Avui- Editorials- Mostra de nivell 1 23.4.79 Ara l'Estatut i el Parlament Fins ara hem tingut paciència, ara que ja hi ha Constitució i l'acceptem volem immediatament l'Estatut i el Parlament. Aquest és el bon camí de l'autogovern pera Catalunya. Ara l'Estatut i el Parlament Jï a estat llarg i complicat el cami de dotar l'Estat del marc democràtic que calia des- prés dels quaranta anys de dictadura. L avïnença en uns minims de totes les forces Politiques ha donat la Constitució que tots co- neixem. Dins d'ella, els parlamentaris que ens representen hi han trobat un sostre suficient per a desenvolupar la nostra autonomia els pròxims anys. Sabem que orapllr-la de contin- But exigirà temps i caldrà organitzar-se, plani- ficar i actuar. Es un camí que la majoria hem acceptat i confiem en la democràcia per assolir e l que ens pertoca. No hem perdut la capacitat de creure que entre tots ens podem entendre i que el camí a l'autogovern pot ser fet, si bé amb molta tenacitat, en pau. Hem tingut molta paciència. Ha emmudit fins ara l'exigència massiva de l'onze de setem- bre perquè confiàvem que les coses s arranjarien. Hem esperat molt, però. Potser el procés constitucional ha estat ràpid. Ens ha semblat, però, que passaven anys, malgrat que aquesta espera hagi tingut moments agrada- bles com el restabliment de la Generalitat, el retorn del seu president i la formació del Con- sell executiu d'acord amb el ventall existent el 15 de juny del 1977 i ratificat aquest 1 de març del 1979. Hem vist també com Catalunya era diferent a la resta de l'Estat i l'equilibri de for- ces hi era distint. Ha estat llarg i complicat el cami i hem tin- gut molta paciència. Per això amb tot el dret, amb la força que dóna el vot democràtic de tot un poble, formulem l'«Ara l'Estatut i el Parla- ment» com una exigència a curt termini. Toca al govern de Madrid, a les forces democràtiques de l'Estat, de fer honor a la confiança democràtica que els hem atorgat. I això només es tradueix en una ràpida aprova- ció de l'Estatut. I tot això ho diem en aquest número que commemora els tres anys del diari AVUI. Un número en el qual incloem un cop d'ull sobre el que han estat aquests tres anys per a nosal- tres. També hi recollim l'opinió de persones qualificades sobre la contribució de l'AVUI a la normalització de la cultura. Hem volgut se- guir també, fent un paral·lel al diari, l'evolució durant aquests tres anys dels altres mitjans de comunicació en català. En les pàgines se- gUents i sota la rúbrica de «Les eines de cultu- ra», diversos especialistes analitzen el llibre, les publicacions, la cançó, la ràdio, la televisió, el cinema I el teatre.
63
Embed
Ara l'Estatut i el Parlament - ddd.uab.cat · el percentatge sobre els vols emesos, d'un 17 a un 19 per cent. Com a novetat, l'eliminació de la dreta dec/arada, que fins ara havia
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
23.4.79 Ara l'Estatut i elParlament Fins ara hem tingut paciència, ara
que ja hi ha Constitució il'acceptem volem immediatamentl'Estatut i el Parlament.
Aquest és el bon camí del'autogovern pera Catalunya.
Ara l'Estatut i el ParlamentJï a estat llarg i complicat el cami de dotar
l 'Estat del marc democràtic que calia des-prés dels quaranta anys de dictadura.L avïnença en uns minims de totes les forcesPolitiques ha donat la Constitució que tots co-neixem. Dins d'ella, els parlamentaris que ensrepresenten hi han trobat un sostre suficientper a desenvolupar la nostra autonomia elspròxims anys. Sabem que orapllr-la de contin-But exigirà temps i caldrà organitzar-se, plani-ficar i actuar. Es un camí que la majoria hemacceptat i confiem en la democràcia per assolirel que ens pertoca. No hem perdut la capacitatde creure que entre tots ens podem entendre ique el camí a l'autogovern pot ser fet, si béamb molta tenacitat, en pau.
Hem tingut molta paciència. Ha emmuditfins ara l'exigència massiva de l'onze de setem-bre p e r q u è conf iàvem que les cosess arranjarien. Hem esperat molt, però. Potserel procés constitucional ha estat ràpid. Ens hasemblat, però, que passaven anys, malgrat queaquesta espera hagi tingut moments agrada-bles com el restabliment de la Generalitat, elretorn del seu president i la formació del Con-sell executiu d'acord amb el ventall existent el15 de j u n y del 1977 i ratif icat aquest 1 de març
del 1979. Hem vist també com Catalunya eradiferent a la resta de l'Estat i l 'equil ibri de for-ces hi era distint.
Ha estat llarg i complicat el cami i hem tin-gut molta paciència. Per això amb tot el dret,amb la força que dóna el vot democràtic de totun poble, formulem l'«Ara l'Estatut i el Parla-ment» com una exigència a curt termini. Tocaal govern de M a d r i d , a les fo rcesdemocràtiques de l'Estat, de fer honor a laconfiança democràtica que els hem atorgat. Iaixò només es tradueix en una ràpida aprova-ció de l'Estatut.
I tot això ho diem en aquest número quecommemora els tres anys del diari AVUI. Unnúmero en el qual incloem un cop d'ull sobreel que han estat aquests tres anys per a nosal-tres. També hi recollim l'opinió de personesqualificades sobre la contribució de l 'AVUI ala normalització de la cultura. Hem volgut se-guir també, fent un paral·lel al diari, l'evoluciódurant aquests tres anys dels altres mitjans decomunicació en català. En les pàgines se-gUents i sota la rúbrica de «Les eines de cultu-ra», diversos especialistes analitzen el l l ibre,les publicacions, la cançó, la ràdio, la televisió,el cinema I el teatre.
.4 v ui- Editorials- Mostra de nivell 1
22.3.80 La veu del poble CiU ha estat encertada en triarl'home més adequat per a fer paísa partir de l'Estatut
CiU hauria de ser l'encarregada defer Consell [formar govern aCatalunya]
Editorial
La ¥eu delXT' Is resultats d'aquesta primera consulta electoral al poble
cítala per a decidir sobre les seves institucions dt govern han• estat reveladors d'una evidència que constatàvem ja a
l'editorial del mateix dia de ¡a consulta: les coordenades seriendiferents. Una cosa és votar representants al Parlament espan-yol, on els assumptes es ventilen en un bipartidisme de fet; unaaltra és la d'elegir les administracions municipals on juguen elsinteressos del sector i —en especial als pobles petits— els ho-mes; i una ben distinta és ¡a de triar el Parlament català que had'escollir l'home, l'equip i el programa de govern que regiran laprimera etapa autonòmica després de l'Estatut.
Hi ha hagut dues forces que han anal més enllà de les previ-sions que podia fer un observador imparcial: Convergència iUnió, que ha passat a ser el partit capdavanter de Catalunya, iERC, que ha passat d'un 4 J per cent en les legislatives del 1979a un 9 per cent en les actuals. De vots, n'han perdut CC-UCD,286.229; F'.C <rSC-PSQE), 277.8S3; PSVC, 13.729 i els haguanyat principalment CiU, 260.076; l'abstenció, 197J64; ERC,116.003. i el PSA, 70.S27.
El PSC, malgrat la baixa, és la segona força política de Cata-lunya, amb un 23 per cent dels vots emesos. El PSUC es mantéperquè, si bé ha perdut alguns vots, en canvi —sempre compa-rant amb les legislatives de I'l de març del 1979— ha augmentatel percentatge sobre els vols emesos, d'un 17 a un 19 per cent.Com a novetat, l'eliminació de la dreta dec/arada, que fins arahavia tingut una mínima presència, i la incorporacit de dos dipu-tats «d'obediència» andalusa.
Totes aquestes dades ens situen en l'anàlisi que han pujat elspartits a la vegada nacionalistes i moderats, que el pentapartidis-me s'ha consolidat i que el creixement notable de CiU ha obeïta una sèrie de causes, la primera de les quals ha estat la de triarla imatge personal de l'home més adequat per afer país a partirde l'Estatut; la segona —i aquí s'inclou també l'augmentd'ERC—, que l'electorat ha afavorit els partits que han fet ban-dera de resoldre les coses des d'aquí, sense connexions estaials .estructurades; també la conjuntura econòmica ha afavorit elsplanteigs moderats i és evident que hi ha hagut un desplaçamenta l'esquerra de l'abstenció.
Ara el Parlament haurà de decidir en qui confia com a presi-dent de la Generalitat i tot dependrà dels difícils pactes per a te-nir majoria que a hores d'ara es deuen estar ja considerant.Creiem que seria natural que l'encàrrec defer Consell recaiguésen el guanyador de la comesa electoral que amb el 28 per cent
(Pana I la p 2)
\
^diíorial ; ,, ^ ^._. ;
9 v» peal • • - . '.'«•. ¡^',.V.,. .•:,-^ Y
dsis rotó emesos té indiscutiblement la força moral Ümció en l'encàrrec -possible matemàticammt-*- çd'entendre a l'electorat. I més. quan l'home quefresUkSsut* ^^<tció electoral que la veu delpeKeha destacat semMa f» sali njg£¡ *per a reattfáar l'encàrrec, stnfque tesMwïf^fa <s*p ''áí JP^WT/ñitzar el país en la dffîdlfelna à*Gisi0gi3ivmitòr'88*-S?fc stofa %&$0àf ^en escriurà el pròleg al ¡teu darrer Sfflt^ifia «Hsruna Catalunya només cristiana o murez s®cítíï$ta&dretes o.4'e$guerrss,o capitalista o
és liberal, I que ha estat I poc o motí. ék tttèeriariaf idretes i que és d'esquerres* i a&Üatisíu, i ¡obrera, í intel·lectual, l·imhmya —full'tSr, la tta*. Ara és dones, ¡stiust JMT s, ewç* 'gl send'atendre -perquè m pot (0*0*ii0*;ii0iV 'iç*'exceptuem nofàés els c&mgfoynfaciif \ejçef&íiij$ GBJ} "'que indubtabUmtnt és since? yamests^sfiràpiAtpresident de tets si s'apttca mése t^atíüfefMí^^panya electoral hagi pogut obrís-, a fer íCatalunya és diu Generalitat» va dirGovernació- que aferpoKOca de-partíi. aSm temt&&&atei®thome départit, enema, que Macià í qtta Pnsi de fp $ftji¿ jto dûtPif/ol en deferents ocasions. Construis Caiakinyn entre toís^fs-dascú dea del lloc -àdhuc parlamentari-qm rt j fe^ri, étlail·lusió que el futur president, ha d'atiar. :
Constituït el nou govern, realitzat el trm&às depeArs, m Mha excusa -les promeses pre-elsxlomls de Suârsz fe» tfn^grs-vades i publicades— perquè, eh traspassos dé ssmb que enser-ien no omplin de contingut l'Estatut ¡ abala tosca edmbtistnstSeàque s'exerceixi des de la Generalitat psgiíi qua!ffhar-se ae go-vern real.
La veu del poble s'ha fet sentir a tmtés del vof. La mtsstS ebttots és respectar-la i donar ales a la responsaUHtat, a Isi
* tat i al treball. Catalunya serà tal cont:(a farem entre
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
28.2.81 La força de la raóLes manifestacions de rebuig alcop d'Estat del 23-F demostren queno hi ha desencís amb lademocràcia i l'autonomia en el casde Catalunya.
Com va dir Winston Churchill, lademocràcia és el més dolent detots els sistemes polítics inventatsper l'home, llevat de tots els altres.
c t- • o · · a · o s o r j ' - ' r ï - c-2 ¿.y E S c, „..£:.-'¿.E 5 5.5.3 c<
So S:3S;.2g = c - g « ™ - g £ « - 2"3 ° ¿ . 3 ' - v Z - ~ .~
: ° • c n o .2, o r- g ,., .3 g -o .- .r .,,.- . S c H E g E f J c S f 2 ?„-•*'' u. -^ 3 o¿ •/>-^-cW¿~~ ü:yç 3.• o i- i! c. . 3. n c u! u. — - -2 ' ~3 t-r £^:35«-Jr·ao,5·5.^·Ec :
; c-2 s? c c «
_ = ! - ^ 5 c c J H a ^ O T
r . / i c g g - g E S - íc 3 '-> c 3 £ ^> u. •->~ C ' > O t - 0 . r , y.'O
o ^E.2¿c c ; r : ^n K n ü 'J «-j t;.2« o r '^ ^ ~ Uj bjy E '2 ü ^ 'J í S
¡eiiijiM•c " " 5 H => - -2-"•aZ .C7'= í_-^>¿í'- ^-¿¿.'¿~z - ï - 3 -j E.-55 5 c--i 3~ x ¿'ò 3 c 'ï t .2 '•' 2s o- 'J -- « ^ !; 3 u b * — ~ •• °
¿> 3 >' 3.2 2 £ 5: — "O c O í £ §••- -j
; '5-r^^ ^-2.ï'S';3 " c -£ 'i ?. -: •:
— ï ~ 'f ~ •J· -, -5 - 3 u -1 3 i^^ ' ^ •^S -Sg 'S -S^ « í é - H ^ c— '-1 ^ " c - — O ' P ^ c 'O n ^- ^ ^ c _3 J
_^ '73 ^ — L" '— — ' -1 O C -* ~s ._ "3 '-
'J - c o r1 '-< ~ c è u ^ •- ~ ¿i -o E •- -^ .^=- : r l ^ -3^~r3 & t j · = ^ ^ c x -^•7'5.=: '=r« = E - E S g5-S¿?,^
^§•=52.11^-11 feSa-^S-í.}
: — •_ T3 ,
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
13.3.81 EnrarimentEl govern espanyol ha de: 1)retomar l'eficàcia a les institucionsencarregades de la seguretatciutadana; 2) desemmascarar elsque provoquen malviure com apretext per a una actuació radical[terrorisme]; 3) rellançar l'economiaper retornar l'optimisme al país; 4)acomplir el procés autonòmic ineutralitzar els provocadors.
Existeix un intent de presentarCatalunya com si la situació fosmés greu que a Euskadi i com sifos culpable que la política estatalno reeixeixi.
5 iC
.ü <= °" ^ 3 § '•= ïí .3 £ Si CT J "3 C — t P C í ^ .s
P Ü Ü ? 3 E £ i 2 °" cS-S- ls"^ ' !£ £ -Ü' 5 ç § g g g'S .5 E'-" g^ü S CT^J 2
"S .5 S" o p '* 3 <2 S -2 "2 .d I'S- 5 ;! £ '5 § "^ 5 ^
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
25.3.81 Projecció exteriorEn aquests moments que es fal'exposició 'Catalunya, avui' a laseu de la Unesco (a París) tot sónproblemes per al desenvolupamentde l'autonomia.
Però el poble català sabrà semprerecomençar amb la democràcia,perquè 'la nostra veu' és la de laraó i la cultura.
í!
t
§ -p .y P :h c ~ c H •/. c 2 ~ s -2 5- ' £ h
: -— ni
• „ E£_ o o -—
g«íí|^2ü•/)'-* c CI ',7ÇT —• c3 C .-3 CD
-1- - -j'S-J ¿ S ! . c & § 5 í i s 6--^j^ë-Së; á:S o -~ • --"
o",.7; ¿'~<=-~'/> .0 <- S. — 'a ac^ r;
P -"
-; --j
— C .TJ T3 C. o ~ L¿ ¿^ v^
S g y o 2. u S~-c.= E 0/5 K- CJ — ., íf> '^i _i- a ;i— c ^¿ ^o ^r ^ - - o T' • -c * g -H « -2 ~
,'¿ C Ü 5 ri O 3O^o C. 5 .¡J 'CT3rt T3 ^ 3 C V c
c -c í - S
•s-'Ss·^·pe^iS-S a g'3 .E «a.» s
G. 'J
c tl
£ 3 ye o g s o -a n j. g ., » sP p ^ &c ~ . - ^ - § ^ . ^ c E o
~ 5 2 ;i "J .° F 2 ,n "5 -§ E 5 "3 M 'fn .2 S .22 ?-^ = g-o c-E-eH <« ç r E - - u •-• o -., s2 ^ x ' C Ü t ¿ í ^£5 1C ¿c e.t~ ?¡
=' ¿.'O~ r §^ ' . ^ C ^ T — H Q O 3 " ^ r : · r - ^ 1 ' ~ i ^ F r
g " ts 'S S " ¿ '4 ? c~ c " n S 3 •- í H2 ¿ 3 a S - 3 S . _ i ^S -s :=S5S^5îj,ww „ > '/i .p i- i: I ._ g "••" 'f •- " ~.I -^¿S^SS 2|S .SS ï> i lS = :^ •S ·o - íS^S s S ^ s - ç c S - S S í , ;
-JS"J '-
y> --, "J p —,„ o T-, C-U L·i^ .-< T.
, £ E Z -a -o^^i ^ T* ") "O O U 7- 73i ^ .« ^j 'Ò & S- £ pr S p r t W C, & C tfí *"., ^--ïï c E « .2
SEUS;— t/; — ,., - I ¿-5
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
19.4.81 Estimar la llenguaHem d'explicar als immigrants lesraons que avalen i abonen l'amor ala llengua catalana, perquè ellsestan mal informats.
Els catalans hem deixat en mansde les institucions el combat per lallengua i no ha de ser així
1à
-S
1
<•— ,íL--,
~"
— .~
,, ,.
.__.
.,_„
~,_
.,o,,
~~
e la
sit
uaci
ó cr
eada
pel
mal
au-
i el c
inqu
anta
per
cen
t de
la
pobl
ació
tot
al.
irod
ucci
ó de
l ca
talà
a
l'esc
ola
—pe
r m
ésla
nifi
esto
» i,
en g
ener
al,
per
la
Des
del
s no
lan
all
unya
ls t
emps
de
la r
e-
min
sa q
ue h
agi
esta
i aq
uesl
a ¡m
rodu
cció
—in
ya
d'in
toxi
caci
ó qu
e al
guns
si
stèn
cia
cult
ura
l an
tifr
anqu
ista
fi
ns a
ra
cal
que
els
pare
s es
tigu
in j
a co
nven
cías
de
drid
han
rea
lil/
at a
ques
tes.
dar
- se
mbl
a q
ue,
lois
ple
gats
, he
m a
band
onal
el
la b
ones
a de
la c
ausa
,ic
s, s
'han
pu
blic
al
una
mu
nió
co
mb
al
per
la l
leng
ua p
olse
r re
fiat
s de
la
A l
es a
un
a ; rw
iunu
lcs,
a l
es p
obla
cion
s de
le
incl
oïen
le
s co
nsid
erac
ions
la
sca
a 1e
r pe
r le
s in
stit
ucio
ns r
ecob
rade
s,
la r
odal
ia d
e B
arce
lona
am
b m
ajor
ia
d'im
-es
. E
l n
osl
re
dia
ri,
com
no
E
s ev
iden
t qu
e aq
uesl
es i
nsli
luci
ons
—de
s m
igra
is,
als
barr
is p
erif
èric
s de
le
s gr
ans
'alt
ra m
aner
a,
ha r
efle
clil
iota
de
la
Gen
eral
ilat fi
ns
al P
arla
men
t— t
enen
ci
utat
s, f
ins
als
pobl
es m
és a
llun
yals
de
la¡p
inio
ns d
es d
'una
per
spec
tiva
, un
pa
per
fona
men
lal
a ex
erci
r,
en a
ques
t C
atal
unya
int
erio
r on
ha
arri
bat
el f
enom
en
T3 ¿. ¿ -:z. " £ 3ü: "rí rz -Jí. t- 'j -y
^^\ ï
^-
^ 3*5 y,ïj .2A -_j
% ^w-3
T:73
>•71
""
~ r—í- ^u ••'Sí p
-3 í
/j Sj - ^ :_jl| 1 2 |
^ ™ ^ ^ 3b ^ .j o -9
0 "p .c o^ «
Hlís
|.ils|
i'ÏSsïC T - O —rj 2 -J u u
íil 3 J «
S gj2.H
l'Éi'S c"™~, 3 ¿l 'ü s
iflíJri ^- tJ ^J
2 r*'C '· n•5 5 -^ .H
l^sS"?
£ ^
— ' —
•§ -
:^c""
,_
n
"JVÍ
"
r VIa> '?"3 >J o
"u ~¿3 5D- ^n C
; eï
pro
blem
a de
la
llen
gua
com
re
gion
ales
, pe
r ex
empl
e^ i
del
s se
clor
s qu
e sa
mcn
t de
la
llen
gua
—qu
e m
olie
s ve
gade
st
que
cal
afro
ntar
sen
se c
risp
a-
repr
esen
teu—
for
mal
per
un
conj
unt
de p
o-
depè
n de
le
s ci
rcum
slàn
cies
i
del
tara
nnà
àlgi
es,
sinó
a p
aí t
ir d
e la
rea
lita
t bl
ació
enc
ara
mal
in
form
ada
però
q
uej
a de
cad
ascú
— c
om d
e 1e
r de
la
llen
gua
cala
-ly
a és
un
a na
ció
qu
e co
mpt
a es
là p
rene
nt p
osic
ió e
n re
laci
ó am
b el
pro
- la
na u
na a
mig
a i
no u
n ob
stac
le s
epar
ador
,m
igra
ció,
en
prin
cipi
no
cata
là-
btem
a de
la
llen
gua.
Qua
n l'i
nfan
t ar
ribi
a
TiT
TT
TT
.le c
onst
itue
ix e
ntre
el q
uara
nta
casa
sev
a i
com
enti
am
b e
ls s
eus
pare
s la
ín-
Jr
xV
U
1
rï1)
C
J
?- í"J ^
— d2 'ü
5
Oo^cr
£ cr
¡J
•O Sc c^3 C
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
23.4.81 El nostre cinquèSant Jordi Els ciutadans han d'assumir
activament la construcció deCatalunya, consolidar l'autonomia ila defensa de la llibertat i laConstitució garantia de futur pelspobles de la pell de brau.
Resorgeixen les actitudsanticatalanes i existeix una greucrisi del sistema democràticespanyol post23-F
ED
ITO
RIA
L De
la L
OAPA
a u
n no
u co
p de
decr
etE
l P
arla
men
t de
Cat
alun
ya h
a ap
rova
tpe
r m
ajor
ia q
ue
la L
OA
PA —
la t
rist
a-m
ent
fam
osa
Dei
org
ànic
a d'
harm
onit
-za
ció
del
proc
és a
uton
òmic
— s
igui
ret
irad
a o
torn
ada
al g
over
n,
perq
uè e
s co
nsid
era
que
inte
rpre
ta i
des
envo
lupa
el
títol
vui
tè d
e la
.C
onst
ituci
ó co
m u
na l
lei i
nter
mèd
ia q
ue a
fect
al'
Est
atut
de
C
atal
un
ya
i al
tres
E
stat
uts
.A
ques
ta, j
unta
men
t am
b le
s al
tres
res
oluc
ions
del
Par
lam
ent,
és u
na d
ecis
ió i
mpo
rtan
t.H
o és
per
què
¡a L
OA
PA, s
orgi
da d
el p
rocé
sde
con
cert
ació
aut
onòm
ica
esta
bler
t a
l'est
iu i
sign
at p
er l
a U
CD
i e
l PS
OE
. se
situ
a al
mig
de
l'aut
onom
ia d
e C
atal
unya
per
ta!
que
aqu
esta
no v
agi
pels
cum
ins
prev
isto
s a
l'Est
atut
, qu
eem
ana
de la
Con
stit
ució
, sin
ó pe
r le
s vie
s re
gla-
men
tàri
es q
ue
el p
oder
cen
tral
ha
pens
at p
erta
l d'
evit
ar l
'aut
ogov
ern
i pe
rmet
re l
a de
s-ce
ntra
litz
ació
. E
l pl
e de
! P
arla
men
t de
Cat
alu-
nya
va s
er r
ic e
n aq
uest
es a
port
acio
ns d
es d
eto
ts e
ls a
ngle
s po
lític
s i j
uríd
ics.
I a
les
reso
luci
-on
s es
par
la d
'aqu
ells
asp
ecte
s de
més
flag
rant
evid
ènci
a: je
rarq
uies
nor
mat
ives
, fix
acio
ns d
eba
ses,
lim
itaci
ons
de c
ompe
tènc
ies,
con
trol
de
l'act
ivita
t aut
onòm
ica,
fun
ció
públ
ica,
etc.
•
. E
n de
fini
tiva
, pe
rò.
el q
ue h
a di
t el
Par
la-
men
t de
Cat
alun
ya é
s qu
e la
LO
APA
no
vagi
enda
vant
í q
ue e
s pu
gui
entr
ar e
n la
via
de
lane
goci
ació
ent
re e
ls p
artit
s pa
rlam
enta
ris
i el
sgo
vern
s au
tonò
mic
s pe
r ta
l d'e
vita
r el
que
fin
sar
a ap
arei
x co
m
una
reta
llada
for
ça s
ibil·
lina
dels
Est
atut
s d'
auto
nom
ia v
igen
ts. I
, a a
ques
taso
l·lic
itud,
el
gove
rn c
entr
al h
i ha
uria
de
ser
sens
ible
.P
erqu
è no
és
pas
fent
l'o
rni
o en
cast
ella
nt-s
een
pos
icio
ns
que
són
frui
t de
pac
tes
ja c
loso
sco
m
podr
em
fer
anar
end
avan
t el
paí
s. É
sso
bre
la b
ase
d'un
a ne
goci
ació
pos
itiva
que
això
es
podr
à fe
r. 1
, qua
n di
em n
egoc
iaci
ó, é
spe
rquè
cre
iem
que
en
aque
sta
acci
ó no
es
trac
ta d
'un
mer
cade
ig d
e fa
vors
o u
n tr
àfic
de
bene
fici
s, s
inó
d'un
es c
onve
rses
pro
fund
es e
nle
s qu
als
les
idee
s ce
ntra
ls d
el q
ue h
a de
ser
l'aut
onom
ia v
igen
t, di
ssen
yada
seg
ons
la C
on-
stitu
ció
i el
s E
stat
uts,
són
sob
re l
a ta
ula
per
tal
de p
oten
ciar
-les
i f
er-l
es ú
tils
a to
ta l
a co
mun
i-ta
t est
a ta
lÉ
s, d
oncs
, un
mom
ent
delic
at q
ue e
l no
ugo
vern
cen
tral
hau
rà d
'afr
onta
r am
b se
reni
tat
iim
agin
ació
, pe
rquè
fin
s ar
a la
con
cert
ació
i la
LO
APA
han
sig
nifi
cat q
ue v
olia
des
fer
el c
amí
de l
es a
uton
omie
s em
près
el
1977
i c
oncr
etat
amb
els
Est
atut
s a
l'est
iu d
el 1
979.
I d
esfe
rca
min
s, e
n la
his
tòri
a, p
erqu
è se
la
vol
atur
ar,
és s
empr
e un
a op
erac
ió a
rris
cada
.E
n aq
uest
mat
eix
cont
ext
apar
eix
ara
elde
cret
«co
ntro
lant
» el
s se
rvei
s de
la
Segu
reta
tSo
cial
i s
anit
at t
rasa
pass
ats
a la
Gen
eral
itat
que,
com
a ú
ltim
«o
bse
qu
i» d
el m
inis
tre
Sanc
ho R
of,
redu
eix
els
tras
pass
os c
eleb
rats
iac
ompl
erts
fa
unes
set
man
es i
els
red
ueix
a n
ore
s. É
s ta
lmen
t l'a
plic
ació
de
l'esp
erit
de l
aL
OA
PA a
b s
anita
t i la
Seg
uret
at S
ocia
lF
ranc
amen
t, no
ent
enem
aq
uest
a po
lític
ade
l go
vern
Cal
vo S
otel
o, f
ora
que
vulg
ui «
des-
esta
bili
tzar
» l'
auto
nom
ia c
atal
ana.
Per
aix
òha
uria
de
ser
sens
ible
a la
pet
ició
del
Par
lam
ent
de C
atal
unya
i o
brir
une
s ne
goci
acio
ns s
erio
ses
perq
uè a
Cat
alun
ya e
s pu
gui
cont
inua
r co
mm
e-m
oran
t co
m u
na e
ina
poss
ible
de
reco
nstr
ucci
óna
cion
al l
a C
onst
ituc
ió q
ue f
a tr
es a
nys
el p
oble
va v
otar
.
AV
UI
en
0
3 D
o m
o »"
o r-
* 5
Q. 3
s»(O
tJ
O.*
» S" R =5
» S
S^C
~O
—
t C
oJ>
—
i 5
"O
-rj
o>-
o
g>=
-. s
g?S il
SI
—=
CD
«>
CD
co
ju
l1
§
o. m
f. c
F0
3
CL
"I
ca
CD
m
CD
O-
5T §
CD
•-•
3-
» CD
35.
<.
en
<=.
3-,
m
53"
'-^j
"*^
OO
"O
C
D ^
ô-
CD S
2-
CL
CD-
CD
32-
CD g
S
. —
— -
— -
— qi
CD
C
D
Q>
Co
Co ^-
C
O
"S
—
CL
9>CD
co
C
D
3.5-'
x
oT^
C
D
-*-m
=3
s.cS'
S>sa
o
—
^= <
r~
m
ÇP
rDC
L g
ai
03
CO -j
S-g
cSS
? 8
M
O-
m
Î--1
- —
í O
S-
-• 5
:
<_< eu cp_
~3 CD
.co
m ta'
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
20.12.81 La reuniód'intel·lectuals aSitges
No es tracta d'una fusió, sinó delreconeixement mutu de les culturescastellana í catalana.
L'Estat encara defensa que l'únicacultura existent és la castellana iels estaments oficials no han fetpassos importants per ferreconèixer la vitalitat passada iactual de la cultura catalana.
.4vM/- Editorials- Mostra de mvell 1
14.3.82 Ciutadans contra laLOAPA
S'ha d'anar a la manifestació contrala LOAPA.
La LOAPA rebaixa l'autonomiaconcedida I respon, encara queCalvo Sotelo no ho reconeix!, apressions de les 'forcesregressives',
•BJJ . S eS c fe «3 S a 3^1JS
Q.
I I|¡J^J^lRjr•iiJ*3.?t8
elirV 3~ . .'*>£3'%<«33-^; .a ".37;
w >. w y o
•111II
¿Írl1á-«^lsi3|
S 8 II I Ï$1£3S|.Jfíij «Sl'.ffll=5«af E-a^-S|a«= a« ~-n í4fr.%S s J
h-I
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
23.3.82 El Congrés delPSUC El PSUC surt assentat del VI
Congrés, passat ja el trasbals del'escissió ortodoxa i dogmàtica [elque seria el PCC] del desembrepassat.
Recuperar el nostre poble amb totsels senyals d'identitat requereixpartits forts, coherents, pocconvulsionáis, fidels a l'idearielectoral i responsables.
'"•Seu •^•8i*'8 ^ ¿'"'c c·· ·3 K
lliltlïEMi
•s*í!|i*«s.LSB«irfj&ntJsíii« .2 -a A ,t « - » _ s £• a
t u m <* a •™iá'3íií!<sa!9a~}!l| apllplll
.• '« e J Ï Q ^ O - O » , » « S M S P T3
14
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
18.6.82 El Pi de les TresBranques
El govern civil no s'ha de ficaraquest any en la celebració, com síque va fer l'any passat, denunciantalguns parlaments per presumptedelicte.
El Pi de les Tres Branquessimbolitza eis Països Catalans,lliure cadascun, però totes tresbranques d'una rel comuna iformant un sol arbre.
A les diades nacionalistes ha deregnar la llibertat d'expressióperquè els grups nacionalistespuguin dir el que pensin ni quesigui aconstitucional
3 .a _ W c « c I 5 o i ) u S ^ ! 3 n c,g fe« '"_.<2'!g.ju g 8 5 < y < 5 « &« e o a S n l — §« 8-'x
S h
•S
t^
.9- a "-g E. gIll§í31« i S E E „ S-a S;g5 §
u „' pw vîi=: w 2í c,^
" ;
M c l··J _S9 *g ÏJ ^ i* TS M rí ?í c •-- c ~7B-_ "-* " C T S v ) , ^ J í * J 3 3 O .V 4Í *" ^-í •-• 3G ) ·3§~aSs·^S ;Haa5S 'T3§-E|^-g1
f^V S s S<S5a^ ¡a g'"1 8'S'S e'M 8'2 " ~>W s "<3 ·33 t i 7 ) . g lS3ss ï2 ' . 2 3ga^3-H2.§3a
, s =3saJ a
8¿3 2
*£nH
| i
Avui- Editorials- Mostra de nivell I
29.7.82 L'any del BarcaEl Barca pot arribar ben lluny encadascun dels cinc torneigs en quèparticipa perquè té la millor plantilla
El Barca ha de continuar sent elque és i el que representa[Catalunya]
EDITORIAL
L'anydel Barca
U nes cinquanta mil persones van anarahir al Camp Nou per assistir a la pre-sentació oficial de l'equip del Barcelona
per a fa pròxima temporada. És un nou rècorden un acte d'aquesta mena i demostra la confi-ança que té el soci en aquest nou Barca, quedisposa d'una plantilla de vint-i-quatre juga-dors, tots els quals poden ser titulars. Encaraque les comparacions són odioses, es pot afir-mar que el Barca té la millor plantilla, o una deles millors, de la història. Si cada temporada esdiu que pot ser la temporada del Barca, tot ique després moltes vegades arriben les decep-cions, ara si que no hi ha cap motiu per apensar que l'equip no pugui arribar ben llunyen cadascun dels cinc torneigs en què participa-rà: Lliga, Copa, Supercopa d'Europa, Recopa iCopa de la Lliga.
Malgrat tots els entrebancs, s'ha aconseguitel fitxatge de Maradona, que pot engrescar 'encara més l'ambient. Per un si de cas, s'anun-cia una nova ampliació del Camp Nou. És
l'hora que els esforços dels afeccionats es veginrecompensats i que el Barcelona continuïessenl el que és i el que representa, com va dirahir el president Núnez a l'acte de presentació.
16
-4vi«- Editorials- Mostra de nivell 1
12.8.82 Una invitació a lesescoles Les escoles han d'aprofitar el
decret que posa en mans delsdirectors o dels consells directius ladecisió sobre quina o quinesmatèries han de ser ensenyades encatalà.
S'han de fer més matèries encatalà per acostar-se al'equiparació de les dues llengüesoficials a Catalunya i treurevirulència a una qüestió (lalingüistica) que s'ha complicatmassa.
S
3
s·o·ag·g'c e §.*§•!§ lcS|;•s'l"8! is|eS-§iij 51 3= 6,1
à 0.3 «.3 j
$SLèèJ3 —'" ?ï ^ WJ w «-JO - ü C t- O ;=;» a §,« g. e a _• ^ag -^gS Si'
?±.s
i C g _!5 "O«f-s»Í3 ÍS
, ~·a E S1 8 S Sa illl-8|ji! c E g .S :
•| -5.6 "H g ,a è3 S.'Q 2 "« S 3 JfiJ - 1 A C / ! , Ï _ . rtl lli«^.o-o^a c^""!l*!ii!*i•S's
3 ¿ 3 2 5 - LJ -3.r: <u T. o •
sa S :8 H ;(U "" ic J3 :
!l
ië-&lrfSl.
e-e2« s ü
' 2"°! c S j>
«•a ait ,.'2 « ,
.I g asa|as-lalli e"-1
— t^ o y, > ^ 'o u °:2 c 2 fi"•o -a o a u ¿s .s
-"2 1J !íí Ü3 3 .- —ii-^ls^a I j^J — yi <U ** fa C
^ 2-^ S * 1 £i t > r t O ' 2 > t f lp "a « a a ai. § 3 « d § 3 T,íZ Q W =3 O rt¡ « a.2 a as
-o <"
la
i l'J C3
ÍS-.S
__ ü o-^ «SS.3â=Sx|H-S'|-n:w£ as^l'"!''SfiS'tálls'lll^ ||l|áissHiâ:iiii4i "lil.«./ . / ! - Fî ni '.,.. oij - t s o t S g o •*
- * P ë
! » ü S¿ .2 i? 'J q.Er E-u c > cí.·o o ou
17
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
15.2.83 Col·laboracióGeneralitat-exèrcit La campanya de difusió del
patrimoni cultural de Catalunya alssoldats, comandaments militars,funcionaris civils de l'administraciómilitar i els seus familiars és, comva dir Pujol, positiva.
Els militars han de conèixer lesterres que integren Espanya iassabentar-se que tenen unahistòria pròpia, una llengua pròpia iun patrimoni cultural.
ColloborocióGeneralitat-exèrcit
L a col·laboració entre l'exèrcit i la Ge-neralitat, i també les quatre Diputa-cions i diversos Ajuntaments de Ca-
talunya, per tal de menar la segona campa-nya de difusió del patrimoni cultural de Ca-talunya als soldats, comandaments mili-tarts, funcionaris civils de l'administraciómilitar i els seus familiars, torna a estar enmarxa. Aquesta setmana se signa el conveniper a aquesta segona campanya i després co-mençaran les jornades.
L'any passat, en cloure's la primera cam-panya, hom van destacar els èxits assolitsen un dinar de germanor fet a la Generali-tat. Aliï, el president de la Generalitat i elcapità general de Catalunya van fer esmentde la bona voluntat que s'havia establert itambé que el coneixement del patrimonicultural català era positiu amb vista al con-eixement mutu de la societat civil i l'exèrciti aportava a la formació militar dels soldatsel coneixement d'unes terres que integrenEspanya i que tenen una història pròpia,una llengua pròpia i un patrimoni culturaldigne de ser conegut.
L'any passat, gairebé quatre mil perso-nes, des de generals a soldats i familiarsdels militars, van participar en les rutes quela Generalitat i les institucions de governdel país van organitzar arreu de Catalunya.Creiem que aquest fet és ja positiu per ellmateix, perquè va fer possible que una his-tòria i uns valors artístics, culturals i paisat-gístics fossin coneguts gràcies a uns guiesque saben fer apreciar el valor que hi ha en :cada cosa.
El fet té encara un altre aspecte, destacatja per tots els qui van participar en l'organit-zació de la campanya: la col·laboració entreles institucions de Catalunya, al capdavantde les quals hi ha la primera institució degovern, la Generalitat, i l'exèrcit, col·labo-ració que fa possible una tasca comuna ambvista a formar ciutadans que coneguin i esti-min el patrimoni cultural conjunt i queaferma la democràcia, ja que aquesta recol-za en la voluntat de convivència de tots, enel coneixement i també en la formació cívi-ca.
L'any passat, en l'acte de clausura, es vadestacar que l'experiència podria ampliar-sea la tercera regió militar, València, 1 tambéfer-se extensiva als membres de l'exèrcitde l'aire i de la marina. Enguany aquestsdos objectius ja s'han pogut planificar i,així, ahir s'informava que hi haurà una rutad'intercanvi amb la tercera regió militar ique al conveni que establiran serà presentel sector naval de Catalunya, el sector aeri ila reserva general, a més de la Capitania dela quarta regió militar.
Tot plegat, un bon pas endavant, afermatamb els que es van fer l'any passat. I uncamí de convivència, de treball en comú,de descoberta de valors i de treball per auns ciutadans que estimen el país perquè elconeixen.
AVUI
18
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
17.5.83 La supervivència deBanca Catalana La solució a la crisi de Banca
Catalana ha de ser catalana. BC nopot ser venuda a un pool de 16entitats bancàries
BC no ha de perdre catalanitat,perquè solucionar la seva crisiimplica la possibilitat quel'economia de Catalunya remunti
La supervivènciade Banca CatalanaD es que se'n va iniciar la crisi, el grup
de tonca Catalana ha anat evolucio-nant per camins molt diversos IZn
un primer moment s'apuntava, a sol licitudde la mateixa Administració central unaproposta de «la Caixa», la qual evi-dentment, era l'opció preferible o, potsermillor encara, la de les Caixes d'Estalvis ca-talanes. En definitiva, aquesta no és cap fór-mula desconeguda a l'economia mundial
Ara be, quan tot apuntava a «la Caixa»un conjunt de setze bancs privats han pro-posat de quedar-se la majoria absoluta delcapital de Banca Catalana i, per tant, de totel grup. Es possible que amb la proposta depool bancari es pugui fer un cant a la solida-ri al bancària i, concretament, a la solidari-tat de la banca privada. Però no cal dir queaquesta no és una solució viable, ja que ésevident que setze empreses bancàries nopoden administrar, rellançar i mantenir uncompetidor, es a dir, que donin suport a lareducció del seu propi mercat
No cal dir que un problema de tantaranscendencia per a Catalunya, car implica
l« possibilitat que la seva economia es remunti, reclama i exigeix, ja des d'aquestmoment, una solució catalana, però aquestamai no pot ser la que sembla que se li voldonar adjudicanl·la al pool bancari. La solu-ció catalana de Banca Catalana requereixsens dubte que l'entitat no sigui desmem-brada a termini mitja i no desaparegui coma cntiüit amb personalitat pròpia o que enel millor dels casos, es transformi en unaempresa sense vida ni objectius. Malaurada-ment, en aquest cas desapareixeria un in-strument econòmic que ha estat al serveii , u n ï . a ' et
n desar«reixerien els llocs. ,'L ' més no' avui< 1ue el consell
rector del Fons de Garantia de Dipòsits ad-judicarà Banca Catalana, no pot succeir queun membre important del cos financercatalà sen desprengui definitivament laqual cosa podria comportar que la nostraeconomia arribés a un dels seus momentsmes baixos.
La pèrdua de la catalanitat de Banca Cata-lana i un desenllaç que n'afecti la integritatno solament poden tenir conseqüènciesgreus en I ordre econòmic, sinó també enel social i el polític, i per això, quan encaras hi es a temps, cal que els qui han deprendre aquesta decisió tinguin en comptetotes aquestes circumstàncies. En aquestsentit, caldria adoptar una solució que nosolament tingués en compte la rendibilitateconòmica ja que, com ens ben mostrenles raconades de la història, el problema de
• «anca Catalana no ha estat solament unproblema econòmic.
nnn^'r8! i""' és.evident «We el grup deBanca Catalana existeix, que té un desig desupervivència i que es troba disposat a con-tinuar mantenint la seva identitat catalanacom ho ha demostrat el seu equip humài
U,.alacrli S a t l a Í m e g r Í t a t a l l ! a r8d e
AVUI
19
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
11,8.83 Un malson esvaït
Saludem la sentència del TribunalConstitucional que declaraanticonstitucionals els puntssubstancials de la LOAPA.
La LOAPA reduïa l'autonomia adescentralització, malmetia lesesperances i ambicions del poblede Catalunya i anul·lava el consensque es va establir, a còpia dediàleg i d'autorenúncies, en fer laConstitució i l'Estatut,
Un malson esvaït
L^ esperada sentència que el TribunalConstitucional havia d'emetre enrelació amb la llei orgànica d'har-
monització del procés autonòmic—coneguda normalment per la seva siglacastellana, LOAPA— fou donada a conèi-xer ahir al migdia. Aquest fet es produïa al'any just —dia més dia menys— d'haverobtingut el text elaborat amb el suport dela Unió de Centre Democràtic -la UCD-i el Partit Socialista Obrer Espanyol —elPSOE—, com a conseqüència d'un pactepolític entre l'aleshores partit del govern iel principal grup de l'oposició, l'aprovaciótant al Congrés de diputats com al Senat.
Malgrat això, el procés d'harmonitzacióautonòmica havia començat molt abans, amitjan 1980, i des del seu inici la seva dis-cussió ha fet córrer rius de tinta, a lavegada que també ha mobilitzat molts es-forços per part de les forces polítiques—tos nacionalistes al capdavant—, que desd'un primer moment van veure com elprocés endegat i la seva conseqüència, lallei ara declarada anticonstitucional en elsseus punts substancials representaven unatac directe a la capacitat d'autogovern deles autonomies històriques —Catalunya iel Pais Base, principalment— en relacióamb les competències que els atorgavenels respectius estatuts elaborats d'acordamb la Constitució.
L'AVUI, durant aquest període haopinat nombroses vegades sobre això aixe-cant també la veu d'alerta sobre el perillque la LOAPA podia constituir per a les as-piracions catalanes d'autogovern. El dia 11de febrer de l'any passat dèiem: «El cert ésque no es pot negar que toca el nucli viu del'autonomia de Catalunya —i de totes lesaltres— establint, gràcies a la concreció enmolts aspectes fonamentals, un camí dife-rent del previst en la Constitució I essent,com ho han dit veus qualificades, una re-forma no reconeguda de la mateixa Consti-tució». I afegíem: «Volem deixar ben clarque reduir l'autonomia a una descentralit-zació és un pas greu en la nostra democrà-cia, perquè malmet les esperances i ambi-cions del poble de Catalunya I anul·la elconsens que es va establir, a còpia dediàleg i d'autorenúncies, en fer la Constitu-ció i l'Estatut».
La sentència donada a conèixer ahirabona aquesta tesi. La LOAPA no pot serni orgànica ni harmonitzadora. No potestar per damunt dels estatuts, els quals enla seva redacció s'emparen en les previ-sions constitucionals. Ara, queda clar queper damunt dels Estatuts només hi ha laConstitució, i això ho considerem positiuper a l'enfortiment de la democràcia a l'Es-tat i a les seves institucions, les quals nopoden estar sotmeses al caprici d'erròniesinterpretacions fetes pel govern de torn.
La LOAPA ha perdut el seu significat ini-cial Ha quedat anorreada en el seu esperiti ja no val Demanem que es retiri ioblidem-la. Haurà estat només un malson;però quin malson!
AVUI'
20
Avui- Editorials- Mostra de mvell 1
23.5.84 Una notaclarificadora No hi ha unanimitat entre els fiscals
sobre la querella per presumptesirregularitats a Banca Catalana.
La querella està moguda sobretotper una intencionalitat política[atacar Jordi Pujol].
Una notaclarificadoraesuita en molls aspectes clarificado-ra la nou que ha fet pública el fiscal
• en cap de l'Audiència de Barcelonasobre la preparació del projccie de querellaper presumptes irregularitats a Banca Cata-lana, que publiquem ínlegrjment J l'ediciód avui.
Per una tunda, des de fauioritat i el con-eixemem que se suposa en el seu autor esdestaca la "indubtable transcendència polí-tica que te aquest assumpte fins al puntque 1 esmentat fiscal fa ús d'una pràcticapoc habitual com és fer pública una notar-er altra banda, del conjunt de la nota esdedueix que no tota la judicatura pensaigual sobre la tramitació i presentació d'a-questa querella, ja que "el principi de de-pendència jeràrquica" funciona en el pre-sent cas coin a motor de l'acció.
Aquesta és una dada més que ha d'aju-dar a entendre que, com dèiem a l'editorialde diumenge passat, la diferència de tracta-ment donat a Banca Catalana i el momentprocessal de presentació de la querellaaix í com el seu àmbit, tant pel que fa als
a^W MKR00"1 que h al lemps -finsa 1 an> 1968-, ens trobem davant d'un as-sumpte mogut per una iniciativa que témes d mienciorialitat política que de defen-sa dels interessos col·lectius.
21
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
Saber on anem ianar-hi sense odi 1. Atès el titubeig del govern central
en política autonòmica, el virtualpresident, Jordi Pujol, va estar ahirencertat en preguntar a FelipeGonzález, on anem?
2, Igualment encertat en volerbandejar de la política l'odi introduïtper la querella de BancaCatalana,.. _
1. Hi ha d'haver diàleg amb tothom,també portes endins de Catalunya,perquè el país necessita de tothom,2. Amb odi es trencaria laconvivència i sense ella no espodrien defensar les nostresinstitucions,
Saber on anem ianar-M sense odi
T~\ el discurs que ajiír va pronunciar el candi-t-J dat a la presidència de la Generalitat, i vir-lujl president, Jordi Pujol i Soley, voldríem ex-treure dues primeres i importants reflexions decaire polític. El mandatari català va bastir laseva peça oratòria amb una afirmació contun-dent:- Catalunya és una nació. Per a afegir acontinuació que el nacionalisme catalàs'inscriu en el marc constitucional j vol col·la-borar en la consolidació de l'anomenat Estatde les autonomies, com a eix fonamental de lavida democràtica espanyola.
Naturalment, per a realitzar aquest objectiuJordi Pujol necessita saber una cosa fonamen-tal: on anem. Aquesta és la pregunta que va feral president Felipe González en la carta del 7de maig. Perquè es constata, de la sentència dela LOAPA eriçà, una certa perplexitat, o fins itot titubeig reíd, de la política autonòmica delgovern central. Són paraules del presidentPujol que qualsevol analista polític ha de ratifi-car. Com lambé s'ha de ratificar la deducciódel polític nacionalista quan afirma que, en'aquesta situació, la inèrcia sempre tira cap alcentralisme i la burocràcia, enemics definitiusde l'autogovern català.
És lògic, doncs, demanar una entrevistaamb el president del govern espanyol. Es tractade saber on hem d'anar i, amb aquesta perspec-tiva perfectament definida, obrir-se al diàleg.Un diàleg que no sols ha de ser de portesenfora, sinó també de portes endins. Cal desit-jar, en aquest sentit, que la crida al diàleg i a laparticipació pugui esdevenir "realitat, perquèaquest país, Catalunya, necessita tothom.
La segona idea important que cal destacar enuna primera anàlisi del discurs del presidentPujol és la seva referència implícita a la situaciópolítica, un cop presentada la querella contraell mateix i d'altres antics directius de BancaCatalana. El ja virtual 116è president de la Ge-neralitat vol ba/idejar de la vida política l'odi.Un odi que sembla haver-s'hi introduït i quepot fer trencar la convivència, un dels més pre-uats tresors que tenim els catalans per a defen-sar les nostres institucions.
No podem renunciar a construir el nostrefutur amb esperança, amb pau. No ens hem dedeixar prendre la possibilitat de fer del nostrepais jllò que volem que sigui. I això ho hem defer. ara i sempre, amb idees i fets, aínb ètica imoral corn a normes de conducta pública.També són pensaments d 'un Jordi Pujol,dolgut personalment, però que no vol, ni com.1 perdona, ni com a dirigent, deixar-se arrosse-gar pel pessimisme, pels tripijocs d'una certamanera de fer política que te p<«: a \eure ambels catalans.
Saber on anem i anar-hi sense odis un bnnlema per J començar la segona legislatura esta-tu ta r ia Sense aquests dos principis resultainútil parlar de programa: programa, d'altrabanda, que demà. després de la segona jornadade debats, bé mereixerà un comentan. F<-ro w
j es comença pels fonaments.AVUI
26.3.85 La sensibilitat detot un poble
La victòria aclaparadora del Barcaa la Lliga a quatre jornades del finalmobilitza el poble català.
Necessitem més victòriesd'aquestes perquè el Barca -'mésque un club'- projecta una força entotes les capes socials deCatalunya i de Barcelona que esmanifesten en aquestescelebracions.
La sensibilització,de tot un poble
E l Barca havia de guanyar a Cas-tella, al camp de Valladolid i noprecisament per exigències ur-
gents de programa, sinó per confirmar laseva irresistible i, en alguns moments,abassegadora marxa en la millor Lligablau-grana dels últims onze anys. Feiafalla, també, per a deixar en camp contra-ri la bandera de la superioritat d'un club,un equip, que ha aconseguit el rècord his-tòric de ser líder de la primera a l'últimajornada.
És aquest sorprenent i indestructibleF.C. Barcelona que arrossega multitudsdarrera d'ell —i ahir es demostrà plena-ment, quan el poble català va sortir enmassa al carrer per vic(orejar-lo—, que téprop dels cent mil socis i que en la futuraampliació arribarà als 120.000, que despla-ça milers de seguidors en els viatges i quemou al seu voltant mitjans d'informació in-sospitats com, per dir un exemple, són elstres diaris esportius que hi ha a Barcelona ique no existeixen, ni podrien existir, encap altra ciutat més del món.
No hi haurà cap objecció a aquest esperatèxit, reconegut per tots i àdhuc pels rivalsmés crítics i incomprensius. Perquè elBarca guanya la Lliga de tant en tant, peròquan l'aconsegueix ho fa amb la força d'uncorró que ho aixafa tot. L'any 1974, l'equipde què eren líders Johan. CruyfT i CarlesRexach va proclamar-se campió 'quanencara faltaven cinc jornades; onze anysdesprés, n'han sobrat quatre í, curiosa-ment, en aquestes dues ocasions els èxitshan acompanyat sengles golejades històri-ques contra el màxim rival, e_l ReialMadrid, a l'estadi Santiago Bernabéu: 0-5 i0-3. Diuen que aquell Barca de CruyfT eramés poderós, els noms d'aquells futbolis-tes sonaven més al gran públic, però nooblidem que també eren més veterans queaquests nois que ahir cridaven des delpalau de la Generalitat uns emotius critsde visca el Barca, visca Catalunya, i quesemblen assegurar el futur del club blau-grana. Precisament el problema de llavorsva ser no saber mantenir-se a dalt de tot,pensant que al futur les coses serien mésfàcils; esperem que la lliçó sTiagi après ique l'èxit no sigui fugaç.
Catalunya i especialment la ciutat barce-lonina estaven ahir de festa i amb tota laraó. Quan els triomfs acompanyen els blau-grana — "més que un club", que- nos'oblidi—, aquests sensibilitzan immediata-ment tot un poble, perquè la força que pro-jecta el Barca en totes les capes socials esmanifesta precisament en aquestes inobli-dables ocasions que fins ara; insistim,s'han anat produint massa de tard en tard.
AVUI
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
12.5.85 La visitaÉs bo que el rei vingui a Catalunyai es trobi no en un bany demultituds sinó amb elsrepresentants catalans, perquè aixís'adona que Catalunya necessita elreconeixement de la sevapersonalitat per alliberar energies iaportar a la resta de l'Estat:llibertat, modernitat i tolerància,
La visita del rei arran de lacelebració del Mil·lenari no ha dedeixar de banda la llenguacatalana,
Tenim por que es vulgui fer marxaenrera pel que fa a les llibertats íals drets dels pobles.
"La visitaV uit anys després de la recuperació
de la Generalitat i cinc de les prime-res eleccions al Parlament, els reis
d'Espanya visiten oficialment Catalunya.Cal dir que aquesta no és una visita qualse-vol, ans al contrari, perquè es produeix enun moment que podem qualificar d'irre-versible per al futur del nostre autogovernnacional.
Hom no pot oblidar que al llarg de la set-mana passada han estat d'actualitat qüesti-ons tan importants com les del règimlocal, el finançament autonòmic i l'ordrepúblic. Uns punts que defineixen l'existèn-cia o no d'una veritable autonomia política.
Catalunya, no és una moda. Catalunya,convé insislir-hi ara, és el fruit d'una histò-ria mil·lenària. És el fruit d'un territori con-cret i propi, que, si bé té un centre definit,en la ciutat de Barcelona, no és menys certque té, a cadascuna de les seves comar-ques, uns altres centres definidors de iaseva realitat! Catalunya és el fruit, també,de les seves institucions polítiques perpe-tuades al llarg de la història en la concrecióo en ta memòria col·lectiva del poble.
Com recordava Pau Casals davant els re-presentants de tot el món a les NacionsUnides, Catalunya fou la primera nació delmón on es van limitar els poders del reifeudal i, per consegüent, allà on la llibertatha estat norma de conducta, a l'ensemsque la tolerància, pròpia de les terres demarca, obertes del tot a les més diversesinfluències culturels.
Catalunya és, igualment, el fruit d'unallengua que ha estat un element cabdal idefinitiu a l'hora de conservar la seva iden-titat nacional. Una llengua que esperemque durant aquests dies de visita dels reisrebi el tractament que li correspon com aoficial i pròpia del país.
Per tot això, davant l'arribada de JoanCarles I, volem saludar el rei que ha ajudata recuperar les llibertats, que ha donat jsuport a la democràcia i fer possible, ambella, que Catalunya recuperés les seves in-stitucions nacionals de govern. Però,alhora, volem recordar que el camí encarano ha acabat i, de vegades, especialmentpel que fa a les llibertats i els drets delspobles com el català, hi ha serioses porsque es vulgui fer marxa enrera.
També, en aquest sentit, la Corona potfer una gran tasca, i per això res millor que^visites com la que demà comença. No en'un bany de multituds, sinó un contacte di-recte amb les institucions i els represen-tants de la societat catalana, per adonar-seque Catalunya no reclama pel gust de recla-mar, sinó que necessita el reconeixementple de la seva personalitat per a alliberarles seves energies i poder aportar, alesho-res, a la resta de l'Estat, 1res elements queal llarg de la seva història li «on con-suhsi-!"(-V-!s' 'i 'benat, mode rn i t a t : toleran-
AVTJÎ
24
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
1i2. 1.86 Catalunya torna aEuropa
El retorn de Catalunya a Europa ésuna oportunitat única permodernitzar-se i per expandir-seeconòmicament.
Com diu Pujol, Catalunya estàpreparada per a aquest repte[Gairebé tot l'editorial és un resumdel missatge de cap d'any de Pujolassumit pel diari].
Catalunya tornaa Europa
D es del primer de gener, Catalunyaha tornat als seus orígens, aEuropa, d'on no havia d'haver
sortit mai. Ara com a punta de llança del'europeisme a l'Estat espanyol, segonsque va reconèixer el mateix president delgovern, Felipe Gonzalez, a la reunióCosta Brava. El balanç d'aquesta integracióper a Catalunya ha de ser en general positiuper molts motius, però sobretot perquè l'e-conomia catalana cada vegada que hahagut de fer un salt endavant per un plan-tejament de modernitat se n'ha sortit
Igualment, poden ser beneficiosos elprocés de^liberalització que per força s'ini-ciarà en l'economia espanyola arran de laincorporació i l'obertura de mercats. L'eco-nomia catalana s'acostava a una certa satu-ració del mercat intern de l'Estat, seriosa-ment afectat per la crisi. Ara, en obrir-senoves portes, es pot arribar a un conjuntde tres-cents vint milions de persones co-munitàries, que a més són de' les mésriques del món, amb una renda mitjana deprop de nou mil dòlars per càpita. Guanyaruna part d'aquest fabulós mercat serà latasca futura.
Com va dir el president Pujol en el seumissatge de cap d'any, hi ha també una so-cietat civil forta, amb creativitat i capacitatd iniciativa i sense por als canvis, i pròximaa les ¡dees i maneres de fer d'Europa. Pa-ral·lelament, la diversitat de la indústria ien general de l'economia catalana afavoriràel procés d'adaptació, i també el fet quemés de la meitat de les riqueses generadesal Principat s'obtenen a partir del sectordels serveis que és, precisament, el quemés fruits pot obtenir de la CEE. Recor-dem per exemple que Catalunya és la pri-mera regió turística europea.
En aquest sentit, el president Pujoltambé destacà la bona infrastructura detransports i comunicacions, el futur de laqual està marcat per la construcció d'unaxarxa ferroviària d'amplada europea i lapossible creació del triangle de transport icomerç Montpeller-Tolosa-Barcelona, quepodria convertir Barcelona en el primerport mediterrani en importància econòmi-ca.
La situació geogràfica privilegiada, la tra-dició industrial i empresarial en vies de re-cuperació, l'abundor de bons quadresintermedis i l'experiència de la classe tre-balladora són d'altres motius per a afrontarel fuiur amb confiança. La reacció, de laqual estan pendents molts pobles euro-peus, pot ser l'aglutinant que permeti undesplaçament i a la vegada una reorientadodels sectors econòmics catalans cap a acti-vitats més competitives i modernes. Caltenir confiança, perquè com digué el presi-dent Pujol, «per a nosaltres, els catalans,integrar-nos a Europa és com tornar a
AVUI
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
13.3.86 Afirmació i càstig 1. Ei pobre resultat del 'SÍ' en elreferèndum de l'OTAN demostral'erosió del carisma socialista.
2. L'afirmació real de l'OTAN ésmés alta del que diuen les xifres,perquè els atlantistes no hancol·laborat amb el PSOE en elreferèndum
3. A Catalunya, la "indubtabletradició pacifista i antimilitarista i lallibertat de vot del partit majoritari"ho fa diferent de la resta de l'Estat,com també ho ha estat a Euskadi
El govern de l'Estat ha rebut uncàstig
E l primer resultat del referèndumd'ahir, el que es desprèn d'una lec-tura directa, és el triomf de l'opció
atlantista. Hi ha, doncs, una afirmació: lamajoria de l'Estat, però no de Catalunya nid'Euskadi, es d'acord amb la permanència
,en l'OTAN en les condicions establertespel govern socialista.
Uta segona lectura, aquella que va mésenllà de l'expressió matemàtica estricta delresultats, en lloc de parlar d'afirmació,parla de càstig. El suport que ha rebut laproposta del govern és molt inferior, benanalitzat, al que els socialistes aconseguirena les eleccions legislatives del 1982.
Donada la dispersió del vot i les giragon-ses amb què tantes formacions polítiqueshan afrontat el referèndum, aquestasegona lectura no és gens fàcil, peròpermet un resum general de la mena del«sí, però...». La resposta a la pregunta go-vernamental ha estat afirmativa, però elsvdtants, a la vegada, han expressat unadosi important de reserva. Molt probable-ment, aconseguir una resposta d'aquestamena no ha d'ésser la finalitat de cap refe-rèndum, però, en aquest, com és bensabut, tot s'ha complicat, tot s'ha emboli-cat. I de l'embolica que fa fort de tantes set-manes, en surt ara una resposta clara, quediu sí a l'OTAN i, a la vegada, adverteixels socialistes a causa de comportamentspoc dars, entre els quals destaquen, especi-alment, la mateixa convocatòria del refe-rèndum, la pregunta proposada i la campa-nya que acabà dilluns proppassat.
Res cíe nou, en realitat. L'afirmació at-lantista implica continuïtat. Res no canvia,per tant. I tampoc no és nou que, des del'esclatant triomf d'aviat farà quatre anys,el carisma socialista no ha fet més queperdre intensitat. Per aquesta banda, inevi-tablement, el referèndum ha esdevingutun assaig general de les legislatives que calcelebrar enguany a l'Estat.
L'única victòria certa és la de Patlantis-me, puix que ha triomfat tot iles dificultatsque li han posat'els amiS de sempre. Acausa d'aquesta circumstància, l'afirmacióreal a favor de l'OTAN és molt superiordel que diuen les xifres oficials. Aquestes,a més, amb el seu resultat final, demostrenque els defensors de l'abstenció i de la lli-bertat de vot, atlantistes^onvencuts, s'hanexposat a un risc beh calculat. Llur. opera-ció, políticament,,ha estat perfecta.
No cal dir que, pel que ens afecta, caldràanalitzar detingudament el cas català, tanallunyat del'general de l'Estat. En aquestsresultats tan diferents cal comptar, a lavegada, una indubtable tradició pacifista iantimilitarista i l'actitud del partit majorita-ri a la política catalana. Com sempre, tant aCatalunya com a Euskadi, la presència dedos grans partits com CDC i PNB fa variardecisivament la situació.
26
.4vw/- Editorials- Mostra de nivell 1
27.6.86 Contra la decisiódel Parlament El Tribunal Constitucional, com el
govern, posen entrábanos a laconvivència lingüística en anul·lardos articles de la llei del català.
Tant el govern central com el TChaurien d'haver respectat laintegritat de la Llei perquè va servotada unànimement pel Parlamentde Catalunya i, encara més, perquèels dos articles impugnáis no sóngens essencials.
Director: Josep Fauii i Olivella
Sois-oreclors Emm A^arez i MOtolé t Carles Fta i Benet Redactor sen cao Àngel del Castdo lEsporaJ, JOMO Playa (Produced. PiusPuiaoes ¡Pnxjgcccl i Àngela Vmnt IPatsoa Catalans i Fets i Gent]Caos oe secco cooramadors: Jaume Anàreu .Potoca Catalana.Esoanva. i Economia i TreoaS i Agusu Pons (Cultura i Espècia-deal. Caps de secco: Francesc Abu4 (Dissenyi. Antoni Batista (Fels i Gent). Ramon Besa:EspomJ, Líua Borlada (Països Catalans! JordiCapoovtó lEsoanyal. XavexHorcap (Eco-nomia iTroüaJ), Antoni Reig (Mon) i Santiago Rwfa (Espectacles)
AVUI Edita: P f emsa Catalana, SA.
Gwem: Jorrji Caoanas i Orrois. Administrador Jtooo Piaras. Dt-•ectix lecnc -oan To Streclot aa puobcitai: Pwe Cooesa. Cao o«promoco i reaccna extuf nea -oseo Roq. Cao oa personal: JoanPeyre». Cap ae aambuoo i suoscnocions: Xavef Baño.
Redaccó. admnairaco. puotcrtal i (otxomoosco: Conseï do Geni. 425 Teeton: 24860 00 Tee*; 54063. Codt CXJSIHI08009, imtxeiaora. c/ Influstna, 522. Sadawia. D,LB.20.249-1976. (O-hisoctxilroaaa per OJO).
QContra la del
uan el govern central impugnà lallei de normalització lingüística, re-
perquè tenia tan poc abast, era una faltade sensibilitat extrema denunciar una dis-posició legal que havia estast aprovadaunànimement pel Parlament de Cataluny-a. Ara, quan passats els anys. el TribunalConstitucional dóna la raó al governcentral, valen les mateixes consideracions.
Han hagut de transcórrer tres anysperquè hi hagués sentència, una sentènciaque s'ha fet pública gairebé immediata-ment després de les eleccions del dia 22d'aquest mes. Després d'un estudi tanllarg, el Tribunal nega al Consell Executiude la Generalitat el dret a actuar per 1er«efectius els drets dels ciutadans recone-guts en l'article 3 de l'Estatut» i en la lleiV'iugnada, i, a la vegada, nega prioritat. • -xt original català de les lleis catalanes i
la dóna, en canvi, a la seva versió oficial
castellana.Ahir es conegueren, també, les sentèn-
llengua i, als bascos, no els es permès detriar la seva i fer-la obligatòria en comen-çar un procediment judicial. Es tracta dedues aportacions més a la convivència lin-güística de l'Estat, en la qual, si jutgem apartir de les sentències del Tribunal Con-stitucional, tot sembla preparat per a con-tinuar confinant les llengües no castellanesal racó de l'oblit o de les coses innecessàri-es.
El respecte als tribunals i, fins i tot, elnormal acatament de llurs sentències nopot ésser un obstacle al comentari lliurede llurs decisions. La llei, sense els apar-tats 4.2 i 6.1, desprès de la sentència del'alt tribunal, és la via jurídica ineludible,però que ninú no es pensi que Catalunyapot seguir-la amb entusiasme. Si fins i totun procés tan. bàsic com el de la normalit-
zació lingüística topa amb obstacles impor-tants i significatius, tot i que només siguin
passat que cal superar.Perquè, tot i que està dins d'un ordena-ment jurídic precis, la discrepància entreel Parlament de Catalunya, per unabanda, i el govern central, per l'altra, ava-lada ara de manera definitiva pel TribunalConstitucional, crea un clima d'insegure-tat per a la mateixa normalització.
No cal dir que la resposta ha d'ésser lacontinuïtat en la normalització. La llei, toli retallada, ¿s encara important i útil, i in-stitucions i particulars nan de lluitar perconvertir-la en saba de la vida de cada dia.En aquesta perspectiva de continuïtat enel treball, la sentencia esdevé una menad'advertiment: que ningú no es pensi quehi haurà gaires facilitats en aquest camí,que ningú no es cregui erròniament quela feina, que tot just comença, ja s'ha aca-bat.
27
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
18.10.86 L'alegria i el senyd'aquesta hora
Alegria per la designació deBarcelona i seny per prepararresponsablement els Jocs Olímpicsdel 92.
1. La projecció de Barcelona almón ha de ser en funció del fet queés cap i casal de Catalunya.
2. La transformació de la ciutat l'hade deixar més humana i méshabitable.
o ¿ i ° i
u u -o '-f; pUI Q C (Z CN
SO ï «"íC- CM -J
- S C "DO m C - •
Is: II"Í £ c « "g— O C "C ™E D. £ — m.
<^ Q. w £
,Q Jt « ^ Q g
O ~* ~= S ? '
í £ 5 :
I ?
c c- D. c m wQÎ _- G o — Q11-m -^ o u g g o
_o u 1 "i 5 o ~ü. ^ Ü) 5-^" " C<r>oO £.¿:S «
go
'B à-S'S e
~ c cr^ï ^¿ ^ ^ j ' X 3 r - £ " j -c '-T- j^ to ••2* o
'"° ï I S - ? f f'.s I'5 «Í 51 g.^f
/£: 'ú H C j>-^ ^C ,> — O »J ^ ^ -j ^ jo ^
5 p c ¿; — ~ 5)^ J ^ v ^ ^ í c ^ u ti y
jj1'^^81"'"^28
Avui- Editorials- Mostra de mvell 1
22 . 11 . 86 Quan un malsons'acaba La decisió de l'Audiència de
Barcelona de no processar JordiPujol confirma que el diari va tenirraó sempre: hi ha havia unaintencionalitat política darrera laquerella, que estava mancada defonaments,
La querella era un atac frontal alprésident de Catalunya i a lesinstitucions per ell encarnades
i ] £ í 3 5 : = : , y k _ · p _ - w o o 53 ,S -r-T'E•g £J cg O c9 C -TÎ • — ' C "D ^ C t. _
T Î — * S . w " c 3 O ' £ ; Ê ; p u _ r - r a k - c ' n j C
'^'^"S SP™'-.2 *-'•§ 3 "O -Y 3 'C .« C §
«
'
'-s-s se à * » •
O» 0--S =~-
ls?
'-S'" S c E '
^JH-
29
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
23.4.88 El Mil·lenari com asímptoma
1, Es un encert convidar el reiperquè així s'afermen els llaçosentre la Corona i el catalanismepolític.
2. El rei és un poder moderador,receptiu al catalanisme idemòcrata, com va demostrar el23-F.
El catalanisme ha de trobar un llocentre el radicalisme republicà i eljacobinisme centralista exemplificatamb El País i el PSOE.
El Mil·lenaricom. a símptoma
JL er a un espectador que intentés analitzar les jornadesd'aquests dies des d'una certa perspectiva, la celebració delMil·lenari podria ser examinada com un símptoma de la si-tuació del nacionalisme polític a Catalunya i de les relacionsd'aquest nacionalisme amb la resta de l'Estat. En efecte, elpropòsit que la celebració del Mil·lenari servis per afermarels llaços entre la Corona i el catalanisme politic semblavadel tot encertat, sobretot tenint en compte que el neonacio-nalisme espanyol impulsat pel partit al govern ofega les ex-pressions pluriculturals de l'Estat i dificulta una entesa abso-lutament necessària —plantejades les coses des del més purrealisme politic— entre Catalunya i el poder central.
Aquest plantejament, però, ben aviat va topar amb mésd'una oposició. D'una banda, els sectors més propers a uncert tipus de catalanisme radical han cregut veure en lafigura de l'actual monarca Pencamació emblemàtica d'unanissaga de reis no precisament amatents als desitjós de Cata-lunya. Però aquest raonament historicista no ha tingut encompte que, eff les actuals circumstàncies polítiques, lafigura del rei Joan Carles representa un poder moderadorque, en diverses ocasions, s'ha mostrat extraordinàriamentreceptiu a la causa del catalanisme polític i que ha jugat deci-sivament a favor de la democràcia en els moments de mésperill d'involució. A l'altre extrem, però —i en seria unabona mostra l'actitud adoptada pel diari El País—, els parti-daris del jacobinisme polític —que, no ens enganyem, sónels que actualment maneguen els grans afers polítics i cultu-rals de l'Estat— han vist amb recel com el rei acceptavaacudir a Barcelona per presidir la commemoració del naixe-ment d'wuna altra nacionalitat» i s'han indignat perquè, alseu criteri, entre el rei i el president de Catalunya cal que ex-isteixi el filtre del president del govern de l'Estat. En aquestsentit, entre el pessimisme dels qui no confien en l'actitudvigilant, però prudent, que sempre intenta salvar la via deldiàleg, i el neonacionalisme abassegador que es promou desdel govern actual, algú podria arribar a creure que l'assoli-ment pacífic de les aspiracions nacionals de Catalunya no éspossible. Tanmateix, el catalanisme —en la seva formulaciópolítica majoritària— ha buscat el camí de superar-ho ambactuacions com aquesta del Mil·lenari.
E,' | rei Joan Carles, en el seu discurs d'ahir, va lloar lallengua i la cultura catalanes i va reivindicar el dret dels-pobles a mantenir-se fidels als seus orígens. I ho va fer enllengua catalana. En contestar el president Pujol dient queamb l'acte d'ahir s'iniciava «des de la serenitat i des de laconfiança (...) un procés de reflexió i de renovació obert a'tothom», no feia sinó situar el repte allà on justament està:en la necessitat que el catalanisme polític acabi per trobar laseva ubicació en el si d'un Estat que admeti la pluralitat cul-tural no com un mal menor o com una simple conllevancia—que és la filosofia orteguiana de l'actual govern del'Estat—, sinó com una realitat cultural diferenciada a man-tenir, tal com va recordar el rei en un discurs pronunciat alSaló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, escenari delsactes més transcendents i solemnes del catalanisme contem-porani.
30
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
13.12.89 El context actual del'autodeterminació És apropiat que en aquests
moments històrics [reclamació desobirania dels Països Bàltics] elParlament recordi el dret al'autodeterminació del poble català.
La Constitució i l'Estatut no sónpunts d'arribada, sinó de sortidaper a majors quotes d'autogoverntal com entén CiU.
¡|j|f|i||¡í¡|il¡l
1
El fal
s de
ladiv
isió d
e Cata
luny
arnt
i q
ue l
a im
mig
raci
ó va
ser
un
dels
tem
es c
entr
als
de l
a re
flex
ió d
e] n
aeio
nali
sme
cata
là e
n el
s an
ys s
ei-
xant
a i s
etan
ta, é
s po
ssib
le q
ue e
ncar
a si
gni a
vui
una
le le
s l't
ans
ques
tion
s pe
nden
ts,
un
aspe
cte
de l
a no
stra
'l'a -l
ectiv
a da
mm
it de
l qua
l s'h
n pa
ssai
de
punt
etes
per
irud
ènci
a o
per
impo
tènc
ia. P
roba
blem
ent
hi h
a m
olt
deba
t:n
cara
per
l'ei
. l'e
i ò d
e to
tes
les m
aner
es d
'enc
etar
lo,
laqu
elia
esc
ollit
R
aim
on O
biol
s en
una
con
fere
ncia
de
prem
saaq
uest
a se
tman
a és
la
pitjo
r, l.e
s de
clar
acio
ns d
'Obi
ols
dei-
xen
la p
orta
obe
rta
a m
olle
s in
terp
reta
cion
s si
mul
tàni
es:
aler
ta c
ontr
a el
per
ill d
el. t
renc
amen
t de
la
con
vivè
ncia
,pe
rò d
iu a
l m
atei
x te
mps
que
aix
ò no
pas
sarà
; en
s av
isa
cont
ra l
'iilt
rana
cion
alis
me,
per
ò no
ens
diu
on
com
ença
. Si
aque
sta
ober
tura
del
deb
at é
s la
pitj
or p
ossi
ble,
és
bàsi
ca-
men
t pe
r du
es r
aons
, l.a
pri
mer
a, p
erqu
è en
la
maj
or p
art
de l
es le
ctur
es q
ue e
s po
den
fer
i que
es
fara
n de
les
par
aule
sd'
Obi
ols,
es
cont
rapo
sen
els.
dret
s de
ls i
mm
igra
nts
amb
lare
ivin
dica
ció
dels
dre
ts n
acio
nals
de
C'a
talt
mya
. En
seg
onllo
c. p
erqu
è sit
ua u
n de
bat
delic
at i
on
seri
a pr
iori
tari
salv
a-gu
arda
r el
con
sens
en
el c
entr
e de
la
dinà
mic
a de
con
fron
taci
ó pa
rtid
ista
, en
uns
mom
ents
on
l'bor
it/.ó
elcc
iora
l es
mol
tvi
sibl
e.R
esul
t;! e
spec
ialm
ent
gicu
que
. dav
ant
dels
ulls
del
s m
a-te
ixos
im
mig
rant
s i d
e to
t el
pob
le d
e C
atal
unya
en
gene
ral.
AVUI
pugu
in a
parè
ixer
com
a c
ontr
adic
tori
s i
inco
mpa
tible
s el
sdr
ets
de to
tes
les p
erso
nes
que
viue
n i t
reba
llen
a C
atal
unya
i el d
ret
a re
clam
ar f
ins
on e
l con
junt
del
pob
le d
e C
atal
u-ny
a co
nsid
eri
nece
ssar
i qu
otes
d'a
utog
over
n i d
e so
bira
nia.
Kn
un p
lant
ejam
ent
d'aq
uest
a m
ena,
les
per
sone
s vi
ngud
esde
for
a po
den
veur
e el
nac
iona
lism
e ca
talà
com
un
fact
orde
ris
c, c
om
una
font
d'h
osti
lita
ts i
de
penï
ls,
i al
mat
eix
tem
ps la
im
mig
raci
ó que
dari
a pr
esen
tada
com
l'o
bsta
cle
per
a l'a
ssol
imen
t de
ls d
rets
nac
iona
ls q
ue e
l co
njun
t de
la
po-
blac
ió p
odri
a re
ivin
dica
r. M
unta
r aq
uest
a inc
ompa
tibi
lita
t,aq
uest
a co
nfro
ntac
ió, é
s di
vidi
r cl p
ais
i fer
per
illar
la c
onvi
-vè
ncia
. C
erta
men
t, d'
una
pers
ona
com
Rai
mon
Obi
ols
ésin
imag
inab
le a
ques
ta v
olun
tat
de d
ivid
ir el
s ca
tala
ns,
però
unes
dec
lara
cion
s pr
ecip
itade
s i p
oc v
alor
ades
pod
en d
eixa
rla
po
rta
ober
ta
a aq
uest
a in
terp
reta
ció
i pr
ovoc
ar
així
aque
st e
fect
e. S
i Obi
ols
no e
ns d
iu q
uè e
ntén
per
ult
rana
cio-
nalis
me
—pe
r ex
empl
e: ¿
es u
ltra
naci
onal
ista
dem
anar
el
dret
a l
'aut
odet
erm
inac
ió?—
, qua
n ad
vert
eix
que
aque
st t
il-tr
anac
iona
lism
e am
enaç
a la
con
vivè
ncia
est
à cr
imin
alit
zant
el c
onju
nt d
el n
acio
nali
sme,
que
un
o al
tre
sem
pre
pot
con-
side
rar
ultr
a. P
er a
ques
ta e
scle
txa
hi p
ol e
ntra
r qu
alse
vol
cosa
. El r
espe
cte
als
dret
s de
tot
s el
s ci
utad
ans,
la
inte
grac
ióde
ls im
mig
rant
s, l
'elim
inac
ió d
e qu
alse
vol
brot
de
xe-
nofò
bia
o de
dis
crim
inac
ió d
e ca
p m
ena
és,
cert
a-m
ent,
una
prio
rita
t m
àxim
a de
la
soci
etat
cat
alan
a, c
om h
oés
de
tota
IT
urop
a oc
cide
ntal
. Tam
bé d
e l'e
span
yola
o d
e la
fran
cesa
, po
sem
per
cas
. p.l
nac
iona
lism
e cat
alà—
ho h
a de
-m
ostr
at a
bas
tam
ent—
té
una
voca
ció
intc
grad
ora
i obe
rta
i- c
osta
det
ecta
r-hi
qua
lsev
ol i
ndic
i d'h
osti
lita
t cap
a l
es p
erso
-
diti
HK
'iige
de s
etem
bre
de 1
991
nes
nasc
udes
a f
ora.
No
és ju
st n
i ser
veix
per
a r
es d
e po
sitiu
con
tam
inar
-lo
amb
hipò
tesi
s ne
gati
ves d
e fu
tur
que
note
nen
cap
men
a de
pes
en
el p
rese
nt, q
ue r
es n
o fa
esp
ecia
l-m
ent
imag
inab
les.
Obi
ols,
co
rn
el
sen
part
it,
s'h
a de
clar
at
part
idar
id'
una
fórm
ula
fede
ral,
per
a l'E
stat
esp
anyo
l i p
er a
Eur
opa,
fe
un
a pr
opos
ta
inte
ress
ant.
Dis
cutib
le,
com
tot
es, p
erò
no n
eces
sàri
amen
t rc
butj
ablc
d'e
ntra
da. E
.lqu
e no
és
legí
tim é
s que
, en
bene
fici
d'a
ques
ta o
ptin
. Obi
ols
plan
tegi
una
men
a de
"o
el f
eder
alis
me
o el
cao
s" i
dibu
ixi
un p
anor
ama
èpic
de
tren
s ca
rreg
ats
de d
epor
tats
si I
cs m
ajo
ries
, de
moc
ràti
cam
ent,
escu
llen
una
via
més
enl
là o
més
ençà
de
la s
eva.
fa
natu
ral q
ue p
rese
nti
els
avan
tatg
es q
uetr
oba
a la
sev
a op
ció,
per
ò no
que
car
regu
i Ics
(in
ics
sobr
ele
s opc
ions
alt
erna
tive
s, c
onve
rtin
t le
s en
fon
t in
evit
able
de
viol
ènci
es,
raci
smes
, ex
puls
ions
i d
epor
taci
ons.
A C
atal
u-ny
a a
ning
ú no
li p
assa
pel
cap
aqu
esta
im
atge
dan
tesc
a de
lsen
fron
tam
ents
int
erco
mun
itar
is i
de
mig
raci
ons
forç
ades
. I
això
Rai
mon
Obi
ols
ho s
ap. I
sap
tam
bé q
ue s
i al
gú.
algu
n d
ia, d
igue
s qu
alse
vol
cosa
d'a
ques
ta
men
a, n
o ta
nso
ls e
ll i e
l seu
par
tit,
sinó
la
imm
ensa
maj
oria
de
la s
ocie
-ta
t ca
tala
na s
e se
ntir
ia a
gred
ida
i aïl
lari
a el
s qu
i ho
pro
po-
sess
in.
Obi
ols
sap
que
no p
assa
i q
ue n
o pa
ssar
à. M
avor
s,¿p
er q
uè a
ques
t de
smen
tim
ent
en v
eu a
lta
de p
eril
ls in
e-xi
sten
ts,
que
no s
erve
ix a
l fi
nal
per
a al
tra
cosa
que
per
mat
eria
litz
ar a
ques
ts p
eril
ls,
per
fer
que
algú
hi
creg
ui?
No
pol
ser
que
sigu
i per
rao
ns p
arti
dist
es. C
'al e
sper
ar q
ueha
gi e
stai
es
tric
tam
ent
per
prec
ipit
ació
i q
ue
Rai
mon
Obi
ols
tanq
ui Ic
s po
rtes
al
trcm
cndi
smc
i al
cata
stro
fism
oqu
e ha
dei
xat o
bert
es.
convivencia
CD CD
o o
r if
lag
c S
' ">
3
!2.
r».
v;
0> w
* «
.I(0 ^ (n 3 Q
)Q
.(0
CD
-~O
C
L =5
" O
~X
)Co
C
D C
D B
O
¿
jO
.J3
w 3
3-3
"<
£
CLC
Q
cu
oa
®- s
3 -g
B"T
g
ST S
S
0ÇD
_ f,
_
j ço
O
) o-
T3 ^
CU
C
U m
O
"cu
3
Q
. 3
g- 5
r55
-Q
S °"
S.
o>-
^ s ï í ï "
s g
S. s. ff
=o "
C
D
à-
CL
i3
- g
. o
g. g-|
cü·'Q
S
i cT
2
í—
Q3
CO
C
X
cu" c
2.
§=í-
—
t (~
\-x 5
"•
O'
m
cu
Fer declaracions tremesobre un possible futurmateix diu que no passportes perquè realmentcatàstrofes sobre les qi bo
-o s
> -Q
g.
5"
$
m-
CD «
'CU
G
O 0
C
D S
"CD rj =1
= f
3.
— C
DCU
C
D
—Co
CD G
O
, Ivui- Editorials- Most: c ** o _
-—
No fe
m se
rvir
elen
vaL
es t
rans
form
acio
ns a
la
Uni
ó So
vièt
ica
i. es
peci
al-
men
t, el
pro
cés
de l
es t
res
Rep
úbliq
ues
bàlti
ques
cap
a la
ind
epen
dènc
ia h
an c
reat
pel
que
sem
bla
una
sens
ació
gen
eral
itzad
a qu
e un
a on
ada
de n
acio
nalis
-m
es r
ecor
re E
urop
a. 1
.'im
pact
e d'
aque
sta
onad
a da
mun
tde
l'H
siat
esp
anyo
l, en
el q
ual e
l mod
el a
uton
òmic
no
haqu
alla
t d'
una
man
era
satis
fact
òria
per
a t
otho
m i
que
es
Ipugu
i co
nsid
erar
def
initi
va,
ha p
rovo
cat
un c
ert
nerv
io-
sism
o in
stitu
cion
al,
no s
e sa
p fin
s a
quin
pun
t pr
oduc
tede
la
por
i fin
s a
quin
pun
t pro
duct
e de
la m
ala
cons
cièn
-ci
a. D
es d
e la
cap
ital
de
l'Est
at s
'ana
litze
n am
b un
a at
en-
ció
min
ucio
sa t
ots
els
indi
cis q
ue a
rrib
en d
e C
atal
unya
id'
Hus
kadi
sob
re l
'impa
cte
d'aq
uest
a on
ada
bàlti
ca
i es
van
repe
tint
decl
arac
ions
sob
re l
a im
poss
ibili
tat
del
con-
tagi
, la
impr
oced
ènci
a de
Ics
com
para
cion
s o
cl g
ruix
de
Ics d
iferè
ncie
s am
b cl
cas
sov
iètic
. La
reite
raci
ó d'
aque
s-te
s de
clar
acio
ns r
esul
ta e
spec
ialm
ent c
urio
sa e
n co
mpa
-ra
ció
amb
l'esc
asse
tat d
els
pron
unci
amen
ts i
nsti
tuci
onal
si
polít
ics q
ue a
rrib
en d
'Eus
kadi
o d
e C
atal
unya
, de
ma-
nera
c|ii
e be
n so
vint
el
desm
cntim
ent
arri
ba a
bans
qu
eno
pas
allò
que
es
vol d
esm
entir
. Gai
rebé
sem
blar
ia —
es-
tadí
stic
amen
t— q
ue l
a se
nsac
ió q
ue a
lgun
a co
sa c
anvi
aa
l'Est
at e
span
yol
desp
rés
dels
fet
s bà
ltics
és
més
gra
n a
Mad
rid
que
no p
as a
les
nac
iona
litat
s pro
cliu
s al
cont
agi.
En a
ques
t clim
a de
ner
vios
ism
o en
què
la
resp
osta
ar-
riba
mol
t so
vint
aba
ns q
ue l
a pr
egun
ta,
el p
resi
dent
del
Sena
t, el
soci
alis
ta J
uan
José
Lab
orda
, ha
esta
t el p
rimer
que
des
d'un
a pl
ataf
orm
a in
stitu
cion
al i
polít
ica
relle
-va
nt h
a pa
rlat
de
mod
ific
ar l
a C
onst
ituc
ió. E
abor
da p
en-
sa q
ue l
'Est
at e
span
yol j
a és
de
fet f
eder
al e
n la
prà
ctic
a i
que
el q
ue a
ra
toca
ria
seria
fc
dera
litza
r-ne
ta
mbé
la
Con
stitu
ció,
per
què
la ll
ei at
rapi
aix
i la
real
itat.
Sem
bla-
va q
ue l
a re
form
a co
nstit
ucio
nal
era
una
petic
ió g
aire
béta
bú,
i de
fet
des
del
s go
vern
s de
Cat
alun
ya i
Eus
kadi
s'hav
ia f
et s
ervi
r un
a pr
udèn
cia
extre
mad
a en
els
judi
cis
al t
ext c
onst
ituci
onal
. Es c
urió
s qu
e la
pri
mer
a in
icia
tiva
de
refo
rmar
-lo
ving
ui p
reci
sam
ent
de
Mad
rid
i qu
eaq
uest
a de
clar
ació
ha
gi p
rovo
cat
uns
nive
lls r
ealm
ent
min
ims
de p
olèm
ica.
Im
agin
em t
an s
ols
com
a e
xerc
ici
de p
olíti
ca-f
icci
ó qu
e aq
uest
a de
man
da,
en e
ls m
atei
xos
term
es, h
agué
s ar
riba
t en
une
s de
clar
acio
ns d
'Ard
anza
ode
Puj
ol.
La p
olèm
ica
haur
ia e
stat
gar
antid
a.
Ben
ving
udes
, de
tot
a m
aner
a, l
es d
ecla
raci
ons
deLa
bord
a, p
erqu
è m
arqu
en l
a fi
del
tabú
dam
unt
d'un
tem
a es
senc
ial,
d'un
a de
les
gra
ns q
üest
ions
pend
ents
en
l'art
icul
ació
de
l'Est
at. S
i s'ha
obe
rt la
ved
ape
r pa
rlar
de
refo
rma
cons
tituc
iona
l, se
ria b
o qu
e to
t-ho
m e
n po
gués
par
lar,
per
tal
de t
anca
r sa
tisfa
ctòr
ia-
men
t un
tem
a m
al t
anca
t fin
s ar
a. P
erò,
al
mar
ge d
'a-qu
esta
obe
rtur
a po
sitiv
a, la
pro
post
a de
Lab
orda
pro
vo-
ca d
ubte
s co
nsid
erab
les.
En p
rimer
llo
c, d
ir qu
e l'E
stat
espa
nyol
ja
a ho
res
d'ar
a és
un
Esta
t fe
dera
l és
fer
una
lect
ura
mol
t ai
gual
ida
del c
once
pte
de f
eder
alism
e.
Per
trad
ició
i p
er c
ontin
gut,
la p
arau
la f
eder
alis
me
té u
n
grui
x i
repr
esen
ta u
nes
pers
pect
ives
que
no
es p
oden
men
yste
nir
tan
aleg
rem
ent.
Sobr
etot
si e
ns a
done
m q
uele
s gra
ns c
risis
de
mod
els
d'Es
tat
que
orig
inen
tot
a la
po
ièm
ica
—Iu
gosl
àvia
i l
a U
nió
Sovi
ètic
a— e
ns a
rrib
end'
Esta
ts f
eder
als,
on l
a fó
rmul
a no
ha
esta
t su
ficie
nt i
no
ha g
aran
tit l
'est
abili
tat,
o po
tser
era
est
rict
amen
t cl
ma-
quill
atge
d'u
nes
prof
unde
s vo
caci
ons
unif
orm
itzad
orcs
.A
prof
itar
les
virt
ualit
ats
de l
a pa
raul
a fe
dera
lism
e pe
rm
aqui
llar
fórm
ules
d'a
rtic
ulac
ió c
om l
es a
ctua
ls é
s cr
em
ar l
a pa
raul
a i f
er-la
, en
un c
ert
sent
it, i
nser
vibl
e.
Per
mol
t m
ala
cons
cièn
cia
que
hi h
agi p
er l
a in
sufi
cièn
cia
de l
'act
ual
mar
c au
tonò
mic
, ta
mpo
c no
sem
bla
raon
able
ent
rar
ara
en u
na f
ase
de n
ervi
osi
sme
i pro
posa
r so
luci
ons
estr
icta
men
t ve
rbal
s a p
robl
e-m
es d
e fo
ns.
Labo
rda,
al c
ap i
a la
fi,
nom
és p
ropo
sa u
nca
nvi d
'etiq
ueta
: aga
far c
l que
ja h
i ha
i hat
cjar
-ho
com
afe
dera
l, i c
onsa
grar
aqu
est
disc
utib
le b
atei
g a
la C
onst
i-tu
ció.
La
prop
osta
ant
erio
r de
l Pa
rtit
dels
Soc
ialis
tes
deC
atal
unya
, qu
e re
ivin
dica
va l
a fó
rmul
a fe
dera
l, se
mbl
ava
en
cl p
aper
més
ago
sara
da:
parl
ar d
e fe
dera
lism
e, p
erò
tam
bé c
onst
ruir
un E
stat
fed
eral
. Si s
embl
a ta
n in
evita
-bl
e l'i
mpa
cte
de l'
onad
a da
mun
t l'E
stat
de
les
auto
nom
i-es
, no
sem
bla
sufic
ient
una
tri
nxer
a de
par
aule
s m
aqui
Ilado
res
per
atur
ar-l
a. I
en t
ot c
as n
o se
mbl
a qu
e de
mo-
men
t la
rea
litat
obl
igui
a n
ervi
osis
mos
tan
vis
ible
s. D
em
omen
t, to
t s'h
o es
tan
dien
t des
de
Mad
rid,
les
prc
gun
tes
i les
resp
oste
s. P
otse
r qu
e s'e
sper
in q
ue h
i hag
i alg
una
cosa
més
tan
gibl
e. I
pot
ser
tam
bé —
cal r
econ
èixe
r ho
—se
ria o
port
ú qu
e al
guna
cos
a es
dig
ués
des
de l
es n
acio
-na
litat
s.
r° CD
CD
sç S-I
33 2
CD
5CD
-V
S-
CD- S
E.
o =
œ
, E"
O o
.g
8
O
T 2
. m
CD.
"-
Q- x
a C
D Ç
o
tíœ
S
-g-g
-g"
" œ
- g
CD
Q.
m
c
3^
CD
- w
-
|!í
-J
m
r
!= 5
Q
!~ ^
¿
CD"
£2-
S_
TI
ï 8
5
fn
m o ¿ 8-
Catal
unya
i el
Bàltic
,op
ortu
nism
esL
a to
da d
e pr
emsa
del
pre
side
nt d
e la
Gen
eral
itat
, cli
-ni
íirl
s pa
ssai
, lia
tin
gut,
si m
és n
o, u
na u
tili
tat
tang
i-bl
e i
conc
reta
: dc
smcn
tir'
uncs
det
erm
inad
es a
cusa
-ci
ons
d'op
ortu
nism
e qu
e es
lla
nçav
en c
ontr
a C
atal
unya
iI
Ics
seve
s in
stit
ucio
ns.
Seri
a op
ortu
nist
a, d
es d
'aqu
esta
òpt
i-^
ca,
apto
l'ita
r un
a on
ada
inde
pend
enti
sta
que
neix
en
uns
al-
tres
llo
cs i
une
s al
tres
cir
cum
stàn
cies
per
pra
ctic
ar a
llò
que
es p
tese
iita
ria
com
un
xant
atge
mor
al a
l'E
stat
i o
bten
ir n
ere
ndim
ents
con
cret
s pe
r al
cas
cat
alà.
El
dcsm
cnti
men
t, e
naq
uest
scn
lil.
ha e
stat
en
dive
rses
dir
ecci
ons
alho
ra.
En
pri-
mei
llo
c, 1
rs c
ircu
mst
ànci
es s
ón d
ifcr
ents
.'pcr
o no
abs
olut
a-m
ent
dife
rent
s i,
per
tant
, l'e
smen
t de
l ca
s bà
ltic
no
és i
m-
pioc
edcn
t. r.
n se
gon
lloc,
cal
rec
orda
r qu
e no
és
l'im
pact
e'
bàlt
ic c
l qu
e ha
por
tat
els
cata
lans
a c
onsi
dera
r in
sufi
cien
tcl
m
odel
au
tonò
mic
en
la s
eva
lect
ura
actu
al,
sinó
qu
eaq
uest
a in
sati
sfac
ció
havi
a es
tat
clar
amen
t ex
pres
sada
aban
s de
l pr
océs
bàl
tic
tics
de g
aire
bé t
ots
els
sect
ors
de l
avi
da
polí
tica
cat
alan
a. I
en
terc
er l
loc,
i c
om
a de
smcn
ti-
mcn
t am
b m
es c
ontu
nden
cia
dels
ret
rets
per
opo
rtun
ism
e,el
pre
side
nt d
e la
(ic
nera
lita
t va
man
ifes
tar
que
no a
prof
ita-
va l
'est
ela
bàlt
ica
per
mod
ific
ar e
ls s
eus
plan
teja
men
ts a
nte-
rior
s i v
a re
nova
r en
aqu
est
sent
it el
eom
prom
k en
la
cous
truc
ció
de l
a de
moc
ràci
a a
Esp
anya
, per
ò in
cloe
nt-h
i ta
mbé
uns
punt
s m
inim
s qu
e co
nsid
era
irre
nunc
iabl
es p
er a
Cat
a-lu
nya. D
e to
ta m
aner
a, i
no t
an s
ols
en a
ques
t ca
s, c
al d
isti
ngi
r en
tre
el v
ici d
e l'o
port
unis
me
i la
virt
ut d
el s
enti
tde
l'o
port
unit
at.
Han
fet
bé
les
inst
ituc
ions
cat
ala-
nes
de d
esfe
r m
alen
teso
s i e
vita
r re
cels
res
pect
e a
una
util
it-
zaci
ó op
ortu
nist
a de
ls ú
ltim
s es
deve
nim
ents
. P
erò
defu
gir
els
opor
tuni
smes
no
vol d
ir d
eixa
r pe
rdre
Ics
opo
rtun
itat
s. I
( 'at
alun
ya, e
n aq
uest
sen
tit,
no s
'inve
nta
res.
No
s'af
egei
x a
cap
tren
en
mar
xa, s
inó
que
ha e
stat
de
sem
pre
dins
del
tren
que
ara
es p
osa
en m
arxa
. C
atal
unya
ha
esta
t av
ança
da e
nla
rei
vind
icac
ió d
'una
ar
ticu
laci
ó de
ls p
oble
s d'
Eur
opa
enqu
è fo
s po
ssib
le la
def
ensa
de
les
iden
tita
ts n
acio
nals
. N
o ha
nece
ssit
at,
en a
ques
t se
ntit
, cap
con
tagi
. Pe
r ta
nt,
no h
a de
teni
r po
r a
una
conj
untu
ra i
nter
naci
onal
on
aque
st r
econ
ei-
xem
ent d
e Ic
s ide
ntit
ats
es p
rese
nta
com
un
valo
r em
erge
nt,
quan
Est
ats
i go
vern
s qu
e s'
hi h
avie
n m
anti
ngut
rec
elos
osha
n d'
adap
tar-
se a
una
nov
a re
alit
at i
a u
nes
cons
tata
cion
sin
nega
bles
. E
ls n
acio
nali
smes
ta
ntes
ve
gade
s do
nats
pe
rm
orts
i e
nter
rats
són
pre
sent
s en
la
nova
Eur
opa
i pr
esen
tsco
m u
na f
orça
pos
itiv
a, d
emoc
ràti
ca,
tran
sfor
mad
ora
i ca
-pa
ç d'
enfr
onta
r-se
am
b el
s to
tali
tari
smes
.P
erqu
è to
t ai
xò j
a es
dei
a, a
mb
veus
i c
onti
ngut
s di
fe-
rent
s, d
es d
e pa
rtit
s i
òpti
ques
dif
eren
ts,
aban
s de
ls ú
ltim
sfe
ts,
Cat
alun
ya e
s po
t fe
lici
tar
de l
'apa
rici
ó d'
un
nou
esce
-na
ri i
deol
ògic
i p
olít
ic s
ense
por
a s
er a
cusa
da d
'opo
rtun
is-
me.
I t
é el
dre
t i f
ins
i tot
l'o
blig
ació
—si
és
real
men
t el
que
vol—
d'a
prof
itar
el
desg
laç
d'aq
uest
a in
sinu
ada
prim
aver
a
dels
pob
les
per
repe
tir
¡ill
òque
ja
deia
i i
cpi·
liï
ho a
mb
111»
forç
a. E
n aq
uest
sen
tit,
la r
esol
ució
del
Par
lam
ent
de C
ala
luny
a de
fa
un t
emps
que
rec
orda
va l
a pe
rviv
ènci
a de
l dre
ta
l'aut
odet
erm
inac
ió s
'ha
vist
co
nfir
mad
a i
refo
rçad
a pe
lno
u cl
ima
inte
rnac
iona
l, i h
a es
devi
ngut
am
b pe
rspe
ctiv
a la
mil
lor
vacu
na
cont
ra
les
acus
acio
ns d
'apr
ofit
amen
t il.
legi
tim
i
opor
tuni
sta
de
l'efe
cte
bàlt
ic.
Com
re
cord
ava
enaq
uest
a m
atei
xa r
oda
de p
rem
sa J
ordi
Puj
ol,
Cat
alun
ya t
éel
s m
atei
xos
dret
s —
i ai
xò i
nclo
uria
evi
dent
men
t el
de
l'au-
tode
term
inac
ió -
qu
e I.
ituà
nia,
per
ò el
s ex
erce
ix d
'una
al-
tra
man
era,
en
func
ió d
e la
sev
a re
alit
at i
del
seu
con
text
.P
reci
sam
ent
això
és
el q
ue v
ol d
ir a
utod
eter
min
ació
: es
cólli
r le
s pr
òpie
s vi
es.
Ics
man
eres
prò
pies
de
gov
erna
r-se
id'
arti
cula
r-se
am
b al
tres
rea
lita
ts.
La
por
al c
onta
gi b
àlti
c ha
via
prov
ocat
rec
els
i ncr
vios
ism
es.
La
pres
a de
pos
ició
cla
ra d
e le
s in
stit
ucio
ns c
ata-
lane
s ha
uria
d'h
avcr
-lcs
ven
çut.
Si m
és n
o pe
r di
r en
ven
alta
que
es
dem
ana
un d
ebat
rao
nabl
e i p
ragm
àtic
, ser
è i
civi
lit/
at,
però
deb
at a
l ca
p i
a la
fi.
Es
a di
r, c
ontr
ast
entr
epo
sici
ons
dive
rses
. L'a
utog
over
n de
Cat
alun
ya h
a de
sor
tir
refo
rçat
de
tot
aque
st
ncrk
xlc,
per
què
ja h
auri
a d'
have
r es
tat
refo
rçat
sen
se q
ue a
l B
àltic
lia
sses
res
, pe
rò c
l que
ha
pass
at c
lre
forç
a. N
o ha
uria
est
at p
roce
dent
l'o
porl
imis
mc
d'in
vent
arre
ivin
dica
cion
s no
ves
a l'e
mpa
ra d
el l
iàlti
c. P
erò
tam
poc
nose
ria
lògi
c qu
e l'e
xist
ènci
a d'
un
clim
a m
és f
avor
able
, d'
una
conj
untu
ra i
nter
naci
onal
més
com
pren
siva
am
b el
s fe
ts n
acio
-na
ls,
no s
ervi
s de
res
, es
dei
xés
pass
ai
per
]xir
de d
eman
arm
assa
for
t el
que
de
fet
ja e
s de
man
ava
d'ab
ans.
1rs
iiis
titu
dons
cat
alan
es j
a ha
n es
tat
cont
undc
nis
en c
l des
mcn
tim
cnt
del'o
port
unis
me.
Ara
els
cal
dem
ostr
ar e
l sen
tit d
e l'o
port
unit
at.
I rendiments en el cas català.x sa S S CD o ca m ço CD
"~1
| fer allò que alguns anomenenl'onada independentista bàltica T
3 CD
CD~
CD CD *Ô"
O S CO CD CD en — -
CO
-^v ô o" co
CD f) CO-
CU CD"
en CL
C CD CO o O CD CO 5T Z3 o CD ^ o o s O S- si c Cu CD en
l'autodeterminació són infundad CD en 1 — CD CO ^5 C en Eu 0 o" :D CO Q.
-8" o d en 3 CD CD CO
Catalunya té dret a
o •Q I í0 (n
ou 0).
S' I (n (D
UI
CD CD O Q) s; c" 1 o Les acusacions d'oportunismecontra Jordi Pujol per dir que elmodel autonòmic és insuficient i
m & o u g.
fí
íA
lgun
s de
ls h
isto
riad
ors
que
han
anal
itza
t el
nos
-t r
e pa
ssat
nié
s im
med
iat
-aqi
fcll
que
s'cn
cava
l-ca
sen
se s
oluc
ió d
e co
ntin
uïta
t am
b el
pre
sent
—ha
ass
enya
lat
que
no é
s ca
sual
itat
que
en
Ics
nego
ciac
i-on
s pe
r a
l'Est
atut
de
Cat
alun
ya e
ls r
epre
sent
ants
ca
ta-
lans
pos
essi
n m
és è
mfa
si e
n im
cs q
üest
ions
que
no
pas
en u
nes
altr
es; p
erqu
è, a
l ca
p i a
la
fi, n
o fe
ien
sinó
ref
lec-
tir
l'èm
fasi
que
la
mal
cixa
soc
ieta
t ca
tala
na
posa
va e
nun
s o
altr
es a
spec
tes
de l
a re
alit
at c
ol·le
ctiv
a. A
ixí,
de l
a,
mat
eixa
man
era
que
no r
esul
ta e
stra
ny q
ue l
a re
ivin
dica
-ci
ó d'
una
poli
cia
pròp
ia n
o re
sult
és p
rior
itar
ia,
tam
poc
no h
o é.
s que
un
dels
cav
alls
de
bata
lla
de l
a ne
goci
ació
qued
es c
entr
ada
en l
es q
üest
ions
de
cult
ura
i en
seny
a-m
ent,
l.a c
ultu
ra —
i es
pecí
fica
men
t l'i
diom
a—,
perq
uèco
nsti
tuei
x l'e
ix "
cent
ral
del
sent
it de
la
dife
rènc
ia
que
conf
igur
a cl
sen
tim
ent
naci
onal
cat
alà;
l'e
nsen
yam
ent,
perq
uè e
s al
là o
n, e
n bo
na p
art,
es d
ecid
eix
el f
utur
d'a
-qu
cst
sent
imen
t de
dif
erèn
cia
i per
la
trad
icio
nal p
reoc
u-pa
ció
que
ha
exis
tit
a C
atal
unya
al
vo
ltan
t d'
aque
sttc
mn:
des
tic
Ici
pri
mer
es e
xper
iènc
ies
d'es
cole
s ra
cion
a-lis
tes
i mou
tcss
oria
nes,
aba
ns d
e la
Gue
rra,
fin
s al
mov
i-m
ent
de r
enov
ació
ped
agòg
ica
dels
any
s 50
i 6
0. D
'alt
raba
nda,
exi
stia
pro
u m
emòr
ia h
istò
rica
per
enf
ocar
l'a
s-
sum
pció
de
com
petè
ncie
s de
s d'
unes
bas
es s
òlid
es.
Aix
i,pe
r ex
empl
e, e
s va
ins
istir
a d
eses
tim
ar e
l mod
el e
stab
lert
dura
nt
la I
I R
epúb
lica
—qu
e fa
cult
ava
la
Gen
eral
itat
per
crea
r el
s se
u pr
opis
org
anis
mes
d'e
nsen
yam
ent,
pa-
ral.
lela
mcn
l a
l'exi
stèn
cia
de l
a xa
rxa
públ
ica
esta
tal—
ies
va
tria
r cl
cam
í, m
és d
ifíc
il pe
rò m
olt
més
int
egra
dor,
de l
a xa
rxa
únic
a, é
s a
dir,
d'a
ssum
ir e
l pe
rson
al i
les
ins-
tal.l
acio
ns e
stat
als
i eq
uipa
rar-
les
a le
s qu
e po
gués
cre
arla
mat
eixa
Gen
eral
itat
.
Ara
s'e
stan
com
ença
nt a
rec
olli
r el
s fr
uits
d'a
ques
tco
rrec
te p
lant
ejam
ent.
Per
què
el d
espl
egam
ent
de
les
com
petè
ncie
s ex
clus
ives
en
el
cam
p de
l'ens
enya
men
t ha
per
mès
la
prog
ress
iva
pres
ènci
a de
l ca-
talà
a l
'esc
ola
—ta
l co
m c
orre
spon
a l
'idio
ma
prop
i de
qual
sevo
l pa
ís—
, fi
ns a
l pu
nt q
ue,
actu
alm
ent,
i ta
l co
ms'
ha p
osat
de
man
ifes
t aq
uest
s di
es e
n el
sim
posi
de
Vic
,m
és d
e la
mei
tat
dels
esc
olar
s d'
ense
nyam
ent
prim
ari
re-
ben
les
clas
ses
únic
amen
t en
cat
alà,
un
33%
ind
isti
nta-
men
t en
cat
alà
i ca
stel
là
i no
més
un
9,9%
Ín
tegr
amen
ten
ca
stel
là.
Une
s da
des
espe
ranç
ador
es
si
teni
m
enco
mpt
e qu
e, a
l'in
ici d
e la
rec
uper
ació
de
les
inst
ituc
ions
d'au
togo
vern
, ja
es v
a di
r qu
e el
pro
cés
de n
orm
alit
zaci
óli
ngüí
stic
a —
en l
a ba
se d
el q
ual e
s tr
oba
el p
rocé
s de
nor
-m
alit
zaci
ó li
ngüí
stic
a de
l'e
scol
a— n
o er
a co
sa d
e qu
atre
dies
, si
nó,
com
a m
ínim
, de
tota
una
gen
erac
ió: d
e qu
in-
ze a
vin
t any
s. A
ra e
ns t
robe
m, s
i fa
no f
a. a
la
mei
tat
del
cam
í, i e
l bal
anç
s'aju
sta
a aq
uelle
s pr
evis
ions
. I c
al n
o ob
li-da
r qu
e aq
uest
es x
ifre
s ha
n es
tat
poss
ible
s pe
r l'e
sfor
ç de
reci
clat
ge q
ue, e
n el
seu
dia,
van
fer
els
mes
tres
-- u
n es
forç
de q
uan
el v
olun
tari
sme
enca
ra e
ra l
ien
vist
, en
forç
a co
n-tr
ast
amb
l'apa
rent
fr
edor
am
b qu
è s'
afro
nta
la r
efor
ma
educ
ativ
a— i
per
la
volu
ntat
del
s pa
res,
mol
ts d
'ells
cas
te-
llan
opar
lant
s, q
ue c
onsi
dere
n im
port
ant q
ue e
l seu
s fil
ls do
-m
inin
les
due
s lle
ngüe
s of
icia
ls d
e C
atal
unya
.
Aqu
est
bala
nç é
s cl
ar q
ue n
o en
s po
t in
duir
a c
apm
ena
de t
riom
falis
me.
En
prim
er l
loc,
per
què
lasi
tuac
ió d
e la
lle
ngua
a l
'esco
la c
onti
nua
sent
glo
-ba
lmen
t pr
ecàr
ia, c
om h
o pr
ova,
per
exe
mpl
e, q
ue e
ls p
er-
cent
atge
s de
cat
alan
itza
ció
de l
'EG
B n
o pu
guin
est
endr
e's
a l'e
nsen
yam
ent
mit
jà,
on e
s dó
na l
a pa
rado
xa q
ue s
ónm
és e
ls p
rofe
ssor
s qu
e co
neix
en l
a lle
ngua
cat
alan
a qu
e no
pas
els
qui
la u
tili
tzen
per
fer
cla
sse.
(I d
'aqu
í la
nec
essi
tat
d'un
dec
ret
—co
m e
l qu
e ha
est
at a
nunc
iat—
que
reg
uli
l'obl
igat
orie
tat
dels
pro
fess
ors
de c
onèi
xer
les
ducs
lle
n-gü
es.)
I, m
és g
loba
lmen
t, pe
rquè
el p
erill
de
llat
init
zaci
o en
-ca
ra n
o ha
est
at e
sban
dit;
és a
dir
, el
per
ill q
ue e
l ca
talà
esde
ving
ui u
na l
leng
ua c
oneg
uda
i est
udia
da p
erò
d'ús
so
cial
lim
itat
i re
gres
siu.
I a
ques
t és
, se
ns d
ubte
, un
del
s ca
valls
de
bata
lla m
és d
ecis
ius
per
al f
utur
de
la l
leng
ua c
ala
lana
.
en CD "CD S (Q 0) P % o_ 5r
8 3'<
%3
<
g Ü
CO
w~
CO
3
o"
Ü3
^'S
^O
m
CO
Cû
—-
<-*-
3
co "
*:
o
~*o_
co
_CO
^
3__
o
o- c
o§
F
To g
CD
—-
3 °-
o S
IÍ
S
<§ CD
CO
— „
8 i""
3 -
-co
9
°>T
3
—
£BZ
3.
CD
fT
,g
C
O g
Co-
CL
—
=3.
co
o,-
m 8
-3CO
CD
O
TJ
Çu
CD
CD
—-
CD
=••
co 3
S F
T
m
'"'•
coe-g-
CO
O-
^ C
LO
S
L
S S
~n S
S co
-
rn & o a. C3 5 & P.
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
7.9.91 El compromís delsbisbes catalans
1. El Full Dominical (de Solsona,Vic I Tarragona) que recorda el dreta l'autodeterminació és utilitzat coma pretext per exacerbar els ànimsfora de Catalunya. Diversos mediaespanyols se n'han aprofitat perposar més llenya al foc de laincomprensió des de fora deCatalunya, Un foc que ellsmateixos han encès fent creure quecreix l'independentisme.
2. El full està en el seu dret i éscoherent amb el compromís socialmarcat pel Concili Vaticà II.
El diari està a favor del compromísdels bisbes catalans en lareconstrucció nacional deCatalunya,
El compromís delsbisbes catalans
C ada any. el Full Dominical de les diòcesis deSolsona. Vic i Tarragona, als voltants de l'On-ze de Setembre, publica un editorial en relació
a la l'esta nacional de Ca ta lunya . \ cada any provocaun cert enrenou, més pel fet de venir d'on ve que nopas pel fet que digni res d'inoportú o fora de to.
Aquest any. potser els autors del text no havienprevist, amb totes les seves conseqüències, l'estat decrispació que s'està creant artificiosament fora de Ca-talunya, negtiitejats pel que suposen que podria ser elmiratge aquí dels processos d'independització d'algunspobles europeus. Però el cert és que l'editorial dels tresbisbats ha esdevingut un nou pretext tan gratuït comels altres per exarcerbar els ànims fora de Catalunya,en un joc de pressions i desqualificacions que, en qual-sevol cas, no aconsegueix els efectes que pretenen,sinó els contraris.
DeJ'ct, 6I lext edi tor ial del Full Dominical dck tresbisbats caialans —no pas declaracions dels bisbes, nidocument oficial, ni res de semblant— no fa cap de-claració política més enllà del que és legítim: recordael dret a l'autodeterminació, d'altra banda reconegut
normalment pel mateix Parlament de Catalunya,mostra la seva preocupació per la desorientació i la in-certesa sobre el f u t u r polític del nostre país, i sugge-reix que es busquin solucions agosarades, sense con-formismes porucs, que podrien ser una font de conflic-tivitat i insatisfacció. Ni més, ni menys, í, d'altra ban-da, s'inscriu en una línia semblant expressada en lacarta pastoral col·lectiva dels bisbes catalans Arrelscristianes de Catalunya, feta pública ara fa cinc anys.
A ixí sembla que, afortunadament, ho han entèstambé tots els partits polítics catalans, que hantrobat legítim el text del Full Dominical i les
seves reflexions. Excepció feta del PP, el portaveu delqual ha preferit donar consells sobre la tasca pastoraldels bisbes, seguint la mateixa línia presa en relació ala possibilitat d'una Conferència Episcopal Catalana.
En canvi, diversos mitjans de comunicació espa-nyols han aprofitat per posar més llenya a un foc queells han encès, i ells alimenten. Perquè, amb tots elsrespectes, l'editorial d'un Full Dominical no és una de-claració d'independència —segons feien creure uns—ni és una mostra de nacionalcatolicisme pagès a la ca-talana —com suggerien uns altres—, ni tampoc, compretenia la minis t ra Rosa Conde, es tracta d'un mani-fest fundacional d'un partit polític, que hauria de res-pondre a "una vocació política tardana" dels tres bis-bes. Massa caricatures, massa sarcasme, massa irres-
36
ponsabilitat.
T ot al contrari d'aquesta hipòcrita sorpresa, isense entrar en qüestions internes de l'Església,és evident que l'editorial del Full Dominical
s'inscriu perfec tament en cl vel l sen t iment majori tar ide la comunitat crist iana c a t a l a n a , expressat fa po-ques setmanes pel bisbe Antoni Dcig. de Solsona, dedisposar d'una Conferència Episcopal pròpia, i que harebut només adhesions afirmatives —per bé que pru-dents en relació a la seva possibilitat immediata— delsaltres bisbes del pais. \, fins i tot, una significativa pro-posta del bisbe de Perpinyà sobre la necessitat de tenirrelacions estables amb els bisbes de la Cataluña delsud.
No es pot dir que sorprengui la campanya organit-zada contra els bisbes catalans, i que s'inscriu en unade més general i de característiques semblants a d'al-tres que han sovintejat els últims anys. Però, al margedel batibull que s'ha organitzat, cal felicitar els autorsde l'editorial del Full Dominical perquè, j un t amb laconferència pronunciada pel bisbe Deig a Prada deConflent, significa la incorporació explícita de l'Esglé-sia institucional catalana al procés social i politic dereconstrucció nacional, en el qual d'una manera silen-ciosa però continuada ja hi ha fel grans aportacions,sempre en la línia de compromís social marcada pelConcili Vaticà II.
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
10.9.91 El finançament,pedra de toc del'autonomia
1. Cal un nou sistema definançament. Els que pensen queles peticions catalanes busquenprivilegis immerescuts són unsignorants.
2. L'acord del 68 es basava encaraen el cost efectiu dels serveistraspassats i això perpetuava eldèficit, perquè el cost efectiu era lafotografia del passat en quèCatalunya estava discriminada.
Del finançament depèn que espugui realitzar la idea política queva ser triada per la majoria delscatalans.
El finançament, pedra-de toc de l'autonomia
Algunes declaracions recents de líders politics i de repre-sentants institucionals de diverses comunitats autòno-mes —algunes aquest mateix cap de setmana— tendei-
xen a presentar les peticions catalanes d'una millora del sistemade f inançament com una exigència extemporània, com la re-
, cerca d 'un privilegi immerescut. Fins i tot formalment, es diu\ que Catalunya demana més diners, com si estigués passant* una factura econòmicaper la renúncia a revindicacions politi-
ques mes profundes. Rojas Marcos ha parlat, d'una maneraforça demagògica, d'una compra de l'cspanyolitat de Catalu-nya. Rodríguez. Ibarra pica l'ullet als tòpics i présela les petici-ons catalanes com una forma d'estranya voracitat econòmica.
Rere aquestes consideracions, partidistes o oportunistes, hiha una ignorància profunda: la ignorància del que representala recerca d'un bon sistema de finançament per aconseguir laviabi l i ta t de l 'autonomia catalaa. Les institucions catalanes nollancen, en un primer moment, el debat sobre el finançamentcom un debat estrictament polític, i menys encara vinculat al 'actual polèmica sobre l'articulació de l'Estat. El llancc com lapetició dels mecanismes que facin l'autonomia possible, queomplin de cont ingut i de senti t l'actual marc constitucional ie s t a tu ta r i . No es demana cap pr ivi legi . Es demana el que es
necessita, el mínim que es necessita.Des de la fi de la Guerra Civil ençà, els governs centrals de
l'Estat espanyol han recaptat mes diners a Catalunya dels quehi han invertit via inversió pública. Això ha creat un dèficitd'infrastructures bàsiques que qualsevol ciutadà |X)t compro-var a la seva vida diària: carreteres, telèfons, urbanisme degra-dat, serveis hospitalaris, etc.
Tot i el canvi de tendència que va representar la restaura-ció de la Generalitat durant la transició, el mal fet era moltgran. Quan es va determinar el sistema de finançament de lescomunitats autònomes.es partia d'una situació de desequilibrimolt important. El període de transició del finançament auto-nòmic català que va anar des de finals dels anys 70 fins el1986, va ser realitzat sobre el principi del cosí efectiu dels ser-veis traspassats. El cost efectiu representava una fotografia dela situació del passat i, per tant , dels dèficits del sector públic aCatalunya. Aquest sistema ha anat perpetuant aquests dèfi-cits.
El 1986 hi ha una nova negociació que porta a l'establi-ment d'una fórmula que, teòricament, suposa la sortidadel sistema del cost efectiu. Però de fet els acords aconse-
guits es basaven en el finançament per mitjà del cost efectiu, laqual cosa volia dir la perpetuació, millorant-lo, del sistema. Noobstant, la Generalitat va comptar amb més diners de lliure dis-posició, gràcies sobretot a l'acord assolit per als tributs cedits.
Ara es tracta de dissenyar un nou model de finançament au-tonòmic abans del 31 de desembre d'aquest any que substitueixil'acordat el 1986. lot i que el conseller Alavedra declarava, di-
jous passat, que a la sevareunió informal amb cl secretari d'Es-tat, Zabalza, no es va plantejar en cap moment la possibilitat deprorrogar un any més l'actual model de finançament, no podemoblidar que cl ministeri de Finances ha estat suggerint des delpassat mes de juny aquest ajornament.
Lu Generalitat demanda gestionar l'impost sobre la renda deles persones físiques (IRPF), Zabalza. catedràtic i antic profesarde la London School of Economies, no descarta que aquestaqüestió s'inclogui en el procés de negociació.
E n definitiva, es tracta de trencar cl sistema de finança-ment que ens ve del cost efectiu, périmant uns dèficits,i que fa que ens col.loquem a la cua de les comuniiats
autònomes de l'Estat espanyol pel que fa al finançament per cà-pita. S'ha de tenir en compte, en primer Hoc, la igualtat dels ser-veis per a tots els ciutadans de l'Estat.
Però és que cal també recordar que els ciutadans de Catalu-nya van votar l'autonomia perquè volien acostar el govern il'Administració al poble, detectar millor els problemes, millorarIcs solucions, augmentar l'eficàcia, etc. AI capdavall, construirun país millor.
Entre els possibles obstacles futurs, no podem oblidar la men-talitat funcionaria! i administrativa llatines, que, amb la seva l lar-ga tradició d'ineficàcia i malbaratament de recursos, pot im|icdirla realització d'una Catalunya millor.
Més enllà de la conjuntura electoral, la responsabilitat del go-vern de la Generalitat és molt gran en el plantejament d'aques-tes negociacions. Està en joc el su|xirl econòmic de la idea políti-ca que va ser triada per la majoria dels catalans
37
Una
per
l'aut
ogov
ern i
laD
es q
ue
Cat
alun
ya v
a re
cupe
rar
les
seve
s in
stit
u-ci
ons,
la
cele
brac
ió d
e la
dia
da n
acio
nal
cada
11
dese
tem
bre
ha e
sdev
ingu
t, pe
r da
mun
t de
tot
, un
afe
sta
de l
a no
rmal
itat
, un
a fe
sta
inst
ituc
iona
l qu
e in
tent
a' t
repr
odui
r la
que
far
ia q
uals
evol
alt
ra n
ació
nor
mal
del
món
.'
l,'O
n/£
de S
etem
bre
—fe
sta
inco
rpor
ada
al c
alen
dari
labo
ral,
amb
lot e
l que
aix
ò si
gnif
ica—
esd
evé
el m
arc
natu
ral p
er a
lare
flex
ió s
obre
Ics
gran
s qü
estio
ns c
olle
ctiv
es, e
ncap
çala
da p
elm
issa
tge
del
pres
iden
t de
la G
ener
alit
at i
con
tinua
da e
n to
taun
a m
unió
d'a
ctes
arr
eu d
el p
aís
que
tene
n pe
r ob
ject
iu d
ivul
-ga
r la
prò
pia
hist
òria
i in
cita
r al
deb
at s
obre
els
pro
blem
es i
els
obje
ctiu
s de
la
col.l
ccliv
itat.
Aqu
est
és, d
es d
e fa
any
s, l
'eix
verl
cbra
dor
de l
a di
ada
naci
onal
de
Cat
alun
ya; e
l seu
asp
ecte
pots
er n
o m
és e
spec
tacu
lar
però
sí m
és r
elle
vant
, i e
l que
afe
c-ta
en
real
itat
la m
ajor
ia d
els
cata
lans
.Pe
rò,
en l
a m
esur
a qu
e en
tre
els
prob
lem
es p
lant
ejat
s a
laco
l·lec
tivita
t cat
alan
a hi
ha
enca
ra a
vui u
na q
ibst
ió n
o re
solta
d'ar
ticu
laci
ó am
b l'E
stat
esp
anyo
l, de
rec
onei
xem
ent
polít
icde
la
real
itat
cata
lana
, de
rei
vind
icac
ió c
lc qu
otes
més
alte
sd'
auto
gove
rn, é
s in
evita
ble
que
aque
sta
refl
exió
gen
eral
sob
re
el p
ropi
paí
s in
clog
ui, d
'una
man
era
natu
ral,
un e
sper
it re
ivin
-di
catiu
. L
a di
ada
de l
'Onz
e de
Set
embr
e no
és
tan
sols
una
cele
brac
ió.
És
tam
bé u
n m
arc
per
a la
ref
lexi
ó i,
a pa
rtir
d'a-
quí,
una
ocas
ió p
er r
ecor
dar
els
prob
lem
es p
ende
nts
i de
ma-
nar
ne la
sol
ució
. Aqu
esta
ine
vita
ble
tint
ura
reiv
indi
cativ
a no
és t
an s
ols
un p
atri
mon
i de
les
man
ifest
acio
ns
més
o m
enys
min
orità
ries
al c
arre
r, i
seria
en
aque
st s
entit
un
erro
r co
nfon
-dr
e el
tot
amb
una
part
, que
no
és n
i tan
sol
s la
més
sig
nific
ati-
va.
La r
ecer
ca i
la p
etic
ió d
e so
luci
ons,
la
volu
ntat
de
trob
arpe
r C
atal
unya
un
enca
ix m
és ju
st i
més
útil
, de
reco
rdar
els
dret
s qu
e en
s co
rres
pone
n co
m a
pob
le, t
rave
ssa
el c
onju
nt d
ela
Dia
da,
des
de la
sev
a ce
lebr
ació
ins
tituc
iona
l a
la m
és p
opu-
lar,
des
de l
a co
nfer
ènci
a hi
stòr
ica
a la
man
ifes
taci
ó pa
cífic
a.U
na
mic
a ar
tifi
cial
men
t, s'h
a vo
lgut
don
ar a
la
Dia
dad'
aque
st a
ny u
n cl
ima
d'ex
cepc
iona
lita
t, en
fun
ció
dels
esd
even
imen
ts d
e l'E
st. C
erta
men
t, hi
ha
note
sde
pai
satg
e m
és f
avor
able
s al
s na
cion
alis
mes
, de
spré
s d'
a-qu
ests
esd
even
imen
ts,
però
res
del
que
és
subs
tanc
ial
a la
Dia
da h
a qu
edat
pro
fund
amen
t m
odif
icat
. Pe
rquè
al c
ap i
ala
fi,
la r
eivi
ndic
ació
de
fons
, de
con
sens
, de
la
Dia
da é
s el
dret
del
s ca
tala
ns a
esc
ollir
el s
eu p
ropi
fut
ur,
un d
ret
que
s'ha
recl
amat
i s
'ha
reco
negu
t de
s de
mol
ts l
locs
, de
s de
lPa
rlam
ent
de C
atal
unya
fi
ns
a le
s pa
raul
es
del
prhc
epd'
Ast
úrie
s. A
ixò
és e
l fo
nam
enta
l: el
dre
t a
esco
llir
i dec
idir
el f
utur
. A
par
tir
d'aq
uí,
cada
par
tit
o ca
da g
rup
soci
al p
otpl
ante
jar
les
seve
s op
cion
s le
gítim
es,
ha d
'exp
licar
els
mo-
dels
de
futu
r qu
e es
pro
pose
n.
Aqu
ests
mod
els
no s
ón l
asu
bstà
ncia
de
la c
eleb
raci
ó de
fon
s de
la
Dia
da,
sinó
que
són
la m
atèr
ia d
el d
ebat
pol
ític
i de
la c
onfr
onta
ció
elec
tora
l. I
això
no
és d
'aqu
est
any.
Aix
ò ha
est
at u
na c
onst
ant
des
defa
mol
ts a
nys
i ho
han
com
part
it m
olte
s D
iade
s an
teri
ors.
Dif
ícilm
ent
una
Dia
da,
ni l
a d'
aque
st a
ny n
i la
de
cap,
pot
teni
r un
a co
nsig
na ú
nica
, un
únic
lem
a. C
ada
op-
ció
prop
osar
à le
s pr
òpie
s i t
otes
són
vàl
ides
i to
tes
espo
dran
con
tras
tar
a le
s ur
nes.
En
tot
cas
hi h
a aq
uest
den
omi-
nado
r co
mú,
aqu
esta
con
sign
a im
plci
ta q
ue d
e ta
n ge
nera
l no
serv
eix
de c
onsi
gna,
per
ò sí
d'e
xplic
ació
del
sen
tit d
e la
fes
ta:
Cat
alun
ya t
é dr
et a
l gra
u d'
auto
gove
rn q
ue e
ls s
eus
ciut
adan
sco
nsid
erin
nec
essa
ri p
er p
rese
rvar
la
seva
ide
ntit
at, i
la m
ane-
ra d
e de
cidi
r-ho
no
pot
ser
altr
a qu
e el
res
pect
e al
s m
ètod
esde
moc
ràtic
s i a
ls d
rets
de
tots
els
ciu
tada
ns. N
i m
és n
i m
enys
que
en a
ltres
oca
sion
s, p
er t
ant,
aque
sta
és u
na D
iada
per
l'au
-to
gove
rn, p
er l
'apr
ofun
dim
ent e
n l'a
utog
over
n.C
om c
ada
any,
el d
esig
dav
ant
d'un
nou
Onz
e de
Set
em-
bre
és q
ue l
es s
eves
fun
cion
s —
tote
s le
s se
ves
func
ions
—s'a
com
plei
xin
plen
amen
t i d
'una
man
era
pací
fica
. Que
s'a
-co
mpl
eixi
la
dim
ensi
ó fe
stiv
a i
inst
ituc
iona
l de
la
Dia
da.
Que
s'a
com
plei
xi t
ambé
la
seva
fun
ció
peda
gògi
ca i
ref
lexi
-va
, de
con
eixe
men
t de
la
pròp
ia r
eali
tat i
de
deba
t so
bre
clfu
tur.
I q
ue s
'aco
mpl
eixi
tam
bé e
l re
cord
ator
i pe
rman
ent
d'aq
uest
dre
t fo
nam
enta
l, el
dre
t a
asso
lir p
acíf
icam
ent
l'au-
togo
vern
nec
essa
ri, e
l dre
t a
esco
llir
el f
utur
. Ser
ia d
esit
jabl
equ
e to
t pl
egat
fos
pos
sibl
e d'
una
man
era
orde
nada
, pl
ural
,se
rena
, en
què
tot
es
pugu
i dir
i r
es n
o po
si e
n pe
rill
la c
on-
vivè
ncia
, que
ha
de s
er t
ambé
el
valo
r m
és p
reua
t i m
és d
e-fe
nsab
le d
'aqu
esta
Dia
da.
Com
de
tote
s.
CD CD
¡P IS s
g-0
|
O
05
0)O
)' 3
~~ r
"O "O
~t*
CD
CD_
_Q
T^
CL
CD
£
CD »
* cu
o c
u'o
«>
w
í-nC
L£U
3 = Z2
. ^ &
$2.
coCL
CD
8-
&S
d
CU
<g §
ffi.
o c?
CO S.
— ^
-P
=:
rs
cu
92.
g T
3 -
• a>
£ If
II g s
Ifr CD_
çaCD
" 3
CO
CD eu"
0:T
3CU ^
3 -
Q5
-Í- o
m & o ta'
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
27.3.92 Des de les Bases,cap al futur
1. Ni les Bases de Manresa, ni elque ha estat el catalanisme polítichegemònic des de llavors han estatdefensors de la independència,sinó de la col'laborado.
2. Els altres plantejamentsperjudiquen l'evolució i el progrésde Catalunya
El que està en discussió és comavançar cap al ple autogovern deCatalunya en el marc de l'Estatespanyol.
- S ^ r e S r e l Î C T c S ï ï E ï î : ;_" 3 re — - 5 - 5 — ° üi~'ra ~ 3
;ç: ra c. 3•7? "S <u -~E. o ~ =•u c — -cje: o re ^
" '5 Tn O— u p T;m "'
- re - .H P 'C s 8 ¿ S Í S '-5SJS g E y -o u g. „ « pi'Dsí-s s-i-sig-f g g « - E 5ll'Pi^l'f l is-2*
i 8 151*t > p O CJ cj o
•— c o c ftp-aÜ C 3 _4J2 = ; = 5 o - T 3 c . _
) = ! R f e « 2 - 2 a iSó '2 3
• ô . y - g - S g T S ^ g ^ r ë E p K , ._- g>-S .5 S - ë « 'p S § -2 8 .2 -g .l'gI g^ rë -S p.Jll^ rfg-g-ë-S -2'S
I-frel'S
8 5 l-î^s g R i1"K 3" 3 S —
TO
p C r-
•- " =
re-S;E -S ¿f 1^S ce -ü
75 > =
I ( re¿•a 7=
-y S-rë '
- ^ cj .J¿ 03 -— w ^
! . · i | I ÏÍÏÏ íII | fel5l : l :Sltss^«^«^ .c .g . j jB ·gg .Br*
^.¿¡¡í-8 S do -cj c
— ÍJ _(• i — — s^ t j r- •— Vj *— re.o 3 - g E ,c -o .2 £ 5 "
B-S II l'« illllll
J? .t: 3c: >
— E« í
CDCO '
.c re K
H £ 3 U - S 3 0 r e y f 3 ^% ± y 3 Z S '" =a " tu '§- ^ c j ^ c j . " ™ c « ~ : : — O
« *~ _y rc _4J ^
« " S 7 33 X ü U
•S ë O TM E ü !
c "5 Sw:
- , > a u - E? « .± -gy — -3 te -e H c o ^ j ^ 3 —c^ L; S5 t ^ ' X - c c J ) ' ^ re-^: -r re^ ¿ ¿ ^ S ^ ü g i c ^ K .
^lilíÏl^lül.,
ca io
i re fe.! -S = £ g- o S75..S 8 Í 'g;2 — , x " • - ^ • • " 7 - ^ ; x L = ^ ; c i - :r; ^ ^ « .o> M -« cj *~ -pí _oj d. es o 'Ü
CO_oCD
"OCOo
J -e <y oH E E ¿:.o re .'£ c
re — c ¿g. ò o "e g-- = ^ " •= .5 E 'p •= -gce tu — .S — -o - ra ™ --
x r:
re _££
.0
í- - - r- - - '= re g « £
-Í o^ R^ S-, E o E S~ E ° — 'ï! -E ¿ CT c. i_ .=!
^ C Ü ^ C — ~ S •" O C § — O Ë - -
'§ 'S f :1 t ¿ ¡ S. | J =S I I S f |
• LÜ F d . L J r e £ j — c ¿
39
La ce
lebra
ciód'
una v
ictòr
iaN
o he
m d
e de
scob
rir
ara
la c
apac
itat
exc
epci
onal
que
to d
e se
mpr
e el
Bar
ca d
e m
obil
itza
r els
ciu
ta-
dans
ent
orn
dels
seu
s èx
its
espo
rtiu
s. H
i ha
pre
-ce
dent
s su
fici
ents
per
no
cons
ider
ar u
na s
orpr
esa
l'esc
lat
d'eu
fòri
a co
l.lec
tiva
que
va a
com
pany
ar,
en l
a ni
t de
di-
niec
res
i al
llarg
de
tot
cl d
ia d
'ahi
r, l
a co
nsec
ució
de
laC
opa
d'H
urop
a pe
r pa
rt d
e l'e
quip
bla
u gr
ana,
per
pri
me-
. ra
veg
ada
en l
a hi
stòr
ia i
des
prés
de
les
derr
otes
a I
cs fi
-na
ls d
e B
erna
i S
evill
a, q
ue h
avie
n te
ixit
una
cert
a lle
-ge
nda
d'm
asso
libi
lita
t en
torn
d'a
qnes
t tr
ofeu
. P
erò,
pot
-se
r pe
r aq
uest
a ll
egen
da, p
otse
r pe
rla
impo
rtàn
cia
obje
c-tiv
a de
la
Cop
a, a
ques
ta v
egad
a la
cel
ebra
ció
popu
lar
hati
ngut
un
ress
ò es
peci
al, d
es d
e la
fes
ta e
spon
tàni
a de
les
pers
ones
qnc
van
sor
tir
al c
arre
r se
nse
cap
men
a de
con
-vo
catò
ria
imm
edia
tam
ent d
espr
és d
el p
arti
t fin
s al
s ac
tes
orga
nitz
ats
amb
mot
iu d
e l'a
rrib
ada
dels
cam
pion
s.F.
n un
a èp
oca
que
es p
ot q
uali
fica
r d'
apàt
ica
pel q
ue f
aa
les g
rans
mob
ilit
zaci
ons
col.l
ectiv
os, u
n fe
nom
en c
apaç
d'ac
onse
guir
el
ress
ò po
pula
r i e
spon
tani
que
té
el B
arca
ha
de s
er m
irat
am
b in
terè
s i
resp
ecte
. Po
ques
co
ses
- po
tser
cap
— te
nen
en a
ques
ts m
omen
ts a
ques
ta c
apa-
cita
t de
mob
ilit
zaci
ó i
de g
ener
ació
d'a
dhes
ions
ac
tives
,
que
sign
ifiq
uen
una
part
icip
ació
dir
ecta
del
s ci
utad
ans.
Alg
uns
pode
n qu
edar
sor
pres
os p
el f
et q
ue e
ls e
sdev
eni-
men
ts q
ue p
rovo
quin
aq
uest
efe
cte
sigu
in d
e na
tura
lesa
espo
rtiv
a, o
fi
ns
i to
t m
cnys
teni
r-lo
s pr
ecis
amen
t pe
rai
xò.
Seri
a un
err
or.
F.n
prim
er l
loc,
per
què
l'esp
ort
hade
mos
trat
glo
balm
ent
la i
mpo
rtàn
cia
sim
bòlic
a i e
mot
i-va
que
té
en l
a no
stra
soc
ieta
t. Pe
rò é
s qu
e, a
més
, qu
anes
par
la d
el B
arca
no
es p
ot o
blid
ar m
ai q
ue l
a se
va s
igni
-fic
ació
sup
era
cl m
arc
estr
icta
men
t es
port
iu,
i que
pre
ci-
sam
ent
per
això
és
el q
ue e
s i a
pleg
a ta
ntes
vol
unta
ts. F
ilba
rccl
onis
me
té m
olte
s vi
es d
'acc
és i
mol
tes
inte
nsit
ats
en l
a se
va d
igue
m-n
e m
ilità
ncia
. H
i ha
qui
hi
acce
deix
estr
icta
men
t pe
l fut
bol,
per
la p
assi
ó es
port
iva,
hi
ha q
uihi
acc
edei
x pe
r la
via
del
cat
alan
ism
e, h
i ha
qui
el
sent
un s
ímbo
l de
la
cata
lani
tat.
Aix
í en
el
barc
clon
ism
e hi
conv
erge
ixen
des
del
s tif
os!
info
rmad
issi
ms
que
se s
aben
les
alin
eaci
ons
de t
ota
la v
ida
fins
a q
ui n
o sa
p di
stin
gir
un f
ora
de j
oc p
erò
sap
perf
ecta
men
t qu
e és
del
Bar
ca,
qui
va c
ada
setm
ana
al c
amp,
qui
esc
olta
de
llun
y pe
r la
ràdi
o i q
ui e
s li
mit
a a
preg
unta
r am
b in
terè
s qu
è ha
fet
el
Bar
ca. S
ón m
olte
s vi
es d
'acc
és, m
olte
s in
tens
itat
s, p
erò
que
com
part
eixe
n un
es c
erte
s re
gles
del
joc
, qu
e sa
ben
per
exem
ple
que
és p
roce
dent
ana
r a
anim
ar e
l B
arca
amb
band
eres
cat
alan
es o
aca
bar
una
fina
l de
la
Cop
ad'
Eur
opa
crid
ant
Visc
a el
Bar
ca
i ñi
ca
Cat
alun
ya.
Tot
s, d
es d
els
soci
s al
s m
és ll
unya
ns s
impa
titz
ants
, des
dels
que
hi s
ón p
er l
a vi
a de
l fut
bol
als
que
hi s
ón p
er l
a
via
del
pais
, ge
nt d
e to
ta m
ena,
ide
olog
ia,
cond
ició
proc
edèn
cia,
tro
ben
junt
s un
mot
iu d
e ce
lebr
ació
qi
guan
ya e
l B
arca
i h
i afe
geix
en l
es s
eves
mat
eixe
s ga,
de c
eleb
rar,
la
seva
vol
unta
t fe
stiv
a. P
er a
ixò
cl:
rers
no
tan
sols
de
Bar
celo
na s
inó
de t
oies
Ics
pob
lací
jon
s de
Cat
alun
ya
es v
an o
mpl
ir d
e ge
nt b
lau
gran
ani
t de
dim
ecre
s.
En
tot
cas,
aqu
esta
cel
ebra
ció
obre
un
perí
ode
d'igr
an i
nter
ès p
el q
ue f
a al
fut
ur d
el B
arca
, af
egit
l'anu
nci d
e Jo
sep
I .lu
is N
íiííc
/. de
no
pres
enta
r-se
la r
eele
cció
. N
úncz
ha
acon
segu
it, i
cal
rec
onei
xer-
hun
pal
mar
ès b
rilla
nlís
sim
en
la s
eva
gest
ió.
I s'h
i ha
afí
git
una
altr
a vi
rtut
: un
a ca
paci
tat c
reie
nt d
'ada
ptar
-se
les
nece
ssita
ts i
la i
dios
incr
àsia
del
Bar
ca,
evit
ant
priï
renq
ues
sort
ides
de
to, c
alla
nt n
iés
i re
colli
nt m
illor
I»
peri
t de
l clu
b. f
iu c
ompt
es d
e fe
r el
Bar
ca a
la
seva
mid
ajha
ana
t ad
apta
nt-s
e a
la f
orm
a de
l B
arca
. La
seva
suc
sió
és u
na q
üest
ió d
'un
gran
int
erès
. Per
ò, d
'altr
ala
vic
tòri
a eu
rope
a de
l B
arca
, que
enc
ara
té o
pcio
ns a
ULl
iga
espa
nyol
a, a
fegi
da a
alt
res
fets
, co
m p
er e
xem
ple
l'ext
raor
dinà
ria
tem
pora
da d
el J
oven
tut d
e B
adal
ona e
nbà
sque
t, qu
e va
gua
nyar
ahi
r am
b br
illa
ntor
la
Llig
a es
pany
ola
i que
ha
acon
segu
it el
sub
cam
pion
at d
liur
opj
done
n un
a m
esur
a op
tim
ista
del
pot
enci
al d
e l'e
spor
tta
là i
cre
en l
'am
bien
t es
port
iu n
eces
sari
per
env
olta
r eh
Jocs
de
Bar
celo
na, d
els
qual
s aq
uest
a ce
lebr
ació
són
uij
pròl
eg i
mm
illo
rabl
e.
NJ Isj
CD
| diverses intensitats.| esportiva I ambdues coses cu c
r
c:
CD O CD-
en 3- en O-
T3 ÇD en co O
;
CO CD
L·O
té de símbol de Catalunya, o SU
-CO 3 CD o C
D CO CO CD
-en
"
CD"
f^ o"
CO o & o Q-
g>
tant els que hi són pel que CD
CD
CD
*o m CO c: o 0 CD en en O en CD Q_
CD ~o en"
3
| respon a una afieló que coi cr 13"
CD CO m CO 3 o 1'
o CD =3
CT
_Q
CD-
r-CD CD
"en
CD CD CO
CDd
CL
ÇD
_
CO
CD CO CD CD
"o o C
L m 3 CD 3 CL
_Cù
CO o -Q £= CD CD CD cr
CD-
Q-
CD
-Q 3" 1
ciutats de Catalunya de la ' o"
o r3.
CD 2 m*
IS1 o < S'
ffi.
CD
CD m CD oT 1 CD
La celebrado d'unvictoria
a>
La celebració massiva a m o CD"
en
m o 3.
sa 5- o
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
23.6.93 La pilota torna acamp socialista
Si Felipe González vol pactar ambCiU haurà d'acceptar el programade CiU a les darreres eleccions(15% de IRPF; supressió delsgovernadors civils; competènciesen formació ocupacional iintervenció en ei repartiment delsfons de cohesió comunitaris).
El pacte és una oportunitat per alssocialistes d'incorporar elnacionalisme català i basc a lagovernació de l'Estat
La pilota torna a camp socialista
F elipe González va ser molt hàbil a l'hora de plantejar la possible col·laboració deCiU i el PNB en la legislatura sorgida de les recents eleccions. En proposar ungovern de coalició no com a objectiu a aconseguir després d'unes negociacions
sinó com a pas indispensable per assegurar la governabilitat de l'Estat situava una pos-sible negativa dels nacionalismes perifèrics en el terreny del tòpic de la insolidaritat. Apartir de la reunió d'ahir del comitè d'enllaç CDC-UDC —conseqüència de les reuni-ons del comitè executiu nacional de CDC i del comitè de govern d'UDC—, la pilotadel possible govern de coalició ha tornat a camp socialista i, concretament, a FelipeGonzalez, com a líder del partit més votat t cap provisional del govern.
La nota feta pública després de la reunió del comitè d'enllaç diu explícitament que,prèviament a qualsevol altra decisió, es vol saber si Felipe González accepta o no elprograma presentat per CiU à les últimes eleccions generals. Posteriorment, el mateixpresident Pujol ha indicat que, pel que fa a la política autonòmica, el PSOE hauriad'acceptar la cessió de la gestió del 15% de l'IRPF; la supressió dels governadors civils;el traspàs de les competències plenes en matèria de formació ocupacional; i la interven-ció en el repartiment dels fons de cohesió comunitaris. Per a qualsevol que hagi seguitla política nacionalista d'aquests darrers anys, res d'especialment nou sinó, ben al con-trari, uns plantejaments molt fidels al que un ampli sector del nacionalisme polític con-sidera una plataforma assumible des del govern de l'Estat i, a la vegada, substancial pelque fa al seu contingut polític.
I és en aquest punt on caldrà que el govern provisional de Felipe González es defi-neixi i on el PSOE ha d'oferir garanties de pacte estable. I això no sembla especialmentfàc i l . Perquè, tal com s'havia vist en aquests últ ims mesos, una part important del go-vern no opina el mateix que una part important del partit en relació a la cessió de lagestió d'una part de l'IRPF, ja que mentre que alguns ministres s'hi han mostrat favo-rables, destacats dirigents del PSOE han posat la proa a qualsevol possibilitat d'acord.I el mateix es pot dir pel que fa a la política econòmica, l'altre gran escull a salvar decara a una hipotètica coalició. El programa de CiU, per exemple, es mostra desfavora-ble a l 'actual llei de vaga, en la mateixa' línia de Solchaga i sembla que del mateix Feli-pe Gon/ákv,. Però aquesta, com se sap, no és pas l'opinió del partit ni la de l'anteriorgrup parlamentari socialista, que va pactar un redactat de la llei amb els sindicats con-siderat abusiu i inadequat per part de la patronal i d'altres estaments socials. No seràfàcil , doncs, arribar a un pacte, sobretot si en aquest pacte no s'hi impliquen el PSOE, iels seus barons, que haurien de donar garanties que els acords que ara es puguin pren-dre no seran desautoritzats tan bon punt s'hagi superat el moment més crític de lasituació econòmica.
Felipe González, doncs, torna a tenir la pilota. Del resultat de la reunió que els prò-xims dies ha de mantenir amb Jordi Pujol en sortiran.les primeres proves de la credibi-l i ta t del pacte que ell mateix proposa. Però els qui, des dels rengles socialistes, creuenque el pacte és una oportunitat històrica per incorporar el nacionalisme català i basc ala governabilitat de l'Estat, haurien d'entendre que sense el compromís de respectar elprograma de CiU resulta inviable qualsevol possibilitat d'entesa. Justament perquè desde les files nacionalistes no es vol pactar amb el govern central per ganes de pactar —ode no pactar— sinó per aportar una manera diferent d'entendre la vertebració d'Espa-nya, una manera diferent que no qüestiona l'Estat però que exigeix importants canvisen la seva estructuració i en el seu funcionament.
41
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
25.6.93 Parlar noes pactar
Si hi ha acord s'ha de basar en elprograma, però abans d'arribar aqualsevol acord amb CiU,González s'ha de comprometre aresoldre el finançament autonòmic.
González va posar una trampaoferint als nacionalistes bascos icatalans entrar al govern sensediscutir abans de programes. Si elsnacionalistes no acceptavenpodrien aparèixer com airresponsables, sense sentit d'Estat
Parlar no és pactar
L a segona conversa entre Felipe González i Jordi Pujol sembla haver situat en un ter-reny raonable el que fins ara es presentava com un procés una mica desconcertant.Felipe González, eles del moment que ha d'enfrontar-se a la idea de formar un govern
des de la minoria, llança una oferta de coalició als nacionalistes catalans i bascos, després d'untempteig molt tímid a Izquierda Unida. Passar de la majoria absoluta a la inseguretat quedóna la minoria va portar González a començar la casa per la teulada, a presentar una pro-posta que a simple vista sembla una mica atabalada. El govern de coalició sembla l'últimaestació d'un llarg procés negociador que es pot aturar abans a moltes altres estacions, quecomporten l'existència d'acords, però no tan profunds. Semblaria natural que si dues forcespolítiques es plantegen la col·laboració comencessin explorant els acords i els desacords pro-gramàtics i a partir d'aquí establir quin és el sostre de la col·laboració, quina és la fórmula mésconvenient i més viable.
Felipe González va començar el procés pel final, per la proposta màxima, i no va ser segu-rament una estratègia ingènua: intentava pressíonar els nacionalistes catalans i bascos ambuna disjuntiva amb trampa. Si oferint-los el que en termes polítics convencionals és el màxim,entrar al govern, deien que no, apareixerien davant de l'opinió pública i davant del seu propielectorat com a forces polítiques irresponsables, sense sentit d'Estat, poc disposades a col·labo-rar en la governabilitat de l'Estat. Per tant, si volien aparèixer com a formacions responsableshavien de dir que sí a una petició feta a la mida de les necessitats de González.
Però aquest plantejament té dos defectes essencials. El primer, que per a uns partits nacio-nalistes entrar en el govern no és el màxim que se'ls pot oferir, no és la prioritat bàsica. En totcas, pot ser un instrument per aconseguir aquesta prioritat, que és el màxim acomplimentpossible dels seus programes, inclosa la seva visió de la qüestió nacional. I el segon defecte delplantejament és la seva voluntat visible de posar el carro per davant dels bous, de posar laconseqüència d'una negociació per davant de la mateixa negociació.
En la nova conversa González-Pujol sembla que s'ha tomat al que seria l'ordre naturald'un procés negociador: començar per veure quins són els punts d'acord o de desacord, i enparal·lel anar explorant les fórmules concretes de col·laboració a l'estabilitat i la governabilitatper part dels nacionalistes. CiU i PNB no tenen cap obligació d'entrar ai govern. Tenen l'obli-gació, davant dels seus electors, d'intentar portar a terme la part més important possible delseu programa. I tenen l'obligació que han volgut assumir de contribuir a la governabilitat i al'estabilitat. La conjunció d'aquestes dues obligacions pot portar, al final i després de moltesnegociacions, a un govern de coalició o pot no portar-hi. No hi ha una única via d'exercir laresponsabilitat. Per tant, trencar aquest ordre errat, crear comissions per pariar de programes,és vèncer la disjuntiva perversa segons la qual entrar en el govern és ser solidaris i responsa-bles i no entrar-hi és ser attlacionistes i irresponsables. Però, al mateix temps, la voluntat d'arri-bar a un acord s'ha de demostrar per les dues bandes i des del començament. I en aquestsentit, és obvi que no hi ha possibilitat d'avançar en'cap mena d'acord, ni el màxim ni elmínim, si no es produeixen alguns gestos de mínima sensibilitat autonomista, entre ells el dela resolució satisfactòria del finançament autonòmic.
Sobretot la segona reunió Gonzalez-Pujol ens ha recordat una cosa fonamental: que cal sermolt generosos i oberts a l'hora de parlar i de dialogar, i molt prudents i escrupoloses a l'horade pactar. Parlar no és pactar, i per poder arribar a acords, de la naturalesa i l'abast que sigui,cal haver-ne parlat molt. Estem en la fase del diàleg, que es fa amb paraules i es fa també ambgestos polítics. Quan el diàleg estigui madur poden arribar o no arribar els pactes. En tot cas,pot arribar algun pacte, que no ha de ser necessàriament la difícil i arriscada coalició.
42
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
24.12.94 La ratificació delpacte En declarar constitucional la Llei de
Normalització Lingüística del 83, elTC ratifica el pacte que va ferpossible la reforma política.
Ha fracassat l'intent de dividirlingüísticament els ciutadans deCatalunya.
La ratificaciód'un pacte
La reforma política que va possibilitar el re-torn a la democràcia va comptar amb l'a-portació de diversos segments ideològics quevan arribar a uns punts mínims de consenssobre els quals aixecar l 'edif ic i consti tucio-
nal. Per al catalanisme polític era essencial el reco-neixement plurinacional de l'Estat -i així consta a laConstitució- i, també, la possibilitat de dotar-se delsmecanismes jurídics necessaris per retornar al catalàal lloc que li corresponia com a llengua pròpia delpais. Per això, tan bon punt es va constituir el primerParlament democràtic, va ser discutida, i aprovada perunanimitat, una llei de normalització lingüística que,en el terreny educatiu, proposava com a objectiu queels nens i nenes de Catalunya quan acabessin la sevaescolarització bàsica es trobessin en condicions d'usarindistintament -és a dir, llegir i escriure- les duesllengües oficials del país.
Aquest objectiu de la llei de normalització lingüís-tica és el que havia estat impugnat, primer, davant delTribunal Suprem; finalment, davant del TribunalConstitucional. El fet que, després de tantes setmanesde suspens, la màxima instància judicial de l 'Estathagi dictat una sentència absolutament favorable a lallei ha de considerar-se com una ratificació del pactepolític implícit que va fer possible, en el seu moment,la reforma política. En efecte, el catalanisme políticpot continuar tenint una acomodació dins de l 'actualorganització jurídica de l 'Estat perquè li és permès dedesenvolupar allò que considera un objectiu irre-nunciable: el foment de l'ús social del català.
La sentència subratlla dos punts especialment im-portants. D'una banda, que el català, tal com es reco-neix en l'Estatut d'Autonomia, és la llengua pròpia deCatalunya. D'una altra, i a un nivell més concret, queno és possible, a Catalunya, rebre únicament ense-nyament en castellà. Pot dir-se, doncs, ben legítima-ment que la sentència avala la política lingüística se-
guida fins ara per la Generalitat, que, a la vegada -calrecordar-ho-, és fruit del consens de tots els partitspolítics representats al Parlament de Catalunya.
El contingut dels dos vots particulars que acompa-nyen la sentència il·lustra sobre la gravetat dels perillsevitats. En efecte, el reconeixement de la possibilitat derebre ensenyament només en castellà implicaria l'exis-tència de ducs xarxes d'escoles públ iques i, per t a n t ,comportaria una divisió social inadmissible. Cal recularfins a l'aprovació de la LOAPA per trobar, de la reformapolítica ençà, un altre moment en què les exigències delcatalanisme polític haguessin estat posades t a n enqüestió. Afortunadament, tant en un cas rom en unaltre, el Tribunal Constitucional ha tornat a posar lescoses al seu lloc. Ha fracassat l ' in tent de dividir lin-güísticament els ciutadans de Cata lunya .
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
14.10.95 El 'apartheid'lingüístic del PP
La proposta de llei del PP denormalitat multilingue dividiria lasocietat catalana perquè éssegregacionista.
El PP vol dividir la societat catalanaenganyant-ne una part.
H 'apartheid'lingüístic del PP
La proposta del PP català de substituir l'actualllei de normalització lingüística per una lleide normalitat multilingue implica la consa-gració de l'apartheid lingüístic, és a dir, de laseparació dels escolars d 'una mateixa classe
en funció de la seva llengua materna. En efecte, laproposta contempla que els escolars compresos entreels tres i els set anys puguin escullir el català o el cas-tellà com a llengua vehicular. A la pràctica, aquestapossibilitat d'opció significa la institució d'aules sepa-rades, ja que l'experiència pedagògica demostra que, enuna mateixa classe.'resulta impossible que s'imparteixi,simultàniament, l'aprenentatge del català i l'aprenen-tatge del castellà. Cal tenir en compte que dels tres alsset anys és l'edat clau per aprendre a llegir i a escriure.En aquest sentit, és oportú recordar que la possibilitatd'ensenyar, dins una mateixa classe, català i castellà deforma simultània va ser desestimada ja fa anys desprésque la posada en pràctica d'aquest principi se saldésamb uns resultats pedagògics més que precaris. La bar-reja de llengües dins d'una mateixa aula en una edattan crucial resultava contraproduent per a les duesllengües.
Per tant, la proposta del PP només pot estar mogudao per una ignorància radical sobre els problemes del'aprenentatge de llengües a l'ensenyament primari oper un cinisme que no s'atura davant de les possiblesconseqüències socials d'allò que propugna, Perquè lapossibilitat de crear una doble línia d'aules en funció dela llengua dels escolars repugna qualsevol esperit de-mocràtic i va en contra de la realitat social i lingüísticadel país, caracteritzat per la seva capacitat de mestis-satge i per la seva voluntat d'integració. És clar que, acontinuació, el PP indica, en el seu programa, que elsescolars de 7 a 12 anys canviarien de llengua. Peròaquesta continua sent una proposta impresentable desdel punt de vista pedagògic i que no estalvia la divisiósinó que, en tot cas, la consuma.
Però potser tots aquests són arguments massa subtils,massa sofisticats. Perquè el PP no ha fet cap propostalingüística o cultural seriosa, pensada i meditada, con-sultada amb experts i debatuda, sinó una proposta po-lítica amb dos objectius molt clars. D'una banda, enga-nyar els sectors socials que puguin sentir alguna menade suspicàcia envers l'aplicació concreta que a l'escolas'ha fet de la llei de normalització l i n g ü í s t i c a ; engn-nyar-los fent veure que es presenta una proposta alter-nativa que, en realitat, no és en absolut viable. I, d'altrabanda, difícilment aquesta proposin A no ser visiacom un triomf de les tesis lerrouxisles - Vidal-cuadrasenfront del tan esbombat catalanisme modérai ilo Triasde Bes.
El PP català ha presentat una proposta enver inadaque no ve a solucionar cap problema lingüístic sinó adividir la societat catalana, a trencar-la en dos. Exacta-ment el contrari del que ha es t a t , en aquests darrerscinquanta anys, un dels objectius principals de totes lesforces polítiques, culturals i socials de Catalunya ambun mínim sentit de la responsabil i tat .
44
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
21.4,96 RetrocésSi s'arriba a algun acord amb elPP, CiU haurà d'assegurar-se'n elcompliment i haurà d'explicar comho pensa garantir.
S'ha de desconfiar del PP perquèdesprés d'un primer compromís deparaula amb CiU, en els papers hafet marxa enrera.
E ls responsables de mantenir converses amb el Partit Popular, perpart de Convergència i Unió, no dissimulaven abans-d'ahir unagreu decepció. Mentre han parlat sense concretar res, els homesde José Maria Aznar semblava que cedien en tots els terrenys, oaixí ho han volgut fer veure els mitjans de comunicació més
favorables -fins i tot impulsors- del pacte. Però, quan ha arribat el momentde la concreció, és a dir, dels documents escrits, les bones intencions s'hanesvaït i tot ha quedat reduït a la meitat de la meitat.
Dijous, tal com va destacar l'endemà aquest diari, Rodrigo Rato, en npmdel Partit Popular, va fer arribar a Joaquim Molins un document que haviade servir com a primer esborrany per a l'acord definitiu entre les duesforces polítiques. Molins va passar de l'estupefacció a la irritació. Els pri-mers papers oficials del PP encallaven la negociació perquè no concretavenpunts clau de les converses i tornaven la situació al mateix nivell de mí-nims en què era feia setmanes.
En aquesta proposta oficial dels populars el finançament torna a ser uninterrogant, perquè els topalls actuals que pateix la cessió del 15 per cents'hi mantenen, no s'hi. esmenta la participació catalana en l'Agència Tri-butària, la quantitat pactada inicialment per reduir l'endeutament sani-tari de la Generalitat pateix greus retallades, el càrrec de governadordesapareix però és substituït per un nomenament polític -i no funcio-narial, com demanen els nacionalistes-, la professionalització del serveimilitar no es concreta en cap calendari... En definitiva, les retallades atotes les propostes dels nacionalistes catalans han fet que els propòsits perarribar aviat a un acord s'hagin esvaït de moment.
Els nacionalistes catalans no trobaven explicacions a aquest retrocés.Alguns, però, s'aventuraven a afirmar que el PP està rebent pressionspertot arreu: des de l'oposició sistemàtica de molts dirigents del PSOE-per molt que alguna premsa els amagui, o els distorsión! per sistema-,fins a les advertències dels sindicats, els avisos de col·lectius funcionarí-ais... És possible, però, en aquest sentit, resulta il·lustratiu recordar lesparaules del conseller d'Interior basc, Juan Maria Atutxa, dites fa algunsdies a Barcelona: "Sempre que intentàvem pactar punts essencial detransferències o de reinserció amb els socialistes s'hi negaven adduint lautilització partidista que en faria l'oposició, és a dir, el Partit Popular."Resulta curiós, si més no, que ara els populars intentin fer servir els ma-teixos arguments per frenar concessions.
En tot cas, convé recordar les declaracions que el president de la Gene-ralitat va fer a l'AVUI uns dies després de les eleccions: "Partim de ladesconfiança." Amb aquesta maniobra d'última hora el Partit Popular haatiat el foc d'aquesta desconfiança i ha donat raons a tots aquells que, desdel primer moment, van advertir que una cosa són els gestos i una altraels fets. A partir d'ara, els responsables de les converses per part de CiUhauran de sopesar molt seriosament la necessitat de demanar per escritqualsevol acord que subscriguin amb els representants populars.
Hi ha l'opinió generalitzada que Convergència i Unió i el Partit Popularja no poden retrocedir en uns acords que tothom, fins i tot des de la dis-crepància política més dura a aquestes dues opcions, veu com a necessaris.No hauria de passar de ser una opinió generalitzada, perquè políticament
, no hi ha res irreversible. Si el PP comença a rebaixar per escrit allò a quèes va comprometre oralment, marca un mal punt de començament per auna legislatura que es complica massa tot just encetada. Si José MariaAznar reconsidera les propostes del Partit Popular i resitua les condicionsperquè l'acord que permeti la seva investidura sigui realitat, els naciona-listes catalans hauran d'assegurar-se'n el compliment. I hauran d'explicaramb claredat quines són les bases d'una entesa dificl d'entendre per amolts i com garantiran el compliment dels acords.
45
Avui- Editorials- Mostra de nivell 1
28.4.96 Es aquest un bonpacte? Sí. És un bon pacte perquè el PP
ha modificat gairebé totes lespretensions i els nacionalistescatalans han aconseguit concretargairebé tots els propòsits.
El PP desperta desconfiança.Encara no hi ha certesa que el PPcompleixi el que ha pactat.
Es un bon*
I
es perspectives que el Partit Popular guanyés amb una majoria "sufici-ent", tal com demanava en públic durant les passades eleccions JoséMaria Aznar, o absoluta, tal com deixaven entendre les seves pretensions,va neguitejar una part important de l'electorat espanyol i una part im-portantíssima del català. Els nacionalistes catalans van capgirar l'eslògan
: el qual girava la campanya'a mesura que passaven els dies i es veien com a'% inevitable un triomf popular que podia fer arribar aquest partit a la majoria absoluta,'ï.Convergència i Unió va començar amb la intenció de ser "dau" a Madrid i va acabar«Idemanant.el vot per "frenar" el PP. Els resultats van convertir la coalició nacionalistaSjlhora en dau, per a la governabüitat, i en fre, perquè el Partit Popular en necessitavaKTÜ suport si pretenia que José Maria Aznar formés govern.P* Alguns dels polítics nacionalistes més reacis davant el pacte asseguren que man-^ tenir l'abstenció en^la investidura d'Aznar hauria suposat reforçar la posició de CiUvísense "coresponsabilitzar-se" amb el PP. Afirmen que, al final, davant la imminènciaL-.f'd'una nova convocatòria electoral, el PSOE hauria acabat per modificar el vot contrarif'*a la investidura. És possible. Davant aquesta tesi, els sectors nacionalistes menys';. contraris al pacte .afirmen que això hauria debilitat, ja d'entrada, el nou govern, que- ha d'afrontar reptes importants en ej procés de convergència europea, i que, en de-
finitiva, ningú assegura que els socialistes no haurien optat per tornar a sotmetre'sa les urnes.
Els dirigents de Convergència i Unió, doncs, han optat per la solució que sembla- menys traumàtica. Han forçat fins als límits un pacte defensable, de primer, davant
el propi partit, i després, davant un electorat més que susceptible davant la políticade terra cremada antinacionalista, i fins, i tot anticatalana, que el Partit Popular havia
' portat a cap en ¡a passada legislatura.I és aquest un bon pacte, des del punt de vista de Convergència i Unió? Objectiva-
ment, sí. Només cal fer un petit exercici; llegir els punts que s'hi han debatut en elsprogrames que els dos partits van presentar en les passades eleccions. Mentre el PartitPopular ha modificat quasi totes les pretensions, els nacionalistes catalans hanaconseguit concretar quasi tots els propòsits. CiU ha cedit únicament en el temapuntual del trànsit, en què el PP només es compromet a "estudiar-ne" la cessió gra-dual als Mossos d'Esquadra.
El mateix Felipe González assenyalava divendres que, si es confirmava tot el ques'ha confirmat amb la lectura del document definitiu, "el Partit Popular hauria comèsun greu error, cedint en tot". La maquinària socialista més fermament defensora del'Estat unitari ja ha començat a moure's. Des dels que opinen que, després d'aquestepisodi, "ja no queda res d'Espanya" fins als que oposen Estat de benestar a conces-sions a les autonomies. El pacte significa, per tant, un pas important en la cessió detransferències a Catalunya, en l'estabilitat del seu finançament i, també, en la con-solidació de l'Estat de les autonomies, que amb els socialistes va patir molts més re-tards dels que feia preveure el progressisme social que inspiren aquestes sigles.
A l'altre costat de la balança hi ha, però, importants contrapesos que han denioure a la reflexió. En primer lloc, el cost polític'que pot suposar per als nacio-nalistes catalans un acord "de governabüitat" amb un partit que desperta granssuspicàcies que ha sabut guanyar-se a pols. En segon, el del compliment de tots elsícords, fins i tot els més delicats, com ara el finançament o el servei militar pro-fasionalitzat. Un moment d'eufòria pre-investidura pot haver fet que els signantsdel Partit Popular es comprometin en una sèrie de punts que després l'acció degovern pot deixat reduïts a unes dimensions molt més realistes. I els dirigents del'P podrien caure en la temptació de justificar-ne les rebaixes adduint l'herència re-
..™da, Un bon-pacte, doncs, només ho arriba a ser si les parts compromeses en ga-^nteixen el ple compliment. I una d'aquestes parts, per ara, només ha sabut ge-brar desconfiança. 45
Aquest és un extracte de lasentència del Tribunal Cons-titucional sobre el recurscontra la llei de normalitza-ció lingüística del català. Lasíntesi ha estat elaborada pel
gabinet tècnic del TC, que hamantingut fidelment tant ladoctrina del Constitucionalcom l'opinió dels magistratsque han formulat vot parti-cular contra el dictamen.
El ple del Tribunal Constitu-cional ha dictat sentència el 23de desembre del 1994 en laqüestió d'inconstitucionalitatpromoguda per la sala terceradel Tribunal Suprem contra lallei de normalització lingüísti-ca de Catalunya, en el sentit de:
1. Declarar que els apartats 2i 4 de l'article 14, així coml'article 20 de la llei 7/1983, del18 d'abril, del Parlament deCatalunya, no són contraris a laConstitució.
2. Declarar que el primer in-cís de l'article 15 de la lleiabans esmentada 7/1983, del 18d'abril, del Parlament de Cata-lunya, no és inconstitucionalinterpretat en el sentit exposaten el fonament jurídic 18.
Al fonament jurídic 3r, lasentència raona que l'examense circumscriu exclusivamentals preceptes legals impugnáisi que l'enjudiciament enaquesta seu "no pot dependre oestar condicionat pel desenvo-lupament reglamentari d'a-quests preceptes; per tant tam-bé queden fora del nostre exa-men, com és obvi, els actes dic-tats concrets en aplicació de lesnormes legals o reglamentàri-es, l'enjudiciament de les qualscorrespon als jutjats i tribunalsen l'exercici de la seva potestatjurisdiccional".
En la qüestiód'inconsütucionalitat promo-guda per la sala tercera delTribunal Suprem, els precepteslegals qüestionats eren els se-güents:
Primer.- L'article 14.2 de lallei, que disposa: "Els nens te-nen dret a.rebre el primer en-senyament'en la seva llenguahabitual, tant si és el català o elcastellà. L'Administració ha degarantir aquest dret i posar elsmitjans necessaris per fer-loefectiu. Els pares a els tutorspoden exercir-lo en nom delsseus fills i instar que s'apliqui."
Sobre aquest precepte, lasentència del Tribunal declarala seva constitucionalitat en elsfonaments jurídics 5 a 12, rao-nant, entre altres coses, que "éscert... que per a la Constitucióel règim del castellà no s'esgotaen el seu reconeixement com allengua oficial, ja que la normafonamental estableix per a totsels espanyols el deure de co-nèixer-lo i el dret a usar-lo...,però aquesta posició constitu-cional del castellà no comportade cap manera una marginacióo exclusió... de les altres llen-gües que són pròpies i coofi-cials a les comunitats autòno-mes", i això es fonamenta endiverses raons: a) perquè l'or-denació constitucional no no-més es basa en l'article 3.1 de laConstitució, sinó també en l'a-partat 2 d'aquest article 3 i enl'article 3r de l'Estatut d'auto-nomia de Catalunya, que'con-figuren el règim de cooficialitatlingüística, "la qual cosa impli-ca... un règim de convivènciaentre les dues llengües que sóncooficials en aquesta comuni-tat i el mandat per a tots elspoders públics, estatal i auto-nòmic, de fomentar el coneixe-ment i garantir el mutu res-pecte i la protecció de totesdues llengües oficials a Catalu-nya. De manera que... no s'had'entendre que el deure gene-ral de coneixement del castellàpugui arribar a suposar el dretd'excloure l'ús del català com allengua docent"; b) perquè el
contingut del deure de conèixerel castellà no genera el dret arebre l'ensenyament únicamenti exclusivament en castellà; c)perquè ni del contingut del dretconstitucional a l'educació re-conegut en el precepte esmen-tat ni tampoc, en particular,dels seus apartats 2, 5 i 7 esdesprèn el dret a rebre l'ense-nyament en només una de lesdues llengües cooficials de lacomunitat autònoma, a elecciódels interessats. "El dret de tot-hom a l'educació... s'exerceix enel marc d'un sistema educatiuen el qual els poders públics...determinen els currículums...,els ensenyaments mínims i lesàrees concretes o matèries..., perla qual cosa l'educació consti-tueix, en termes generals, unaactivitat reglada..., i els poderspúblics -l'Estat i la comunitatautònoma- estan facultats perdeterminar l'ús de les duesllengües que són cooficials enuna comunitat autònoma com allengües de comunicació enl'ensenyament...".
La llei impugnada no contécap disposició que exclogui l'úsdel castellà com a llengua do-cent í persegueix la finalitat quea Catalunya tots els estudiantspuguin utilitzar el català i elcastellà al final dels seus estudisbàsics. "Aquest model de con-junció lingüística... és constitu-cionalment legítim ja que res-pon a un propòsit d'integració icohesió social a la comunitatautònoma, independentmentde la llengua habitual de cadaciutadà. Igual que és legítim queel català, en atenció a l'objectiude la normalització lingüística aCatalunya, sigui el centre degravetat d'aquest model de bi-lingüisme, sempre que això nodetermini l'exclusió del castellàcom a llengua docent, de ma-nera que quedi garantit el seuconeixement i ús en el territoride la comunitat autònoma."
La sentència afegeix que "en-cara que no existeixi un dret ala lliure opció de la llengua ve-hicular d'ensenyament, això noimplica que els ciutadans esti-guin mancats de cap tipus dedret davant els poders públicsdes de la perspectiva del dret al'educació..., si les actuacionsde normalització lingüísticaincideixen sobre un pressuposttan essencial a aquest dret fo-namental com és la llengua enquè s'ha d'impartir l'educació".Respecte a això, indica que ésevident que aquells que s'in-corporen al sistema educatiuen una comunitat amb règimde cooficialitat lingüística hande rebre l'educació en unallengua en la qual puguincomprendre i assumir els con-tinguts d'allò que se'ls ensenya,per la qual cosa és essencial quela incorporació a l'ensenya-ment en una llengua que nosigui l'habitual es produeixisota el pressupòsit que els ciu-tadans hagin arribat a domi-nar-la, si més no en la mesurasuficient perquè el seu rendi-ment educatiu no resulti apre-ciablement inferior al quehaurien assolit si haguessin re-but l'ensenyament en la sevallengua habitual, i indica que lallei catalana respon a aquestesexigències; la sentencia expres-sa que "tot i sent constitucio-nalment legítima l'opció dellegislador català en favor d'unmodel de conjunció o integra-ció lingüística, amb els seus
innegables beneficis per a la in-tegració social, també és cert,però, que els objectius d'aquestmodel no poden ser assolitsd'una manera immediata o ac-celeradament. Per tant, aixòexigeix que els poders autonò-mics, per aconseguir la plenaadaptació i integració dels estu-diants al sistema educatiu, hand'oferir-los uns mitjans de su-port pedagògic adequats quefacilitin, tant en el cicle inicialdels estudis no universitariscom en els posteriors, el previconeixement de la llengua co-oficial a la comunitat autònomadistinta del castellà".-
Segon.- L'article 14.4, que es-tableix que "tots els nens deCatalunya, independentmentde quina sigui la seva llenguahabitual a l'hora d'iniciar el seuensenyament, han de poderutilitzar normalment i correc-tament el català i el castellà alfinal dels seus estudis bàsics".
Pel que fa a això, la sentènciaraona que és una norma decaràcter finalista que estableixun objectiu que s'ha d'assoliren el desenvolupament de lescapacitats a què han de contri-buir els estudis bàsics, finalitatque també està continguda a laLOGSE, tenint en compte a mésa més que el precepte es diri-geix a aquells que han cursatels estudis bàsics a Catalunya,ja que, si haguessin cursatl'EGB fora del territori de Cata-lunya i no coneguessin la llen-gua catalana, el segon incís del'article 15 de la llei catalana fapossible la no exigència de l'a-creditació del coneixementd'aquesta llengua.
Tercer.- L'article 15, incís pri-mer, segons el qual: "No es potexpedir el certificat de grau del'Ensenyança General Bàsica acap alumne que hagi començataquest ensenyament després del'entrada en vigor d'aquesta lleii no acrediti en acabar-lo que téun coneixement suficient delcatalà i el castellà".
Sobre aquest precepte la sen-tència del Tribunal Constitucio-nal declara que no és contrari al'article 3r de la Constitució, jaque, en l'àmbit de l'ensenya-ment, l'Estat i les comunitatsautònomes tenen el deure d'as-segurar el coneixement tant delcastellà com de les llengüespròpies.
Al fonament jurídic 18 s'ana-litza si des de la perspectivacompetencial el precepte qües-tionat pot vulnerar l'article149.1, apartats 1 i 30 de laConstitució, ja que el TribunalSuprem considerava que aques-ta vulneració es donava fona-mentant-se en la STC 123/1988que va declarar la inconstitu-cionalitats de l'article 20 d'unallei de la comunitat autònomade les illes Balears. La sentènciaraona que el precepte impugnatseria inconstitucional si efecti-vament hi afegís una nova con-dició o modifiqués les establer-tes en la legislació estatal rela-tiva a la condició d'obtenció,expedició i homologació de tí-tols, però, no obstant, aquest noés l'únic significat i abast possi-ble del precepte qüestionat, quepot ser interpretat en el sentitque no afegeix una nova condi-ció ni modifica les establertes ala legislació estatal, sinó queintegra aquesta legislació res-pecte al contingut dels estudis itracta d'assegurar, en el mo-ment de l'expedició del certifi-
cat de graduat escolar, l'objectiude l'article 14.4 de la mateixallei, és a dir que els estudiantspoden utilitzar normalment icorrectament el català i el cas-tellà. El precepte, per tant, potser considerat el recordatori delpressupost legal d'haver cursatamb suficient aprofitament unallengua i l'altra com a matèriesobligatòries en el centres do-cents de Catalunya, i interpretatd'aquesta manera no vulneral'article 149.1.30 de la Consti-tució.
Quart- L'article 20, que dis-posa que "els centres d'ense-nyament han de fer de la llen-gua catalana vehicle expressiónormal, tant en les activitatsinternes, incloent-hi les decaràcter administratiu, com enles de projecció externa".
Quant a aquest precepte, lasentència del Tribunal Consti-tucional exposa que des de laperspectiva constitucional nopot merèixer cap retret que enels centres docents establerts aCatalunya la llengua catalanahagi de ser vehicle d'expressió"normal", tant en les activitatsinternes com en les de projec-ció exterior, perquè és la llen-gua pròpia de Catalunya, llen-gua oficial en el territori de lacomunitat autònoma, llenguade la Generalitat, cosa que in-clou l'Administració educativa.L'adjectiu "normal", d'altrabanda, només indica el caràcterde llengua habitual o usual, ino implica ni de bon tros que elcatalà hagi de ser utilitzat coma llengua única en les relacionsdels ciutadans amb els centresdocents situats a Catalunya.
VOTS PARTICULARS.- S'hanformulat vots particulars pelsexcelentíssins senyors Díaz Ei-mil i Gabaldón López. En el votparticular del senyor Díaz Eimils'expressa que la seva dis-crepància amb la sentència ésàmplia i inclou diversos dels te-mes, però considera suficientlimitar-la a l'enjudiciamentconstitucional que mereix lapolítica d'immersió lingüísticaen la mesura que declara el ca-talà llengua vehicular de l'ense-nyament, i exposa que en la sevaopinió tots els ciutadans cata-lans i residents a Catalunya te-nen dret a triar el castellà com allengua vehicular de l'ensenya-ment per a ells o per als seusfills i que és inconstitucionalque s'imposi el català com allengua docent d'ús obligat,tant si és de manera exclusivacom si és en concurrència ambel castellà, si es fa de maneraque impedeixi l'exercici d'a-quell dret de llibertat.
En el seu vot particular, elsenyor Gabaldón López enténque, tant respecte a l'article 14com al 20, la decisió s'hauriad'haver formulat de maneraque la interpretació que porta aterme la sentència s'expressésen la resolució, perquè nomésella pogués considerar-se d'a-cord amb la Constitució i nouna altra de diferent ni un des-envolupament al marge de lasentència del qual no es des-prengui el reconeixement deldret a rebre l'ensenyament encastellà. Quant a l'article 15,considera que la resolusió hau-ria d'haver pronunciat la in-constitucionalitat del paràgrafprimer.