Prova d’accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2009 S3_21_1 BIOLOGIA GS V.CAT 09 Biologia Sèrie 3 Instruccions • La prova consta de set preguntes. • Cada pregunta té dos apartats, que valen 1 punt cadascun. • Trieu CINC preguntes i feu-ne els dos apartats. Cal, doncs, que deixeu sense respondre dues de les set preguntes. Dades de la persona aspirant Cognoms i nom DNI Qualificació
72
Embed
Biologia Sèrie 3 - IOC - Institut Obert de Catalunyaioc.xtec.cat/materials/PACFBIA/Quinzena_10/GS09_Biologia1.pdf · S3_21_2 BIOLOGIA GS V.CAST 09 Biología Serie 3 Instrucciones
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Prova d’accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2009
S3_21_1 BIOLOGIA GS V.CAT 09
BiologiaSèrie 3
Instruccions
• La prova consta de set preguntes.
• Cada pregunta té dos apartats, que valen 1 punt cadascun.
• Trieu CINC preguntes i feu-ne els dos apartats. Cal, doncs, que deixeu sense respondre
1.1. La il·lustració següent mostra una cadena tròfica d’un ecosistema. En un ecosistema estable, en el pas d’un nivell tròfic a un altre només es transfereix un percentatge petit de l’energia, perquè aquesta es transforma en activitat vital, es dissipa en forma de calor i en els excrements, etc. Observeu la il·lustració i responeu a les qüestions següents:
a) Quina és la font inicial d’energia de la cadena representada?[0,25 punts]
b) Quin percentatge de l’energia d’un nivell tròfic pot ser assimilat pel nivell tròfic superior?[0,25 punts]
c) Completeu la taula següent:[0,5 punts: 0,1 punts per cada resposta correcta]
Éssers vius que produeixen matèria orgànica nova a partir de matèria inorgànica.
Població que pertany al nivell tròfic de consumidor secundari.
Gasela de Thomson. Població de…
Éssers vius que degraden les restes dels altres éssers que constitueixen la xarxa tròfica.
Dues poblacions de la comunitat a la qual correspon la cadena tròfica representada.
1.2. En un aquari, hem cultivat una població d’un organisme A al qual hem anat subminis-trant aliment. El gràfic següent indica les variacions d’aquesta població. Al cap d’unes quantes setmanes vam introduir una nova població (B) a l’aquari. Observeu el gràfic i responeu a les qüestions següents:
a) En quin moment vam introduir la població B i quina és la relació interespecífica més probable entre els organismes A i B?[0,5 punts]
b) Justifiqueu els canvis en el nombre d’individus.[0,5 punts]
L’arbre genealògic (o pedigrí) següent mostra cinc generacions d’una família amb dos indivi-dus afectats de fibrosi quística, una malaltia que es caracteritza per la producció de mucositat espessa que afavoreix les infeccions respiratòries i també origina alteracions digestives.
2.1. Observeu l’arbre genealògic i responeu a les qüestions següents:a) Digueu quin patró d’herència segueix aquesta malaltia. Expliqueu com ho heu deduït.
[0,5 punts]
b) Digueu en quin punt de l’arbre genealògic s’observa una consanguinitat o endogàmia que pot explicar la presència dels dos individus afectats.[0,5 punts]
2.2. Utilitzant la nomenclatura habitual i considerant que f+ indica l’al·lel normal i f– l’al·lel anormal, completeu la taula següent:[1 punt: 0,1 punts per cada resposta correcta]
7.2. Quan les cèl·lules finalitzen la divisió cel·lular, per a créixer i fer les funcions vitals duen a terme processos de síntesi de proteïnes. Completeu la taula següent amb els elements corresponents a cada etapa del procés de síntesi.[1 punt]
Prova d’accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2009
S3_21_2 BIOLOGIA GS V.CAST 09
BiologíaSerie 3
Instrucciones
• La prueba consta de siete preguntas.• Cada pregunta tiene dos apartados, que valen 1 punto cada uno.• Escoja CINCO preguntas y conteste los dos apartados de cada una. Así pues, debe dejar sin
1.1. La ilustración siguiente muestra una cadena trófica de un ecosistema. En un ecosistema estable, en el paso de un nivel trófico a otro sólo se transfiere un porcentaje pequeño de la energía, porque esta se transforma en actividad vital, se disipa en forma de calor y en los excrementos, etc. Observe la ilustración y conteste las siguientes preguntas:
a) ¿Cuál es la fuente inicial de energía de la cadena representada?[0,25 puntos]
b) ¿Qué porcentaje de la energía de un nivel trófico puede ser asimilado por el nivel trófico superior?[0,25 puntos]
c) Complete la siguiente tabla:[0,5 puntos: 0,1 puntos por cada respuesta correcta]
Seres vivos que producen nueva materia orgánica a partir de materia inorgánica.
Población que pertenece al nivel trófico de consumidor secundario.
Gacela de Thomson. Población de…
Seres vivos que degradan los restos de los demás seres que constituyen la cadena trófica.
Dos poblaciones de la comunidad a la que corresponde la cadena trófica representada.
1.2. En un acuario, se ha cultivado una población de un organismo A al que se ha ido suminis-trando alimento. El gráfico siguiente indica las variaciones de esta población. Al cabo de unas semanas se introdujo una nueva población (B) en el acuario. Observe el gráfico y responda a las siguientes preguntas:
a) ¿En qué momento se introdujo la población B y cuál es la relación interespecífica más probable entre los organismos A y B?[0,5 puntos]
b) Justifique los cambios en el número de individuos.[0,5 puntos]
El árbol genealógico (o pedigrí) siguiente muestra cinco generaciones de una familia con dos indi-viduos afectados de fibrosis quística, una enfermedad que se caracteriza por la producción de mu-cosidad espesa que favorece las infecciones respiratorias y también origina alteraciones digestivas.
2.1. Observe el árbol genealógico y responda a las siguientes cuestiones:a) Diga qué patrón de herencia sigue esta enfermedad. Explique cómo lo ha deducido.
[0,5 puntos]
b) Diga en qué punto del árbol genealógico se observa una consanguinidad o endogamia que puede explicar la presencia de los dos individuos afectados.[0,5 puntos]
2.2. Utilizando la nomenclatura habitual y considerando que f+ indica el alelo normal y f– el alelo anormal, complete la tabla siguiente:[1 punto: 0,1 puntos por cada respuesta correcta]
7.2. Cuando las células finalizan la división celular, para crecer y realizar las funciones vitales efectúan procesos de síntesis de proteínas. Complete la siguiente tabla con los elementos correspondientes a cada etapa del proceso de síntesis.[1 punto]
1.1. La il·lustració següent mostra una cadena tròfica d’un ecosistema. En un ecosistema estable, en el pas d’un nivell tròfic a un altre només es transfereix un percentatge petit de l’energia, perquè aquesta es transforma en activitat vital, es dissipa en forma de calor i en els excrements, etc. Observeu la il·lustració i responeu a les qüestions següents:
a) Quina és la font inicial d’energia de la cadena representada?[0,25 punts]
L’energia de la llum del sol, captada pels productors primaris (pastures).
b) Quin percentatge de l’energia d’un nivell tròfic pot ser assimilat pel nivell tròfic superior?[0,25 punts]
Aproximadament el 10 %.
c) Completeu la taula següent:[0,5 punts: 0,1 punts per cada resposta correcta]
Productors primaris. Éssers vius que produeixen matèria orgànica nova a partir de matèria inorgànica.
Població de guepards. Població que pertany al nivell tròfic de consumidor secundari.
Gasela de Thomson. Població de consumidors primaris.
Descomponedors. Éssers vius que degraden les restes dels altres éssers que constitueixen la xarxa tròfica.
Dues poblacions de la comunitat a la qual correspon la cadena tròfica representada.
Població de gasela de Thomson.Població de guepards. (Compte! No és correcte «població de pastures», perquè no és un conjunt d’éssers vius de la mateixa espècie.)
1.2. En un aquari, hem cultivat una població d’un organisme A al qual hem anat subminis-trant aliment. El gràfic següent indica les variacions d’aquesta població. Al cap d’unes quantes setmanes vam introduir una nova població (B) a l’aquari. Observeu el gràfic i responeu a les qüestions següents:
a) En quin moment vam introduir la població B i quina és la relació interespecífica més probable entre els organismes A i B?[0,5 punts]
Aproximadament en la setmana novena. La relació interespecífica és la de predador-presa: B és el predador i A és la presa.
b) Justifiqueu els canvis en el nombre d’individus.[0,5 punts]
Quan la població del predador B augmenta, la de la presa A disminueix perquè els preda-dors es mengen les preses.La disminució del nombre de preses redueix la població del predador, ja que l’aliment d’aquest es torna escàs.En disminuir la població del predador, torna a augmentar la de la presa, i aquest augment fa que torni a augmentar la del predador.
L’arbre genealògic (o pedigrí) següent mostra cinc generacions d’una família amb dos indivi-dus afectats de fibrosi quística, una malaltia que es caracteritza per la producció de mucositat espessa que afavoreix les infeccions respiratòries i també origina alteracions digestives.
2.1. Observeu l’arbre genealògic i responeu a les qüestions següents:a) Digueu quin patró d’herència segueix aquesta malaltia. Expliqueu com ho heu de-
duït.[0,5 punts]
Es tracta del patró d’herència autosòmica recessiva:Recessiva perquè veiem que hi ha individus afectats amb el pare i la mare sans i això no-més és possible si els pares són portadors, és a dir, si tenen un al·lel recessiu en el genotip que no se’ls manifesta en el fenotip.Autosòmica perquè no observem diferència d’afectats segons el sexe. A més, la malaltia no pot estar lligada al cromosoma X perquè el pare III-4 de la noia IV-1 afectada també hauria d’estar afectat, ja que ella té dos al·lels recessius anormals en el genotip.
b) Digueu en quin punt de l’arbre genealògic s’observa una consanguinitat o endogà-mia que pot explicar la presència dels dos individus afectats.[0,5 punts]
Entre III-4 i III-5, que són cosins germans perquè les seves mares, II-2 i II-5, són germanes.
2.2. Utilitzant la nomenclatura habitual i considerant que f+ indica l’al·lel normal i f– l’al·lel anormal, completeu la taula següent:[1 punt: 0,1 punts per cada resposta correcta]
INDIVIDU GENOTIP JUSTIFICACIÓ
III-4 f+ f– És el pare del noi i de la noia afectats de fibrosi quística, que els ha d’haver donat un al·lel f–, però ell no té la malaltia.
III-5 f+ f– És la mare del noi i de la noia afectats de fibrosi quística, que els ha d’haver donat un al·lel f–, però ella no té la malaltia.
IV-1 f– f– És una persona afectada de fibrosi quística i, per tant, té els dos al·lels anormals en el genotip.
V-2 f+ f– És un noi sa i és fill d’un home afectat de fibrosi quística: com que el pare té genotip f– f–, el fill ha rebut un al·lel anormal.
II-2 i II-5 f+ f– Són germanes, i el més probable és que siguin les portadores de fibrosi quística que han passat l’al·lel f– a III-4 i III-5.
Pregunta 3
La il·lustració següent mostra el procés de reproducció d’un bacteri.
3.1. Contesteu aquestes dues preguntes relacionades amb la reproducció bacteriana:a) Quina és la forma de reproducció dels bacteris?
b) Un bacteri, en un medi adequat, n’origina dos cada trenta minuts. Quants se’n formen en quatre hores?[0,5 punts]
En quatre hores hi ha vuit vegades trenta minuts. Al cap de quatre hores hi haurà 28 bacteris,
és a dir, 256 bacteris.
3.2. Expliqueu quina molècula constitueix el genoma bacterià i justifiqueu per què no podem parlar de nucli en el cas dels bacteris.[1 punt]
El genoma bacterià és format per una sola doble hèlix de DNA circular.El DNA bacterià no està envoltat per una membrana nuclear i, per tant, es considera que les cèl·lules procariotes que constitueixen els bacteris no tenen nucli: la zona on hi ha el DNA s’anomena nucleoide.
Pregunta 4
La il·lustració següent representa l’amilopectina, un dels components del midó.
4.1. Observeu la il·lustració i responeu a les qüestions següents:a) Quin és el monòmer que constitueix l’amilopectina i quina fórmula empírica té?
[0,5 punts]
El monòmer és el monosacàrid anomenat glucosa, de fórmula C6H12O6.
b) Quin enllaç uneix aquests monòmers? Què diem que és l’amilopectina pel fet d’estar formada per la unió d’aquests monòmers?[0,5 punts]
L’enllaç s’anomena O-glucosídic i diem que l’amilopectina és un polisacàrid.
4.2. En el procés de digestió del midó:a) Quin enzim intervé en les reaccions digestives?
[0,5 punts]
Hi intervé l’enzim amilasa.
b) En aquestes reaccions, es consumeix aigua o se’n desprèn? Quin nom reben aquestes reaccions?[0,5 punts]
En aquestes reaccions es consumeixen molècules d’aigua per a trencar els enllaçosO-glucosídics. Les reaccions digestives reben el nom d’hidròlisi.
Pregunta 5
La il·lustració següent representa una cèl·lula vegetal.
5.1. Quins orgànuls de la il·lustració són específics de les cèl·lules vegetals i quina funció fan?[1 punt]
Els cloroplasts, que contenen clorofil·la i fan la fotosíntesi. A partir del diòxid de carboni (de l’aire) i de l’aigua, amb l’ajuda de l’energia de la llum solar captada per la clorofil·la, fabriquen glucosa i desprenen oxigen.
5.2. Completeu la taula següent:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
DEFINICIÓ NOM
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular de les plantes.
Cel·lulosa.
Substància que contenen els cloroplasts i capta energia de la llum.
Clorofil·la.
Molècules més abundants que constitueixen la membrana cel·lular.
Fosfolípids.
Orgànuls que contenen líquid i són grans en les cèl·lules vegetals.
Vacúols.
Regnes que agrupen éssers vius amb cèl·lules que tenen cloroplasts.
Protists (algues).Metàfits o plantes.
Pregunta 6
Les il·lustracions següents mostren cèl·lules en què s’està produint la divisió dels cromosomes.
6.1. Indiqueu quina d’aquestes cèl·lules està en la profase I de la meiosi i justifiqueu la res-posta.[1 punt]
La cèl·lula de l’esquerra està en profase:— La membrana nuclear comença a desaparèixer.— Es veuen els cromosomes.— Els cromosomes estan aparellats, fent sinapsi, formant tètrades o bivalents, i aquest procés
6.2. En quina o en quines divisions del nucli es produeix la separació de cromosomes homò-legs i quina finalitat té tal separació?[1 punt: 0,33 punts per cada raonament]
— La separació de cromosomes homòlegs és típica i característica de l’anafase I de la meiosi.— La finalitat és obtenir cèl·lules amb només la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare,
és a dir, obtenir cèl·lules haploides a partir de cèl·lules mare diploides.— D’aquesta manera, en la fecundació no es dobla el nombre de cromosomes.
Pregunta 7
Les il·lustracions següents representen el procés d’autoduplicació del DNA.
7.1. Responeu a les qüestions següents relacionades amb aquest procés:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
A quina zona de les cèl·lules eucariotes té lloc el procés d’autoduplicació del DNA?
A dins del nucli.
Com que cada doble hèlix nova té una cadena vella i una de nova, diem que l’autoduplicació és…
Semiconservativa.
Quan té lloc el procés? Durant la mitosi, la citocinesi o la interfase?
Durant la interfase.
Com s’anomenen els errors que es poden produir en l’autoduplicació?
Mutacions.
Quins enllaços uneixen les dues cadenes de la doble hèlix de DNA?
7.2. Quan les cèl·lules finalitzen la divisió cel·lular, per a créixer i fer les funcions vitals duen a terme processos de síntesi de proteïnes. Completeu la taula següent amb els elements corresponents a cada etapa del procés de síntesi.[1 punt]
La il·lustració següent representa un arbre i les seves cèl·lules i orgànuls.
1.1. En el cicle biogeoquímic del carboni hi ha un procés pel qual el carboni inorgànic del diòxid de carboni de l’aire es transforma en carboni orgànic. Expliqueu el procés al qual ens referim.[1 punt]
1.2. Completeu la taula següent:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
Quin nom rep l’orgànul del qual es representa la funció en la il·lustració?
Esmenteu un factor que pot accelerar la velocitatde la reacció que té lloc en aquests orgànuls.
Quin nom reben els sacs aplanats, plens de clorofil·la, que conté l’orgànul?
Com s’anomenen les obertures de l’epidermisde les fulles que permeten la transpiració?
Els bacteris fotosintètics tenen aquests orgànuls?
7.2. Observeu les seqüències de nucleòtids següents, corresponents a RNA missatger. Consulteu la taula del codi genètic i indiqueu quin pèptid s’obtindria a partir de cadascuna de les dues seqüències d’RNA missatger.
a ) 5’–AGAGGAGAU–3’
b) 5’–AGGGGAGAC–3’
A partir del resultat, digueu si el fet que hi hagi més d’un codó que codifiqui cada ami-noàcid és un avantatge o un inconvenient, i expliqueu per què.[1 punt]
Prova d’accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2009
S4_21_2 BIOLOGIA GS V.CAST 09
BiologíaSerie 4
Instrucciones
• La prueba consta de siete preguntas.• Cada pregunta tiene dos apartados, que valen 1 punto cada uno.• Escoja CINCO preguntas y conteste los dos apartados de cada una. Así pues, debe dejar sin
La ilustración siguiente representa un árbol y sus células y orgánulos.
1.1. En el ciclo biogeoquímico del carbono existe un proceso por el que el carbono inorgánico del dióxido de carbono del aire se transforma en carbono orgánico. Explique el proceso al que nos referimos.[1 punto]
1.2. Complete la tabla siguiente:[1 punto: 0,2 puntos por cada respuesta correcta]
¿Qué nombre recibe el orgánulo cuya función aparece representada en la ilustración?
Cite un factor que puede acelerar la velocidad de la reacción que tiene lugar en estos orgánulos.
¿Qué nombre reciben los sacos aplanados, llenos de clorofila, que contiene el orgánulo?
¿Cómo se denominan las aberturas de la epidermis de las hojas que permiten la transpiración?
¿Las bacterias fotosintéticas tienen estos orgánulos?
7.2. Observe las siguientes secuencias de nucleótidos, correspondientes a RNA mensajero. Consulte la tabla del código genético e indique qué péptido se obtendría a partir de cada una de las dos secuencias de RNA mensajero.
a ) 5’–AGAGGAGAU–3’
b ) 5’–AGGGGAGAC–3’
A partir del resultado, diga si supone una ventaja o un inconveniente el hecho de que haya más de un codón que codifique cada aminoácido y argumente por qué.[1 punto]
La il·lustració següent representa un arbre i les seves cèl·lules i orgànuls.
1.1. En el cicle biogeoquímic del carboni hi ha un procés pel qual el carboni inorgànic del diòxid de carboni de l’aire es transforma en carboni orgànic. Expliqueu el procés al qual ens referim.[1 punt]
El procés és la fotosíntesi: el diòxid de carboni reacciona amb l’aigua gràcies a l’energia de la llum i, així, es forma glucosa i es desprèn oxigen. El carboni del diòxid de carboni és el que passa a formar part de la cadena de sis carbonis de la glucosa.
1.2. Completeu la taula següent:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
Quin nom rep l’orgànul del qual es representa la funció en la il·lustració?
Cloroplast.
Esmenteu un factor que pot accelerar la velocitatde la reacció que té lloc en aquests orgànuls.
Intensitat de la llum, humitat am-biental, temperatura…
Quin nom reben els sacs aplanats, plens de clorofil·la, que conté l’orgànul?
Tilacoides.
Com s’anomenen les obertures de l’epidermisde les fulles que permeten la transpiració?
Estomes.
Els bacteris fotosintètics tenen aquests orgànuls? No, les cèl·lules procariotes no tenen orgànuls de membrana.
Podria semblar que aquest arbre genealògic té un patró d’herència XR.
2.1. Analitzant l’arbre genealògic, demostreu que el patró no pot ser lligat al cromosoma X i recessiu.[1 punt]
La dona IV-2 presenta el caràcter, que és recessiu perquè no el tenen ni el seu pare ni la seva mare. Per tant, aquesta dona és homozigota, amb dos al·lels recessius.D’aquests dos al·lels recessius, un l’ha rebut del pare i l’altre, de la mare. Si fos XR, com que el pare només té un cromosoma X amb un sol al·lel recessiu en el genotip ja presentaria el caràcter en el fenotip: en l’arbre genealògic estaria indicat de color negre.
2.2. Considerant que m+ indica l’al·lel normal i m– l’al·lel causant de la patologia, completeu la taula següent:[0,25 punts per cada resposta correcta i ben justificada. 0,1 punts només pel genotip ben anotat]
INDIVIDU GENOTIP JUSTIFICACIÓ
IV-2 m– m– Perquè és una persona que presenta el caràcter, que és d’herència autosòmica recessiva, en el fenotip.
III-1 m+ m– Perquè no té el caràcter en el fenotip i és filla d’un home que presenta el caràcter en el fenotip, que té genotip m– m– i que ha passat un al·lel m– a la filla. Perquè és la mare d’una noia que presenta el caràcter i que és m– m–: la mare li ha donat un al·lel m–.
III-2 m+ m– Perquè és el pare d’una noia que presenta el caràcter en el fenotip i que, per tant, és m– m–: el pare li ha d’haver donat un al·lel m–.
II-3 m+ m– Perquè no té el caràcter en el fenotip i és filla d’una dona que presenta el caràcter en el fenotip, que té genotip m– m– i que, per tant, ha passat un al·lel m– a la filla.
La il·lustració següent mostra el cicle biològic d’una molsa o briòfit.
3.1. Observeu la il·lustració i completeu la taula següent:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
DEFINICIÓ NOM
Individu o part de la molsa que produeix gàmetes. Gametòfit.
Individu o part de la molsa que produeix espores. Esporòfit.
Cicle biològic característic de les plantes. Diplohaplont.
Part de la planta o individu que és diploide. Esporòfit.
Part de la planta o individu que és haploide. Gametòfit.
3.2. Expliqueu en quin moment i on es produeix la meiosi.[1 punt]
Durant la producció d’espores per l’esporòfit: meiosi esporogènica.L’esporòfit és diploide (2n) i fabrica espores haploides (n), que quan germinen fent mitosi ori-ginen el gametòfit haploide (n).
Les il·lustracions següents representen etapes del cicle cel·lular d’una cèl·lula vegetal.
6.1. Expliqueu les dues característiques de la mitosi que permeten dir que es tracta d’una cèl·lula vegetal.[1 punt: 0,5 punts per cada una de les característiques]
— No hi ha centríols en els pols del fus acromàtic format pels microtúbuls de tubulina.— La citocinesi no es produeix per estrangulament del citoplasma, sinó per mitjà de la formació
d’una placa cel·lular entre els dos nuclis fills que s’han originat en la mitosi.
6.2. Observeu les il·lustracions i completeu la taula següent:[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
Quina il·lustració correspon al procés de citocinesi? Il·lustració c.
Quina il·lustració correspon al procés de metafase? Il·lustració b.
Quina il·lustració correspon a una anafase? Il·lustració a.
A quina il·lustració es veu la placa equatorial? Il·lustració b: metafase.
Sabem que és una mitosi perquè s’hi produeix una separació de…
7.2. Observeu les seqüències de nucleòtids següents, corresponents a RNA missatger. Consulteu la taula del codi genètic i indiqueu quin pèptid s’obtindria a partir de cadascuna de les dues seqüències d’RNA missatger.
a ) 5’–AGAGGAGAU–3’ Arg–Gly–Asp
b) 5’–AGGGGAGAC–3’ Arg–Gly–Asp
A partir del resultat, digueu si el fet que hi hagi més d’un codó que codifiqui cada ami-noàcid és un avantatge o un inconvenient, i expliqueu per què.[1 punt]
Segona lletra
Prim
era
llet
ra
U C A G Tercera lletra
U
UUU UUCUUAUUG
UCUUCCUCAUCG
UAUUACUAA ParadaUAG Parada
UGUUGCUGA ParadaUGG Trp
UCAG
C
CUUCUCCUACUG
CCUCCCCCACCG
CAUCACCAACAG
CGUCGCCGACGG
UCAG
A
AUUAUCAUAAUG
ACUACCACAACG
AAUAACAAAAAG
AGUAGCAGAAGG
UCAG
G
GUUGUCGUAGUG
GCUGCCGCAGCG
GAUGACGAAGAG
GGUGGCGGAGGG
UCAG
És un avantatge, perquè en cas que es produeixi mutació, si els dos codons, l’inicial i el mu-tant, codifiquen el mateix aminoàcid, la mutació no tindrà cap efecte, serà indiferent: tant la seqüència a com la b donen lloc a la síntesi del mateix polipèptid, tot i que el primer triplet i el tercer tenen una base canviada.