LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES: LA RESISTÈNCIA APUNTS La Resistència és la capacitat de mantenir un esforç durant un temps prolongat. És a dir, la capacitat d'un múscul o del cos per a repetir moltes vegades una activitat. Per realitzar qualsevol tipus d'exercici físic els músculs necessiten oxigen que els arriba a través de la sang. Per tant, la resistència depèn principalment del bon funcionament del sistema cardiovascular (cor, venes artèries i sang), i del sistema respiratori (pulmons) i del grau d'entrenament. Un cor fort bomba major quantitat de sang en cada pulsació o batec. Així davant d'aquesta demanda d'oxigen per part dels músculs, un cor no habituat a l'esforç de realitzar més pulsacions per minut que un entrenat. TIPUS DE RESISTÈNCIA Hi ha dos tipus de resistència: resistència aeròbica i resistència anaeròbica. Quan l'oxigen que ens arriba és suficient per a l'exercici que estem realitzant s'anomena exercici de Resistència Aeròbica. Però quan l'oxigen que ens arriba és insuficient s'anomena exercici de Resistència anaeròbica. • Resistència Aeròbica (orgànica): Ens permet mantenir esforços ininterromputs i prolongats d'una intensitat mitjana o baixa. La quantitat d'oxigen que necessiten els músculs per a realitzar una activitat està plenament abastada en cada moment. Un cop cessa l'activitat i el subjecte està en repòs, el ritme cardíac, que estava alt, baixa als nivells normals en un curt espai de temps. En aquesta categoria es troben esforços de poca intensitat i llarga durada, com caminar ràpid, nedar, saltar a corda, ballar o córrer de forma continuada, com la carrera de 40 'que heu de realitzar en aquesta avaluació. • Resistència anaeròbica: Ens permet mantenir un esforç d'intensitat elevada durant el major temps possible (que sempre serà, com és lògic, curt). L'activitat que es realitza és molt intensa i necessita més oxigen del que el sistema respiratori i cardiovascular és capaç de proporcionar. En aquesta situació es produeix un deute d'oxigen que s'haurà de pagar un cop acabat l'exercici. Així, un cop acabada l'activitat, el pols cardíac tarda a normalitzar-se. En aquesta categoria es troben esforços de gran intensitat i curta durada, com una cursa de 100 metres, o les curses successives d'un partit de bàsquet, handbol, futbol ...
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES: LA RESISTÈNCIA
APUNTS
La Resistència és la capacitat de mantenir un esforç durant un temps prolongat. És a dir, la
capacitat d'un múscul o del cos per a repetir moltes vegades una activitat.
Per realitzar qualsevol tipus d'exercici físic els músculs necessiten oxigen que els arriba a través
de la sang.
Per tant, la resistència depèn principalment del bon funcionament del sistema cardiovascular
(cor, venes artèries i sang), i del sistema respiratori (pulmons) i del grau d'entrenament. Un cor
fort bomba major quantitat de sang en cada pulsació o batec. Així davant d'aquesta demanda
d'oxigen per part dels músculs, un cor no habituat a l'esforç de realitzar més pulsacions per minut
que un entrenat.
TIPUS DE RESISTÈNCIA
Hi ha dos tipus de resistència: resistència aeròbica i resistència anaeròbica. Quan l'oxigen que ens arriba és suficient per a l'exercici que estem realitzant s'anomena exercici de Resistència Aeròbica. Però quan l'oxigen que ens arriba és insuficient s'anomena exercici de Resistència anaeròbica. • Resistència Aeròbica (orgànica): Ens permet mantenir esforços ininterromputs i prolongats d'una intensitat mitjana o baixa. La quantitat d'oxigen que necessiten els músculs per a realitzar una activitat està plenament abastada en cada moment. Un cop cessa l'activitat i el subjecte està en repòs, el ritme cardíac, que estava alt, baixa als nivells normals en un curt espai de temps. En aquesta categoria es troben esforços de poca intensitat i llarga durada, com caminar ràpid, nedar, saltar a corda, ballar o córrer de forma continuada, com la carrera de 40 'que heu de realitzar en aquesta avaluació. • Resistència anaeròbica: Ens permet mantenir un esforç d'intensitat elevada durant el major temps possible (que sempre serà, com és lògic, curt). L'activitat que es realitza és molt intensa i necessita més oxigen del que el sistema respiratori i cardiovascular és capaç de proporcionar. En aquesta situació es produeix un deute d'oxigen que s'haurà de pagar un cop acabat l'exercici. Així, un cop acabada l'activitat, el pols cardíac tarda a normalitzar-se. En aquesta categoria es troben esforços de gran intensitat i curta durada, com una cursa de 100 metres, o les curses successives d'un partit de bàsquet, handbol, futbol ...
Els següents quadres, no són activitats avaluables, però us anirà bé per a l'examen teòric.
Escriu quin tipus de resistència aeròbica o anaeròbica, predomina en cadascun d'aquests esports
o proves esportives. Cerca altres activitats d'ambdós tipus.
Esquí de Fons
Atletisme: prova de 400 m
Partit de hoquei gel
Marató
Balls de Saló
SISTEMAS D´ENTRENAMENTO DE LA RESISTÈNCIA
Mètodes Continus
Què són?: Són sistemes d'entrenament que serveixen per millorar la resistència aeròbica.
Consisteixen en fer un esforç de forma continuada, sense parades, durant un temps
determinat mantenint la freqüència cardíaca entre el 50-60% (treball suau) o el 60-70% (treball
mitjà) de la teva zona d'activitat.
Aquests sistemes s'han de practicar de forma freqüent per millorar la salut cardiovascular o
com a base de futurs entrenaments més exigents per als esportistes de competició.
Els podem utilitzar de forma freqüent per:
◦ La seva facilitat de mitjans (usant la marxa aeròbica, la cursa a peu, la bicicleta, els patins, la
natació, l'aeròbic, el ball, ... i fins i tot en gimnasos amb bicicleta estàtica).
◦ La seva senzillesa en el control de l'esforç (prendre el pols i ajustar les pulsacions a la teva
zona de treball-es recomana l'ús del pulsòmetre o monitor de freqüència cardíaca per la seva
immediatesa i precisió).
Els noms dels sistemes que es descriuen a continuació procedeixen dels diferents mètodes de
preparació per a l'atletisme, per ells fan referència a la cursa a peu. Avui en dia el fonament
d'aquests sistemes s'aplica a qualsevol activitat esportiva.
1. Carrera Continua
Consisteix en córrer a ritme suau i coanstante per terreny pla durant un temps determinat tractant
de mantenir la freqüència cardíaca, sense alteracions, en un nivell determinat.
El nivell recomanat és de 50-60% de la zona de treball per a principiants i el 60-70% per a iniciats
en l'entrenament. Normalment estarà entre polsos de 120 a 160, segons sigui l'edat de l'individu.
Exemple: Maria començarà un programa d'activitat física i salut. Per millorar la seva resistència
aeròbica té la possibilitat de córrer ens setmana i sortir amb la bicicleta els caps de setmana, però
necessita saber la seva zona d'activitat.
Ajudem-li:
Té 16 anys, un pols en repòs de 70 pulsacions per minut i la seva activitat física normalment és
baixa.
Aplicant l'equació de Karvonen i treballant entre el 50-60% (principiant) de la seva zona d'activitat
haurà de mantenir-se entre 140 i 154 pulsacions per minut.