Top Banner
REVISTA QUINZENAL BELI Áti l! T IJIG 3 OCTUBRE 1983 Ng 70 - IV EPOCA - ANY XXIII - Les nostres possessions LA CARBONA Les terres que avui es denominen La Carbona perte - neixien, l'any 1323, a Berenguer Carbó. Per tant a- quest topbnim és una feminització del llinatge del pro- pietari. A Arta hi sovintegen aquests noms, com es ara, La Jordana que deriva del llinatge Jordà i L'Estelrica que procedeix del c_•ognom Estelric. El llarg rosari histbric dels posseidors de La Carbo- na va des de Berenguer Carbó, passa pels Soler, des Colombers, Bosca, Balaguers, Sureda de More11, Estel- ric fins arribar darrerament als Dameto. Aquesta possessió -part de l'hereuatje dels Dame- to- fou trossejada en establits, l'any 1815, amb la llicència del Rei Fernando VII. Aleshores era conductor de la possessió Miguel Gill i Lliteres de la nostra nissaga paterna. Pe! gener de l'any 1811 havia nascut dins les cases de La Carbona, on feien l'advent el conductor, l'esposa i fills, un nin de nom Sebastia. Sebastia Gill i Vives amb el temps seria sacerdot, canonge de La Seu, Director dels Establiments de Bene ficència de Ciutat 1, l'any 1859, Fundador de la Con- gregació Diocesana d'Agustines, Germanes de l'Empan. A. Gill. Foto: Biel Palou
8

BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

Nov 01, 2020

Download

Documents

dariahiddleston
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

REVISTA QUINZENAL

BELIÁtil!TIJIG3 OCTUBRE

1983

Ng 70 - IV EPOCA - ANY XXIII -

Les nostres possessions

LA CARBONA

Les terres que avui es denominen La Carbona perte -neixien, l'any 1323, a Berenguer Carbó. Per tant a-quest topbnim és una feminització del llinatge del pro-pietari. A Arta hi sovintegen aquests noms, com esara, La Jordana que deriva del llinatge Jordà iL'Estelrica que procedeix del c_•ognom Estelric.

El llarg rosari histbric dels posseidors de La Carbo-na va des de Berenguer Carbó, passa pels Soler, desColombers, Bosca, Balaguers, Sureda de More11, Estel-ric fins arribar darrerament als Dameto.

Aquesta possessió -part de l'hereuatje dels Dame-

to- fou trossejada en establits, l'any 1815, amb lallicència del Rei Fernando VII.

Aleshores era conductor de la possessió Miguel Gill iLliteres de la nostra nissaga paterna. Pe! gener del'any 1811 havia nascut dins les cases de La Carbona,on feien l'advent el conductor, l'esposa i fills, un ninde nom Sebastia.

Sebastia Gill i Vives amb el temps seria sacerdot,canonge de La Seu, Director dels Establiments de Beneficència de Ciutat 1, l'any 1859, Fundador de la Con-gregació Diocesana d'Agustines, Germanes de l'Empan.

A. Gill.Foto: Biel Palou

Page 2: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

ByLkPgREVISTA QUINZENALNP 70 IV Epoca 3 octubre 1983

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACC1O :Miguel MoreyAntoni GiliJaume MayolCliment ObradorMP Pilar Lucasloan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORS:Jeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastiá Tous

REDACCIO I ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

IMPRIME1XGRAFIQUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tél. 56 26 04 - ARTA .

Ser feliç...Com?

La fatiga

Sovint sentim les següents fra-ses: "Me trob molt cansat", "notenc ganes de fer res", "m'hacostat molt aixecar-me", "notenc delit per a viure". Efec-tivament, la fatiga és un malmolt generalitzat en la nostra societat i va en augment a mesuraque les presses fan posada dinsel nostre caminar.

El ritme de vida que avui duimno és gens s. Passam massa ho-res asseguts treballant ambmolts de nirvis, menjant mala-ment 1 a qualsevol hora. Quasimai som all on realment som.

Nombroses persones prenen estimu-lants com el cafe, les aspiri-nes, les bullidures, per a comba-tre la fatiga. Evidentment, noés aquesta la millor solució. Devegades el remei ve a esser moltpitjor que la malaltia.

Dipòsit Legal, P.M. 57-1969 .

La Dirección y Consejo de Redac-ción de "Bellpuig" no se respon-sabiliza del contenido ideológi-co de los artículos de sus cola-boradores o redactores.

Una de les causes més frequentsde la fatiga és la mala oxigena-die. del nostre cos. Si no respi-ram bé, tot comença a anarmalament. Quan ens trobam en unambient tancat, ens sentim proucansats i som incapaços de ferres de profit.

El cansament també pot venir dela manca d'exercici físic, de lafalta de vitamines, del fet deportar una vida sedentaria, d'unexcés de feina o de nirvis, o béd'una mala alimentació.

Altres vegades, el cansament ésla manifestació externa d'unaforta angoixa, o d'unadepressió, o d'una insatisfaccióradical. Cal, en tot cas, tro-bar-ne les causes i saber nete-jar degudament el nostre inte-

nor.

Un bany reparador, un massatgeestimulant, una llarga estona detranquilitat, saber escoltar unabona mUsica, aprofitar perllegir un llibre interessant,respirar l'aire net i pur de lesmuntanyes, comunicar el nostredelit interior, són, entre mol-tes d'altres, algunes de les ac-tivitats que podem desenvoluparnormalment i que ens poden pro-porcionar descang i pau interior.

La vida ha de ser sempre una ex-periencia de felicitat, de salutI de vida, i jamai s'ha de con-vertir en una teringa Ilarga ipenosa de miseries que tan solsens porten la fatiga i el tristdesig de no-viure.

Gregori Mateu Estarelles

ELS MALALTS

La matattia no da t'home indenion davant etA cat/tez L davantets utts de Véu. Cat compantin tes ategnies, tez nqucetud e tesespenances de tots aquetts que senten t'aditonament det doton dinsta seva calm. At wets de motta gent aixb pot sembtan una bunta,pelt què, com poden estan ategnes com poden espenan aquetts que,rcom que no són pnoductius, estan manqinats? Qui gosania pantand'ategnies d'espenances quan sovint ni tan sots saben què senad'etts demà mateix, d'aqui a un mes o d'aqui a un any?

Quan ets matatts senten ta impotencia de no poden 6e't vaten taseva veu en et món dets que estan bons, o quan veuen que etA queestan bons no són capaços de ttuitan pen domentan c pnomoune tasatut, ttavones anniba t'escatdon det desanim.

Ets cneients sabem pnou be que et sodniment té un sentit. Sa-bem, mitton que ningd, que t'dnica coda pen ta quat vat ta penaviune es pen nespondne a aquett Amon genenós de Jesds, estimantde venes at demés.

Tots ens hem de nesponsabititzan a den ta vida dets nostnesmatatts mott més ategne espenançada. La ttuita pen a On un mónmitton ens espenona i ens ungeix a acottin et ctam que estanen situació de manginació; ens espenona i ens ungeix a nebutjantotes tes donmes d'injusticia i a sotidanitzan-nos en ta necencade domes mes humanes i més justes, 6ent pnevaten ets &Lets detsmés debtes essent veu dets que no tenen veu.

Hem de ttuitan pen nesponsabititzan a tothom penque, en totmoment, hi hagui un encentat senvei en et di6icit pas de tamatat-tia. També ets matat-to han d,sebnete de6ensan ets seus dnets,donant a conéixen tes seves necessitats.

Ens pneocupam de demana-'t ets ditets dets jove-o, detsestudiants, dets obnens, de tes dones..., cosa que ens sembtamott bé. Pe-'tò, on estan ets ditets detz matatt- a tenin una com-pnensió justa, a nebne una ad-Lentajuda en ets moments det sodni-ment, a tenin un ttit acottidon dintne d'una ctinica 074 humana oa 6nuin d'una assistència mèdica ptena de dedicaciá amon? Quies pneocupa de ta sotedat d'aquetts que no poden sontin at can-'ten-iT s'han de quedan a casa seva numiant ta ttagica doscon de ta se-va matattia?.

Ets matatts estan aqui, a pnop nostne, pentanyen a tub nostnesdamities necessiten de ta nos-tut pnesència amonosa. Entne totspodem attunyan dets matatts ta punyent senzació de què ja no sen-veixen pen nes.

L'Equip Pannoquiat

?.

Page 3: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

Textos: C.Bisquerra

XERR1M XERRAM

LA MARE DE DEU, es diu perdins la vila, ha fet un miraclei com més va més en parlen.Pels cafés ningú parla de resmés, un miracle dins el seglevint, quines coses, peró es lapura veritat.

Segons diuen, la Verge haaconseguit que el nostre admi-rat artista local Joan SARASATEfaci molta de feina.

IDO, que no es gran aquestmiracle!.

QUINA GENTADA va partir día27 amb autocars cap a Lluc.Allò pareixia una processó ambrodes. Digueren que foren 26els cotxes plens de gent de to-tes les edats que anaren a ren-dir homenatge a la Patrona deMallorca, amb motiu del seuCentenari.

PERO lo bó va esser a latornada. Es veu que qualcd nos'havia sincerat de tot, i de-vers s'albufera d'Alcudia hi ha-gué un foc infernal, tant quemolts d'autocars hagueren detornar enrera, no sabem si aLluc altra volta, o a un altreHoc, a implorar per poder pas-sar LO cert es que molts a-rribaren a la vila amb una ho-ra de retràs i amb qualque a-tac de nervis.

ELS DELS PLATS LOCOS han sor-tit al "MAJORCA BULETIN", loque ens faltava! Una vegadaque es parla d'Artà a un diariper els anglesos i ens tractena tots de locos. A on arribarema parar?.

Groc i Negre.

EXCURSIONESVarias excursiones en avión

han sido organizadas por la pa-rroquia de Art.

La primera se realizó losdias 7, 8, 9 y 10 de noviembre,participando en ella 14 arta-nenses que se reunieron a otrosexcursionistas de diversos pue-blos de Mallorca.

Hay que decir que todos dis-frutaron mucho visitando Ando-rra, Viella, Lourdes y Burdeos.

Los dias 11,12,y 13 de noviem-bre, tuvo lugar otra excursión aLourdes y Valle de Aran. Estuvoformada por 43 personas, 8 de Ar-tá y 35 de la Colonia de San Pe-dro. Completó el avión 60 per-sonas de Campos, pero no siguie-ron la ruta de los de nuestropueblo.

Se "voló" directamente a Tou-busse, para seguir en autocarhacia Lourdes, pernoctando en di-cha ciudad (se tuvo la tarde li-bre para visitar los lugares sa-grados, -Cueva de Bernadette,Basilicas, Misterios, etc...).

Al did siguiente se viajó enautocar hacia Viella, desde don-de se visitó Baqueira Beret, Bo-hi y Aigües Tortes, lugares dig-nos'de mención por su variedadde colorido-hierba, árboles, mon-tañas, etc., -además con untiempo magnifico, sin frio, sinlluvias, con mucho sol, eso sí,sin nieve pero con mucho campoverde. Los "turistas" disfruta-ron de tres días de verdadera ca-maradería, alegria y buen humor,alternando las noches con nues-tros bailes regionales,canciones y juerga en el hotel,y tampoco faltaron los largos ra-tos en el autocar con susbromas, chistes, entretenimien-tos, etc. a cargo de los masatrevidos de Arta y de la Colo-nia, haciéndose célebre estafrase "QUINA CALOR, ... Porquésera?.

Otra excursión pero con carác-ter de Peregrinación con motivodel Centenario de la Coronaciónde la Virgen de Lluc, y el lema"ANY DE LLUC", celebró el dia 28de Noviembre, la Comarca de Lle-vant. (Parroquias de Arta,Colonia de San Pedro, Capdepera,Cala Ratjada, Son Servera, CalaBona y Cala Millor, Sant Llorençdes Cardassar y Son Carrió).

Más de 1.500 personas en auto-car, y mitad a pié desde Caima-ri, se desplazaron a LLUC a con-tribuir y realzar este año dedi-cado a la Patrona de Mallorca.

EXPOSICIONES

El pasado día 19 de Noviembrea las 20 horas tuvo lugar en laSala de exposiciones de LaCaixa, la inauguración de unatriple exposición a cargo denuestros conocidos artistas BRU,MATTI I JERONI.

Los tres por su orden, expu-sieron obras Homenaje a Gaud.,Caras Solares y Platos Zodiacos.Cada cuál en su especialidad selució, y han sido admiradas susobras por numeroso público queha desfilado por la Sala de LaCaixa.

En la sala de exposiciones dela Caixa, y del 17 de diciembreal • de enero, inaugura una expo-sición de pintura nuestro jovenartista Sebastian Massanet.Las horas de visita: de las 17

a las 21 horas.Inauguración: día 17 a las 20

horas.

CONCIERTO

El pasado dominoo día 20 de No-viembre a las 8 de la noche secelebró un concierto a cargo denuestra Banda de Música, en la I-glesia Parroquial, con motivo deIa festividad de Santa Cecilia,patrona de los músicos.Asistió numeroso público al que

deleitaron con interpretacionesunas conocidas y otras no tanto,como la "Serenata" de Schubert,los "Boleros", además de "Los e-ducandos", "Fiesta moruna", "Dul-ce amada", etc.

Creemos sobran nuestros elo-gins, ya que al final del con-cierto se oían frases como ésta:"Lástima no sean más frecuentes".Así que vaya la enhorabuena po-

pular a todos los componentes deIa Banda, tanto a los "veteranos"como también a los noveles queempiezan, y como no! a su tambiénjoven director.ESCUELA DE PADRES

Según el programa establecido,el pasado día 21 y en el salón deactos del Colegio San Buenaven-tura, el P. Andres Huertas, li-cenciado en Ciencias humanas porla Sorbona de París, disertósobre el tema siempre tan polémi-co y a la vez desconocido de "Laeducación sexual".La licenciada Dolors Talents,

encargada del SMOE, trató el mis-mo tema pero para los niños defi-cientes.Hubo una asistencia de más de

300 padres. Enhorabuena a la Es-cuela de Padres y que no decaiga.

3(r)

Page 4: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

BARTOMEU ALZINA

I LA SEVA COLLECCIO# AGRÍCOLAL'amor a Parqueologia i l'apassionada recerca de

tots els objectes artrstics o relacionats amb la históriao l'etnologia de Mallorca es, sens dubte, una mostraclara de la recuperació de tot allb que es ben nostre,de la nostra Mallorca moltes vegades i des de ja fabastant de temps molt poc estimada inclús pel ma-teixos mallorquins.

Modernament ha augmentat el nombre de personesque se n'agraden de colec.cionar i ordenar els objectesque pertocaren al nostre passat cultural. Un viure decada dia que ens fuig i escapa de les mans. Objectesque encarnaren la manera de viure i treballar dels nos-tres avis.

Aquestes persones són els vertaders autors de la re-cuperació de la consciencia de poble ben diferenciatdels altres amb una cultura popular pròpia.

Una d'aquestes persones es efectivament BartomeuAlzina i Terrassa que, des de ja fa bastants d'anys esdedica a arreplegar tots els objectes que pot I, unavolta, recollits, s'ocupa en ordenar-los per a poder sercontemplats 1 admirats pels visitants que s'interessinper aquestes coses entranyables.

BELLPUIG visita la seva col.lecció o museu i parladetingudament amb ell.

LA PERSONA:Bartomeu Alzina de ben petit assist r a l'escola de

Don Andreu Ferrer i Ginard "Es Mestre Sacrista", onaprengué a estimar Mallorca.

L'any 1927, participa als treballs de la fundació del"Museu Regional d'Art", prenint part a les excava-cions del talaiot de Can Pamboli, situat devora CalaEs Cans.

L'any 1927 ingressa a la Congregació Mariana de laqual fou Vice-President. Per medi de les excursions or-qanitzades dia 8 de setembre, dia de la "Mare de Déudels Missatges", per la mateixa Congregació coneguél'illa de Mallorca, participant a onze d'elles.Endemés de les excursions la Congregació organitzavacomedies i "Els Reis".

De tot aixó s'enrecorda Bartomeu Alzina, dotatd'una gran memória.

Un altre caire a destacar es el de saurr o trobadord'aigua. Servint-se d'una vara en la ma, endevina l'e-xistència d'aigües subterrnes. Efectivament, amb elcontacte amb la terra, la descobreix, usant una varade mata o de magraner i en el cas de què l'aigua siguisalada "estirem d'una banda", ens deia.

Dins aquest ram ha obtinqut bastants d'èxits, comes ara, dins la seva mateixa finca, anomenada Na

40

Page 5: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

LA COL.LECCIÓ:

La seva col.lecció que toca en la major part l'agri-cultura esta situada a una casa del Carrer de PedraPlana, antigament anomenada Ca'n Talaia. Una vegadarenovada la casa, hi comença a disposar-hi els objectes.

Només dins la serie d'arades en té de tota casta:arades de fusta, de ferro, de pala i de rodes.

Si ens fixam en el carretons de batre: carretons defusta, de pedra i de fusa.

Entre els llums d'encruia es poden contemplar: llumsd'aram, de llautó, de ferro i de llauna.

Sanalles, barxes d'exsecalladors i bares planes.

Capells de llatra gruixada i capells corrents.

Cordes ordinaris i cordes garroteres per garbejar ofermar un tonell a dins el carro.

Tot un munt d'objectes que la mecanització delstractors ha espantat. Tot un munt de noms que estan apunt de deixar-nos per a sempre. Una riquesa de motso de paraules que demà sera tard per arreplegar-los, sivolem evitar un vertader naufragi lexicogràfic.

Enhorabona I endavant.

Caneta i a molts d'altres indrets. Ens assenyala que elsllocs de la comarca d'Artà, on ni ha més existenciad'aigua són Ses Fontanelles de Son Forte, Sa Font Gatad'Es Rafalet I S'Ullal de Sa Torre.

G.A.T. 820CI. Binicanella, 12.- Tel 58 55 15/52 CALA MILLORCarretera Cala Culla -Tél. 56 40 17 Cala Ratjada

IMPORTANTE Para todas las salidas del R.C.O. MALLORCA, du-rante la actual liga, VIATGES MILLOR en combina-ción TUR AVIA, le facilitará billetes avión, hotely entrada que en cada caso se publicara.

OFERTAS ESPECIALES

NIEVE EN SUIZAHotel 5 estrellas, media pensión, avión y tras-lado desde Palma: 56.900 pts.

NAVIDAD EN LOURDESSólo avión y una noche hotel: 11.500 pts.Avión y hotel 1P con traslados: 34.800 pts.Del 24 de diciembre al 2 de enero.

AUSTRIA

Una semana en Viena con hotel de cuatro estre-Ilas, alojamiento, desayuno y avión: 39.950 pts.

BUENOS AIRESSólo avión ida y vuelta: 105.000 pts.

TARIFAS TRANSCONTINENTALES Avión y hotel

EGIPTO

8 días 88.900 pts.

MOSCU

8 días 89.900 pts.

CUBA

10 dias 79.900 pts.

MARRUECOS

8 días 29.100 pts.

TUNEZ

8 días 43.200 pts.

DESTINOS NACIONALES

MADRID 3 noches 14.190 pts.(plazas limitadas)

TENERIFE 7 noches 28.600 pts.

GALICIA 6 noches 28.700 pts.

FIN DE AÑO EN ANDORRA

Salida 31 diciembre, regreso 2 de enero.Avión, alojamiento y hotel 2 estrellas:

9.800 pts.

PARA OTROS PUNTOS DE EUROPA: CONSULTENOS.

50

Page 6: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

Fotografia Arxiu SanxoPas d'una processó -sembla la processó del Corpus-

precisament per la plaça, antigament anomenada del'Hospital i ara "Sa Costa de Ca'n Tomàs". Ben enfront l'antiga posada dels Vives de Sa Duaia.

11■111111 BESOG OLE PADANSK BAR KNOLD OG

Miguel Gili Flaquer

1•1(DANSK KOKKEN)

Camino Vecinal de Génova, 37 Ban AgustinTelet. 4011 46

Palma de Mallorca

Col.laboracions ELS HOSPITALS D'ART‘A (II)

Per Antoni Gili

(Continuació)

El mateix any 1561, del nostrehospital en comença a sortir laprocessó del Dijous Sant, denomi-nada de La Sang que encara hisortia, l'any 1783.

No és estrany que en els Ili-bres del Clavan i apareguin moltesanotacions de pagaments endreçatsa pagar les despeses ocasionadesper la processe).

Anem a treure-ne alguns.

Joan Nebot, Xerubi, undels jurats, any 1564, rep 21sous i 4 diners per l'adminis-tració del forment i per unaclau, Ilendera i oli que pos sa al'hospital per la processó.

Joan Company, manya, any 1567,ha rebut 7 sous per un forrellat,tancadura i clau per la porta del'hospital.Joan Mascare), escola, any 1590,

fa testimoni com Mestre BartomeuTerrassa ha rebut 2 sous del cla-van i de la vila per adobar un al-tar, el Dijous Sant a l'hospital.

Dos anys després, el mateixMestre Bartomeu Terrassa, teixi-dor, confessa haver rebut 3 sousper adobar l'hospital per la pro-cessó i 6 sous per a tirar murta,a l'hospital, per la processe) iaigua per beneir les fonts. JoanGil i Joan Llinas han rebut 6sous per jornals que han fet peradobar i escurar l'hospital, elDijous Sant, i el Sényer Ramon[lull ha rebut 4 sous i mig per atirar argilb, ell i un ase, elDijous Sant, a l'hospital.

Arnau Blai i Miguel Silvestre,any 1597, cobren 8 sous per a-rressar i adobar la plaça, davantl'hospital.

L'Hospital &Arta era objecte,de les distintes visites pas-torals.

mes, es fés un llitet amb elsseus corrresponents Ilengols, va-neves j marfega, per a subvenirels pobres, d'altra manera elsjurats artanencs no siguin adme-sos als divinals oficis.L'any 1572, es mana que la teu-

lada i la treginada de l'hospitalfos recorreguda i que una bigafos canviada, dins el temps d'unmes.

L'ordenació de la visita pasto-ral de l'any 1589 és molt inte-ressant per a teixir la histbriadel nostre hospital. La repro-dui:em sencera per no llevar-liforça: "E aqui mateix abaixantana al hospital u visita aquell

no troba stancia alguna bona pera un pobre... que es-molt neces-sari i com an aquell haja molt deloch per a ferhi un bon hospitallo qual es molt menester en ditavilla per star frontera de marahont facil i sovintment venen aembarcar i desembarcar axi fillsde la terra com strengers ordenaque se faça en la entrade una ca-pella en son altar go es les dosprimeres claus i le tergera clauservesca go es la mitat per unacambra i la altre mitat sie des-cuberta per a un pati (o) claus-tre i del corral que es derrerala casa se prenga un trog en loqual se lacen dos cambres..

(Continuara)L'any 1564, s'ordena als hono-

rables jurats la compra d'un l li-tet de banquets i posts, una mbr-feqa, dues vanoves i tres o qua-tre Ilengols de drap.

Igualment, a la visita de l'any1659, no trobant-se encara ni elllitet ni el seu parament, es vamanar la 'col.locació, dins dosmesos, de dos llitets decents ambles seves pertinents vanoves,llençols de drap i marfegues ne-cessaries pels pobres.

L'hospital d'Arth torna a servisitat, l'any 1570. Altra volta,es deixa ordenat que, dins un

60

Page 7: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

REFLESENTINIIEMOS

JOY E RI AS

VIKYGral Franco 16

ARTA

EL JUDO EN ARTA

Josè Mascaro Adrover, cinturónnegro y delegado del Club deJudo de Arta, (Centro de artesmarciales Orient). DOJO ARTOIS.

BELLPUIG.- ¿Qué es el judo?.J.M.A.- Cuando empecé, encontra-ba en él un deporte completísi-mo, posiblemente el máscompleto; pero con el tiempollegué a darme cuenta de que noes un simple deporte, diria, másbien una forma de vida, una fi-losofia.El judo en la parte deportiva,es una lucha entre dos elementosque tratan de desequilibrarse eluno con el otro. Más bien em-

pleando la fuerza bruta del con-trario y así, obligarle a pro-yectarse contra el suelo. Claroes, referiéndonos a pesos medioso pesados.Una vez teniendo el contrario alsuelo, continua su lucha, ha-ciendo llaves de brazo, palancaso estrangulaciones (esto últimosin peligro de lesión ya que elcontrario se rinde fácilmente).Esto es para mi el judo en si.

B.- ¿Cuál es la base de estearte?.J.M.A.- La base de este deportees muy difícil. El 90% hacemoslucha. Naturalmente es muy dife-

rente al judo. Por tanto consi-dero que este arte tiene quetener una preparación phisico--mental al 100%, que podríamosdesglosarla en un 60% mental yel resto de fuerza, ya que todose basa sobre las reacciones delcontrario, en desequilibrios yaprovechar las oportunidades.Todo el mundo se cree que eljudo es a base de fuerza. Estodo lo contrario ya que comodijo el fundador del judo y to-dos nos basamos en ello: "Si unhombre mucho más vigoroso que yome empujase y yo quisiera hacer-le frente. Lógicamente me arras-traría. Pero si yo con su empu-jón lo estirase hacia mi, severia proyectado con doble fuer-za, es decir la suya y la mid".Entonces para mi es la base dedicho Arte Marcial.

B.- ¿Es deporte peligroso?.J.M.A.- No, ya que lo peligrosoestá prohibido en el sentido de-portly°.

B.- ¿Puede este deporte dese-quilibrar el aspecto psíquicodel elemento?.J.M.A.- No, en absoluto. Másbien ayuda a formar la persona-lidad del practicante.

B.- ¿Cuál seria la edad idó-nea de comienzo?.J.M.A.- Desde los 5 años. Lógi-camente los niños a esta edad noentienden muy a fondo el sentidodel deporte, y por consiguienteno se les enseña a hacer luxa-ciones, por el carácter peligro-so de ellas producido por lafalta de control infantil. En-tonces les ensehanamos el pre--judo, definido a base de juegosdentro del mismo arte. Mi opi-nión muy particular es que unniño empieza a ver el judo apartir de los doce años.

B.- ¿Cuál es el nivel de losjudokas en el pueblo?.J.M.A.- A nivel local y tambiénen el comarcal, estamos atrave-

70

Page 8: BL Jibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · 2014. 6. 1. · bl d Mllr. dr td d frtrn h vtnd And rr, ll, rd rd. d ,2, d nv br, tv lr tr xrón a rd ll d Arn. Etv frd pr 4 prn, 8

ESPORTS Tercera NacionalARTA 2- CALVIA 1

Entretenido partido, con muchalucha por parte de ambos cOnten-dientes y en donde el Entrenadorlocal supo (y tuvo suerte) hacerfrente al peligro que supuso queel Calvia se adelantase en elmarcador. Los cambios fueronfructíferos de cara al marcador,y al final de cara a la galería.

Jugo el Artá con brío y enla-zando bien sus jugadas, pero lesigue faltando alguien que abraIa brecha contraria. Se llega alas inmediaciones del area, perose es remiso en chutar, y cuandoesto sucede (algo esporádica-mente) falta puntería, y sereni-dad.

Los cambios de Amer y Genovartpor Rodrlouez y Mascaró, en prin-cipio no fueron de agrado del pú-blico que mostro su disconformi-dad, nero que al final y debido aque fue Rodriguez el que impusosu ley en el área contraria, ju-gando de delantero centro, inci-dieron para que el aficionadosaliese contento.

ATEO. BALEARES 1- ARTA 0El Artá que hizo de fronton en

el Estadio Ralear se vio derrota-do en el último minuto. (Pareceser que con la complacencia delSr. Coll y del Sr. Vivancos 9 ).

Un Arta que planteo el partidoa la defensiva, y con un equipomuy fuerte en la zona ancha, perocarente de "punch" en la delan-tera, ya que nuestro delanterocentro, era Rodriguez.

José María; Grillo, Santa,Suarez, Maimó; Planas, Mira y P.Amer; Serra (Genovart), Rodrí, yAgustin (Mascaró).. Quisieron yestuvieron a punto deconseguirlo, pero la desafortuna-da acción de Amer (algo incom-prensible, y que se merece alqunareprimienda por parte de la di-rectiva) en su perdida deliberadísima de tiempo y la labor unalgo "parcial" del Sr. Coll yCía, dieron al traste, y pese ala gran actuación de J. María, yde una defensa en donde sobresa-lieron Grillo y Santa. A destacarel pundonor de los componentes

del equipo que van luchando par-

sando un gran momento, no sola-mente con las medallas en compe-ticiones, sino también con latécnica de nuestros alumnos.

Muchas gracias, Jose, y que eldeporte siga por este buencamino.

G.Artiques (Foto: Artigues)

tido tras partido, pero que enestos momentos necesitan de unhombre gol que haga jugar alequipo en campo contrario, ya quetantas veces va el cántaro a lafuente

Muchos aficionados del Artápresenciaron el partido en uncampo en muy malas condiciones, yque muy bien podía haber sidopropicio al Artá, como lo fue enel partido de liguilla de Ascensoa Tercera.

Pese a su buena actuación, nopudo impedir que en el último mi-nuto se perforase su portería.

Visto "desde"el matadero

+++ Desde que el Artá gana unavez al Calvia, "Ses Pesqueres"Aparecían otras.+++ Desde que ciertos colegiadosse las toman con los juveniles,¿será que no pueden con los de suestatura?.+++ Desde que Sebastian sigue conel Artá. ¡Como se notan los juga-dores que tienen que salir alcampo!.+++ Desde que se avecina el de lamaxima, Farrutx-Bellpuig, pareceque para la concentración ya noquedan plazas en la "Residencia"de Artá.+++ Desde que los del Ferrutx seenteraron están viendo la posibi-lidad (según lo que cueste) dehacer una noche sabatina "ha-waiana" en un buen local de nues-tra isla.+++ Desde que se vislumbre la di-ferencia (fechas de nacimiento),se comprenden estas posturas.+++ Desde que este match seradentro del pueblo, a la termina-ción también habrá almuerzo paratodos los componentes, es decirlo Importante es jugar, y queciertos espectadores en este díase queden en casa. Seguro haránmejor papel.+++ Desde que el Artá se enfrentóal Ateo. Baleares, que poco faltópara que J. María les amargase lafiesta.+++ Desde que se jugó este en-cuentro se fijaron con el tren-cilla y un linier... Los comenta-rios sobran, ¿era válido el tantoque subió al marcador?.+++ Desde que P.Amer sigue estan-do en el campo como quiere, pen-samos que no es el jugador quenecesita el Artá.+++ Desde que este jugador lo es-ta demostrando, le diremos que locortés no quita lo valiente, ypor supuesto el club necesitahombres que lo den todo en el te-rreno, ya que lógicamente cobranpor ello.+++ Desde que seguimos sin tenerdelantero centro, ariete, o loque le quieran llamar, ¿no seríaconveniente el reestructurar laplantilla y que cada uno jugaseen su demarcación habitual?.

UNA DOCENA

RESULTADOS20-11-83Escolar 6- Artá 0 (Ben).Avance 1- Escolar 1 (Alv)Avance 1- Escolar 0 (If).Algaida 2- Artá 0 (Juv)Farrutx 2- P. Manacor 1 (peñas)Es Forat 3- -Bellpuig 1 (peñas')Artá 2- Calvia 1 (3gN)

27-11-83Artá 0- Badía 0 (ben)Felanitx 6- avance 2 (Alv)Petra 3- Avance 3 (If)Bellpuig 3- S. Jaime 3 (perms)Cardassar 1- Farrutx 1 (peñas)Artá 2- Ateo. Manacor 1 (Juv)Atco. Baleares 1- Artá 0 (3gN)

80