Aprenentage i condició física

http://es.youtube.com/watch?v=QKgr1CJ-B9U

És qüestió d’anatomia?

FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.

Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...

Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al

sistema motor

Doncs en què pensa?

Potser pensa en el moviment?

Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta

Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora

Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu

És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en

moviments corporals

Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

I saber això per a què carai ens servirà?

Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les

informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics

Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals

ALTRES

DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)

INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)

Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?

LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat

establim una base motriu amplia

ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA

Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITATASPECTES EVOLUTIUS DE LA FLEXIBILITAT

LES MILLORES DE LA FLEXIBILITAT EN L’EDAT PREPUBERAL PROVOQUEN RESERVES PER A L’EDAT ADULTA...però compte amb el

perill de sobrepassar els límits.

(Mandel 1984)

LA CONDICIÓ FÍSICA

RESISTÈNCIA RESISTÈNCIA CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA

FATIGA. Weineck (1992)

CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓEn funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica.

A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidaciódels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energias’obté sense la presencia d’oxigen.

ANAERÒBICAANAERÒBICA AERÒBICA AERÒBICA

ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA

0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores

Potència PotènciaPotènciaCapacitat Capacitat Capacitat Endurance

F

http://www.youtube.com/watch?v=47JYZ5aShlw&feature=related

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00 0:35:00

RC / ppm

Tiempo

Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]

PersonaEjercicioDeporte

Nota

FechaHoraDuración

Selección

EquipoCadenciaPotencia

Velocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3

F.C.PALAFRUGELL20/06/2005 09:04 p.mCarreras

09:04:54 p.m20/06/2005

0:37:45.0

0:00:00 - 0:37:45 (0:37:45.0)

Equipo Polar

139 / 160 80 - 160

80 - 160 80 - 160

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Tiempo: 0:00:00 RC: 72 ppm Velocidad: 0.0 km/h

Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios

GENERAL I

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:51:00 0:56:00 1:01:00 1:06:00 1:11:00 1:16:00

RC / ppm

Tiempo



Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2

F.C.PALAFRUGELLMétode intermitentFUTBOL

Marc Velasco

08:25:54 p.m08/08/2005

5:35:10.0 Equipo Polar

80 - 160

80 - 160

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000



GENERAL II

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:26:00 0:31:00 0:36:00 0:41:00 0:46:00 0:51:00 0:56:00

RC / ppm

Tiempo



Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia


F.C.PALAFRUGELLIntervàlic intesiuFUTBOL

Xavier Girò

08:38:30 p.m22/08/2005

1:36:30.0

0:00:00 - 1:36:30 (1:36:30.0)

Equipo Polar

139 / 228 80 - 160

80 - 160 80 - 160

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000



DIRIGIT

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00

RC / ppm

Tiempo

Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]


Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia


F.C.PALAFRUGELLConservacióFUTBOL

Treball MPPF

09:17:27 p.m17/02/2005

0:31:50.0

0:00:00 - 0:31:50 (0:31:50.0)

Equipo Polar

130 / 159 120 - 180

80 - 240 30 - 240

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm

ESPECÍFIC

ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIAASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA

DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA

( Zaichkowsky 1980)

LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts)

(Diem 1978)

CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA

QUALITAT PSICOFÍSICA.

EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A

L’ADOLESCÈNCIA.

FORÇA FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA

NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT

MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES

(TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC).

Grosser i Muller (1989)

CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ

SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓSEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ

•ISOMÈTRICA

•ISOTÒNICA: CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA,

SEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADASEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADA

•MÀXIMA

•RESISTÈNCIA

•VELOCITAT

CONTRACCIONS ISOTÒNIQUESCONTRACCIONS ISOTÒNIQUES

LA FIBRA MUSCULAR ES CONTRAU I MODIFICA LA SEVA LONGITUD

CONCÈNTRICA EXCÈNTRICALA LONGITUD DEL MÚSCUL

DIMINUEIXLA LONGITUD DEL MÚSCUL

AUGMENTA

CONTRACCIONS ISOMÈTRIQUESCONTRACCIONS ISOMÈTRIQUES

EL MÚSCUL ES CONTRAU, PERÒ NO HI HA MODIFICACIÓ DE LA SEVA LONGITUD

FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇAFORÇA

ESTRUCTURALS

NERVIOSOS

ESTIRAMENT

HIPERTROFIA

FIBRES RÀPIDES

RECLUTAMENT

COORDINACIÓ

SINCRONITZACIÓ

REFLEX MIOTÀTIC

ELASTICITAT

HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES

-“Sprints curts”

-Càrregues pesades per tal de provocar tensions màximes.

-La pliometría intensa (tanques...)

-La electroestimulació (activar fibres ràpides).

COORD. INTRAMUSCULAR

COORD. INTERMUSCULAR

RECLUTAMENT

-Càrregues altes.

-Exercicis explosius.

-Velocitat execució alta sense o amb càrrega.

-Isometria màxima+ ex. explosiu

SINCRONITZACIÓ

-Pliometria

-Càrregues lleugeres que imitin al màxim possible els gestos que es produeixen en una especialitat concreta.

AGONISTES I ANTAGONISTES

REFLEX MIOTÀTIC

Quan un múscul és estès bruscament, els receptors nerviosos que es troben en el múscul (fusos) s’estimulen,

provocant una contracció per reacció de defensa.

ELASTICITAT

-Pliometria - 6-8rep del 30-35%1RM

ENTRENAMENT DE LA FORÇAENTRENAMENT DE LA FORÇA

MÀXIMA

EXPLOSIVA

RESISTÈNCIA

Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals....

Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics

Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega

QUÈQUICOM

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23007&p_ex=m?sculs: for?a o resist?ncia&p_num=3

Transferència de vibracions mecàniques al sistema

musculotendinós.

Faciliten l’acció muscular provocada pel reflex tònic vibratori.

Diversos estudis el consideren un mètode superior a l’entrenament

clàssic a l’hora de millorar la força, la flexibilitat i la recuperació muscular.

L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA HA DE COMENÇAR A PLANIFICAR-SE A PARTIR DE:

7 anys, entre els 7 i 8 anys existeix una fase sensible on els estímuls de força ràpida i força resistència poden tenir un important efecte positiu en el nen (Borzi, 1986; Nadori, 1997; Hanh, 1998; Cerani, 1990)

Empènyer, còrrer, traccionar, trepar... Moviments naturals

Evitar grans càrregues per perill de malformacions, pèrdua de capacitat elàstica i risc de lesions. (estructures musculars i osteoarticulars molt

plàstiques i dèbils)

Fins als 13 anys, la força no té un gran desenvolupament, no hi ha diferències entre sexes, i les seves millores es produeixen gràcies a factors nervisos (coordinació intramuscular) i al creixement fisiològic.

NO FORÇA MÀXIMA

Jocs de força i lluita, i circuits per estacions.

Càrrega el propi pes corporal (treball ideal multillançaments i multisalts)

Entre els 14 i els 16 anys hi ha un fort increment de la força degut a l’augment de la massa musculars, de la velocitat de contracció, i de la

millora de la coordinació intramuscular

Transports, lastrats, traccions... Increment de les càrregues a partir del volum i no de la intensitat.

A partir dels 17-19 anys comencem el treball amb peses!

ASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇAASPECTES EVOLUTIUS DE LA FORÇA

L’INCREMENT DE LA MASSA MUSCULAR VA ACOMPANYAT DE L’INCREMENT DE LA FORÇA

(Fleishman,1964; Rarick, 1980)

LA PRÀCTICA ESPORTIVA INCREMENTA ELS NIVELLS DE FORÇA DELS NENS

(Mandel, 1984; Paritzcova 1973)

ELS NENS NO GAUDEIXEN DE LA BASE HORMONAL ADEQUADA FINS LA PUBERTAT

RISC DE LESIONS PER FRACTURES

LES HABILITATS I DESTRESES MOTRIUS SÓN ESTÍMULS SUFICIENTS PEL

DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA

MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS DE LA FORÇA EN DE LA FORÇA EN

EL FUTBOLEL FUTBOL

FORÇA DE DESPLAÇAMENT

DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I

DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES)

FORÇA DE SALT

UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA

MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT

FORÇA DE COLPEIG

COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000

ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES

LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS...

FORÇA DE LLUITA

OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA,

ENTRADES, CÀRREGUES...)

FLEXIBILITATFLEXIBILITAT

CAPACITAT DE MOVIMENT MÀXIM

D’UNA ARTICULACIÓ

NO CONFONDRE AMB:

-ELASTICITAT: Capacitat que té un cos per retornar a la seva posició de repòs un cop s’aturin les forces que l’han deformat.

-STIFFNESS: Mesura de rigidesa muscular (estructura

poc flexible).

Amplitud de moviment

(ADM)

http://www.youtube.com/watch?v=J6mJtxW8x8A

DETERMINANTS DE LA FLEXIBILITATDETERMINANTS DE LA FLEXIBILITAT

MECÀNICSMECÀNICS

ELASTICITAT (elastina)

RIGIDESA (colagen)

NEUROFISIOLÓGICSNEUROFISIOLÓGICS

ESTIMULACIÓ NERVIOSA

RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXOS MUSCULARS

EXTERNSEXTERNSSEXE, EDAT, HORA DEL

DIA, TEMPERATURA

RIGIDESARIGIDESA

Seria la resistència física d’un cos per trencar-se davant d’una força externa

ELASTICITATELASTICITAT

Seria la capacitat física d’un cos per deformar-se a partir d’una força externa i recuperar el seu estat inicial de repòs

sense modificació estructural o funcional

En el teixit conjuntiu hi trobem el colagen, que aporta la

rigidesa, i l’elastina, que ens dóna la capacitat d’elongació

ESTIMULACIÓESTIMULACIÓ NERVIOSANERVIOSA

L’increment, tant en quantitat com en intensitat, dels estímuls ambientals provoca una hiperexcitació de la vía

gamma del sistema simpàtic, incrementant el to muscular.

RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES RECEPTORS NERVIOSOS I REFLEXES NEUROMUSCULARSNEUROMUSCULARS

El fus neuromuscular, informant sobre el grau d’estirament del múscul i activa el reflex miotàtic

L'òrgan tendinós de Golgi, situat en el tendó, informa de la tensió excessiva a la que és sotmès un múscul

SEXE

EDAT

HORA DEL DIA

TEMPERATURA EXTERNA

http://www.youtube.com/watch?v=lAFS-YQkyQc

MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENTSOBRE EL COMPONENT MUSCULAR

•Estàtic passiu

•Passiu assistit

•Bob Anderson

•FNP

•3-S Holt

•En tensió activaSOBRE EL COMPONENT LLIGAMENTÓS

•Dinàmics: Rebots

•Estàtics passius i assistitsNO AMB NENS

NO AMB NENS

Es requereixen com a mínim 6” per inhibir l’acció del fus neuromuscular

i generar efecte de relaxació muscular

Entre 12 i 20” d’estirament es produeixen les adaptacions més

importants a nivell neuromuscular, mostrant els màxims beneficis als 30”, sense efectes diferents si l’estirament es manté 60” o més. (Beualieu(1981), Madding et al.

(1987), Bandy, Iron y Briggler (1997)

ESTÀTIC PASSIUESTÀTIC PASSIU

PASSIU- ASSISTITPASSIU- ASSISTIT

Similar a l’anterior, però en aquest cas s’utilitza un element extern que permet incrementar la mobilitat.

Pot constituir una pràctica desaconsellada pel perill de forçar excessivament si la persona que manipula no gaudeix de les nocions necessàries del límit de resistència o fragilitat del

múscul.

Els músculs biarticulars són els que han de sotmetre’s amb certa regularitat a un programa

d’entrenament amb estiraments amb tensió passiva.

ANDERSONANDERSON

FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)PROPIOCEPTIVA (PNF)

20” D’ESTIRAMENT + CONTRACCIÓ ISOMÈTRICA DEL MÚSCUL ESTIRAT (6-10”) + FASE DE RELAXACIÓ +

REPETICIÓ DE LA SEQÜÈNCIA ANTERIOR

MÈTODES DINÀMICSMÈTODES DINÀMICS

REBOTS, BALANCEIG, LLANÇAMENTS, TRACCIONS

MÈTODES D’ESTIRAMENTS A UTILITZAR:

A L’INICI DE L’ESCALFAMENT

CAP. És necessari incrementar la temperatura corporal i muscular abans de procedir a un estirament eficaç

-Per assolir el grau de mobilitat i extensibilitat muscular adequat per a la realització de gestos tècnics i prevenir lesions....... ESTÀTIC- PASSIU ¿?.

-Per preparar la musculatura, sol·licitant contractibilitat i elasticitat..... DINÀMICS (¿?)

AL FINAL DE L’ESCALFAMENT

ATENCIÓ! L’estirament passiu i el passiu forçat de la musculatura agonista, previ a la realització d’accions

explosives (batuda remat volei, entrada a cistella, canvis de ritme handbol...) poden afectar negativament al

rendiment.

És més aconsellable realitzar estiraments estàtics breus en tensió activa i estiraments dinàmics (Wiemann,

Klee,1992; Henning y col. 1994)

Tan sols podria ser aconsellable en aquells esports on per obtenir el màxim rendiment calgui una ADM molt

elevada (ex: natació-esquena-escapulohumeral // gimnàstica artística-escapulohumeral i

coxofemoral).....per tant, és difícil justificar-ho en els esports col·lectius.

PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT

Destaca el mètode PNF de Kabat, doncs sembla el mètode més eficaç en el desenvolupament de la flexibilitat (Nelson,1986; Andel,1997; Kjaer et al,2003)

PER DESENVOLUPAR LA FLEXIBILITAT EN INFANTILS

A partir de l’estirament estàtic relaxat i de l’stretching de Bob Anderson. (Desaconsellats els que incideixen sobre el component lligamentós)

QUIN ÉS EL TEMPS ÓPTIM D’ESTIRAMENT?

CAL ESTIRAR ABANS DE FER UN TREBALL DE VELOCITAT (quin tipus d’estirament)?

L’ESTIRAMENT PREVI A L’ENTRENAMENT O COMPETICIÓ REDUEIX EL RISC DE LESIÓ MUSCULAR?

HE D’ESTIRAR AMB ELS NENS? (què estirar?)

QUINS ESTIRAMENTS SÓN CONTRAINDICATS?

VELOCITATVELOCITAT

LA CAPACITAT QUE ENS PERMET FER UNA ACCIÓ EN EL MENOR TEMPS POSSIBLE

DE REACCIÓ

GESTUAL

CÍCLICA

http://www.youtube.com/watch?v=QBoWBCaJmBo&feature=related

CONCEPTE DE VELOCITAT EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS

CAPACITAT COMPLEXA, DERIVADA D’UN CONJUNT DE PROPIETATS FUNCIONALS (FORÇA, COORDINACIÓ), QUE POSSIBILITA REGULAR, EN

FUNCIÓ DELS PARÀMETRES TEMPORALS EXISTENTS, L’ACTIVACIÓ DELS PROCESSOS COGNITIUS I FUNCIONALS DE L’ESPORTISTA, AMB

L’OBJECTIU DE PROVOCAR UNA RESPOSTA MOTORA ÒPTIMA. Javier Jorge Vizuete

http://www.youtube.com/watch?v=dg9-_qiaiM8&feature=related

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

ANTICIPACIÓ

COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET

GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL

Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)

APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

MECANISME DE DECISIÓ

LES MEVES CAPACITATS

MEMÒRIA

Codi Perceptiu

Contrastació

OBJECTIU DE LA

ACCIÓ QUÈ?

PROGRAMA D’ACCIÓ

COM?

MECANISME D’EXECUCIÓ

SISTEMA NEUROMUSCULAR

GEST

RECOMANACIONS I EXEMPLES RECOMANACIONS I EXEMPLES PRÀCTICS DEL TREBALL DE PRÀCTICS DEL TREBALL DE

VELOCITATVELOCITAT

S’ENTRENA SEMPRE A LA MÀXIMA INTENSITAT

NO ÉS RECOMANABLE ENTRENAR-LA AMB FATIGA

EL MILLOR ÉS UBICAR-LA A L’INICI DE LA SESSIÓ

El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats

SEIRUL·LO

La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment. Le Boulch

Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor. Fetz

Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic.

Afavoreixen l’eficiència del moviment.

Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn.

Apropen l’acció real a la desitjada

Estimulen la creativitat.

Potencien la individualitat.

Nosaltres ens trobem en una determinada situació de

moviment, i per tal de modificar aquesta situació necessitem el reequilibri

Ens trobem en equilibri quan la línia de gravetat cau dins de la base de sustentació

http://www.youtube.com/watch?v=801FpuZ-USg

“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes

jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender

que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho

nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay

que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable

realmente de fútbol.” J. Guardiola

Aprenentage i condició física

Documents