23/11/20101INSTITUT ESCOLA DEL TREBALL
DEBARCELONACFGS:Administraci i FinancesCRDIT 11: Aplicacions
Informtiques AvanadesAna M Fernndez
[email protected] = Dades
?Dades:sn fets recollits en una organitzaci, que estanpendents de
processar.Informaci:sobt una vegada aquests fets es processen,
agregueni presenten de la forma ms adient per a que puguin sertils
a alg dintre de lorganitzaci.Les dades quedan perfectament
identificats per elementssimblics (lletres i nombres), que
reflecteixen valors o resultatsde medicions.La informaci sn dades
dotats de rellevncia i propsit, quepermeten reduir la incertesa de
qui els rep.TRANSFORMACIAGREGACIPRESENTACIDADES INFORMACIFont:
Sistemas de informacin. Gmez Veites, lvaro Ed. Ra-ma
(2003)23/11/20102Caracterstiques de la informaciPer tant ha de
ser:1. Exacta: Precisa i sense errors.2. Completa: contenir tots
els fets que puguin ser importants.3. Econmica: el cost per
obtenir-la ha de ser menor que el benefici queproporciona.4. De
Confiana: sha de garantir la qualitat de les dades utilitzades i de
lesfonts dinformaci.5. Rellevant: sha devitar recollir fets que no
aportin cap valor.6. Nivell de detall: segons la decisi. Presentaci
adient per a que resultisenzilla i fcil dutilitzar.7. Oportuna: sha
de lliurar a la persona que la necessita en el momentoport per
facilitar la pressa de decisions.8. Verificable: sha de poder
contrastar i comprovar en qualsevol moment.INFORMACISer til si...
DECIDIRFont: Sistemas de informacin. Gmez Veites, lvaro Ed. Ra-ma
(2003)SISTEMA DINFORMACIPodemdir que s:Conjunt delements
interrelacionats (mitjans tcnics, persones iprocediments) que te
per objectiu capturar dades, emmagatzemar-los itransformar-los de
forma adient i distribuir la informaci obtinguda enaquest
procs.Font: Sistemas de informacin. Gmez Veites, lvaro Ed. Ra-ma
(2003)Es tracta dun sistema que disposa duns inputs (dades) i uns
outputs(informaci) i un procs de transformaci dels inputs en
outputs, imecanismes de
retroalimentaci.EntradaProcsSortidaRealimentaciLa informaci
facilita lintegraci i coordinaci de les activitats que formen els
diferents processos de lorganitzaci.23/11/20103La importncia de la
informaci en la majoria deles organitzacions, i per tant el valor
de lesbases de dades, ha suposat eldesenvolupament duna gran
quantitat deconceptes i tcniques per la gesti eficient deles
dades.La gesti de les dades implica la definicidestructures per
lemmagatzematge de lainformaci com la provisi de mecanismes perla
seva gesti.Fonaments pel disseny daplicacions i bases de dadesLes
dades seran emmagatzemades de tal forma que: Siguin independents
dels programes que els utilitzen. Presentin un enfocament com i
controlat per afegirnoves dades, actualitzar-les o eliminar-les. La
seva estructura serveixi de fonament peldesenvolupament de futures
aplicacions.Fonaments pel disseny daplicacions i bases de dadesLes
bases de dades permeten la definici iemmagatzematge de la
informaci, i els sistemes degesti de bases de dades aporten els
mecanismes perla seva gesti.23/11/20104La diferncia entre un
conjunt de dades i una base dedades, s que en la base de dades, les
dades estanorganitzades duna forma estructurada per a que siguifcil
operar amb elles, per tant, afegir, actualitzar,eliminar dades,
realitzar consultes, s a dir extreureinformaci que compleixi
determinades condicions, icrear informes, resulta una tasca molt
senzilla.Concepte de Base de DadesAventatges de les bases de
dadesUna base de dades ens permet:Emmagatzemar les dades.Controlar
la consistncia de les dades.Consultar el seu contingut, buscant
dades concretes.Actualitzar, modificar o eliminar la informaci
emmagatzemada en la base de dades.Realitzar clculs, basats en les
dades emmagatzemades.Imprimir les dades
existents.23/11/20105Conjunt dinformaci estructurada,que utilitza
una organitzaci pergestionar els seus treballsadministratius, al
que es pot accediramb una aplicaci informtica(programa) o mitjanant
un sistemade consulta de base de dades(SGBD).Definici deBase de
DadesDisseny duna base de dadesAbans de crear una base de dadessha
de pensar molt b el seu disseny,ja que una vegada creada i amb
lesdades introdudes, s ms difcilmodificar-la.Un bon disseny s la
clau per la creaciduna bona base de dades. Una base dedades ben
dissenyada condueix a un sms eficient de les taules,
consultes,formularis i informes.23/11/20106Procs de disseny duna
Base de Dades1. Saber la finalitat de la base de dades.Es tracta de
saber que vol la persona que ha encarregat eldisseny de la base de
dades, per tant el dissenyador hadajudar a lusuari a descobrir que
vol exactament. Eina autilitzar:LLAPIS i PAPER2. Reunir tot tipus
de informaci que hagi de contenirIdentificar les dades amb les
quals sha de treballar.3. Definici dels processosDescobrir com es
relacionen les dadesExisteixen diversos models dorganitzaci de la
informaci emmagatzemada en una base de dades, model jerrquic, en
xarxa...Models de bases de dadesEl model que nosaltres estudiarems
el que sanomena model relacional idna lloc a les BASES DE DADES
RELACIONALS BASES DE DADES RELACIONALSEn els anys setanta, es van
establir les bases del model relacional isn molt importants les
aportacions d Edward F. Codd, que treballavaen el departament
dinvestigaci dIBM, i en 1970 va publicar el seutreball: Un model
relacional de dades per grans bancs de dadescompartides"Tamb va ser
aquest cientfic qui va definir les 3 formes normals ques'apliquen
per la normalitzaci de sistemes de base de dades.23/11/20107Edward
F. CoddNacidoenPortlandBill, Dorset (Reino Unido), de
padrefabricante de cuero y madre profesora de escuela,
estudimatemticasyqumicaenlaUniversidaddeOxford. Mstarde, durante la
Segunda Guerra Mundial, fue pilotocapitn de la Royal Air Force
entre 1942 y 1945.En 1948 se mud a Nueva York para trabajar
comoprogramador matemtico para IBM, pero se mud a
Ottawaen1953debidoadiscrepancias polticas conel senadoramericano
Joseph McCarthy.Tras volver unadcada ms tardeaEstados Unidos
sedoctor en ciencias de la computacin en la Universidad deMichigan,
en Ann Arbor (1965).En 1967 se mud a California, donde trabaj en
elLaboratorio IBM de Investigacin en San Jos del Cabo.En 1981
recibi el Premio Turing de ciencias de la computacin, el mayor
galardn ensu campo.Muri de fallo cardaco en Williams Island,
Filadelfia (Estados Unidos), el 23 de abril de2003.Font:
WikipediaMicrosoft Access, s unSGBD, d estructurarelacional,
dissenyat per utilitzar enordinadorspersonals tipus PC.Els sistemes
que gestionen la informaci emmagatzemada en la base de dades,
sanomenen SISTEMES GESTORS DE BASES DE DADESQuan les dades es
troben en una nica taula, es tracta duna estructura plana.Si les
dades estan repartides en diferentstaules, entre les que existeix
una relaci,estarem davant duna estructura relacional.Base de Dades
Relacionals23/11/20108EL SGBDACCESS:
OBJECTESTAULESCONSULTESFORMULARISINFORMESMACROSContenen les
dadesPer introduir dadesPresentaci de dadesPer fer preguntesConjunt
daccionsMODULOS Procediments VBConceptes i elementsObjecte
principal duna base de dades, cont lesdades sobre alg o alguna cosa
per exemple: Clients,Alumnes, Treballadors, Comandes, Factures,
Articles,Notes, etc.REGISTRE: Cada registre cont les dadesreferents
a una persona u objecte.Registre = filaCAMP: cont un aspecte, tipus
o categoriade informaci d una persona o objecte.Camp = columnaEn
una taula tenim:T A U L E S23/11/20109Taula de: 18 registres5
campsREGISTRES = Files REGISTRES = Files REGISTRES = Files
REGISTRES = FilesNom de la taulaTotal registresCAMPS:
ColumnesConceptes i elementsT A U L E SLes dades es podrien
emmagatzemar en nomsuna taula, (base de dades plana) com perexemple
una agenda telefnica, per s pocfreqent i gaire eficient si sha de
gestionar granquantitat de informaci.Per exemple si utilitzem noms
una taula peremmagatzemar les dades dels nostres clients i
lescomandes que ens realitzen, ens adonem que lataula cont gran
quantitat de informaci repetida, jaque les dades dels clients es
repeteixen tantesvegades com comandes hagin
realitzat.Consideracions sobre les taulesT A U L E
S23/11/201010Exemple:Si analitzem aquesta taula es pot veure que hi
ha clients que apareixen msduna vegada, tantes com vendes li hagin
fet, per tant estem repetint lesdades del client cada vegada que li
fem una venda, aquest fet comporta...Consideracions sobre les
taulesT A U L E SLa gesti de clients i les seves comandes la podrem
dur a terme,per comportaria els problemes anteriors com a
conseqncia de la repetici de dades. Com es solucionen aquests
problemes?Definint ms duna taula. Redundncia de informaciGran volum
demmagatzematgeDificultat per actualitzar una dada, per exemple si
un client canviadadrea haurem de modificar la adrea en tots els
registresdaquest client.Inconsistncia en la informaci, si al
modificar una dada noho fem en tots els registres en els que
figura, les dadesserien inconsistents, ja que un client podria
aparixer ambdos adreces diferents.els segents
problemes:Consideracions sobre les taulesT A U L E
S23/11/201011Determinar les taules necessries s el procs
mscomplicat a lhora de dissenyar la base de dades.Aspectes a tenir
en compte:1. No ha de contenir informaci duplicada ino ha
deduplicar-se informaci entre taules.2. Cada taula ha de contenir
fets relatius a unassumpte. Per exemple les dades personals
dunalumne, dun client3. El nom de la taula ha de fer referncia a l
assumptei s convenient posar-li una t o tbl, davant del nom,per
exemple:t_Clients o tblClients o tClientsQuantes taules hem de
definir?T A U L E SCada taula cont informaci referent a un mateix
assumpte icadacamp duna taula cont informaci de fets individuals
sobrelassumpte de la taula.Aspectes a tenir en compte:1. Relacionar
cada camp directament amb lassumpte de la taula.2. NO incloure
dades derivades nicalculades, dades que sn elresultatduna
expressi.3. Sha dincloure tota la informaci necessria.4.
Emmagatzemar la informaci en les seves parts lgiques ms petites,per
exemple nom, cognom1 i cognom2 en lloc del nom i cognoms enun sol
camp.5. El nom del camp pot estar format per un total de 64
carcters, lletres,nombres, espais en blanc o carcters especials.
Sha dintentar que elnom sigui el ms curt possible.6. Es convenient
que els noms dels camps siguin significatius per a quelusuari pugui
identificar les dades emmagatzemades en el camp.7. En una taula no
pot haver dos camps amb el mateix nom.Determinar els campsT A U L E
S23/11/201012No incloure espais dintre dels noms de camp. Si es
desitja que un nom decamp estigui compost per ms duna paraula, es
pot unir amb el carcterde gui baix, per exemple: Nom_ClientNo
utilitzar carcters especials com: ! . [] ` $, &,@, #,%,,
etc.Shadedonar alscampsnomsambsentit i sconvenient utilitzar
elmateix nom en tota la base de dades per un camp que aparegui en
variestaules.No utilitzar la paraula Nom per designar un camp. Si
per exemple es dnael cas que es tingui taules de clients, de
productes, de provedors, en lesque ha daparixer el camp, nom, s
convenient anomenar-los:NomClient, NomProducte, NomProvedor,
etc.Sha devitar utilitzar noms de camp que puguin coincidir amb
algun nominterndAccess o Visual Bsic. Perexemple,totsel objectesde
labdtenen una propietat NOMBRE (Name), per tant ser convenient
seguir lesindicacions del punt
anterior.Evitarnomsquesiguinigualsque funcionsinternes,
comperexempleFecha, Hora, Ahora.Recomanacions per donar nom als
campsT A U L E STipus de dades que emmagatzemar elcamp: text,
nombres, dates, etc.Lespai que Access reservar peremmagatzemar el
contingut del camp.Les operacions que es podran realitzarsobre el
camp.La possibilitat dutilitzar el camp comclau principal.El tipus
de dades que sespecifiqui per a cada campdetermina les segents
caracterstiques:Tipus de dadesDades: sn fets recollits en una
organitzaci, que estan pendents de processar.C A M P
S23/11/201013Alfanumric: Text i nombres. Fins 255 carcters.
Alfanumric:Text ms llarg: 64.000 carctersNombres amb els que es
poden fer clculs.Data i horesQuantitats expressades en una moneda
concretaValor nic que genera lAccess per a cada registre nou.Noms
dos valors. Cert/Fals ( 0 per a Fals i -1 per Cert)Inserir imatges,
grfics u altres objectes ActiveXEnllaos a arxius en la www,
intranet, etc.Valors que procedeixen daltres taules o una llista de
valorsTipus de dadesArxius, imatges, documents, fulls de ccul o
grfics.Access 2007 suporta 10 tipus de
dadesTextoMemoNmeroFecha/HoraMonedaAutonumricoSi/NoObjeto
OLEHipervnculoDatos AdjuntosAsistente para bsquedasC A M P STipus
de dades: Propietats delscampsDATA/HORAMONEDA SI/NO HIPERVINCLE
AUTONUMRICOLEDADES ADJUNTESTEXT NUMRIC MEMOC A M P
S23/11/201014Asistente para bsquedasAquesta opci en el desplegable
tipus de dades de la vista diseo dunataula, no s realment un tipus
de dades. Quan triem aquesta opci, unassistent ens ajudar a definir
un camp de consulta senzill o complexe. Un camp de consulta senzill
utilitza el contingut daltra taula o unallistadevalors per validar
el contingut denoms unvalor perregistre o fila. Un camp de consulta
complexe, permet emmagatzemar ms dunvalor del mateix tipus de dades
en cada registre o fila.OBSERVACI:No utilitzarem mai aquest
assistent,ja que amb freqncia crea SQL estranyper lapropietat
origendefila, sempredefineixunarelacientre lataula quesesteditant i
la taulade bqueda, idefineixndexenels dos camps. Si lataula de
bsqueda cont noms unesquantesfiles, lndexsunaprduadetemps i
recursos.C A M P SPropietats delscampsPROPIETAT DESCRIPCITamao Del
Campo Definir el tamaomximode losdatosalmacenadosconel tipo de
datosTexto, Nmeroo Autonumrico.Formato Personalizarelmodo enque
apareceelcampo cuando se muestra o imprime.Tots els
tipus,excepteObjectesOlei DadesAdjuntesLugaresDecimales
Especificarel nmerode posicionesdecimalesutilizadasal
mostrarnmeros.Numrici MonedaNuevos Valores Indicarsi elvalorde un
campo Autonumricoaumentao recibe un valoraleatorio.
AutonumricMscara De Entrada Mostrarcaracteresde edicincomo gua para
la entradade datos.Text, Numric,Data/Horai MonedaTtulo Definir el
textoque se muestra de forma predeterminadaenlas etiquetasde los
formularios,informesy consultas.Tots elstipus de dades.Valor
Predeterminado Asignarautomticamenteun valorpredeterminadoa un
campo cuandose agregannuevosregistros.Tots excepte:Autonumeric,Ole
i Dadesadjuntes.Regla De Validacin Proporcionaruna expresinque debe
ser verdaderacuando se agregao cambia elvalordelcampo.Tots
excepte:Autonumeric,Ole i Dadesadjuntes.Texto DeValidacin
Especificarel texto que aparececuando un valorinfringe la
expresinRegla De Validacin.Tots excepte:Autonumeric,Ole i
Dadesadjuntes.Requerido Exigirque se especifiquendatosenun
campo.Tots excepte:Autonumrici Si/NoPermitirLongitudCero
Permitirque se especifique(estableciendola propiedadenS) una cadena
de longitudcero ("") enun campo Texto o Memo o
hirpervincle.Indexado Agilizarel acceso a los datosde un campo
mediante la creaciny utilizacinde un ndice.Tots excepteOle i
DadesadjuntesCompresinUnicode Comprimirel textoalmacenadoeneste
campo cuandose especifica una grancantidadde texto (>
4.096caracteres).Texto, Memo i hipervincleModo IME Controlarla
conversinde caracteresenla versinasitica de Windows.Text, Memo,
Data/horai hipervincle.Modo De Oraciones IME Controlarla
conversinde caracteresenla versinasitica de Windows.Text, Memo,
Data/horai hipervincle.EtiquetasInteligentes Anexaruna tarjeta
inteligentealcampo.Tots excepte:Si/No,Olei dadesadjuntes.Slo Anexar
Permitirel controlde versiones(estableciendola propiedadenS) de un
campo Memo i hipervincle.Formato De TextoSeleccionarTexto
enriquecidopara almacenartextocomo HTML y permitirelformato de
textoenriquecido.SeleccionarTexto sin formato para
almacenarslotexto.MemoAlineacinDel Texto Especificarla
alineacinpredeterminadadeltextodentrode un control.Tots
exceptedadesadjuntes.PrecisinAparece si enTamao de campo
seleccionamosDecimal:Especificarel nmerototalde
dgitospermitidos,incluidoslos que aparecena la derechay a
laizquierdade la coma decimal.Valorpredeterminado18.EscalaAparece
si enTamao de campo seleccionamosDecimal Especificarelnmero mximo
de dgitosque puedenalmacenarse a la derecha y a la izquierda dela
coma decimal.Font: Ajuda de Microsoft Access 2007Propietats
delscamps23/11/201015Noms comentarem el que fa referncia a
lapropietat tamao y formato de campo, la resta delespropietats
funcionen igualqueen les dades detipus text.Tamao del campo: La
mida dels camps de tipusnumric sha despecificar sempre, ja que
aixdetermina quin tipus de nmero admet.Aquests sn els
disponibles:1. Byte: Nmeros entre 0 i 255, sense fraccions i
decimals.2. Entero: Nmeros entre 32.768 i +32.767, sense fraccions
ni decimals.3. Entero largo: Nmeros entre 2.147.483.648 a
+2.147.483.647, sense fraccions nidecimals.4. Simple: Nmeros entre
3,4 x 1038fins a +3,4 x 1038 .Precisi sis decimals.5. Doble: Nmeros
entre -1,797 x 10308fins a +1,7x10308Precisi deu decimals6. Id. De
rplica: Un identificador de 16 bytes nic a nivell global.7.
Decimal: Un nmero sencer amb una precisi decimal que pot contenir
valors desde -7,9228x 1028fins a +7,9228 x 1028. La precisi
predeterminada(nmero de llocs decimals) 0i lescala 18.C A M P
SPropietats delscampsFormat del campo: Per defecte
lesdadesdetipusnumricapareixendelamateixa manera que shan introdut
persels pot donar aquests formats: Nmero general: El nmero apareix
de la mateixa forma que sintrodueix. Moneda:
Mostraelsnmerosnegatiusambel signe- Apareixsenseposicions decimals,
amb un punt per separar els milions i amb el smbol Euro: Smbol del
euro sense tenir en compte la configuraci del panel decontrol i dos
llocs decimals. Fijo: Mostra com a mnim un dgit,sino es canvia la
propietat Lugaresdecimales, apareixen dues posicions. Estndar:
Utilitza un punt per separar els milions i dues posicions
decimalsque es poden canviar. Porcentaje: Mostra el valor com un
percentatge (el nmero es multiplicaper 100 i se i afegeix el smbol
%) Cientfico: Mostra el valor com una notaci cientfica.Propietats
delscampsC A M P S23/11/201016Definir ndexs (Propietat
Indexado)Podem afegir un ndex a un camp per facilitar lordre i
recercade dades, mitjanant aquest camp.Tots els camps que gaudeixin
daquesta propietat poden serindexats,arab,nosconvenient
indexar-lostots, nomsaquells que tenenmajor probabilitat de ser
utilitzats perordenar i buscar.El indexat el fa el programa i hi ha
dos tipus: S (Con duplicados): Permet repetir lesdadesduncamp.
Exemple el nom duna persona, el cognom, etc. S (Sin duplicados): No
admet repetir un mateixcontingut en un camp. Exemple un DNI, nmero
dematrcula, etc.Propietats dels campsC A M P SPropietats
delscampsTots els camps disposen a ms de la propietat General, la
propietatBsqueda, que s molt til per introduir dades en les taules
ja sigui des dela taula directament, o mitjanant un formulari.Per
defecte apareix en Mostrarcontrol, cuadrodetexto,
persiobrimeldesplegableenspermetseleccionar cuadro combinado
ocuadro de lista.Cuadro de lista:sunallistaenlaqual podemescollir
el valor que vulguem.Cuadro combinado:Espot escriureunvalor
nouoescollir-ne un de la llista.Fitxa BsquedaC A M P
S23/11/201017Mostrar control Es pot triarcuadro de lista o cuadro
combinado o deixar cuadro de textoTipo de origen de la fila Indicar
si les dadesestan en una taula, consulta, llista de valors o llista
de camps.Origen de la fila Sha de seleccionar l origen on sn les
dades, clicar licone dels tres punts. Surt una consulta en vista
disseny i sha de seleccionar lorigen on estan emmagatzemades les
dades.Columna dependiente Columna de origen de la fila que
proporciona elvalor emmagatzemat pel quadre de llista o quadre
combinatNmero de columnas Les columnes que es vol visualitzar al
desplegar.Encabezado de columna Si/No, si es vol que mostri el nom
del campen la part superior dela columna visualitzada al obrir la
llista.Ancho de columnas Lamplada de les columnes del cuadro de
lista o cuadro combinado.Permitir ediciones de lista de valores
No/Si, permet a lusuari afegir i editar elements de lorigen de la
fila subjacent.Formulario de edicin de elementos de lista
Especificar el nom del formulari que Access obrir per a que lusuari
afegeixi elements al origen de la filaMostrar slo valores de origen
de fila Permetre o no, que noms es mostrin els valors que
coincideixen amb lorigen de la fila.Filas en lista (Quadre
combinat) Especificar quantes files mostrar el quadre combinat al
obrir la llista.Ancho de la lista (Quadre combinat) Especificar l
amplada de la llista al obrir-la. Auto obre la llista segons
lamplada del camp.Limitar a la lista (Quadre combinat) No/SiSi,
noms acceptar el text que coincideixi amb els valors de la llista.
No, permet a lusuari introduir un valor que no est en la llista.
Quadre de llista Quadre combinatPropietats delscamps: Fitxa
BsquedaCamp clau principal o primariaLa clau principal identifica
cada registre de manera nica.Perexemple, si tenimunallista
dalumnes, i volemdiferenciar-losunsdelsaltres, espodria repetir el
nom, el cognom, per no el nmero de DNI, o el nmero de
matrcula.Pertant, el campDNI, oel campnmerodematrcula,
serienelscandidatsper sercamp clau.Clau externa o foranas un o ms
camps duna taula, que fa referncia a un camp que s clau principal
enaltra taula amb la que est relacionada.Un camp clau, sempre s un
camp amb la propietat de Indexado:S (Sin duplicados).Clau MltipleEn
situacions en les que no es pot garantir lexclusivitat dun nic
camp, es pot designardos o ms camps com clau principal.Aquesta
situaci s molt com en el cas de relacions varis a varis, quan sha
de fer lataula intermdia.Camps clauCadascuna de les taules ha de
tenir un valor o conjunt de valors que identifiquinde forma nica
cadascun dels registres de la taula.C A M P S23/11/201018s un camp
o conjunt de camps que identifiquen els registres dela taula de
forma nicaHem descollir d entre tots els possibles camps candidats
a ser clau,el que compleixi els segents:Camps clau: clau principal
o primariaC A M P SREQUERIMENTSQue sigui nic, de tots els valors
que el camppugui contenir, no pot haver dos valorsiguals.Que el seu
valor no canvi.Que es tingui coneixement del valor daquestcamp per
tots els registres de la taula.Que la grandria del camp sigui
mnima.Una base de dades s relacional, quan la informaci
s'emmagatzema endiferents taules entre les quals sestableix un
vincle o relaci.Concepte i exempleRELACIONSR E L A C I O N
S23/11/201019Tipus de taules relacionades Treballar amb ms duna
taula ens permet distribuir la informaci enblocs. Treballem amb
taules ms petites el que ens proporciona majoragilitat al introduir
les dades. Per establir les relacions haurem de tenir al menys dues
taules, i hande tenir un camp com. No necessriament aquest camp ha
de tenirel mateix nom, (s recomanable que el tingui), per les dades
han deser del mateix tipus i la mida dels camps ha de ser igual.
Podem fer relacions amb camps de tipus:- Text amb text- Numric amb
numric- Autonumric amb numric (camp numric tamao entero largo) s
necessari que hi hagi un camp o conjunt de camps que sigui
clauprincipal.Regles de gesti o restriccionsLes regles de gesti o
restriccions sn les que determinaran lesrelacions entre les
taules.R E L A C I O N SID treballador Nom Cognoms IdDepartament1
Esperanza Garca 12 Francisca Cabaco 23 Adolfo Mart 34 Santiago
Valls 45 David Castells 66 Ismael Alvarez 47 Rafael Sans 58 Carmen
Arnaiz 1IdDepartament Departament1 Fabricaci2 Administraci3 I+D4
Mrqueting5 RRHH6 VendestTreballadorstDepartamentsR E L A C I O N
SExempleTenim dos taules tTreballadors i tDepartaments que estan
relacionades mitjanant un camp com.23/11/201020Quan en una base de
dades hi ha ms duna taula relacionades, una ser laprincipal i la
resta de les taules les secundries.La principal ser la del costat
de l1 i la secundria la de 1 11 Relacions entre taules: Tipus de
relacionsHi ha tres tipus de relacions:R E L A C I O N SRelaci un a
un: acadaregistredunataulali corresponuninoms un registre daltra
taula i viceversa.TAULA ALUMNESNMAL Nom Cognoms Adrea567 Esperanza
Garca Paris, 23345 Francisca Cabaco Rosell, 232783 Adolfo Mart
Muntaner, 66564 Santiago Valls Londres, 114125 David Castells
Urgell, 97406 Ismael lvarez Aribau, 13TAULA NOTES FINALSNMAL C1 C2
C3 C4 C5 C6 C7567 S B B S I I N345 B S S I S S S783 N S S S B B
S564 S E S N B B S125 S N B N N B B406 B S N N E E N1 1Cada alumne
t un sol registre amb les seves dades personals enla taula alumnes,
i per aquest mateix alumne hi haur un solregistre en la taula
notes.Tipus de relacionsRealment totes les dades podrien estar en
una nica taula. La taula alumnesseria la principal i la taula Notes
finals, la secundria, en aquest cas es potdir que s la
complementaria.R E L A C I O N S23/11/201021Una taula amb el nom i
cognoms de persones i altra taula amb els DNI de cada persona. La
persona s nica i el seu DNI tambLa taula plantilla duna empresa i
altra taula Dades personals.Cada treballador t un codi personal que
noms pot fer referncia a un sol treballador, tant en una taula com
en laltra.La taula actors i la taula fotos dels actors.Cada actor
registrat a la taula actors, li correspon noms una foto de la taula
Fotos.OBSERVACI: podem establir una relaci 1 a 1, per: dividir una
taula amb molts camps. allar part duna taula per raons de seguretat
emmagatzemar dades que noms saplica a un subconjunt (registres)
dela taula principal.R E L A C I O N STipus de relacionsRelaci un a
varis: Cadaregistredelataulaprincipal pot estarrelacionat amb varis
registres de la taula secundria. Per cada registre de lataula
secundria noms pot estar relacionat amb un nic registre de la
taulaprimria.TAULA ALUMNESNMAL Nom Cognoms Adrea Ciutat
IdProvincia567 Esperanza Garca Dalt, 23 Sitges 1345 Francisca
Cabaco Gran, 45 Salt 2783 Adolfo Mart Monte, 34 Reus 3564 Santiago
Valls Sol, 12 Garraf 1125 David Castells Pi, 43 Prat 1TAULA
PROVINCIESPROVINCIA ID ProvinciaBarcelona 1Girona 2Tarragona
3Lleida 4PRINCIPALClau principalClau externa1Duna provncia poden
ser varis alumnes, per un alumne noms pot ser duna
provncia.SECUNDRIAR E L A C I O N STipus de
relacions23/11/201022Una editorial concreta pot tenir varis llibres
en unabiblioteca.Per un llibre no pot tenir vries editorials.Un
equip de ciclistes t varis corredorsPer un ciclistanoms pertany aun
sol equipEn un refugi de gossos poden havervries races.Per un gos
noms pot ser duna raaTAULESPRINCIPAL (1)SECUNDRIA ()Editorials
LlibresEquips CiclistesRaces GossosR E L A C I O N STipus de
relacionsRelaci varis a varis: cada registre de la taula principal
pot estarenllaada amb varis registres de la taula secundria, i cada
registre de la taulasecundria pot estar enllaada amb diversos
registres de la taula principal.Aquest tipus de relaci que s molt
freqent, constitueix un problema, persolucionar-lo caldr
transformar la relaci en dues relacions 1 a , el que ensobliga a
crear una taula intermdia, freqentment se li diu taula duni, entre
lesdues inicials.La taula intermdia tindr una clau mltiple o
composta, formada per els campsclau de les dues taules.Per tant,
les taules que tenen una relaci varis a varis, no es
relacionendirectament, sin de forma indirecta a travs de la taula
intermdia.R E L A C I O N STipus de relacions23/11/201023Relaci
varis a varisExemple: Tenim dues taules:tPellcules i tActors:Un
mateix actor ha pogutparticipar en diverses pellculesi una pellcula
pot tenir diversosactors. Per tant, tenint unarelaci varis a
varis.SOLUCI:Crear unatercerataula tRepartiment enlaqual
anotaremelsactors de cada pellcula i les pellicules de cada
actor.Es desf la relaci varis a varis i establimdos de 1 a varis.R
E L A C I O N STipus de relacionsUn agent de policia local pot
cobrir diferents serveis i aix mateix aquests serveis poden estar
coberts per qualsevol dels agents de policia.Taules: tServeis i
tAgents, crearem una intermdia tAgents-ServeisDos taules: tCrdits i
tProfessors, un professor pot impartir ms dun crdit i un crdit pot
estar impartit, per ms dun professor.Crearem una taula intermdia
tProfessors-CrditsDos taules: tLlibres i tSocis, un soci pot agafar
en prstec varis llibres i un llibre el poden agafar en prstec varis
socis. Crearem una taula intermdia tPrstecsR E L A C I O N STipus
de relacions23/11/201024Limitacions: No pot haver registres en una
taula secundria que no estiguin enllaats amb lataula primria. No es
permetr canviar un valor de la clau principal de la taula primria
si hi haregistres de la taula relacionada que utilitzen aquest
valor com a clau principal. No es podr esborrar un registre de la
taula principal si hi ha un registre a la taularelacionada que hi
faci referncia.Enlesrelacionsdetaulapodemexigir integritat
referencial ievitar que apareguin registres orfesen les taules.La
integritat referencial s un conjunt de regles, que utilitzen tots
els SGBDrelacionats, per garantir que la base de dades mant, en tot
moment, la informacide forma consistent.Sn els que fan referncia a
un altre registre que no existeix.Per exemple una comanda en la
corresponent taula que fareferncia a un client que no existeix en
la taula clients.R E L A C I O N SLa integritat referencialLa
integritat referencialActualitzar en cascada...Si sactiva es fan
actualitzacions de registres encascada, pertant al canviarel
valorduncampclauprincipalen la taula principal, sactualizen en la
taulasecundria.Eliminar en cascada...Si activem aquesta opci, quan
seliminin registres de la taula principal, Accesseliminar els
registres relacionats de la taula secundria, prvia confirmaci.Al
establir la integritat referencial no es pot eliminar un registre
de la taulaprincipal si existeixen registres coincidents en la
taula relacionada, perexemple no es pot eliminar un client, si en
la taula comandes hi ha comandesdaquestclient. Podremeliminarel
client i totselsregistresrelacionatssiactivem la casella Eliminar
en cascadaTampocpodremactualitzar unvalorde clau principal a no ser
que activemla casella Actualitzar en cascada.R E L A C I O N
S23/11/201025La integritat referencialEn el cas que apareguin
problemes al activar integritat referencial,hem de tenir en compte
que sha de complir una srie de condicionsper poder aplicar-la.1. El
camp com de la taula principal ha de ser clau principal oha de
tenir un ndex nic.2. Els camps comuns han de tenir elmateix tipus
de dades.Noms hi ha una excepci, un camp Autonumric pot
estarrelacionat amb un cap de tipus nmero, amb la propietat decamp,
Entero largo.3. Les dos taules han de ser de la mateixa base de
dades. Noes pot exigir integritat referencial en les taules
vinculades.R E L A C I O N SEXEMPLE RELACIONS:
FilmotecaTAULAPRINCIPALTAULASECUNDRIATIPUS
DERELACICAMPRELACIONANTTIPUS DE CLAU SEGONS TAULA:PRINCIPAL
SECUNDRIAtActors tFotos_Actors 1 a 1 CodAct Clau Principal Clau
PrincipaltActors tRepartiment 1a varis CodAct Clau Principal Clau
Principal (mltiple)tPaisos tActors U a varis Codpais Clau Principal
Clau ExternatPaisos tDirectors U a varis Codpais Clau Principal
Clau ExternatDirectors tFotos_Directors 1 a 1 Coddir Clau Principal
Clau PrincipaltDirectors tPellicules U a varis Coddir Clau
Principal Clau ExternatDistribudora tPellicules U a varis Coddis
Clau Principal Clau ExternatGenere tPellicules U a varis Codgen
Clau Principal Clau ExternatSocis tPrestec U a varis Codsoc Clau
Principal Clau Principal (mltiple)tPellicules tRepartiment U a
varis Codpel Clau Principal Clau Principal (mltiple)tPellicules
tPrestec U a varis Codpel Clau Principal Clau Principal
(mltiple)OBSERVACI: Taules tRepartiment i tPrstec, sn taules per
desfer relacions varis a varis, entre tActors i tPellicules, i
tPellicules i tSocis. 23/11/201026EXEMPLE RELACIONS:
PetaByteTAULAPRINCIPALTAULASECUNDRIATIPUS
DERELACICAMPRELACIONANTTIPUS DE CLAU SEGONS TAULA:PRINCIPAL
SECUNDRIAtClientstVendes U a varis IdClient Clau Principal Clau
ExternatVenedors tVendes U a varis IdVenedor Clau Principal Clau
ExternatFormaPagament tVendes U a varis IdFPag Clau Principal Clau
ExternatVendes tArticles-Vendes U a varis IdVenda Clau Principal
Clau Principal (mltiple)tProvedors tArticles U a varis IdProvedor
Clau Principal Clau ExternatArticles tArticles-Vendes U a varis
IdArt Clau Principal Clau Principal (mltiple)tCategoria tArticles U
a varis IdCatego Clau Principal Clau ExternaOBSERVACI: la taula
tArticles-Vendes es crea per desfer la relaci varis a varis, entre
les taules: tVendes i tArticlesTipus de
combinaciQuandefinimunarelacidetaula, els fets referents
alarelacideterminenel dissenydelesconsultes. Aix, si definim una
relaci entre dos taules i a continuaci fem una consulta per la
queutilitzem aquestestaules, Accessseleccionaautomticament
elscampscoincidents predeterminatsbasant-se en la relaci. Una
consulta de varies taules combina la informaci de ms duna taula
fentcoincidir els valors dels camps comuns, aquesta operaci
sanomena COMBINACI
INTERNA.Tambpodemcrearunacombinaciexternafentclicsobreel
botTipodecombinacin, enelquadre de dileg Modificar relaciones i
triar una de les opcions, combinaci externa a lesquerra ocombinaci
externa a la dreta..SUGGERIMENT: sha devitar definir una relaci de
combinaci externa entre dos taules, Access2007 vincula
automticament dos taules incloses en un disseny de consulta
utilitzant les relacionsque el dissenyador hagi definit, i en la
majoria dels casos es voldr incloure noms els
registrescoincidentsdelesdostaules, pertant, si
esdefineixlarelacicomunacombinaciexterna,shaur de canviar el vincle
entre les dues taules cada vegada que sutilitzen en una consulta.R
E L A C I O N S23/11/201027Tipus de combinaci1. Demanen les vendes
que hem fet als nostresclients, per tant, dissenyaremunaconsultaque
combini les dos taules mitjanant elcamp IdClient. El resultat de la
consulta contlainformacisobreelsclientsi
lesvendes,nomspelsregistresenlesqueshatrobatcoincidncia. COMBINACI
INTERNA.2. Femla consulta anterior per ara volemveure tots els
clients fins i tot als que no elshem fet cap venda. COMBINACI
EXTERNAA LESQUERRA.3. I si finalment fent la consulta en la que
volemveure totes les vendes i noms els clients alsque les hem fet
aquestes vendes.COMBINACI EXTERNA A LA DRETA.A travs dun exemple
observarem les diferents combinacions:Tenim dos taules: tClients
amb 18 registres i tVendes amb 14 registres, i plantegemles segents
consultes:R E L A C I O N STipus de combinaciCombinaci interna:
aquest tipus de combinaci mostra tots els registres on els
campscombinats de les dos taules siguin coincidents.En lexemple es
veu que noms apareixen elsclients als que sels ha fet alguna
venda.R E L A C I O N S23/11/201028Tipus de combinaciCombinaci
externa a lesquerra: aquest tipus de combinaci mostra tots
elsregistresdelataulaqueestsituadaal costat esquerredelarelacii
noms elsregistres que coincideixen amb els de la taula de la
dreta.En lexemple es mostren tots el clients que tenimen la taula
clients i noms els registres quecoincideixen de la taula tVendesR E
L A C I O N STipus de combinaciCombinaci externa a la dreta: aquest
tipus de combinaci mostra tots els
registresdelataulaqueestsituadaal costat dret delarelacii
nomselsregistres quecoincideixen amb els de la taula de
lesquerra.Enlexempleesmostrentotes lesvendesque tenim en la taula
de la dreta tVendes inoms el registres quecoincideixendelataula de
lesquerra, tClientsR E L A C I O N S23/11/201029Qu s una
consulta?Una consulta permet formular preguntes sobre les dades
emmagatzemades a les taules.s la manera de dir al programa
exactament quines dades volem visualitzar i de quinamanera han
destar ordenades.Qu podem fer amb una consulta?Triar camps: de tots
els camps que te una taula, decidir quins es volenvisualitzar.
Triar registres: establir criteris de selecci de registres. Ordenar
registres per un o diversos camps. Formular preguntes sobre dades
de diverses taules Fer clculsQuantes taules podem utilitzar?Una o
ms taules, si utilitzem ms duna taula han destar relacionades. En
el cas queno ho estiguin podem relacionar-les en la consulta.Podem
utilitzar consultes per fer consultes? SLes taules o les consultes
de les que una consulta obt les seves dades es coneixen comel seu
origen de registres.ConceptesC O N S U L T E STipus de
consultesAcciSelecciSQLPer realitzar-les es necessita saber el
llenguatge de programaci SQL1. Consulta de selecci: s el tipus ms
simple, serveix per recuperar undeterminat conjunt de registres: el
que coincideix amb els criteris quesespecifiquen.2. Consulta de
referncies creuades: Mostra valors resumits (suma,cuenta y
promedio) dun camp i els agrupa..3. Consulta per crear taules: Amb
els registres resultants es crea unanova taula.4. Consulta
dactualitzaci: Actualitza el contingut dels camps pel valorque
sindica.5. Consulta de dades afegides: Afegeix els registres
resultants dunaconsulta com a nous registres duna taula existent.6.
Consulta deliminaci: Elimina els registres que compleixin
unesdeterminades condicions.En realitat totes les consultes sn
emmagatzemades per Access en llenguatge SQL,
permostralaquadrculaQBEdelaconsultacadavegadaquesobrelaconsultaenvistadiseo.C
O N S U L T E S23/11/201030Tipus de consulta: consultes de
selecci1. Consulta de
selecciConsultaqueformulaunapreguntasobrelesdadesemmagatzematsenlestaules
i torna un conjunt de resultats en forma de full de dades sense
modificarles dades de les taules.Ho podemfer duna taula: Consulta
senzilla o de ms taules, consultescomplexes.C O N S U L T E S2.
Consulta de totalsAccess 2007 permet contar dadesmitjanant
unafiladeTotal enlataulaoconsulta, nomsshadobrir envistahojade
datos, i afegir la fila de total,seleccionant una de les funcions
dagregat:Cuenta, Suma, Mnimo, Mximo
oPromedio.Realitzaremunaconsultadetotalsenllocduna fila Total, quan
shagi de contar algunso tots els registres tornats per una
consulta,iesnecessitiutilitzarelvalorresultantenaltre objecte de la
base de dades com perexempleuninforme. Permetenfer clculsen grups
de dades.3.Consultes de referncies creuadesEs tracta duntipus
especial de consulta de totals, quepermet veure les dades de forma
similar a un full de clcul.Presenta les dades de manera resumida i
en un format fcildentendre.Resumeixels valors i, acontinuaci, els
agrupaper dosconjunts de fets, unen la parte lateral, unconjunt
deencabezados de filai unaltre enlapart superior unconjunt de
encabezados de columna.Quan es crea una consulta de referncies
creuades, sinclounormalment dades de ms duna taula i sinclou sempre
trestipusdedades: lesdadesusadescom encabezados defila, les dades
usades com encabezados de columna i elsvalors que es desitgem sumar
o calcular dalguna forma.Tipus de consulta: consultes de selecciC O
N S U L T E S23/11/201031Tipus de consulta: consultes de selecciC O
N S U L T E SFUNCIONS DAGREGATSutilitzen en la fila de total o en
les consultes de Totals i sn les segents:PROMEDIO: calcula el valor
mig duna columna. La columna ha decontenir dades numriques, de
moneda o de data i hora. La funci no t encompte els valors
nuls.CUENTA: conta el nmero delements en una columna. Sutilitza en
tots elstipus de dades, excepte en una columna de llista
multivalor.MXIMO: torna lelement de major valor. Nmero, Moneda i
Data/Hora.MNIMO: torna lelement de menor valor. Nmero, Moneda i
Data/Hora.DESVIACIN ESTNDAR: mesura el grau de dispersi dels
valorsrespecte a un valor mig. Nmero i Moneda.SUMA: suma els
elements duna columna.VARIANZA: mesura la varincia estadstica de
tots els valors de lacolumna. Nmero i Moneda.4. Consulta
dactualitzaci: Per actualitzar un camp o diferents
campsautomticament.3. Consulta de dades annexades:Sutilitza per
afegir registres duna taula a una altra. Aquest tipus de
consultapermet afegir dades encara que els camps de la taula no
coincideixin amb els delaltra taula. Access afegeix les dades noms
en el camps coincidents i ignora laresta.C O N S U L T E STipus de
Consultes: consultes dacci1. Consulta de creaci de taula: Crea una
taula a partir de les dadessollicitadesenunaconsulta. Aquest
tipusdeconsultapot sertil peralesaccions segents: Crear informes
que mostrin dades a partir dun punt concret en el temps. Fer una
copia de seguretat de la taula Crear una taula histrica amb
registres antics2. Consulta deliminaci: Per eliminar
unasriederegistresquecompleixenunes determinades condicions, s ms
til i rpid utilitzar una consultadeliminaci en comptes danar
eliminant registre a registre.Aquesta consulta sempre elimina
registres sencers, no noms determinatscamps.Les anomenem dacci
perqu modifiquen les dades de les taules en les que es
basen.23/11/201032Tipus de consultes: consultes SQLSELECT
Clientes.Id, Clientes.Compaa, Facturas.[Id de factura],
Facturas.FechaFROM (Clientes RIGHT JOIN Pedidos ON Clientes.[Id] =
Pedidos.[Id de cliente]) LEFT JOIN Facturas ON Pedidos.[Id de
pedido] = Facturas.[Id de pedido];C O N S U L T E SConsulta que
consta duna instrucci SQLConsulta que utilitza loperador UNION per
combinar els resultats de dos oms consultes de
selecci.Lesconsultesdunicombinenlesdadesannexant
filesenunconjuntderegistres que no es conserven desprs de tancar-se
la consulta.Sutilitzaperenviarcomandamentsdirectament aun
servidorde basededades ODBC. Permeten treballartreballar
directament ambles taulesdelsservidor enllocdefer queel motor
delabasededadesMicrosoft Jetprocessi les dades.cont instruccions
DDL (llenguatge de definici de dades). No processa les dades sin
que crea, elimina o modifica altres objectes de la base de
dades.Les consultes SQL no es poden obrir en vista diseo.Exemple
dinstrucci SQLQuan es fa servir sovint la mateixa consulta de
selecci per canviant elscriteris cada vegada que sexecuta, s ms
prctic utilitzar les consultes
deparmetres.Quansexecutaunaconsultadeparmetres, es demana
cadavegada elcriteri o els criteris pels quals es vol filtrar la
informaci.Per definir-les sha de posar en criteris els claudtors [
]Per exemple: [Quina categoria?]. El text i el signe dinterrogaci
que hi hagientre els claudators no s determinant, noms serveix per
indicar que esvol saber.Tipus de consultes: consultes de parmetresC
O N S U L T E SParmetre23/11/2010333. Consultes per cercar
duplicatsLes consultes per cercar duplicats sencarreguen de cercar,
en taules o consultes, valors que es repeteixen.4. Consultes de no
coincidentsCercant dades duna taula que no coincideixen amb les
delaltra. Sutilitzasobretot quanes volenrelacionar taulesamb
integritat referencial, ja que permet detectar elsregistres que no
la compleixen.1. Consultes senzilles: Per crear consultes de manera
fcil.2. Consultes de referncies creuades. Ja shan explicat.L
assistent per a consultesLassistent per a consultes facilita la
creaci de forma rpida de:1. Consultes senzilles2. Consultes de
referncies creuades3. Consultes per cercar valors duplicats4.
Consultes de no coincidentsC O N S U L T E SServeix per executar la
consultaC O N S U L T E SAccess 2007: Cinta dopcionsOBSERVACI:Hi
hadifernciaentreexecutarunaconsultai veure-laenvistahojadedatos,
aixsimportant sobretot en les consultes dacci. Unaconsulta
executada i confirmada ja no pot tornarenrere, per si noms lobrim
en vista hoja de datos,no passa res.23/11/201034C O N S U L T E
SAccess 2007: Crear una consultaC O N S U L T E SAccess 2007: Crear
una consultaTriem eltipus de consulta que volem crear, es pot fer
directament en lacinta dopcions en disseny o b clicant sobre lrea
de consulta amb el botdret del ratol, apareix un men emergent on es
pot seleccionar el tipus deconsulta.23/11/201035Access 2007: Crear
una consultaC O N S U L T E SQUADRCULA QBE(Query by
example)(Consulta segons un exemple)CAMPO: El nomdel campque
sutilitza en la consulta.TABLA: El nomdelatauladon sha agafat el
camp.ORDEN: Indica el ordreascendent odescendent permostrar les
dades.MOSTRAR: Si est activat elcamp apareix en la
consulta.CRITERIOS: establir elscriteris de recerca en
laconsulta.O:Altres criteris o condicionsderecerca. sunacondicique
sestableix pel camp.C O N S U L T E SResultat de la consultaAccess
2007: Crear una consultaNoms mostra les vendes des de l1 de febrer
de 2005 a clients de Gav o Sabadell.SELECT tVendes.IdVenda,
tVendes.Datavenda, tClients.Nomemp, tVendes.PobdestiFROM tClients
INNER JOIN tVendes ON tClients.IdClient = tVendes.IdClientWHERE
(((tVendes.Datavenda)>=#2/1/2005#) AND
((tVendes.Pobdesti)="Gav"))
OR(((tVendes.Pobdesti)="Sabadell"))ORDER BY
tVendes.IdVenda;SQLDisseny de la consulta23/11/201036Una de les
finalitats de les consultes s saber quins sn els registres
quecompleixen una determinada condici. CRITERISEn els criteris
podem escriure expressions, les quals es poden escriuredirectament
a la quadrcula o mitjanant el Generador de expresiones, aquestltim
es ms til quan les expressions sn complicades, per les senzilles s
millorescriure-les directament.ConcepteE X P R E S S I O N
SEXPRESSI:Qualsevol combinaci doperadors matemtics olgics,
constants, funcions i noms de camps,controls i propietats que
avalua a un nic valor. Lesexpressions poden realitzar clculs,
manipularcarcters o provar dades, sutilitzen en moltesoperacions de
Microsoft Access, con la creaci decontrols i camps calculats,
criteris de consultes ifiltres, valors predeterminats, regles de
validaci icondicions de macros.EnAccess,
sutilitzenexpressionsquanesnecessitarealitzarqualsevol de les
segents tasques:1. Calcular valors que no existeixen directament en
lesdades.Es pot calcular valors pels camps de taula, consultes
icontrols de formularis i informes.CAMP CALCULAT: Es crea un camp
calculat quan esnecessita realitzar clculs amb dos o ms camps de
taula.Exemple:Total Factura: [Import]+[IVA]2. Definir un valor
predeterminat per un camp de taula oun control en un formulari o
informe.3. Crear una regla de validaci. Les regles de
validacicontrolen quins valors els usuaris poden especificar enun
camp o control.4. Definir criteris per una consulta.Quan sutilitzen
les expressions?E X P R E S S I O N S23/11/2010371. Els noms dels
camps, de les taules, de les consultes, delsformularis, dels
informes o dels controls, han danar sempreentre claudtors [
]Exemple: [tActor]![NomAct]2. Les dates shan descriure entre
coixinets # #Exemple: #02/01/2008#3. El text sha descriure entre
cometes Exemple: Barcelona4. Les expressions dels controls
calculats sempre han danarprecedits pel smbol =Exemple:
=Promedio([Total Facturat])SUGGERIMENT:s molt til utilitzar el zoom
per escriure una expressi. Bot dret del ratol.Normes per introduir
les expressionsE X P R E S S I O N SOPERADORSSigne o smbol que
especifica el tipus de clcul quesha de dur a terme en una expressi.
Hi ha diferentstipus doperadors com es veur ms
endavant.IDENTIFICADORSEls noms dels camps de taula o de controls
enformularisoinformes, opropietatsdelscampsocontrols.FUNCIONS Sn
procediments integrats. Una funci torna unvalor basat en el
resultat dun clcul u altra operaci.LITERALS o VALORS Sn dades de
text, nombres o dates, que es tractental com s'han
escrit.CONSTANTSRepresentacions duns valors que no es podencanviar.
Per exemple: Verdadero, Falso i Nulo,definides automticament per
Access.E X P R E S S I O N SElements duna
expressiOperadorsIdentificadorFunciLiteral23/11/201038SIMBOLS
SERVEIXEN+- * / Suma, resta, multiplicaci i divisi.\ Divisi que dna
com a resultat un nmero senser.ResiduoDivideix dos nmeros i dna com
resultat el resto. ^ Per elevar un nmero a una potncia.= Igual a
alguna cosa.< Menor a alguna cosa.> Major a alguna cosa.=
Major o igual a alguna cosa. Diferent a alguna cosaEntreyDeterminar
si el valor de lexpressi es troba dins un rang de valors
especificatsYVeure si els dos valors sn certs. OVeure si un o
laltre valor es cert.NEGADO No es certEqv s cert tant si
l'expressi1 o l'expressi2, sn certes o b si sn falses.OEx s cert si
l'expressi1 s certa o l'expressi2 s certa, per no
ambdues.Concatenaci:El signe + fa la mateixa funci.&+ Combina
dues o ms cadenes en una sola.Coincidncia de caractersComoPer
comparar dues cadenes de carcters de text. El resultat s cert si el
text i el model sn iguals, en cas contrari s fals. EnDeterminar si
el valor de lexpressi s igual a un o a diversos valors d'una llista
especificada. Es Nulo Veure si el registre est buit, s a dir no
tenen cap valor en aquest campNo es nulo Veure que el camp no s
nul, s a dir els registres tenen un valor en aquest camp.?Aquest
signe representa un carcter. Per exemple si volem una paraula de 3
lletres i la primera s una M, hauriem d'escriure: M??Per
comparartext, nombres o datesALTRESNo sn exactament operadors
segons Microsoft Access, per sn molt utilitzats en els criteris de
les consultes.TIPUS OPERADORSARITMETICSCOMPARACIPer combinar dues
expressions que es poden avaluar com a certes o falses en una sola
expressiLGICSPer fer operacions: suma, resta, multiplicaci, divisi
i potenciaElements duna expressi: Els operadorsE X P R E S S I O N
SElements duna expressi: Els identificadorsE X P R E S S I O N S S
utilitzen per fer referncia al valor dun camp, dun control o
dunapropietat. Sn les denominacions amb les quals lAccess coneix
els diferentsobjectes que pot tenir una BD: taules, consultes,
formularis, informes... Els identificadors poden contenir:1. El
nomde lobjecte: [tClients]2. El nom duna propietat:
[tClients]![Poblacio].ValorPredeterminado Sn operadors
identificadors:El punt .Lexclamaci !Els claudtors[ ]En lexemple
delpunt 2, elsigne dexclamaci indica a Access que
elquesegueixsunobjecteper pertanyalacollecciespecificadadavant
delsigne, enaquest caslestindicant queel
campPoblacisdelataulaclients.23/11/201039True o Verdadero True o
Verdadero True o Verdadero True o VerdaderoCertFalse o Falso False
o Falso False o Falso False o Falso FalsS S S S ActivadaNo No No No
DesactivadaNuloIdentifica els registres que presenten labsncia dun
determinat valor. Indica un valor del que se sap que est buitUna
constant, representa un valor numric o de cadena que no canvia.Els
literals, sn dades de text, nombres o dates que el programautilitza
de la manera com estan escrits, sense tractar-los com
unaexpressiElements duna expressi: Les constants i LiteralsE X P R
E S S I O N SOBSERVACI: Sha danar en compte al utilitzar NULO, ja
que si lutilitzemamb un operador de comparaci, es genera un error.
s millor utilitzar Esnulo o No es nulo, quan fem
comparacions.MatemtiquesFan clculs matemtics, trigonomtrics, etc.De
Data i Hora Fan operacions amb les datesFinanceresFan clculs
financers, com les amortitzacions de prstecs, clculs
dinteressosEstadstiquesFan clculs estadstics sobre un conjunt de
valors que venen de consultes, formularis o informes, o b sobre
valors que s'indiquen directament amb els mateixos arguments de la
funci.De conversiServeixen per canviar el tipus duna
variableCadenesManipulen cadenes de text per donar-los format o per
obtenir dadesPer crear una expressi, es necessita utilitzar
funcions, operadors iconstants. Sneinesqueel
programaposaadisposicidel'usuari perobtenir el resultat de clculs i
operacions ms o menys complexes.Algunes funcions requereixen
arguments. Un argument s un valor que proporcionadades a la funci.
Siuna funci requereix ms dun argument, els arguments vanseparats
per coma (,)OBSERVACI: Access incorpora moltes ms que les indicades
en lanterior taula. Es recomana veure OBSERVACI: Access incorpora
moltes ms que les indicades en lanterior taula. Es recomana veure
OBSERVACI: Access incorpora moltes ms que les indicades en
lanterior taula. Es recomana veure OBSERVACI: Access incorpora
moltes ms que les indicades en lanterior taula. Es recomana veure-
-- -les. les. les. les.Elements duna expressi: Les funcionsE X P R
E S S I O N S23/11/201040Exemples de funcionsFunci Significat
Sintaxi: ExemplesAhora Torna un valor que especifica la data i la
hora actual conformea la data i hora del sistema de lequip
informtic.=Ahora()Fecha Torna una dada que cont la data actual.
Anys Treballats: (Fecha()-[t_Plantilla]![DataAlta])/365DifFecha
Sutilitza per determinar la diferncia entre dues dates, normalment
entre una data obtinguda mitjanant un identificador de camp i la
data obtinguda mitjanant la funci Fecha.Dies Prestec:
DifFecha("d";[Datallo];[Datadev])Raiz2 Calcula larrel quadrada dun
nmero.
Raz2([t_Categories]![SouBase])=Raz2([t_Categories]![SouBase])
Redondear Arrodoneix un nmero, segons els decimals que sindiquin
=Redondear([Arrel];2)SinDec Treu els decimals dun nmero.
=SinDec([Arrel])SiInm Per avaluar una expressi com verdadera o
falsa i, a continuaci, tornar un valor especificat si l expressi s
verdadera i altre valor si lexpressi s falsa. Aquesta funci t tres
arguments.=SiInm([Sou Brut]>=1500;[Sou Brut]*12/100;[Sou
Brut]*9/100)CMoneda Converteix en moneda una dada numrica.
=Cmoneda([Quantitat]*[Preu])Izq Per extreure els primers n carcters
dun valor que apareix en un camp de texto.=Izq([Producte],2]Der Per
extreure els ltims n carcters dun valor que apareix en un camp de
texto.=Der([Producte],3]Promedio Per mostrar el promig dels valors
dun camp de taula o control.=Promedio([Sou])Nz Canvia un valor nulo
(valor sense definir o desconegut) a 0 en un
camp.=Nz([Preu])OBSERVACI:Access proporciona al voltant de 141
funcionsorganitzades per categories.Elements duna expressi: Les
funcionsE X P R E S S I O N SEls formularis sn els objectes de la
BDque permeten afegir,modificar i visualitzar les dades duna taula
o consulta.Els formularis sutilitzen sovint per veure un sol
registre per pantalla.Es poden considerar com finestres mitjanant
les quals els usuarispoden veure i accedir a les bases de dades.Un
formulari fa que sigui ms atractiu el procs dintroduir dades
iredueix la probabilitat de cometre errades al introduir-les.F O R
M U L A R I SConcepteEn la cinta dopcions, en fitxa
Crear23/11/201041F O R M U L A R I SVeure un formulariComes veuel
formulari,no es pot fer canvis alscontrols.Es veu de forma
moltsimilar aVistaformulario,per permet fer algunscanvis en el
disseny delformulari.s pot veure, la estructuradel formulari i
permet fertots els canvis.Elements dun formulari: ExempleF O R M U
L A R I S23/11/201042F O R M U L A R I SParts dun
formulariEncapalament del formulari, es pot introduir ttol
formulari, dates, botons, etc. Noms apareix en la primera
pginaDetalle del formulari: Mostra tots els registres que cont la
taula. Segons el disseny ensenya ms o menys camps.Peu de formulari.
Pot incloure informaci com instruccions del formulari, algun tipus
de clcul.Encapalament de pgina. Noms es veu en els formularis
impressos. Per a ttols o informaci a repetir a cada pginaPeu de
pgina. Noms es veu en els formularis impressos. Shi pot afegir el
nmero de pgina o qualsevol informaci.Nom del formulariOBSERVACI:
Els encapalaments i peus es poden amagar, sha de fer en la fitxa
organitzar tenint el formulari obert.F O R M U L A R I STipus de
formularisFormularis de varies pgines: quan es tinformacide
cadaregistreiesvolmostrar en un formulari.Formularis continus: s
til quan de cada registre es t pocs camps de dades. Enlloc de
mostrar noms un registre cada vegada, mostra diferents registres un
enrerede laltre.Formularis dividits: aquest tipus s nou en Access
2007, i permet
mostrarsimultniamentunregistreenunavistadeformularinormal i
veureunallistaderegistres en la vita Hoja de datos.Subformularis:Sn
formularis dins dun altre formulari. Tots dos estan vinculats, de
manera que elsubformulari noms mostraels registres
queestanrelacionats ambel formulariprincipal.Es creen amb dues
taules, que han destar relacionades de 1 a varis, i el
formularirepresenta la part u i el subformulari la part
varis.Formularis emergents:Formularis modals:23/11/201043Control
Depenent: sn controls que tenen com origen de dades camps dunataula
o una consulta. Per exemple la data de naixementdun alumne,
emmagatzemada a la taula tAlumnes.Control Independent: sn els que
no tenen origen de dades, sutilitzen permostrar informaci, lnies,
rectanglesi imatges. Unaetiqueta que mostra el ttol dun formulari s
un controlindependent, el logotip duna empresa en un
informe.Control calculat: s un control que t per origen de dades
una expressi. Perexemple: =[PreuArt]*0,16Elements dun formulariF O
R M U L A R I SEls controls mostren dades, realitzen accions i
permeten veure i treballar amb informaci que millora
laspecte.TIPUSEtiqueta: Crear controls amb text fix. Bot de
comandament: Per iniciar una acci o srie daccions.Quadre de text:
Per crear i visualitzar camps de text, nmeros, dates i hores,
memoQuadre combinat: cont una llista de possibles valors pel
control i un quadre de text editable.Subformulari: Per inserir un
formulari dintre daltre formulari.Quadre de llista: s una llista en
la qual podem escollir els valors que vulguem. Rectangle: Afegir
rectangles de colors o buits al formulari millorar laparena.Lnia:
Afegir lnies i millorarla seva aparenaMarc dobjecte dependent:un
objecte OLE de dades.Elements dun formulari: ControlsF O R M U L A
R I STtol: per crear un control detiqueta en la secci de
encapalament del formulariNmero de pgina: inserir nmero de pgina en
el encapalament o peu del formulari(imprimir)Data i hora: inserir
la data i/o lhora en el encapalament del formulari.Logotip: inserir
en un formulari una imatge en lencapalament del
formulari23/11/201044Control fitxa: crear una serie de pgines en el
formulari en forma de fitxes.Bot dalternar: Per crear control del
tipus Si/NO, Activat/Desactivat, Cert/FalsSalt de lnea Afegir un
salt de pgina entre les mltiples pgines dun formulari.Grup
dopcions: Sutilitzen per presentar un conjunt limitat dopcions,
noms una activadaBot dopci: Per crear control del tipus Si/NO,
Activat/Desactivat, Cert/FalsCasella de verificaci: Per crear
control del tipus Si/NO, Activat/Desactivat, Cert/FalsElements dun
formulari: ControlsF O R M U L A R I SInserir pgina: afegir una
fitxa al control fitxa.Imatge: Per afegir una imatge esttica en el
formulariMarc dobjecte independent: afegir un objecte procedent
daltra aplicaciInserir grfic: afegir un grfic a la quadrcula del
formulari.Inserir hipervincle:inserir un hipervincle a un control
detiqueta a la quadrcula.Dades adjuntes: per inserir un control de
dades adjuntes en la quadrcula del formulari.Punter: Eina per
seleccionar, canviar la dimensi i editar controls.Assistent pels
controls: Activat ajuda a introduir les propietats dels
controls.Inserir control ActiveX: mostrar tots els controls ActiveX
que estan installats en el sistema.Elements dun formulari:
ControlsF O R M U L A R I SMen grossor de lnea: per canviar el
grossor de la lnea seleccionada.Men tipus de lnea: per canviar el
tipus de lnia seleccionada.Men color de lnea: per canviar el color
de lnia seleccionada.Definir valors predeterminats dels controls:
per canviar les propietats dels controls.Men efecte especial:per
canviar laspecte del control, relieve, gravat, sombreijat,
etc.Seleccionar tot: per seleccionar tots els controls de la
quadrcula de disseny.23/11/201045IMPORTAR-VINCULARAFEGIR DADES A
LES TAULESIntroduirlesdadesenunataulaespot ferdirectament
omitjanantunformulari, per es pot donar elcas que es disposide les
dades en altresarxius de diferent extensi o en altres bases de
dades ja sigui del mateixAccess o altres programes.IMPORTAR:
consisteix en copiar dades dun arxiu de text, full de clcul otaula
de base de dades en una taula dAccess. Es pot utilitzar les
dadesimportadespercrearunataulanovaob,
espodenafegiraunataulaexistent que tingui una estructura de dades
coincident.VINCULAR: taula emmagatzemada en un arxiu fora de la
base de dadesoberta o base de dades amb la que es treballa, a la
que es te accs alaregistres des dAccess. El poden afegir, eliminar
i editar registres per no espot canviar la seva
estructura.PerpoderferaquestesoperacionsAccessutilitzauncontroladorODBC(Connectivitat
oberta de bases de dades) que s el mtode estndard percompartir
dades entre bases de dades i programes.Els controladors
ODBCutilitzen el llenguatge de consulta estructurat(SQL) per
obtenir accs a dades externs.IMPORTAR O VINCULAR
DADES?IMPORTAR-VINCULARAFEGIR DADES A LES TAULES Si larxiuquees
necessitas relativament petit i noesmodificat amb freqncia
pelsusuaris de laltra aplicaci. No es necessita compartirles dades
quees creanambusuarisdelaltraaplicacidebase de dades. Necessita el
millorrendiment. Access treballamillor amb una copia localdeles
dades.IMPORTARVINCULAR Si larxiu que es necessitas ms gran que la
capacitatmxima duna base dedades local dAccess (2Gb) Larxiu s
modificatfreqentment per usuaris delaltraaplicacidebasededades. Ha
de compartir les dadesduna xarxa amb usuaris
delaltraaplicacidebasededades.23/11/201046Arxius que es poden
importarAFEGIR DADES A LES TAULESEls arxius que es poden importar a
Access sn els segents:Extensions darxius Programa que el generamdb,
accdbx Accessxls, xlsx Full de clcul Exceltxt Bloc de notesxmlODBC
SQL ServerHTMLdbf dBasedb Paradoxwk3 Lotus 123csvArxius que es
poden importarAFEGIR DADES A LES TAULESEls arxius de text Un arxiu
de text cont carcters sense format. Access admet les
segentsextensions: txt, csv, asc itab. Elsarxius detext
correctament organitzatssn:Damplada fixa:cadaregistreapareixenuna
lnea diferent ilampladadecadacamps constat en tots
elsregistres.Delimitats:cada registre apareix enuna lnea diferent i
elscamps estan separats perun nic carcter anomenatdelimitador, per
exempletabulacions, punt i coma,comes, espais, etc.