34 LA VANGUARDIA DIJOUS, 15 JUNY 2017 Cultura Dansa que dissipa el cànon hetero ]El Mercat de les Flors es torna a unir al Sónar amb una peça que combina la dansa, la música electrònica i la tecnologia escènica. Aquesta vegada l’elegit és el coreògraf Aimar Pérez Galí (Barcelona, 1982), que ha desenvolupat en el seu tre- ball titulat Èpica el que po- dríem anomenar una experi- ència afectiva i sensorial “que ajudi el públic a allibe- rar el seu cos i a desprogra- mar-se del cànon heteronor- matiu occidental”. Ho explica el mateix Pérez Galí, que té la intenció, diu, de generar una situació d’“emancipació” del públic. “Volem proposar el fet escè- nic des d’una perspectiva més tendra, amorosa i femi- nista, que el públic deixi de situar-se al lloc d’espectador anònim que consumeix visu- alment els ballarins”. I afe- geix: “Parlem de l’èpica que ha estat desarmant aquest concepte occidental hetero- normatiu, ja sigui la lluita feminista, la lluita trans o la de la població negra. I ho fem creant un ambient en què la dansa sigui un ele- ment més, juntament amb els llums, la música, l’arqui- tectura i les olors”. Galí s’envolta d’artistes de disciplines dispars per a aquesta aventura que tindrà lloc d’avui a dissabte (22 h) a la sala Pina Bausch amb cabuda per a un centenar de persones. La compositora i producto- ra d’LLC Uge Pañeda aka Okkre, que també és present a la programació musical del Sónar, s’encarregarà de l’hora de música per a aquesta peça de què els seus autors prefereixen revelar tan poques coses com pu- guin. Jaime Conde-Salazar ha embastat una dramatúr- gia, mentre que l’estudi d’arquitectura Maio s’ocupa de generar un espai i de crear les fugues i altres efec- tes amb projeccions visuals. I bé, Cube.bz porta la il∙luminació, i Bravanariz, la boira èpica d’olors entre la qual ballen el ma- teix Galí, Mar Medina, Miquel Fiol i Almudena Pardo. / Maricel Chavarría Ahir va ser el seu dia per partida triple: la inauguració de l’exposi- ció Björk digital, una xerrada-en- trevista i una sessió sonora de qua- tre hores en què exercia de peculi- ar discjòquei. L’exposició, que acull el CCCB fins al setembre vi- nent, és peculiar des de la seva simple concepció funcional ja que permet l’entrada per torns al vol- tant de les 20 persones. Una peculiaritat que marca el to de la mostra, com va remarcar Ro- sa Ferré, cap d’exposicions del centre cultural, que es va afanyar a advertir que Björk digital cal veu- re-la més com una instal∙lació im- mersiva que no com una exposició convencional, en la qual l’artista islandesa intenta fer a través de la realitat virtual “un experiment d’aproximació diferent, a través de la realitat virtual, al visitant i al seu públic”. La mostra, que es pot degustar mínim en una hora i es recomana que es prolongui mitja hora més, està indicada sobretot per a bons seguidors de la cantant i LA CRÒNICA Esteban Linés Barcelona Sónar: les màquines poden ser creatives? El Sónar+D obre amb el futur de la intel∙ligència artificial JUSTO BARRANCO Barcelona L a intel∙ligència arti- ficial ja no és un te- ma de pel∙lícules de ciència-ficció. Fa dos anys Stephen Hawking firmava una carta avisant dels perills d’aplicar-la a la cursa armamen- tística. Però els robots assassins són només una de les seves infini- tes possibilitats. I ahir el Sónar+D –la gran trobada professional amb què el festival Sónar uneix fins di- vendres el món de la tecnologia, la creativitat i la indústria– va obrir posant sobre la taula una qüestió fonamental: els ordina- dors poden ser creatius? I crear una cosa interessant? Ara que s’automatitzaran i robotitzaran tants llocs de treball, la creativitat, almenys, continua sent exclusiva- ment humana? Sens dubte, el panel internacio- nal que va muntar el Sónar+D des- prés de presentar la poètica i es- pectacular instal∙lació Phosphere de Daito Manabe al SónarPlanta, un panel que va reunir enginyers, artistes i responsables de progra- mes del gegant Google que unei- xen cultura i tecnologia, va deixar clar que en l’època de la intel∙li- gència artificial, del big data, de l’aprenentatge profund, de les xarxes neuronals artificials i de les learning machines, els ordina- dors, la computació, creen. I molt. Això sí, com qualsevol ésser hu- mà, creen depenent del que han après, del que se’ls ensenyi, de les bases de dades que se’ls doni. Si- guin 20.000 cares, vuit milions d’obres d’art o una de gegantina, infinita biblioteca de llibres com les que imaginava Borges, molt ci- tat ahir pel seu conte La biblioteca de Babel. Tot i que ara per ara la part humana és decisiva, especial- ment a l’hora de seleccionar els re- sultats. I els artistes utilitzaran la intel∙ligència artificial com una ei- na més... o com un col∙laborador. I molt més. José Luis de Vicen- te, comissari del Sónar+D, va re- cordar ahir que en els últims dos o tres anys s’han fet grans avenços en intel∙ligència artificial i machi- ne learning que han creat “un gran debat sobre quins canvis portarà”. “Alguns pensaven que com que la creativitat és un valor humà no podria ser mai automatitzada, pe- rò molta gent ja investiga què sig- nifica la intel∙ligència artificial i l’aprenentatge de les màquines en la lògica de la creativitat. En com opera i, si produïm una nova for- ma de creativitat de les màquines, quines relacions hi establiran els creadors humans”. De fet, el moderador de la xer- rada, Fernando Cucchietti, del Barcelona Supercomputing Cen- ter, va dir que en la revolució de la intel∙ligència artificial “passen co- ses inesperades”. “El programa d’intel∙ligència artificial AlphaGo, desenvolupat per Google per ju- gar al Go, juga de maneres que ningú no havia jugat mai. Els ex- perts estaven sorpresos i l’utilit- zen per aprendre”, va assenyalar. I en l’àmbit de la traducció, va dir, aquestes neuroxarxes artificials “comencen a generalitzar les pro- pietats de les llengües entenent una cosa que nosaltres no sabem”. Potser, va remarcar, podem utilit- zar els ordinadors per aprendre a crear de manera diferent. Freya Murray, del Google Arts & Culture Lab, va mostrar la imat- Björk, tecnologia i creativitat protagonitzen l’arrencada del festival ge d’una Venus prehistòrica per recordar que es va tallar amb les eines de l’època: pedra de sílex. “Cada època té les seves. Avui hi ha realitat virtual i màquines que aprenen. I art i tecnologia conti- nuen lligats i continuen redefinint el món que vivim. La tecnologia cada vegada més és una extensió de nosaltres, i l’aprenentatge de les màquines defineix aquesta tecnologia, de manera que el debat és important”. De fet, Ken- ric McDowell, del Google Artists & Machine Intelligence, que facilita la col∙laboració entre artistes i enginyers, va dir que els estudis mostren que les eines, fins i tot les prehistòriques, can- vien el cervell: qui som. Mario Klingemann, un dels ar- tistes amb qui treballa el Google Arts & Culture Lab, va ironitzar que el machine learning va ser cre- at per convertir “els gats en da- des”, perquè els ordinadors po- guessin, a través de diversos pas- sos, reconèixer imatges, si es tractava d’un gat o d’una altra co- sa. Ell ha creat amb aquestes eines projectes com X Degrees of Sepa- ration, en què el programa relaci- ona, per exemple, una escultura prehistòrica amb La nit estelada de Van Gogh a través d’altres qua- dres i escultures mitjançant asso- ciacions que només ell veu. Al cap i a la fi, com ahir van mostrar, el que veu una màquina quan veu un gat s’assembla poc al que veiem nosaltres, encara que sàpiga iden- tificar-ho igual. McDowell ho va exemplificar amb les imatges al∙lucinatòries del Deep Dream de Google, un algoritme dissenyat perquè els científics veiessin el que veu una d’aquelles xarxes neuronals artificials davant una imatge donada, i que genera imat- ges psicodèliques. No només això: va mostrar algoritmes que gene- ren poesies a partir d’aquelles xar- xes i d’una càmera al maleter d’un cotxe que va per la ciutat. Al cap i a la fi, el creador Memo Atkin va assenyalar que la consci- ència és una solució de l’evolució per lluitar amb el big data a mesu- ra que ens transformem. I va apuntar que si la computació digi- tal va ser un invent de la Segona Guerra Mundial i internet de la Guerra Freda, avui, a l’època de la vigilància massiva i els models de negoci d’internet, toca l’apre- nentatge profund i la intel∙ligèn- cia artificial. Davant el nou negoci de les empreses, un creador de bots, Darius Kazemi, va dir que potser el paper de l’artista en la re- volució de la intel∙ligència artifici- al és utilitzar-la sense objectius. I va concloure que “pensem que la intel∙ligència artificial ens escla- vitzarà perquè és el que hem fet sempre els humans amb els hu- mans, els animals i les plantes, però és una projecció, i probable- ment equivocada”. NOVA CREATIVITAT Les màquines que aprenen poden ensenyar-nos a crear de manera diferent POR DE LA TECNOLOGIA “Temem que la intel∙ligència artificial ens esclavitzi perquè nosaltres esclavitzem”