-
Si vols subscriuret a BIOdiversitat, envia un mis-satge indicant
ALTA en lassumpte a ladrea elec-trnica:
[email protected]
Revista electrnica del Servei dEspais Naturals i
BiodiversitatContacte: [email protected]
Nm
ero 18. Any 2012
El noticiari del BDBCV
Hbitats singulars Estanys temporals meditarranis
Espcies invasores Silur i Centurea difusa LIFE Trachemys
Participaci social
Novetats de Biodiversitat
Noves publicacions: Manual para la conservacin de germoplasma
yel cultivo de la flora valenciana amenazada
Participaci en el grup de treball dexperts en microrreserves de
flora a Xipre
Cria campestre de xoriguer menut 2012
Dos noves microreserves de flora a Alacant
El foc i la tramussera valenciana
Millora i adequaci de les installacions del CRF La Granja del
Saler
Collocaci de recipients de recollida de tortugues marines
Cursos sobre biodiversitat al CEACV Sagunt
-
Des de fa 7 anys se celebra la Setmana de la Biodi-versitat,
organitzada i coordinada pel Banc de Da-des de Biodiversitat de la
Comunitat Valenciana. Ledici corresponent a enguany es va celebrar
entre els dies 28 i 31 de maig a la quadrcula UTM10 x 10, 31TBF50.
Lrea comprn part dels termes munici-pals de la Pobla de Benifass,
Vallibona, Castell de Cabres i Rossell, aix com part del Parc
Natural de la Tinena de Benifass, una zona de gran inters per lalta
diversitat dambients que all se citen. El principal objectiu desta
macroactivitat s aug-mentar i avaluar el coneixement de la
biodiversitat valenciana, aglutinant a diferents especialistes en
lestudi de la vida silvestre, a ms de promoure la seua difusi i
conservaci, dinamitzant els diferents actors socials de la zona
estudiada, entre ells, la Di-putaci de Castell, el Parc Natural de
la Tinena de Benifass i els ajuntaments els termes municipals dels
quals han sigut objecte destudi. Durant els quatre dies, i en
jornades de mat, ves-prada i nit, els 90 participants van realitzar
les di-ferentes activitats, com, per exemple: prospecci de flora
vascular, seguiment daus, prospecci de lquens, detecci de rates
penades, pesca elctrica,
Aprofitant la celebraci de la VII Setmana de la Bio-diversitat
sha posat a disposici dels participants i collaboradors del BCBCV
les noves aplicacions dintroducci de dades per a iPhone i Android.
Ac teniu els enllaos que descriuen laplicaci
per a Android en Google Play en castell:
https://play.google.com/store/apps/details?id=com.vaersa
.gva&feature=search_result#?t=W10.
Podeu descarregar la versi per a Android en PLAY STORE i per a
iPhone en APPLE STORE, buscant per BDB, Banc de Dades o GVA.
foto-trampeig de mamfers, trampes de llum per a insectes, estudi
de cavitats, presa de mostres daigua per a anlisi de plncton,
prospecci de fongs, entre altres.
En lrea triada es tenia constncia de 948 esp-cies de les quals
hi havia 3.892 citacions. Desprs dels quatre dies destudi les
espcies censades van ascendir a 1.618 i les citacions a 12.614.
(Vore Taula 1).
2
El noticiari del BDBCV
VII Setmana de la Biodiversitat. Parc Natural de laTinena de
Benifass.
Noves aplicacions Android i iPhone per al DBDCV
BIOdiversitat18
Taula 1. Biodiversitat en la Tinena de Benifass ABANS i DESPRS
de la celebraci de la VII Setmana de la BiodiversitatABANS
DESPRS
GRUP N espcies N dades N espcies N dades
Vertebrats 134 193 144 1.412
Invertebrats 86 143 307 668
Flora vascular 501 2.500 853 8.910
Flora no vascular 9 16 44 112
Fongs i Lquens 218 1.040 270 1.512
TOTAL 948 3.892 1.618 12.614
Anlisi de plncton
-
Lavajo de Arriba (Sinarcas)
Destaquen les c o m u n i t a t s damfibis (ofega-bous, gripau
cava-dor o desperons) i dinsectes com xinxes daigua ( N o t o n e c
t a , Nepa) escarabats (Gyrinus, Ditis-cus) o parotets
(Agrion).
Durant la durada del projecte LIFE Restauraci dHbitats
Prioritaris per als Amfibis entre els anys 2006 i 2009 es van
estudiar les comunitats vegetals i animals destos hbitats i es van
realitzar accions de restauraci. Des de lequip del Servici dEspais
Naturals i Bio-diversitat del CIEF, i en coordinaci amb el CIP del
Palmar i el Banc de Germoplasma, shan arreplegat llavors de les
plantes amb major inters conserva-cionista per a incloure-les en el
Banc de Germoplas-ma i estudiar els mtodes de germinaci i plantaci
ms adients. Posteriorment shan multiplicat en les installacions del
CIEF i el CIP del Palmar i han sigut utilitzades per a revegetar
les parts ms degradades dels Lavajos de Sinarcas amb 120 plantes de
trvols de quatre fulles (Marsilea strigosa), 150 de Eleocha-ris
multiacaulis i 390 plantes i 6.400 llavors de Men-tha cervina.
Tolles, llacunes i altres cossos daiges que patixen un cicle
anual de dessecaci per evaporaci (com-pleta o parcial) durant
lestiu. Aquetes basses esdeve-nen ambients nics, amb una gran
complexitat, que cal conservar per la seua diversitat i
originalitat. En estes basses la vegetaci no sols t un gran nombre
despcies, sin que moltes delles noms apareixen en estos indrets a
tota la Comunitat, la qual cosa els fa uns ambients nics.
A la Comunitat Va-lenciana a penes hi ha representa-cions deste
hbitat. Lexemple ms clar i espectacular, per la diversitat i raresa
despcies, el trobem als Lavajos de Sinar-cas. Als afloraments
arenosos de Castell i Valncia es localit-zen altres dos exem-ples
de llacunes tem-porals: la Balsa de la Dehesa (Soneja) i la
muntanya del Cavall (Albalat dels Tarongers).
Prolifera la vegetaci acidfila hidroftica i helofti-ca. Les
espcies ms caracterstiques sn falagueres
aqutiques com els trvols de qua-tre fulles (Marsilea strigosa) o
Isoetes velatum, o altres espcies lligades a este hbitat, com
Myriophyllum al-terniflorum, Littore-lla uniflora, Juncus pygmaeus,
Mentha cervina, o Damaso-nium polyspermum.
3 BIOdiversitat18
Caracterstiques de lhbitat
Distribuci
Flora
Fauna associada
Actuacions de conservaci
HbitatsSingulars
Estanys temporals mediterranis(Isoeto-nanojuncetea, hbitat
prioritari per a la Uni Europea)
E. Laguna Marsilea strigosa
Font: BDBCV
V. Ciscar Gripau cavador
V. Sancho
-
Una de les dificultats ms acusades amb qu es troben els tcnics
de flora a lhora didentificar noves espcies invasores s la
complicada deter-minaci de diferents taxons dins del mateix g-nere,
sent un dells autcton i un altre allcton amb carcter invasor. Este
s el cas de la Centau-rea diffusa, una de les ltimes espcies
invasores identificades en el territori de la Comunitat
Valen-ciana. Va ser al juliol del 2011, a Jarafuel, on es va
realitzar una recollecci inicialment determi-nada com a formes de
Centaurea castellanoides. Desprs duna segona recollecci realitzada
al juliol del 2012 i davant de les sospites fundades que la
identificaci no podria ser del tot exacta, es va procedir a la
revisi del material. El potencial invasor de Centaurea diffusa s
molt elevat a causa de lestratgia biolgica de la plan-ta, que viu a
les vores de carreteres i ambients semblants i els seus fruits
podrien dispersar-se f-cilment en quedar adherits als pneumtics
dels vehicles servint-se de les seues espines. El risc que genera
esta espcie es deu ms que a la seua capacitat fsica invasora a la
seua elevada potencialitat dhibridaci amb espcies autcto-nes del
mateix gnere. Sest revisant el material dherbaris oficials atribut
fins ara a Centaurea castellanoides per si poguera contindre
mostres poblacionals de Centaurea diffusa.
Daltra banda, ja ha sigut realitzada una primera actuaci
deliminaci per part dagents mediam-bientals a mola de Juey
(Jarafuel), lnica que ha pogut ser localitzada in situ de les dos
que es t constncia. En esta localitat shan arrancat ms de 500
plantes en flor.
El silur s un peix de creixement rpid, que pot arribar a 2,5
metres de longitud i viure fins a 20 anys. Pels seus hbits
predadors s una espcie que provoca greus alteracions de les
comunitats pisccoles de les masses daigua on s introdut, ja que
manifesta un comportament oportunista i agressiu. Les primeres
captures a la Comunitat Valenciana tenen lloc a lembassament de
Forata (Valncia) a loctubre del 2009 (quatre exemplars). Fins a
setem-bre del 2011 no es tornen a capturar exemplars de lespcie, a
lembassament de M Cristina (Castell). La primera captura al riu
Xquer t lloc el 2 de juny del 2012 a lassut de Fortaleny durant la
celebraci dun concurs de pesca esportiva. En este cas es captu-ra
un exemplar duns 40 cm (aproximadament un any dedat). Dues setmanes
ms tard, el 16 de juny, un pescador de la Confraria de Catarroja
troba un exem-plar de les mateixes dimensions en un mornell a la
partida del Brossar de lAlbufera (en les rodalies del port de
Catarroja). El 25 de juny, un altre pescador, en este cas de la
Confraria del Palmar, troba un nou exemplar, tamb duns 40 cm, a la
mata de lAlter.
Arran destes ltimes captures en la conca del X-quer, la
Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient comena a
coordinar una srie dactuacions amb lobjecte de detectar la possible
expansi desta espcie invasora en lentorn del Parc Natural de
lAlbufera. Des del Servici dEspais Naturals i Bio-diversitat es du
a terme una campanya intensiva de prospeccions en la xarxa de
squies del parc per a descartar la presncia dexemplars de silur. En
total es prospecten 29 punts diferents, utilitzant les mateixes
arts de pesca que les confraries. Durant la campanya es capturen un
total de 1.131 peixos, dels quals noms 110 (10%) sn espcies
autctones, mentre que 1.021 (90%) sn allctones. No es cap-tura cap
silur.
4 BIOdiversitat18
Silur peiscat a ForataFederaci de pesca
Exemplars de eradicats Centaurea diffusaM. Piera
Noves espcies invasores Espcies invasores
Silur (Silurus glanis) Centurea difusa (Centaurea diffusa)
-
55
Estratgia i tcniques demostratives per a leradicaci de tortugues
invasores
LIFE TrachemysTRACHEMYS
estrategia de control de tortugas invasoras
El LIFE Trachemys organitza el Campus Prc-tic Ferramentes de
Control de Tortugues dAigua Extiques que se celebrar els dies 27 i
28 de setembre del 2012 a les marjals de la Safor i Almenara. El
preu del campus sn 30 , i inclou el transport i lesmorzar i dinar
dels dos dies.
Lobjectiu desta reuni s posar en com di-ferents experincies en
el control i eradicaci de tortugues extiques invasores per part del
mateix equip del LIFE Trachemys i oferir la possibilitat a altres
gestors o equips que treba-llen en este tema, perqu presenten els
seus mtodes de treball.
El programa del campus inclou:
tcniques de captura de tortugues, maneig de tortugues, mtodes de
localitzaci de nius, gesti de tortugues extiques, i cria en
captivitat de tortugues autctones.
Si ests interessat pots demanar ms informa-ci o inscriuret en
:
[email protected]
El BIOPARC de Valncia sha unit al LIFE Tra-chemys com a
collaborador amb una campan-ya que inclou les accions segents:
Recollida de tortugues daigua extiques. Conscienciaci dels
visitants del BIOPARC amb xerrades, activitats i un programa
educatiu orientat a les visites descolars. Manteniment de cries de
tortuga destany (Emys orbicularis) en condicions controlades durant
els dos primers anys de vida.Desta ma-nera es pretenen evitar les
baixes que es pro-duxen al medi natural durant estos anys crtics.
Posteriorment, seran alliberades per tal de re-forar les poblacions
silvestres desta espcie amenaada.
A finals de juliol es van portar les 23 primeres cries de
tortuga destany a les installacions del Bioparc.
Campus Prctic Ferramentes de con-trol de tortugues daigua
extiques
Collaboradors del LIFE: Fundaci BIOPARC i BIOPARC Valencia
Si vegeu cap exemplar de tortuga invasora, per favor aviseu en
la nostra Xarxa dalerta
Segueix-nos en Facebook
BIOdiversitat18
Revisi duna trampa flotantLIFE
Installacions del Bioparc per a les tortugues destany
-
66
Participaci social
Alliberaments de tortugues daigua al Tancat de Milia
Voluntariat Parotets: el valor de la participaci social
El Tancat de Milia s un antic arrossar que en lactualitat sha
transformat en una zona de reser-va natural i un filtre verd amb
lobjectiu de millo-rar la qualitat de laigua de lAlbufera. La gesti
deste espai correspon a la Fundaci Global Na-ture, Acuamed i la UTE
Comsa-Sedesa. Arran de la collaboraci del Tancat de Milia i el
Servici dEspais Naturals i Biodiversitat, el 24 de
Lany 2006 es va publicar el llibre Las liblulas de la Comunitat
Valenciana dins de la srie Biodi-versitat de la Generalitat
Valenciana. Va ser el resultat de lestudi destos insectes que es va
rea-litzar durant dos anys consecutius i que va perme-tre
actualitzar les dades de parotets per al nostre territori. La
repercussi del llibre fou immediata: va ser lorigen de diferents
grups de voluntaris que eixien al camp, generalment els caps de
setmana, amb lobjecte de fotografiar i/o registrar libllules. Desta
manera naix el Voluntariat Parotets lany 2007 impulsat en el seu
inici per la Fundaci En-rique Montoliu i posteriorment per la
Fundacin Entomolgica Torres Sala.
El Voluntariat Parotets, amb aportaci econmica anual de la CAM,
es va executar durant els anys 2008 al 2011, amb 27 voluntaris
inicials arribant als 66 en 2011. Durant estos quatre anys es van
aportar 4.801 observacions de parotets a la Comunitat Va-lenciana,
totes accessibles en la plataforma web del BDBCV, mentre que les
observacions de libllules abans del voluntariat ascendien a unes
3.000.
juliol denguany es van alliberar quatre tortugues destany (Emys
orbicularis) (dos mascles i dues femelles) dotades amb un emissor
que permet conixer els moviments dels individus i la seua adaptaci
a lhbitat. Una vegada verificada la seua aclimataci es dur a terme
una segona fase, desprs de lestiu del 2012, amb la introducci de ms
tortugues. Este projecte de reintroducci se suma a altres
re-introduccions desta espcie amenaada dutes a terme a la marjal de
Rafalell i Vistabella, el Tancat de la Pipa i lullal de Baldov.
En tan sols quatre anys, els voluntaris han augmen-tat en un 60%
el que es coneixia de libllules. A ms, mereix especial menci el
descobriment de noves poblacions despcies catalogades com Oxygastra
curtisi, Gomphus graslini i Coenagrion mercuriale i el despcies
noves per al nostre terri-tori mai citades abans en la Comunitat
Valenciana, com el cas de Brachytron pratense.
Actualment el Voluntariat Parotets, compta amb ms de 60
collaboradors i una pgina
web:http://voluntariatparotets.blogspot.com.es/
Emys orbicularis amb marcada un emisor
BIOdiversitat18
Oxygastra curtisiJ.A. Tovar
-
77
Novetats de Biodiversitat
Phyllitis sagittata s un falaguera de fins a 35 cm que habita en
clavills amples i talussos terrosos
de naturalesa calcria en coves, murs, pous o altres ambients
ombrvols dhumitat elevada i escs contrast trmic.
Esta espcie, que es pensava a la vora de lextinci a la Comunitat
Valenciana, ens ha donat una agradable sorpresa ja que sha trobat
una nova poblaci en un pou de reg en el terme municipal de Vinars
en la qual shan comptabilitzat entre 200 i 300 exemplars.
A la vista de la troballa, cal tindre en compte este tipus
dhbitat per a la recerca de noves poblacions.
Nova poblaci de la falagueraPhyllitis sagittata a Vinars
Encara que la presncia dindividus adults darpella de marjal
(Circus aeruginosus) durant el perode
nupcial s habitual en el Parc Natural de lAlbufera, no ha sigut
fins esta temporada quan sha pogut confirmar la reproducci dos
parelles: una al Tancat de la Pipa i un altra a la Mata del Fang.
Aix sespera que en un futur puga establir-se una poblaci
reproductora estable desta rapa tpica de les zones humides, tant
costaneres com dinterior.
Daltra banda, durant esta temporada de cria, tamb sha pogut
confirmar laugment de les parelles nidificants en una altra de les
poblacions de la provncia de Valncia, la de lembassament de
Cofrentes, passant duna nica parella existent durant els ltims anys
a les dos que han criat en lactualitat. No sn nmeros molt
espectaculars per alimenta lesperana dun futur augment de la
poblaci nidificant darpella de marjal.
Reproducci de larpella de marjal (Circus aeruginosus) en
lAlbufera
Imatge de detall dels pollastres
Niu darpella de marjal al Tancat de la Pipa
M. Lassalle
M. Lassalle
Phyllitis sagittata en un pou de VinarsD. Mesa
BIOdiversitat18
-
88
Nova poblaci de Parentucellia viscosa a Oliva
Gavina corsa (Larus audouinii)en el port de Castell
nes-Torreblanca que ha tret avant dos pollastres.
La notcia dels nous establiments de poblaci re-productora de la
Comunitat Valenciana repartida en diferents colnies de cria,
millora lestat de conservaci general de lespcie al no
concen-trar-se els efectius reproductors en una nica co-lnia,
millorant les possibilitats de supervivncia davant duna hipottica
afecci negativa en algun dels nuclis de cria.
Que la poblaci nidificant de la gavina cor-sa (Larus audouinii)
en territori valenci va en augment s una evidncia que sha cons-
tatat al llarg de les ltimes temporades de cria. La dada ms
espectacular que confirma este fet, s laugment de parelles
nidificants en la colnia es-tablida en el port de Castell, que ha
passat de 303 parelles reproductores en 2011, quan va comenar a
criar, a 1.642 en tan sols un any. A ms, tamb ha augmentat el
nombre de parelles al Parc Natural de lAlbufera en ms de 100
respecte a les xifres de lany passat i sha pogut confirmar el nou
establi-ment duna parella al Parc Natural del Prat de Caba-
BIOdiversitat18
Eixemplar de Parentucellia viscosaX. Xxxxxx
Colonia de Gavina corsa en el port de CastellJ. Greo
Fa un any es va trobar una molt xicoteta poblaci de quatre
exemplars de Paren-tucellia viscosa en el terme municipal
dOliva. La identificaci de la planta es va convertir en un
verdader exercici de botnica forense perqu la planta es trobava ben
morta i resseca.
Els tcnics de flora del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat
van haver desperar a la segent temporada per a rastrejar,
cartografiar i censar amb ms fiabilitat esta localitat. I aix ha
sigut que els que eren noms quatre exemplars shan convertit en 133
en la recent prospecci del 2012.
Per, un rastreig ms ampli per la contornada, buscant pels
hbitats a priori ms favorables, ha donat els seus fruits: sha
trobat un nucli de ms de 3.000 exemplars en uns quants cente-nars
de metres. Tamb ha sigut important la identificaci dalgunes
possibles hostes desta espcie hemiparsita com Trifolium campestre i
Lotus corniculatus.
-
La collecci Manuals Tcnics de Biodiversitat pre-tn mostrar el
treball del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat en la recerca
de respostes prctiques per a la conservaci i gesti despcies i
hbitats. Lobjectiu final s estendre les bones prctiques de
conservaci fora de lmbit de ladministraci pbli-ca, entenent que el
protagonisme i la responsabilitat de la conservaci de lentorn ha de
recaure en els di-ferents collectius, entitats i persones que
conformen la societat valenciana. Lltim llibre publicat desta srie
Manual para la conservacin de germoplasma y el cultivo de la flora
valenciana amenazada, pretn mostrar el resultat de ms de 15 anys de
treball continuat dels tcnics del Servici dEspais Naturals i
Biodiversitat en la recerca dels mtodes ex situ ms adequats per a
la conser-vaci de la flora valenciana amenaada, tot a en
collaboraci amb les altres institucions valencianes: CIEF, Jard
Botnic de Valncia (Universitat de Valn-cia), IVIA i CIBIO
(Universitat dAlacant).
El manual oferix una llarga part introductria on es desenrotllen
temes com la recollecci al camp de
El passat 4 dabril, tcnics del Servici dEspais Na-turals i
Biodiversitat van participar a Nicsia en la segona reuni del comit
cientfic del projecte LIFE+ per a la creaci duna xarxa de
microreser-ves de flora a Xipre.
Es va revisar el desplegament de les activitats pro-gramades,
observant-se que shan complit prou b els terminis i objectius i que
els nics aspectes dubtosos o pendents -en especial la creaci duna
microreserva per a lendemisme xipriota Astraga-lus macrocarpus
subsp. lefkarensis- van trobant soluci.La representaci del Servici
dEspais Na-turals i Biodiversitat s lnica externa als propis
beneficiaris del projecte. En eixe dia tamb es va aprofitar per a
una altra reuni per a planificar la redacci del llibre sobre
microreserves de flora a Europa. Com a continuaci de la seua
participaci en la reuni del comit cientfic els dos representants
valencians van presentar sengles ponncies sobre
la gnesi del concepte de microreserva de flora i la seua gesti,
dins del simposi internacional Ex-pert workshop on plant
microreserves, organitzat per les entitats beneficiries de
lesmentat projec-te, i especialment per la Universitat Frederick,
de Nicsia, i el Departament de Medi Ambient del Ministeri de Medi
Ambient i Recursos Naturals, de Xipre.
material vegetal, la seua conservaci, el cultiu i la
viveritza-ci. Seguidament, es presenten 60 fitxes despcies
amenaa-des on sindiquen el mtodes emprats per a la seua recollecci,
germinaci i cultiu. El llibre es pot acon-seguir a les Llibreries
Llig de la Generalitat Valenciana en suport CD o descarregar-se
en lapartat de descrregues/Manuals tcnics de Bio-diversitat del
web del Servici:
http://www.cma.gva.es/biodiversidad
o directament en este enlla:
h t t p : / / w w w . c m a . g v a . e s / w e b / i n d i c e
.aspx?nodo=82491&idioma=C
9 BIOdiversitat18
Novespublicacions
Participaci en el grup de treball dexpertsen microrreserves de
flora a Xipre
Manual para la conservacin de germoplasmay el cultivo de la
flora valenciana amenazada
Portada de la nova publicaci
Grup de treball durant la visitaM. Andreou
-
guen exercitar la seua recent adquirida capacitat de vol i
puguen explorar el terreny que els servir com a zona dalimentaci i
potser, futura reproducci. Laportaci daliment durant esta primera
etapa s constant i necessria, ja que encara no han aprs les
tcniques de caa i noms sinterromp quan es t la constncia que els
jvens xoriguers alliberats sn capaos de procurar-se el suport per
si mateixos.
Un dels punts de reintroducci s lembassament de San Diego,
situat a Villena (Alacant), el qual pertany a la infraestructura
del transvasament Xquer-Vinalop, que des del 2011 i en unes torres
dalliberament assis-tit, construdes a este efecte com a mesura
compensatria, es realitza la reintroduc-ci dexemplars mit-janant
lesmentat mtode.
Grcies a la collaboraci de la societat estatal Acuamed i a la
inestimable ajuda dels treballadors de lempresa gestora Acuagest
S.A. (grup Agbar), que sencarreguen de la vigilncia i de laportaci
daliment, enguany shan reintrodut 35 exemplars dels quals 33 van
aconseguir volar sense problemes. Es dna la circumstncia que
enguany s la prime-ra vegada que parelles silvestres han utilitzat
estes installacions lliurement per a niuar, i han sigut un total de
tres parelles silvestres les que han tret 16 pollastres amb xit.
Tamb durant esta primavera shan alliberat 24 po-llastres en laltre
punt de reintroducci que est loca-litzat en la ZEPA Meca-Mugrn-San
Benito, concre-tament en la Reserva de Fauna Palancares de Meca,
els terrenys de la qual estan dedicats a lagricultura ecolgica. Es
tracta duna zona apropiada per a lespcie: zones mplies de camps
extensius de ce-real de sec en forma de mosaic, a causa de la
mescla de cultius de sec i taques de vegetaci natural. En estos
cultius abunda la seua font principal daliment: els insectes i
micromamfers.
El xoriguer menut (Falco naumanni) s una de les ra-pinyaires ms
amenaades a la Comunitat Valencia-na, i es troba catalogada com en
perill dextinci en el Catleg Valenci dEspcies de Fauna Amenaa-des
(DECRET 32/2004).
La Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient
desplega des de 1997 un programa de re-introducci i seguiment desta
espcie per a tractar daconseguir un augment de les seues
poblacions. Va ser en 2005, amb laprovaci del Pla dAcci per a la
Conservaci de les Aus de les Estepes Cerealis-tes, i en 2009, amb
la declaraci de zona ZEPA (Zo-nes per a Especial Protecci per a les
Aus) de Meca-Mugrn-San Benito, quan es va impulsar de manera
definitiva la conservaci deste inofensiu falconet. Desprs de
diversos anys de seguiment i reintroduc-ci dexemplars criats en
captivitat per personal del Centre de Recuperaci de Fauna La Granja
del Sa-ler, ens trobem que la poblaci desta espcie est
experimentant un lent per constant augment, arri-bant en
lactualitat a comptar per a la temporada de cria del 2012 amb prop
de 100 parelles amb xit re-productor que han tret avant ms de 300
pollastres. Els pollastres criats en captivitat salliberen en el
medi mitjanant la tcnica dalliberament assistit o cria campestre.
Es tracta dun procs dalliberament suau, en qu els exemplars, criats
a m fins que arri-ben als 20-25 dies dedat, sn duts a unes gbies
localitzades en el mateix hbitat en qu hagueren nascut de forma
natural. Durant els primers dies les gbies romanen tancades,
familiaritzant-se els seus ocupants amb lecosistema habitual per a
esta es-pcie i convivint amb altres exemplars que viuen en
llibertat. Desprs, quan ja shan acostumat a lentorn, sobrin els
gbies perqu els pollastres pu-
10BIOdiversitat18
Cria campestre de xoriguer menut 2012
Cries de xoriguer menut (Falco naumanni)
Torre dalliberament assistit
M. Romero
-
El passat 7 de juliol va eixir publicada en el Diari Oficial de
la Comunitat Valenciana lOrde 10/2012 per la qual es declararen dos
noves microreserves de flora a la provncia dAlacant: la Penya de la
Font Vella, a Benifato, i la Punta de la Glea, a Oriola. La Penya
de la Font Vella es troba a una zona de muntanya de la serra
dAitana de propietat municipal i les espcies prioritries que han
dut a la seua declaraci com a microreserva sn: Boixerola
(Arctostaphyllos uva-ursi).
A principis de juny es va realitzar una sembra experimental de
tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae) a la microreserva
de la Lloma de Coca (serra del Cavall). Tant esta microreserva, com
prcticament tota la resta de la serra, va resultar cremada per
lincendi de finals de juny de Cortes de Palls. Desprs de lincendi
es va inspeccionar la zona i es va comprovar que el foc degu passar
rpid i havien quedat petits rodals amb planta, que ja estava en
fase dispersiva. El malaurat incendi servir per complementar, tant
en camp com en laboratori, lefecte del foc sobre les llavors de la
plantes i el seu presumible comportament pirfit. Aprofitant la
visita dinspecci es recolliren llavors de la planta que es
sotmetran a proves de germinaci coincidint amb lpoca de germinaci
natural al camp (setembre-octubre). Per a espcies de comportament
similar hom suposa que a la debilitaci de les cobertes de les
llavors a causa del foc seguix una latncia temporal curta, per tal
que la planta no intente germinar immediatament desprs del pas del
foc i espere a les pluges. Tericament les llavors dispersades al
terreny, en
condicions de mancana dincendis, podrien estar-hi durant molts
anys sense germinar, esperant a escarificar-se suficientment. Hom
suposa que el pas del foc podria facilitar que algunes llavors hi
germinen la propera tardor, sobretot aquelles que sense haver-se
cremat hagen quedat cobertes per capes de cendra i restes de
vegetals cremats.
Argelaga menuda (Genista longipes). Teix (Taxus baccata).
Cadireta de pastor (Vella spinosa).
En el cas de la Punta de la Glea es tracta duna franja litoral
de titularitat municipal i de domini pblic martim terrestre. Les
espcies prioritries desta microreserva sn: Romer moix (Helianthemum
caput-felis). Erophaca baetica subsp. baetica. Helianthemum
viscarium. Cachrys sicula.
11
Dos noves microreserves de flora a Alacant
El foc i la tramussera valenciana
BIOdiversitat18
Localitzaci de la MR Penya de la Font Vella Localitzaci de la MR
Punta de la Glea
Recollida de llavors desprs de lincendiE. Laguna
-
12BIOdiversitat18
El passat 12 de juny va tindre lloc la inauguraci de les noves
installacions del Centre de Recuperaci de Fauna La Granja del
Saler, obra executada pel Ministeri dAgricultura i Medi Rural i
Mar, dins del Conveni subscrit amb la Generalitat Valenciana i
co-finanada pels fons FEDER (Fons Europeu de Desen-rotllament
Regional) de la Uni Europea.
Entre altres actuacions que comprn este projec-te dadequaci i
millora, shan construt diverses installacions per a la reproducci
en captivitat i re-cuperaci despcies amenaades com el xoriguer
menut, la tortuga mediterrnia, la fotja banyuda i els programes de
cria en captivitat de recent posada en marxa per a lnec capblanc i
la rosseta, pioners a nivell nacional.
Tamb sha construt una nova sala de necrpsies i depsit de
cadvers, ms gran que lexistent ante-riorment i separada daltres
installacions per a ga-rantir al mxim les mesures higiniques i
sanitries que shan dobservar per a gestionar estos tipus de residus
orgnics.
Com a actuacions dinfraestructura general sha rea-litzat
ladequaci dels vials principals daccs i cir-culaci interna, que es
trobaven en molt mal estat, i la naturalitzaci duna llacuna
artificial, localitzada en linterior del centre de recuperaci, que
s utilit-zada habitualment com a zona de refugi i reproduc-ci per
aus aqutiques locals.
Amb estes obres es refora la missi principal del centre:
lacollida i rehabilitaci dels exemplars de fauna salvatge que, per
diverses causes -prin-cipalment dorigen antrpic- arriben a les
seues installacions de m de particulars o dorganismes oficials. En
lactualitat s el centre que possex la ma-jor capacitat dacollida
per al tractament i maneig de fauna silvestre protegida
dEspanya.
Des de la seua creaci a lany 1988 ha ats a ms de 90.000
exemplars despcies de fauna silvestre. Al mateix temps el centre
desenrotlla nombrosos programes de reproducci en captivitat i
reintro-ducci despcies extingides o en imminent perill dextinci.
Entre elles destaquen el gall de canyar (Porphyrio Porphyrio), la
fotja banyuda (Fulica cris-tata), la rosseta (Marmaronetta
angustirostris), lnec capblanc (Oxyura leucocephala), el xoriguer
menut (Falco naumanni) o la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni).
Molts destos treballs es duen a terme en collaboraci amb
universitats, centres dinvestigaci i altres entitats dedicades a la
conservaci.
Millora i adequaci de les installacions del CRF La Granja del
Saler
Installacions reproducci tortuga mediterrneaJ. Blasco
Barraca i llacuna naturalitzadaJ. Blasco
Cambres de cria de xoriguer menutJ. Blasco
-
A lagost de lany 2011 es van collocar 4 recipients d1,5 m de
dimetre (cedits per lOceanogrfic de Valncia) en 4 dels 5 ports
pesquers de la provncia de Castell: Benicarl, Penscola, Castell de
la Plana i Borriana, en collaboraci amb la Federaci de Confraries
de Pescadors de la provncia de Castell. Recentment sha collocat
lltim que faltava a la Confraria de Vinars, i aix tindre cobertes
totes les confraries de la provncia (les dades desta confraria no
shan tingut en compte a lhora de realitzar les estadstiques ms
avant indicades).
En tots els casos es van collocar en llocs visibles i
accessibles, a lentrada de la zona de la llotja, on els pescadors
depositen la pesca diria. Els recipients servixen com a lloc on
deixar la tortuga fins que siga recollida pels tcnics del Servici
dEspais
El Centre dEducaci Ambiental de la Comunitat Valenciana ha tret
enguany una nova oferta de cursos anomenada Activat. Des del
Servici dEspais Naturals i Biodiversitat sha collaborat amb ledici
de quatre cursos. Dos destos es realitzaren abans de lestiu:
Conservaci w de germoplasma i cultiu de flora amenaada
valenciana.
Estratgies de comunicaci i participaci social en programes de
conservaci de la biodiversitat amenaada.
Prximament simpartiran dos ms: 25 de octubre, de 9 a 14 hores.
Taller de lluita contra espcies invasores
Del 6 al 22 de novembre. Introducci a la biodiversitat
valenciana i la seua gesti Si esteu interessats a apuntar-vos i
voleu ms informaci dels cursos la trobareu a lenlla segent:
http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=80805&idioma=C
Naturals i Biodiversitat, encara que sintenta que els tcnics
estiguen al port en el moment de desembarcament. En els 10 mesos
que van des de l1 setembre del 2011 fins al 30 de juny del 2012 han
ingressat en lARCA del Mar un total de 32 tortugues marines
procedents de pescadors professionals, de les quals 20 (un 62%) han
sigut entregades per pescadors de la provncia de Castell. Els
recipients no sols han funcionat com a lloc de recollida de
tortugues sin com un punt dinformaci a les confraries, on recordar
la necessitat de telefonar al 112 sempre que es capture una tortuga
marina. En la taula segent sindiquen les entrades per mesos de
tortugues de les Cofradies de Castell. Cal recalcar que el 70% de
les entregues shan produt entre els mesos de gener i mar. El
significat desta dada ser objecte destudi.
13
Collocaci de recipients de recollida de tortugues marines
Cursos sobre biodiversitatal CEACV Sagunt
BIOdiversitat18
Collocaci de la cuba a Castell
Taula 1. Total de tortugues ingressades en lARCA del Mar de les
Confraries de la provn-cia de Castell
Perode Total de tortugues
Setembre 2008-juny 2009 12
Setembre 2009- juny 2010 17
Setembre 2010- juny 2011 12
Setembre 2011- juny 2012 20