Bloc B - Motivació TEMA 7 – BASES CONCEPTUALES PROCESOS MOTIVACIONALES Definición RAE: Motivar: Dar causa o motivo para algo. Motivo: Que mueve o tiene eficacia o virtud para mover Causa o razón que mueve para algo. El concepte modern de motivació té el seu origen en una analogia amb les forces del món físic: Tant en les forces motivacionals com en les físiques, s'identifiquen dos components → INTENSITAT I DIRECCIÓ. Un dels treballs més aconseguits sobre la definició del concepte de motivació és el que van fer Klenginna i Klenginna (1981). Van proposar una classificació de definicions en deu categories; una de les definicions més completes són les que es troben en la categoria de globalitzadores o d'espectre, i una de les definicions incloses en aquesta categoria és la que plantegen Morgan, King i Robinson (1979): La motivació inclou tres aspectes: 1. un estat impulsor dins l'organisme que s'activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara pensaments o records; 2. la conducta activada i dirigida per aquest estat, i 3. la meta cap a la qual es dirigeix l'esmentada conducta. PSICOLOGIA DE L'EMOCIÓ: Estudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen l'elecció de conductes, l'inici d'aquestes, i l'esforç i la persistència en la seva execució fins que s'assoleixen les metes que un s'ha proposat. Kleninga i Kleninga (1981) DEFINICIÓ DE SINESTIS DE MOTIVACIÓ: Constructe teòric que pot ser definit com: un procés multideterminat que energitza i dirigeix el comportament cap a un objectiu. Limoner (1997) Procés: No és un acte únic Conjunt d'accions o fases successives És dinàmic Els estats motivacionals fluctuen en el temps Multideterminat: La motivació depèn de la interacció completa de factors interns i externs. Energitza: Activació (inici de la conducta) Persistència (manteniment de la conducta)
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Bloc B - Motivació
TEMA 7 – BASES CONCEPTUALES PROCESOS MOTIVACIONALES
Definición RAE:
Motivar: Dar causa o motivo para algo. Motivo: Que mueve o tiene eficacia o virtud para mover
Causa o razón que mueve para algo. El concepte modern de motivació té el seu origen en una analogia amb les forces del món físic: Tant en les forces motivacionals com en les físiques, s'identifiquen dos components → INTENSITAT I DIRECCIÓ. Un dels treballs més aconseguits sobre la definició del concepte de motivació és el que van fer Klenginna i Klenginna (1981). Van proposar una classificació de definicions en deu categories; una de les definicions més completes són les que es troben en la categoria de globalitzadores o d'espectre, i una de les definicions incloses en aquesta categoria és la que plantegen Morgan, King i Robinson (1979): La motivació inclou tres aspectes:
1. un estat impulsor dins l'organisme que s'activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara pensaments o records;
2. la conducta activada i dirigida per aquest estat, i 3. la meta cap a la qual es dirigeix l'esmentada conducta.
PSICOLOGIA DE L'EMOCIÓ: Estudi de les variables personals (internes) i situacionals (externes) que determinen i regulen l'elecció de conductes, l'inici d'aquestes, i l'esforç i la persistència en la seva execució fins que s'assoleixen les metes que un s'ha proposat. Kleninga i Kleninga (1981) DEFINICIÓ DE SINESTIS DE MOTIVACIÓ: Constructe teòric que pot ser definit com: un procés multideterminat que energitza i dirigeix el comportament cap a un objectiu. Limoner (1997) Procés:
No és un acte únic Conjunt d'accions o fases successives És dinàmic Els estats motivacionals fluctuen en el temps
Multideterminat: La motivació depèn de la interacció completa de factors interns i externs. Energitza:
Activació (inici de la conducta) Persistència (manteniment de la conducta)
Bloc B - Motivació
Dirigeix: La conducta esta orientada a la consecució d'un fi La motivació implica la selecció de la conducta adequada per aconseguir
Primera explicació de l’activitat motivada. Per què ens movem? (origen de la paraula)
o Cos: desigs o Sentits: plaers i sentiments o Voluntat: esforços
Grans teories o Instint (Darwin), pulsió (Hull, Freud).
Models motivacionals comuns a diferents àrees de la Psicologia (“mini teories”) → s’ha buscat que es pugui aplicar en diferents camps de la Psicologia. Tots els models intenten explicar els canvis però no expliquen tot el comportament humà sinó aspectes més reduïts.
Perspectives contemporànies Camps d’investigació:
Motivació fisiològica (necessitats, processos biològics) Motivació extrínseca i intrínseca → interacció entre elles, com es dóna el par
d’una motivació intrínseca a extrínseca i a l’inrevés.
Bloc B - Motivació
Motivació cognitiva (regulada pels pensaments i processos mentals) → explica la conducta motivada a través dels nostres pensaments.
Diferències individuals → delimitar quines són les característiques motivacionals que ens diferencien i fins on som iguals (dins d’una mateixa cultura).
Efectes motivacionals de l’emoció → interacció entre els dos processos, quins efectes motivacionals té l’emoció i quines emocions provoquen les motivacions.
Tradicions en l’estudi de la motivació:
La tradició biotròpica: Bases biologiques de la motivació. té en compte l’estructura de l’organisme i es desenvolupen les explicacions basant-se en l’observació d’estructures biològiques.
o Psicologia fisiològica (psicobiologia) o Psicologia conductual
o Etologia estudiar el comportament animal en el seu entorn natural La tradició sociotròpica:
Bases socials i cognitives de la motivació. Emfatitza el paper de la persona en la regulació de la conducta. Elements més relacionats amb l’aspecte social, l’educatiu, la cultura..
o Psicologia de la personalitat o Psicologia cognitiva o Psicologia social
Tradició biotròpica: Antecedents:
Darwin (1859). Negació de la discontinuïtat entre home/animal. (abans de Darwin, Descartes va dir que hi havia diferències entre l’home i l’animal)
Mc Dongall (1908) → Primer psicòleg que va utilitzar el concepte de l’instint per explicar la conducta individual i social. Teoria dels instints, llista d’intints. Considera, doncs, que la majoria del comportament humà, social o individual, és instintiu (a partir de Darwin).
Etòlegs clàssics:
Lorenz (1903) Primera teoria del instint
Tinbergen (1951) Jerarquia del instint, variables directives. Van formular el concepte d’instint d’una manera més concreta, objectiva i el van utilitzar per explicar la conducta animal en situació natural.
Pavolv (1927) explica el procés del condicionament clàssic. La conducta animal en situació experimental a partir dels conceptes d’“excitació” i d’“inhibició”.
Hebb: sistema reticular ascendent (SARA), activació.
Bloc B - Motivació
Berlyne: estimulació externa Bindra: activació central-incentiu Young: Hedonisme del incentiu Decí: motivació intrínseca Thorndike (1898): Formulació de la llei del efecte. Les respostes que produeixen
satisfacció queden connectades a la situació i les que produeixen malestar
queden desconnectades. l’experiència condiciona la motivació futura. o Si fem una cosa i la conseqüència és positiva, ho repetirem, si és
negativa, no ho farem més → Teoria Associacionista. Tolman: expectativa conducta intencional animal. Els animals poden tenir
projeccions de futur, i per tant, intencions. Hull: teoria del impuls Spence: paper del incentiu Miller: conflictes motivacionals Skinner: condició instrumental o operant.
Tradició Sociotròpica:
Freud: Motivació inconscient. Eros – thanatos. Allò – jo – superjo. Lewin: topologia, espai vital, conflicte, aspiració. Canvi de motivacions segons el
lloc i l’ambient Murray: necessitats humanes. T.A.T. Mc. Clelland: motivació d’assoliment Maslow: piràmide motivacional Allport: Persona → sistema motivacional únic, autonomia funcional dels
Conceptes motivacionals aïllats en el context de teories generals del comportament.
Escàs valor explicatiu i predictiu Auge de les macroteories:
Models teòrics que pretenen explicar tot el comportament amb pocs constructes
Escàs valor explicatiu i predictiu Alta transversalitat
Aparició de les miniteories:
Models teòrics que pretenen explicar comportaments específics amb un numero creixent de constructes
Augmenta el valor explicatiu i predictiu Baixa transversalitat Integració de conceptes de diferents tradicions.
Bloc B - Motivació
MMÈÈTTOODDEESS DD''AAVVAALLUUAACCIIÓÓ DDEE LLAA MMOOTTIIVVAACCIIÓÓ Dos abordatges diferents :
La motivació com a V. Independent→ com a causa del comportament: Es modifiquen / avaluen els factors que seleccionen, inicien o mantenen la conducta.
La motivació com a V. Dependent → com objecte d'estudi: Anàlisis del efecte de la motivació sobre la conducta La motivació i el seu canvi en el temps es dedueix de: l'estat fisiològic, la conducta i els processos cognitius.
La motivació com causa del comportament (VI)
Com es mesura? Com es manipula?
Es modifiquen S'avaluen
Mecanismes interns Processos fisiològics Gana
Set
Fatiga
Hormones
Processos afectius
Processos cognitius Expectatives
Metes
Atribucions
Factors externs Incentius
Context
Com es mesura?
Indicadors de manipulació conductual Temps de privació
Intensitat d'incentius
Autoinformes
Bloc B - Motivació
La motivació com objecte d'estudi (V.D.)
Que es mesura? Com es mesura?
L'estat fisiològic Activitat cerebral Neuroimatge Poligrafia
Cardiorespiratori
Sudoració
Activitat muscular
La conducta Elecció Autoinformes Tècniques
d'observació Esforç
Intensitat
Persistència
Els processos cognitius Atenció Proves conductuals
Codificació
Recuperació
Bloc B - Motivació
TEMA – 8 CONCEPTES MOTIVACIONALS PRINCIPALS CONCEPTES:
IINNSSTTIINNTT:: Conjunt de respostes genèticament programades que ocorren quan les circumstàncis són apropiades, sense requerir un aprenentatge previ per a la seva execució.
CONCPTE CLÀSSIC D'INSTINT
Darwin, 1859
Teoria de l'evolució
La importància aconseguida pel concepte d' “instint”es deu a que permitia establir un vincle d'unió entre les especies inferiors i l’espècie humana. Sembla evident que l'unió entre especies era necessària per entendre congruentment l'idea d’evolució plantejada per Darwin.
James, 1890 Definició d'instint Predisposició a la conducta dirigida una meta, similar a un acte reflexe que facilita l'adaptació de l'individu al entorn.
McDougall, 1908
Definició d'instint Una disposició psicofísica heretada, que determina al subjecte a percebre i atendre objectes de certa classe i li determina també experimentar una certa excitació afectiva al percebre tals objectes, alhora que l’impulsa a actuar conseqüentment d’una determinada manera
Freud 1915, 1920
Instints humans Instint de vida (Eros) → Disposició a la unió Instint de mort (Thanatos) → Disposició a la disgregació
Dificultats del concepte del instint de Mc Dongall:
Arguments circulars per argumentar l’existència d’un instint (instint – conducta, conducta – instint)
Watson, el fundador del conductisme, en una polèmica amb Mc Dougall, rebutja el concepte d’instint per especulatiu i per la capacitat explicativa del aprenentatge (possibilitat més parsimoniosa) → seria més adient l’explicació més senzilla segons la navalla d’Occam, que en realitat podem explicar alguna cosa per l’aprenentatge i no per l’instint que costa més d’explicar.
Bloc B - Motivació
El conductisme proposa substituir-lo pel concepte d'impuls. Posteriorment a aquestes i d’altres crítiques, el concepte d’instint no tindrà un
paper important en l’explicació de la conducta animal i humana fins que és definit i estudiat d’una manera més concreta i objectiva pels etòlegs (els que estudien el comportament animal en el seu entorn natural).
Definició d’instint segons l’etologia: Patró de conducta heretat, específic i estereotipat que es descarrega enfront certs elements específics del ambient.
Instint: és una conducta que té tota l’espècie Genètica: uns ho tenen i d’altres no
L’instint es composa de:
Pauta fixa d’acció (PFA):
o Patró de conducta: Innata (no après)
Específic (comú en tota la espècie)
Estereotipada (sempre segueix la mateixa seqüència, no es pot
modificar (seqüència rígida)).
Estímul índex (EI): Situació estimular (senyal externa) que desencadena la
pauta fixe d’acció (PFA)
o Experiment de Tinbergen:
Desplaça per sobre unes cries de ganso una figura que fa una ombra en
forma de creu llatina.
Depredador allunyament
Ganso apropament / no resposta
Resultat:
- Desplaçament esq-dret. no genera PFA ( no és estímul
index)
- Desplaçament dret-esq. Genera PFA d’escapada (és un
Grau d’alerta o vigilància de l’escorça cerebral, que està regulat en gran manera
per la branca cerebral coneguda com formació reticulat.
Mesura: Mitjançant un registre bioelectric electroencefalograma (EEG)
Els ritmes electroenefalograficos reflexen l’activitat elèctrica global e
inespecífica de l’escorça cerebral.
Relació entre ritmes i estats de consciencia.
Ritmes EEG:
o Beta Excitació
o Alfa relaxació
o Zeta Son profund
L’activitat global de l’escorça cerebral permet reconèixer diferents estats
psicològics.
Activació perifèrica:
És el grau d’activitat del sistema nerviós autònom (regulador de les constants
vitals), sobretot en la seva branca simpàtica.
Mesura: Es mesura de manera indirecta mitjançant indicadors de l’activitat dels
òrgans controlats per aquesta banca del SN.
Canvis en les variables fisiològiques controlades pel SNP i un increment de les
respostes del sistema nerviós simpàtic.
Les mesures més utilitzades són la freqüència cardíaca, la pressió sanguina,
l’activitat elèctrica de la pell i la temperatura de la pell.
Bloc B - Motivació
SNP
SNP autònom
SNA simpàtic Glàndules Visceres
SNA parasimpàtic
SNP somàtic
Musculatura esquelètica
Regulació fisiològica:
La formació reticular regula l’activació central i la
perifèrica (ascendent i descendent)
Experiment de Moruzzi i Magoun:
Procediment: Gats anestesiats als que
se’ls estimula la formació reticular
mitjançant micro-electrodesimplantats.
Resultats: S’obté un EEG similar al que
s’observa en els mateixos gats en estat de
vigília
Experiment de Lindsley:
Procediment: Lesió de la formació reticular.
Resultats: Desapareix el ritme beta del EEG (estat de vigília)
Bloc B - Motivació
Relacions de l’activació:
1.Relació entre activació i rendiment:
A major activació major rendiment? NO
El rendiment màximes produeix amb nivells intermedis d’activació (nivell
òptim), i que tant una activació baixa com una activació molt alta perjudiquen
el rendiment.
El gràfic de la relació entre ambdues té l’aparença d’una U invertida.
Llei de Yerkes – Dodson
2.Relació entre el grau d’activació i el nivell de la tasca:
Bloc B - Motivació
Els estudis que han intentat relacionar el nivell d’activació, el rendiment i la dificultat
de la tasca no han obtingut dades concloents. Alguns estudis indiquen que quan la
tasca que cal fer és molt fàcil es produeix un desplaçament del nivell òptim d’activació
cap a la dreta i es necessita una activació més gran per fer la tasca, mentre que quan
la tasca és difícil, es necessita molta menys activació per fer-la.
Sembla que un element essencial en l’establiment d’aquesta possible relació no és tant
la dificultat de la tasca com el tipus de tasca (cognitiva,, motriu...) de que es tracti.(Vila
i Fernandez, 1990)
3.Relació entre l’activació i el grau d’organització de la conducta
(Hebb: tendència de l’organisme a produir activitat organitzada)
Bloc B - Motivació
EEXXIITTAACCIIÓÓ::
Efectes falta d’excitació:
Experiment de privació sensorial (Heron, 1957):
Dificultat de concentració
Al·lucinacions
Irritabilitat
Baix rendiment en tasques cognitives
Efectes de l’excés d’excitació:
Experiment de Cohen (1980)
Subjectes:
o Grup A: nens que van a escoles properes a aeroports
o Grup B: nen que no van a escoles properes a aeroports
Tasques:
o Puzzle difícil
o Tasca atencional (localitzar “E”)
Resultats: Els nens del grup A presenten:
o Major pressió arterial
o Menor persistència en la tasca (puzzle)
o Menor rendiment (tasca atencional)
Activació i teories de la personalitat:
Teoria de Eysenck (1967)
Introversió / Extraversió (activació cortical)
El sistema reticular activador ascendent, relacionat amb l’activació cortical
(central)
L’estat basal d’activitat intrínseca de la FR, diferent entre extravertits i
introvertits.
Els extravertits presentarien menors nivells d’activitat basal intrínseca.
Neuroticisme / estabilitat (activació límbica)
Teoria de Zuckerman (1978)
Activació i diferencies individuals
Cerca de sensacions:
Teoria Una sola dimensió (de base genètica - ambiental)
El nivell òptim d’activació (NOA) de cada individu determina la seva tendència a
la cercs de sensacions.
Bloc B - Motivació
Components
- Cerca d’aventures i emoció
- Cerca d’experiències
- Desinhibició
- Susceptibilitat al avorriment
Sistema de mesura Escala de cerca de sensacions (SSS, EBS)
Implicacions motivacionals
- Elecció vocacional (professions de alta BS: bombers,
esportistes de risc, militars...)
- Salut: Consum de substàncies, conducció de risc.
Conceptes relacionats
- Extraversió
- Susceptibilitat a la recompensa
Complexitat de l’activació fisiològica:
Variabilitat en els paràmetres d’activació
Crítica de Lacey a l’activació unidimensional (1967)
L’activació actua sobre tres sistemes de resposta: fisiològic, conductual i
cognitiu.
Els tres sistemes de resposta poden activar-se de manera selectiva,
independentment un dels altres (concepte de fraccionament direccional)
Bloc B - Motivació
Variabilitat individual de l’activació:
Experiment de Kraspowitz et al. (1990)
En una tasca estresan de càlcul mental, els subjectes presenten diferencies
individuals en activació, el que permet classificar-los en:
- Reactius cardiacs
- Reactius vasculars
- Reactius cardiacs-vasculars
Activació i impuls:
Semblances Diferències
Processos centrals
Nivell òptim “0” en l’impuls, no en l’activació.
Energitzadors però no directors L’activació es mesura directament, l’impuls infereix
Condicions antecedents similars Èxit inicial del concepte activació:
correlat psicofisiològic del impuls)
Relació entre motivació i conducta: Impuls lineal (positiva o
negativa) Activació curvilínia
Bloc B - Motivació
IINNCCEENNTTIIUUSS::
Concepte Objectes o esdeveniments, en general externs al subjecte, que es
produeixen com a conseqüència de la conducta, i que activen o inhibeixen l’execució
d’aquesta conducta en el futur.
Alguns autors (Bandura) també consideren com a incentius canvis fisiològics i
psicològics que ocorren en el subjecte, anomenats autoincentius o incentius
autoproduits, com ara les reaccions emocionals autogenerades per l’èxit o el fracàs.
En la majoria dels casos els incentius no són físicament presents quan el subjecte fa la
conducta, sinó que el que és present durant l’execució de la conducta és l’anticipació
mental expectativa dels incentius. L’esforç del subjecte durant la tasca
corresponent no esta motivat per la presencia física dels incentius, sinó per
l’expectativa d’aquests. Poden actuar de manera presencial/contingent, o de manera
potencial (anticipacions)
Els incentius són sempre conseqüències de la conducta.
Criteris de classificació:
Origen
Valencia
Relació amb el subjecte
Naturalesa (tipus)
CARACTER INNAT O APRÈS:
a) Incentius primaris: No es necessita un procés d’aprenentatge previ (aigua-set)
b) Incentius secundaris: Es necessita d’un aprenentatge previ perquè funcionin
com motivadors. (Diners)
NATURALESA:
a) Homeostàtics: Incentius lligats a les necessitats fisiològiques corporal. (Menjar,
beguda, sexe, estimulació dolorosa..)
b) Incentius sensorials: Estimulacions exteroceptives, de caràcter olfactiu visual,
tàctil..., que poden actuar com a motivadors de la conducta. (olor
nauseabunda, música...)
c) Incentius d’activitat: Conductes, l’execució de les quals, pot funcionar com un
incentiu per a la realització d’altres conductes. L’incentiu no és un objecte
material consumible, ni una estimulació externa, sinó una conducta. (jugar a
videojoc si es fa els deures)
Bloc B - Motivació
d) Incentius socials: Consisteixen en l’aprovació o desaprovació social expressada
per les persones de l’entorn mitjançant paraules o gestos. (aplaudiments,
xiulets..)
e) Incentius monetaris: En la majoria de societats, els diners constitueixen un
poderós incentiu.
f) Incentius d’estatus i poder: Assolir una determinada posició en l’estructura
d’un grup o una organització.
g) Auto-incentius (reaccions internes)
VALENCIA (Paper activador / inhibidor)
a) Valencia positiva: Objectes o esdeveniments positius, que s’experimenten com
a agradables. Activen el comportament. Provoquen apropament.
(aplaudiments)
b) Valencia negativa: Objectes o esdeveniments negatius, que s’experimenten
com a desagradables. Inhibeixen el comportament. Inhibir una conducta no
equival a oblidar-la, sinó a deixar-la de fer encara que es continua sabent com
s’ha de fer. Provoquen allunyament. (dolor)
RELACIÓ AMB EL SUBJECTE:
a) Directes: Conseqüències produïdes i experimentades personalment per la
conducta del subjecte actuant. (atleta – medalla)
b) Vicaris: Conseqüències observades produïdes pel comportament d’altres.
(premis d’un concursant anima al telespectador a participar-hi)
No són dimensions excloents entre si, sinó combinables.
Condicions de reforçament i incentiu:
Recompensa: L’aparició de l’estímul positiu augmenta la probabilitat de la
conducta futura.
Exemples:
Establir un complement salarial segons els resultats de producció
Permetre més temps de joc als nenes si s’acaben el menjar.
Càstig: L’aparició de l’estímul negatiu disminueix la probabilitat de la conducta
futura (càstig positiu)
Exemples:
Posar una multa de tràfic davant una infracció.
Davant una conducta agressiva del nen, obligar-lo a romandre molta
estona en el mateix lloc.
Bloc B - Motivació
Evitació: La desaparició del estímul negatiu augmenta la probabilitat de la
conducta (reforçament negatiu)
Exemples:
Pujar les escales per por a l’ascensor.
Prendre un medicament que elimina el mal de cap.
Omissió: La desaparició del estímul positiu disminueix la probabilitat de la
conducta (càstig negatiu o càstig per omissió)
Exemples:
Retirar el carnet de conduir davant una infracció greu.
Perdre els privilegis de flexibilitat horària en una feina per un
comportament irregular.
Enviar un nen que s’ha comportat malament al llit, sense poder veure el
seu programa de tv preferit.
Bloc B - Motivació
TEMA 9 – CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES MOTIVACIONALS
MMOOTTIIUUSS OO NNEECCEESSSSIITTAATTSS::
La paraula motivació s’usa per explicar el perquè de la conducta, les seves causes i el
terme motiu per a descriure l’estat que activa, manté i dirigeix la conducta dels
organismes.
Necessitat és un concepte que es fa servir per a referir-se a aquelles situacions en les
quals l’organisme experimenta una manca o dèficit important (manca de menjar o
afecte)
Considerem la motivació com un constructe teòric que pot ser definit com un procés
multideterminant que energitza i dirigeix el comportament partint d’un objectiu. El
terme procés fa referència a un conjunt d’accions o fases successives que tenen lloc. La
motivació és dinàmica, el estats motivacionals, la força del motiu, fluctuen en el
temps.
Per multideterminat s’entén el conjunt de factora externs (factors situacionals o
ambientals) que actuen sobre la motivació i, per tant, sobre la conducta.
La paraula energitza es refereix tant a l’activació o inici del comportament, com al
manteniment o persistència d’aquest en el temps, i també al seu vigor o intensitat.
Dirigeix està relacionat amb el caràcter directiu i orientat de la conducta cap a un
objectiu (conducta positiva) Compren la selecció de la conducta adequada per a
aconseguir la finalitat perseguida.
I objectiu és la causa o factor principal que posa en marxa tot el procés descrit.
CLASSIFICACIÓ:
MOTIUS PRIMARIS MOTIUS SECUNDARIS
Innats, no apresos
Adquirits, apresos al llarg del procés de socialització.
Entren en funcionament des del naixement.
Determinats pel medi ambient la cultura.
Relacionats amb la supervivència. No satisfan cap necessitat fisiològica
De dos tipus: homeostàtics No homeostàtics
Motius primaris: Són innats, i per tant biològics. Estan determinats genèticament i
entren en funcionament des del naixement, Estan relacionats principalment amb la
subsistència o supervivència de l’individu i de l’espècie. Al seu torn, els motius primaris
Bloc B - Motivació
poden estar relacionats amb les necessitats biològiques i amb els motius d’adaptació
ambiental. Són primaris perquè satisfem aquestes necessitats biològiques o morim.
MOTIUS PRIMARIS:
Biològics
Gana Set Temperatura Son Sexe
Homeostàtics
Sexe No homeostàtics
Adaptació ambiental Exploració Evitació del dolor Evitació del perill
Motius secundaris: Són motius adquirits o apresos i es denominen també motius
socials. Estan determinats pel medi ambient i per la cultura que impera en aquest
medi, i també la interacció que els subjectes estableixen amb els membres del grup al
qual pertanyen. A diferencia dels primaris, els motius socials no tenen com a objectiu
satisfer una necessitat fisiològica i són adquirits al llarg del procés de socialització dins
una determinada cultura.
MOTIUS SECUNDÀRIS
D’èxit
De poder
D’afiliació
Poden influir una gran influència i control sobre les motius primaris. (Una persona pot
menjar i beure per motius socials i no perquè tingui gana i set). Cal aclarir que la
conducta sexual no té sempre com a objectiu la reproducció. Sinó més aviat es
converteix en un dels comportaments més gratificants de l’ésser humà.
Les motivacions dels animals són bàsicament homeostàtiques i vinculades a la
supervivència, mentre que en l’esser humà els seus motius es poden desvincular de la
mateixa biologia. La motivació humana és, per tant, rica, variada i progressiva, i en els
fons les necessitats humanes són pràcticament inclassificables perquè hi ha tantes
necessitats com desitjos.
Tot i així, s’han fet classificacions molt diferents dels motius socials, tant pel que fa al
contingut (tipus) com a nombre de motius. Murray (1938) elabora una llista extensa de
Bloc B - Motivació
necessitats tan amplia com pot amb la intenció de cobrir la major part de les
necessitats psicògenes o secundàries.
Submissió Rendir-se i gaudir del mal, la culpa, la crítica i el càstig. Auto-depreciació. Masoquisme
Èxit Superar obstacles i arribar a un estàndard alt. Superar els altres. Esforçar-se i aconseguir el domini.
Afiliació Formar amistats i associacions. Saludar, ajuntar-se i viure amb altres. Cooperar i conversar de manera sociable amb altres.
Agressió Assaltar o ferir a un altre. Lluitar. Oposar-se amb força. Humiliar. Fer mal. Acusar o menysprear a una altra persona. Venjar-vos d’un mal que us han fet.
Autonomia Resistir-se a l’influx o a la coacció. Resistir-se a les normes. Ser independent i lliure d’actuar per impuls.
Contrarestació Adquirir domini sobre alguna cosa o compensar un fracàs tornant a esforçar-se. Superar una debilitat. Mantenir l’honor, l’orgull i la dignitat.
Defensa Defensar-se contra les acusacions, la crítica, la humiliació. Oferir explicacions i excuses. Resistir-se a la “indagació”
Deferència Admirar i seguir les passes d’un altre aliat superior. Cooperar amb un líder. Lloar i honrar.
Dominància Influir i controlar els altres. Persuadir, prohibir, dictar, ordenar. Restringir, organitzar la conducta d’un grup.
Exhibició Atraure l’atenció sobre la pròpia persona. Causar impressió. Excitar, divertir provocar, intrigar, sorprendre i causar sensació a altres persones.
Evitació del dolor
Evitar el dany, les ferides físiques, la malaltia i la mort. Escapar-se d’una situació perillosa. Prendre mesures de seguretat.
Infraevitació Evitar el fracàs, la vergonya la humiliació i el ridícul. Desistir de l’acció per por al fracàs.
Nutrició Nodrir, ajudar o protegir a un altre que està indefens. Compadir-se, tenir cura d’un nen. Alimentar, ajudar, donar suport, consolar, sanar, guarir
Ordre Arreglar, ordenar i guardar coses. Ser net i ordenat. Ser precís de manera metòdica.
Joc Relaxar-se, divertir-se, buscar diversió i entreteniment. Passar-s’ho bé i jugar, riure, bromejar i estar alegres. Divertir-se relació per divertir-se.
Sensitivitat Buscar i gaudir de la sensualitat
Sexe Formar una relació eròtica i dur-la endavant. Tenir relacions sexuals
Socors Buscar ajuda, protecció o compassió. Demanar ajuda. Demanar clemència. Adherir-se al pare que proporciona afecte i aliment. Ser dependent. Tenir suport.
Bloc B - Motivació
PPIIRRÀÀMMIIDDEE DDEE MMAASSLLOOWW::
La classificació de motius que ha tingut més popularitat ha sigut la proposada per
Maslow. És una taxonomia reduïda en la qual es proposa una ordenació o
estructuració jeràrquica dels motius Piràmide motivacional de Maslow (1968)
Maslow és un psicòleg humanista que assenyala que l’ésser humà és la capacitat
inherent d’autorealització que el condueix a desenvolupar totes les seves
potencialitats (realització plena de la persona). És aquesta tendència a l’autorealització
i creixement personal la que governa i organitza totes les altres necessitats.
Les necessitats situades en els estrats més baixos de la piràmide estan
relacionades amb la supervivència de l’individu. Són les primeres que apareixen
en el desenvolupament ontogenètic de l’individu. Aquestes necessitats més
bàsiques tenen una força més gran que les situades a nivells superiors, ja que si
no es satisfan la gen mor.
La jerarquia imposa que per a satisfer una necessitat d’un nivell superior,
primer s’ha d’haver satisfet una necessitat prèvia.
Autorealització
Autoestima
Afiliació
Seguretat
N. Fisiològiques
Bloc B - Motivació
A mesura que ascendim en la piràmide, les necessitats canvien d’objectiu, i
passen de necessitats de manca o privació (les 4primeres), orientades a la
supervivència,a necessitats de creixement (autorrealització)
Segons Maslow, les necessitats de creixement que sorgeixen quan s’han satisfet les
necessitats de manca anteriors, provoquen tensió i inquietud en la persona fent que
busqui la perfecció, la justícia, la veritat, el lliurament als altres, etc.
L’autorealització plena com a persona.
Principals crítiques a la piràmide:
Les motivacions o necessitats establertes es consideren una mica arbitràries i no estan
determinades universalment. D’altra banda, l’ésser humà pot afavorir unes
necessitats sobre unes altres sense haver satisfet les necessitats precedents. A mésa
més, el concepte d’autorrealització és poc clar, i per tant, complicat.