APUNTS DE COMPTABILITAT
APUNTS DE COMPTABILITAT
INTRODUCCI A LA COMPTABILITAT(1) La informaci econmica i
financera en lempresa
La comptabilitat: concepte i objectius
La comptabilitat s la cincia econmica que estudia el patrimoni
empresarial, tant de manera esttica com dinmica. Aix vol dir que
estudia, duna banda, el patrimoni en un moment determinat i, de
laltra, les variacions que shi van produint.
Amb lanlisi dinmica de la comptabilitat sobt el resultat econmic
de lempresa, de tal manera que es t constncia de tot all que ha fet
possible arribar a aquest resultat.
La comptabilitat proporciona informaci a lempresa. La informaci
s una eina molt important de la nostra societat, i en el mn
empresarial es fa cada dia ms imprescindible, sobretot pels
continus canvis que es produeixen a causa del desenvolupament tcnic
i la forta competncia entre les empreses. Mitjanant la informaci
econmica, la direcci de lempresa podr prendre decisions de manera
ms encertada. La importncia de la comptabilitat dependr, per tant,
de la informaci que sigui capa de generar i de subministrar als
diferents usuaris.
Lobjectiu de la comptabilitat s proporcionar informaci econmica
a diferents nivells de lempresa:
- A la direcci, perqu tingui informaci suficient per prendre
decisions i poder planificar el futur de lempresa.
- A les persones que en sn propietries o accionistes, perqu
puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits.
- Als treballadors i treballadores, ja que dels resultats de
lempresa en dependr la continutat del seu lloc de treball.
- Als creditors de lempresa, perqu puguin saber si aquesta
presenta prou garanties per a la seguretat dels seus crdits.
La funci de la comptabilitat s recollir i quantificar informaci
que es genera en lempresa i comunicar-la als usuaris finals de
manera que, un cop verificada i analitzada, pugui influir en la
presa de decisions.
La comptabilitat ha de presentar una imatge fidel del patrimoni
de lempresa, de la situaci financera i dels resultats de
lempresa.
La comptabilitat registra tots els fets comptables de lempresa i
els FETS COMPTABLES sn totes les operacions que afecten el valor o
la composici del patrimoni de lempresa i que es poden valorar
monetriament.
La tasca del comptable s registrar tots els fets comptables i
elaborar els comptes anuals. Desprs ell mateix o alg altre, podr
utilitzar tota la informaci comptable per poder gestionar millor
lempresa i prendre les decisions oportunes.
El patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials dactiu i
de passiu
El PATRIMONI o RIQUESA de l'empresa s tot all que t lempresa.
Dit duna altra manera, el patrimoni o riquesa de l'empresa s tot
all que l'empresa ha de disposar per desenvolupar l'activitat per a
la qual ha estat creada. Tamb sn els diners que es quedarien els
propietaris de lempresa si decidissin vendre-la.
Net Patrimonial = Patrimoni Net = Riquesa =
Bns + Drets - Obligacions
Bns = Conjunt de coses que posseeix l'empresa, com per exemple,
ordinadors, mobiliari, locals, existncies (materials o estocs),
etc.
Drets = El que lempresa t dret a cobrar. Sn crdits a favor de
l'empresa, que els obt bsicament en vendre els seus productes a
crdit (clients) o quan concedeix un prstec a altres empreses
(deutors).
Obligacions = Tots els deutes que l'empresa. Normalment s amb
els subministradors de materials (provedors), els bancs o el govern
(deutes pels impostos).
Cada component del patrimoni s'anomena element patrimonial. Per
exemple, el mobiliari, el local, deutes amb provedors, etc. I els
elements patrimonials sagrupen en masses patrimonials, que ara
veurem.
( El total de recursos financers de qu disposa l'empresa formen
el passiu. El passiu indica l'origen de la riquesa de l'empresa
(don shan obtingut els diners) i es composa de les masses
patrimonials segents:
Net patrimonial, passiu no exigible o recursos propis: Recull
les aportacions dels propietaris de l'empresa (capital) i els
beneficis no distributs (reserves). Aquesta massa no s'ha de tornar
(no s exigible) i s el que es repartirien els propietaris en cas de
liquidaci de l'empresa (si es vengus).
Passiu exigible o recursos aliens: Agrupa els deutes que
l'empresa ha de tornar en el termini pactat. A la vegada, es
divideix en exigible a llarg termini (quan s'ha de reembossar
(tornar) en un termini superior a un any) i exigible a curt termini
(quan s'ha de reintegrar (tornar) abans d'un any).
Per tant,
Passiu = Recursos Financers = No exigible + Exigible ll/t +
Exigible c/t
( El total d'inversions que t l'empresa formen l'actiu. L'actiu
indica on s'han aplicat els recursos financers, i recull el total
de bns i drets que t l'empresa (inversions). L'actiu es pot dividir
en Immobilitzat (o actiu fix) i Circulant (o actiu circulant).
L'immobilitzat o actiu fix el formen els bns i drets que seran a
l'empresa durant ms d'un exercici econmic o any (o aquesta s la
intenci inicial). Per exemple, les installacions, la maquinria,
etc.
El circulant o actiu circulant el formen els bns i drets que es
gasten en un exercici econmic (que sol ser d'un any natural). Per
exemple, el compte de clients (diners que els clients deuen a
l'empresa), existncies, etc.
Les masses patrimonials que integren l'actiu fix o immobilitzat
sn les segents:
Immobilitzat material: tot all que s tangible (es pot tocar) i
dura ms d'un any a l'empresa. Per exemple, els terrenys,
construccions (edificis), maquinari, etc.
Immobilitzat immaterial: tot all que s intangible (no es pot
tocar) per que t valor econmic. Per exemple, patents, programes
informtics, etc.
Immobilitzat financer: diners que lempresa deixa a altres
empreses (prstecs concedits per l'empresa) o participacions en
altres empreses (accions, obligacions o bons).
Per tant,
Actiu Fix = Immobilitzat Material + Im. Immaterial + Im.
Financer
Les masses patrimonials que formen l'actiu circulant sn les
segents:
Existncies o estocs: Mercaderies, primeres matries, productes
semielaborats, productes acabats, etc.
Realitzable: Drets de cobrament a favor de l'empresa. Per
exemple, clients i deutors.
Disponible: Diners a la caixa de l'empresa o en comptes bancaris
a curt termini. s la tresoreria de l'empresa.
Per tant,
Actiu Circulant = Existncies + Realitzable + Disponible
El patrimoni, doncs, es composa de les masses segents:
ACTIUPASSIU
Actiu fix
Immobilitzat material
Immobilitzat immaterial
Immobilitzat financer
Actiu circulant
Existncies
Realitzable
Disponible
Passiu No Exigible (Fons Propis)
Aportacions dels propietaris (capital)
Beneficis no distributs (reserves)
Passiu Exigible
Deutes a llarg termini
Deutes a curt termini
El patrimoni empresarial s el conjunt de bns, drets i
obligacions que t una empresa degudament valorats en relaci amb la
finalitat a qu es destinen.
Patrimoni net = Bns + Drets Obligacions
Actiu = Bns + Drets; Passiu exigible = Obligacions
Patrimoni net = Actiu Passiu exigible; Passiu total = Patrimoni
net + Passiu exigible
Total Actiu = Total Passiu
Lactiu reflecteix lestructura econmica de lempresa, s a dir,
lestructura de les seves inversions, o dest dels seus fons. s
laplicaci dels recursos (a qu es destinen els diners). El passiu
reflecteix lestructura financera de lempresa, s a dir, lorigen dels
mitjans financers de qu disposa (don surten els diners).
La normalitzaci dels elements patrimonials
Per poder identificar i comparar els diferents elements
patrimonials de les empreses, s'ha creat una convenci (acord),
recollit en el Pla General de Comptabilitat (ltima reforma feta el
1991). Aix, per exemple, una furgoneta s'expressar amb el nom
d'elements de transport, igual que un cami, un cotxe o una
moto.
Alguns dels elements patrimonials normalitzats sn els segents
(hi ha totes les definicions al Pla General de Comptabilitat):
Actiu
Propietat industrial: patents, marques, know-how, etc. (El que
es pot inscriure al Registre de la Propietat).
Aplicacions informtiques: quantitats satisfetes per la propietat
o el dret d's de programes informtics.
Mobiliari: mobles i equips d'oficina.
Equips per a processos d'informaci: ordinadors i altres conjunts
electrnics.
Clients: dret de cobrament a favor de l'empresa per la venda a
crdit de bns i serveis que constitueixen l'activitat de
l'empresa.
Clients, efectes comercials per cobrar: crdits amb clients
formalitzats en lletres de canvi acceptades.
Deutors: crdits amb compradors de serveis que no tenen la
condici estricta de clients.
Passiu
Provedors: deutes amb subministradors habituals per la compra
dels bns que constitueixen l'activitat principal de l'empresa.
Creditors per prestacions de serveis: deutes amb subministradors
de serveis que no tenen la condici estricta de provedors.
Provedors d'immobilitzat: deutes amb subministradors
dimmobilitzat.
Capital social: aportacions dels propietaris en les empreses
mercantils (S.A. o S.L.).
Capital: diners aportats a l'empresa pels empresaris
individuals.
Reserves: beneficis generats per l'empresa i que no han estat
distributs entre els accionistes (en forma de dividends). Per tant,
sn recursos que provenen dels beneficis de l'empresa i que es
queden invertits a l'empresa.
Hi ha dos documents que descriuen el patrimoni de l'empresa en
un moment determinat: l'INVENTARI i el BALAN. L'inventari compta,
descriu i valora els diferents components del patrimoni en un
moment determinat. El balan fa el mateix, per la informaci est ms
resumida i ordenada que en l'inventari. A ms a ms, en el balan les
xifres s'obtenen dels registres comptables, mentre que l'inventari
es fa extracomptablement (es fa un recompte fsic). Normalment les
empreses fan els dos documents (l'inventari i el balan) per saber
la seva situaci patrimonial i per comprovar que els valors
coincideixen.
ACTIU
IMMOBILITZAT
- Material(Terrenys i bns naturals
(Construccions
(Installacions tcniques
(Maquinria
(Mobiliari
(Equips per a processos dinformaci
(Elements de transport
- Immaterial(Fons de comer
( Propietat industrial
( Aplicacions informtiques
- Financer(Inversions financeres permanents en capital
(Valors de renda fixa
(Crdits a llarg termini
(Imposicions a llarg termini
- Amortitzaci acumulada de limmobilitzat
(Amort. acum. de limmob. immat.(negatiu)
(Amort. acum. de limmob. mat. (en negatiu)
EXISTNCIES(Mercaderies
(Primeres matries
(Productes en curs
(Productes acabats
REALITZABLE
(Clients
( Clients, efectes comercials per cobrar
( Deutors
(Deutors, efectes comercials per cobrar
(Hisenda Pblica, deutora per diferents conceptes
(Organismes de la Seguretat Social, deutorsDISPONIBLE
(Bancs i institucions de crdit
(Caixa
PASSIUFONS PROPIS o NO EXIGIBLE(Capital
(Capital social
(Reserves
(Prdues i guanys (benefici o prdua)EXIGIBLE A LLARG
TERMINI(Provedors dimmobilitzat a llarg termini
(Deutes a llarg termini amb entitats de crdit
(Efectes comercials a pagar a llarg termini
EXIGIBLE A CURT TERMINI( Provedors
( Provedors, efectes comercials a pagar
(Creditors per prestaci de serveis
(Creditors, efectes comercials a pagar
(Provedors dimmobilitzat a curt termini
(Deutes a curt termini amb entitats de crdit
(Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals
(Organismes de la seg. social, creditors
INGRESSOS
- Ingressos dexplotaci(Import net de la xifra de negocis
(Vendes de mercaderies o productes acabats
(Prestaci de serveis (Augment de les existncies de productes
acabats i en curs
(Altres ingressos dexplotaci - Ingressos financers
(Ingressos financers
- Ingressos extraordinaris
(Ingressos extraordinaris
(Beneficis procedents de limmob. mat.
DESPESES
- Despeses dexplotaci
(Consum dexplotaci
(Despeses de personal
(Reducci dexistncies de productes acabats i en curs
(Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat
(Altres despeses dexplotaci
(Amortitzaci de lImmob. Immaterial
(Amortitzaci de lImmob. Material
(Compres de mercaderies i/o primeres matries
(Serveis de professionals independents
(Sous i salaris
(Subministraments
(Arrendaments i cnons
- Despeses financeres
(Despeses financeres
(Interessos de deutes a curt termini
(Interessos de deutes a llarg termini
(Interessos de descompte defectes
(Altres despeses financeres
- Despeses extraordinries
(Despeses extraordinries
(Prdues procedents de limmob. material
ELS FETS COMPTABLES
La situaci patrimonial de l'empresa est descrita en els dos
documents anteriors: l'inventari i el balan. Per al llarg de l'any,
l'empresa efectua una srie d'operacions que li fan variar la
composici i valoraci del seu patrimoni.
Totes aquestes operacions que afecten la composici i valoraci
del patrimoni reben el nom de fets comptables, que les empreses han
de registrar comptablement en dos llibres: el llibre diari i el
llibre major, que veurem ms endavant.
Cada element patrimonial queda recollit comptablement en un
compte, que es pot representar grficament en forma de T:
DEURE Element patrimonial HAVER
En la part superior s'escriu el nom de l'element que
representa.
La part esquerra s'anomena deure.
La part dreta s'anomena haver.
En aquestes dues divisions (deure i haver) anotarem les
variacions patrimonials que es vagin produint en l'element
patrimonial respectiu, durant un perode determinat.
Hi ha dos tipus de comptes: els patrimonials o de balan (Actiu i
Passiu) i els de resultats o de gesti (Ingressos i Despeses). Els
comptes patrimonials equivalen als bns, drets i obligacions. Els
comptes de resultats o de gesti recullen els ingressos i les
despeses.
Conveni de funcionament dels comptes:
DEURE Actiu HAVER DEURE Passiu HAVER
Creaci Disminucions
Disminucions Creaci
Augments
Augments
DEURE Ingressos HAVER DEURE Despeses HAVER
Disminucions Creaci
Creaci Disminucions
Augments
Augments
El conjunt de tots els comptes patrimonials formen el patrimoni
de l'empresa, i el balan de situaci es fa a partir dels saldos de
cada compte patrimonial.
El conjunt de tots els comptes de gesti formen els ingressos i
les despeses de l'empresa, que queden recollits en el compte de
prdues i guanys, on el resultat final (saldo) s el benefici o prdua
de l'empresa, ja que: Resultat = Ingressos - DespesesL'empresa obt
els ingressos grcies a la venda de bns i serveis. Tota venda
implica un ingrs i dna dret a un cobrament, ja sigui en el moment
de la venda (al comptat) o posteriorment (a crdit).
L'empresa suporta les despeses grcies a la compra dels bns i
serveis que s'incorporen al procs productiu i que es consumeixen
dintre de l'exercici comptable. Tota compra implica una despesa i
obliga a un desembossament (o pagament de diners) en el moment de
l'adquisici, si la compra s al comptat, o en el termini pactat, si
s a crdit.
En l'obtenci del resultat no s'ha de tenir present el moment del
pagament de les despeses o del cobrament dels ingressos. Els
pagaments i els cobraments d'un perode incideixen en l'estat de la
tresoreria, per no en els resultats.
Tresoreria = Diners inicials + Cobraments Pagaments
Els cobraments i els pagaments d'un perode es recullen en el
balan, per mitj dels comptes patrimonials corresponents. Els
ingressos i les despeses s'anoten en comptes representatius de
l'ingrs o la despesa, i afecten el resultat.
Per saber el benefici o la prdua d'un perode, s'anota el saldo
deutor dels comptes de gesti en el deure del compte Prdues i
Guanys, i en l'haver, el saldo creditor dels comptes de gesti.
El saldo del compte de Prdues i Guanys reflectir el resultat de
l'exercici: si el saldo s deutor, hi haur prdues. Si s creditor,
beneficis. I si s nul, no hi haur ni beneficis ni prdues. El compte
de Prdues i Guanys figurar en el passiu del balan, amb un signe
positiu o negatiu, segons el saldo que presenti.
Vocabulari referent als comptes:
Obrir un compte: donar-li nom i anotar-hi la quantitat
corresponent al deure o a l'haver.
Deure: la part esquerra del compte.
Haver: la part dreta del compte.
Carregar o debitar: anotar al deure del compte corresponent.
Abonar o creditar: anotar a l'haver del compte corresponent.
Saldo d'un compte: diferncia entre el deure i l'haver.
Saldo deutor: quan la suma del deure s superior a la suma de
l'haver.
Saldo creditor: quan la suma de l'haver s ms gran que la suma
del deure.
Tancar un compte: anotar el saldo a la part en qu la suma s
inferior per igualar ambdues parts.
Compte deutor: el que presenta un saldo deutor.
Compte creditor: el que t un saldo creditor.
Moviment d'un compte: les anotacions del deure i l'haver.
Reobertura d'un compte: anotar el saldo en la part contrria d'on
es va anotar en tancar-lo.
La partida doble. Concepte
Sempre que a lempresa es produeix un fet comptable, s a dir,
qualsevol operaci que naltera el patrimoni, hi ha una intervenci
com a mnim de dos comptes. Per exemple, si lempresa compra una
mquina i paga en efectiu, hi interv el compte Maquinria, que
augmenta, i el compte Caixa, que disminueix.
Per comptabilitzar un fet comptable, s a dir, per tenir
constncia de loperaci que sha produt, sutilitza el mtode de la
partida doble.
El mtode de la partida doble consisteix a anotar simultniament
en dos comptes, com a mnim, la variaci que es produeix en el
patrimoni a causa de cada fet comptable.
Sempre registrarem simultniament don surten els diners i a qu es
destinen.
En comptabilitat, qualsevol transacci econmica es pot veure des
de dues perspectives diferents: el recurs o l'origen de l'operaci,
i l'aplicaci o el dest del recurs. Per tant, en tota transacci
econmica hi intervenen com a mnim dos comptes diferents, on a un
d'ells (o a ms) s'hi haur de fer una anotaci al deure i a l'altra
(o altres), una anotaci a l'haver. I la suma dels imports anotats
en el deure, d'un o ms comptes, haur de ser igual a la suma dels
imports anotats en l'haver, d'uns altres comptes.
Quan una operaci afecta ms de dos comptes, es diu que el fet
comptable s compost. I si afecta dos comptes, el fet comptable s
simple.
Procs que cal seguir per aplicar correctament la partida doble
en una operaci
1.- Identificar els comptes que hi intervenen.
2.- Reconixer els tipus de comptes (actiu, passiu, despeses o
ingressos).
3.- Valorar la variaci produda en els comptes i la quantitat
(augments i disminucions).
4.- Anotar el que cal fer segons el conveni de funcionament dels
comptes (deure o haver).
5.- La suma dels imports anotats al deure d'un o ms comptes ha
de ser igual a la suma dels imports anotats a l'haver d'un o ms
comptes.
Exemple: Una empresa compra un ordinador per 400.000 ptes. Paga
100.000 ptes. a travs del compte corrent bancari, i la resta, al
cap de sis mesos.
1.- Comptes que hi intervenen: equips per a processos
d'informaci (ordinador), bancs i provedors d'immobilitzat a curt
termini.
2.- Tipus de comptes: equips per a processos d'informaci i bancs
a l'actiu, i provedors d'immobilitzat al passiu (exigible).
3.- Variaci produda i quantitat: els equips per a processos
d'informaci augmenten en 400.000 ptes., els bancs disminueixen en
100.000 ptes. i els provedors d'immobilitzat a curt termini
augmenten en 300.000 ptes.
4.- Anotaci que cal fer: Anotar 400.000 ptes. en el deure del
compte d'equips per a processos d'informaci, 100.000 ptes. a
l'haver del compte de bancs, i 300.000 ptes. a l'haver del compte
de provedors d'immobilitzat a c/t.
5.- Comprovem que la suma de les anotacions en el deure (400.000
ptes.) s igual a la suma de les anotacions a l'haver (100.000 +
300.000 = 400.000 ptes.).
El llibre diari i el llibre major
El llibre diari s obligatori per a totes les empreses i serveix
per escriure-hi cronolgicament les transaccions econmiques. Cada
anotaci que s'hi fa s'anomena un assentament, al qual s'assigna un
nmero per tal d'identificar l'operaci corresponent.
En cada assentament hi ha el deure (import dels comptes que han
estat carregats), l'haver (import dels comptes en qu hi ha hagut un
abonament) i els conceptes (nmero i data de l'assentament, i noms
dels comptes que hi intervenen). Entre els comptes carregats i els
abonats s'hi posa la lletra "a".
Com que apliquem el mtode de la partida doble, tots els
assentaments han de quadrar, o sigui que la suma del deure ha de
ser igual a la suma de l'haver.
El llibre major es fa simultniament al llibre diari, i s el
llibre en qu es relacionen els comptes amb els crrecs i els
abonaments que han anat apareixent al diari. Per tant, el major
registra els comptes i el diari registra els fets comptables.
En el llibre major hi ha d'aparixer la data de cada anotaci, el
concepte (nom del compte), el nmero de l'assentament assignat al
diari, el deure (amb els crrecs) i l'haver (amb els abonaments), el
saldo (diferncia entre la suma del deure i de l'haver) i el signe
del saldo (deutor o creditor). I aix per cada compte (o element
patrimonial).
Per tant, els fets comptables queden registrats en el llibre
diari i en el llibre major. El diari ens informa cronolgicament
sobre les operacions econmiques que s'han dut a terme durant un
perode determinat; i el major ens permet conixer la variaci produda
en cadascun dels elements patrimonials al llarg d'un perode.
Per raons prctiques, les anotacions en els comptes es fan amb el
format de la T (una T per cada compte).
El balan de comprovaci de sumes i saldos s un document que s'ha
de presentar obligatriament cada trimestre. Es fa a partir del
llibre major, i resumeix el moviment de cada compte al llarg d'un
perode. Per cada compte, s'indica la suma dels crrecs, la dels
abonaments i el saldo (creditor, deutor o nul).
La funci bsica del balan de comprovaci s la de verificar que els
assentaments del diari s'han passat al llibre major correctament
(la suma del deure ha de coincidir amb la de l'haver, les sumes del
deure i de l'haver del diari han de coincidir amb les del deure i
de l'haver del balan de comprovaci, i la suma dels saldos deutors
ha de ser igual a la dels saldos creditors).
El cicle comptable. Concepte i fases
El cicle comptable comprn totes les operacions que es realitzen
des que s'obre la comptabilitat d'un exercici fins que es tanca i
s'obt el balan de situaci final i el compte de prdues i guanys. Dit
duna altra manera, el cicle comptable el formen tots els passos que
shan de fer des que sobre la comptabilitat fins que es tanca i es
torna a obrir. Normalment els cicles sn dun any (lexercici
comptable se sol obrir l1 de gener i es tanca a 31 de desembre de
cada any).
Les operacions es poden classificar en les fases segents:
1.- Obertura de la comptabilitat
A partir del balan de situaci del perode anterior, s'obren els
llibres diari i major anotant en el deure els saldos deutors dels
comptes patrimonials, i a l'haver els saldos creditors dels comptes
patrimonials.
2.- Registre d'operacions del perode
Les transaccions econmiques realitzades per l'empresa al llarg
de l'any es van anotant en els llibres diari i major (analitzant
els fets comptables i justificant-los documentalment).
Trimestralment, s'elabora el balan de comprovaci de sumes i
saldos.
3.- Operacions del final del perode
S'elabora el balan de sumes i saldos i es fa una adequaci dels
saldos comptables amb els inventaris, corregint els valors que
calguin (especialment, amb les amortitzacions). Desprs es determina
el resultat (compte de prdues i guanys). Aquestes correccions es
fan al Diari i al Major, i, finalment, es fa l'ltim Balan de sumes
i saldos, incloent el compte de Prdues i Guanys.
Adequaci dels saldos comptables als inventarisPrincipalment,
s'haur de mirar que el saldo del compte de Mercaderies reculli el
valor de les existncies finals. Per per calcular el resultat, tamb
necessitarem el cost de les vendes, que s:
Cost de les vendes = existncies inicials + compres del perode -
existncies finals
I el resultat de les vendes s:
Resultat de les vendes = ingressos per vendes - cost de les
vendes
El saldo del compte de Mercaderies reflectir el valor de
l'inventari de les existncies finals i figurar en l'actiu del
balan. I el saldo del compte de Variaci d'existncies representa la
diferncia entre les existncies inicials i finals, i figurar en el
deure del compte de Prdues i guanys si s deutor, i en l'haver si s
creditor. El compte Variaci d'existncies s un compte de gesti que
apareix en la fase de final d'exercici i prou.
Correcci de valors: les amortitzacions
L'immobilitzat dura ms d'un any a l'empresa. Per tant, el seu
valor es recupera en diversos anys. L'empresa ha de repartir el
cost de l'immobilitzat en els diversos anys en qu dura
l'immobilitzat, ja que l'empresa se'n beneficia diversos anys i, a
ms, aquests elements estan sotmesos a desgastos pel pas del temps,
pel seu s, o perqu queden obsolets pels avenos tecnolgics. La prdua
de valor de l'immobilitzat s'ha de reflectir comptablement a travs
de les amortitzacions.
L'amortitzaci consisteix a imputar com a despesa de l'exercici
la disminuci del valor de l'immobilitzat i, tamb, a reflectir en
l'actiu del balan aquesta prdua de valor, a fi de determinar el
valor net dels actius i obtenir el resultat real de l'empresa.
L'empresari ha d'establir un pla d'amortitzaci de cadascun dels
elements de l'immobilitzat i ha de definir les dades segents:
Estimaci de la vida til: temps durant el qual s'utilitzar
l'element.
Valor d'adquisici: preu de compra ms totes les despeses
generades fins que l'element es posa en funcionament.
Valor residual: import que pot recuperar-se mitjanant la venda,
quan finalitzi la seva vida econmica.
Valor amortitzable: diferncia entre el valor d'adquisici i el
valor residual.
Sistema d'amortitzaci: fet d'escollir el procediment que cal
seguir per determinar les quotes d'amortitzaci.
Mtode de comptabilitzaci: definici de la manera de registrar
comptablement l'amortitzaci.
Les quotes d'amortitzaci poden ser constants o variables, segons
si la quantitat que s'amortitza s la mateixa en cada perode o no.
Quota d'amortitzaci constant: Q = (Vc - Vr) / n
on
Vc: Valor d'adquisici o cost de producci
Vr: Valor residual
Va: Valor amortitzable
n: Vida til
Q: Quota
La quota d'amortitzaci constant s la ms freqent, per a vegades
conv amortitzar una quota diferent cada any. Llavors se sol aplicar
un percentatge per a cada perode, que s'aplica sobre la quantitat
pendent d'amortitzar en cada perode (quotes d'amortitzaci
decreixents, ja que cada any s'amortitza menys).
El registre comptable de l'amortitzaci es pot fer pel mtode
directe o indirecte. s directe quan la correcci de valor es fa
directament sobre el compte de l'immobilitzat corresponent,
disminuint aix el seu valor. En canvi, s indirecte quan es fa a
travs de dos comptes nous: Dotaci a l'amortitzaci (compte de
despeses on es posa la quota que s'amortitza en el perode) i
Amortitzaci Acumulada de l'Immobilitzat en qesti (on es posa la
suma de totes les amortitzacions que ja s'han fet, per a cada
element de l'immobilitzat, i s un compte de balan). El Pla General
de Comptabilitat recomana el mtode indirecte, ja que aix s'obt
molta ms informaci.
Clcul del resultat de lexercici: Les regularitzacions.
Tots els comptes de gesti (grups 6 i 7 del PGC, o sigui,
ingressos i despeses) se salden amb crrec o abonament al compte 129
(Prdues i Guanys). Daquesta manera sobt el resultat brut de
lexercici.
Passar comptes amb Hisenda Pblica
El 35 % dels beneficis shan de pagar en concepte dImpost de
Societats (o impost sobre els beneficis). Per tant, del saldo que
surt al compte Prdues i Guanys (129) se li aplica el 35 % i aquest
import es registra com a despesa (Impost de Societats) i es deixa a
deure amb el compte Hisenda Pblica, creditora per Impost de
Societats).
Tamb cal passar comptes en relaci a lIVA (aix es fa el dia 20 o
21 de cada tres mesos). Se salden els comptes Hisenda Pblica, IVA
suportat i Hisenda Pblica, IVA repercutit amb crrec o abonament a
un compte que crearem que es dir Hisenda Pblica, deutora o
creditora per IVA (normalment creditora, ja que normalment ens toca
pagar a nosaltres perqu lIVA repercutit sol ser superior al
suportat).
4.- Tancament de l'exercici i elaboraci dels comptes anuals
Tots els comptes dactiu i passiu se salden mtuament i aquest
mateix assentament serveix per fer el balan de situaci final. El
compte de prdues i guanys sobt a partir del compte de prdues i
guanys. La memria es fa quan ja shan fet els altres dos comptes
anuals i es fa a partir de la memria de lany anterior i a partir de
la informaci que proporcionen els dos altres comptes.
El Pla General Comptable com a element normalitzador
La informaci comptable sha dhomogenetzar per tal de fer-la
comparable respecte altres perodes i respecte altres empreses. A ms
a ms, tota la informaci comptable ha de poder ser interpretada per
tothom, aix que com ms clara i estandaritzada sigui, ms til
ser.
Sha de tenir en compte que la informaci comptable serveix per a
donar informaci a lempresa, per tamb a tota la societat. La
informaci comptable dna informaci til als administradors,
propietaris, treballadors, clients, provedors, a Hisenda Pblica, a
la Seguretat Social, a les empreses competidores, als gremis o
patronals, als sindicats, etc. Per tant, la informaci que
proporciona la comptabilitat ha de ser comparable, tant pel que fa
a les dades de diversos anys (en la mateixa empresa) com pel que fa
a les dades de diferents empreses.
El Pla General de Comptabilitat s una llei daplicaci obligatria
per totes les empreses. Sestructura en cinc parts: Principis
comptables, Quadre de comptes, Definicions i relacions comptables,
Comptes anuals i Normes de valoraci.
Les parts 1, 4 i 5 sn daplicaci obligatria, mentre que les parts
2 i 3 permeten un major grau de flexibilitat, malgrat que s
aconsellable que sutilitzin.
Tots els pasos han elaborat els seus Plans Generals de
Comptabilitat (PGC), que proporcionen el model a seguir per portar
la comptabilitat duna manera homognia i comparable. El Pla General
de Comptabilitat s daplicaci obligatria per a totes les empreses,
tot i que cada empresa pot adaptar el nom, la numeraci i els
moviments dels comptes que ms sadaptin a la seva situaci.
A Espanya, el primer Pla General de Comptabilitat data del 1973,
per es va haver de modificar molt el 1986 amb la incorporaci
dEspanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE), ja que la
comptabilitat shavia dhomogenetzar amb la dels altres pasos membres
de la CEE. Finalment, el PGC va fer la seva ltima reforma el 1990
(publicat el 1991).
Lany 2008 lactual Pla General de Comptabilitat desapareixer i
ser aplicable un nou Pla General de Comptabilitat bastant
diferent.
ESTRUCTURA DEL PGC DE 1990 (el vigent)
Introducci
Diu les raons, caracterstiques i aplicacions del PGC.
Primera part: Principis comptables
El PGC estableix una srie de principis comptables que pretenen
que la comptabilitat mostri una imatge fidel del patrimoni, de la
situaci financera i dels resultats de lempresa.
Aquests principis sn els segents:
Principi de prudncia: nicament seran comptabilitzats els
beneficis realitzats a la data de tancament de lexercici.
Contrriament, els riscs previsibles i les prdues eventuals
originades durant lexercici o en un danterior hauran de ser
comptabilitzades tan bon punt siguin conegudes.
Principi dempresa en funcionament: Els fets econmics shan
denregistrar quan sestableixin els drets o les obligacions que els
hagin originat.
Principi del preu dadquisici: Com a norma general, els bns i els
drets es comptabilitzaran dacord amb el preu dadquisici o el cost
de producci.
Principi de la data del fet: La imputaci dingressos i despeses
es far segons el moment en qu es produeixi el corrent de bns i
serveis, deixant de banda quan es cobrin o es paguin.
Principi de correlaci dingressos i despeses: El resultat de
lexercici estar constitut per la diferncia entre els ingressos del
perode i les despeses necessries per obtenir aquests ingressos. Per
tant, el resultat s independent del corrent de cobraments i
pagaments.
Principi de no compensaci: No es podran compensar partides
dactiu amb passiu ni partides dingressos amb despeses.
Principi duniformitat: Quan sadopti un criteri comptable, sha de
mantenir al llarg del temps. En el cas que es modifiqui aquest
criteri, el canvi i la causa que lhan motivat shauran dindicar a la
memria.
Principi dimportncia relativa: Es podr ometre laplicaci dalguns
principis, sempre que la importncia en termes quantitatius sigui
escassament significativa.
En el cas que hi hagi un conflicte entre principis, valdr aquell
que permeti mostrar una imatge del patrimoni de lempresa tan fidel
com sigui possible. Tindr prioritat el principi de prudncia sobre
tots els altres principis.
Segona part: Quadre de comptes
El quadre de comptes s una manera de classificar la
comptabilitat. Sutilitza una codificaci decimal, s a dir, es
divideix la comptabilitat en set grups i cada grup, en deu
subgrups, i aix successivament. El quadre de comptes cont els grups
i els subgrups necessaris, correctament codificats i amb un ttol
que nindiqui clarament el contingut.
Tercera part: Definicions i relacions comptables
Cadascun dels grups, subgrups i comptes es defineixen i
sidentifiquen segons el contingut i el tipus doperacions a qu fan
referncia. Tamb es descriuen els motius generals de crrec i
abonament dels comptes i com solen funcionar o relacionar-se.
Quarta part: Comptes anuals
Els comptes anuals sn uns documents que shan de redactar i
presentar obligatriament. El PGC proporciona uns models, que poden
ser normals o abreujats (les empreses petites poden usar els
abreujats), i que comprenen el balan, el compte de prdues i guanys
i la memria.
Cinquena part: Normes de valoraci
Com a norma general, tot es valorar segons el preu dadquisici o
el cost de producci. El preu dadquisici inclou limport de la
factura ms les despeses addicionals que es produeixen fins que
lelement en qesti s til a lempresa.
Els llibres obligatoris
Un empresari individual haur de tenir el llibre diari, el llibre
dinventaris i comptes anuals, i el llibre de balanos de
comprovaci.
Les Societats Annimes i les Societats Limitades hauran de
tenir:
1) El llibre diari
2) El llibre dinventaris i comptes anuals
3) El llibre dactes
4) El llibre de registre de socis
5) El llibre de balanos de comprovaci
La legislaci dels llibres obligatoris consisteix a presentar-los
al Registre Mercantil corresponent al domicili de lempresari i
segellar-ne tots els folis. s a priori si es legalitzen abans
dutilitzar-los (els folis o els llibres sn en blanc) i, a
posteriori, si senquadernen correlativament els folis ja redactats
i en el termini de quatre mesos desprs de la data de tancament de
lexercici. Daquesta manera, la legislaci mercantil permet utilitzar
mitjans informtics per a les anotacions comptables.
Tots els llibres shan de conservar durant sis anys. A ms, cal
que shi escrigui amb claredat, seguint un ordre cronolgic, sense
deixar espais en blanc ni fer guixades. Si hi ha algun error, shaur
de corregir per mitj danotacions al marge.
Confecci dels comptes anuals. Classificaci del Balan de Situaci
en masses patrimonials
Els comptes anuals o estats de comptes sn documents que
selaboren anualment de forma obligatria i shan de presentar al
Registre Mercantil. El PGC proporciona el model a seguir, que pot
ser normal o abreujat (per les empreses petites). Sn els tres
segents:
1) El balan de situaci
Reflecteix la situaci econmica i financera de lempresa en un
moment donat, normalment a 31 de desembre. La informaci que ens
proporciona s, per tant, esttica, i mostra la situaci patrimonial
en lltim dia de lexercici a qu fa referncia i de lexercici
anterior. Per tant, el balan ens dna informaci sobre la composici
del patrimoni i la seva evoluci en lltim any.
En el balan hi ha tots els comptes patrimonials que tenen saldo
diferent de zero, agrupats per masses patrimonials i ordenats de la
manera segent:
Lactiu sordena de menys a ms liquiditat (facilitat per
convertir-se en diners).
El passiu sordena de menys a ms exigibilitat (de no exigible a
exigible a c/t).
El balan de situaci s, doncs, la descripci del patrimoni de
lempresa a 31 de desembre.
2) El compte de prdues i guanys (o comptes de resultats)
s un document que recull totes les despeses, ingressos i
resultats corresponents a lexercici econmic a qu fa referncia i a
lanterior. Representa els fluxos econmics reals al llarg del perode
comptable (un any) i, per tant, s un estat dinmic. Les dades per a
la redacci del compte de prdues i guanys sextreuen dels comptes de
gesti (ingressos i despeses) del llibre major.
Aix, doncs, el compte de prdues i guanys recull tots els
ingressos i totes les despeses que ha tingut lempresa al llarg de
tot lany.
3) La memria
La memria completa, amplia i comenta els dos estats comptables
anteriors. Descriu lactivitat de lempresa, les bases de presentaci
dels comptes anuals, els principis comptables aplicats, levoluci de
lempresa, la distribuci dels resultats, les normes de valoraci, i
tot el que lempresa vulgui detallar per ampliar la informaci del
balan i del compte de prdues anuals.
A la memria les empreses noms hi posaran la informaci que
considerin significativa per donar la imatge fidel de lempresa: no
cal que ompleni tots els apartats dels models.
El quadre de finanament o estat dorigen i aplicaci de recursos
recull els recursos obtinguts en lexercici, els seus diferents
orgens i laplicaci o ls, ja sigui en immobilitzat o en circulant.
El quadre de finanament forma part de la memria i tamb t el seu
model en el PGC.
Linforme de gesti lhauran de fer totes les empreses que no
puguin presentar els comptes anuals abreujats. Hi haur dhaver un
informe sobre levoluci de lactivitat empresarial, un informe sobre
els esdeveniments produts desprs del tancament de lexercici, un
informe sobre les activitats en matria dinvestigaci i
desenvolupament, i els motius pels quals shan adquirit accions
prpies de lempresa (si s el cas).
BALAN DE SITUACI PER MASSES PATRIMONIALS (amb tots els elements
patrimonials)
ACTIU
IMMOBILITZAT:
Material:
Terrenys i bns naturals
Construccions
Installacions tcniques
Maquinria
Mobiliari
Equips per a processos dinformaci
Elements de transport
Immaterial:
Fons de comer
Propietat industrial
Aplicacions informtiques
Financer:
Inversions financeres permanents en capital
Valors de renda fixa
Crdits a llarg termini
Imposicions a llarg termini
Amortitzaci acumulada de limmobilitzat:
A. Ac. de limmobilitzat immaterial
A. Ac. de limmobilitzat material
EXISTNCIES:
Mercaderies
Primeres matries
Productes en curs
Productes acabats
REALITZABLE:
Clients
Clients, efectes comercials per cobrar
Deutors
Deutors, efectes comercials per cobrar
Hisenda Pblica, deutora per diferents
conceptes
Organismes de ls Seguretat Social, deutors
DISPONIBLE:
Bancs i institucions de crdit
Caixa
ACTIU TOTALPASSIU
NO EXIGIBLE:
Capital
Capital social
Reserves
Prdues i guanys (benefici o prdua)
EXIGIBLE A LLARG:
Provedors dimmobilitzat a llarg termini
Deutes a llarg termini amb entitats de crdit
Efectes comercials a pagar a llarg termini
EXIGIBLE A CURT:
Provedors
Provedors, efectes comercials a pagar
Creditors per prestaci de serveis
Creditors, efectes comercials a pagar
Provedors dimmobilitzat a curt termini
Deutes a curt termini amb entitats de crdit
Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals
Organismes de la Seguretat Social, creditorsPASSIU TOTAL
Distinci entre resultat dexplotaci, resultat financer i resultat
extraordinari
Resultat dexplotaci: Ens informa sobre el resultat de lactivitat
que s prpia de lempresa.
Resultat financer: Detalla els beneficis o prdues de les
activitats financeres (obtinguts doperacions relacionades amb
deixar o deure diners, com per exemple interessos pagats per
prstecs, descomptes rebuts, etc.).
Resultat extraordinari: Recull els beneficis o prdues originats
per fets puntuals, com ara la venda dun b de limmobilitzat per un
import superior al comptable.
COMPTE DE PRDUES I GUANYS ABREUJAT
INGRESSOS DEXPLOTACI: Import net de la xifra de negocis, augment
de les existncies de productes acabats i en curs, altres ingressos
dexplotaci. Tamb: vendes, prestaci de serveis, rppels sobre vendes
(en negatiu).
DESPESES DEXPLOTACI: Consum dexplotaci, despeses de personal,
reducci dexistncies de productes acabats i en curs, dotacions per a
amortitzacions dimmobilitzat i altres despeses dexplotaci. Tamb:
Sous i salaris, compres de matries primes, compres de mercaderies,
arrendaments i cnons, cost de les vendes, publicitat, propaganda i
relacions pbliques, seguretat social a crrec de lempresa, serveis
de professionals independents, subministraments i rppels sobre
compres (en negatiu).
Resultat dexplotaci = ingressos dexplotaci despeses
dexplotaci.
INGRESSOS FINANCERS: Ingressos financers. Tamb: Descompte sobre
compres per pagament immediat (o accelerat), interessos per crdits
concedits (per lempresa) i altres ingressos financers.
DESPESES FINANCERES: Despeses financeres. Tamb: Interessos per
deutes, interessos per descompte defectes, descompte sobre vendes
per pagament immediat.
Resultat financer = ingressos financers despeses financeres.
INGRESSOS EXTRAORDINARIS: Ingressos extraordinaris. Tamb:
beneficis procedents de limmobilitzat.
DESPESES EXTRAORDINRIES: Despeses extraordinries. Tamb: Prdues
procedents de limmobilitzat.
Resultat extraordinari = ingressos extraordinaris despeses
extraordinries.
Resultat de les activitats ordinries = resultat ordinari =
resultat dexplotaci + resultat financer.
Resultat positiu = benefici; Resultat negatiu = Prdua.
Benefici abans dimpostos (BAI) = resultat ordinari + resultat
extraordinari.
Benefici abans dinteressos i impostos (BAII) = resultat
dexplotaci + resultat extraordinari.
Benefici net = BAI 0,35 x BAI
COMPTE DE PRDUES I GUANYS ABREUJAT
A. INGRESSOS DE LEXPLOTACI
a. Import net de la xifra de negocis
b. Augment de les existncies de productes acabats i en curs
c. Altres ingressos dexplotaci
B. DESPESES DE LEXPLOTACI
a. Consum dexplotaci
b. Despeses de personal
c. Reducci dexistncies de productes acabats i en curs
d. Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat
e. Altres despeses dexplotaci
RESULTAT DEXPLOTACI = A - B
C. INGRESSOS FINANCERS
D. DESPESES FINANCERES
RESULTATS FINANCERS = C D
RESULTAT DEXPLOTACI + RESULTATS FINANCERS = RESULTATS DE LES
ACTIVITATS ORDINRIES
E. INGRESSOS EXTRAORDINARIS
F. DESPESES EXTRAORDINRIES
RESULTATS EXTRAORDINARIS = E F
RESULTATS DE LES ACTIVITATS ORDINRIES + RESULTATS EXTRAORDINARIS
= RESULTAT ABANS IMPOSTOS
RESULTAT ABANS IMPOSTOS IMPOST DE SOCIETATS = RESULTAT DE
LEXERCICI
SIGNIFICAT DELS COMPTES
1) Terrenys i bns naturals: sl de lempresa i altres propietats
del medi natural (boscos, mines...).
2) Construccions: Edifici o local de lempresa.
3) Installacions tcniques: installacions de llum, aigua, gas...
especfiques de lempresa.
4) Maquinria: mquines de lempresa.
5) Mobiliari: mobles de lempresa.
6) Equips per processos dinformaci: ordinadors.
7) Elements de transport: vehicles de lempresa (cotxes, motos,
camions, etc.).
8) Fons de comer: valor addicional de lempresa. Es produeix quan
una empresa es compra per sobre del valor de la suma dels elements
comptabilitzats en el seu actiu.
9) Propietat industrial: patents, marques, know how...
10) Aplicacions informtiques: programes informtics.
11) Inversions financeres permanents en capital: accions
comprades per lempresa per tenir a ll/t.
12) Valors de renda fixa: obligacions, bons o altre deute pblic
comprats per lempresa per tenir a ll/t.
13) Crdits a llarg termini: prstecs concedits per lempresa a
ll/t.
14) Imposicions a llarg termini: Inversions en actius financers
a llarg termini.
15) Amortitzaci acumulada de limmobilitzat material: Valor de la
depreciaci total de limmob.mat.
16) Amortitzaci acumulada de limmobilitzat immaterial: Valor de
la depreciaci total de lI. Immat.
17) Mercaderies: existncies que es compren per vendre-les
directament, sense transformar-les.
18) Primeres matries: materials que es compren per ser
incorporats en el procs de producci.
19) Productes en curs: productes inacabats, a mig fer.
20) Productes acabats: existncies produdes per lempresa que
estan a punt per ser venudes.
21) Clients: diners que deuen a lempresa els compradors dels
seus productes (han comprat a crdit, sense pagar al comptat).
22) Clients, efectes comercials per cobrar: el mateix que el
compte de clients per lempresa t una lletra de canvi que li permet
descomptar (cobrar) aquests diners al banc.
23) Deutors: quan lempresa concedeix un prstec a alg que no s un
comprador dels seus productes.
24) Deutors, efectes comercials per cobrar: com deutors, per amb
una lletra de canvi.
25) Hisenda Pblica, deutora per diferents conceptes: deute que t
Hisenda Pblica amb lempresa com a conseqncia dhaver recaptat ms
impostos que els que li tocaven pagar a lempresa (normalment
IVA).
26) Organismes de la Seguretat Social, deutors: Quan lempresa ha
pagat ms seguretat social que la que li toca i la Seg. Social li
deu aquests diners.
27) Bancs i institucions de crdit: compte corrent amb un banc o
caixa destalvis, tal o xec.
28) Caixa: diners en efectiu.
29) Capital: diner aportat pels propietaris de lempresa.
30) Capital Social: Capital duna Societat Annima (S.A.).
31) Reserves: Beneficis no distributs (que es queden a
lempresa).
32) Prdues i guanys (benefici o prdua): valor dels ingressos
despeses.
33) Provedors dimmobilitzat a llarg termini: deute de lempresa a
ll/t pel fet dhaver comprat algun immobilitzat i no haver-lo pagat
tot al comptat.
34) Deutes a llarg termini amb entitats de crdit: prstecs a ll/t
concedits pels bancs a lempresa.
35) Efectes comercials a pagar a llarg termini: Lletres de canvi
que lempresa ha de pagar a ll/t.
36) Provedors: deutes amb els subministradors habituals (pel fet
dhaver comprat quelcom).
37) Provedors, efectes comercials a pagar: deute amb provedors
quan ells tenen una lletra de canvi a favor seu (i en contra
nostra).
38) Creditors per prestaci de serveis: Deute de lempresa per la
compra dalgun servei (lampista, paleta, pintor, etc.).
39) Creditors, efectes comercials a pagar: Quan el deute que
tenim est escrit en una lletra de canvi.
40) Provedors dimmobilitzat a curt termini: deute de lempresa a
c/t pel fet dhaver comprat algun immobilitzat i no haver-lo pagat
tot al comptat.
41) Deutes a curt termini amb entitats de crdit: prstecs a c/t
concedits pels bancs a lempresa.
42) Hisenda Pblica, creditora per conceptes fiscals: Deute a c/t
amb H.P.
43) Organismes de la Seguretat Social, creditors: Deute a c/t
amb la Seg. Social.
44) Ordinador: Equips per processos dinformaci.
45) Prstec a curt termini per lordinador: provedors
dimmobilitzat a c/t.
46) Cotxe de lempresa: elements de transport.
47) Beneficis no distributs: reserves.
48) Diners a la caixa forta de lempresa: caixa, euros.
49) Prstec amb els subministradors habituals: provedors.
50) Lletres de canvi de clients: clients, efectes comercials a
cobrar.
51) Concedim diners a una altra empresa: crdits a c/t.
52) Programes informtics de gesti: aplicacions informtiques.
53) Local de lempresa: construccions.
54) Aportacions dels propietaris de lempresa: capital.
55) Compte corrent: bancs c/c.
56) Mobles: mobiliari.
57) Materials comprats per vendre: mercaderies.
58) Crdits a curt termini al personal: prstec que lempresa
concedeix a c/t a algun treballador.
59) Deute amb Hisenda Pblica: Hisenda Pblica, creditora per
conceptes fiscals.
60) Import net de la xifra de negocis: Vendes.
61) Augment de les existncies de productes acabats i en curs:
Diferncia positiva entre les existncies finals i les inicials de
productes acabats i en curs.
62) Altres ingressos dexplotaci: ingressos procedents de
lactivitat de lempresa diferents de les vendes o les prestacions de
serveis.
63) Vendes: Xifra de negocis.
64) Prestaci de serveis: Vendes de serveis (intangibles).
65) Rppels sobre vendes: Descompte rebut pels venedors pel fet
dhaver comprat a lempresa molta quantitat dalguna cosa.
66) Ingressos financers: Interessos i/o comissions rebuts pel
fet dhaver deixat diners.
67) Descompte sobre compres per pagament immediat (o accelerat):
Descompte per haver pagat al comptat.
68) Interessos per crdits concedits per lempresa: Interessos que
lempresa cobra per haver deixat diiners.
69) Altres ingressos financers: ingressos financers diferents
dels interessos.
70) Despeses financeres: interessos i/o comissions procedents
dels deutes de lempresa.
71) Interessos per deutes: Interessos que lempresa ha de pagar
pels seus deutes.
72) Interessos per descompte defectes: Interessos que cobren les
entitats de crdit pel fet de descomptar les lletres de canvi
(cobrar-les abans que arribi el seu venciment).
73) Descomptes sobre vendes per pagament immediat (o accelerat):
Descompte que fa lempresa a qui paga al comptat.
74) Ingressos extraordinaris: ingressos que no procedeixen de
lactivitat de lempresa.
75) Beneficis procedents de limmobilitzat: Diferncia positiva
entre el valor que obt lempresa i el valor comptable dun
immobilitzat quan sel ven.
76) Despeses extraordinries: despeses que no provenen de
lactivitat de lempresa.
77) Prdues procedents de limmobilitzat: Diferncia negativa entre
el valor que obt lempresa i el valor comptable dun immobilitzat
quan sel ven.
78) Consum dexplotaci: el que sincorpora al procs productiu.
79) Despeses de personal: despeses que t lempresa relacionades
amb els seus treballadors.
80) Reducci dexistncies de productes acabats i en curs:
diferncia negativa entre les existncies finals i les inicials de
productes acabats i en curs.
81) Dotacions per a amortitzacions dimmobilitzat: valoraci del
desgast de lany en curs, de limmobilitzat.
82) Sous i salaris: import dels salaris dels treballadors.
83) Compres de matries primes: adquisici de materials per
incorporar-los al procs productiu.
84) Compres de mercaderies: adquisici dexistncies per a la seva
venda.
85) Arrendaments i cnons: lloguers (dimmobilitzat material o
immaterial).
86) Cost de les vendes: Valoraci del cost de les vendes.
87) Publicitat, propaganda i relacons pbliques: valoraci de les
despeses en comunicaci.
88) Seguretat social a crrec de lempresa: el que ha de pagar
lempresa en Seg. Social (a part de la Seg. Social dels
treballadors).
89) Serveis de professionals independents: despeses que provenen
de ladquisici dalgun servei extern (advocats, lampistes, enginyers,
paletes, etc.).
90) Subministraments: Despeses en aigua, gas, electricitat,
telfon, etc.
91) Rppels sobre compres: Descompte que obt lempresa pel fet
dhaver comprat molta quantitat dalguna cosa.