Barcelona

Núm.60 setembre/octubre 20071,50

2 SUMARI/CRÈDITS núm. 60 setembre/octubre 2007

www.bcn.cat/educacio

Consell editorialMontserrat BallarínRegidora d’Educació

Antoni MartorellGerent de l’Institut d’Educació

Daniel ResinesDirector de Formació Professional i Transició al Món del Treball

Antònia HernándezDirectora de Serveis Educatius

Teresa SalvadóDirectora de Recursos i Serveis Generals

Casimir MaciàDirector de Centres Educatius Municipals

Carme TurróSecretària del Consell Escolar Municipal

Pilar FiguerasSecretària de l’Associació Internacionalde Ciutats Educadores

DireccióInstitut d’Educació

Consell de RedaccióLídia MarsolDepartament d’Organització i Sistemes d’Informació

Jordi ArnalOficina Tècnica del PEC

Emili PérezDirecció de Centres Educatius Municipals

Dolors CabreraDirecció de Centres Educatius Municipals

Amparo ToméProjecte d’Educació en Valors

Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa

Mariona RibaltaPrograma de recuperació de la memòriahistòria

M. Àngels CabezaSecretaria de l’Associació InternacionalCiutats Educadores

Josep RoviraConsell Escolar Municipal

Ignasi Garcia de la BarreraInstitut d’Educació

CoordinacióJaume Capsada

RedaccióOriol Guiu

Disseny gràfic original Villuendas+Gómez dissenyDisseny gràfic i maquetació La Cifra / www.cifra.cc

Secretaria i administració Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació del’Ajuntament de Barcelona.Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelonatel.: 934023534; fax: 934023601e-mail: [email protected]

Il·lustracions Luciano Lozano, Dani Ras

Fotografia portada Jordi Oliver (Escola de Bosc de Montjuïc)

Impressió Nova Era

ISSN 1135-2655

Dipòsit legal B-30994-2007© Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA EDUCACIÓTercera època

4 NOTÍCIES núm. 60 setembre/octubre 2007 5NOTÍCIESe núm. 60 setembre/octubre 2007 e

EL CONSORCI D'EDUCACIÓGESTIONARA EL MENJADOR I TRANSPORT ESCOLAREl Consorci d'Educació de Barcelona, inte-grat per la Generalitat i l'Ajuntament deBarcelona, assumirà les competències eneducació complementària i extraescolar i lagestió del transport i el menjador escolar. Eltraspàs, però, serà progressiu i aquest noucurs serà el Departament d'Educació de laGeneralitat qui encara convocarà les líniesd'ajuts, tot i que el Consorci participarà enla seva gestió.

www.edubcn.cati

NOTÍCIES... ...>>

PREMI PER A LA PREVENCIÓDEL CÀNNABIS ALS INSTITUTS L'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de laSalut de Catalunya i Balears va premiaramb el guardó "Ramon de Teserach 2007",el Programa de Prevenció del Consum deCànnabis en Joves (XKPTS) de la FundacióViure i Conviure de l'Obra Social de CaixaCatalunya i que està dirigit per l'Agència deSalut Pública de Barcelona. Més de 70instituts de la ciutat han desenvolupat ja elprograma.

www.xkpts.comi

MURAL FET PER ALUMNES DE PRIMÀRIA A L'HOSPITAL DELA VALL D'HEBRON Fruit del projecte cooperatiu "Maternitats-paternitats", que s'ha desenvolupat a lesescoles municipals Arc Iris i Escola del Mardel Guinardó, a partir de l'intercanvi ambl'Ecole Bakary-Seck del Senegal, l'alumnatd'aquests centres municipals van fer unmural que s'ha ubicat a la secció materno-infantil de l'Hospital de la Vall d'Hebron.Davant de l'hospital de Sek Kedougou delSenegal, a la façana de la biblioteca, n'hi haun altre fet per l'escola senegalesa.

www.bcn.cat/arciris (buscar arxiu curs2006-2007)

i

CONSTITUCIÓ DEL CONSELLESCOLAR DE BARCELONAEl passat 27 de juny, l'alcalde Barcelona,Jordi Hereu, va presidir l'acte de constituciódel nou Consell Escolar de Barcelona, mà-xim òrgan consultiu i assessor de les institu-cions en matèria educativa. Els seus mem-bres són escollits després d'un llarg procésdemocràtic amb l'elecció dels consells esco-lars dels centres educatius i de districte. Elformen 72 persones, entre elles, els presi-dents dels consells escolars de districte, pa-res i mares i professorat.

www.bcn.cat/cemi

ESCOLAB 2008: TALLERS CIENTÍFICS PER A JOVESAnimats per l’èxit de la primera edició en elmarc de Barcelona Ciència 2007, "EscoLab"torna amb més activitats per al nou curs.Alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatiustenen l’oportunitat de conèixer de primeramà què s’investiga als centres de recerca deBarcelona, amb experiments i tallers dirigitspel propi personal investigador i en els seuslaboratoris. Les activitats es duran a termede gener a abril de 2008 i són gratuïtes,però cal inscriure’s amb antelació.

www.escolab.cat i

L'IES MUNICIPAL NARCÍS MONTURIOL OBTÉ LA CERTIFICACIÓ DE QUALITATLa regidora d'Educació de l'Ajuntament deBarcelona, Montserrat Ballarín, acompan-yada de la regidora del Districte de CiutatVella, Itziar González, i del director generald'Ensenyaments Professionals, Artístics i Es-pecialitzats de la Generalitat, Josep Franci,va lliurar a l'IES municipal Narcís Monturiolla certificació de qualitat ISO 9001.Aquesta certificació significa que ha estatreconegut com a centre educatiu queacompleix la norma de qualitat ISO9001:2000, per a tots els ensenyamentsque imparteix i els processos associats.

www.bcn.cat/narcismonturioliOBERTA LA INSCRIPCIÓ A LES VIII JORNADES DEL PEC "EDUCACIÓ EN XARXAEl Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona(PEC) us convida a contribuir a la construc-ció del Pla d'acció del PEC de Barcelona III(2008-2011), participant a les VIII Jornades,que es faran els dies 26 i 27 de novembre, ials seus grups de treball preparatoris. Con-sulteu el programa i el calendari dels Grupsde treball preparatoris, de les VIII Jornades idel Plenari del PEC.

www.bcn.cat/educacio/peci

CURS DE POSTGRAU A L'ESCOLA D'EXPRESSIÓCARME AYMERICHL'Escola municipal d'Expressió i Psicomotri-citat Carme Aymerich i l'Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona organitzen unpostgrau sobre "Expressió-comunicació,llenguatges i interculturalitat a la pràcticasocioeducativa", adreçat a educadors i edu-cadores de l’àmbit escolar i de fora de l’es-cola. La preinscripció finalitza el 10 d'octu-bre de 2007 i el curs comença el 16d'octubre i finalitzarà el 17 de juny de2008.

www.bcn.cat/educacioiFotografia: Natàlia Limones

Si ens visiteu, veureu l’organització de l’Es-pai Savia-Amadeus per a l’alumnat d’Agèn-cies de Viatges; l’Habitació, la Bugaderia i laRecepció de l’Hotel per als d’Allotjament; lesCuines, els Restaurants, la Cafeteria, la Salade Sentits i Enologia, la Sala d’Actes per aAnimació Turística, els obradors de Pastisse-ria i Forneria o la Sala de Demostracions i lagran Sala de Graus.

El centre disposa també d’una biblioteca-mediateca especialitzada en la família d’Ho-teleria i Turisme. L’alumnat té la possibilitatde veure pel·lícules i documentals del fonspropi, de treballar amb ordinadors i consul-tar guies i textos d’indrets turístics d’interès.Un altre espai d’interès per als nostres alum-nes és la sala d’alumnes, amb bibliotecapròpia.

La nostra idea de la dimensió europea del’educació fa que les llengües estrangerestinguin un paper molt destacat dins el nostrecurrículum, la nostra estructura organitzativai el nostre funcionament. Per això, el centreparticipa en un projecte d’innovació de llen-gües estrangeres, que implica la imparticiód’un crèdit del cicle formatiu de grau supe-rior d’Informació i Comercialització Turísti-ques en llengua estrangera.

A més, participem de la idea que la forma-ció en centres de treball a l’estranger ajudaràa millorar la competència en anglès, francès,alemany i italià del nostre alumnat, i hem de-manat i aconseguit, des de l’any 2005, quequaranta-vuit alumnes facin una estada to-talment subvencionada a empreses de dife-rents països d’Europa. En aquestes estades,que duren entre un mes i tretze setmanes,els alumnes realitzen part o la totalitat delseu crèdit de Formació en Centres de Tre-ball a ciutats com Berlín o Roma,entre d’altres. Els ajuts prove-nen de programes euro-peus de l’AssociacióXarxa (centres educa-tius de vint-i-tres ciu-tats europees) o de

projectes propis que presentem a les convo-catòries d’ajut del Departament d’Educacióde la Generalitat de Catalunya.

Fomentem la pràctica activa de les llen-gües estrangeres amb una programació ba-sada en la simulació i la resolució de tasquesprofessionals en anglès i en francès, i tambéconvidem el nostre alumnat a participar cadaany en el concurs Orator, que tracta de l’o-ratòria en llengües estrangeres. El guanya-dor de la categoria de formació professionald’aquest premi durant el curs passat va seruna alumna del cicle d’Informació i Comer-cialització Turístiques.

Així mateix, hem entrat en l’organitzaciódel programa Erasmus per tal de continuaren aquesta línia, i són molts els centres euro-peus que ens estan oferint possibilitats decol·laboració a diferents nivells.

El centre organitza un ampli programad’activitats extraescolars. Aquestes activi-tats són sempre professionalitzadores.

Encara han de venir més reptes, i esperempoder donar resposta a les necessitats que elnostre alumnat, la nostra societat, les perso-nes treballadores i el teixit empresarial delsector dels nostres cicles formatius ens pu-guin plantejar.

José Antonio MartínDirector de l’IES Meridiana

e

Cicles formatius de Cuina, Serveide Restaurant i Bar, Pastisseria, iRestauració, com també els d’Agèn-cies de Viatges, Allotjament, Ani-mació Turística i Informació iComercialització Turístiques. L’IESMeridiana, al districte de Nou Ba-rris, s’ha convertit en el primer cen-tre públic d’Hoteleria i Turisme dela nostra ciutat. El seu director ensmostra la il·lusió del centre peraquesta nova etapa, que portarà elseu alumnat a conviure entre plats,fogons i maletes.

Us voldria explicar, amb orgull, latransformació que hem experi-mentat en els darrers anys. L’IESMeridiana es va crear l’any 1991

com un centre de secundària que integravaels estudis de batxillerat amb estudis de for-mació professional de diverses famílies pro-fessionals, com Administració i Automoció.Posteriorment s’hi van anar incorporant elsnous estudis marcats per la LOGSE: l’ESO i elnou batxillerat, així com el curs pont, que vadonar sortida a branques professionals tradi-cionals, com Automoció. En aquests inicis, ellloc que ocupaven els estudis de Turisme eraínfim; s’impartien com a part del 2n grau deFP, en un mòdul experimental d’Agències deViatges que durava dos cursos.

Amb l’arribada de la nova FP, l’any 1997,es van anar incorporant diversos cicles de lafamília d’Hoteleria i Turisme, fins a arribar ala transformació actual en l’Escola d’Hotele-ria i Turisme IES Meridiana.

Gràcies a les obres de remodelació de l’e-difici, ocuparem més de 7.500 m2, en elsquals organitzarem un espai singular que ensconverteix en l’única escola pública d’Hote-leria i Turisme a la ciutat de Barcelona queimparteix tots els cicles d’aquesta famíliaprofessional.

Amb la posada en marxa dels nous ciclesformatius de grau mitjà (CFGS) de Cuina, de

Servei de Restaurant i Bar i de Pastisseria iForneria, així com el de Restauració, comple-tarem l’oferta formativa de la família.

Fins el passat curs, oferíem els CFGS d’A-llotjament, d’Agències de Viatges, d’Anima-ció Turística i d’Informació i ComercialitzacióTurístiques, amb els quals donàvem respostaa les necessitats de molts joves de la ciutatde Barcelona, de les àrees metropolitanes ide la resta de Catalunya.

El sector professional ha demanat reitera-dament l’existència d’una escola pública d’a-questes característiques, i això facilita quemolts dels nostres alumnes aconsegueixin uncontracte laboral a les mateixes empreses onrealitzen el crèdit de Formació en Centres deTreball. La borsa de treball és el punt de tro-bada entre les empreses i l’alumnat peraconseguir una feina. En aquesta voluntatde servei a l’alumnat, el centre s’ha associatamb la Fundació BCN de Formació Profes-sional.

PROJECTE EDUCATIULa metodologia de la simulació, com a eixtransversal del nostre projecte educatiu, im-plica l’organització d’espais específics per acada cicle formatiu, de manera que es pu-guin reproduir en condicions bastant reals lestasques professionals i professionalitzadoresde cadascun dels crèdits que es cursen.

6 SOM XARXA núm. 60 setembre/octubre 2007e

F

ACREDITACIONS PROFESSIONALS I UNEXEMPLE DE QUALITAT

7SOM XARXAnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

ENTRE PLATS,FOGONS I MALETESL’IES MERIDIANA ÉS EL PRIMER CENTRE PÚBLIC DE LA CIUTATAMB TOTS ELS CICLES D’HOTELERIA I TURISME

A l’IES Meridiana hem començat a fer lesacreditacions professionals a treballadors itreballadores que no tenien una titulació re-gulada, però que tenien una experiència pro-fessional molt àmplia. Això significa que esfa un procés d’assessorament d’aquests tre-balladors sobre el seu curriculum vitae, ambl’ajut del professorat i professionals experts, iun procés d’avaluació que els permet teniruna certificació d’alguns dels crèdits d’un ci-cle formatiu.

A més, aquests treballadors acreditats po-dran obtenir el títol mitjançant proves lliuressobre la resta dels crèdits que no poden acre-ditar per l’experiència laboral. Des del curspassat, hem possibilitat una formació profes-sional contínua per a treballadors o personesinteressades en una competència professionald’un cicle formatiu concret, sense la necessi-tat de cursar tots els crèdits del cicle forma-tiu. Oferirem prop de cinquanta cursos d’ini-ciació i/o aprofundiment, acreditats amb uncertificat oficial i amb professorat especialistad’un centre oficial i públic.

Altres treballadors amb una titulació sufi-cient podrien completar el seu currículumcursant un crèdit específic no connectat ambla seva formació professional prèvia però sínecessari per al seu lloc de treball. Si voleumés informació, truqueu-nos i us facilitaremun programa que es pugui adaptar a les vos-tres necessitats. Només cal fer la preinscrip-ció durant les dates oficials, ja que no es potgarantir una plaça si no es fa aquest procedi-ment administratiu.

Finalment, no ens podem oblidar de l’es-forç de transparència que el nostre centre voldonar a la societat i a les autoritats educati-ves. Per això, formem part de la Xarxa deCentres per la Qualitat i la Millora Contínua,i perseguim el repte, no massa llunyà, d’a-conseguir la certificació ISO 9001:2000. Aixòens aproparà més encara a la manera d’actuarde les empreses del sector que reconeixenl’esforç que significa aconseguir aquesta cer-tificació.

IES MERIDIANA

C. Pintor Alsamora, 3Districte de Nou BarrisBarcelona 08016Tel. 93 408 00 18

www.iesmeridiana.cat

2

«Els nous cicles de Cuina,

de Restaurant, de Pastisseria

i Restauració completen

l’oferta formativa.»

Gaudir de zones verdes i espais a l’aire lliure és saludable i finsi tot necessari per a tota la població. Els parcs urbans són leszones verdes més properes a la ciutadania, on tothom potgaudir de la natura i alhora fer petar la xerrada amb un

amic o una amiga, passejar, fer esport a l’aire lliure o jugar als espaisd’esbarjo. Són llocs que afavoreixen la relació entre les persones dediferents edats i interessos, de diferent procedència i cultura. S’obser-va, però, que els infants, els joves i la gent gran són els que més hivan. És per això que la seva opinió és particularment important.

«Apropa’t als parcs» neix amb l’objectiu que el jovent reconeguiaquest ús prioritari del parc i d’aprofitar la capacitat educativa que tél’espai. Per això, proposa accions perquè els infants i els joves cone-guin millor els parcs i els dóna l’oportunitat de suggerir millores en lesinstal·lacions i col·laborar, tant com puguin, en la seva realització. Els propòsits del projecte són:

Avançar cap a un comportament més cívic i responsable de tota laciutadania i en particular dels més joves en la utilització dels espaisverds.

Fomentar el coneixement i el bon ús dels espais verds de la ciutatrealitzant accions que serveixin per fer-hi més agradable l’estada.Afavorir les actituds de respecte i responsabilitat envers els parcs iels seus usuaris.Augmentar la informació que els nois i les noies tenen sobre el seubarri i les activitats que hi desenvolupa el veïnat.Incrementar les relacions intergeneracionals i el coneixement de lesnecessitats i els desigs que manifestin la gent gran, les personesadultes i els infants.

Per portar a terme el projecte, es faciliten recursos i materials didàcticsper al professorat, tant per treballar a l’aula com al parc corresponent.

CINC BLOCS TEMÀTICSEl conjunt d’activitats que es proposen s’agrupen al voltant de cincgrans blocs temàtics:

La situació del jardí i el context on s’ubica.Els elements que conformen el jardí: vegetació i infraestructures.

La valoració del cost actual i de manteniment del jardí.Persones usuàries del jardí: usos, necessitats i aportacions.Propostes d’inspecció i supervisió de l’espai.

El projecte es desenvolupa durant un curs escolar en les fases següents: >> Una acció de presentació/formació per a mestres i professoratper donar a conèixer el projecte als centres interessats. >> Una primera acció de presentació a cada parc per desenvolupar elprojecte amb els i les alumnes. Es planteja un matí de treball, que in-clou una primera presa de contacte amb l’espai.>> Una acció de reforç per elaborar compromisos propis assoliblesamb l’objectiu de servir de suport al treball dels centres educatius. Esplanteja una sessió a l’aula, amb dinàmiques de presa de decisions enles quals el grup acaba definint quins són els seus compromisos versl’espai estudiat.>> Una trobada de l’alumnat amb els representants de Parcs i Jar-dins i l’Institut d’Educació per presentar i concretar les propostesd’acció que es volen portar a terme al parc. Amb la informació reco-llida, els i les alumnes, conjuntament amb representants de Parcs i Jar-dins i l’Institut d’Educació, es plantegen una sèrie d’accions per millo-rar-ne l’aspecte; poden ser de neteja, d’informació a la ciutadania, decondicionament del mobiliari, de plantació d’exemplars vegetals, etc.>> Finalment, i com a conclusió del treball realitzat durant el curs i perfer un reconeixement a tots els nois i noies que han dut a terme les se-ves propostes, se celebra un acte de cloenda conjunt on els centres par-ticipants presenten els compromisos assolits i les actuacions realitzades.

Així doncs, el que volem amb el projecte «Apropa’t als parcs» és do-nar a conèixer els jardins i el seu valor intrínsec, així com les dificultatsque implica el seu manteniment, i impulsar accions que permetin mi-llorar el respecte tant pels espais verds com per les activitats de la ma-joria dels usuaris i la compatibilitat d’horaris i jocs respectant les nor-mes bàsiques de convivència.

Àrea de participació i educació ambientalParcs i JardinsServei de Promoció EducativaInstitut d’Educació

e

9APUNTSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e8 APUNTS núm. 60 setembre/octubre 2007e

APROPA’T ALS PARCSLES ESCOLES PARTICIPEN EN LA MILLORA DELS ESPAIS VERDS DE LA CIUTAT

Nois i noies de centres de primària i secundària van participar el curs passat en el projecte «Apropa’t als parcs»,que vol aconseguir la implicació de l’alumnat en el coneixement, manteniment i millora de les zones verdes.El projecte, iniciat per l’Institut d’Educació i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, vol que els nois inoies de les escoles sentin com a propis els espais verds de la ciutat.

www.bcn.cat/educacio/[email protected]

2i

2006-2007ACCIONS DE MILLORA

Les iniciatives dutes a terme durant el curs 2006-2007 podenagrupar-se en dues categories: neteja i sensibilització.

>> Accions de neteja:Els nois i noies del CEIP Joan Miró van fer accions a l’interiord’illa Sebastià Guasch. Una de les classes va dissenyar còmicsen els quals explicaven els problemes detectats i el que caliafer per solucionar-los. També van elaborar un cartell en formade còmic per informar a la ciutadania sobre el bon ús dels es-pais públics.

A Ciutat Vella, el CEIP Parc de la Ciutadella i l’IES Verdaguervan realitzar conjuntament l’activitat «Un parc net i ecològic»,que va consistir en la neteja d’una zona del Parc de la Ciutade-lla i la realització d’una campanya d’informació.

>> Accions de sensibilització:L’alumnat de 1r d’ESO de l’Escola Virolai va realitzar una «Gim-cana sostenible» al Parc de la Creueta del Coll per als nens inenes de 4t de primària del centre.

Els nois i noies de la classe de 6è de primària del CEIP Barce-lona van realitzar l’acció «Millorem els parcs del nostre barri»,que consistia en una enquesta sobre els hàbits als parcs a l’a-lumnat del centre i la realització d’un mural amb frases sobrebones pràctiques als parcs.

L’alumnat de cinquè de primària de l’Escola Alfageme van ferun cartell amb recomanacions sobre activitats que es poden feral Parc de Can Sabaté.

La classe de cinquè A del CEIP Seat van decidir escriure unacarta al director del diari La Marina sobre les accions de milloradel mateix Parc de Can Sabaté.

Els nois i noies de 6è de primària de l’Escola Nausica van ferun vídeo explicatiu sobre el Parc de Moragues i els aspectes amillorar com la presència de gossos abandonats, la vegetaciómalmesa o el deteriorament del mobiliari urbà.

Luci

ano

Loza

no

Ciutat Vella

Eixample

Les Corts

Sarrià-St.Gervasi

Gràcia

Nou Barris

Sants-Montjuïc

Parc de la Ciutadella

Illa Sebastià Guasch

Parc de Can Sabaté

Jardins de les Infantes

Parc de Moragas

Parc de la Creueta del Coll

Parc de la Guineueta

Districte Parc Centre educatiu

IES Jacint Verdaguer

CEIP Parc de la ciutadella

CEIP Joan Miró

Alfageme

CEIP Seat

CEIP Barcelona

Nausica

Escola Virolai

CEIP Marinada

>> Marc, Itziar, Ferran i Gina, alumnes de 4t del CEIP MunicipalReina Violant.Marc: La majoria dels meus amics juguen amb les seves consoles por-tàtils però també hi ha els jocs en línia, a internet, que et permetenjugar amb gent que no coneixes.Itziar: Sempre necessito el permís dels pares per jugar. Si ho faig pelmeu compte i no els he avisat, em renyen i me’l tanquen. O sigui, quesempre saben l’estona i a quin joc estic jugant.Ferran: Els videojocs que més ens agraden son els d’esports i, princi-palment, els de futbol. Els fabricants dels jocs els fan cada vegada mésreals i més emocionants. Per exemple, en un videojoc de futbol, estàsa punt de llençar un penal i el comandament et tremola com si fossinels nervis d’un jugador real.Gina: Jo conec un amic que no utilitza els videojocs, perquè no té nitelevisió ni ordinador a casa seva. Però és clar, això és un cas raríssim,perquè tothom, a la meva edat, hi juga.

>> Sara, David, Marcel i Javi, alumnes de 5è del CEIP MunicipalReina Violant.Sara: A mi només em deixen jugar els caps de setmana. Durant la set-mana, em diuen que he d’estar concentrat amb els treballs de l’escola. Marcel: A l’hora d’anar a comprar-los, sempre ho faig amb els meus

pares i són ells els que em diuen si el joc que vull és adequat per a mi.Alguna vegada m’han dit que no, perquè creien que el joc era massaviolent. A més, tots els jocs porten a les etiquetes per a quines edatsestan recomanats. Encara que per internet te’ls venen igual. Javi: El meu pare treballa en una editorial i em porta proves d’algunsvideojocs i així utilitza la meva opinió per veure si aquell joc agradarào no als nens i nenes. Jo, la veritat, m’ho passo molt bé encara quehe de reconèixer que té el perill que et quedis «enganxat». David: Amb els amics, és molt normal que quedis i juguis a la play du-rant una bona estona. Fins i tot, ens intercanviem els jocs que té ca-dascú. Alguns hi juguem, normalment, al menjador, i els que tenentelevisió a la seva habitació, doncs ho fan a la seva habitació.

>> Pol i Dani, alumnes de 6è i Montse, directora del CEIP MunicipalReina Violant.Pol: A mi m’agraden els jocs d’esports i, és clar, els de guerra. Però elmillor dels videojocs és que et permeten crear campionats i jugar en-tre uns quants. I també que entre els amics t’ajudes i t’expliquen elstrucs per poder seguir endavant en algun joc que t’has quedat enca-llat i no saps com continuar. La veritat és que, com que surten video-jocs nous contínuament, mai et pots cansar d’un joc en concret. I se-gur que ho fan expressament perquè no paris de comprar.

Dani: L’última novetat d’aquest tipus de jocs és la wii, en el qual no es-tàs assegut davant una pantalla, t’has d’anar movent. Per exemple, si ju-gues a tennis has de fer el moviment de moure el braç. Penso que és unamica absurd. Si vols jugar a tennis, és millor que hi juguis de veritat.Montse: Ara mateix, l’ús dels videojocs és un dels aspectes que méspreocupa a les famílies. En aquest nou curs 2007-2008, tenim previstfer unes xerrades de formació de pares i mares per prevenir hàbits ad-dictius en aparells com el mòbil, els videojocs o els xats.

>> Gerard, Ariadna, Maria i Xènia, alumnes de 6è del CEIP Les Corts.Gerard: A mi els meus pares només m’hi deixen jugar els caps de set-mana. Moltes vegades també hi jugo amb el meu pare, però he dedir-te que en sap menys i que li costa molt aprendre a jugar-hi. Ariadna: És curiós perquè a mi m’agraden els videojocs, però a vega-des m’oblido que els tinc. Potser és el costum. Maria: A mi m’hi deixen jugar uns 30 minuts cada dia. El que faig sem-pre, però, es preguntar abans als meus pares. Com també són ells els quedecideixen quins jocs em compren. Una vegada els en vaig demanar unque em van dir que no perquè hi havia molta violència. Xènia: Moltes vegades juguem jo i el meu germà junts. És molt mésdivertit. Fem partits de futbol i ens ho passem molt bé.

>> Lluís, Nil, Javier i Kalkidan, alumnes de 5è del CEIP Les Corts.Lluís: A mi m’agraden els videojocs, però el que no vull és convertir-ho en un vici. Els meus pares em van posar un límit de temps per ju-gar. Uns 30 o 45 minuts cada vegada que hi jugo. Em sembla molt béper evitar convertir-ho en una addició. Nil: Jo hi jugo a tot arreu. A casa ho faig davant el televisor i, quanmarxo, tinc la consola portàtil, que em permet jugar a tot arreu. A ve-gades, estic més de quatre hores jugant i no m’avorreixo perquè vaigprovant diferents jocs. Javier: Tots els videojocs els venen amb la informació de per quinesedats són, si hi ha violència o sexe, si es diuen «paraulotes», etc. Kalkidan: Jo no en tinc de videojocs. I no és perquè no pugui, és per-què no m’agraden. Tots els amics i amigues hi juguen, i per això séque sóc una mica l’excepció que confirma la regla.

>> Guille i Gemma, alumnes de 4t, i Óscar, Víctor, Oriol i Miguel,alumnes de 3r del CEIP Les Corts.Guille: Hi jugo els camps de setmana i quan no tinc deures. I la veritat,m’agraden els videojocs, però prefereixo anar a jugar amb els amics.

Gemma: Jo només hi jugo quan no tinc deures a l’escola i m’acom-panyen els meus pares. I és curiós, perquè com que la majoria de ve-gades els guanyo, aleshores ells volen repetir.Óscar: Jo, com a molt, hi jugo mitja hora seguida, perquè al final m’a-caba avorrint. Hi jugo amb la meva mare que és mestra i sempre emdiu que no jugui molta estona.Víctor: Quan tinc deures, prefereixo no jugar. Primer perquè no tinctant temps i, després, perquè sé que si després podré jugar, faig elsdeures ràpid i malament. A mi, sempre m’agrada anar a provar els vi-deojocs abans de demanar als meus pares que el comprin. Una de lescoses bones que tenen és que pots aprendre idiomes. Oriol: Prefereixo els videojocs que mirar la televisió. És més avorridai sempre fan el mateix. Per comprar els jocs, moltes vegades dic alsmeus pares que m’ho restin dels meus diners i ells em diuen que nocal. M’insisteixen que si tinc bones notes, em compraran un joc. Miguel: Normalment són els meus pares qui me’ls compren i ja ho fanpensant amb els que són per a la meva edat.

>> Carles, mestre de música, Beatriz, tutora, i Àlex, mestre d’anglèsi informàtica del CEIP Les Corts.Carles: El perill és que els nens i nenes no acabin assimilant aquestsjocs com una experiència de vida. Que pensin que el que hi veuen potser real. Han de veure-ho com un joc més. Però, alhora, poden sermolt valuosos per fer tasques pedagògiques. Són la perfecta combi-nació de divertir-se i aprendre i, per tant, si els dotem de contingutspedagògics poden ser una bona eina. Beatriz: Sóc una addicte als videojocs. Em poso molt nerviosa juganti, per la meva salut, he hagut de guardar-los i no tocar-los. Amb me-sura i controlat per persones adultes, és bo. El que no pot ser és queestiguin tota una tarda jugant. Això fa que no es relacionin amb al-tres nois i noies, i tampoc fan anar la imaginació. Els ve tot donat. Ipot ser bo, com he dit amb mesura de temps, per a la psicomotrici-tat, per al control i la rapidesa mental. Àlex: Quan era més jove, a mi m’agradava jugar als primers jocs d’or-dinador que van sortir. Però aleshores es jugava en unes sales, les sa-les de maquinetes, on anaves amb els amics i et costaven uns diners.Ara es pot jugar des de casa i això fa que el seu ús s’hagi tornat unacosa més individualista. Jo el pitjor que trobo d’aquests jocs és que hiha massa violència i els nens i nenes poden arribar a identificar l’ene-mic del joc en una persona que tenen al seu voltant. e

10 núm. 60 setembre/octubre 2007e 11OPINEMnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

DE L’ENTRETENIMENTA L’ADDICCIÓ

10 OPINEM núm. 60 setembre/octubre 2007e

HÀBITS, INTERESSOS I GUSTOS AL VOLTANT DELS VIDEOJOCS

Fotografies: Jordi Oliver

Arriben a casa i s’asseuen davant el televisor, l’ordinador o la consola portàtil, i a jugar. Aquesta és unaescena habitual que es troben pares i mares quan veuen els fills o filles a casa. Quanta estona juguen?Quin tipus de joc? Amb qui juguen?, són les preguntes que es fan habitualment. Ens vam reunir amb nensi nenes del CEIP Municipal Reina Violant i el CEIP Les Corts per parlar dels videojocs.

TERE VIDA Especialista en joc, educació i noves [email protected]

Tere Vida desenvolupa la seva activitat a «Marinva,joc i educació», on crea i gestiona projectes interac-tius i multimèdia per a infants i joves. També és col·la-boradora del Laboratori de Mitjans Interactius de Co-municació Audiovisual de la UB. En aquest article ensfa una aproximació al món dels videojocs i ens con-vida a compartir algunes reflexions i conclusions dela seva experiència.

Sóc d’aquella generació que diuen que va fer les seves primerespasses a la vegada que els videojocs, als anys 70. El meugermà, 3 anys més gran que jo, va demanar a casa la primeraconsola Atari per jugar al PONG, un joc de tennis amb un

entorn gràfic en blanc i negre on es veien dues ratlletes que es podienmoure amb un comandament amb l’objectiu de colpejar la pilotetaque anava a banda i banda de la pantalla.

Més endavant, vàrem tenir el primer ordinador: un Commodore64! Estàvem a l’última. Molts dissabtes anàvem al quiosc de les Ram-bles o al Mercat de Sant Antoni a comprar o intercanviar cintes decasset amb centenars de minijocs. Era emocionant, passàvem tardesdavant de la pantalla jugant i tant el meu germà com jo guardembons records d’aquella època.

A poc a poc el meu interès pels videojocs va desaparèixer i no vaser fins que vaig tornar a l’escola com a mestra, que vaig retrobar-mede nou amb els videojocs. Llavors, havien fet una gran evolució, erenmolt més espectaculars des del punt de vista audiovisual i amb mésopcions d’interactivitat. Com a educadora els veia moltes possibilitats.

Ara sóc a Marinva, una empresa on desenvolupem projectes al vol-tant del joc i l’educació i, en el meu cas, porto a terme projectes vin-culats a la tecnologia com ara els videojocs.

Amb les famílies, els i les mestres i els infants amb els quals treba-llem sovint veig reflectits els anys passats i m’adono que, tot i que latecnologia ha canviat i seguirà canviant, part de la nostra manera dejugar, viure o relacionar-nos, les necessitats han estat sempre les ma-teixes. Em refereixo al desig constant dels infants per jugar, la curio-sitat i l’interès per les coses noves, la necessitat de relacionar-nos ambels altres…

Aquesta forma de veure i valorar els canvis no és comuna a tota laciutadania i sovint es veuen els videojocs i altres usos que fan els in-fants de les tecnologies com un dels «dimonis» de la nostra societat.

Hi ha, per tant, dues visions: les tecnofòbiques enfront d’altres ano-menades tecnofíliques. Tant l’una com l’altra crec que estan manca-des d’esperit crític i constructiu. És necessari contextualizar aquestsnous recursos en el moment actual, d’evolució de la societat digital, itenint molt en compte les noves capacitats de les noves generacionsque ja són «nadius digitals», en la terminologia de Mark Prenski.

EL VALOR DE LES FAMÍLIESEls videojocs són un dels objectes de consum i entreteniment de mésvalor per a molts infants i joves (2.216.000 màquines venudes el2006, amb un augment del 10% respecte a les vendes del 2005, se-gons ADESE). Ocupen les millors posicions en el rànquing de la cartaals Reis i per Nadal, i cada vegada els demanen nens i nenes més pe-tits. Aquest fet preocupa especialment aels pares i mares, que veuenque els seus fills i filles comencen a perdre l’interès per les joguines desempre i tenen el temor que no seran capaços de controlar els poders«addictius» dels videojocs. D’alguna manera expressen que volen es-tirar una mica el temps d’una decisió futura que ja valoren com a con-flictiva, i amb la por de no poder-la controlar.

Curiosament, aquesta situació és força comuna tant en pares i ma-res que desconeixen el món dels videojocs o que no hi han jugat mai,com en d’altres que en són aficionats.

Els primers mostren els temors propis vers allò que és desconegut.Els segons traslladen als seus fills o filles la seva experiència de joc, enla qual han tingut o tenen sensacions i emocions intenses, la qual cosafa que valorin els videojocs com a massa «poderosos».

Aquestes i altres raons generen, en moltes famílies, una certa sensa-ció d’incapacitat per decidir. Imposen regles que poden dur a conduc-tes prohibitives sense raonaments o que poden ser massa bel·ligerants.

És per això que sovint la meva tasca mira de reforçar la capacitat i laresponsabilitat de les persones adultes per acompanyar els infants enaquestes noves formes de jugar, convidant-los a participar-hi de formesben diverses. Des de la tria i la compra, el joc compartit, el diàleg…

«GAMERS» DE 0 A 18 ANYSUna forma de treballar una actitud crítica vers els videojocs és veurecom juguen i què ens diuen els jugadors i jugadores. El joc ha estatsempre una excel·lent eina d’observació, com una fotografia que cap-tura i mostra una part de la realitat. Potser mirant els videojocs desd’aquest punt de vista descobrirem altres aspectes on posar la nostraatenció o preocupació.

Quan els nens i nenes juguen amb videojocs, volen passar-hi molta es-tona i, fins i tot, deixen de fer altres coses per jugar-hi (sobretot aquellesque no els agraden, més o menys el que ens passa als adults en altres

13A FONSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e12 A FONS núm. 60 setembre/octubre 2007e

Tere Estrada

PODEN EDUCAR ELS VIDEOJOCS?

«S’hauria de reforçar la responsabilitat de

les persones adultes per acompanyar els

infants en les noves formes de jugar.»

artístiques i intel·lectuals del tipus més divers,ha generat sempre, i gairebé sense interrupció(fins i tot en els moments més foscos del règimfranquista), ofertes formatives d’un interèsmolt alt i propostes educatives que en moltscasos han resultat innovadores.

L’Ateneu va acollir estudis universitarisquan aquesta oferta era vetada per l’Estat, vaser pioner en l’ensenyament informal del ca-talà, va impartir cursos amb cicles de confe-rències de les disciplines més diverses, des del’arquitectura fins a la gastronomia, passantper l’economia, la història i, evidentment, laliteratura. Durant molts anys l’entitat ha estatporta d’entrada de la intel·lectualitat europeai un espai privilegiat de discussió de novespropostes teòriques, de projectes innovadorso de discussions estratègiques per al país.

Si fem una ullada ràpida a l’agenda actuald’activitats de l’Ateneu, podem comprovaramb tota facilitat que l’amplitud d’interessosfa gairebé impossible que algú no hi trobi al-guna activitat o servei que li faci gràcia o queel motivi. Deu seccions temàtiques (història,filosofia, ciències, literatura, arts plàstiques,economia, estudis socials i polítics, cinema,música i escacs) garanteixen que cap contin-gut essencial en el debat intel·lectual d’avuiquedi al marge de la nostra entitat, i la inten-sitat de la programació (entre dos i tres actesdiaris) evidencia que el nivell d’activitat i decirculació de persones i idees és altíssim.

ESCOLA D’ESCRIPTURAA tot plegat hi contribueix d’una manera bri-llant l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barce-lonès, que ja compta amb nou cursos acadè-mics de vida i que ha protagonitzat unarenovació espectacular a partir del curs2005-2006. Durant el curs acadèmic actualhauran passat prop d’un miler d’alumnes perl’escola, acollits per alguna de les múltiplesofertes formatives que gestiona.

Però la nostra vinculació amb el món de l’e-ducació no s’acaba aquí. En la fase actuald’expansió de serveis i d’oferta d’activitat pú-blica de l’Ateneu, és fonamental la comunica-ció i l’explicació i promoció dels seus objectiusestatutaris a través de propostes d’activitats iformatives ben concretes. És a dir, hi ha una

clara voluntat d’obertura i d’explicació del’entitat. En aquest context, s’ha assumit lanecessitat de començar a explicar als més jo-ves què és i quina funció pot arribar a teniruna institució com la nostra. En la mesura quetreballem per la promoció de valors democrà-tics i de la pluralitat, podem actuar com a ins-trument pedagògic pràctic per a l’educació enel civisme, en la participació i el gust per l’ad-quisició i difusió de coneixements.

Per aquesta raó, durant l’any 2006 s’ha ini-ciat un projecte que, tot i que encara no s’hadesenvolupat plenament, ja ha començat acaminar. Es tracta d’oferir per primera vegadaactivitats pedagògiques adreçades a joves es-tudiants d’ensenyament secundari. L’objectiués doble: d’una banda, ens interessa mostrari difondre l’entitat com a exemple de plurali-tat i de participació, incidint en la idea quedes de la societat civil s’ha de poder opinaren veu alta i influir a través del diàleg en lesdecisions que afecten la col·lectivitat; i d’altrabanda, volem estimular entre els joves el gustper la lectura fent pedagogia sobre els instru-ments que tenen al seu abast per fer-ho. Il’Ateneu disposa sobradament de dos instru-ments fonamentals: la biblioteca i una ofertaliterària d’alta qualitat.

Durant 2006 hem creat, amb el patrocini del’empresa Contratas y Obras, el joc informàticEl misteri d’Aleks Andhrea. Es tracta d’ensen-yar als joves adolescents a usar una bibliotecaa través de les eines tecnològiques, és a dir,fent recerques bibliogràfiques a través del ca-tàleg informatitzat, tot aprenent a treure’n elmàxim suc possible. Per fer-ho, hem ideat unahistòria atractiva, que mescla continguts histò-rics i culturals amb elements lúdics, expressatsa través de l’estètica còmic.

La segona proposta consisteix en unessessions musicals pedagògiques en les qualsel grup Túrnez & Sesé interpreta temes mu-sicals de la tradició popular i poemes musi-cats d’algun dels poetes més rellevants de lanostra literatura.

Pep MontesGerent de l’Ateneu Barcelonès

e

En l’actual fase d’expansió de ser-veis i d’oferta d’activitat pública,l’Ateneu Barcelonès ha assumit lanecessitat de començar a explicarals més joves què és aquesta ins-titució amb 150 anys d’història iquina funció pot arribar a tenir. Ésper això que ha iniciat una am-pliació de les seves propostes pe-dagògiques dirigides als nois inoies de la nostra ciutat.

Els prop de cent cinquanta anys devida de l’Ateneu Barcelonès han tin-gut com a eix comú la voluntat depromoure el coneixement i divulgar

les més diverses expressions culturals i artís-tiques de Catalunya i molt especialment deBarcelona. Les sales de la nostra seu al carrerde la Canuda han esdevingut altaveu delsdebats més prolífics en els camps cultural,social, econòmic i polític, i és difícil trobar

cognoms rellevants en qualsevol disciplinadel coneixement en el nostre àmbit nacionalque no hagin tingut en algun moment oaltre algun lligam o relació estreta amb l’en-titat.

Avui, encara, l’Ateneu vol ser al mateixtemps plataforma de discussió dels temesque afecten el nostre entorn i espai de reu-nió i sociabilitat, cultivant per la via pràcticaels valors democràtics i de la pluralitat.

Però és evident que les circumstàncies socialsactuals i els mecanismes de difusió i comuni-cació cultural tenen molt poc a veure amb elsde fa cent anys o, fins i tot, amb els de vintanys enrere. Per això, l’Ateneu Barcelonès estroba immers en un procés de modernitzaciói actualització dels seus recursos, amb la claraintenció de mantenir vius els seus objectius tra-dicionals, al mateix temps que s’adapta alstemps que corren.

En aquest context, hi ha dos elements fo-namentals de modernització: la reforma de laBiblioteca, probablement la més important deCatalunya en la seva naturalesa, i la incorpo-ració de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a eines de gestió interna, dedifusió cap a l’exterior i de prestació de serveisals seus usuaris. Actualment, hi ha en marxamúltiples inversions per aconseguir que l’Ate-neu arribi a tenir la biblioteca antiga més mo-derna de Catalunya i per dotar tecnològica-ment els seus principals serveis i mecanismesde gestió, de manera que socis i personesusuàries tinguin al seu abast instruments tec-nològics d’última generació.

Però tot aquest esforç segurament resulta-ria insuficient o incomplet si l’Ateneu no feshonor a una de les raons fonamentals de serde les entitats ateneistes, ja siguin d’origenpopular i obrer o d’origen més marcadamentburgès i en relació amb les elits econòmiquesi intel·lectuals, com és el cas de l’Ateneu Bar-celonès. I és que difícilment es pot entendre elpaper d’un ateneu si no es parla de formació,d’educació, de divulgació, de pedagogia.

OFERTES FORMATIVESL’entitat, concebuda en bona mesura com ainstrument de la societat civil per a la seva au-toformació i per donar resposta a inquietuds

22 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 60 setembre/octubre 2007 23BARCELONA A L’ESCOLAe núm. 60 setembre/octubre 2007 e

150 ANYS DE PEDAGOGIA

LES ACTIVITATS

>> EDUCACIÓ INFANTIL• (0-3 anys)

Musiquem els teus versos

>> EDUCACIÓ PRIMÀRIA• Cicle inicial (6-8 anys)

Descobrir la poesia• Cicle mitjà (8-10 anys)

Descobrir la poesia• Cicle superior (10-12 anys)

Descobrir la poesia

>> EDUCACIÓ SECUNDÀRIA• 1r cicle (12-14 anys)

Camins de poesiaEl misteri d’Aleks Andhrea

• 2n cicle (14-16 anys)Camins de poesiaEl misteri d’Aleks Andhrea

• Postobligatòria (16-18 anys)Camins de poesia

>> EDUCACIÓ ESPECIALCamins de poesiaDescobrim la poesia

Per a més informació sobre el programa d’activitats educatives de l’Institut d’Educació: www.bcn.cat/educacio

2i

«Podem actuar com a instrument per a l’educació en el civisme i en la participació.»

L’ATENEU BARCELONÈS AMPLIA LES SEVES PROPOSTES EDUCATIVES

ATENEU BARCELONÈS

C.Canuda, 608002 BarcelonaTel. 93 343 61 21

www.ateneubcn.org

2

blació adulta, que incideix en el paper de les famílies en la formaciódels infants i els joves.

Aquest balanç entre oportunitats i reptes ens posiciona a favor defer del PEC un projecte que entengui Barcelona com un territori edu-catiu que condueix i optimitza tots els seus recursos humans, socials,culturals i econòmics a favor del creixement de les persones.

OBJECTIUS PRIORITARISPer tot això, assumim els objectius següents com a prioritaris en lanostra tasca educativa: >> L’escola no està sola educant. Per això, cal desenvolupar projectes integrals d’educació en xarxa queincloguin les aportacions de les famílies, les escoles, les entitats cultu-rals, les associacions i les empreses educatives, el món del treball i elsmitjans de comunicació.

La nostra societat necessita un nou sistema educatiu integrat en elqual els infants, els joves i les persones adultes puguin aprofitar lesoportunitats d’aprenentatge i formació presents en tot el teixit social.Bastir projectes de col·laboració i treball interprofessional entre enti-tats i institucions de l’educació formal, no formal i informal és el granrepte que ens pot fer millorar l’eficiència de tot el projecte en un con-text de complexitat creixent. >> Volem construir la xarxa educativa de la ciutat.Per fer-ho, cal articular projectes educatius de proximitat amb un granprojecte col·lectiu que comparteixi tota la ciutat.

La cultura del treball en xarxa es produeix amb força en els petitsàmbits territorials on autonomia, col·laboració i proximitat donen sen-tit als projectes educatius i els permeten dissenyar accions que res-ponguin a les necessitats educatives integrals de les persones. A Bar-celona, aquests projectes de proximitat s’han de poder integrar aprojectes de ciutat que els articulin i els potenciïn, i això es pot acon-seguir millorant-ne els recursos, la visibilitat i els resultats. >> L’educació dels infants i dels joves és una responsabilitat com-partida. Per aquesta raó, volem contribuir a millorar l’èxit escolar i la igualtatd’oportunitats educatives per a tothom.

L’èxit escolar és un objectiu important per al desenvolupament per-sonal, la transició al món adult i el reconeixement social dels infants iels joves al qual contribueix no solament el treball de les escoles, sinótambé el de tots els agents educatius. La ciutat ha de propiciar l’èxitescolar per a tothom des d’una perspectiva d’equitat i d’igualtat d’o-portunitats, i apostar per polítiques que facilitin l’autonomia i la flexi-bilitat de les institucions educatives, l’acompanyament i l’avaluacióinstitucionals, i la innovació educativa. >> Barcelona és i vol ser en el futur un gresol cultural. Per això, cal augmentar la capacitat de les institucions educatives for-mals i no formals per educar en la diversitat.

El treball de les institucions educatives ha de contribuir a construirun marc de convivència i cohesió social per a una ciutadania hetero-gènia. Per fer-ho, cal una educació intercultural, oberta al coneixe-ment i el reconeixement de múltiples aportacions culturals i a la crea-ció cultura projectada des del present i cap al futur per avançar en elterreny dels dret de ciutadania per a tothom>> Els valors democràtics són la base de la convivència.Per aquesta raó, cal continuar educant per a la ciutadania inclusiva isolidària. L’educació per a la ciutadania basada en els drets i deures ci-vils, polítics i socials constitueix la base sobre la qual s’edifica tot elProjecte Educatiu de Ciutat. Per això, cal obrir més espais de partici-pació per a infants i joves i incentivar una innovació pedagògica de lesinstitucions educatives formals i no formals, basada en mètodes que

promoguin la responsabilitat, la cooperació, el diàleg i la solidaritat i,d’aquesta manera, fer de la ciutat un escenari d’exercici i construccióde ciutadania.

COMPROMÍSPer assolir aquests objectius des de la participació ciutadana i la cores-ponsabilització social ens incorporem al PEC B III 2008-2011 i propo-sem que la futura Llei catalana d’educació continuï aprofundint en lesresponsabilitats de Barcelona per anar apropant el govern de l’educa-ció a la ciutadania.

Declaració aprovada pel Consell Directiu del PEC de Barcelona (26-2-07) i assumida pel Ple-nari (14-3-07)

Oficina Tècnica del PECwww.bcn.cat/educacio/pec

e

24 núm. 60 setembre/octubre 2007 25PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATe núm. 60 setembre/octubre 2007 ePROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La comunitat educativa de Barcelona, implicada en el procésparticipatiu del 2006-2007 del Projecte Educatiu de Ciutat,considera que la missió que cal tirar endavant col·lectivamenten el proper període és liderar el concepte de ciutat educadora

com a instrument òptim per a la construcció d’una ciutat cohesionadaen el present i en el futur i aprofundir en aquest concepte.

BARCELONA, TERRITORI EDUCATIULes reflexions que s’han fet sobre l’estat de l’educació a la ciutat ensfan considerar que ens cal aprofitar les eines que tenim per tal de su-perar els dèficits detectats.

El nou context institucional i legislatiu del sistema educatiu formal,la riquesa i la pluralitat d’agents i d’entitats presents en el camp de l’e-ducació no formal i la capacitat d’expressió creixent de la ciutadaniaa favor dels valors educatius ens donen la capacitat d’afrontar elsprincipals problemes detectats.

Pel que fa a l’educació formal, cal resoldre l’escolarització insufi-cient en l’etapa 0-3, l’elevat fracàs escolar lligat a classe i origen i labaixa cohesió de la xarxa escolar finançada amb fons públics. Quanta l’educació no formal, s’ha d’esmenar l’accés desigual a les activitatsi la manca d’ordenació del sector. I, finalment, pel que fa a l’educacióinformal, cal corregir el nivell de formació relativament baix de la po-

LA DECLARACIÓ DEL PEC: «EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNAEDUCACIÓ AL SERVEI DE LA COHESIÓ SOCIAL»

El procés participatiu realitzat durant el curs 2006-2007 va culminar el passat més de març amb la presenta-ció al Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de la declaració «El compromís ciutadà per una educacióal servei de la cohesió social». Actualment unes 150 institucions i entitats ciutadanes han assumit com a pro-pis els cinc objectius que assenyala aquesta declaració i s’han incorporat a la xarxa educativa de la ciutat.

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ Des d’ara continua, fins al Plenari del febrer 2008 on s’aprovarà

el Pla d’acció 2008-2011, el procés de construcció del PEC de

Barcelona III. Per això us convidem a participar a les VIII Jorna-

des del PEC i als seus grups de treball preparatoris. Les Jornades, els dies 26 i 27 de novembre, treballaran sobre

els continguts i l’estructura del PEC de Barcelona III: Com vo-lem que sigui el treball del PEC en aquesta propera fase? Quinshan de ser i com han de treballar els seus projectes estratègicsper tal que Barcelona avanci en la consecució del objectius quedefineix la declaració? I sobre el desenvolupament del primerobjectiu prioritari definit a la declaració: Què volem dir quanafirmem que l’escola no està sola educant? Com podem definiramb més precisió el concepte de projecte integral d’educació?Quines experiències de treball en xarxa existeixen ja a Barce-lona? Quins resultats estan donant?

Aquest procés de treball suposa un moment clau en la defi-nició del PEC com a pla estratègic d’educació a Barcelona; unaciutat que treballa perquè l’educació sigui una responsabilitatcompartida i cada agent social esdevingui un agent educatiu.

Podeu participar: www.bcn.cat/educacio/pec

adreçat al professorat que té com a eixcentral el coneixement de l’arrel africanacom una de les fundadores de la identitatbrasilera, amb l’objectiu que els mestrespuguin introduir aquest contingut en elcurrículum educatiu. Teatre professional: amb la col·laboració dela Secretaria Municipal de Cultura de SãoPaulo, el museu du a terme aquest projecteadreçat a la població negra o afrodescen-dent amb la finalitat de donar-li una forma-ció artística basada en el llenguatge teatral.Projecte de formació dels joves com aguies de l’exposició: l’objectiu d’aquestprojecte és formar joves membres de di-verses associacions per tal que puguin ferde guies davant les comunitats a les qualspertanyen. Per això, és necessari que do-minin els continguts de l’exposició i queadquireixin estratègies de comunicació. Trobada d’educació per la cultura, tradiciói identitat etnicoracial: aquest projecte pro-mou trobades entre ONG i altres institu-cions que actuen en el camp educatiu, des-envolupant iniciatives culturals sobre laidentitat etnicoracial.

>> BibliotecaEl museu disposa també d’una biblioteca ambmés de 5.000 obres (entre llibres, tesis, revis-tes, articles, fotografies, CD, vídeos, etc.), onalumnat i professorat poden investigar sobreels temes que aborda el museu. La bibliotecaha rebut el nom de «Carolina Maria de Jesus»

en homenatge a aquesta escriptora de paresnegres que va denunciar la situació d’exclusióde la població negra.

El Museu Afro Brasil compta amb un granreconeixement a tot el país per la importanttasca que desenvolupa de preservació i di-vulgació de l’herència cultural i artística dela població negra al Brasil. Les persones queel visiten tenen l’oportunitat d’endinsar-seen una mirada profunda de les arrels i laidentitat de la cultura brasilera. Així, el mu-seu obre un espai per al reconeixement i latransformació.

Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadoreswww.edcities.org

e

27CIUTATS EDUCADORESnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

El Museu Afro Brasil no és un simplemuseu de la població negra, ni tam-poc és un museu de folklore que limi-ta les arrels negres a una curiositat

del passat. Al contrari, aquest museu propo-sa redescobrir la història, reconeixent laimportant contribució que la població negraha fet a la cultura brasilera.

És també un museu de la diàspora africana,ja que la presència de la població negra alBrasil i a Amèrica és indissociable de l’expe-riència de desarrelament de milions de perso-nes que van ser arrencades dels seus llocsd’origen a causa de la institucionalització del’esclavitud. Com a museu de la diàspora, re-gistra, a més, allò que el mestissatge ha apor-tat a la construcció d’una nova cultura.

Aquest museu pretén evidenciar la discri-minació i la desigualtat social que ha viscutla població negra, reconèixer les arrels ne-gres de la cultura brasilera i posar en valor laseva herència intel·lectual, religiosa, estèticai artística. Per això, recupera les aportacionsde persones negres il·lustres en ciències, lle-tres i arts, però també les aportacions de lacultura popular, exposant amb rigor uns cos-tums que ens ofereixen una altra visió delmón i de la història.

Compta, actualment, amb un patrimoni demés de 5.000 obres entre pintures, escultures,gravats i fotografies d’artistes i autors brasilersi estrangers, relacionats amb la temàtica. Unapart important de la col·lecció prové d’una

donació de l’escultor i col·leccionista EmanoelAraujo, avui director del museu.

ACTIVITATS DEL MUSEUS’hi organitzen visites guiades, cursos, ta-llers, seminaris i jocs interactius adreçats al’alumnat, professorat, educadors i educado-res de diverses associacions i entitats, perso-nes amb necessitats especials i gent gran. Elmuseu proporciona una formació educativa iartística i una qualificació professional a les

persones negres joves en situació econòmicade pobresa, alhora que sensibilitza la ciuta-dania brasilera en relació amb el reconeixe-ment de la població negra i dels seus drets,en benefici de les generacions futures.

Les activitats es realitzen al voltant d’ex-posicions permanents i temporals, i propo-sen una aproximació als seus continguts através d’històries, danses populars, música,etc. Gràcies a aquestes activitats, es pro-mouen trobades indentitàries positives, ba-sades en la dignitat i l’orgull de ser negre. Es

vol desconstruir un imaginari de la poblaciónegra, construït al llarg de la història des del’òptica de la inferioritat, i transformar-lo enun imaginari fonamentat en el prestigi i lapertinença. >> Visites guiades

La dona al Museu Afro Brasil: itinerariguiat on la dona constitueix el centre d’a-tenció. S’hi mostren dones negres esclavit-zades: mares del poble, actrius, escripto-res, poetesses, etc. És a dir, dones que vanresistir i van vèncer obstacles en la cons-trucció quotidiana d’una vida digna.Per facilitar les visites guiades per al públicinfantil i juvenil, s’ha publicat el quadernUna visita al Museu Afro Brasil, concebutpel grup d’educació del museu. Aquest qua-dern proposa diverses activitats amb l’objec-tiu d’aconseguir una aproximació lúdica en-tre el lector visitant i els continguts del’exposició. Aquesta aproximació lúdicatambé es dóna mitjançant jocs interactius ons’inclouen moments per a la investigació, laimaginació i l’expressió.

>> Cursos, tallers i seminarisDel gest a la dansa: taller que prepara iorienta per a la lectura, la investigació i lareflexió sobre el llenguatge corporal pre-sent a pintures, escultures, gravats i foto-grafies que componen el patrimoni delmuseu. Curs d’història i cultura afrobrasilera. En-senyar i aprendre en la diversitat: curs

26 CIUTATS EDUCADORES núm. 60 setembre/octubre 2007e

El paper fonamental que ha tingut la població d’origen negroafricà en la construcció de la cultura i la iden-titat del Brasil sovint s’ha ocultat i negat. Davant d’aquest fet i de la situació de desigualtat socioeconò-mica que viu aquesta població, l’Ajuntament de São Paulo ha posat en marxa diferents polítiques públi-ques que promouen la igualtat i el reconeixement de la diversitat cultural. En aquest marc se situa elMuseu Afro Brasil, un museu amb el compromís de contribuir que la població negra ocupi el lloc que licorrespon en la societat brasilera.

SÃO PAULO (BRASIL)

São Paulo és actualment el cor cul-tural i econòmic del Brasil, amb unaàrea de 1.509 km2 d’extensió queacull una població d’onze milions depersones procedents de totes les zo-nes del Brasil i de diferents països.Actualment, hi conviuen més de se-tanta nacionalitats i cultures distin-tes, amb diferents creences religio-ses, fet que configura la ciutat en unsímbol de mestissatge.

Compta amb una població emi-nentment jove: el 43% és menor devint-i-quatre anys, mentre que no-més el 9% té més de seixanta anys.És una ciutat amb grans desigual-tats socials i amb una taxa d’aturdel 19% de la població activa. Ladistribució per sectors d’activitat ésla següent: el 70% dels treballa-dors es dediquen al sector serveis,el 15,3% a la indústria, l’11,2% alcomerç i el 2,8% a la construcció.

La població negra de la regió me-tropolitana del Gran São Paulo re-presenta el 33% (segons dades del’Institut Brasiler de Geografia i Es-tadística), categoria que engloba elconjunt de persones que es decla-ren negres o mestisses.

El caràcter cosmopolita i multicul-tural de São Paulo la converteix enuna ciutat idònia per acollir el pro-per Congrés Internacional de Ciu-tats Educadores amb el lema «Laconstrucció de ciutadania en ciutatsmulticulturals» (del 24 al 26 d’abrilde 2008), on s’intercanviaran idees iexperiències de com avançar cap aciutats més interculturals on iguals idiferents puguem viure i conviured’una forma pacífica i democràtica.

www.capital.sp.gov.br2i

MUSEU AFRO BRASIL SÃO PAULO PROMOU HISTÒRIA I CULTURA AL SERVEI DE LA IGUALTAT

�

�

��

� �

�

��

��

� �

�

� �

��

�

�

� ��

��

«El museu pretén evidenciar la discriminació i la desigualtat social que ha viscut la població negra.»

«Proporciona una formació educativa i artística a les persones negres joves en situació de pobresa.»

www.museuafrobrasil.com.br2i

BRASIL

Sao Paulo

possibilitats expressives del gest, del movi-ment, de la veu, del cos. A través de la per-cepció, expressió i comunicació corporals,cada persona ha de trobar el seu espai indivi-dual dins de l’espai comunitari. Cada mem-bre del grup anirà descobrint i utilitzant lesmúltiples formes de moviment individual icol·lectiu que l’ubicaran en el seu entorn.

El procés de creació teatral és un espai di-nàmic on es treballa a partir de les potencia-litats individuals i del grup. El joc teatralajuda la persona a adquirir seguretat i con-fiança en ella mateixa i, conseqüentment,potencia la seva capacitat de comunicacióenvers els altres.

Aquest treball artístic pot generar proces-sos de creixement i maduració personal i so-cial. En uns contextos socials on cada vegadahi ha més joves no motivats per seguir pro-cessos d’aprenentatge, cal trobar altres viesque els permetin seguir avançant com a in-dividus i com a membres actius dins la reali-tat social on viuen.

GAUDI ESTÈTICVolem que els nois i noies descobreixin elgaudi estètic que proporciona l’art: música,dansa, teatre. L’alumnat gaudeix i experi-menta el plaer d’expressar-se personalment icol·lectivament. Xamfrà no els ofereix cap en-senyament obligatori; és per això que l’alum-

nat arriba al centre lliurement perquè elsagrada i troben quelcom que els satisfà, queels obre portes a viure noves experiències i,per a alguns, que els ajudarà potser a oblidarsituacions personals conflictives. Xamfrà és,per a alguns, un espai d’acollida, de benestar,de joia; un punt de referència on trobenafecte i comprensió.

Xamfrà intenta que els infants visquin to-tes aquestes manifestacions artístiques ambrigor, però al mateix temps amb la dimensiójoiosa del joc. Que arribin a fer seu el treballcol·lectiu que tenen entre mans fins al puntde viure’l amb la naturalitat i l’espontaneïtatamb què viuen el joc, que l’integrin a les se-ves vides com quelcom natural. A poc a poc,van descobrint la necessitat d’una disciplinaper aconseguir uns objectius. Amb el temps,ells mateixos ho experimenten.

Per a Xamfrà, l’art és essencialment unprocés mitjançant el qual els joves descobrei-xen, per si mateixos, les seves capacitats,que moltes vegades els són desconegudes.Xamfrà ha de tenir cura d’aquest procés, es-tar atent que no es desvirtuï per aconseguirdeterminats resultats.

Amb aquesta filosofia, Xamfrà pretén, através de l’art, capacitar els nois i noies perviure en el món, que aprenguin a conviureamb persones i cultures molt diverses.

AL RAVALEn un barri tan divers de Barcelona com el Ra-val, la no integració pot conduir a situacionsde marginació o de violència. Xamfrà vol po-sar el seu gra de sorra en aquest esforç col·lec-tiu que moltes persones estan fent per la con-vivència. Estem convençuts que quan lesdiferències socials, racials, econòmiques, etc.,d’un col·lectiu són tan paleses com al barri del

Raval, el fet de servir-se de la música com allenguatge comú i compartit i de la produccióde projectes artístics com a via de motivació ide reconeixement social pot contribuir a ladignificació de les persones, al coneixemententre nosaltres i, en conseqüència, a la millorade la convivència i de la qualitat de vida d’a-quests ciutadans i ciutadanes.

Per dur a terme tot el que hem exposat finsara, es necessita un equip de treball que hagifet seves aquestes línies conductores deXamfrà. El treball en grup del qual hem par-lat referint-nos als nens i nenes és també unelement decisiu entre totes les persones queintegrem Xamfrà.

A Xamfrà també hi tenen un paper impor-tant les famílies. Procurem estar en contacteamb els pares i mares mitjançant entrevistespersonals, contactes telefònics, cartes o reu-nions.

Xamfrà vol, amb l’esforç de tots els seusmembres, aportar als nois i noies del Ravalun espai de concòrdia i, com diu Daniel Ba-remboim: «La concòrdia s’expressa musical-ment com a harmonia. L’orquestra exigeixque els músics s’escoltin, que cap no intentitocar més alt que l’altre, que es respectin i esconeguin. És un cant al respecte, a l’esforçde conèixer i comprendre l’altre.»

Àngels RogerEquip de Xamfrà

e

Els infants i els joves són el futur. Mol-tes vegades hem sentit i hem ditaquesta frase. És cert, però els infantstambé són un present. Ells i elles ens

aporten la seva vitalitat, les seves ganes deviure, la seva alegria i, també, per què no, lesseves tristeses i les seves pors. És per aquestsnens i nenes pels quals va néixer Xamfrà,Centre de Música i Escena del Raval.

Fa dos anys i mig que treballem amb nensi nenes, nois i noies, i estem contents de laresposta. No ha estat una sorpresa. Les ex-periències realitzades amb infants i adoles-cents per membres de l’equip de Xamfrà alRaval i a altres barris ens havien confirmat enla idea que la música, la dansa i el teatre sónarts que, descobertes pels més petits, es con-verteixen en eines meravelloses que els en-gresquen, i són una font preciosa de gaudi.

Xamfrà vol ser per als nois i noies un espaion se sentin valorats, creixi la seva autoes-tima, descobreixin en ells possibilitats, rique-ses personals que els eren desconegudes. Tot

això els donarà una seguretat per afrontar lavida i sentir-se més integrats en la societat.Els nois i noies han de creure en ells matei-xos per poder sentir-se lliures. Valorar-se ivalorar els companys i companyes.

És amb aquests objectius que a Xamfrà estreballa sempre en grup. La música, la dansai el teatre es fan sempre col·lectivament. Elsprocessos cristal·litzen en un projecte comúen el qual participa tot l’alumnat. Aquest es-pectacle final esdevé una eina de motivació,un fil conductor en el temps i una via de co-municació entre els individus i els tallers.

Busquem la interactivitat entre els mem-bres del grup, la cooperació per obtenir unsresultats col·lectius a partir de la participacióde cada individu. Elles i ells saben que nomésamb l’esforç i la col·laboració de tothom espoden aconseguir bons resultats. És per aixòque el més important no és l’èxit de l’espec-tacle, sinó el procés que ha permès arribar-hi. Aquest camí que tots, alumnat i professo-rat, fem junts és el veritablement formatiu.

TREBALL GRUPALTot aquest treball grupal facilita el coneixe-ment i la col·laboració entre nois i noies d’e-dats diverses i la valoració i el reconeixementde la feina de cadascú. Ajuda a establir rela-cions entre ells i fa possible una millor comu-nicació, de manera que amplien el seu cercled’amics. A Xamfrà hi ha alumnes de diversesescoles i països, i les barreres, si existien,cauen mitjançant l’art. Es valora la diversitatcom a font de riquesa i es promou el respecteper les persones i per totes les cultures.

A Xamfrà intentem que els infants i jovesprenguin consciència de la seva responsabilitatindividual dins el grup. Han de descobrir quetenen un compromís amb la tasca comunitàriai que els resultats depenen de l’esforç de tots.

Mitjançant la música, la dansa i el teatre,prenen consciència del propi cos com a ins-trument d’expressió. La música és una einaextraordinària que permet la simultaneïtatd’expressions diverses. Al llarg de la seva par-ticipació a Xamfrà, els joves descobreixen les

EL PREMI CIUTAT DE BARCELONA D’EDUCACIÓENS OBRE LES SEVES PORTES

29CIUTATnúm. 60 setembre/octubre 2007 e28 CIUTAT núm. 60 setembre/octubre 2007e

L’ART DEL

www.bcn.es/emmcanponsic/index_xamfra.htm2i

«Mitjançant la música,

la dansa i el teatre, se senten

valorats i descobreixen riqueses

personals desconegudes.»

El premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2006 va ser atorgat a M. Dolors Bonal, Ester Bonal i Àngels Ro-ger pel projecte Xamfrà Centre de Música i Escena del Raval. El jurat va destacar que aquest projecte «hapossibilitat que mitjançant la sensibilització cap als llenguatges artístics els més joves hagin après a com-partir, cooperar i expressar-se i que hagin exercit el dret a la participació cultural dins del seu entorn so-cial i familiar». Una de les persones premiades ens obre, en aquest article, les portes de Xamfrà.

xamfr�

Fotografies: Cristina Pedrazzini

activitats de lleure). Per altra banda, en els videojocs el jugador o juga-dora és protagonista, esdevé una activitat menys passiva respecte a d’al-tres i són una magnífica oportunitat per expressar emocions i sentiments.

Hi ha jocs de tota mena però especialment agraden els jocs d’aven-tura i acció. Darrerament tenen força èxit aquells que inclouen opcionsde multijugador o joc en xarxa perquè, com diuen la major part delsinfants, «jugar sol és divertit però fer-ho amb altres encara és millor».

Sovint les temàtiques no són el més important. Es valora la quanti-tat d’hores de joc, la capacitat que tenen per divertir i emocionar…, imolts reconeixen que amb els videojocs aprenen i desenvolupen mol-tes habilitats.

Per als més joves, els videojocs són més que un entreteniment. For-men part de la seva cultura, com a símbol d’allò que els és propi i queels diferencia del món dels adults. Esdevenen, doncs, una excusa pera la interacció social (Gil, Feliu, Ribero, Patricia, 2003). Caldria pre-guntar-nos, doncs, no tan sols a què juguen sinó per què juguen.

Cal, aleshores, valorar la seva opinió davant d’alguns tòpics entorna l’ús que els menors fan dels videojocs. Cal ser respectuosos amb allòque potser no ens interessa com a adults, però que forma part de laseva cultura i, sobretot, no pensar que la seva expertesa és garantiaque en faran un ús responsable. Encara no són adults.

Com a persones en desenvolupament són sensibles a la influènciadels valors i continguts que es transmeten, estan aprenent a gestionarel seu propi temps i les seves pròpies emocions, i és necessari que tin-guin l’oportunitat de viure experiències diverses i enriquidores.

L’ESCOLA EN JOCDes d’un bon començament les escoles han reconegut el valor edu-catiu de les tecnologies pel seu component motivador en l’alumnat,les possibilitats didàctiques que ofereixen els nous llenguatges multi-mèdia, i per la voluntat d’alfabetitzar les noves generacions en les no-ves «competències digitals».

Tanmateix, per diverses raons i també a partir d’alguns prejudicis, elsvideojocs no han estat prou ben considerats per la comunitat educativa.En una de les darreres sessions de formació realitzada en el marc d’unaEscola d’Estiu, extrèiem les següents característiques que, segons el grupde mestres participants, ha de tenir un videojoc per ser un bon recurseducatiu: que sigui divertit, que permeti el treball de continguts curricu-lars, que es pugui adaptar a les característiques de l’alumnat i que plan-tegi dinàmiques que permetin el treball en grup i a l’aula.Tot i que s’han desenvolupat productes molt interessants, a la majorpart de videojocs adreçats al món escolar els manca allò que és propid’un videojoc i que el fa especialment valuós des del punt de vistaeducatiu: la diversió.

Darrerament, però, ha sorgit una nova categoria de videojocsorientats al món de l’educació o, si més no, amb l’objectiu de poten-ciar certs aprenentatges. Es tracta del videojocs anomenats SeriousGames. Suposo que dir-ho en anglès o fer servir la paraula serious elsposiciona millor dins d’alguns àmbits que encara es mostren reticentsa acceptar que allò que és divertit també pot ser educatiu.

De totes maneres, sembla que de nou a l’escola tenim una novaoportunitat (si més no pel que fa als continguts, deixo a banda altresnecessitats com la infraestructura tecnològica, la formació del profes-sorat), per poder fer servir els videojocs a les aules.

EL MÓN DE LA INDÚSTRIAActualment la indústria dels videojocs es posiciona per davant d’altresformes d’oci com ara la música i el cinema. Es tracta d’un món molt

competitiu en el qual grans companyies lluiten per un mateix mercatde consum amb campanyes de publicitat que posen l’èmfasi en elselements més sensacionalistes i transgressors dels productes.

D’altra banda, són pocs els videojocs que destaquen per oferir no-ves temàtiques o dinàmiques de joc, o que s’orientin a un perfil d’u-suari fora de l’estàndard (4 de cada 10 jugadors tenen entre 20 i 34anys, segons l’Estudio de Hábitos y Usos de los Videojuegos, Adese2006). Els avenços i novetats en l’àmbit més audiovisual i efectistasembla que no acompanya la creativitat narrativa o propostes queofereixin noves formes de jugar i interactuar.

Darrerament, però, hem pogut veure com la indústria està obrintnoves línies de producte. Es desenvolupen productes orientats a unjugador més «casual», on jugar amb videojocs és una activitat mésd’entreteniment, apta per a totes les edats. Exemples d’aquesta novalínia són Brain Training, Sing Star, Guitar Hero…

Veure el plaer i la satisfacció dels nens i nenes quan juguen, o fins itot mirant enrere, en la meva pròpia infància, no puc deixar de veureel paper fonamental que té el joc a la nostra vida i com, cada gene-ració, busca en el seu entorn la forma de donar resposta a aquesta ne-cessitat. Jugar amb videojocs pot complementar i enriquir el joc delsinfants i també dels adults.

Les noves tecnologies ens obren noves oportunitats per aprendre,relacionar-nos i divertir-nos que cal mirar des d’una nova perspectivai des d’una visió crítica. e

L’Associació Catalana d’Escolesde Música (ACEM) és una asso-ciació sense afany de lucre queactualment aglutina 80 escolesde música de tot Catalunya, pre-ocupades per coordinar esforços,intercanviar experiències i ela-borar projectes que beneficiïn laqualitat de l’ensenyament musi-cal. L’ACEM ha arribat ja als 15anys de vida.

L’ACEM no és més que la cristal·litzaciód’una nova manera d’entendre lamúsica, que des d’unes dècades ençàhavien anat posant en pràctica algunes

escoles de música i grups d’ensenyants delnostre país que sentien la necessitat de trencarla rigidesa d’un ensenyament academicista iorientat exclusivament a la professionalització.

Avui, les escoles de música obren les sevesportes a alumnes de totes les edats, ambtota mena d’interessos, i que practiquen di-versos estils musicals. Les escoles de musicavetllen perquè cap alumne no quedi exclòsper raons econòmiques i per donar la res-posta adequada als seus diferents nivells.

Els nostres objectius són:Promoure la creació de noves escoles demúsica.Facilitar els intercanvis entre escoles demúsica que beneficiïn l’ensenyament i pro-jectin les seves tasques.

Vetllar perquè les escoles de música tin-guin un finançament adequat.Coordinar la labor de les escoles de música.Posar a l’abast de tots els estudiants de mú-sica els mecanismes que els permetin formarpart d’un conjunt instrumental i/o vocal dequalitat amb alumnes d’altres centres.Acostar professors i professores als nouscorrents pedagògics.Animar les autoritats educatives a enten-dre els beneficis musicals i socials que re-porten les escoles de música.Proposar a les autoritats educatives les refor-mes estructurals i curriculars convenients.

El nostre camí per aconseguir-ho és animantles entitats municipals perquè impulsin lacreació d’escoles de música en totes les capi-tals de comarca i els municipis de més de10.000 habitants. També elaborem estadísti-ques i difonem les característiques de cadaescola de música per tal que es puguin ferintercanvis de conjunts instrumentals i vocalshomogenis pertinents.

Creiem important, a més, exhortar les au-toritats educatives i traslladar-los les informa-cions oportunes per tal que revisin els siste-mes de finançament de les escoles de música.

A més, creiem molt important el treball enxarxa. Creem grups de treball intercentresque reflexionen sobre les activitats de les es-coles de música i impulsem la creació d’unaxarxa d’orquestres territorials integrades peralumnes de les escoles de música que culminaen l’orquestra de les escoles de música de Ca-talunya com a projecte de tots els associats.

També s’organitzen cursos de formaciópermanent del professorat i col·laborem amb

altres entitats en l’organització de congres-sos i seminaris que aprofundeixin en les nouscorrents pedagògics. I no ens oblidem demantenir converses regulars amb el Depar-tament d’Ensenyament i altres administra-cions, amb l’objectiu que les normes i les ac-tivitats regulars dels centres estiguin cadavegada més a prop.

La nostra associació creu que la músicaforma part d’un patrimoni històric que novolem escatimar a infants i joves, i que caldonar a conèixer el gaudi de fer música, ifer-la en grup.

Hi ha uns aprenentatges socials derivats del’activitat musical, com ara el respecte alscompanys i companyes, el desenvolupamentde l’actitud d’escoltar, el foment d’un com-portament crític davant una societat que ensimposa música arreu o la introducció en eltreball en equip tan necessari avui en la inser-ció laboral, entre d’altres. I per tant, creiemque la ciutadania ha de tenir accés a les einesnecessàries per a la pràctica de les arts.

El 2007 és per a nosaltres un any molt es-pecial, ja que estem celebrant el nostrequinzè aniversari. Per això, estem organit-zant diverses activitats musicals. Algunes jas’han dut a terme, d’altres es faran a partirdel setembre i fins al desembre de 2007. Finsara s’han fet diversos cursos, xerrades i ta-llers de formació. Les activitats s’han realit-zat a diverses escoles municipals de músicaassociades a l’ACEM.

Associació Catalana d’Escoles de Música

e

15ASSOCIACIONSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e14 A FONS núm. 60 setembre/octubre 2007e

ACEMASSOCIACIÓ CATALANA D’ESCOLES DE MÚSICA

www.acem.cat2i

BibliografiaGIL, Adriana; FELIU, Joel; RIVERO, Isabel; GIL, Eva Patrícia: ¿Nue-vas tecnologías de la información y la comunicación o nuevas tec-nologías de relación? Niños, jóvenes y cultura digital. UOC, 2003.

PRENSKY, Marc: Digital Natives, Digital Immigrants. On the Ho-rizon (NCB University Press, Vol. 9 No. 5, October 2001).

Qui posa les regles del joc. (Col·lecció Quaderns del ProjecteEducatiu de Ciutat de Barcelona). Institut d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona, 2006.

2i

www.marinva.eswww.futurelab.org.ukwww.henryjenkins.orgwww.ludology.orgwww.aprendeyjuegaconea.com

Orisinalwww.orisinal.comGameLabwww.gamelab.comFood Forcewww.food-force.comStop Disasterswww.stopdisastersgame.orgDarfur is dyingwww.darfurisdying.com

ENLL@ÇOS D’INTERÈS

JOCS RECOMANATS

30 UNA MICA DE TOT núm. 60 setembre/octubre 2007 31UNA MICA DE TOTe núm. 60 setembre/octubre 2007 e

Com a escriptor i filòsof ha fet de l'estudi de la intel·ligència el seucavall de batalla. José Antonio Marina (Toledo, 1939) és autor, amés a més, del manual de l'editorial SM per a la nova assignaturaEducació per a la Ciutadania.

>> ¡Tenim els bisbes fets una fera amb la nova assignatura! >> No m'ho explico. Com a persones sensates, han d'estar d'acordque necessitem educar els nostres alumnes per a la convivència enuna societat democràtica que pretén ser justa i que es regeix segonsels valors dels drets humans. No addueixen cap raó convincent. >> ¿Per què? >> Primer perquè l'Estat té l'obligació de fomentar en els joves el res-pecte als valors constitucionals, que són valors ètics. I segon perquèm'agradaria que en lloc de reclamar el dret dels pares a educar, es rei-vindiqués el seu deure d'educar. >> ¿Es pot explicar?>> Hauríem de crear una carta dels deures educatius –no dels drets–i començar a passar llista. Sembla que estiguem immersos en un sis-tema generalitzat d'excuses en què la culpa que l'educació funcionimalament la té l'altre. >> Els crítics assenyalen que, segons el manual que vostè ha com-pilat, l'única autoritat moral dimana de l'Estat i que s'equiparen elsvalors dels cristians als de mahometans i laics.>> Si ho han plantejat així, és fals. Jo l'únic que dic és que necessitemuna ètica laica que estigui per damunt de les religions. Un dels dretsfonamentals és la llibertat religiosa, que les protegeix i tolera totes ique les considera una força de la societat civil. Les religions, per con-tra, sempre han intentat expulsar el contrari. >> La Conferència Episcopal ha dit que aquesta assignatura és el mal. >> Jo tinc una paciència de sant, i crec que els docents l'hem de cul-tivar. Però considero ofensiu que un cardenal es permeti dir que esticcol·laborant amb el mal. Estan fent unes campanyes de desprestigique són immorals.

>> ¿No s'alliberarà mai aquest país de l'encens i el cilici? >> Doncs sembla que no. Estem retornant a una espècie d'ideologiadel martiri... ¡Però si ningú està perseguint l'Església! >> A més a més, vostè és cristià. >> Jo sóc cristià, però no puc exigir-li a vostè que ho sigui. FranciscoSuárez, que va ser el més eximi teòleg espanyol juntament amb el do-minic De Vitoria, té una frase molt sàvia que diu: "L'Església ha deformar persones santes, i l'Estat, bons ciutadans". Són dues coses di-ferents. Jo no vull ficar-me en la consciència de ningú. >> Fa 30 anys que observa la naturalesa humana. ¿Què és el quemés detesta de l'home com a espècie?>> La dificultat que tenim d'aprendre. Desperdiciem els recursos de laintel·ligència. >> ¿I el que més admira?>> La bondat, sens dubte, perquè crec que és la culminació de la in-tel·ligència. La bondat és admirable perquè significa: tinc la perspicà-cia intel·lectual suficient per saber quina és la solució justa i, a més amés, compto amb el valor i la creativitat necessaris per posar-la enpràctica. (...) Quan es parla de forma displicent de la bondat és quese la confon amb el sentimentalisme o amb la carrincloneria. És certque en la nostra societat hi ha una patuleia d'espavilats indecents alsquals s'admira i que l'únic que fan és alterar el sistema de valors queestem oferint als nostres joves. >> ¿La nova assignatura ho explicarà als nois? >> Un capítol important del llibre d'Educació per a la Ciutadania és elrebuig al penques. Se'ls hi ha d'ensenyar als nens: els penques són elque no volen col·laborar a pagar les despeses de la societat però quese'n beneficien. Penques és aquell que s'aprofita de la debilitat de l'al-tre. Penques és el que ocupa una plaça escolar que costa 4.000 eurosperò no estudia.

Entrevista publicada el 12 d'agost de 2007 a El Periódico.

Nom i cognoms:

Adreça particular: CP:

Localitat: Província: Telèfon:

Correu electrònic: Professió:

Lloc de treball (optatiu):

Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: [email protected]

La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no

Data i signatura:

HEM LLEGIT

«NECESSITEM UNA CARTA DELS DEURES EDUCATIUS»Entrevista a José Antonio Marina, filòsof i autor d'un manual de l'assignatura Educació per a la ciutadania

CONVOCATÒRIES

LA TIRA CÒMICA... François Pagès/Escola Massana

LES I ELS QUE HEM ESCRIT

• PREMI MARTA MATA DE PEDAGOGIA 2007L'Associació de Mestres Rosa Sensat convoca per vint-i-setena ve-gada el Premi Marta Mata de Pedagogia per promoure i reconèixerel treball innovador del professorat. Les obres han de donar a conèi-xer una experiència educativa innovadora. La data màxima d'en-trega és l'1 d'octubre de 2007.Per a més informació: www.rosasensat.org

• V JORNADES D'EDUCACIÓ EN VALORS"Construint la ciutadania des de l'educació", és el títol de les V Jor-nades d'Educació en Valors, que organitza Senderi el 10 de novem-bre de 2007 a la localitat de Vic. El període d'inscripció és de l'1 al26 d'octubre.Per a més informació: www.senderi.org

• BARCELONA VISUALSOUND PER A JOVES CREADORSS'ha obert el termini de presentació d'obres per a la cinquena edicióde Barcelona VisualSound, festival audiovisual de creació jove, per amenors de 35 anys. El termini finalitza el 30 de novembre de 2007.Per a més informació: www.bcnvisualsound.org

• Alain Touraine, sociòleg• Àngels Roger, equip de Xamfrà• Àrea de participació i educació ambiental, Parcs i Jardins de l'Ajunta-

ment de Barcelona• Associació Catalana d'Escola de Música• Carles, Beatriz,i Àlex, mestres del CEIP Les Corts• Gerard, Ariadna, Maria, Xènia, Lluís, Nil, Javier, Kalkidan, Guille,

Gemma, Óscar, Víctor, Oriol i Miguel, alumnes del CEIP Les Corts• José Antonio Martín, director de l'IES Meridiana• Marc, Itziar, Ferran, Gina, Sara, David, Marcel, Javi, Pol i Dani, alum-

nes del CEIP Municipal Reina Violant• Montse, directora del CEIP Municipal Reina Violant• Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona• Pep Montes, gerent de l'Ateneu Barcelonès• Pere Comín, coordinador de la Consulta Justicia Global• Saskia Sassen, sociòloga• Secretariat de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores• Servei de Promoció Educativa, Institut d'Educació de l'Ajuntament de

Barcelona• Tere Vida, especialista en joc, educació i noves tecnologies

Butlleta de subscripció gratuïta

�

8

Y

f2el sol

de l’illafos poc

calor

en aquest n�mero!

Recull de les experiències del programa impulsat, fa sis anys, des del'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu del pro-grama, en el qual han participat més de seixanta centres educatiusde la ciutat, és convertir els patis de les escoles en espais educatius ien espais verds on es pot educar en valors i en sostenibilitat. La pu-blicació recull reflexions, fotografies i quadres de les experiències vis-cudes en els diferents centres educatius.

LECTURA

Parlar d’èxit o de fracàs escolar demana afrontar l’interrogant sobrequin model de societat —o de ciutat— volem d’aquí quinze o vintanys. El fracàs escolar no és una qüestió sectorial, no competeix no-més als professionals de l’educació. Aquest llibre vol afrontar aquestdebat i plantejar propostes. L’èxit escolar per a tothom és un repte ètici pedagògic, però també un compromís de ostensibilitat social i pro-ductiva.

L'èxit escolar per a tothom. Un objectiu de la ciutat de BarcelonaNacho García de la Barrera i Xeni Rodríguez LabordaEditorial Octaedro i Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona, 2007

Recuperem els jardins escolarsConcepció Boleda i Laia Capdevila (coord.)Editorial Octaedro i Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona, 2007

04/05NOTÍCIES

06/07SOM XARXA

Entre plats, fogons i maletesL’IES Meridiana és el primer centre públic de la ciutat

amb tots els cicles d’hoteleria i turisme

08/09APUNTS

Apropa’t als parcsLes escoles participen en la millora dels espais

verds de la ciutat

10/11OPINEM

De l’entreteniment a l’adiccióHàbits, interessos i gustos

al voltant dels videojocs

12/13/14A FONS

Poden educar els videojocs?Tere Vida especialista en joc, educació i noves tecnologies

15ASSOCIACIONS

ACEMAssociació Catalana d’Escoles

de Música

20/21RECURSOSConsulta Justícia GlobalSensibilitzar perquè un altre món sigui possible

22/23BARCELONA A L’ESCOLA150 anys de pedagogiaL’Ateneu Barcelonès amplia les seves propostes educatives

24/25PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPer la cohesió socialLa declaració: «el compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social»

26/27CIUTATS EDUCADORESMuseu Afro BrasilSão Paulo promou història i cultura al servei de la igualtat

28/29CIUTAT L’art del XamfràEl premi Ciutat de Barcelona d’Educació ens obre les seves portes

30/31UNA MICA DE TOT

>> Barcelona Educació: Perdoneu si la pri-mera pregunta deixa de banda els formalis-mes. A la societat actual, on hi ha tants can-vis i tan ràpids, quin ha de ser el paper, elsentit, de l’escola? Quina ha de ser la relacióentre escola i ciutat?>> Saskia Sassen: La relació de l’escola ambla ciutat ha anat canviant al llarg de la histò-ria. Avui dia és especialment important. Mol-tes de les problemàtiques actuals de la socie-tat com ara la immigració, la incorporaciódels nouvinguts a les societats d’acollida, elracisme, el medi ambient, la política o el te-rrorisme, es manifesten de forma aguda,concentrada i visible a l’espai de les ciutats.Això vol dir que limitar o restringir la relacióentre ciutat i escola és un error.

Als nens i nenes, quan són petits i no te-nen les assercions pròpies dels adults, se’lspot donar una nova visió d’aquestes proble-màtiques, es poden treure del context de«problema social» i convertir-les en un tren-caclosques. I dic trencaclosques, però nopas per trencar cap «closca»; en aquest cas,s’hi escauria més la paraula anglesa puzzle.En comptes de parlar d’un «problema so-cial», doncs, parlaríem d’un trencaclosques,que és una al·legoria d’aquest «problemasocial». D’aquesta manera deixarien deconsumir descripcions ja fetes i generaríemnous diàlegs.

>> Alain Touraine: Hi estic totalment d’acord,però ho diria amb unes altres paraules. L’es-cola ha de ser un punt de sortida i no d’arri-bada. L’escola ha de ser un espai on els jovesi els menys joves prenguin consciència delsproblemes que no estan dins del quadre ad-ministratiu. En canvi, ara com ara, l’escolacontinua encara transmetent la imatge d’unasocietat molt integrada, i per això crec que ésuna institució que no ha avançat com ho hau-ria d’haver fet. L’escola ha de ser el lloc on elnoi o la noia rebin ajuda per expressar idees,per debatre sobre qualsevol tipus de pro-blema que se’ls hagi plantejat dins de l’escola.En aquest sentit, si parlem de l’àmbit de l’eco-logia, ens trobem amb grans progressos; ésuna temàtica que ja és dins de les escoles.

Dins de les escoles hauríem de parlar ambvisió de futur i no centrant-nos només en elmón tal com és ara. En el nostre món occi-dental, el passat i el futur estan desaparei-xent. Segons algunes idees actuals que estande moda som en un present indefinit. Hemde tornar a una visió del temps en passat,present i futur, i a una visió de l’espai on esparli d’aquí i d’allà. No hi ha cultura possiblesi no hi ha un concepte d’espai i temps. Aixòha desaparegut, la visió comparativa.

També m’agradaria afegir-hi dues coses.En primer lloc, que a l’escola és necessari dis-cutir la relació entre professorat i alumnat, laqual a la majoria d’escoles no és pas bona, jaque és favorable per a l’alumnat, que té elsuport familiar. El professorat, per tant, hau-ria de promocionar una participació més ac-tiva de l’alumnat que arriba d’estructuresmenys favorables, econòmicament i social-ment. I, en segon lloc, que a l’escola té prio-ritat l’aprenentatge del coneixement: d’acord,no vull fer demagògia i dir que no és impor-tant, però aprendre les emocions, la formade parlar o de comunicar, també ha de serprimordial. Podríem dir que s’hauria de recu-perar el vell concepte de «l’escola cívica».L’escola ha de tenir una base més àmplia imés autònoma i, sobretot, l’escola no ha deser un lloc on s’apliquen les decisions que esprenen més amunt, sinó que hi han de sor-gir moltes iniciatives que després haurien derebre l’atenció dels poders polítics, mediàticso econòmics.

>> Barcelona Educació: Parlem, doncs,d’una escola de ciutadania?>> Alain Touraine: Sí, però hem de vigilar,perquè «escola cívica» podria tenir un sen-tit, per a alguns, d’uniformitat. Potser hau-ríem de ser més precisos. Hi ha un muntd’institucions, d’associacions, de xarxes,que tenen pes en la presa de decisions, il’escola, no la veig dins d’aquest grup. Veigl’escola com una part, si em permeten l’ex-pressió confusa, d’una societat civil queacata el que diu la societat política. L’escolahauria de ser un punt de sortida de deman-des i iniciatives, que des de baix anessin capa dalt. Els joves tenen una sensibilitat a l’horade tractar alguns problemes que caldriaaprofitar. Per exemple, a les escoles del meupaís es tracta la sexualitat d’una forma ho-rrorosa, des d’un punt de vista fisiològic,mentre que els joves ho fan amb una gransensibilitat. És tot aquest univers imaginari iafectiu dels més joves el que, a través del’escola, ha d’arribar fins als governants, elsquals, en general, no tenen cap record de laseva infància.

>> Barcelona Educació: Abans dèieu quel’escola ha de mirar el passat, el present i elfutur. Vostè —Alain Touraine— ha dit que«la societat havia perdut el paradís». Fa unamica de por afrontar el futur?>> Alain Touraine: El paradís del futur és elque s’ha pogut perdre. Perquè en el passatalgunes persones diuen que n’hi va haver[somriu]. No es tracta de parlar de paradís od’infern. El que és important és que els jovespuguin pensar quines coses depenen d’ells.Han de tenir la possibilitat de demanar co-ses. Dins del món democràtic, hi ha un muntde coses que no es discuteixen i, a vegades,només es discuteixen limitadament parlantde quantitats, de despesa pública, etc.

>> Barcelona Educació: Per aconseguir quel’escola tingui un paper decisiu, també potcomptar amb l’ajuda de la ciutat i, sobretot,

16 PERSONATGES núm. 60 setembre/octubre 2007 17PERSONATGESe núm. 60 setembre/octubre 2007 e

CONVERSA AMB SASKIA SASSEN I ALAIN TOURAINEU

ALAIN TOURAINESociòleg nascut el 1925 a Hermanvi-lle-sur-Mer (França). Actualment ésdirector d’estudis de l’Escola d’Estu-dis Superiors de Ciències Socials deParís. Famós per la creació del terme‘societat post-industrial’, ha estat in-teressat sempre pels moviments so-cials, especialment a Amèrica del Sudi Polònia. El passat 19 de juny, va serinvestit doctor honoris causa per laUniversitat Oberta de Catalunya.

Ha publicat nombrosos llibres, en-tre els quals en destaquem: Críticade la modernidad (Fondo de Cul-tura Economica), Igualdad y diversi-dad: las nuevas tareas de la demo-cracia (Fondo de Cultura Econòmica),Un nuevo paradigma para com-prender el mundo de hoy (Paidós).

Podeu consultar tota la seva obra a:http://es.wikipedia.org/wiki/Alain_Touraine

Touraine: «L’escola ha de ser un punt de sortida i no d’arribada. Des de l’escola s’hauria de canviar la societat.»

ESCO

LA I

CIUT

AT

Fotografies: Patricia Esteve

Les I Jornades Tècniques del Consellde Coordinació Pedagògica de l’Ins-titut d’Educació de l’Ajuntament deBarcelona va reunir dos conversadorsque aporten entusiasme, reflexió i, perquè no, polèmica. Dues persones co-neixedores de l’escola i de la ciutat,i de les relacions que s’hi es-tableixen. Amb Saskia Sas-sen i Alain Touraine vamtenir una conversa queara volem compartiramb tots vosaltres.

16/17/18/19PERSONATGESESCOLA I CIUTAT

Conversa amb Saskia Sassen i Alain Touraine

IMPRÈS EN PAPER RECICLAT

e

Núm.60 setembre/octubre 20071,50

Tornem-hi. Les vacances han arribat a la fi. Ens retrobem a la feina plens i plenes de bo-nes intencions, de somnis pendents, d’energies renovades. Després d’un merescut des-cans, les aules tornen a bategar al compàs d’una ciutat que, fins que les classes no comen-cen, sembla que no ha recuperat el seu to, la seva rutina, la seva imatge completa.

Reprenem les nostres tasques tot just quan s’inicia un nou curs lectiu i polític. El curs2007-2008 comença a caminar alhora que un nou mandat municipal. Obrim una etapad’il·lusions intactes i reptes nous que conviuran amb aquells que haurem de tornar a abor-dar. Continuarà el procés d’aplicació de la LOE i el Pacte Nacional per l’Educació. Tindremocasió de participar en els debats que ens hagin de conduir a la redacció de la Llei cata-lana d’educació. Serà el curs en el qual el Consorci d’Educació de Barcelona rebrà l’impulsdefinitiu que el consolidi com a ens associatiu i eina per a la cogestió educativa a la ciutatentre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

La comunitat educativa de la ciutat i els territoris està cridada a participar activament enel procés d’elaboració (i aprovació al desembre d’enguany) del Pla d’Actuació Municipal iels Plans d’Actuació de Districte per al període 2008-2011. Un document estratègic on elcapítol dedicat a l’educació com a prioritat política haurà de contemplar, des del realismei sent conscients de tot allò que hem estat capaços d’assolir fins ara, objectius ambiciososi d’abast, acompanyats tant dels corresponents recursos com dels programes i accions queels facin realitat.

Aquest serà un mandat en el qual es continuarà desenvolupant el Mapa Escolar de laciutat, desplegant la representació municipal als consells escolars dels centres privats con-certats i escoles bressol i treballant per la implantació del nou Pla d’Acció del Projecte Edu-catiu de Ciutat i una autèntica xarxa educativa territorial amb el concurs dels agents edu-catius dels barris i districtes.

Destaquen, però, algunes prioritats que hem pogut sentir. Una d’elles és la relativa a l’e-tapa educativa dels 0 als 3 anys. Existeix el compromís d’ampliar substancialment l’ofertaactual de places d’escoles bressol a la ciutat tot mantenint els estàndards de qualitat pro-pis d’un servei municipal que ha estat valorat de forma òptima per professionals i famílies.

Des dels poders públics s’ha de poder respondre al repte d’una necessitat social mani-festa, d’una creixent demanda educativa i ciutadana respecte d’un servei que ajudi, sobre-tot en el cas de les dones, a conciliar la vida personal, familiar i laboral.

Pel que fa a les escoles, s’haurà d’executar un pla de xoc de reforma i manteniment decentres que ajudi a dignificar els espais i integrar la imatge i les condicions dels edificis i lesconstruccions en el concepte integral de qualitat que es vol oferir a la ciutadania en gene-ral i als usuaris del servei públic educatiu en particular.

Una aposta estratègica de primer ordre per a la ciutat hauria de ser la relacionada ambl’èxit escolar, amb la inversió en capital humà tot desenvolupant, com s’ha fet fins ara, po-lítiques actives de suport a la formació professional, la relació entre els centres i l’entorn pro-ductiu i uns dispositius eficaços d’inserció laboral que garanteixin una major cohesió social.

Però també haurem de parlar del model d’escola que s’està construint. Una escola ambuna gran autonomia de gestió, oberta i de proximitat. Una escola al servei de la comuni-tat, arrelada al barri. Una escola que esdevé espai per a l’ús social i que forma part activad’una gran xarxa educativa territorial dinàmica i coordinada. Una escola al servei de les ne-cessitats socials i ciutadanes que esdevé patrimoni comú de la col·lectivitat. Una escola de-mocràtica que practica la dinamització per a la participació activa de tots els sectors i mem-bres de la seva comunitat als espais institucionalitzats on es prenen decisions. Una escolaque té en el seu projecte educatiu de centre una eina per a la definició dels horitzons, però,alhora també, de les pràctiques quotidianes.

Aquest disseny respon a una voluntat clara de treballar per fer una ciutat millor. I aquestesforç es construeix a partir de la vostra empenta, de tots i totes, ara que comenceu denou a intentar fer realitat els vostres somnis després d’un letàrgic estiu. Molts ànims!

NOU CURS, NOUS REPTES, NOVES IL·LUSIONS

3EDITORIALnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

«La millor escola és a l'ombra d'un arbre»J.J. Rousseau, filòsof

4 NOTÍCIES núm. 60 setembre/octubre 2007e

NOTÍCIES...>>

PREMI PER A LA PREVENCIÓDEL CÀNNABIS ALS INSTITUTS L'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de laSalut de Catalunya i Balears va premiaramb el guardó "Ramon de Teserach 2007",el Programa de Prevenció del Consum deCànnabis en Joves (XKPTS) de la FundacióViure i Conviure de l'Obra Social de CaixaCatalunya i que està dirigit per l'Agència deSalut Pública de Barcelona. Més de 70instituts de la ciutat han desenvolupat ja elprograma.

www.xkpts.comi

ESCOLAB 2008: TALLERS CIENTÍFICS PER A JOVESAnimats per l’èxit de la primera edició en elmarc de Barcelona Ciència 2007, "EscoLab"torna amb més activitats per al nou curs.Alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatiustenen l’oportunitat de conèixer de primeramà què s’investiga als centres de recerca deBarcelona, amb experiments i tallers dirigitspel propi personal investigador i en els seuslaboratoris. Les activitats es duran a termede gener a abril de 2008 i són gratuïtes,però cal inscriure’s amb antelació.

www.escolab.cat i

L'IES MUNICIPAL NARCÍS MONTURIOL OBTÉ LA CERTIFICACIÓ DE QUALITATLa regidora d'Educació de l'Ajuntament deBarcelona, Montserrat Ballarín, acompan-yada de la regidora del Districte de CiutatVella, Itziar González, i del director generald'Ensenyaments Professionals, Artístics i Es-pecialitzats de la Generalitat, Josep Franci,va lliurar a l'IES municipal Narcís Monturiolla certificació de qualitat ISO 9001.Aquesta certificació significa que ha estatreconegut com a centre educatiu queacompleix la norma de qualitat ISO9001:2000, per a tots els ensenyamentsque imparteix i els processos associats.

www.bcn.cat/narcismonturioliOBERTA LA INSCRIPCIÓ A LES VIII JORNADES DEL PEC "EDUCACIÓ EN XARXAEl Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona(PEC) us convida a contribuir a la construc-ció del Pla d'acció del PEC de Barcelona III(2008-2011), participant a les VIII Jornades,que es faran els dies 26 i 27 de novembre, ials seus grups de treball preparatoris. Con-sulteu el programa i el calendari dels Grupsde treball preparatoris, de les VIII Jornades idel Plenari del PEC.

www.bcn.cat/educacio/peci

Fotografia: Natàlia Limones

5NOTÍCIESnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

EL CONSORCI D'EDUCACIÓGESTIONARA EL MENJADOR I TRANSPORT ESCOLAREl Consorci d'Educació de Barcelona, inte-grat per la Generalitat i l'Ajuntament deBarcelona, assumirà les competències eneducació complementària i extraescolar i lagestió del transport i el menjador escolar. Eltraspàs, però, serà progressiu i aquest noucurs serà el Departament d'Educació de laGeneralitat qui encara convocarà les líniesd'ajuts, tot i que el Consorci participarà enla seva gestió.

www.edubcn.cati

...

MURAL FET PER ALUMNES DE PRIMÀRIA A L'HOSPITAL DELA VALL D'HEBRON Fruit del projecte cooperatiu "Maternitats-paternitats", que s'ha desenvolupat a lesescoles municipals Arc Iris i Escola del Mardel Guinardó, a partir de l'intercanvi ambl'Ecole Bakary-Seck del Senegal, l'alumnatd'aquests centres municipals van fer unmural que s'ha ubicat a la secció materno-infantil de l'Hospital de la Vall d'Hebron.Davant de l'hospital de Sek Kedougou delSenegal, a la façana de la biblioteca, n'hi haun altre fet per l'escola senegalesa.

www.bcn.cat/arciris (buscar arxiu curs2006-2007)

i

CONSTITUCIÓ DEL CONSELLESCOLAR DE BARCELONAEl passat 27 de juny, l'alcalde Barcelona,Jordi Hereu, va presidir l'acte de constituciódel nou Consell Escolar de Barcelona, mà-xim òrgan consultiu i assessor de les institu-cions en matèria educativa. Els seus mem-bres són escollits després d'un llarg procésdemocràtic amb l'elecció dels consells esco-lars dels centres educatius i de districte. Elformen 72 persones, entre elles, els presi-dents dels consells escolars de districte, pa-res i mares i professorat.

www.bcn.cat/cemi

CURS DE POSTGRAU A L'ESCOLA D'EXPRESSIÓCARME AYMERICHL'Escola municipal d'Expressió i Psicomotri-citat Carme Aymerich i l'Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona organitzen unpostgrau sobre "Expressió-comunicació,llenguatges i interculturalitat a la pràcticasocioeducativa", adreçat a educadors i edu-cadores de l’àmbit escolar i de fora de l’es-cola. La preinscripció finalitza el 10 d'octu-bre de 2007 i el curs comença el 16d'octubre i finalitzarà el 17 de juny de2008.

www.bcn.cat/educacioi

Cicles formatius de Cuina, Serveide Restaurant i Bar, Pastisseria, iRestauració, com també els d’Agèn-cies de Viatges, Allotjament, Ani-mació Turística i Informació iComercialització Turístiques. L’IESMeridiana, al districte de Nou Ba-rris, s’ha convertit en el primer cen-tre públic d’Hoteleria i Turisme dela nostra ciutat. El seu director ensmostra la il·lusió del centre peraquesta nova etapa, que portarà elseu alumnat a conviure entre plats,fogons i maletes.

Us voldria explicar, amb orgull, latransformació que hem experi-mentat en els darrers anys. L’IESMeridiana es va crear l’any 1991

com un centre de secundària que integravaels estudis de batxillerat amb estudis de for-mació professional de diverses famílies pro-fessionals, com Administració i Automoció.Posteriorment s’hi van anar incorporant elsnous estudis marcats per la LOGSE: l’ESO i elnou batxillerat, així com el curs pont, que vadonar sortida a branques professionals tradi-cionals, com Automoció. En aquests inicis, ellloc que ocupaven els estudis de Turisme eraínfim; s’impartien com a part del 2n grau deFP, en un mòdul experimental d’Agències deViatges que durava dos cursos.

Amb l’arribada de la nova FP, l’any 1997,es van anar incorporant diversos cicles de lafamília d’Hoteleria i Turisme, fins a arribar ala transformació actual en l’Escola d’Hotele-ria i Turisme IES Meridiana.

Gràcies a les obres de remodelació de l’e-difici, ocuparem més de 7.500 m2, en elsquals organitzarem un espai singular que ensconverteix en l’única escola pública d’Hote-leria i Turisme a la ciutat de Barcelona queimparteix tots els cicles d’aquesta famíliaprofessional.

Amb la posada en marxa dels nous ciclesformatius de grau mitjà (CFGS) de Cuina, de

Servei de Restaurant i Bar i de Pastisseria iForneria, així com el de Restauració, comple-tarem l’oferta formativa de la família.

Fins el passat curs, oferíem els CFGS d’A-llotjament, d’Agències de Viatges, d’Anima-ció Turística i d’Informació i ComercialitzacióTurístiques, amb els quals donàvem respostaa les necessitats de molts joves de la ciutatde Barcelona, de les àrees metropolitanes ide la resta de Catalunya.

El sector professional ha demanat reitera-dament l’existència d’una escola pública d’a-questes característiques, i això facilita quemolts dels nostres alumnes aconsegueixin uncontracte laboral a les mateixes empreses onrealitzen el crèdit de Formació en Centres deTreball. La borsa de treball és el punt de tro-bada entre les empreses i l’alumnat peraconseguir una feina. En aquesta voluntatde servei a l’alumnat, el centre s’ha associatamb la Fundació BCN de Formació Profes-sional.

PROJECTE EDUCATIULa metodologia de la simulació, com a eixtransversal del nostre projecte educatiu, im-plica l’organització d’espais específics per acada cicle formatiu, de manera que es pu-guin reproduir en condicions bastant reals lestasques professionals i professionalitzadoresde cadascun dels crèdits que es cursen.

6 SOM XARXA núm. 60 setembre/octubre 2007e

ENTRE PLATS,FOGONS I MALETESL’IES MERIDIANA ÉS EL PRIMER CENTRE PÚBLIC DE LA CIUTATAMB TOTS ELS CICLES D’HOTELERIA I TURISME

Si ens visiteu, veureu l’organització de l’Es-pai Savia-Amadeus per a l’alumnat d’Agèn-cies de Viatges; l’Habitació, la Bugaderia i laRecepció de l’Hotel per als d’Allotjament; lesCuines, els Restaurants, la Cafeteria, la Salade Sentits i Enologia, la Sala d’Actes per aAnimació Turística, els obradors de Pastisse-ria i Forneria o la Sala de Demostracions i lagran Sala de Graus.

El centre disposa també d’una biblioteca-mediateca especialitzada en la família d’Ho-teleria i Turisme. L’alumnat té la possibilitatde veure pel·lícules i documentals del fonspropi, de treballar amb ordinadors i consul-tar guies i textos d’indrets turístics d’interès.Un altre espai d’interès per als nostres alum-nes és la sala d’alumnes, amb bibliotecapròpia.

La nostra idea de la dimensió europea del’educació fa que les llengües estrangerestinguin un paper molt destacat dins el nostrecurrículum, la nostra estructura organitzativai el nostre funcionament. Per això, el centreparticipa en un projecte d’innovació de llen-gües estrangeres, que implica la imparticiód’un crèdit del cicle formatiu de grau supe-rior d’Informació i Comercialització Turísti-ques en llengua estrangera.

A més, participem de la idea que la forma-ció en centres de treball a l’estranger ajudaràa millorar la competència en anglès, francès,alemany i italià del nostre alumnat, i hem de-manat i aconseguit, des de l’any 2005, quequaranta-vuit alumnes facin una estada to-talment subvencionada a empreses de dife-rents països d’Europa. En aquestes estades,que duren entre un mes i tretze setmanes,els alumnes realitzen part o la totalitat delseu crèdit de Formació en Centres deTreball a ciutats com Berlín oRoma, entre d’altres. Els ajutsprovenen de programeseuropeus de l’Associa-ció Xarxa (centreseducatius de vint-i-tres ciutats europees)

o de projectes propis que presentem a lesconvocatòries d’ajut del Departament d’E-ducació de la Generalitat de Catalunya.

Fomentem la pràctica activa de les llen-gües estrangeres amb una programació ba-sada en la simulació i la resolució de tasquesprofessionals en anglès i en francès, i tambéconvidem el nostre alumnat a participar cadaany en el concurs Orator, que tracta de l’o-ratòria en llengües estrangeres. El guanya-dor de la categoria de formació professionald’aquest premi durant el curs passat va seruna alumna del cicle d’Informació i Comer-cialització Turístiques.

Així mateix, hem entrat en l’organitzaciódel programa Erasmus per tal de continuaren aquesta línia, i són molts els centres euro-peus que ens estan oferint possibilitats decol·laboració a diferents nivells.

El centre organitza un ampli programad’activitats extraescolars. Aquestes activi-tats són sempre professionalitzadores.

Encara han de venir més reptes, i esperempoder donar resposta a les necessitats que elnostre alumnat, la nostra societat, les perso-nes treballadores i el teixit empresarial delsector dels nostres cicles formatius ens pu-guin plantejar.

José Antonio MartínDirector de l’IES Meridiana

e

F

ACREDITACIONS PROFESSIONALS I UNEXEMPLE DE QUALITAT

7SOM XARXAnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

A l’IES Meridiana hem començat a fer lesacreditacions professionals a treballadors itreballadores que no tenien una titulació re-gulada, però que tenien una experiència pro-fessional molt àmplia. Això significa que esfa un procés d’assessorament d’aquests tre-balladors sobre el seu curriculum vitae, ambl’ajut del professorat i professionals experts, iun procés d’avaluació que els permet teniruna certificació d’alguns dels crèdits d’un ci-cle formatiu.

A més, aquests treballadors acreditats po-dran obtenir el títol mitjançant proves lliuressobre la resta dels crèdits que no poden acre-ditar per l’experiència laboral. Des del curspassat, hem possibilitat una formació profes-sional contínua per a treballadors o personesinteressades en una competència professionald’un cicle formatiu concret, sense la necessi-tat de cursar tots els crèdits del cicle forma-tiu. Oferirem prop de cinquanta cursos d’ini-ciació i/o aprofundiment, acreditats amb uncertificat oficial i amb professorat especialistad’un centre oficial i públic.

Altres treballadors amb una titulació sufi-cient podrien completar el seu currículumcursant un crèdit específic no connectat ambla seva formació professional prèvia però sínecessari per al seu lloc de treball. Si voleumés informació, truqueu-nos i us facilitaremun programa que es pugui adaptar a les vos-tres necessitats. Només cal fer la preinscrip-ció durant les dates oficials, ja que no es potgarantir una plaça si no es fa aquest procedi-ment administratiu.

Finalment, no ens podem oblidar de l’es-forç de transparència que el nostre centre voldonar a la societat i a les autoritats educati-ves. Per això, formem part de la Xarxa deCentres per la Qualitat i la Millora Contínua,i perseguim el repte, no massa llunyà, d’a-conseguir la certificació ISO 9001:2000. Aixòens aproparà més encara a la manera d’actuarde les empreses del sector que reconeixenl’esforç que significa aconseguir aquesta cer-tificació.

IES MERIDIANA

C. Pintor Alsamora, 3Districte de Nou BarrisBarcelona 08016Tel. 93 408 00 18

www.iesmeridiana.cat

2

«Els nous cicles de Cuina,

de Restaurant, de Pastisseria

i Restauració completen

l’oferta formativa.»

Gaudir de zones verdes i espais a l’aire lliure és saludable i finsi tot necessari per a tota la població. Els parcs urbans són leszones verdes més properes a la ciutadania, on tothom potgaudir de la natura i alhora fer petar la xerrada amb un

amic o una amiga, passejar, fer esport a l’aire lliure o jugar als espaisd’esbarjo. Són llocs que afavoreixen la relació entre les persones dediferents edats i interessos, de diferent procedència i cultura. S’obser-va, però, que els infants, els joves i la gent gran són els que més hivan. És per això que la seva opinió és particularment important.

«Apropa’t als parcs» neix amb l’objectiu que el jovent reconeguiaquest ús prioritari del parc i d’aprofitar la capacitat educativa que tél’espai. Per això, proposa accions perquè els infants i els joves cone-guin millor els parcs i els dóna l’oportunitat de suggerir millores en lesinstal·lacions i col·laborar, tant com puguin, en la seva realització. Els propòsits del projecte són:

Avançar cap a un comportament més cívic i responsable de tota laciutadania i en particular dels més joves en la utilització dels espaisverds.

Fomentar el coneixement i el bon ús dels espais verds de la ciutatrealitzant accions que serveixin per fer-hi més agradable l’estada.Afavorir les actituds de respecte i responsabilitat envers els parcs iels seus usuaris.Augmentar la informació que els nois i les noies tenen sobre el seubarri i les activitats que hi desenvolupa el veïnat.Incrementar les relacions intergeneracionals i el coneixement de lesnecessitats i els desigs que manifestin la gent gran, les personesadultes i els infants.

Per portar a terme el projecte, es faciliten recursos i materials didàcticsper al professorat, tant per treballar a l’aula com al parc corresponent.

CINC BLOCS TEMÀTICSEl conjunt d’activitats que es proposen s’agrupen al voltant de cincgrans blocs temàtics:

La situació del jardí i el context on s’ubica.Els elements que conformen el jardí: vegetació i infraestructures.

8 APUNTS núm. 60 setembre/octubre 2007e

APROPA’T ALS PARCSLES ESCOLES PARTICIPEN EN LA MILLORA DELS ESPAIS VERDS DE LA CIUTAT

Nois i noies de centres de primària i secundària van participar el curs passat en el projecte «Apropa’t als parcs»,que vol aconseguir la implicació de l’alumnat en el coneixement, manteniment i millora de les zones verdes.El projecte, iniciat per l’Institut d’Educació i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, vol que els nois inoies de les escoles sentin com a propis els espais verds de la ciutat.

Luci

ano

Loza

no

La valoració del cost actual i de manteniment del jardí.Persones usuàries del jardí: usos, necessitats i aportacions.Propostes d’inspecció i supervisió de l’espai.

El projecte es desenvolupa durant un curs escolar en les fases següents: >> Una acció de presentació/formació per a mestres i professoratper donar a conèixer el projecte als centres interessats. >> Una primera acció de presentació a cada parc per desenvolupar elprojecte amb els i les alumnes. Es planteja un matí de treball, que in-clou una primera presa de contacte amb l’espai.>> Una acció de reforç per elaborar compromisos propis assoliblesamb l’objectiu de servir de suport al treball dels centres educatius. Esplanteja una sessió a l’aula, amb dinàmiques de presa de decisions enles quals el grup acaba definint quins són els seus compromisos versl’espai estudiat.>> Una trobada de l’alumnat amb els representants de Parcs i Jar-dins i l’Institut d’Educació per presentar i concretar les propostesd’acció que es volen portar a terme al parc. Amb la informació reco-llida, els i les alumnes, conjuntament amb representants de Parcs i Jar-dins i l’Institut d’Educació, es plantegen una sèrie d’accions per millo-rar-ne l’aspecte; poden ser de neteja, d’informació a la ciutadania, decondicionament del mobiliari, de plantació d’exemplars vegetals, etc.>> Finalment, i com a conclusió del treball realitzat durant el curs i perfer un reconeixement a tots els nois i noies que han dut a terme les se-ves propostes, se celebra un acte de cloenda conjunt on els centres par-ticipants presenten els compromisos assolits i les actuacions realitzades.

Així doncs, el que volem amb el projecte «Apropa’t als parcs» és do-nar a conèixer els jardins i el seu valor intrínsec, així com les dificultatsque implica el seu manteniment, i impulsar accions que permetin mi-llorar el respecte tant pels espais verds com per les activitats de la ma-joria dels usuaris i la compatibilitat d’horaris i jocs respectant les nor-mes bàsiques de convivència.

Àrea de participació i educació ambientalParcs i JardinsServei de Promoció EducativaInstitut d’Educació

e

9APUNTSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

www.bcn.cat/educacio/[email protected]

2i

2006-2007ACCIONS DE MILLORA

Les iniciatives dutes a terme durant el curs 2006-2007 podenagrupar-se en dues categories: neteja i sensibilització.

>> Accions de neteja:

Els nois i noies del CEIP Joan Miró van fer accions a l’interiord’illa Sebastià Guasch. Una de les classes va dissenyar còmicsen els quals explicaven els problemes detectats i el que caliafer per solucionar-los. També van elaborar un cartell en formade còmic per informar a la ciutadania sobre el bon ús dels es-pais públics.

A Ciutat Vella, el CEIP Parc de la Ciutadella i l’IES Ver-

daguer van realitzar conjuntament l’activitat «Un parc net iecològic», que va consistir en la neteja d’una zona del Parc dela Ciutadella i la realització d’una campanya d’informació.

>> Accions de sensibilització:

L’alumnat de 1r d’ESO de l’Escola Virolai va realitzar una«Gimcana sostenible» al Parc de la Creueta del Coll per alsnens i nenes de 4t de primària del centre.

Els nois i noies de la classe de 6è de primària del CEIP Bar-

celona van realitzar l’acció «Millorem els parcs del nostre ba-rri», que consistia en una enquesta sobre els hàbits als parcs al’alumnat del centre i la realització d’un mural amb frases sobrebones pràctiques als parcs.

L’alumnat de cinquè de primària de l’Escola Alfageme vanfer un cartell amb recomanacions sobre activitats que es podenfer al Parc de Can Sabaté.

La classe de cinquè A del CEIP Seat van decidir escriure unacarta al director del diari La Marina sobre les accions de milloradel mateix Parc de Can Sabaté.

Els nois i noies de 6è de primària de l’Escola Nausica vanfer un vídeo explicatiu sobre el Parc de Moragues i els aspectesa millorar com la presència de gossos abandonats, la vegetaciómalmesa o el deteriorament del mobiliari urbà.

Ciutat Vella

Eixample

Les Corts

Sarrià-St.Gervasi

Gràcia

Nou Barris

Sants-Montjuïc

Parc de la Ciutadella

Illa Sebastià Guasch

Parc de Can Sabaté

Jardins de les Infantes

Parc de Moragas

Parc de la Creueta del Coll

Parc de la Guineueta

Districte Parc Centre educatiu

IES Jacint Verdaguer

CEIP Parc de la ciutadella

CEIP Joan Miró

Alfageme

CEIP Seat

CEIP Barcelona

Nausica

Escola Virolai

CEIP Marinada

>> Marc, Itziar, Ferran i Gina, alumnes de 4t del CEIP MunicipalReina Violant.Marc: La majoria dels meus amics juguen amb les seves consoles por-tàtils però també hi ha els jocs en línia, a internet, que et permetenjugar amb gent que no coneixes.Itziar: Sempre necessito el permís dels pares per jugar. Si ho faig pelmeu compte i no els he avisat, em renyen i me’l tanquen. O sigui, quesempre saben l’estona i a quin joc estic jugant.Ferran: Els videojocs que més ens agraden son els d’esports i, princi-palment, els de futbol. Els fabricants dels jocs els fan cada vegada mésreals i més emocionants. Per exemple, en un videojoc de futbol, estàsa punt de llençar un penal i el comandament et tremola com si fossinels nervis d’un jugador real.Gina: Jo conec un amic que no utilitza els videojocs, perquè no té nitelevisió ni ordinador a casa seva. Però és clar, això és un cas raríssim,perquè tothom, a la meva edat, hi juga.

>> Sara, David, Marcel i Javi, alumnes de 5è del CEIP MunicipalReina Violant.Sara: A mi només em deixen jugar els caps de setmana. Durant la set-mana, em diuen que he d’estar concentrat amb els treballs de l’escola. Marcel: A l’hora d’anar a comprar-los, sempre ho faig amb els meus

pares i són ells els que em diuen si el joc que vull és adequat per a mi.Alguna vegada m’han dit que no, perquè creien que el joc era massaviolent. A més, tots els jocs porten a les etiquetes per a quines edatsestan recomanats. Encara que per internet te’ls venen igual. Javi: El meu pare treballa en una editorial i em porta proves d’algunsvideojocs i així utilitza la meva opinió per veure si aquell joc agradarào no als nens i nenes. Jo, la veritat, m’ho passo molt bé encara quehe de reconèixer que té el perill que et quedis «enganxat». David: Amb els amics, és molt normal que quedis i juguis a la play du-rant una bona estona. Fins i tot, ens intercanviem els jocs que té ca-dascú. Alguns hi juguem, normalment, al menjador, i els que tenentelevisió a la seva habitació, doncs ho fan a la seva habitació.

>> Pol i Dani, alumnes de 6è i Montse, directora del CEIP MunicipalReina Violant.Pol: A mi m’agraden els jocs d’esports i, és clar, els de guerra. Però elmillor dels videojocs és que et permeten crear campionats i jugar en-tre uns quants. I també que entre els amics t’ajudes i t’expliquen elstrucs per poder seguir endavant en algun joc que t’has quedat enca-llat i no saps com continuar. La veritat és que, com que surten video-jocs nous contínuament, mai et pots cansar d’un joc en concret. I se-gur que ho fan expressament perquè no paris de comprar.

10 núm. 60 setembre/octubre 2007e

DE L’ENTRETENIMENTA L’ADDICCIÓ

10 OPINEM núm. 60 setembre/octubre 2007e

HÀBITS, INTERESSOS I GUSTOS AL VOLTANT DELS VIDEOJOCS

Arriben a casa i s’asseuen davant el televisor, l’ordinador o la consola portàtil, i a jugar. Aquesta és unaescena habitual que es troben pares i mares quan veuen els fills o filles a casa. Quanta estona juguen?Quin tipus de joc? Amb qui juguen?, són les preguntes que es fan habitualment. Ens vam reunir amb nensi nenes del CEIP Municipal Reina Violant i el CEIP Les Corts per parlar dels videojocs.

Dani: L’última novetat d’aquest tipus de jocs és la wii, en el qual no es-tàs assegut davant una pantalla, t’has d’anar movent. Per exemple, si ju-gues a tennis has de fer el moviment de moure el braç. Penso que és unamica absurd. Si vols jugar a tennis, és millor que hi juguis de veritat.Montse: Ara mateix, l’ús dels videojocs és un dels aspectes que méspreocupa a les famílies. En aquest nou curs 2007-2008, tenim previstfer unes xerrades de formació de pares i mares per prevenir hàbits ad-dictius en aparells com el mòbil, els videojocs o els xats.

>> Gerard, Ariadna, Maria i Xènia, alumnes de 6è del CEIP Les Corts.Gerard: A mi els meus pares només m’hi deixen jugar els caps de set-mana. Moltes vegades també hi jugo amb el meu pare, però he dedir-te que en sap menys i que li costa molt aprendre a jugar-hi. Ariadna: És curiós perquè a mi m’agraden els videojocs, però a vega-des m’oblido que els tinc. Potser és el costum. Maria: A mi m’hi deixen jugar uns 30 minuts cada dia. El que faig sem-pre, però, es preguntar abans als meus pares. Com també són ells els quedecideixen quins jocs em compren. Una vegada els en vaig demanar unque em van dir que no perquè hi havia molta violència. Xènia: Moltes vegades juguem jo i el meu germà junts. És molt mésdivertit. Fem partits de futbol i ens ho passem molt bé.

>> Lluís, Nil, Javier i Kalkidan, alumnes de 5è del CEIP Les Corts.Lluís: A mi m’agraden els videojocs, però el que no vull és convertir-ho en un vici. Els meus pares em van posar un límit de temps per ju-gar. Uns 30 o 45 minuts cada vegada que hi jugo. Em sembla molt béper evitar convertir-ho en una addició. Nil: Jo hi jugo a tot arreu. A casa ho faig davant el televisor i, quanmarxo, tinc la consola portàtil, que em permet jugar a tot arreu. A ve-gades, estic més de quatre hores jugant i no m’avorreixo perquè vaigprovant diferents jocs. Javier: Tots els videojocs els venen amb la informació de per quinesedats són, si hi ha violència o sexe, si es diuen «paraulotes», etc. Kalkidan: Jo no en tinc de videojocs. I no és perquè no pugui, és per-què no m’agraden. Tots els amics i amigues hi juguen, i per això séque sóc una mica l’excepció que confirma la regla.

>> Guille i Gemma, alumnes de 4t, i Óscar, Víctor, Oriol i Miguel,alumnes de 3r del CEIP Les Corts.Guille: Hi jugo els camps de setmana i quan no tinc deures. I la veritat,m’agraden els videojocs, però prefereixo anar a jugar amb els amics.

Gemma: Jo només hi jugo quan no tinc deures a l’escola i m’acom-panyen els meus pares. I és curiós, perquè com que la majoria de ve-gades els guanyo, aleshores ells volen repetir.Óscar: Jo, com a molt, hi jugo mitja hora seguida, perquè al final m’a-caba avorrint. Hi jugo amb la meva mare que és mestra i sempre emdiu que no jugui molta estona.Víctor: Quan tinc deures, prefereixo no jugar. Primer perquè no tinctant temps i, després, perquè sé que si després podré jugar, faig elsdeures ràpid i malament. A mi, sempre m’agrada anar a provar els vi-deojocs abans de demanar als meus pares que el comprin. Una de lescoses bones que tenen és que pots aprendre idiomes. Oriol: Prefereixo els videojocs que mirar la televisió. És més avorridai sempre fan el mateix. Per comprar els jocs, moltes vegades dic alsmeus pares que m’ho restin dels meus diners i ells em diuen que nocal. M’insisteixen que si tinc bones notes, em compraran un joc. Miguel: Normalment són els meus pares qui me’ls compren i ja ho fanpensant amb els que són per a la meva edat.

>> Carles, mestre de música, Beatriz, tutora, i Àlex, mestre d’anglèsi informàtica del CEIP Les Corts.Carles: El perill és que els nens i nenes no acabin assimilant aquestsjocs com una experiència de vida. Que pensin que el que hi veuen potser real. Han de veure-ho com un joc més. Però, alhora, poden sermolt valuosos per fer tasques pedagògiques. Són la perfecta combi-nació de divertir-se i aprendre i, per tant, si els dotem de contingutspedagògics poden ser una bona eina. Beatriz: Sóc una addicte als videojocs. Em poso molt nerviosa juganti, per la meva salut, he hagut de guardar-los i no tocar-los. Amb me-sura i controlat per persones adultes, és bo. El que no pot ser és queestiguin tota una tarda jugant. Això fa que no es relacionin amb al-tres nois i noies, i tampoc fan anar la imaginació. Els ve tot donat. Ipot ser bo, com he dit amb mesura de temps, per a la psicomotrici-tat, per al control i la rapidesa mental. Àlex: Quan era més jove, a mi m’agradava jugar als primers jocs d’or-dinador que van sortir. Però aleshores es jugava en unes sales, les sa-les de maquinetes, on anaves amb els amics i et costaven uns diners.Ara es pot jugar des de casa i això fa que el seu ús s’hagi tornat unacosa més individualista. Jo el pitjor que trobo d’aquests jocs és que hiha massa violència i els nens i nenes poden arribar a identificar l’ene-mic del joc en una persona que tenen al seu voltant. e

11OPINEMnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

Fotografies: Jordi Oliver

TERE VIDA Especialista en joc, educació i noves [email protected]

12 A FONS núm. 60 setembre/octubre 2007e

Teresa Estrada

Tere Vida desenvolupa la seva activitat a «Marinva,joc i educació», on crea i gestiona projectes interac-tius i multimèdia per a infants i joves. També és col·la-boradora del Laboratori de Mitjans Interactius de Co-municació Audiovisual de la UB. En aquest article ensfa una aproximació al món dels videojocs i ens con-vida a compartir algunes reflexions i conclusions dela seva experiència.

Sóc d’aquella generació que diuen que va fer les seves primerespasses a la vegada que els videojocs, als anys 70. El meugermà, 3 anys més gran que jo, va demanar a casa la primeraconsola Atari per jugar al PONG, un joc de tennis amb un

entorn gràfic en blanc i negre on es veien dues ratlletes que es podienmoure amb un comandament amb l’objectiu de colpejar la pilotetaque anava a banda i banda de la pantalla.

Més endavant, vàrem tenir el primer ordinador: un Commodore64! Estàvem a l’última. Molts dissabtes anàvem al quiosc de les Ram-bles o al Mercat de Sant Antoni a comprar o intercanviar cintes decasset amb centenars de minijocs. Era emocionant, passàvem tardesdavant de la pantalla jugant i tant el meu germà com jo guardembons records d’aquella època.

A poc a poc el meu interès pels videojocs va desaparèixer i no vaser fins que vaig tornar a l’escola com a mestra, que vaig retrobar-mede nou amb els videojocs. Llavors, havien fet una gran evolució, erenmolt més espectaculars des del punt de vista audiovisual i amb mésopcions d’interactivitat. Com a educadora els veia moltes possibilitats.

Ara sóc a Marinva, una empresa on desenvolupem projectes al vol-tant del joc i l’educació i, en el meu cas, porto a terme projectes vin-culats a la tecnologia com ara els videojocs.

Amb les famílies, els i les mestres i els infants amb els quals treba-llem sovint veig reflectits els anys passats i m’adono que, tot i que latecnologia ha canviat i seguirà canviant, part de la nostra manera dejugar, viure o relacionar-nos, les necessitats han estat sempre les ma-teixes. Em refereixo al desig constant dels infants per jugar, la curio-sitat i l’interès per les coses noves, la necessitat de relacionar-nos ambels altres…

Aquesta forma de veure i valorar els canvis no és comuna a tota laciutadania i sovint es veuen els videojocs i altres usos que fan els in-fants de les tecnologies com un dels «dimonis» de la nostra societat.

Hi ha, per tant, dues visions: les tecnofòbiques enfront d’altres ano-menades tecnofíliques. Tant l’una com l’altra crec que estan manca-des d’esperit crític i constructiu. És necessari contextualizar aquestsnous recursos en el moment actual, d’evolució de la societat digital, itenint molt en compte les noves capacitats de les noves generacionsque ja són «nadius digitals», en la terminologia de Mark Prenski.

EL VALOR DE LES FAMÍLIESEls videojocs són un dels objectes de consum i entreteniment de mésvalor per a molts infants i joves (2.216.000 màquines venudes el2006, amb un augment del 10% respecte a les vendes del 2005, se-gons ADESE). Ocupen les millors posicions en el rànquing de la cartaals Reis i per Nadal, i cada vegada els demanen nens i nenes més pe-tits. Aquest fet preocupa especialment aels pares i mares, que veuenque els seus fills i filles comencen a perdre l’interès per les joguines desempre i tenen el temor que no seran capaços de controlar els poders«addictius» dels videojocs. D’alguna manera expressen que volen es-tirar una mica el temps d’una decisió futura que ja valoren com a con-flictiva, i amb la por de no poder-la controlar.

Curiosament, aquesta situació és força comuna tant en pares i ma-res que desconeixen el món dels videojocs o que no hi han jugat mai,com en d’altres que en són aficionats.

Els primers mostren els temors propis vers allò que és desconegut.Els segons traslladen als seus fills o filles la seva experiència de joc, enla qual han tingut o tenen sensacions i emocions intenses, la qual cosafa que valorin els videojocs com a massa «poderosos».

Aquestes i altres raons generen, en moltes famílies, una certa sensa-ció d’incapacitat per decidir. Imposen regles que poden dur a conduc-tes prohibitives sense raonaments o que poden ser massa bel·ligerants.

És per això que sovint la meva tasca mira de reforçar la capacitat i laresponsabilitat de les persones adultes per acompanyar els infants enaquestes noves formes de jugar, convidant-los a participar-hi de formesben diverses. Des de la tria i la compra, el joc compartit, el diàleg…

«GAMERS» DE 0 A 18 ANYSUna forma de treballar una actitud crítica vers els videojocs és veurecom juguen i què ens diuen els jugadors i jugadores. El joc ha estatsempre una excel·lent eina d’observació, com una fotografia que cap-tura i mostra una part de la realitat. Potser mirant els videojocs desd’aquest punt de vista descobrirem altres aspectes on posar la nostraatenció o preocupació.

Quan els nens i nenes juguen amb videojocs, volen passar-hi molta es-tona i, fins i tot, deixen de fer altres coses per jugar-hi (sobretot aquellesque no els agraden, més o menys el que ens passa als adults en altres

13A FONSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

PODEN EDUCAR ELS VIDEOJOCS?

«S’hauria de reforçar la responsabilitat de

les persones adultes per acompanyar els

infants en les noves formes de jugar.»

activitats de lleure). Per altra banda, en els videojocs el jugador o juga-dora és protagonista, esdevé una activitat menys passiva respecte a d’al-tres i són una magnífica oportunitat per expressar emocions i sentiments.

Hi ha jocs de tota mena però especialment agraden els jocs d’aven-tura i acció. Darrerament tenen força èxit aquells que inclouen opcionsde multijugador o joc en xarxa perquè, com diuen la major part delsinfants, «jugar sol és divertit però fer-ho amb altres encara és millor».

Sovint les temàtiques no són el més important. Es valora la quanti-tat d’hores de joc, la capacitat que tenen per divertir i emocionar…, imolts reconeixen que amb els videojocs aprenen i desenvolupen mol-tes habilitats.

Per als més joves, els videojocs són més que un entreteniment. For-men part de la seva cultura, com a símbol d’allò que els és propi i queels diferencia del món dels adults. Esdevenen, doncs, una excusa pera la interacció social (Gil, Feliu, Ribero, Patricia, 2003). Caldria pre-guntar-nos, doncs, no tan sols a què juguen sinó per què juguen.

Cal, aleshores, valorar la seva opinió davant d’alguns tòpics entorna l’ús que els menors fan dels videojocs. Cal ser respectuosos amb allòque potser no ens interessa com a adults, però que forma part de laseva cultura i, sobretot, no pensar que la seva expertesa és garantiaque en faran un ús responsable. Encara no són adults.

Com a persones en desenvolupament són sensibles a la influènciadels valors i continguts que es transmeten, estan aprenent a gestionarel seu propi temps i les seves pròpies emocions, i és necessari que tin-guin l’oportunitat de viure experiències diverses i enriquidores.

L’ESCOLA EN JOCDes d’un bon començament les escoles han reconegut el valor edu-catiu de les tecnologies pel seu component motivador en l’alumnat,les possibilitats didàctiques que ofereixen els nous llenguatges multi-mèdia, i per la voluntat d’alfabetitzar les noves generacions en les no-ves «competències digitals».

Tanmateix, per diverses raons i també a partir d’alguns prejudicis, elsvideojocs no han estat prou ben considerats per la comunitat educativa.En una de les darreres sessions de formació realitzada en el marc d’unaEscola d’Estiu, extrèiem les següents característiques que, segons el grupde mestres participants, ha de tenir un videojoc per ser un bon recurseducatiu: que sigui divertit, que permeti el treball de continguts curricu-lars, que es pugui adaptar a les característiques de l’alumnat i que plan-tegi dinàmiques que permetin el treball en grup i a l’aula.Tot i que s’han desenvolupat productes molt interessants, a la majorpart de videojocs adreçats al món escolar els manca allò que és propid’un videojoc i que el fa especialment valuós des del punt de vistaeducatiu: la diversió.

Darrerament, però, ha sorgit una nova categoria de videojocsorientats al món de l’educació o, si més no, amb l’objectiu de poten-ciar certs aprenentatges. Es tracta del videojocs anomenats SeriousGames. Suposo que dir-ho en anglès o fer servir la paraula serious elsposiciona millor dins d’alguns àmbits que encara es mostren reticentsa acceptar que allò que és divertit també pot ser educatiu.

De totes maneres, sembla que de nou a l’escola tenim una novaoportunitat (si més no pel que fa als continguts, deixo a banda altresnecessitats com la infraestructura tecnològica, la formació del profes-sorat), per poder fer servir els videojocs a les aules.

EL MÓN DE LA INDÚSTRIAActualment la indústria dels videojocs es posiciona per davant d’altresformes d’oci com ara la música i el cinema. Es tracta d’un món molt

competitiu en el qual grans companyies lluiten per un mateix mercatde consum amb campanyes de publicitat que posen l’èmfasi en elselements més sensacionalistes i transgressors dels productes.

D’altra banda, són pocs els videojocs que destaquen per oferir no-ves temàtiques o dinàmiques de joc, o que s’orientin a un perfil d’u-suari fora de l’estàndard (4 de cada 10 jugadors tenen entre 20 i 34anys, segons l’Estudio de Hábitos y Usos de los Videojuegos, Adese2006). Els avenços i novetats en l’àmbit més audiovisual i efectistasembla que no acompanya la creativitat narrativa o propostes queofereixin noves formes de jugar i interactuar.

Darrerament, però, hem pogut veure com la indústria està obrintnoves línies de producte. Es desenvolupen productes orientats a unjugador més «casual», on jugar amb videojocs és una activitat mésd’entreteniment, apta per a totes les edats. Exemples d’aquesta novalínia són Brain Training, Sing Star, Guitar Hero…

Veure el plaer i la satisfacció dels nens i nenes quan juguen, o fins itot mirant enrere, en la meva pròpia infància, no puc deixar de veureel paper fonamental que té el joc a la nostra vida i com, cada gene-ració, busca en el seu entorn la forma de donar resposta a aquesta ne-cessitat. Jugar amb videojocs pot complementar i enriquir el joc delsinfants i també dels adults.

Les noves tecnologies ens obren noves oportunitats per aprendre,relacionar-nos i divertir-nos que cal mirar des d’una nova perspectivai des d’una visió crítica. e

14 A FONS núm. 60 setembre/octubre 2007e

BibliografiaGIL, Adriana; FELIU, Joel; RIVERO, Isabel; GIL, Eva Patrícia: ¿Nue-vas tecnologías de la información y la comunicación o nuevas tec-nologías de relación? Niños, jóvenes y cultura digital. UOC, 2003.

PRENSKY, Marc: Digital Natives, Digital Immigrants. On the Ho-rizon (NCB University Press, Vol. 9 No. 5, October 2001).

Qui posa les regles del joc. (Col·lecció Quaderns del ProjecteEducatiu de Ciutat de Barcelona). Institut d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona, 2006.

2i

www.marinva.eswww.futurelab.org.ukwww.henryjenkins.orgwww.ludology.orgwww.aprendeyjuegaconea.com

Orisinalwww.orisinal.comGameLabwww.gamelab.comFood Forcewww.food-force.comStop Disasterswww.stopdisastersgame.orgDarfur is dyingwww.darfurisdying.com

ENLL@ÇOS D’INTERÈS

JOCS RECOMANATS

L’Associació Catalana d’Escolesde Música (ACEM) és una asso-ciació sense afany de lucre queactualment aglutina 80 escolesde música de tot Catalunya, pre-ocupades per coordinar esforços,intercanviar experiències i ela-borar projectes que beneficiïn laqualitat de l’ensenyament musi-cal. L’ACEM ha arribat ja als 15anys de vida.

L’ACEM no és més que la cristal·litzaciód’una nova manera d’entendre lamúsica, que des d’unes dècades ençàhavien anat posant en pràctica algunes

escoles de música i grups d’ensenyants delnostre país que sentien la necessitat de trencarla rigidesa d’un ensenyament academicista iorientat exclusivament a la professionalització.

Avui, les escoles de música obren les sevesportes a alumnes de totes les edats, ambtota mena d’interessos, i que practiquen di-versos estils musicals. Les escoles de musicavetllen perquè cap alumne no quedi exclòsper raons econòmiques i per donar la res-posta adequada als seus diferents nivells.

Els nostres objectius són:Promoure la creació de noves escoles demúsica.Facilitar els intercanvis entre escoles demúsica que beneficiïn l’ensenyament i pro-jectin les seves tasques.

Vetllar perquè les escoles de música tin-guin un finançament adequat.Coordinar la labor de les escoles de música.Posar a l’abast de tots els estudiants de mú-sica els mecanismes que els permetin formarpart d’un conjunt instrumental i/o vocal dequalitat amb alumnes d’altres centres.Acostar professors i professores als nouscorrents pedagògics.Animar les autoritats educatives a enten-dre els beneficis musicals i socials que re-porten les escoles de música.Proposar a les autoritats educatives les refor-mes estructurals i curriculars convenients.

El nostre camí per aconseguir-ho és animantles entitats municipals perquè impulsin lacreació d’escoles de música en totes les capi-tals de comarca i els municipis de més de10.000 habitants. També elaborem estadísti-ques i difonem les característiques de cadaescola de música per tal que es puguin ferintercanvis de conjunts instrumentals i vocalshomogenis pertinents.

Creiem important, a més, exhortar les au-toritats educatives i traslladar-los les informa-cions oportunes per tal que revisin els siste-mes de finançament de les escoles de música.

A més, creiem molt important el treball enxarxa. Creem grups de treball intercentresque reflexionen sobre les activitats de les es-coles de música i impulsem la creació d’unaxarxa d’orquestres territorials integrades peralumnes de les escoles de música que culminaen l’orquestra de les escoles de música de Ca-talunya com a projecte de tots els associats.

També s’organitzen cursos de formaciópermanent del professorat i col·laborem amb

altres entitats en l’organització de congres-sos i seminaris que aprofundeixin en les nouscorrents pedagògics. I no ens oblidem demantenir converses regulars amb el Depar-tament d’Ensenyament i altres administra-cions, amb l’objectiu que les normes i les ac-tivitats regulars dels centres estiguin cadavegada més a prop.

La nostra associació creu que la músicaforma part d’un patrimoni històric que novolem escatimar a infants i joves, i que caldonar a conèixer el gaudi de fer música, ifer-la en grup.

Hi ha uns aprenentatges socials derivats del’activitat musical, com ara el respecte alscompanys i companyes, el desenvolupamentde l’actitud d’escoltar, el foment d’un com-portament crític davant una societat que ensimposa música arreu o la introducció en eltreball en equip tan necessari avui en la inser-ció laboral, entre d’altres. I per tant, creiemque la ciutadania ha de tenir accés a les einesnecessàries per a la pràctica de les arts.

El 2007 és per a nosaltres un any molt es-pecial, ja que estem celebrant el nostrequinzè aniversari. Per això, estem organit-zant diverses activitats musicals. Algunes jas’han dut a terme, d’altres es faran a partirdel setembre i fins al desembre de 2007. Finsara s’han fet diversos cursos, xerrades i ta-llers de formació. Les activitats s’han realit-zat a diverses escoles municipals de músicaassociades a l’ACEM.

Associació Catalana d’Escoles de Música

e

15ASSOCIACIONSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

ACEMASSOCIACIÓ CATALANA D’ESCOLES DE MÚSICA

www.acem.cat2i

16 PERSONATGES núm. 60 setembre/octubre 2007e

CONVERSA AMB SASKIA SASSEN I ALAIN TOURAINEUE

SCO

LA

I

CIU

TA

TFotografies: Patricia Esteve

Les I Jornades Tècniques del Consellde Coordinació Pedagògica de l’Ins-titut d’Educació de l’Ajuntament deBarcelona va reunir dos conversadorsque aporten entusiasme, reflexió i, perquè no, polèmica. Dues persones co-neixedores de l’escola i de la ciutat,i de les relacions que s’hi es-tableixen. Amb Saskia Sas-sen i Alain Touraine vamtenir una conversa queara volem compartiramb tots vosaltres.

>> Barcelona Educació: Perdoneu si la pri-mera pregunta deixa de banda els formalis-mes. A la societat actual, on hi ha tants can-vis i tan ràpids, quin ha de ser el paper, elsentit, de l’escola? Quina ha de ser la relacióentre escola i ciutat?>> Saskia Sassen: La relació de l’escola ambla ciutat ha anat canviant al llarg de la histò-ria. Avui dia és especialment important. Mol-tes de les problemàtiques actuals de la socie-tat com ara la immigració, la incorporaciódels nouvinguts a les societats d’acollida, elracisme, el medi ambient, la política o el te-rrorisme, es manifesten de forma aguda,concentrada i visible a l’espai de les ciutats.Això vol dir que limitar o restringir la relacióentre ciutat i escola és un error.

Als nens i nenes, quan són petits i no te-nen les assercions pròpies dels adults, se’lspot donar una nova visió d’aquestes proble-màtiques, es poden treure del context de«problema social» i convertir-les en un tren-caclosques. I dic trencaclosques, però nopas per trencar cap «closca»; en aquest cas,s’hi escauria més la paraula anglesa puzzle.En comptes de parlar d’un «problema so-cial», doncs, parlaríem d’un trencaclosques,que és una al·legoria d’aquest «problemasocial». D’aquesta manera deixarien deconsumir descripcions ja fetes i generaríemnous diàlegs.

>> Alain Touraine: Hi estic totalment d’acord,però ho diria amb unes altres paraules. L’es-cola ha de ser un punt de sortida i no d’arri-bada. L’escola ha de ser un espai on els jovesi els menys joves prenguin consciència delsproblemes que no estan dins del quadre ad-ministratiu. En canvi, ara com ara, l’escolacontinua encara transmetent la imatge d’unasocietat molt integrada, i per això crec que ésuna institució que no ha avançat com ho hau-ria d’haver fet. L’escola ha de ser el lloc on elnoi o la noia rebin ajuda per expressar idees,per debatre sobre qualsevol tipus de pro-blema que se’ls hagi plantejat dins de l’escola.En aquest sentit, si parlem de l’àmbit de l’eco-logia, ens trobem amb grans progressos; ésuna temàtica que ja és dins de les escoles.

Dins de les escoles hauríem de parlar ambvisió de futur i no centrant-nos només en elmón tal com és ara. En el nostre món occi-dental, el passat i el futur estan desaparei-xent. Segons algunes idees actuals que estande moda som en un present indefinit. Hemde tornar a una visió del temps en passat,present i futur, i a una visió de l’espai on esparli d’aquí i d’allà. No hi ha cultura possiblesi no hi ha un concepte d’espai i temps. Aixòha desaparegut, la visió comparativa.

També m’agradaria afegir-hi dues coses.En primer lloc, que a l’escola és necessari dis-cutir la relació entre professorat i alumnat, laqual a la majoria d’escoles no és pas bona, jaque és favorable per a l’alumnat, que té elsuport familiar. El professorat, per tant, hau-ria de promocionar una participació més ac-tiva de l’alumnat que arriba d’estructuresmenys favorables, econòmicament i social-ment. I, en segon lloc, que a l’escola té prio-ritat l’aprenentatge del coneixement: d’acord,no vull fer demagògia i dir que no és impor-tant, però aprendre les emocions, la formade parlar o de comunicar, també ha de serprimordial. Podríem dir que s’hauria de recu-perar el vell concepte de «l’escola cívica».L’escola ha de tenir una base més àmplia imés autònoma i, sobretot, l’escola no ha deser un lloc on s’apliquen les decisions que esprenen més amunt, sinó que hi han de sor-gir moltes iniciatives que després haurien derebre l’atenció dels poders polítics, mediàticso econòmics.

>> Barcelona Educació: Parlem, doncs,d’una escola de ciutadania?>> Alain Touraine: Sí, però hem de vigilar,perquè «escola cívica» podria tenir un sen-tit, per a alguns, d’uniformitat. Potser hau-ríem de ser més precisos. Hi ha un muntd’institucions, d’associacions, de xarxes,que tenen pes en la presa de decisions, il’escola, no la veig dins d’aquest grup. Veigl’escola com una part, si em permeten l’ex-pressió confusa, d’una societat civil queacata el que diu la societat política. L’escolahauria de ser un punt de sortida de deman-des i iniciatives, que des de baix anessin capa dalt. Els joves tenen una sensibilitat a l’horade tractar alguns problemes que caldriaaprofitar. Per exemple, a les escoles del meupaís es tracta la sexualitat d’una forma ho-rrorosa, des d’un punt de vista fisiològic,mentre que els joves ho fan amb una gransensibilitat. És tot aquest univers imaginari iafectiu dels més joves el que, a través del’escola, ha d’arribar fins als governants, elsquals, en general, no tenen cap record de laseva infància.

>> Barcelona Educació: Abans dèieu quel’escola ha de mirar el passat, el present i elfutur. Vostè —Alain Touraine— ha dit que«la societat havia perdut el paradís». Fa unamica de por afrontar el futur?>> Alain Touraine: El paradís del futur és elque s’ha pogut perdre. Perquè en el passatalgunes persones diuen que n’hi va haver[somriu]. No es tracta de parlar de paradís od’infern. El que és important és que els jovespuguin pensar quines coses depenen d’ells.Han de tenir la possibilitat de demanar co-ses. Dins del món democràtic, hi ha un muntde coses que no es discuteixen i, a vegades,només es discuteixen limitadament parlantde quantitats, de despesa pública, etc.

>> Barcelona Educació: Per aconseguir quel’escola tingui un paper decisiu, també potcomptar amb l’ajuda de la ciutat i, sobretot,

17PERSONATGESnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

ALAIN TOURAINESociòleg nascut el 1925 a Hermanvi-lle-sur-Mer (França). Actualment ésdirector d’estudis de l’Escola d’Estu-dis Superiors de Ciències Socials deParís. Famós per la creació del terme‘societat post-industrial’, ha estat in-teressat sempre pels moviments so-cials, especialment a Amèrica del Sudi Polònia. El passat 19 de juny, va serinvestit doctor honoris causa per laUniversitat Oberta de Catalunya.

Ha publicat nombrosos llibres, en-tre els quals en destaquem: Críticade la modernidad (Fondo de CulturaEconomica), Igualdad y diversidad:las nuevas tareas de la democracia(Fondo de Cultura Econòmica), Unnuevo paradigma para comprender elmundo de hoy (Paidós).

Podeu consultar tota la seva obra a:http://es.wikipedia.org/wiki/Alain_Touraine

Touraine: «L’escola ha de ser un punt de sortida i no d’arribada. Des de l’escola s’hauria de canviar la societat.»

de la «ciutat educadora», un concepte queaquesta ciutat ha tingut clar des de ja fa al-guns anys.>> Saskia Sassen: La «ciutat educadora» ésun concepte brillant. Recordo que una de lesprimeres vegades que vaig anar a Barcelonavaig conèixer Pasqual Maragall, aleshores al-calde de la ciutat, que em va parlar de la ciu-tat educadora, sobre la qual es va fer ungran congrés. Hi havia trossos de la ciutatdins del congrés i s’hi mostraven no tan solsles coses existents, com poden ser els mu-seus, sinó també tota una sèrie de tecnolo-gies o com funciona el metro. Diria que aixòfins i tot dóna més opcions de coneixementque si els nois i noies estiguessin en unes au-les enmig de la natura. La ciutat dóna unesopcions que no tenen fi.

Una cosa és el que en podríem dir el co-neixement dur; després ja entrem en el queés més confús, com ara el cos social o po-lític. La ciutat és ara mateix un espai de fe-nòmens que només són propis de la ciutat,que són purament urbans. Per exemple, laviolència específicament urbana, que ja noés l’homicidi o el robatori, sinó una violèn-cia que es genera en aquest espai mesclat,mixt, de conflictes, que és la ciutat. Totaixò ho hauríem de tenir en compte per sa-ber quin paper ha de tenir l’escola dins unaciutat.

M’agradaria fer una altra reflexió: estemvivint una època en la qual els aparells for-mals polítics acaparen menys d’allò polític; nola política, sinó d’allò polític. Aleshores, lameva pregunta és: a on se’n va allò polític?On es manifesta? Quins són els canals i elsseus actors? Si algú es pren aquestes pregun-tes seriosament, comprovarà que es mani-festa a l’espai escola, on hi ha joves ambmolta energia i on hi ha tots aquests sistemesque s’imposen des de fora i, per tant, unscontrastos molts forts. I a l’espai ciutat, quetambé conté moltes contradiccions. Allò po-lític es fa llegible en tots dos llocs, mentre queen altres situacions, tot i que hi està present,és menys llegible, perquè és més ambigu imés subtil. L’espai escola, en realitat, no és un

espai gaire subtil, oi? I l’espai ciutat tampocno és tan subtil.

A les ciutats es donen un gran nombre demanifestacions polítiques —especialment a lesciutats globals, on hi ha una barreja enorme decultures i de gent—; en cap altre espai es pottrobar tanta varietat. I a Barcelona, encara quel’arribada massiva d’immigració s’ha produïten els últims anys i és, en part, un fenomennou, veiem aquestes trobades entre culturesdiferents i actors diversos. A l’hora d’utilitzarels instruments teòrics que tenim per descobriraquestes trobades, fàcilment hi trobem unamena silenci, com si no passés res. Però hi pas-sen moltes coses. Quan penso en l’espai ciu-tat, veig una varietat enorme de manifesta-cions, de problemàtiques, a vegades moltdifícils de captar. És a l’espai ciutat —i, pertant, a l’espai escola— on es pot començar aexplorar, on es pot començar a fer etnografiasense ser etnògraf. >> Alain Touraine: M’agradaria parlar del casde les noies musulmanes, que vaig poder es-tudiar a França en els últims anys. El que vaigobservar és que una gran majoria d’aquestesnoies, en una ciutat occidental, tracten de te-nir una actitud que jo anomeno de doble am-bivalència. Els preguntes: «França?», i et res-ponen: «Sí». Els preguntes: «Discriminació?»,i et responen: «No». És a dir, estan construintun univers més complex.

Com deia la Saskia, en el moment actual, lapolítica és una part —i no pas la millor— d’a-llò polític. I, com he dit abans, l’escola no hade ser el lloc al qual arriben les decisions; ha deser el lloc des del qual surtin demandes, idees,etc. Tenim ja alguns casos de parlaments dejoves a les escoles a diferents països.

I ara voldria parlar del professorat. Els mes-tres haurien d’aprendre a escoltar, no sola-ment per aprendre, sinó per ser capaços departicipar de forma activa en un debat i aju-dar que les coses es transformin. L’escola, en-cara, és vista com una institució, i es parla dela socialització, cosa que no m’agrada gens,perquè no es tracta de convertir elements na-turals, per dir-ho d’una manera, en membresd’una societat. A partir de l’escola, s’hauriade transformar la societat. És veritat que totel que hi ha a l’esperit dels joves no es pottransformar, però cal fer un esforç perquè desd’ells i elles surti una font d’iniciatives quedesprés ja seran discutides. L’escola ha de ser,bàsicament, democràtica, en el sentit que hiha elements que arriben des de baix i queafegiran complexitat i disminuiran el nivell decontrol per part de la vida pública.>> Saskia Sassen: A les escoles de secundà-ria de Manhattan, a Nova York, o de Londresl’alumnat experimenta, sense pensar-hi, amb

qualsevol cosa que genera nous formats, so-bretot en el món del disseny. Tenim un exem-ple de com l’escola entra a la societat i decom aleshores apareixen els barracudes, quebusquen el profit econòmic. En canvi, en elmón de la política tot està molt més burocra-titzat, hi ha moltes més mediacions, i costamolt més reconèixer tot el potencial que hiha dins de l’escola. Hauríem d’aconseguirtreure profit de l’escola, i que no tot fos perals qui busquen un rendiment econòmic.>> Alain Touraine: A l’escola, els joves hand’aprendre a ser adults. També, a través deles escoles, els adults haurien d’aprendre quèés ser jove i què és viure en un país on la jo-ventut té tantes iniciatives, bones i dolentes.

>> Barcelona Educació: Efectivament, elsadolescents poden arribar a ser molt crea-tius amb les noves tecnologies. Però tambés’hauria d’aconseguir que aquests novestecnologies estiguessin a l’abast de tothom.>> Saskia Sassen: Aquesta pregunta em vaperfecta per parlar de l’espai escola i les no-ves tecnologies. Es va fer un experiment alsEstats Units, les interpretacions del qual lesdeixo a vostès, amb dues escoles públiques,una en un barri de gent amb pocs recursoseconòmics i l’altra en una zona de gent rica—i ja saben que als Estats Units el lloc onestà situada una escola és una diferència quemarca molt: escola rica és allà una descripcióobjectiva. L’alumnat de secundària dels doscentres disposaven d’un ordinador cadascú itenien tots més o menys les mateixes com-petències amb l’ordinador. Cada escola teniael seu alumnat tot junt en una sala. Doncsbé, els de l’escola «pobra» es van dedicar aentrar als seus xats, a jugar i, per dir-ho d’al-guna manera, a perdre el temps. Els de l’es-cola «rica» de seguida van crear una xarxaentre tots ells; d’alguna manera, estaven for-mant capital social, i ho feien perquè valora-

ven els seus companys «rics». En canvi, al’escola «pobra» la novetat era tenir accésdurant molt temps a un ordinador i explorarla xarxa. Les interpretacions d’aquest experi-ment poden ser molt diverses i s’hi ha creat

18 PERSONATGES núm. 60 setembre/octubre 2007e

Sassen: «La ciutat educadoradóna més opcions de coneixement que unes aules situades enmig de la natura.»

Touraine: «S’hauria de recuperar el concepte de“l’escola cívica”.L’escola ha de tenir una base més àmplia i més autònoma.»

al voltant un debat enorme, però indica finsa quin punt les noves tecnologies poden serneutrals i que tot depèn de l’ús que en fem.>> Alain Touraine: Parlant de comparacions:a França s’han comparat escoles del mateixnivell social, però amb unes relacions entrealumnat i professorat molt diferents, i s’havist que les relacions entre alumnat i profes-sorat marquen més en el rendiment que elnivell social. Podríem dir que del resultat fi-nal un terç està determinat per l’origen sociali els altres dos terços estan marcats pel quepassa dins l’escola. Això em sembla que és

important de destacar, ja que a vegades elprofessorat s’excusa amb altres causes quesón de fora de l’escola. El professorat és res-ponsable, en gran part i en sentit positiu onegatiu, de les oportunitats que després tin-dran els joves. La relació entre professorat ialumnat és essencial. Si abans l’escola era unvehicle de transmissió de coneixement, araés un vehicle de comunicació, i això vol dirque, si hi ha comunicació entre alumnat iprofessorat, els nois i noies aprenen a comu-nicar-se i a ser capaços de desxifrar qualse-vol tipus d’informació.

>> Barcelona Educació: Crec que entre elsadolescents i joves que van participar als al-darulls als suburbis de París ara fa un any,n’hi havia que deien que els seus màximsenemics eren la policia i els professors...>> Alain Touraine: Doncs sí. Parlant amb und’aquests nois, em va dir que odiava els pro-fessors i els treballadors socials. I per què?Doncs em va contestar que perquè eren elsestaments que el volien incorporar en unasocietat desintegrada. No està malamentcom a anàlisi realitzada per un jove que sesent marginat de la societat.>> Saskia Sassen: És com si la pròpia comple-xitat de la ciutat afavorís que aquest noi fosun bon sociòleg. I aquí podem trobar una re-lació crítica entre l’espai-ciutat i l’espai-escola. >> Alain Touraine: Tornant a recordar elgrup de treball que vaig fer amb dones mu-sulmanes: una d’elles, d’uns trenta anys, vacomentar una vegada en una discussió: «Perprimera vegada he utilitzat la paraula “jo”.No he citat l’islam, ni la religió per argumen-tar els meus pensaments». D’alguna maneraella se sentia autònoma i responsable delsseus actes i pensaments. Això ho explicoperquè no tinc la impressió que les nostresescoles tinguin, ara com ara, com a funcióprincipal ajudar els joves que diguin «jo». Di-ran «ells», «nosaltres», però no pas «jo». >> Saskia Sassen: I aconseguir aquest indivi-dualisme a les escoles franceses, quan to-thom llegeix el mateix llibre a la mateixahora, seria tot un desafiament... [somriu].>> Alain Touraine: Pensa que posava coma exemple una dona musulmana. I aquestes

dones són musulmanes com jo sóc catòlicd’un país catòlic. També són ciutadanesfranceses, parlen francès, van a l’escolafrancesa. Tenen la necessitat de buscar ma-neres de combinar les coses, no solamentde passar d’un món islàmic a un món occi-dental. El problema és com combinaraquests dos mons, amb un preu molt alt ipatiments, i saber trobar capacitats per po-der tenir iniciatives. Hem observat, perexemple, que les dones musulmanes quevolen conservar el vel volen estudiar medi-cina, arquitectura o ciència. Són dones mo-dernitzants.>> Saskia Sassen: Hi estic totalment d’a-cord. Hi ha cultures —i, possiblement, lamusulmana és una d’elles— on la llenguaparlada, pel que fa a qui diu què, està moltdefinida i pot ocultar altres variants. I crecque en la cultura musulmana el «jo» és unacosa de domini masculí. Això em fa pensaren un estudi que vam fer amb dones llatinesemigrades a Nova York de classe treballa-dora, casades i amb fills o filles. Els homes,en aquestes cases, hi perden molt: perdenespai públic perquè estan molt lligats a unafeina de moltes hores i a més no existeix elbar de la cantonada o la placeta del costat,i el que fan és convertir-se en un subjectefemení domèstic —i utilitzo aquestes parau-les perquè m’entengueu. Les dones tambétenen una feina, i si els preguntes per quètreballen, et diuen que per ser una bonamare i una bona esposa, tot amb un llen-guatge de família tradicional. La diferènciaés en el fet que ells volen tornar al seu paísd’origen, però les dones, no. O sigui, quemalgrat que les dones mantenen un discursmolt tradicional en els seus rols, tenen duespràctiques que les allunyen de tot això.D’una banda, hi ha el consum: mitjançant lacompra de la nevera més gran, de l’electro-domèstic més modern, estan establint-se enun lloc nou. D’altra banda, són elles les quees mouen i dominen els serveis locals, comla salut, l’educació o la policia; elles es tor-nen l’actor públic. Són noves modalitatsque, segurament, a les escoles també esdeuen veure.>> Alain Touraine: Aquests canvis, crec quees poden veure a tot arreu. Recordo ara ungrup de «sense papers» de Mali que es vatancar en una església a França: era ungrup de dones el que feina les negociacionsamb la policia, fins i tot es feien dir «lessense papers», en femení. I és que els ho-mes, és veritat, segueixen conservant algu-nes coses, com el poder, els diners o les ar-mes, però les dones s’han apoderat de laparaula. e

19PERSONATGESnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

Sassen: «Les dones es tornen l’actor públic de les ciutats i,segurament, a les escolestambé es veurà.»

SASKIA SASSENNascuda el 1949 a la Haia (Ho-landa), va ser, durant molt anys, es-pecialista en plantejament urbà a laUniversitat de Columbia a NovaYork. Actualment és especialista enassumptes urbans, professora de So-ciologia a la Universitat de Chicagoi professora invitada a la LondonSchool of Economics.

El seu gran reconeixement va arri-bar després de publicar La CiudadGlobal (Eudeba, 1991), llibre reedi-tat i revisat el 2001. També és autorad’un projecte sobre la ciutat i elmedi ambient, per al qual ha desple-gat una xarxa d’investigadors i acti-vistes de més de 30 països: «Ency-clopedia of Life Support Systems(EOLSS)», desenvolupat sota l’aus-pici de la UNESCO.

Podeu consultar tota la seva obra a:http://sociology.uchicago.edu/faculty/sassen.html

El projecte de sensibilització ConsultaJustícia Global (CJG) va néixer l’any2003 impulsat per la Fundació Cata-lunya Segle XXI, la Fundació Alfons

Comín, la Fundación Alternativas, el CTD il’Institut Esquerra XXI. La primera tasca vaser l’elaboració i l’edició d’un qüestionarid’onze preguntes amb el nom «ConsultaJustícia Global», del qual el projecte en elseu conjunt pren el nom. Aquest qüestiona-ri, al qual s’accedeix des de www.justiciaglo-bal.org, es pot respondre on-line.

L’any 2004 les cinc entitats van organitzarconjuntament el diàleg «Com fer justa laglobalització», dins dels Diàlegs del FòrumUniversal de les Cultures 2004, per acostar aldebat públic tant les aportacions dels econo-mistes i teòrics crítics amb l’actual model de

globalització com les propostes dels movi-ments socials d’arreu del món que es trobenen el procés del Fòrum Social Mundial dePorto Alegre. Ambdues fonts de coneixe-ment han estat des de l’inici la gènesi delscontinguts del projecte CJG.

Al desembre de 2005, el projecte es vavincular a la difusió dels Objectius de Desen-volupament del Mil·lenni (ODM) de NacionsUnides, i es va realitzar i editar un documen-tal (en format DVD) que recull entrevistesamb especialistes en diferents àmbits de laglobalització econòmica. El projecte es vaobrir als joves amb el desenvolupament derecursos pedagògics pensats per a 3r i 4td’ESO i batxillerat adaptats al currículum es-colar, que es duen a terme en tallers partici-patius, en els quals els joves poden aprendredes d’una òptica que els impliqui en el pro-cés d’aprenentatge com a actors centrals.

Els recursos a què ens referim són el Joc dela Consulta i el DVD-Fòrum. Fa un parelld’anys que es va iniciar l’activitat dels tallers,però ha estat durant el primer semestre d’en-guany quan els tallers han experimentat unfort creixement. En aquests sis mesos, s’hanrealitzat 117 tallers, hem arribat a 26 pobla-cions de les 4 províncies de Catalunya, hi han

participat 2.918 alumnes i s’han fet tallers a36 centres educatius, públics i privats.

La Consulta Justícia Global ofereix, amb di-versos recursos pedagògics, un coneixementcrític de l’economia global actual, per tal queels ciutadans i les ciutadanes sàpiguen que,en el món d’avui, hi ha uns quants països quees beneficien àmpliament de la globalitzacióeconòmica, els països del Nord, mentre quela majoria de països del món, els països delSud, estan sent molt perjudicats per l’actualmodel econòmic global.

Això és així perquè els mecanismes que re-geixen en l’economia global, «les regles deljoc», han estat definides pels països rics ex-clusivament en benefici propi. Per tant, laclau per fer de la globalització un model justper a tothom està en mans dels governs delNord, i pensem que la ciutadania d’aquestspaïsos té la responsabilitat de pressionar elsseus governs perquè «un altre món sigui

CONSULTA

JUSTÍCIA

GLOBALDesenvolupar recursos pedagògics per difondre un coneixement crí-tic de la globalització i impulsar un compromís dels ciutadans i ciuta-danes per fer que la globalització sigui socialment, econòmicament imediambientalment justa: aquests són els objectius dels recursoseducatius que ofereix Consulta Justícia Global.

SENSIBILITZAR PERQUÈ UN ALTRE MÓN SIGUI POSSIBLE

«S’ofereix, amb diversos

recursos pedagògics, un

ampli coneixement crític de

l’economia global actual.»

20 RECURSOS núm. 60 setembre/octubre 2007e

possible». Els continguts de la CJG giren en-torn de tres eixos: la globalització i els mer-cats financers mundials, el comerç per aldesenvolupament i l’eradicació de la po-bresa. A partir d’aquests eixos s’organitzenel conjunt de continguts de les diferents ac-tivitats.>> Els tallers. Per a la realització dels tallersals centres educatius comptem amb unequip de cinc responsables de taller que esdesplacen als centres. >> El joc de la consulta. El Joc de la Consultaés un recurs dissenyat l’any 2005 per lespersones responsables del projecte CJG queen forma de joc reprodueix les relacions queactualment hi ha entre els països del Nord iels països del Sud. El taller té una durada mí-nima d’una hora i mitja i es juga amb untauler. Hi participen dos equips: l’equip delspaïsos del Nord i l’equip dels països del Sud,cadascun format com a màxim per sis o setalumnes. Amb daus, fitxes, diners ficticis iuns materials de suport es recorre el tauler, ien caure en determinades caselles s’han dellegir unes targetes en les quals hi ha unabreu explicació d’un aspecte de la globalit-zació econòmica i una acció a realitzar, queexemplifica les relacions entre el Nord i elSud, com, per exemple, que el Sud pagui alNord quatre milions de dòlars en conceptede deute extern. Al final del joc hi ha un de-bat perquè l’alumnat pugui expressar les se-ves opinions, dubtes i idees. >> El DVD-Fòrum. El taller del DVD-Fòrumté una durada mínima d’una hora i els grups

han d’estar formats per sis alumnes com amínim i per trenta com a màxim. A la pri-mera part es projecta un dels tres capítols deldocumental de la CJG triat pel professor, devint-i-cinc minuts. Després s’obre un debat(trenta minuts) amb tot l’alumnat, en el qualel responsable del taller tracta d’aclarir elsaspectes del documental que no s’han entès,com també dinamitzar el debat perquè elsalumnes expressin les seves opinions, dub-tes, idees i preocupacions. >> El qüestionari de la consulta. El qüestio-nari ha estat l’instrument central de la CJG iés un complement teòric per a totes les acti-vitats. El taller del qüestionari realitzat finsara consisteix a respondre les preguntes pergrups de coherència temàtica (dues o trespreguntes en un torn) i fer un debat sobreels aspectes que es plantegen. Per a cadauna de les onze preguntes hi ha diversespossibles respostes (entre sis i vuit). El debatintermitent permet anar aclarint les qües-tions que es plantegen a les preguntes aixícom aprofundir les opcions que aquestesplantegen.

Al final de tots els tallers es reserven cincminuts perquè l’alumnat respongui un breuqüestionari d’avaluació qualitatiu, per podersaber què pensen de la globalització. Tambées passa un breu qüestionari al professoratper fer una avaluació més tècnica de l’activi-tat. Amb totes les avaluacions al final delcurs s’elabora un informe que tracta de re-flectir quines són les actituds dels joves versla globalització. Hi ha en projecte editar l’in-forme i fer-lo arribar als centres que haginparticipat en els tallers.

Actualment està en procés d’elaboracióuna gran exposició sobre la globalitzacióeconòmica que inicialment es preveu inau-gurar al maig del 2008 a Barcelona. Una deles opcions que s’inclouran serà la possibilitatque els alumnes d’arreu de Catalunya pu-guin tenir temps reservat entre setmana perpoder veure l’exposició.

Actualment el projecte CJG l’impulsen laFundació Fòrum Universal de les Cultures, laFundació Alfons Comín i la Fundació Cata-lunya Segle XXI. Aquest nou curs, l’entitatque gestionarà el projecte serà la FundacióAlfons Comín.

Pere ComínCoordinador de la Consulta Justícia Global

e

www.fdacomin.com

[email protected]

«Els continguts giren entorn

de la globalització, el comerç

per al desenvolupament i

l’eradicació de la pobresa.»

21RECURSOSnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

Dani Ras

En l’actual fase d’expansió de ser-veis i d’oferta d’activitat pública,l’Ateneu Barcelonès ha assumit lanecessitat de començar a explicarals més joves què és aquesta ins-titució amb 150 anys d’història iquina funció pot arribar a tenir. Ésper això que ha iniciat una am-pliació de les seves propostes pe-dagògiques dirigides als nois inoies de la nostra ciutat.

Els prop de cent cinquanta anys devida de l’Ateneu Barcelonès han tin-gut com a eix comú la voluntat depromoure el coneixement i divulgar

les més diverses expressions culturals i artís-tiques de Catalunya i molt especialment deBarcelona. Les sales de la nostra seu al carrerde la Canuda han esdevingut altaveu delsdebats més prolífics en els camps cultural,social, econòmic i polític, i és difícil trobar

cognoms rellevants en qualsevol disciplinadel coneixement en el nostre àmbit nacionalque no hagin tingut en algun moment oaltre algun lligam o relació estreta amb l’en-titat.

Avui, encara, l’Ateneu vol ser al mateixtemps plataforma de discussió dels temesque afecten el nostre entorn i espai de reu-nió i sociabilitat, cultivant per la via pràcticaels valors democràtics i de la pluralitat.

Però és evident que les circumstàncies socialsactuals i els mecanismes de difusió i comuni-cació cultural tenen molt poc a veure amb elsde fa cent anys o, fins i tot, amb els de vintanys enrere. Per això, l’Ateneu Barcelonès estroba immers en un procés de modernitzaciói actualització dels seus recursos, amb la claraintenció de mantenir vius els seus objectius tra-dicionals, al mateix temps que s’adapta alstemps que corren.

En aquest context, hi ha dos elements fo-namentals de modernització: la reforma de laBiblioteca, probablement la més important deCatalunya en la seva naturalesa, i la incorpo-ració de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a eines de gestió interna, dedifusió cap a l’exterior i de prestació de serveisals seus usuaris. Actualment, hi ha en marxamúltiples inversions per aconseguir que l’Ate-neu arribi a tenir la biblioteca antiga més mo-derna de Catalunya i per dotar tecnològica-ment els seus principals serveis i mecanismesde gestió, de manera que socis i personesusuàries tinguin al seu abast instruments tec-nològics d’última generació.

Però tot aquest esforç segurament resulta-ria insuficient o incomplet si l’Ateneu no feshonor a una de les raons fonamentals de serde les entitats ateneistes, ja siguin d’origenpopular i obrer o d’origen més marcadamentburgès i en relació amb les elits econòmiquesi intel·lectuals, com és el cas de l’Ateneu Bar-celonès. I és que difícilment es pot entendre elpaper d’un ateneu si no es parla de formació,d’educació, de divulgació, de pedagogia.

OFERTES FORMATIVESL’entitat, concebuda en bona mesura com ainstrument de la societat civil per a la seva au-toformació i per donar resposta a inquietuds

22 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 60 setembre/octubre 2007e

150 ANYS DE PEDAGOGIAL’ATENEU BARCELONÈS AMPLIA LES SEVES PROPOSTES EDUCATIVES

artístiques i intel·lectuals del tipus més divers,ha generat sempre, i gairebé sense interrupció(fins i tot en els moments més foscos del règimfranquista), ofertes formatives d’un interèsmolt alt i propostes educatives que en moltscasos han resultat innovadores.

L’Ateneu va acollir estudis universitarisquan aquesta oferta era vetada per l’Estat, vaser pioner en l’ensenyament informal del ca-talà, va impartir cursos amb cicles de confe-rències de les disciplines més diverses, des del’arquitectura fins a la gastronomia, passantper l’economia, la història i, evidentment, laliteratura. Durant molts anys l’entitat ha estatporta d’entrada de la intel·lectualitat europeai un espai privilegiat de discussió de novespropostes teòriques, de projectes innovadorso de discussions estratègiques per al país.

Si fem una ullada ràpida a l’agenda actuald’activitats de l’Ateneu, podem comprovaramb tota facilitat que l’amplitud d’interessosfa gairebé impossible que algú no hi trobi al-guna activitat o servei que li faci gràcia o queel motivi. Deu seccions temàtiques (història,filosofia, ciències, literatura, arts plàstiques,economia, estudis socials i polítics, cinema,música i escacs) garanteixen que cap contin-gut essencial en el debat intel·lectual d’avuiquedi al marge de la nostra entitat, i la inten-sitat de la programació (entre dos i tres actesdiaris) evidencia que el nivell d’activitat i decirculació de persones i idees és altíssim.

ESCOLA D’ESCRIPTURAA tot plegat hi contribueix d’una manera bri-llant l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barce-lonès, que ja compta amb nou cursos acadè-mics de vida i que ha protagonitzat unarenovació espectacular a partir del curs2005-2006. Durant el curs acadèmic actualhauran passat prop d’un miler d’alumnes perl’escola, acollits per alguna de les múltiplesofertes formatives que gestiona.

Però la nostra vinculació amb el món de l’e-ducació no s’acaba aquí. En la fase actuald’expansió de serveis i d’oferta d’activitat pú-blica de l’Ateneu, és fonamental la comunica-ció i l’explicació i promoció dels seus objectiusestatutaris a través de propostes d’activitats iformatives ben concretes. És a dir, hi ha una

clara voluntat d’obertura i d’explicació del’entitat. En aquest context, s’ha assumit lanecessitat de començar a explicar als més jo-ves què és i quina funció pot arribar a teniruna institució com la nostra. En la mesura quetreballem per la promoció de valors democrà-tics i de la pluralitat, podem actuar com a ins-trument pedagògic pràctic per a l’educació enel civisme, en la participació i el gust per l’ad-quisició i difusió de coneixements.

Per aquesta raó, durant l’any 2006 s’ha ini-ciat un projecte que, tot i que encara no s’hadesenvolupat plenament, ja ha començat acaminar. Es tracta d’oferir per primera vegadaactivitats pedagògiques adreçades a joves es-tudiants d’ensenyament secundari. L’objectiués doble: d’una banda, ens interessa mostrari difondre l’entitat com a exemple de plurali-tat i de participació, incidint en la idea quedes de la societat civil s’ha de poder opinaren veu alta i influir a través del diàleg en lesdecisions que afecten la col·lectivitat; i d’altrabanda, volem estimular entre els joves el gustper la lectura fent pedagogia sobre els instru-ments que tenen al seu abast per fer-ho. Il’Ateneu disposa sobradament de dos instru-ments fonamentals: la biblioteca i una ofertaliterària d’alta qualitat.

Durant 2006 hem creat, amb el patrocini del’empresa Contratas y Obras, el joc informàticEl misteri d’Aleks Andhrea. Es tracta d’ensen-yar als joves adolescents a usar una bibliotecaa través de les eines tecnològiques, és a dir,fent recerques bibliogràfiques a través del ca-tàleg informatitzat, tot aprenent a treure’n elmàxim suc possible. Per fer-ho, hem ideat unahistòria atractiva, que mescla continguts histò-rics i culturals amb elements lúdics, expressatsa través de l’estètica còmic.

La segona proposta consisteix en unessessions musicals pedagògiques en les qualsel grup Túrnez & Sesé interpreta temes mu-sicals de la tradició popular i poemes musi-cats d’algun dels poetes més rellevants de lanostra literatura.

Pep MontesGerent de l’Ateneu Barcelonès

e

23BARCELONA A L’ESCOLAnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

LES ACTIVITATS

>> EDUCACIÓ INFANTIL• (0-3 anys)

Musiquem els teus versos

>> EDUCACIÓ PRIMÀRIA• Cicle inicial (6-8 anys)

Descobrir la poesia• Cicle mitjà (8-10 anys)

Descobrir la poesia• Cicle superior (10-12 anys)

Descobrir la poesia

>> EDUCACIÓ SECUNDÀRIA• 1r cicle (12-14 anys)

Camins de poesiaEl misteri d’Aleks Andhrea

• 2n cicle (14-16 anys)Camins de poesiaEl misteri d’Aleks Andhrea

• Postobligatòria (16-18 anys)Camins de poesia

>> EDUCACIÓ ESPECIALCamins de poesiaDescobrim la poesia

Per a més informació sobre el programa d’activitats educatives de l’Institut d’Educació: www.bcn.cat/educacio

2i

«Podem actuar com a instrument per a l’educació en el civisme i en la participació.»

ATENEU BARCELONÈS

C.Canuda, 608002 BarcelonaTel. 93 343 61 21

www.ateneubcn.org

2

24 núm. 60 setembre/octubre 2007ePROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La comunitat educativa de Barcelona, implicada en el procésparticipatiu del 2006-2007 del Projecte Educatiu de Ciutat,considera que la missió que cal tirar endavant col·lectivamenten el proper període és liderar el concepte de ciutat educadora

com a instrument òptim per a la construcció d’una ciutat cohesionadaen el present i en el futur i aprofundir en aquest concepte.

BARCELONA, TERRITORI EDUCATIULes reflexions que s’han fet sobre l’estat de l’educació a la ciutat ensfan considerar que ens cal aprofitar les eines que tenim per tal de su-perar els dèficits detectats.

El nou context institucional i legislatiu del sistema educatiu formal,la riquesa i la pluralitat d’agents i d’entitats presents en el camp de l’e-ducació no formal i la capacitat d’expressió creixent de la ciutadaniaa favor dels valors educatius ens donen la capacitat d’afrontar elsprincipals problemes detectats.

Pel que fa a l’educació formal, cal resoldre l’escolarització insufi-cient en l’etapa 0-3, l’elevat fracàs escolar lligat a classe i origen i labaixa cohesió de la xarxa escolar finançada amb fons públics. Quanta l’educació no formal, s’ha d’esmenar l’accés desigual a les activitatsi la manca d’ordenació del sector. I, finalment, pel que fa a l’educacióinformal, cal corregir el nivell de formació relativament baix de la po-

LA DECLARACIÓ DEL PEC: «EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER UNAEDUCACIÓ AL SERVEI DE LA COHESIÓ SOCIAL»

El procés participatiu realitzat durant el curs 2006-2007 va culminar el passat més de març amb la presenta-ció al Plenari del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de la declaració «El compromís ciutadà per una educacióal servei de la cohesió social». Actualment unes 150 institucions i entitats ciutadanes han assumit com a pro-pis els cinc objectius que assenyala aquesta declaració i s’han incorporat a la xarxa educativa de la ciutat.

blació adulta, que incideix en el paper de les famílies en la formaciódels infants i els joves.

Aquest balanç entre oportunitats i reptes ens posiciona a favor defer del PEC un projecte que entengui Barcelona com un territori edu-catiu que condueix i optimitza tots els seus recursos humans, socials,culturals i econòmics a favor del creixement de les persones.

OBJECTIUS PRIORITARISPer tot això, assumim els objectius següents com a prioritaris en lanostra tasca educativa: >> L’escola no està sola educant. Per això, cal desenvolupar projectes integrals d’educació en xarxa queincloguin les aportacions de les famílies, les escoles, les entitats cultu-rals, les associacions i les empreses educatives, el món del treball i elsmitjans de comunicació.

La nostra societat necessita un nou sistema educatiu integrat en elqual els infants, els joves i les persones adultes puguin aprofitar lesoportunitats d’aprenentatge i formació presents en tot el teixit social.Bastir projectes de col·laboració i treball interprofessional entre enti-tats i institucions de l’educació formal, no formal i informal és el granrepte que ens pot fer millorar l’eficiència de tot el projecte en un con-text de complexitat creixent. >> Volem construir la xarxa educativa de la ciutat.Per fer-ho, cal articular projectes educatius de proximitat amb un granprojecte col·lectiu que comparteixi tota la ciutat.

La cultura del treball en xarxa es produeix amb força en els petitsàmbits territorials on autonomia, col·laboració i proximitat donen sen-tit als projectes educatius i els permeten dissenyar accions que res-ponguin a les necessitats educatives integrals de les persones. A Bar-celona, aquests projectes de proximitat s’han de poder integrar aprojectes de ciutat que els articulin i els potenciïn, i això es pot acon-seguir millorant-ne els recursos, la visibilitat i els resultats. >> L’educació dels infants i dels joves és una responsabilitat com-partida. Per aquesta raó, volem contribuir a millorar l’èxit escolar i la igualtatd’oportunitats educatives per a tothom.

L’èxit escolar és un objectiu important per al desenvolupament per-sonal, la transició al món adult i el reconeixement social dels infants iels joves al qual contribueix no solament el treball de les escoles, sinótambé el de tots els agents educatius. La ciutat ha de propiciar l’èxitescolar per a tothom des d’una perspectiva d’equitat i d’igualtat d’o-portunitats, i apostar per polítiques que facilitin l’autonomia i la flexi-bilitat de les institucions educatives, l’acompanyament i l’avaluacióinstitucionals, i la innovació educativa. >> Barcelona és i vol ser en el futur un gresol cultural. Per això, cal augmentar la capacitat de les institucions educatives for-mals i no formals per educar en la diversitat.

El treball de les institucions educatives ha de contribuir a construirun marc de convivència i cohesió social per a una ciutadania hetero-gènia. Per fer-ho, cal una educació intercultural, oberta al coneixe-ment i el reconeixement de múltiples aportacions culturals i a la crea-ció cultura projectada des del present i cap al futur per avançar en elterreny dels dret de ciutadania per a tothom>> Els valors democràtics són la base de la convivència.Per aquesta raó, cal continuar educant per a la ciutadania inclusiva isolidària. L’educació per a la ciutadania basada en els drets i deures ci-vils, polítics i socials constitueix la base sobre la qual s’edifica tot elProjecte Educatiu de Ciutat. Per això, cal obrir més espais de partici-pació per a infants i joves i incentivar una innovació pedagògica de lesinstitucions educatives formals i no formals, basada en mètodes que

promoguin la responsabilitat, la cooperació, el diàleg i la solidaritat i,d’aquesta manera, fer de la ciutat un escenari d’exercici i construccióde ciutadania.

COMPROMÍSPer assolir aquests objectius des de la participació ciutadana i la cores-ponsabilització social ens incorporem al PEC B III 2008-2011 i propo-sem que la futura Llei catalana d’educació continuï aprofundint en lesresponsabilitats de Barcelona per anar apropant el govern de l’educa-ció a la ciutadania.

Declaració aprovada pel Consell Directiu del PEC de Barcelona (26-2-07) i assumida pel Ple-nari (14-3-07)

Oficina Tècnica del PECwww.bcn.cat/educacio/pec

e

25PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ Des d’ara continua, fins al Plenari del febrer 2008 on s’aprovarà

el Pla d’acció 2008-2011, el procés de construcció del PEC de

Barcelona III. Per això us convidem a participar a les VIII Jorna-

des del PEC i als seus grups de treball preparatoris. Les Jornades, els dies 26 i 27 de novembre, treballaran sobre

els continguts i l’estructura del PEC de Barcelona III: Com vo-lem que sigui el treball del PEC en aquesta propera fase? Quinshan de ser i com han de treballar els seus projectes estratègicsper tal que Barcelona avanci en la consecució del objectius quedefineix la declaració? I sobre el desenvolupament del primerobjectiu prioritari definit a la declaració: Què volem dir quanafirmem que l’escola no està sola educant? Com podem definiramb més precisió el concepte de projecte integral d’educació?Quines experiències de treball en xarxa existeixen ja a Barce-lona? Quins resultats estan donant?

Aquest procés de treball suposa un moment clau en la defi-nició del PEC com a pla estratègic d’educació a Barcelona; unaciutat que treballa perquè l’educació sigui una responsabilitatcompartida i cada agent social esdevingui un agent educatiu.

Podeu participar: www.bcn.cat/educacio/pec

El Museu Afro Brasil no és un simplemuseu de la població negra, ni tam-poc és un museu de folklore que limi-ta les arrels negres a una curiositat

del passat. Al contrari, aquest museu propo-sa redescobrir la història, reconeixent laimportant contribució que la població negraha fet a la cultura brasilera.

És també un museu de la diàspora africana,ja que la presència de la població negra alBrasil i a Amèrica és indissociable de l’expe-riència de desarrelament de milions de perso-nes que van ser arrencades dels seus llocsd’origen a causa de la institucionalització del’esclavitud. Com a museu de la diàspora, re-gistra, a més, allò que el mestissatge ha apor-tat a la construcció d’una nova cultura.

Aquest museu pretén evidenciar la discri-minació i la desigualtat social que ha viscutla població negra, reconèixer les arrels ne-gres de la cultura brasilera i posar en valor laseva herència intel·lectual, religiosa, estèticai artística. Per això, recupera les aportacionsde persones negres il·lustres en ciències, lle-tres i arts, però també les aportacions de lacultura popular, exposant amb rigor uns cos-tums que ens ofereixen una altra visió delmón i de la història.

Compta, actualment, amb un patrimoni demés de 5.000 obres entre pintures, escultures,gravats i fotografies d’artistes i autors brasilersi estrangers, relacionats amb la temàtica. Unapart important de la col·lecció prové d’una

donació de l’escultor i col·leccionista EmanoelAraujo, avui director del museu.

ACTIVITATS DEL MUSEUS’hi organitzen visites guiades, cursos, ta-llers, seminaris i jocs interactius adreçats al’alumnat, professorat, educadors i educado-res de diverses associacions i entitats, perso-nes amb necessitats especials i gent gran. Elmuseu proporciona una formació educativa iartística i una qualificació professional a les

persones negres joves en situació econòmicade pobresa, alhora que sensibilitza la ciuta-dania brasilera en relació amb el reconeixe-ment de la població negra i dels seus drets,en benefici de les generacions futures.

Les activitats es realitzen al voltant d’ex-posicions permanents i temporals, i propo-sen una aproximació als seus continguts através d’històries, danses populars, música,etc. Gràcies a aquestes activitats, es pro-mouen trobades indentitàries positives, ba-sades en la dignitat i l’orgull de ser negre. Es

vol desconstruir un imaginari de la poblaciónegra, construït al llarg de la història des del’òptica de la inferioritat, i transformar-lo enun imaginari fonamentat en el prestigi i lapertinença. >> Visites guiades

La dona al Museu Afro Brasil: itinerariguiat on la dona constitueix el centre d’a-tenció. S’hi mostren dones negres esclavit-zades: mares del poble, actrius, escripto-res, poetesses, etc. És a dir, dones que vanresistir i van vèncer obstacles en la cons-trucció quotidiana d’una vida digna.Per facilitar les visites guiades per al públicinfantil i juvenil, s’ha publicat el quadernUna visita al Museu Afro Brasil, concebutpel grup d’educació del museu. Aquest qua-dern proposa diverses activitats amb l’objec-tiu d’aconseguir una aproximació lúdica en-tre el lector visitant i els continguts del’exposició. Aquesta aproximació lúdicatambé es dóna mitjançant jocs interactius ons’inclouen moments per a la investigació, laimaginació i l’expressió.

>> Cursos, tallers i seminarisDel gest a la dansa: taller que prepara iorienta per a la lectura, la investigació i lareflexió sobre el llenguatge corporal pre-sent a pintures, escultures, gravats i foto-grafies que componen el patrimoni delmuseu. Curs d’història i cultura afrobrasilera. En-senyar i aprendre en la diversitat: curs

26 CIUTATS EDUCADORES núm. 60 setembre/octubre 2007e

El paper fonamental que ha tingut la població d’origen negroafricà en la construcció de la cultura i la iden-titat del Brasil sovint s’ha ocultat i negat. Davant d’aquest fet i de la situació de desigualtat socioeconò-mica que viu aquesta població, l’Ajuntament de São Paulo ha posat en marxa diferents polítiques públi-ques que promouen la igualtat i el reconeixement de la diversitat cultural. En aquest marc se situa elMuseu Afro Brasil, un museu amb el compromís de contribuir que la població negra ocupi el lloc que licorrespon en la societat brasilera.

MUSEU AFRO BRASIL SÃO PAULO PROMOU HISTÒRIA I CULTURA AL SERVEI DE LA IGUALTAT

★

★

★★

★ ★

★

★★

★★

★ ★

★

★ ★

★★

★

★

★ ★★

★★

«El museu pretén evidenciar la discriminació i la desigualtat social que ha viscut la població negra.»

adreçat al professorat que té com a eixcentral el coneixement de l’arrel africanacom una de les fundadores de la identitatbrasilera, amb l’objectiu que els mestrespuguin introduir aquest contingut en elcurrículum educatiu. Teatre professional: amb la col·laboració dela Secretaria Municipal de Cultura de SãoPaulo, el museu du a terme aquest projecteadreçat a la població negra o afrodescen-dent amb la finalitat de donar-li una forma-ció artística basada en el llenguatge teatral.Projecte de formació dels joves com aguies de l’exposició: l’objectiu d’aquestprojecte és formar joves membres de di-verses associacions per tal que puguin ferde guies davant les comunitats a les qualspertanyen. Per això, és necessari que do-minin els continguts de l’exposició i queadquireixin estratègies de comunicació. Trobada d’educació per la cultura, tradiciói identitat etnicoracial: aquest projecte pro-mou trobades entre ONG i altres institu-cions que actuen en el camp educatiu, des-envolupant iniciatives culturals sobre laidentitat etnicoracial.

>> BibliotecaEl museu disposa també d’una biblioteca ambmés de 5.000 obres (entre llibres, tesis, revis-tes, articles, fotografies, CD, vídeos, etc.), onalumnat i professorat poden investigar sobreels temes que aborda el museu. La bibliotecaha rebut el nom de «Carolina Maria de Jesus»

en homenatge a aquesta escriptora de paresnegres que va denunciar la situació d’exclusióde la població negra.

El Museu Afro Brasil compta amb un granreconeixement a tot el país per la importanttasca que desenvolupa de preservació i di-vulgació de l’herència cultural i artística dela població negra al Brasil. Les persones queel visiten tenen l’oportunitat d’endinsar-seen una mirada profunda de les arrels i laidentitat de la cultura brasilera. Així, el mu-seu obre un espai per al reconeixement i latransformació.

Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadoreswww.edcities.org

e

27CIUTATS EDUCADORESnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

SÃO PAULO (BRASIL)

São Paulo és actualment el cor cul-tural i econòmic del Brasil, amb unaàrea de 1.509 km2 d’extensió queacull una població d’onze milions depersones procedents de totes les zo-nes del Brasil i de diferents països.Actualment, hi conviuen més de se-tanta nacionalitats i cultures distin-tes, amb diferents creences religio-ses, fet que configura la ciutat en unsímbol de mestissatge.

Compta amb una població emi-nentment jove: el 43% és menor devint-i-quatre anys, mentre que no-més el 9% té més de seixanta anys.És una ciutat amb grans desigual-tats socials i amb una taxa d’aturdel 19% de la població activa. Ladistribució per sectors d’activitat ésla següent: el 70% dels treballa-dors es dediquen al sector serveis,el 15,3% a la indústria, l’11,2% alcomerç i el 2,8% a la construcció.

La població negra de la regió me-tropolitana del Gran São Paulo re-presenta el 33% (segons dades del’Institut Brasiler de Geografia i Es-tadística), categoria que engloba elconjunt de persones que es decla-ren negres o mestisses.

El caràcter cosmopolita i multicul-tural de São Paulo la converteix enuna ciutat idònia per acollir el pro-per Congrés Internacional de Ciu-tats Educadores amb el lema «Laconstrucció de ciutadania en ciutatsmulticulturals» (del 24 al 26 d’abrilde 2008), on s’intercanviaran idees iexperiències de com avançar cap aciutats més interculturals on iguals idiferents puguem viure i conviured’una forma pacífica i democràtica.

www.capital.sp.gov.br2i

«Proporciona una formació educativa i artística a les persones negres joves en situació de pobresa.»

www.museuafrobrasil.com.br2i

BRASIL

Sao Paulo

Els infants i els joves són el futur. Mol-tes vegades hem sentit i hem ditaquesta frase. És cert, però els infantstambé són un present. Ells i elles ens

aporten la seva vitalitat, les seves ganes deviure, la seva alegria i, també, per què no, lesseves tristeses i les seves pors. És per aquestsnens i nenes pels quals va néixer Xamfrà,Centre de Música i Escena del Raval.

Fa dos anys i mig que treballem amb nensi nenes, nois i noies, i estem contents de laresposta. No ha estat una sorpresa. Les ex-periències realitzades amb infants i adoles-cents per membres de l’equip de Xamfrà alRaval i a altres barris ens havien confirmat enla idea que la música, la dansa i el teatre sónarts que, descobertes pels més petits, es con-verteixen en eines meravelloses que els en-gresquen, i són una font preciosa de gaudi.

Xamfrà vol ser per als nois i noies un espaion se sentin valorats, creixi la seva autoes-tima, descobreixin en ells possibilitats, rique-ses personals que els eren desconegudes. Tot

això els donarà una seguretat per afrontar lavida i sentir-se més integrats en la societat.Els nois i noies han de creure en ells matei-xos per poder sentir-se lliures. Valorar-se ivalorar els companys i companyes.

És amb aquests objectius que a Xamfrà estreballa sempre en grup. La música, la dansai el teatre es fan sempre col·lectivament. Elsprocessos cristal·litzen en un projecte comúen el qual participa tot l’alumnat. Aquest es-pectacle final esdevé una eina de motivació,un fil conductor en el temps i una via de co-municació entre els individus i els tallers.

Busquem la interactivitat entre els mem-bres del grup, la cooperació per obtenir unsresultats col·lectius a partir de la participacióde cada individu. Elles i ells saben que nomésamb l’esforç i la col·laboració de tothom espoden aconseguir bons resultats. És per aixòque el més important no és l’èxit de l’espec-tacle, sinó el procés que ha permès arribar-hi. Aquest camí que tots, alumnat i professo-rat, fem junts és el veritablement formatiu.

TREBALL GRUPALTot aquest treball grupal facilita el coneixe-ment i la col·laboració entre nois i noies d’e-dats diverses i la valoració i el reconeixementde la feina de cadascú. Ajuda a establir rela-cions entre ells i fa possible una millor comu-nicació, de manera que amplien el seu cercled’amics. A Xamfrà hi ha alumnes de diversesescoles i països, i les barreres, si existien,cauen mitjançant l’art. Es valora la diversitatcom a font de riquesa i es promou el respecteper les persones i per totes les cultures.

A Xamfrà intentem que els infants i jovesprenguin consciència de la seva responsabilitatindividual dins el grup. Han de descobrir quetenen un compromís amb la tasca comunitàriai que els resultats depenen de l’esforç de tots.

Mitjançant la música, la dansa i el teatre,prenen consciència del propi cos com a ins-trument d’expressió. La música és una einaextraordinària que permet la simultaneïtatd’expressions diverses. Al llarg de la seva par-ticipació a Xamfrà, els joves descobreixen les

EL PREMI CIUTAT DE BARCELONA D’EDUCACIÓENS OBRE LES SEVES PORTES

28 CIUTAT núm. 60 setembre/octubre 2007e

L’ART DEL

El premi Ciutat de Barcelona d’Educació 2006 va ser atorgat a M. Dolors Bonal, Ester Bonal i Àngels Ro-ger pel projecte Xamfrà Centre de Música i Escena del Raval. El jurat va destacar que aquest projecte «hapossibilitat que mitjançant la sensibilització cap als llenguatges artístics els més joves hagin après a com-partir, cooperar i expressar-se i que hagin exercit el dret a la participació cultural dins del seu entorn so-cial i familiar». Una de les persones premiades ens obre, en aquest article, les portes de Xamfrà.

xamfr�

Fotografies: Cristina Pedrazzini

possibilitats expressives del gest, del movi-ment, de la veu, del cos. A través de la per-cepció, expressió i comunicació corporals,cada persona ha de trobar el seu espai indivi-dual dins de l’espai comunitari. Cada mem-bre del grup anirà descobrint i utilitzant lesmúltiples formes de moviment individual icol·lectiu que l’ubicaran en el seu entorn.

El procés de creació teatral és un espai di-nàmic on es treballa a partir de les potencia-litats individuals i del grup. El joc teatralajuda la persona a adquirir seguretat i con-fiança en ella mateixa i, conseqüentment,potencia la seva capacitat de comunicacióenvers els altres.

Aquest treball artístic pot generar proces-sos de creixement i maduració personal i so-cial. En uns contextos socials on cada vegadahi ha més joves no motivats per seguir pro-cessos d’aprenentatge, cal trobar altres viesque els permetin seguir avançant com a in-dividus i com a membres actius dins la reali-tat social on viuen.

GAUDI ESTÈTICVolem que els nois i noies descobreixin elgaudi estètic que proporciona l’art: música,dansa, teatre. L’alumnat gaudeix i experi-menta el plaer d’expressar-se personalment icol·lectivament. Xamfrà no els ofereix cap en-senyament obligatori; és per això que l’alum-

nat arriba al centre lliurement perquè elsagrada i troben quelcom que els satisfà, queels obre portes a viure noves experiències i,per a alguns, que els ajudarà potser a oblidarsituacions personals conflictives. Xamfrà és,per a alguns, un espai d’acollida, de benestar,de joia; un punt de referència on trobenafecte i comprensió.

Xamfrà intenta que els infants visquin to-tes aquestes manifestacions artístiques ambrigor, però al mateix temps amb la dimensiójoiosa del joc. Que arribin a fer seu el treballcol·lectiu que tenen entre mans fins al puntde viure’l amb la naturalitat i l’espontaneïtatamb què viuen el joc, que l’integrin a les se-ves vides com quelcom natural. A poc a poc,van descobrint la necessitat d’una disciplinaper aconseguir uns objectius. Amb el temps,ells mateixos ho experimenten.

Per a Xamfrà, l’art és essencialment unprocés mitjançant el qual els joves descobrei-xen, per si mateixos, les seves capacitats,que moltes vegades els són desconegudes.Xamfrà ha de tenir cura d’aquest procés, es-tar atent que no es desvirtuï per aconseguirdeterminats resultats.

Amb aquesta filosofia, Xamfrà pretén, através de l’art, capacitar els nois i noies perviure en el món, que aprenguin a conviureamb persones i cultures molt diverses.

AL RAVALEn un barri tan divers de Barcelona com el Ra-val, la no integració pot conduir a situacionsde marginació o de violència. Xamfrà vol po-sar el seu gra de sorra en aquest esforç col·lec-tiu que moltes persones estan fent per la con-vivència. Estem convençuts que quan lesdiferències socials, racials, econòmiques, etc.,d’un col·lectiu són tan paleses com al barri del

Raval, el fet de servir-se de la música com allenguatge comú i compartit i de la produccióde projectes artístics com a via de motivació ide reconeixement social pot contribuir a ladignificació de les persones, al coneixemententre nosaltres i, en conseqüència, a la millorade la convivència i de la qualitat de vida d’a-quests ciutadans i ciutadanes.

Per dur a terme tot el que hem exposat finsara, es necessita un equip de treball que hagifet seves aquestes línies conductores deXamfrà. El treball en grup del qual hem par-lat referint-nos als nens i nenes és també unelement decisiu entre totes les persones queintegrem Xamfrà.

A Xamfrà també hi tenen un paper impor-tant les famílies dels nens i nenes. Procuremestar en contacte amb els pares i mares mit-jançant entrevistes personals, contactes tele-fònics, cartes o reunions.

Xamfrà vol, amb l’esforç de tots els seusmembres, aportar als nois i noies del Ravalun espai de concòrdia i, com diu Daniel Ba-remboim: «La concòrdia s’expressa musical-ment com a harmonia. L’orquestra exigeixque els músics s’escoltin, que cap no intentitocar més alt que l’altre, que es respectin i esconeguin. És un cant al respecte, a l’esforçde conèixer i comprendre l’altre.»

Àngels RogerEquip de Xamfrà

e

29CIUTATnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

www.bcn.es/emmcanponsic/index_xamfra.htm2i

«Mitjançant la música,

la dansa i el teatre, se senten

valorats i descobreixen riqueses

personals desconegudes.»

30 UNA MICA DE TOT núm. 60 setembre/octubre 2007e

Com a escriptor i filòsof ha fet de l'estudi de la intel·ligència el seucavall de batalla. José Antonio Marina (Toledo, 1939) és autor, amés a més, del manual de l'editorial SM per a la nova assignaturaEducació per a la Ciutadania.

>> ¡Tenim els bisbes fets una fera amb la nova assignatura! >> No m'ho explico. Com a persones sensates, han d'estar d'acordque necessitem educar els nostres alumnes per a la convivència enuna societat democràtica que pretén ser justa i que es regeix segonsels valors dels drets humans. No addueixen cap raó convincent. >> ¿Per què? >> Primer perquè l'Estat té l'obligació de fomentar en els joves el res-pecte als valors constitucionals, que són valors ètics. I segon perquèm'agradaria que en lloc de reclamar el dret dels pares a educar, es rei-vindiqués el seu deure d'educar. >> ¿Es pot explicar?>> Hauríem de crear una carta dels deures educatius –no dels drets–i començar a passar llista. Sembla que estiguem immersos en un sis-tema generalitzat d'excuses en què la culpa que l'educació funcionimalament la té l'altre. >> Els crítics assenyalen que, segons el manual que vostè ha com-pilat, l'única autoritat moral dimana de l'Estat i que s'equiparen elsvalors dels cristians als de mahometans i laics.>> Si ho han plantejat així, és fals. Jo l'únic que dic és que necessitemuna ètica laica que estigui per damunt de les religions. Un dels dretsfonamentals és la llibertat religiosa, que les protegeix i tolera totes ique les considera una força de la societat civil. Les religions, per con-tra, sempre han intentat expulsar el contrari. >> La Conferència Episcopal ha dit que aquesta assignatura és el mal. >> Jo tinc una paciència de sant, i crec que els docents l'hem de cul-tivar. Però considero ofensiu que un cardenal es permeti dir que esticcol·laborant amb el mal. Estan fent unes campanyes de desprestigique són immorals.

>> ¿No s'alliberarà mai aquest país de l'encens i el cilici? >> Doncs sembla que no. Estem retornant a una espècie d'ideologiadel martiri... ¡Però si ningú està perseguint l'Església! >> A més a més, vostè és cristià. >> Jo sóc cristià, però no puc exigir-li a vostè que ho sigui. FranciscoSuárez, que va ser el més eximi teòleg espanyol juntament amb el do-minic De Vitoria, té una frase molt sàvia que diu: "L'Església ha deformar persones santes, i l'Estat, bons ciutadans". Són dues coses di-ferents. Jo no vull ficar-me en la consciència de ningú. >> Fa 30 anys que observa la naturalesa humana. ¿Què és el quemés detesta de l'home com a espècie?>> La dificultat que tenim d'aprendre. Desperdiciem els recursos de laintel·ligència. >> ¿I el que més admira?>> La bondat, sens dubte, perquè crec que és la culminació de la in-tel·ligència. La bondat és admirable perquè significa: tinc la perspicà-cia intel·lectual suficient per saber quina és la solució justa i, a més amés, compto amb el valor i la creativitat necessaris per posar-la enpràctica. (...) Quan es parla de forma displicent de la bondat és quese la confon amb el sentimentalisme o amb la carrincloneria. És certque en la nostra societat hi ha una patuleia d'espavilats indecents alsquals s'admira i que l'únic que fan és alterar el sistema de valors queestem oferint als nostres joves. >> ¿La nova assignatura ho explicarà als nois? >> Un capítol important del llibre d'Educació per a la Ciutadania és elrebuig al penques. Se'ls hi ha d'ensenyar als nens: els penques són elque no volen col·laborar a pagar les despeses de la societat però quese'n beneficien. Penques és aquell que s'aprofita de la debilitat de l'al-tre. Penques és el que ocupa una plaça escolar que costa 4.000 eurosperò no estudia.

Entrevista publicada el 12 d'agost de 2007 a El Periódico.

HEM LLEGIT

«NECESSITEM UNA CARTA DELS DEURES EDUCATIUS»Entrevista a José Antonio Marina, filòsof i autor d'un manual de l'assignatura Educació per a la ciutadania

2el sol

de l’illafos poc

calor

Recull de les experiències del programa impulsat, fa sis anys, des del'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. L'objectiu del pro-grama, en el qual han participat més de seixanta centres educatiusde la ciutat, és convertir els patis de les escoles en espais educatius ien espais verds on es pot educar en valors i en sostenibilitat. La pu-blicació recull reflexions, fotografies i quadres de les experiències vis-cudes en els diferents centres educatius.

LECTURA

Parlar d’èxit o de fracàs escolar demana afrontar l’interrogant sobrequin model de societat —o de ciutat— volem d’aquí quinze o vintanys. El fracàs escolar no és una qüestió sectorial, no competeix no-més als professionals de l’educació. Aquest llibre vol afrontar aquestdebat i plantejar propostes. L’èxit escolar per a tothom és un repte ètici pedagògic, però també un compromís de ostensibilitat social i pro-ductiva.

L'èxit escolar per a tothom. Un objectiu de la ciutat de BarcelonaNacho García de la Barrera i Xeni Rodríguez LabordaEditorial Octaedro i Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona, 2007

Recuperem els jardins escolarsConcepció Boleda i Laia Capdevila (coord.)Editorial Octaedro i Institut d'Educacióde l'Ajuntament de Barcelona, 2007

31UNA MICA DE TOTnúm. 60 setembre/octubre 2007 e

Nom i cognoms:

Adreça particular: CP:

Localitat: Província: Telèfon:

Correu electrònic: Professió:

Lloc de treball (optatiu):

Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: [email protected]

La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no

Data i signatura:

CONVOCATÒRIES

LA TIRA CÒMICA... François Pagès/Escola Massana

LES I ELS QUE HEM ESCRIT

• PREMI MARTA MATA DE PEDAGOGIA 2007L'Associació de Mestres Rosa Sensat convoca per vint-i-setena ve-gada el Premi Marta Mata de Pedagogia per promoure i reconèixerel treball innovador del professorat. Les obres han de donar a conèi-xer una experiència educativa innovadora. La data màxima d'en-trega és l'1 d'octubre de 2007.Per a més informació: www.rosasensat.org

• V JORNADES D'EDUCACIÓ EN VALORS"Construint la ciutadania des de l'educació", és el títol de les V Jor-nades d'Educació en Valors, que organitza Senderi el 10 de novem-bre de 2007 a la localitat de Vic. El període d'inscripció és de l'1 al26 d'octubre.Per a més informació: www.senderi.org

• BARCELONA VISUALSOUND PER A JOVES CREADORSS'ha obert el termini de presentació d'obres per a la cinquena edicióde Barcelona VisualSound, festival audiovisual de creació jove, per amenors de 35 anys. El termini finalitza el 30 de novembre de 2007.Per a més informació: www.bcnvisualsound.org

• Alain Touraine, sociòleg• Àngels Roger, equip de Xamfrà• Àrea de participació i educació ambiental, Parcs i Jardins de l'Ajunta-

ment de Barcelona• Associació Catalana d'Escola de Música• Carles, Beatriz,i Àlex, mestres del CEIP Les Corts• Gerard, Ariadna, Maria, Xènia, Lluís, Nil, Javier, Kalkidan, Guille,

Gemma, Óscar, Víctor, Oriol i Miguel, alumnes del CEIP Les Corts• José Antonio Martín, director de l'IES Meridiana• Marc, Itziar, Ferran, Gina, Sara, David, Marcel, Javi, Pol i Dani, alum-

nes del CEIP Municipal Reina Violant• Montse, directora del CEIP Municipal Reina Violant• Oficina Tècnica del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona• Pep Montes, gerent de l'Ateneu Barcelonès• Pere Comín, coordinador de la Consulta Justicia Global• Saskia Sassen, sociòloga• Secretariat de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores• Servei de Promoció Educativa, Institut d'Educació de l'Ajuntament de

Barcelona• Tere Vida, especialista en joc, educació i noves tecnologies

Butlleta de subscripció gratuïta

✄

8

Y

f en aquest n�mero!

www.bcn.cat/educacio

Barcelona

Documents