Ara plou, Ball de la caputxina, Dalt del cotxe, El marit petit, Nou pometes té el pomer, La pastoreta)

-RIERA, Santi. Música. Cicle Inicial, 1 EGB. Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra-

EPM. Barcelona PAM, 1991

(Ara plou, Dalt del cotxe, El bon pa, Nou pometes té el pomer, L’escarabat, L’esquirol)

- RIERA, Santi. Música. Educació Primària. Cicle mitjà, 3. Escola de Pedagogia Musical-Mètode

Ireneu Segarra-EPM. Barcelona: PAM, 1992

(Ball de la caputxina, L’esquirol, La pastoreta) 68

-RIERA, Santi i Assumpta Valls. Música. Educació Primària. Cicle mitjà, 4. Escola de Pedagogia

Musical-Mètode Ireneu Segarra-EPM. Barcelona: PAM, 1994

(L’hereu Riera, Un moix dalt una teulada)

-MARÍN, Imma i Olga Pardo ed. El jugar de l'Amades. Cultura d'Infants. Ballets, cançons de

diades, màgiques i onomatopeiques. Vol. 2, Tarragona: El Mèdol, 1996

(Ara plou, El carrer de la lluna)

-MAIDEU, Joaquim. Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. 2a ed. [1a

ed. 1992]. Barcelona: EUMO, 1994

(L’hereu Riera, L a coqueta de sucre, La pastoreta, Un moix dalt una teulada, Ball de la caputxina,

Cançó de les mentides, Nou pometes té el pomer, L’esquirol)

-GENERALITAT DE CATALUNYA. Dep. Ens. de Catalunya. Cançons populars i tradicionals a

l'escola. [En línia],2004. http://www.gencat.net

(Dalt del cotxe, L’esquirol, L’hereu Riera, La pastoreta)

69

Valoració personal: És reconegut per molts autors, pedagogs, científics i persones del carrer la gran influència que pot

tenir la música en aquestes edats de tant desenvolupament tant a nivell físic, com a nivell

intel·lectual o emocional. Gràcies a ella podem fer aparèixer en nosaltres aquells sentiments o

emocions que en molts casos, i degut al nivell estressant de vida que portem, no ens donem compte

que sentim o tenim, per això és important transmetre un gust saludable i beneficiós als més petits.

No només es tractar d’escoltar una audició, cantar una cançó o ballar un ball; em de procurar que els

infants gaudeixin amb la música i, el més important, que desenvolupin capacitats sense que ells es

donin compte i no s’avorreixin.

En aquesta assignatura em pogut anar observant diferents mètodes per poder portar tot això a la

pràctica, com és normal, no ho hem pogut veure tot i això ha sigut un aspecte negatiu que he trobat,

crec que aquesta assignatura s’hauria d’haver implantat anual i no semestral, d’aquesta manera

haguéssim pogut aprofundir molt més en aquelles temes interessants i haguéssim pogut obtenir més

experiència en aquest camp.

Tot i això, m’ha permès refrescar alguns continguts i conceptes que tenia més oblidats i també

aprendre’n de nous, el fet de practicar la flauta m’ajudarà el dia de demà alhora de comptar amb un

altre instrument per mostrar als meus alumnes i també alhora d’afinar o cantar correctament.

Amb tot això he pogut extreure una experiència molt positiva d’aquesta assignatura i un record molt

bonic.

70

“La música es la aritmética de los

sonidos, como la óptica es la

geometría de la luz”.

Claude Debussy

71

Cançoner

Documents

mtode ireneu segarra

nota ms aguda

estructura del dileg

estructura dun dileg

edat dels nens

qu li donarem

em deixen adormir

dalt del cotxe