Arquitectura Castella-Lleó Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves Gòtic
Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves Gogravetic
Arquitectura Castella-Lleoacute
Gogravetic
Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics
Penetracioacute del Gogravetic
bull Edificacions cistercenques
bull Influegravencies culturals entre
Franccedila i Espanya
bull Lrsquoausteritat impedeix
lacuteornamentacioacute perograve
afavoreix els avenccedilos tegravecnics
Edificacions cistercenques
bull La irradiacioacute de
lrsquoorde del Ciacutester en
els territoris
hispagravenics va
comenccedilar el 1140
ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen
la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir
de Poblet
2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial
Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo
3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol
on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)
4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Arquitectura Castella-Lleoacute
Gogravetic
Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics
Penetracioacute del Gogravetic
bull Edificacions cistercenques
bull Influegravencies culturals entre
Franccedila i Espanya
bull Lrsquoausteritat impedeix
lacuteornamentacioacute perograve
afavoreix els avenccedilos tegravecnics
Edificacions cistercenques
bull La irradiacioacute de
lrsquoorde del Ciacutester en
els territoris
hispagravenics va
comenccedilar el 1140
ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen
la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir
de Poblet
2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial
Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo
3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol
on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)
4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Arquitectura Gogravetica als Regnes Hispagravenics
Penetracioacute del Gogravetic
bull Edificacions cistercenques
bull Influegravencies culturals entre
Franccedila i Espanya
bull Lrsquoausteritat impedeix
lacuteornamentacioacute perograve
afavoreix els avenccedilos tegravecnics
Edificacions cistercenques
bull La irradiacioacute de
lrsquoorde del Ciacutester en
els territoris
hispagravenics va
comenccedilar el 1140
ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen
la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir
de Poblet
2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial
Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo
3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol
on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)
4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Edificacions cistercenques
bull La irradiacioacute de
lrsquoorde del Ciacutester en
els territoris
hispagravenics va
comenccedilar el 1140
ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen
la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir
de Poblet
2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial
Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo
3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol
on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)
4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ETAPES 1 Etapa cistercencaEls monjos del Ciacutester propaguen els elements de lrsquoestil introdueixen
la simplicitat en la decoracioacute La construccioacute meacutes important drsquoaquest moment eacutes el Monestir
de Poblet
2 Etapa castellana Es doacutena una gran activitat constructora afavorida pel poder reial
Domina la influegravencia francesa i destaquen les Catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo
3 Etapa catalana (gogravetic mediterrani) El centre artiacutestic es trasllada al Llevant espanyol
on destaquen les Catedrals de Barcelona Girona i la de Palma (FITXA 18)
4 En el segle XV Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos moments separats pel
regnat dels RRCC El gogravetic mediterrani segueix construint edificis civils com Llotges i cases
senyorials
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Regnes hispagravenics
S XIII
CLAgraveSSIC Castella i Lleoacute
Relacions amb Franccedila
Catedrals de Burgos Toledo Lleoacute
S XIV
MANIERISTA I
MEDITERRANI
Aturada de lrsquoafany
reconqueridor
Castella perd la seva
vitalitat constructiva
El centre del gogravetic es
trasllada al Llevant Gogravetic
Mediterrani
Catalunya Valegravencia
Aragoacute Balears Imperi
comercial del Mediterrani
Barcelona Palma (FITXA
18) Girona
S XV
FLAMIacuteGER I
ARQUITECTURA
CIVIL
Castella recupera la seva
vitalitat constructora
Salamanca Sevilla
Corona drsquoAragoacute
Destaquen edificis civils
Llotja de la Seda i de
Palma
La particular situacioacute poliacutetica dels territoris peninsulars en plena Reconquesta
determina les agraverees drsquoexpansioacute
Castella amb influegravencia de Franccedila
Lrsquoarquitectura gogravetica de la Mediterragraveniaamb influegravencia drsquoItagravelia
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Les esgleacutesies gogravetiques espanyoles es
caracteritzen per una menor tendegravencia a
lrsquoaltura que les franceses i per tenir el cor
en el centre de la nau major
Monestir Reial de Santa
Maria Conca de Barberagrave
Tarragona
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
1) Els precedents Etapa cistercenca Construccioacute meacutes important
eacutes el Monestir de Poblet Destaca pels seus amplis arcs les
voltes de creueria i lrsquoescassa decoracioacute
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Castella Fase clagravessica (s XIII)
2) Els inicis Etapa castellana (segle XIII)
Va ser en els regnes de Castella i Aragoacute on es van aixecar les primeres
estructures gogravetiques en el darrer terccedil del segle XII com per exemple les
catedrals drsquoAgravevila Tarragona Lleida Tudela i Siguumlenza
Ja en el segle XIII i seguint el model francegraves les construccions soacuten
plenament gogravetiques Les catedrals de Lleoacute Burgos i Toledo soacuten les meacutes
significatives
Srsquo introdueixen al regne de Castella les formes del gogravetic francegraves clagravessic en
virtut de les estretes relacions del rei Ferran III el Sant (Zamora 1199 - Sevilla
1252) amb la cultura francesa
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DrsquoAgraveVILA (1172)
Primera catedral gogravetica drsquoEspanya
comenccedilada cap el 1157 sota la
direccioacute del mestre Fruchel i
finalitzada en el segle XIV
Eacutes al mateix temps esgleacutesia i
fortalesa
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
La VOLTA DE CREUER un esquelet de nervis
canalitza les forces cap a un punt concret
la clau
Catedral drsquoAgravevila Clau de volta
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
SEGLE XIII PERIacuteODE CLAgraveSSIC
bull Alccedilat tripartit
bull Tribunes tendegravencia a
desaparegraveixer
bull Capccedilaleres un gran
desenvolupament
bull Nau central srsquoeleva
considerablement
bull Volta de tercelets i les
sexpartides
bull Arcbotants gran
desenvolupament
CARACTERIacuteSTIQUES
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL BURGOS
bull Catedral de Burgos La primera drsquoestil gogravetic francegraves construiumlda en Espanya (iniciada s XIII)
bull La faccedilana principal estagrave emmarcada por dues torres rematades per agulles calades aquestes agulles (ja del s XV) soacuten obra de Juan de Colonia
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Planta de creu llatina 3 naus transsepte sobresurt molt i girola amb
trams trapezoiumldals i triangulars i amb capelles radials Sobre el
creuer srsquoaixeca un cimbori octogonal (ja eacutes obra tambeacute del segle XV)
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Tres naus absis poligonal i girola amb capelles radials
bull Transsepte sobresurt
bull En ella trobem ja el cor en el centre de la nau major
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Burgos
bull Es construeix sobre una
esgleacutesia romagravenica
bull Faccedilana tiacutepica gogravetic clagravessic
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Burgos
Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal tot i que alguns soacuten
magniacutefics exemples del gogravetic flamiacuteger
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE TOLEDO
bull Catedral de Toledo
Es va construir de 1227 a
1493 en el emplaccedilament
de lrsquoantiga mesquita Eacutes
coetagravenia a la de Burgos
bull Els arquitectes foren
Martiacuten i Petrus Petri
Juan Guas i Enrique
Egas
bull Eacutes la de menor imitacioacute
francesa Eacutes la meacutes
genuiumlnament espanyola
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Teacute planta de saloacute (transsepte que no
sobresurt en planta) amb 5 naus drsquoaltura
desigual (escalonada exteriorment) i amb
capelles laterals i doble deambulatori
Destaca per les seves esplegravendides reixes
que soacuten un magniacutefic exponent del gogravetic
castellagrave
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Toledo
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Toledo
bull Lrsquoalccedilat interior presenta
nomeacutes dos nivells
(arcades I finestrals)
excepte a la capccedilalera
on hi ha un trifori cec
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Toledo bull Srsquoinspira en la de
Pariacutes
bull La seva doble
girola eacutes molt
caracteriacutestica
bullTeacute major nombre de
capelles radials al
deambulatori
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Una torre a la faccedilana
bull 5 naus (fet particular)
Toledo
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Interior de la
catedral de Toledo
bull Nau principal i cor
Toledo
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
GOgraveTIC CLAgraveSSIC EN ESPANYA
TOLEDO LLEOacute BURGOS
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Lleoacute comenccedilada 1255-1302
bull Catedral de Lleoacute Iniciada a mitjan
segle XIII eacutes la meacutes francesa de les
catedrals peninsulars ja que incorpora
grans finestrals tancats amb vitralls
que atorguen a lrsquointerior una
lluminositat radiant
bull Teacute la tipologia gogravetica francesa meacutes
pura en planta alccedilat esperit de lrsquoedifici
desmaterialitzacioacute i vitralls
bull Gran unitat estiliacutestica a tot el conjunt
bull La meacutes lluminosa i esvelta de les
catedrals espanyoles
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ART GOgraveTIC LLEOacute
bull La faccedilana occidental i principal consta de tres pogravertics i dues grans
torres acabades en agulles (chapitells)
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Lleoacute
Comenccedilada
1255-1302
bull Les dues grans torres
estan unides a la nau central
per arcbotants
bull Teacute rosassa central i triple
pogravertic Faccedilana relacionada
amb la de Chartres
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Les dues torres rematades amb agulles donen meacutes verticalitat i
ascensionalitat a lrsquoedifici
Catedral de Lleoacute
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Lleoacute
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Planta de la Catedral de Lleoacute
PLANTA
bull Per la seva planta estagrave
basada en la de Reims la
llargada meacutes reduiumlda (9
trams a Reims 5 a Lleoacute)
bull Cos longitudinal de 3 naus
bull Ampli transsepte de 3
naus
bull Capccedilalera (2 trams rectes)
bull Girola i sis capelles radials
poligonals
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Claristori
(meacutes desenvolupat)
Trifori
Arcades
Alccedilat de la Catedral de Lleoacute
ALCcedilAT INTERIOR
bull Mostra els tres nivells
tiacutepics del gogravetic clagravessic
arcades trifori o tribuna
finestrals o claristori
Trifori que en el seu fons
presenta finestrals
bull Les finestres claristori soacuten
molt grans i el mur srsquohi
redueix a les traceries que
actuen com a suport dels
vitralls
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Evolucioacute gogravetic clagravessic (s XIII)
Catedral de Lleoacute
bull La lluminositat queda reforccedilada per grans obertures al
mur occidental la rosassa i una liacutenia de finestrals
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Lleoacute
bull Volta de creueria simple els seus nervis es continuen en fines columnetes
adossades als pilars que baixen fins el terra remarcant aixiacute la divisioacute vertical en
trams
bull Les torres sobresurten del cos general de lrsquoedifici i deixen aiumlllat el cos de la nau
central amb la rosassa
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE LLEOacute
bull Segueix el model de les
catedrals franceses de Reims
Amiens i Chartres Eacutes el model
meacutes perfecte drsquoarquitectura
gogravetica a Castella
bull Les tres portalades molt
atrompetades i separades per
estrets arcs apuntats contenen
un dels millors conjunts
escultograverics del gogravetic castellagrave
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Les tres naus molt altes
bull Importants vitralls decorats
(127 finestres i 57 ograveculs)
bull Esplegravendida lluminositat
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull De minsa influegravencia posterior per la complexitat de la tegravecnica constructiva
bull La qualitat de la pedra lrsquoha deteriorada bastant i algunes peces escultograveriques srsquohan
hagut de retirar de la intempegraverie per preservar la conservacioacute
L LEOacute
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Segle XIV PERIacuteODE MANIERISTA (A GOgraveTIC MEDITERRANI)
3) El gogravetic mediterrani Etapa catalana
En el segle XIV lrsquoimpuls constructiu es trasllada de
Castella a la Corona drsquoAragoacute sobretot a Catalunya
bull Austeritat
bull Major amplada de la nau central
bull No es sol marcar el creuer en planta
bull El trifori eacutes pragravecticament inexistent
bull Faccedilanes simples
bull Predomini del mur sobre el van cosa per la qual tenen
menys ilmiddotluminacioacute i generalment menys arcbotants
bullTorres poligonals que solen acabar en pla
bull Absis poligonals
bull Rosasses drsquoinfluegravencia cistercenca
bull Mediterrani
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Segles XV - XVI GOgraveTICO FLAMIacuteGER
bull Edificis grans senzills i molt ornamentats
bull Es fusionen el fust i el capitell
bull Voltes srsquoomplen de nervis secundaris
bull Tot tipus drsquoarcs
bull Tiacutepica decoracioacute vegetal entre la que destaquen ldquola cardinardquo i les magranes que es combinen amb figures animals
bull Abunda el treball amb el trepagrave
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
El gogravetic final es anomenat gogravetic flamiacuteger o florit (de tendegravencia ornamental barroca) Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excessivament les diferegravencies drsquoaltura entre les naus
En aquest segle lrsquoart gogravetic aconsegueix la seva plenitud tant en les construccions religioses com en les civils en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones drsquoafirmar el seu domini territorial i sobretot a partir del darrer terccedil del segle quan els Reis Catogravelics pretenen crear un estat modern unificat
Segle XV
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella on trobem dos
moments separats pel regnat dels RRCC Mentre que el gogravetic mediterrani segueix
construint edificis civils com Llotges i cases senyorials El segle XV marca la maduresa
del gogravetic i es poden establir 2 PERIacuteODES
Segle XV (a Castella)
a) 1ordf frac12 S XV (fins egravepoca RRCC)
- Predomini de formes clares i poc decorades (sogravebries) catedrals Muacutercia Oviedo i Pamplona
- Gogravetic mediterrani es manifesta en edificis civils Llotges (eren mercats on es duen a terme
operacions relacionades amb el comerccedil)
b) 2ordf frac12 s XV Regnat Reis Catogravelics
- Egravepoca florescent la Corona impulsa la construccioacute de moltes obres
- Gogravetic isabeliacute
Enorme carregament decoratiu una febre decorativa que oculta lrsquoestructura arquitectogravenica
Cobertes arriben a la seva magravexima complicacioacute habitual utilitzacioacute de voltes estrellades que
es fan fins i tot calades i tambeacute srsquoutilitzen arcs complicats (conopials mixtilinis) plens de
subtiliacutessimes nervadures
Temes iconogragravefics heragraveldica (escuts) cadenes puntes de llanccedila etc
Molts de mestres i constructors estrangers que es traslladen a la peniacutensula a causa de
lrsquoesplendor de la Corona introduiran en Espanya les formes del gogravetic florit eacutes lrsquoestil flamiacuteger
En aquest context el francegraves Juan Guas va aixecar el palau drsquoEl Infantado a Guadalajara
Mentrestant a Burgos treballa Juan de Colonia autor de lrsquoesgleacutesia de la Cartoixa de
Miraflores Es poden establir dos focus
A) Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia
B) Focus en Toledo Srsquoinicia amb Hanequin de Brusselmiddotles
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
4) La plenitud del gogravetic (segle XV) Lrsquoactivitat torna de nou a Castella
on trobem dos moments separats pel regnat dels RRCC
Avanccedilos decoratius no estiliacutestics ni tegravecnics
A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva
traceria
Molt adornat
Voltes estrellades amb tercelets i arcs conopials en abundagravencia
Ho podem trobar les catedrals de Sevilla Salamanca i Segogravevia
Segle XV (a Castella)
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Volta de creueria
que posseeix altres
nervis secundaris a
meacutes dels arcs que
es creuen
Volta estrellada
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRALS bull CATEDRAL DE SEVILLA
bull CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525) Juan Gil Hontantildeoacuten
bull CATEDRAL DE COgraveRDOVA
ndash Hernaacuten Ruiz El Viejo
ndash A lrsquointerior de la
Mesquita de Cograverdova
bull CATEDRAL DE
SARAGOSSA (1490)
bull CATEDRAL DE MUacuteRCIA
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Sevilla Catedral de Sevilla
Iniciada el 1402
Conserva part de les estructures musulmanes Construiumlda sobre lrsquoantiga mesquita almohade de la que varen conservar el minaret (ldquoalminar) eacutes a dir la Giralda al que afegiren el cos renaixentista superior de campanes
Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanes
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Eacutes drsquoenormes
dimensions
bull La planta eacutes de 5 naus
de 9 trams amb capelles
laterals entre els
contraforts
bull Les cobertes srsquoobrin amb
voltes de nervadura
senzilla excepte en el
creuer
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral de Sevilla (segle XV)
bull Les cobertes srsquoobrin amb voltes de nervadura senzilla excepte en el creuer
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Catedral gogravetica de Sevilla amb ornamentacioacute flamiacutegera
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE SEVILLA
La darrera de les grans catedrals gogravetiques i la tercera de la
cristiandat per les seves mides despreacutes de Sant Pere del Vaticagrave i de
Sant Pau de Londres
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gogravetic molt
recarregat (el flamiacuteger) que eacutes la darrera etapa i que dura fins als
inicis del segle XVI quan es comenccedila a imposar el nou art
procedent drsquoItagravelia el Renaixement
Primitiu cimbori catedral de Burgos Juan de Colonia
Faccedilana ldquoColegio San Gregoriordquo de Valladolid
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull ESCOLA DE BURGOS bull ESCOLA DE TOLEDO
bull Les obres realitzades per aquestes escoles soacuten conegudes com estil ldquoREIS CATOgraveLICSrdquo o ldquoestil Isabeliacuterdquo
bull Hi destaquen mestres drsquoobres flamencs francesos i alemanys entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors per exemple al francegraves Juan Guas a Simoacuten de Colonia i Gil de Siloeacute que practicaren amb preferegravencia aquest estil
Escoles arquitectograveniques (segona meitat segle XV) Es poden establir dos focus
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull Eacutes una variant del gogravetic flamenc - borgonyoacute amb influegravencies de lrsquoart mudegravejar
bull En arquitectura les esgleacutesies tenen tendegravencia a la unificacioacute de lrsquoespai eliminant la distincioacute entre les naus i el transsepte tambeacute es caracteritzen per la ubicacioacute del cor en alt als peus de lrsquoesgleacutesia
bull Les cobertes es compliquen i abunden les de nervis que es decoren tambeacute amb escuts o altres motius i les estrellades que fins i tot presenten una traceria calada
Estil ldquoReis Catogravelicsrdquo o
Estil Isabeliacuterdquo
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull En la decoracioacute escultograverica eacutes on aquest estil srsquoexpressagrave amb major personalitat i fastuositat Lrsquoornamentacioacute que sol ser exuberant i plena de detallisme srsquo esteacuten per totes les parts de lrsquoedifici perograve mostra preferegravencia encara per les portades i les portes oculta lrsquoestructura arquitectogravenica (influegravencia mudegravejar)
bull Los temes soacuten heragraveldics apareix lrsquoescut dels Reis Catogravelics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I) que es barreja amb la decoracioacute el tema del ldquosalvatgerdquo cobert tot de pegravel o vestit completament amb fulles o molsa (musgo) cordons franciscans cadenes conxes mitges boles rosetes escripturahellip (influegravencia de lrsquoAlhambra)
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
JUAN DE COLONIA (padriacute)
SIMOacuteN DE COLONIA (pare)
FRANCISCO DE COLONIA (fill)
Escola de Burgos
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
JUAN DE
COLONIA
Focus burgalegraves Srsquoinicia amb Juan de Colonia que va construir les TORRES AGULLES (ldquochapitelesrdquo) de la catedral i el PRIMITIU CIMBORI (bella volta estrellada calada)
Mestre de la catedral de Burgos
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
SIMOacuteN DE
COLONIA
Mestre de la catedral de Burgos
CAPELLA DEL CONDESTABLE
Focus burgalegraves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
SIMOacuteN DE
COLONIA
ESGLEacuteSIA DE ldquoSAN PABLO DE VALLADOLIDrdquo
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Eacutes una faccedilana retaule amb arcs escarsers i
conopials i lrsquoescut de Castellagrave i Lleoacute emmarcat
per dues pilastres
Focus burgalegraves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
SIMOacuteN
DE
COLONIA
Bell pati amb columnes helicoiumldal
i decoracioacute de magranes
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Focus burgalegraves COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID SIMOacuteN DE COLONIA
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Focus burgalegraves Timpagrave de la protada
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Focus burgalegraves La FLOR DE LIS emblema del fundador del Colegio
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo VALLADOLID
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Focus burgalegraves Tema
dels homes ldquosalvatgesrdquo
coberts tot de pegravel o vestit
completament amb fulles o
molsa (musgo)
COLmiddotLEGI DE ldquoSAN GREGORIOrdquo
VALLADOLID
SIMOacuteN DE COLONIA Focus burgalegraves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
FRANCISCO
DE COLONIA bull Fill de Simoacuten i neacutet de Juan
bull Encara que va desenvolupar
la seva activitat en el s XVI va
seguir treballant en lrsquoestil
gogravetic i no eacutes va decantar per
el nou corrent renaixentista
bull rdquoPORTADA DE LA PELLEJERIacuteArdquo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
JUAN GUAS
ENRIQUE EGAS
Escola de Toledo
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
HANNEQUIN DE BRUSSELmiddotLES
Focus en Toledo
Remata la torre de la catedral de Toledo amb un gracioacutes artifici de pinacles
I realitza la Porta dels Lleons i els monuments funeraris de ldquoDon Aacutelvaro de
Lunardquo i ldquoSan Ildefonsordquo
Iniciador en Espanya de lrsquoestil flamiacuteger
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
JUAN GUAS ldquoPALACIO DEL DUQUE
DEL INFANTADOrdquo ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Arquitecte i escultor espanyol mort en Toledo en 1496 Eacutes considerat el magravexim
representant de lrsquoestil gogravetic isabeliacute o estil Reis Catogravelics
Focus en Toledo
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoPALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADOrdquo bull Petit palau senyorial que teacute una faccedilana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant i rematada per una galeria oberta
bullGuadalajara
JUAN GUAS
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
bull Lrsquoobra meacutes important del focus toledagrave i de lrsquoestil Isabeliacute eacutes San Juan de los Reyes
bull Planta de saloacute drsquouna sola nau molt ampla i capelles entre els contraforts no sobresurt el transsepte en planta
JUAN GUAS
bull Notable eacutes la llanterna i especialment lrsquoabundant decoracioacute del creuer atapeiumlt materialment drsquoornamentacioacute
bull Encagraverrec personal de reina Isabel per a commemorar la Batalla del Toro (1476)
Focus en Toledo
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
JUAN GUAS bull Relleus amb els escuts dels Reis Catogravelics
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
JUAN GUAS
ldquoSAN JUAN DE LOS
REYESrdquo Toledo
El seu ric claustre fou enderrocat i engrandit uns anys despreacutes per Simoacuten de Colonia fill
de Juan de Colonia El claustre tenia dos pisos lrsquoinferior amb doble arc i acabava amb
traceria calada i el superior amb arcs mixtilinis La coberta era de fusta igual a lrsquoestil
mudegravejar
Focus en Toledo
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
La coberta era de fusta igual a lrsquoestil mudegravejar
ldquoSAN JUAN DE LOS REYESrdquo Toledo
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ENRIQUE EGAS
bull Arquitecte i escultor
(cap el 1455-1534)
bull Representant de la darrera etapa
del gogravetic castellagrave al mateix temps
que altres arquitectes treballaven ja
en lrsquoestil renaixentista
bull Mestre major de la catedral de
Toledo
bull HOSPITALS
bull Catedral de Plasegravencia (1498)
bull Projecte per a una nova catedral de
Granada
Focus en Toledo
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
HOSPITALS bull Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb lrsquoantiga planta basilical) amb lrsquoesgleacutesia en el centre i dos patis o claustres als costats
bull ldquoSantiago de Compostelardquo (1501-1511)
bull ldquoSanta Cruz de Toledordquo (1504-1515)
bull ldquoGranadardquo (1511- finals del segle XVI)
ENRIQUE EGAS Focus en Toledo
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
CAPELLA
bull Eacutes una fundacioacute privada ordenada construir en aquest periacuteode per Don Juan de Chacoacuten majordom de la reina i es va acabar de construir en temps del seu fill que eacutes el primer marquegraves dels ldquoVeacutelezrdquo
bull Ocupa lrsquoespai de dues
capelles en la girola a meacutes
drsquouna segraverie de cases que nrsquohi
havia adossades a la catedral
la qual cosa fa que sobresurti
bastant de lrsquoestructura del
temple
bull Lrsquoobra eacutes atribuiumlda a Peacuterez
Loacutepez encara que el mestre
major de la catedral era Juan
Leoacuten
PEacuteREZ LOacutePEZ
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE MUacuteRCIA
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
bull Es distribueix en tres pisos
separada per niacutenxols entre els
que destaca aquell on apareix un
crucificat (darreres) sota un arc
trevolat decorat amb un fons de
conxes marines
bull El darrer cos o pis teacute
finestrals
PEacuteREZ LOacutePEZ
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
bull La decoracioacute desfigura les liacutenies
arquitectograveniques
- Motius vegetals soques drsquoarbre
cardines motius florals magranes etc
- Elements heragraveldics arcs llombards
conxes marines
- Animals fantagravestics dragons sirenes
etc
- Megravensules amb els seus respectius
dosserets per a colmiddotlocar figures que
avui no hi soacuten
- ldquoPuttirdquo o Amorets (figures de nins
entremaliats (traviesos) grassonets
amb ales barrejats amb tota la
decoracioacute
- Inscripcions amb lletra de caragravecters
gogravetics
ldquoCAPILLA DE LOS VEacuteLEZrdquo
PEacuteREZ LOacutePEZ
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
EXTERIOR CAPILLA DE LOS VEacuteLEZ
bull Dividida en tres cossos que srsquoaixequen sobre un sogravecol llis
bull El primer teacute tres arcs de mig punt amb lrsquoescut dels Veacutelez i dos eacutessers el sustenten coberts de vestimenta vegetal lrsquoaguanten (ldquosalvatgesrdquo)
bull El segon estagrave separat del primer per una cadena que ressalta del parament hi apareixen aquiacute escuts i elms (yelmos) de la famiacutelia
bull El tercer pis eacutes un cos de llums on srsquoobrin finestres bessones
PEacuteREZ LOacutePEZ
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
En acabar el gogravetic peninsular PODEM DIR
que una catedral gogravetica eacutes
UNA MERAVELLA DrsquoESVELTESA
DE MATEMAgraveTICA CONSTRUCTIVA (calcular
totes les forces per poder contrarestar-les
era fonamental) i
DE LLUM HAgraveBILMENT MATISADA
pels colors de les vidrieres
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i
Cultura Govern Illes Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura
Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacat
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Punt i
final
ARQUITECTURA
europea i
castellana
ACABADAhellip
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
El gogravetic perdura a la peniacutensula Ibegraverica fins al primer quart del segle
XVI amb la construccioacute de les catedrals de Salamanca i Segogravevia
encara que ja srsquohi prefigura el nou llenguatge renaixentista en el
sentit espacial i decoratiu
Mentre Itagravelia ja viu en ple Renaixement
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525 )
JUAN GIL HONTANtildeOacuteN
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )
Juan Gil Hontantildeoacuten
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
CATEDRAL DE SEGOgraveVIA (1525)
Juan Gil Hontantildeoacuten
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Fi de lrsquoedat mitjana
bull Caiguda de
Constantinoble
1453
bull Renaixement
italiagrave
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves
Gogravetic Arquitectura Castella-Lleoacute
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpcioacute Granero Cueves