Buscant la pau

Buscant la pauHi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar en una pintura la pau perfecta.

Molts artistes ho van intentar. El rei va observar i va admirar totes les pintures, però només en va veure dues que realment li van agradar , i va haver d’escollir-ne una de les dues.

La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes plàcides muntanyes que l’envoltaven . Sobre aquestes muntanyes hi havia un cel molt blau amb tènues núvols blancs.

Tots els que van mirar aquesta pintura van pensar que reflectia la pau perfecta.

La segona pintura també tenia muntanyes. Però eren escabroses i descobertes. Sobre aquestes muntanyes hi havia un cel furiós del qual queia un impetuós xàfec amb llamps i trons.

Muntanya avall semblava que ressonava un escumós torrent d’aigua. Tot allò no semblava gens pacífic.

Però quan el rei va observar la pintura atentament, va veure rere la cascada un delicat arbust que creixia en una escletxa de la roca.

En aquest arbust hi havia un niu. Allí enmig de la violenta caiguda d’aigua, hi havia dibuixat plàcidament un ocellet al seu niu…

Pau perfecta?...?

Quina penses que va ser la pintura guanyadora?

El llac tranquil Muntanyes escabroses

El rei va escollir la segona: saps perquè?

-Perquè- explicava el rei- pau no significa estar en un lloc sense soroll, sense problemes, sense feina dura o sense dolor.

Pau significa que, tot i estar enmig

de totes aquestes coses, ens

mantinguem calmats dintre del

nostre cor.