ara Societat · Taxa de risc de pobresa Taxaxaaxx a dad ee e riisiiscscc dee ppop o brbbrrrere s a (Xifres del 2017)(Xi(X(XiXiXXiifrffrrrere ss ssds d d eleell2202 0010 1 7)77)) Renda

14 DILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018 ara

SocietatDESIGUALTATS

Catalunya gesta un pacte nacional per empoderar la immigració

El 2008 ja hi va haver un pacte nacional per a la immigració. Ales-hores un 14,99% de la població cata-lana era estrangera. El 2017 aques-ta xifra es va acabar situant en un 13,78%, i en l’última dècada aquest percentatge s’ha mantingut al vol-tant d’un 15%. Però en aquest ma-teix període l’existència d’aquesta immigració no s’ha fet present en tots els espais de la societat. “A la Generalitat i als Mossos d’Esquadra no hi és tothom. Al Parlament una mica més que abans, però a la cua del Banc dels Aliments tampoc hi és tothom”, exposa Amorós. Tot i això, subratlla casos com el del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani –el primer con-seller d’origen marroquí– o de la di-putada Najat Driouech, la primera diputada amb vel islàmic al Parla-ment, que han d’ajudar a posar en marxa mesures per visibilitzar “tots els orígens”.

Amorós destaca que el pacte na-cional per a la interculturalitat és una de les apostes d’El Homrani per a aquesta legislatura. El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania

assegura que encara no s’ha fixat cap data per al pacte “perquè és més important el procés que el final”. “El procés ha de servir per tenir un de-bat en profunditat sobre què és la societat catalana i com teixim tan-ta diversitat en un sol poble”, afirma Amorós. En aquest sentit, remarca que Catalunya “és el país d’Europa que més s’ha transformat al segle XXI”, ja que en poc més d’una dèca-da la població ha augmentat un 20% amb més d’un milió de persones que han nascut a l’estranger.

Tot i això, des de la Taula del Ter-cer Sector, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, deixen clar que “no existirà la intercultura-litat fins que hi hagi una igualtat d’oportunitats”. “Aquest hauria de ser l’element principal”, considera el portaveu de la Taula en temes d’immigració i president de Fedela-tina, Javier Bonomi, que fa una cri-da al Govern perquè doti el pacte “d’un pressupost i un full de ruta”. “Per no reeditar el que ha passat en altres països europeus, hem d’in-tentar que els migrants puguin trencar els seus sostres de vidre.

Aposta per incorporar més persones estrangeres a l’administració, però les entitats volen concreció

Han de poder entrar a l’administra-ció perquè, per exemple, en l’àmbit escolar persones de diferents orí-gens puguin formar part del profes-sorat”, explica.

Valorar les llengües estrangeres Per aconseguir aquesta presència de la immigració als espais on, de mo-ment, no és tan visible, Amorós asse-gura que, en el cas de la Generalitat, el pacte nacional ha de servir per plantejar-ho també dins l’adminis-tració catalana. Una de les opcions que s’estudien per fer créixer el nom-bre de persones immigrants entre els funcionaris és tenir en compte el co-neixement de llengües estrangeres a l’hora de convocar els processos de selecció públics o les oposicions. “Que tinguem funcionaris que pu-guin atendre amb més llengües, aporta valor”, manifesta Amorós. Hi coincideix Bonomi, que defensa la discriminació positiva i l’impuls de programes de formació que facilitin la incorporació d’immigrants al sec-tor públic. El representant de la Tau-la del Tercer Sector exemplifica que això ho han començat a treballar

Foto: Francesc MelcionFont: Elaboració pròpiaGràfic: M. Asín

TaxTaxTaxTaxTaxaxxTaxaxaxxaxaxaxaxaxaxaxaxaaxa da da da da ddddddddddda deeeeeee e rrrrrreeee ee reeeee eeeeeeeeee riisiisciscisisciscisccsccc dedededeeededeede ppppopopopopopoopooopooopopoooooobrbrbrbbbbrbrrrreeeeeeebbreb ebbbbb ebrbbrrbbrreeeb eebbbrebrb eeeeeeb ebbr ssssssaaaaaaaasssassaaaassaaaaaassssaasssasaasaassasssa (Xi(Xi(Xi(Xi(XiXi(Xi(Xi(Xi(XXi(XiXXi(XiX(XX(Xi(XXXiXiXifrfrfrfffrffrrrrrrrrrerereererrrfrrrrrrrrrffrfrrrrrrrrr ss s s ddddddds dddds dddsss dds ds ds ddds dddddddsss s dss ddsssss dds dss dssss ss ddsssssss elleleleleleleleleleleeelelelelee 220202202200000101000101010111011220120000011200001010100001010101120222020012202002000020020200002200020 7)77)77)7)7)7)))))77))7)7)7)7)77777))))7))77777)77)Taxa de risc de pobresa (Xifres del 2017)

RRRRenRenRenRenRenenRReRRRR dada da da ddadda aa mitmitmitmitmitmitmititmittmittttmitjanjanjanjanjanjaanjanjanjanjanjajajannanjajananjj a aa aa aa aa aa aa aa aa aa aaa aaaa aaa aaa nuanuanuanuanunuanuanuannuannnunn annn l nl nl nl nl nl nnl nnnnnnl nl nnnnnnl nnnl nnnnnnnetetaetaetaetaetaetaettataaetaetaeetetataetaetete aeettaetaetatetetaatat ppppppppppeeppeepeppppeeppppppepppppppp r pr pr pr pr pr prrrr pppppererserserserserserserserssseerserseerseeee oooooonnnnnnnnnnanannanananaannnnaaoononnnananaonnnnaannnnaonnooononaannnnonnnnnnannnannnnnnno ((X(X(X((X(X(X(XiXi(XX(X(XXiX(XiXii((XiiXXi(XiXiXX((XiXXXiiXiXi(XXiXXiXi(Xi(XiXiXXi((X((((( ffrffffrefrfrefrrfrefffref effreffffrefreerefrefrefreeff efrfreeef efrefrefrefrefrefrefreefreffresss s dss ddss ddsssss ds ddss ds dds ddddelelelelel lel el elel l el eleee 2012201201220222010110101201201120120220120120201012012010122012 6)6)66)6)666666))))))66)6)6)6)6)66)))6)))6)6)666)66)))6)6)66)))))6)))6))))6))6))6))6))66)66)6))))Renda mitjana anual neta per persona (Xifres del 2016)

TaxTaTTaxaxxaxaxaxTaxTTT xa a da da da ddddddddddda dddddda dddddddda ddda ’’’’’a’aaaaaaaaaaaatattaaaaa’a’a’aaaa’’aaa’aaaaaa’aaaaaaaaaataaaataaaaata ur u (((XXXXXXiXiXiXXXXXXiXXiXiXXiXXXXXXXi( iXXXXiXXXiXiXiXXXiXXiX(XXiXi(((X((((( fffffrefrefreffffrefrefreffrfrefrerefffr ssss s ds dddddds ds dsss dss ds deleelellllllleleee 2n2n2n2n2n22n222n2n2n2nn2n2nnn2n2nn2n tritritritrtritrrritriritrittrrrtritrit itrirritritritt itrttrirrt ittrr mmmmmmmmmmmeeeseeesesesesesessmmmemeessessmesmmmmeeesesmmessmmmmmeeesmm ssm smmmm tretretretretretrettretrtreetretretrertretrerere dededededdededededeededededededdeeeededdddeeel 2ll 2l 2l 2l 2l 2l 22l 2l 222l 2l 22l 22l 2222222222l 22l 0000000100111111181811888888888888800001111181818188888880018188888888888800011880000001888880 88800181818188800 8801888888888800 888800 881818880 8000 8180181888)))))))))))))))))))))))))Taxa d’atur (Xifres del 2n trimestre del 2018)

NacNaNaNacNacccccN cciiiiioooononnnniioiooiiioioonooooo allNacional

TaxTaxTaxTaxTaxaxTaxTTaxaxTTaxaa aa aa da a a dddddddddddda dda dddda dda da dd’o’o’o’oo’o’o’oo’oooocococccc’o’oooc’oooc’oo’o’’oooooococcupaupaupupapaapaciócióciócióó (Xi(Xi(Xi(Xi(Xi(Xi(Xii(Xi(XiXX(XXXX freffrefrerefrereeefrreeefffreffrffrrfrefrfrefrff ef eerrr ss s ds ds s ds dss ds ddss dss sss ss ds s s ds dddel elel el elleleel elelel ellell lleeeeel l eell 22222222nn n nnn nn 2222222n2nnnnn 22n2nnn nnnn22nn222n2n2n2n22nnnnnnnnn2nnnnnnnn22n22n2nnnnnnn tritritritrtritritritrittritrtritritritritritriritrittrtrrrttrtrtttrr mesmesmesmmememesmesmesmememessmesmesssmessssmesmessmmemememessmmemesm ssmmemesmm sme tretretretretretrereretreeeetrrereretretretretretreretreeeeeeeeereee dededededededededeededededededededdedeeddeddddeeedeeedd ll 2ll 2l 2l 222222 2l 222222222222222222l 22222222222201801801801801880188018018018018180180188880180181010180101801018101800101010001000 801001001000010 ))))))))))))))))))))))))Taxa d’ocupació (Xifres del 2n trimestre del 2018)

9,7%

70,7%

15,7%

13.781 €

20,8%

60,2%

41,6%

7.976 €

LELELELELELEEEEL SSSS S SSS DDDDDDDDDEDEDEDEEEDDDDDEEDEDEEEDEEEDEDDDEESISSISISIIIIIISIISISSSSSSSIGGGGGGGGGGGGGGUUUUUUGGGGGGUGGGGGGGGGGGGGGGG AAAAAAAAAAAAAALLLLLLLLLLAAAALAALALLLLLLLLAALLLALLLAA TTATTATATATATATATATATATAAAAAATATATATATATATATATATTATATATATATATATAATATTTATTTTTTATATATATATATATAATTTATATATAATTTTTATATATATTTATAATTATATATTTTAATTAAAATTTATTTTTTATATTTATTTTATTTAATT TTTTTTTTTTTTTTTTSTSTSSSSSSSSTTTTTSSTTTTTSTTTSSSSTTTSTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTSSSTTTTTTTTTTTTTTSSTTTTTTTSTTTTTTTTTSTSSTTS EEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEENTNTNTNTTNNTNTNTNNTNTNTNTNTTNTNTNNTNTNTNTNTNTNNTNTNTNTNTNTNTNTTNTNNNTNTNTNTNTTNTNTNNTNTNTTTNNTTTNNNNTNTRERRERREREREREREEEREEREREREERERERERERERERERRRRRERERERERERRREREREREERREPOPOPOPOPOPOOOOOOOOOPP BLBBLBLLLLLLLBLBLLBBBLLLBLLB AAAAAAAAACCACACCCCACCAAAAAAAAAAAACAAACACAAAAA IIÓIÓIÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓIÓÓÓÓIÓÓÓÓÓIIÓÓÓÓÓÓIIIÓIÓIIÓÓIIIÓÓÓÓIÓÓÓÓÓIÓÓÓÓÓIÓÓÓÓ NNNAAAAAAAAAAACACACACCCCCCCCCCCAAACCCCCCCCCACCCCACCCCAAACAACCCAACCACACCCCCCAAACCCA IOIOIOIOIOIOIOIOIOOIOIOIOOIOIOIOOIOOOIOIOIOIOOOOIOIIOIOIOIOOIOIOOIOOOIOOIOIOIOIOIOIOIOIOOIOOOOOOOOOOOOOOOIOOOOIOOOIOIOOIOOOOOOIOONNNNNNNNNNANNNNANANAANAAANNANANAANNAANNNNAAANNNAAANAAAANAANNNNAANNNAAAANNNNANNNAANNNNNNAANNNNAANNANNNNNNNAANNNANNAANNNNNNAANNNNNNNNNNNAAANNNANNNNNNAAANNNAAANNAANNNNNAAAANAAAAAAAAAANNNNNAAAAAANN LLLLLLLLLLL LLL L L LLLL LLLLLLLLLLLLLLLLLLLL IIIIIIIIIIIIIIIII II IIIIIIIIIII EESEEEESSSSSEESESSSESESSESESSSESSSESEEESESESESEESSESESESSESEEEEESEEESSSESSSSSTRTRTRTRTRTRTRTRTRTRRRTTRTTTRRTRTRTRRTRTRTRTRTTTRTTRTRTRTRRRTRTRTRTRTRTRTRRRTRTRRTTTRRTRTRTRTRTRTRTRTRRTRT AAAAAANANANNNNNNNNNNNNNNNAANANNAAANANANNAANNNNAAANAANAANANNNNNNNNANAANNNNAANAANNANNNANANNAANNNANNNAANNNNNANNAANNNANNNNNA GEGGEGGGGEGGGGGGEGEGEEEEEGGGEGEEEGGEEEEEEGGEEEEGGEEEGEEEGEEEEEGGEEEGEEEGGEEGEGEEEEEEGGEGGGGGEGGGGGGEGGEG RRRARRRRRARARAAAAAAAARAAARARAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARAAAAAAAAALES DESIGUALTATS ENTREPOBLACIÓ NACIONAL I ESTRANGERA

EEEEEsEEEEsststststststststststststststststststtsttEsstEssE tsstsE trrarararararararanranranrannranranrararananaraarararrrar ggeggegegggeeeeeeeererrrrrggeeegeggeeeeereeegegeeeeeeeeeeeeeereerreegeeeereerre aaaaaaaaaaaaaaaaaaEstrangera

Només cal mirar alguns indicadors per adonar-se de les desigualtats en-tre la població nacional i l’estrange-ra a Catalunya. La població nacional té una taxa d’atur d’un 9,7% i l’es-trangera d’un 20,8%; la nacional té una taxa de risc de pobresa d’un 15,7% i l’estrangera d’un 41,6%. De fet, molt pocs immigrants tenen llocs de responsabilitat a l’adminis-tració, les empreses o els mitjans de comunicació, segons admet el secre-tari d’Igualtat, Migracions i Ciutada-nia de la Generalitat, Oriol Amorós. “Hem de fer que la diversitat es visi-bilitzi”, afegeix. Aconseguir-ho, i em-poderar els immigrants potenciant la seva interacció amb la resta de la so-cietat, és un dels tres objectius del pacte nacional per a la interculturali-tat que prepara el Govern i que tam-bé preveu impulsar-ne la inclusió i que siguin més coneguts i reconeguts. Les entitats socials, però, demanen que el pacte no sigui “només decla-ratiu” i reclamen mesures concretes.

BARCELONAPAU ESPARCH Públic

El Govern defensa que es revisin els criteris per seleccionar funcionaris

Privat S’espera que, amb el pacte, les empreses es plantegin si la seva plantilla és diversa

15ara DILLUNS, 3 DE SETEMBRE DEL 2018 societat

amb les noves convocatòries de pla-ces als Mossos i a la Guàrdia Urba-na: s’han fet programes formatius es-pecífics per als immigrants per “do-nar-los eines” que els ajudin a passar les proves de selecció.

Amorós també confia que el pac-te provoqui que les empreses i les entitats “es preguntin si les seves plantilles són diverses”. Pel que fa a la presència de la immigració als mitjans de comunicació, una de les apostes del Govern és, amb el suport del Col·legi de Periodistes, que exis-teixi una guia d’experts amb perso-nes de tots els orígens perquè siguin més presents. “Si es visibilitza una societat més diversa, els nostres ulls canviaran”, pronostica el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Considera que “el racisme es cura tenint un amic d’un altre color de pell”. Tot i això, Bonomi afegeix: “Si el pacte nacional és un discurs po-lític però després no es trasllada en programes, hauran passat dues ge-neracions de nouvinguts i continu-arem al mateix lloc”.

“Quan no seré immigrant?” Amorós reconeix que una pregun-ta recurrent entre les persones que han vingut a viure a Catalunya és: “Quan deixaré de ser immigrant?” “Immigrant ho hauries de ser men-tre et desplaces d’un lloc a un altre”, defensa Amorós, que admet que la resposta no és individual. Segons ell, no només depèn de cada perso-na, sinó també de la resta de la so-cietat. Però es mostra optimista i afirma que “Catalunya seguirà sent un únic poble format per persones que venen de tot arreu”. e

Combatre les adversitats del barri amb més infants i joves de Badalona

i tutories individualitzades, la Fun-dació Salut Alta implica els nuclis familiars en el creixement dels fills i, alhora, fa un acompanyament in-tegral dels menors amb els seus pa-rents directes.

Gairebé tots els infants hi arriben a edats primerenques derivats pels serveis socials, i és per aquest motiu que les pedagogues ja els coneixen quan arriben a l’adolescència. “Això és una sort, perquè podem fer un se-guiment a llarg termini i assegurar-nos que les criatures evolucionen”, reconeix Anna Martínez, responsa-ble de comunicació de l’entitat. “Pe-rò el problema és que gairebé mai podem obrir places per a altres me-nors”, lamenta.

Ibtissam Salhi, marroquina de 18 anys, explica que la fundació l’hi va donar “tot” per seguir endavant. “Era una nena molt tímida i amb moltes pors”, diu, i confessa que, en part, era “a causa del bullying” que li feien alguns companys d’escola. “Allà [a la fundació] vaig adonar-me que hi havia joves que, com jo, ne-cessitaven ajuda”, reflexiona Salhi, que ara és una de les voluntàries de

la fundació, on fa reforç als in-fants. Creu que aquesta és la se-va manera de “retornar una mi-ca” el que va rebre durant el seu pas pel centre.

Entorn agressiu El barri de la Salut Alta sovint és vist com una zona conflictiva. Amb la idea de canviar aquesta mirada, l’entitat treballa amb in-fants i adolescents des d’una ges-tió emocional. “Intentem que els joves estimin el lloc on viuen i el vegin d’una altra manera a través d’accions simples com, per exem-ple, berenar a la plaça. Si senten que tenen llaços amb el barri, no voldran conflictes i buscaran al-tres maneres de resoldre els pro-blemes”, diu Nadeu. Ara bé, la ri-quesa de més de vint nacionali-tats que hi conviuen no es valora de la mateixa manera a la resta del barri de la Salut, sinó que es veu com un maldecap. La Funda-ció Salut Alta assenyala que les polítiques xenòfobes triomfen a la zona i es tendeix a atribuir la conflictivitat als immigrants.e

Una sessió de treball de l’entitat amb algunes de les persones que atén. CRISTINA CALDERER

La Fundació Salut Alta ajuda 130 menors en risc d’exclusió social

Dos de cada cinc residents de la Sa-lut Alta, barri perifèric de Badalona, tenen menys de 18 anys. La dificul-tat per trobar un lloc de treball, els salaris baixos i la manca d’accés a habitatges dignes s’ha acarnissat amb les famílies d’aquests infants i joves, la majoria de les quals són d’origen estranger. Davant les ad-verses circumstàncies per al seu desenvolupament a la zona, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic, l’any 2004 va néixer la Fundació Sa-lut Alta. L’objectiu de l’entitat és, per tant, respondre a les necessitats i les preocupacions d’aquests joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social del barri.

“Vam detectar que hi havia molts infants i adolescents que requerien una empenta emocional i educativa”, explica la directora de la fundació, Maria Nadeu. I és que aquesta entitat sense ànim de lucre treballa amb un centenar de famílies i un total de 130 infants d’entre sis i setze anys, una xi-fra que, d’altra banda, només repre-senta el 3% dels menors del districte badaloní. Tot i això, les famílies estan molt agraïdes pel tracte que reben els seus fills, ja que no només els ajuden amb els deures, sinó que també els fan sentir-se bé amb ells mateixos. “Han aconseguit que el meu fill, a poc a poc, obri el cor i lluiti contra les se-ves inseguretats”, diu la Jacqueline, mare d’una de les criatures que parti-cipen en el programa.

La Confederació, l’ens represen-tatiu de les diferents organitzacions del tercer sector, va reconèixer fa pocs mesos el pla de centre obert de la Fundació Salut Alta per als ado-lescents del barri. A banda, encara que fa anys que funciona, l’entitat va organitzar el 2015 un procés parti-cipatiu per reformar i adaptar el projecte a les demandes actuals de la mà d’educadors, psicòlegs, veïns i, fins i tot, els mateixos joves.

Implicació familiar Integrat per una desena d’educado-res, l’equip de l’entitat coincideix que sovint es confon el fet que les llars pateixin dificultats amb el fet que els pares no tinguin gens d’inte-rès en l’educació dels joves. “No és el mateix dir simplement que una família té mancances que veure la família en el seu context, poder par-lar-hi i entendre que, potser, estan sobrepassades per les circumstàn-cies”, apunta Nadeu. En aquest sen-tit, a través de formacions, trobades

BARCELONAGEMMA GARRIDO GRANGER Mancança

L’entitat només atén un 3% de les criatures del districte badaloní

Diversitat Al barri de la Salut Alta hi conviuen veïns de més de vint nacionalitats

Amb 65 persones mortes, aquest agost ha sigut el mes amb més ofegaments d’aquest any a Espanya. De les 65 víctimes a l’Estat entre el gener i l’agost, que són sis morts

menys que en el mateix període de l’any passat, 31 han perdut la vida a Catalunya. Segons la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, enguany s’està

produint una disminució dels ofegaments perquè els episodis de pluja han provocat que els espais aquàtics no hagin tingut la mateixa afluència que els estius anteriors.

AGOST, EL MES DE L’ANY AMB MÉS OFEGAMENTS