Art Transhumant

Aquest catàleg intenta transmetre visualment l’experiència d’un grup de persones, amb di-ferents rols, que van realitzar un projecte en comú anomenat Art Transhumant. Diem que ho intenta perquè és molt difícil reproduir el sentiment de col·lectiu i d’interès cap al te-rritori que es va poder viure en diversos dies.Art Transhumant volia ser un recorregut on l’art contemporani i la història mantinguessin un diàleg tot fent el tram del Camí Central de Transhumància que uneix, entre d’altres, el poble d’Avinyó amb el de Prats de Lluçanès. Tot plegat, però, ha esdevingut molt més que aquest propòsit.El concepte es produeix a dues mans entre dos projectes artístics existents al mateix terri-tori on es desenvolupa l’acció: d’una banda, l’Associació cultural Itineràncies, impul-sora del Festival d’art públic i escènic que

se celebra anualment a Prats de Lluçanès, i de l’altra, Cal Gras, un centre de creació amb residència ubicat a Avinyó que procura la interacció entre artistes residents, així com amb el territori.Aquesta unió entre Itineràncies i Cal Gras es tradueix en la creació d’un projecte en comú que, d’una banda, propicia un nou marc de creació per a un grup d’artistes a partir d’un laboratori que es fa a principis d’agost i que consisteix a fer un tram d’uns vint-i-cinc quilòmetres del camí central, amb dormida al ras inclosa, i, de l’altra, possibilita un diàleg entre l’espai, els artistes i el públic mitjançant una caminada popular que té lloc el dos d’octubre dins el marc del Festival Iti-neràncies.Però Art Transhumant es du a terme gràcies a la implicació i a la complicitat de diferents

Art TranshumantAvinyó - Prats de LluçanèsCal Gras - Itineràncies

agents que treballen i estimen el territo-ri, i és aquesta darrera característica la que aporta una nova dimensió al projecte. La conferència de Jordi Torres com a introducció per al laboratori, que és oberta al públic, a banda de documentar-nos sobre la transhumàn-cia i les especificitats del tram que ens ocupa (història, característiques, llegendes i bo-tànica), ens transmet amb una tendresa espe-cial la pausa i el repòs del territori, així com el sentiment i el respecte cap a aquest, fet que impregna subtilment el laboratori. La col·laboració de Solc i del Centre Excursio-nista d’Avinyó ens aporta el coneixement del territori i l’experiència en l’organització de caminades. Tots ells, juntament amb el públic participant, ens obsequien amb la noblesa de la terra que trepitgen.Moltes gràcies a tots.

Transhumància i camí ramader poden ser mots sense sentit per a algunes persones, però per a mi és part del meu entorn. Aquell nucli ru-ral, aquella pagesia tan important on feien parada les ovelles; les populars i tradicio-nals fires de bestiar que se celebraven als nuclis que hi havia a peu de camí i que eren lloc de trobada i reunió de pagesos, pastors i negociants de bestiar; la petita indústria dels teixidors, paraires, filadors, sastres i traginers, tot això fou conseqüència de la transhumància dels ramats en les seves anades i vingudes de les pastures estacionals.

El nostre petit territori és creuat per una extensa i desconeguda (o ignorada) xarxa de camins ramaders, camins que enllaçaven po-bles, masies i parròquies rurals i van ser

l’eina forjadora del territori tal com avui el coneixem. Per això es poden considerar com a autèntiques restes arqueològiques que cal preservar. Sense la conservació d’aquestes estructures vials estarem enterrant part del nostre passat i de les nostres arrels, cosa que és igual a negar els nostres orígens.

Així doncs, és necessari donar a conèixer aquest entramat de camins del nostre país per tal de no perdre la memòria històrica del desenvolupament de la societat pagesa i rama-dera, i, en definitiva, de Catalunya, ja que constituïen veritables artèries per les quals transcorria la vida d’aquest país, tot formant pobles i paisatges.

Jordi Torres i Sociats,Sant Feliu Sasserra (Lluçanès)Països Catalans, Novembre 2010

Fent un tomb per aquests viaranys es poden trobar nombrosos rastres històrics, culturals i econòmics, raons que empenyen a recuperar i conservar el nostre teixit viari tradicional. Conèixer aquests camins, juntament amb els elements patrimonials que s’hi troben, ajuda, sens dubte, a entendre i a donar significat a l’evolució del territori.

Lluny del ritme frenètic, del sorollós entorn i dels embussos de les ciutats i carreteres, trobem el camí ramader Central, des del Pont Vell d’Avinyó fins a Santa Creu de Jotglars. El Pont Vell se’ns mostra amb tota la seva esplendor arquitectònica i remarca la impor-tància d’aquest camí. Endinsar-se a caminar per un plàcid indret a cavall de les comarques del Bages, d’Osona i del Berguedà (un paisatge

amb el qual els que hi han nascut i viscut hi resten profundament lligats per sempre més), on trobarem llocs de gran bellesa paisatgísti-ca, vistes amb grans contrastos, les parets de pedra seca del pla de l’Oliva (que protegien els conreus dels ramats transhumants) i les cases de parada i acolliment on descansaven les ovelles i es donava llit i cullera als pastors, és com un acte de fe a les virtuts essencials d’aquestes valls, turons, bagues, solanes i conreus i, és clar, a la mateixa història de les edificacions mil·lenàries que encara podem contemplar i admirar, la solidesa de les quals ha resistit els embats de les centúries. En aquest paisatge rural encara hi trobem persones d’un tracte amable, senzill i acollidor, farcit d’una bonhomia com la de la mateixa terra que els ha vist néixer i aju-

dat a créixer, d’una noblesa igual a la dels edificis històrics que els donen aixopluc. És un recorregut per un dels antics camins de transhumància del Lluçanès, tot seguint el rastre que fa anys hi van deixar els milers d’ovelles que hi passaven, escampant llavors que han permès que a la comarca hi visquin unes plantes que, si no, no hi serien. Els boscos d’alzines (algunes de les quals són centenàries) que acompanyen alguns trams del camí van contemplar durant segles aquest anar i venir del bestiar, el qual ha configurat el món màgic i llegendari dels pastors.

Actualment, la terra, els camins i els camps estan perdent el seu encant i el seu signifi-cat. Les màquines, els vehicles tot terreny i altres andròmines que algunes persones fan

circular amb el més absolut menyspreu envers la terra estan destruint aquest patrimoni.

La recuperació d’aquest llegat patrimonial de camins públics és l’eina adient perquè els qui ens segueixen, i els qui encara no han nascut, puguin entendre millor la configuració del país.

Tot caminant i cercant les traces que van deixar els nostres avantpassats, en trepitjar la terra mare posem els peus amb cura perquè sabem que les futures generacions que vindran darrere nostre ens estan observant.

Artistes Transhumants. Laboratori

Marina Berdalet, dibuixosDesdibuixo el mur de pedra i esborro les petjades d’un ramat de xais.Traço les línies que desfilen els murs, que perfilen les pedres,que perfumen les ombres. Recullo pessics de records a l’aire.

David Cruz, instal∙lació...els arbres s’autoreciclen, els paisatges es modifiquen, els camins poden tenir petjades d’altres formes de vida...

Pep Espelt, vídeoTranshumància de camí a l’oportunitat per espiar a través de les petites escletxes de cada un dels arrelats artistes, enmig d’un camí amb tanta pàtina com un gran pas a pas.Una proposta vinguda de gent espectacular i grassenca, compartida amb l’elegància i la senzillesa de persones que volen rebre, mos-trar i donar-ho tot a canvi de res.SINCERAMENT, GRÀCIES!

Enri Farràs, peça musical per a pianoHe escrit aquesta música a partir del repòs. En aquest repòs he intentat sentir altra vegada el pas del caminant, sol, acompanyat... sentir l’escalfor del sol sobre les espatlles, tancar els ulls i veure el camí com un clarobscur de sensacions, percebre les olors d’un paratge amb història i sobretot escoltar el so de la terra.

Montse Fumanya, instal∙lacióEl teixit ja és una gran obra al seu natural, creador d’un univers en tots els sentits de la vida.Un fil: un recorregut, una essència, un ordre, una direcció, una nit o un dia, un encreuament, una olor, un horitzontal, un buit...Un fil: un recorregut, un fred, un vertical, una càrrega, un igual, un renec, un perquè.Cada un té relació amb els altres del costat... tots creen un camí...

Sergio Mirante, intervencióL’home en el Paller, intervenció FOTO/VISUAL en el territori rural en què s’intenta “contaminar” artísticament el lloc amb elements urbans... Crear per Mostrar!

Quim Moya, intal∙lacióCaminem sentint el pas del temps,compartim diferents colorsper palpar cada olor.

Ada Vilaró, performancePer tal que es doni una acció creativa, es necessiten tres coses, que són temps, lloc i gent. Quan es donen aquestes tres neces-sitats es reuneixen les condicions justes perquè passi. Això és el que ha passat en aquest camí.

foto mingu

Totes les fotografies són deXavier Gil i Dalmau, (www.xaviergildalmau.com) menys:

Pàgines 13 i 14, Marina BerdaletPàgina 11, 12 i 18, Quim MoyaPàgina 20, muntatge de Quim Moya, a partir de les partitures Enri Ferràs i una foto de Xavier GilPàgina 29, Mingu Munts

Dibuix pàgina 9 i 10: Marina Berdalet

Gràcies als artistes, a tothom que ha donat un cop de mà per fer possible l’Art Transhumant, als cami-nants que donen sentit al camí. Agraïments especials al Jordi Torres, a l’Elena, al Ruski, a l’Olga, a l’Ignasi i en Tom.

Organitza:

Col·labora:

Patrocina:

JAUME MOYAEstudi d’arquitectura

Dipòsit legal: B-2616-2011

Centre de producció artísticawww.calgras.cat

Festival d’art públic i escènicwww.itinerancies.cat