Archivo F.X.: D’economia zero Archivo F.X.: D’economia ... · operacions és un vast arxiu d’imatges de la iconoclàstia política antisacramental a Espanya entre 1845 i 1945,

SESSIÓ 1DIMARTS 21 DE FEBRER(19H.)

Esteban Pujals i Valentín RomaAscensió i caiguda de Picasso

DIMECRES 22 DE FEBRER(19H.)

Manuel Prados Sánchez i Alejandro Peña Les aventures de Picasso

DIJOUS 23 DE FEBRER(19H.)

Rogelio López Cuenca Ciutat Picasso

SESSIÓ 2DIMARTS 6 DE MARÇ(18H.)

Mar Villaespesa i Joaquín Vázquez El productor com a productor

DIMECRES 7 DE MARÇ(18H.)

Amador Fernández-Savater, Marina Garcés i Santiago López Petit El combat del pensament

(20H.)Colectivo Todoazen Casa de subhastes. Desestocatge d’art. Cinc lots

DIJOUS 8 DE MARÇ(18H.)

Bulegoa z/b Noranta metres quadrats

(20H.)Flo6x8Cuerpo contra Capital: un musical flamenccontra el sistema financer

SESSIÓ 3DIMARTS 20 DE MARÇ(18H.)

Isidoro Valcárcel Medina Llei de l’Art davant Llei de Mecenatgei altres reglaments

(20H.) Isaías Griñolo Un quadre realista de la nostra situació:preu simbòlic zero

DIMECRES 21 DE MARÇ(18H.)

Juan Luis Moraza Condicions d’existència

(20H.) Oier Etxeberria Concert econòmic

DIJOUS 22 DE MARÇ(18H.)

Patricia Molins, InmaculadaSalinas, Carme Nogueira Diners, collages i manilles en la reproducció feminista

(20H.) Miguel Benlloch El detectiu

(22H.) Manuel Delgado Picasso al Forat

LABORATORISINTERCANVISPARTICIONSAMISTATSRECORREGUTECONOMIA: PICASSOEDICIÓECONOMIA

Accés lliure. Aforament limitat.

Lloc: Museu Picasso. Centre deConeixement i Recerca del Museu. Plaça Sabartés, 1. 08003 Barcelona

Activitat amb reconeixementde crèdits per la UAB i UB.En cas d’estar interessat en els crèdits, contactar amb:[email protected]

Per a més informació:[email protected]

Per a més informació sobre l’Archivo F.X.,www.fxysudoble.com

Archivo F.X.: D’economia zero és un projecte de Pedro G. Romero pel Museu Picasso de Barcelona que inclou els laboratoris Intercanvis (febrer-març), Particions (maig) i Amistats (març-juny);l’exposició Economia: Picasso (maig-setembre); així com la publicació Economia.

Febrer/Març 2012

Maig 2012

Març/Juny 2012

Maig/Setembre 2012

Comissari, Valentín Roma / Coordinació, Carlota Gómez /Disseny, Filiep Tacq / Espai expositiu, RdL Arquitectos

Organització i producció, Museu Picasso de Barcelona /Direcció del projecte al Museu Picasso, Pepe Serra

Archivo F.X.: D’economia zero

Febrer/Mar

ç 2012

INTERCANVISLABORATORIS

Amb el suport de

Febrer/Març 2012

www.museopicasso.bcn.cat

Primeres sessions

21, 22 i 23 de febrer (19 h.)

El treball de Picasso, mésenllà de la seva tascaestilística, centrarà aquestsprimers dies del seminari. Es tracta d’afrontar la crítica a Picasso i alguns dels seusllocs comuns. Picasso,Kahnweiler i la Gran Guerramundial són, entre altres,agents fundadors del’economia de l’art delpresent. És lògic que el seu continu qüestionamentformi part de la seva pròpiacadena de valor. Però, podem aprendre alguna cosa de totes aquestesrefutacions?

21 de febrer ESTEBAN PUJALS I VALENTÍN ROMA Ascensió i caiguda de PicassoEs tracta de tornar a llegir el

clàssic de John Berger The

Success and Failure of Picasso,

de 1965, un tractat paradoxal,

contra Picasso, sí, però escrit

amb una desmesurada passió

pel treball del pintor. També

suposa la seva primera

avaluació econòmica.

22 de febrerMANUEL PRADOS SÁNCHEZ IALEJANDRO PEÑALas aventuras de PicassoComentaris al film Picassos

äventyr, dirigit pel suec Tage

Danielsson el 1978, un

disbarat biogràfic que tracta

i paròdia l’artista malagueny

com una mitologia de la fama,

la seducció i els diners. I la

meitat de l’acció succeeix

a Nova York!

23 de febrerROGELIO LÓPEZ CUENCACiutat PicassoUna publicació al voltant dels

estralls semiòtics causats pel

Museo Picasso Málaga, un

dels mèrits és recollir tots els

tòpics haguts i per haver sobre

la marca Picasso, que, no

ens enganyem, no se

circumscriuen només a la

seva ciutat natal.

Archivo F.X.: D’economia zero

L’Archivo F.X. opera al voltant de les taxonomies i classificandsque relacionen el llenguatge i la realitat. La base per a aquestesoperacions és un vast arxiu d’imatges de la iconoclàstia políticaantisacramental a Espanya entre 1845 i 1945, les quals s’ordenensota un índex crític de termes que provenen de les construccionsvisuals de l’ampli camp del projecte modern.

Des de finals de la dècada dels noranta, l’Archivo F.X. treballa endiverses direccions, ja sigui recopilant imatges i documents quemostren la importància que el fenomen assolí a l’Estat espanyoldes de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, impulsantmitjançant seminaris i publicacions la reflexió sobre aquest tema,o bé activant des de les pràctiques artístiques, socials i polítiquesla rellevància de la iconoclàstia com a element constitutiu delscomportaments i les formes de la nostra comunitat.

En aquest sentit, en els últims anys, l’Archivo F.X. ha abordat unasèrie d’àrees de treball –la comunitat política, l’ordre econòmic, la violència instituent–, que es concreten al voltant de l’economia,un tema al qual ja va dedicar algunes temptatives anteriors –Silo,

La comunitat inconfessable, Don Dinero; Wirtschaft / Ökonimie /

Konjuntur– que ara se sumen a aquesta línia discursiva.Com enaltres projectes, l’Archivo F.X. part del propi registre de l’economiaen les representacions –imatges, definicions i llegendes– queemmagatzema: rostres desfigurats, edificis devastats quemostren les seves veritables estructures, temples confiscats per a nous usos comunitaris, or i plata, fins i tot paper moneda, totaixò lliurat a les flames, és a dir, al desinterès absolut de ladestrucció.

A partir d’aquí, d’aquest grau zero de l’economia, s’han explorateines concomitants: la despesa zero que John Ruskin proposavaper a la relació de l’obra d’art i les coses del món, el valor zeroque donava William Carlos Williams a la feina performativa del’art, que no pot basar-se en una alteració del valor de lamercaderia; o les restes de Felipe Aláiz, qui va escriure: “Un quadre pot tenir un valor en pessetes o en dòlars. Això ésevident perquè el quadre es ven. Si el quadre es pignora per deu mil pessetes i és un paisatge, un hort que només val dos mil en el mercat corrent, què podem pensar del mercat d’horts i del mercat de quadres?”.

En efecte, l’economia es comprèn com economia de l’art entesa,no només en relació amb les operacions de compravenda i preu,la borsa de valors artístics que deia Silverio Lanza, sinó tambécom el repartiment, classificació i taxonomia de les coses de l’artal món, i fins i tot d’economia en el sentit de contenció oadequada distribució de dons, recursos materials o expressius.Aquesta restricció del camp obeeix a la constatació segons laqual, i en contra del que s’ha comprès fins ara, la superestructuraartística moderna ha estat, no resultat, sinó avantguarda de lesoperacions del capitalisme financer, lloc privilegiat del seuexperiment i, possiblement, laboratori de la seva transformació.Aquesta doble articulació entre economia i estètica, entre el poderi la glòria, ens remet al Giorgio Agamben que qüestiona el procésmodern de secularització i que recupera l’aplicació efectiva de laprofanació, retornant a aquesta paraula el seu sentit original,aquella acció que retornava les coses al seu ús comú.

Economia: Picasso

La interrogació que fa sobre totsaquests efectes l’Archivo F.X. tambées visibilitzarà, desplaçada cap al llocmarginal que li correspon en aquestaeconomia de l’art, emplaçant la sevaatenció davant d’altres fenòmens i ordres segurament centrals. Lainvitació per part del Museu Picassode Barcelona resultava idònia perabordar aquestes qüestions, ja que permetia una suma d’esforçosenorme i la possibilitat d’iniciarl’exploració d’una de les zonesfonamentals d’aquest ordreeconòmic dalt esmentat. D’unabanda, estava Picasso i la capitalitatdel seu treball en l’extens camp del’art del segle XX, de l’altra, el mateixmuseu com a institució que uneix enla seva titularitat l’èxit publicitari,l’espai públic i el model d’un règimcultural determinat.

La possibilitat de treballar amb“Picasso”, sens dubte el gestdefinitori de l’actual economia del’art, de la qual Duchamp és el seumajor glossador i el productivismerus la seva contrafigura, ens hapermès encarnar aquest experimentamb materials originals, explorant de primera mà els funcionaments del valor, el repartiment i el do.

Presentat al Museu Picasso deBarcelona entre el 25 de maig i el 2 de setembre de 2012, el projecteEconomia: Picasso no només oferiràuna valoració dels treballs dePicasso, fixats en les contribucionsd’Ángel González García, Rosalind E.Krauss i Georges Didi-Huberman,sinó també tot un seguit de visionsexcèntriques que ens permetin,encara, continuar parlant del que va significar el seu efecte per al’economia de l’art, a partir de lesmirades de l’Orson Welles de F for

Fake i del Guy Debord anterior a La sociedad del espectáculo, deJusep Torres Campalans i d’H BustosDomecq, de Luciano San Saor i deMarius de Zayas, de Felipe Aláiz i de tants altres. Es tracta, per tant,d’observar les continuïtats idiscontinuïtats dels treballs dePicasso en l’economia de l’art, ambuna mirada retrospectiva, des d’avuimateix fins als principis del segle XX.

Intercanvis

Aquesta primeraactivitat del projecte téun caràcter de seminariperò, alhora, es trobamés a prop de l’esperitd’un laboratori onexperimentar,aproximant-se, sobretot,a aquesta definiciód’economia que atén els intercanvis de valor,comerç i treball de l’art, les convencionsdominants en unacultura dels diners. La brutal reconversióeconòmica dels nostres dies, la famosacrisi, no fa sinóevidenciar una situaciócrítica, estructural, que en algun momenthavia de serreconsiderada.

Per això, hem convidata diferents autors ioperacions queconfiguren una àmpliatopografia de relacionsde l’Archivo F.X. i dePedro G. Romero ambels seus entorns detreball, lectures, focus d’atenció,col·laboracions,subratllats icontrovèrsies. Es tracta,en fi, d’un conjunt decomunicacions,presentacions, diàlegs,taules rodones iperformances que es mouen entre elssignes d’interrogació id’exclamació, puntejantdiversos assumptes,posant de manifestmaneres d’estar que no coincideixen amb les d’aquesta economiageneral que ensgoverna. Es tracta, perfi, d’explorar certespossibilitats sobre comentendre i treballar unaltre sentit per al’economia de l’art, per a l’economia.

Carme Nogueiraartista

Manuel Prados Sánchezartista i productor

Esteban Pujalspoeta, catedràtic de

literatura anglesa i

professor de la Universidad

Autónoma de Madrid

Alejandro Peñaartista i actor

Valentín Romahistoriador de l’art,

comissari d’exposicions

i professor d’estètica

Inmaculada Salinaspintora

Colectivo Todoazengrup plural i

multidisciplinari interessat

en les investigacions

narratives sobre el present

Isidoro Valcárcel Medina artista

Joaquín Vázquezmembre de BNV

producciones

Mar Villaespesacrítica d’art i comissària

d’exposicions

Segones sessions

6,7 i 8 de març (18 h. i 20 h.)

Una de les conseqüències de l’extensió d’aquestsistema econòmic des de Picasso, per estranyque sembli, és la pèrdua de privilegis de l’artista,que ja no és l’únic agent capacitat perl’enunciació artística. L’expansió del dispositiu“art” passa no només per augmentar lesdisciplines, sinó també perquè els actors siguinja altres en un constant procés dedemocratització. Així, d’una banda tenim unaparell burocràtic que administra l’art i, en elsentit oposat, noves formes d’autoria que se liescapen. Quines noves resistències ensensenyen?

6 de marçMAR VILLAESPESA I JOAQUÍN VÁZQUEZ El productor com a productorEs tracta de deduir les operacions i fluctuacions

de la producció art a partir de la llarga trajectòria

de col·laboració entre la comissària i la productora

BNV producciones, travessant diferents règims de

gestió i maneres d’aparició de la institució art,

deduir l’operador i fluctuació de la producció art.

7 de marçAMADOR FERNÁNDEZ-SAVATER, MARINA GARCÉS I SANTIAGO LÓPEZ PETITEl combat del pensamentEls que vivim “en democràcia” sabem de les seves

lleres: el vot, l’opinió i el consum. L’economia del

ciutadà-client. Què passa quan ens sortim

d’aquestes lleres? Som violents? Som artistes?

O som la força de l’anonimat?

COLECTIVO TODOAZENCasa de Subhastes. Desestocatge d’art. Cinc lots.Nota informativa: única sessió, 7 de març 2012 al

Museu Picasso, 18.30. Barcelona. Publicitat:

consulti el nostre catàleg. Exposició en el nostre

magatzem C / Botín de las Artes 69. 09007. Conca.

Espanya (de moment).

8 de marçBEATRIZ CAVIA I MIREN JAIO. BULEGOA z/bNoranta metres quadratsQuan s’entén el treball de l’art com un experiment

es necessiten condicions materials, així, aquest

ofici: la descripció d’alguns assajos de formes de

fer una oficina d’art i coneixement des d’un local

fent cantonada i a peu de carrer.

FLO6X8Cuerpo contra Capital: un musical flamenc contra elsistema financerParla Titi Mon Parné: “Després de la caiguda

de Lehman Brothers sorgeix la necessitat

d’assenyalar els bancs com a responsables de la

crisi econòmica. A la primavera de 2008, comencen

una sèrie d’accions en oficines bancàries i caixers.

Continua ...”

Terceres sessions

20, 21 i 22 de març (18 h., 20 h. i 22 h.)

Si l’artista sobreviu en aquesta economia de l’art és pel seu paper com a encunyador de noves quincalles, mercaderies de tot tipus,imaginacions distintives per a moltes formes dels mateixos diners i dela seva circulació. El progrés tecnològic no ha fet sinó duplicar aquestefecte, evidenciar-ho, fer-ho mera informació. La materialitat, a l’antigamanera de Picasso, ens sembla merament una garantia de copyright. I, no obstant això, només la sistematització d’aquests dos campsconfrontats, materialisme i informació, ens permet seguir fent enunciatsi anomenar-los art. Serà cert això que en el perill creix el que ens salva?

20 de marçISIDORO VALCÁRCEL MEDINALlei de l’Art davant Llei de Mecenatge i altres reglamentsNi la Llei de Mecenatge, ni l’anomenada Llei Sinde, ni les reglamentacions

de Vegap o de les Associacions d’Artistes, res incumbeix a l’exercici, gaudi

i comercialització de l’art. Es tracta ara de retre compte detallat d’aquest

fet, en el moment oportú.

ISAÍAS GRIÑOLOUn quadre realista de la nostra situació: preu simbòlic zeroSubtitulada Una charla cinematográfica, ens presenta una exploració de la

transició espanyola a la genealogia de la família d’industrials Villar Mir. Una

metodologia paranoica que converteix en land art la destrucció del nostre

medi ambient.

21 de marçJUAN LUIS MORAZACondicions d’existènciaEs tractaria de localitzar, desenvolupar i mostrar algunes de les paradoxes

que es produeixen i reprodueixen en les condicions d’elaboració,

interpretació i gestió de l’art dins de les noves economies i de les seves

respectives cadenes de valor.

OIER ETXEBERRIAConcert econòmicEn efecte, un concert. Es parlarà de la relació i el parentiu entre la música

instrumental i la raó instrumental; de l’èxtasi, la hipnosi i l’al·lucinació verbal

en veu alta. L’aclamació, en comptes de la democràcia, com a forma única

d’administrar-nos.

22 de marçPATRICIA MOLINS, INMACULADA SALINAS I CARME NOGUEIRADiners, collages i manilles en la reproducció feministaLes marques de gènere situaven l’origen del treball de l’art entre el luxe i

l’artesania, un desplaçament sumptuari que amaga no poques resistències.

Es tracta de parlar sobre les maneres de fer qualitatius que escapaven a la

gran institució art.

MIGUEL BENLLOCHEl detectiuSota el registre d’una performance, es desenvolupa una recerca

autobiogràfica sobre la construcció del cos marieta, gai, trans. La

investigació es va aturant en diferents negociats i economies: del chapero

a les operacions de canvi de sexe.

MANUEL DELGADOPicasso al ForatUn balanç final. Mirant des de fora del propi museu. Picasso al forat, sí,

fins i tot, si es vol, foradant la realitat. Però també el Museu Picasso de

Barcelona en el seu context, en el seu propi barri. Dos discursos

encadellats, si és possible.

Miguel Benllochartista performancer

Bulegoa z/boficina d’art i coneixement

formada per Beatriz Cavia,

Isabel de Naverán, Miren

Jaio i Leire Vergara

Manuel Delgadoprofessor d’antropologia

de la Universitat de

Barcelona

Marina Garcés professora de filosofia

de la Universidad de

Zaragoza i membre

d’Espai en Blanc

Isaías Griñoloartista i dissenyador

d’exposicions

Oier Etxeberriaartista, músic i

coordinador de Cristina

Enea, Donostia

Amador Fernández-Savatereditor i investigador

independent

Flo6x8col·lectiu artístic

Rogelio López Cuencapoeta i artista visual

Santiago López Petitprofessor de filosofia de

la Universitat de Barcelona

i membre d’Espai en Blanc

Patricia Molinshistoriadora de l’art i

comissària d’exposicions

Juan Luis Moraza escultor

Archivo F.X.: D’economia zero Archivo F.X.: D’economia zero