MÀSTER EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA PER A PROFESSORAT NOVELL Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul: “Programes de prevenció comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada” Jaume Grau Juliol 2016 Aquest treball té per objectiu aplicar els coneixements adquirits en el mòdul de “Programes de prevenció comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada” del grau de Medicina. Està realitzat per l’avaluació del mòdul 3 “Metodologies docents i avaluació de l’aprenentatge” del Màster de docència universitària per a professorat novell. Bienni 2015-17.
26
Embed
Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul ... · Aquest treball té per objectiu aplicar els coneixements adquirits en el mòdul de “Programes de prevenció comunitària”
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
MÀSTER EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA PER A PROFESSORAT NOVELL
Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul: “Programes de prevenció
comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i
Estadística Aplicada”
Jaume Grau
Juliol 2016
Aquest treball té per objectiu aplicar els coneixements adquirits en el mòdul de “Programes de prevenció comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada” del grau de Medicina. Està realitzat per l’avaluació del mòdul 3 “Metodologies docents i avaluació de l’aprenentatge” del Màster de docència universitària per a professorat novell. Bienni 2015-17.
Assignatura .......................................................................................................................... 3 Ensenyament ....................................................................................................................... 3 Lloc ....................................................................................................................................... 3 Curs ...................................................................................................................................... 3 Curs 2015/16 ....................................................................................................................... 3 Coordinació .......................................................................................................................... 3 Equip docent ........................................................................................................................ 3 Departament ....................................................................................................................... 3 Tipus .................................................................................................................................... 3 Crèdits .................................................................................................................................. 3 Hores estimades de dedicació ............................................................................................. 3 Blocs temàtics ...................................................................................................................... 3 Metodologia i activitats formatives ..................................................................................... 4 Avaluació acreditativa dels aprenentatges .......................................................................... 4
Bloc Temàtic: “Mòdul de Programes de Prevenció Comunitària”. Avaluació curs 2015/16 ..................................................................................................................... 5
Bloc temàtic ......................................................................................................................... 5 Resultats d’aprenentatge .................................................................................................... 5 Continguts ........................................................................................................................... 5 Professors ............................................................................................................................ 6 Càrrega de treball per a l’alumnat ....................................................................................... 6 Modalitat ............................................................................................................................. 6 Metodologia ........................................................................................................................ 6 Estratègies i activitats d’ensenyament – aprenentatge ...................................................... 6 Material i recursos: .............................................................................................................. 9 Avaluació dels aprenentatges ............................................................................................ 10 Avaluació curs 2015-‐16 ...................................................................................................... 10
Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul: “Programes de Prevenció Comunitària” a partir del curs 2016/17 .................................................................... 11
Aplicació dels coneixements adquirits al mòdul: ............................................................... 11 1. Reorganització de l’assignatura segons tipus de continguts .............................................. 12 2. Realització d’un fòrum durant el mòdul ............................................................................. 12 3. Realització d’un qüestionari previ a l‘ inici del mòdul ........................................................ 13 4. Realització d’una activitat de síntesi durant les sessions expositives ................................ 14 5. Potenciar més la participació en les sessions expositives .................................................. 14 6. Nova proposta de la classe expositiva “Fonaments dels cribratges”. ................................ 16 7. Reestructuració sessions sobre programes de cribratge de colorectal i mama ................. 17 8. Nova avaluació del mòdul .................................................................................................. 18 9. Desenvolupament d’apartats de planificació docent específics pel mòdul. ...................... 19 10. Nou format de l’espai virtual (Moodle) ......................................................................... 21
Viabilitat de la proposta .................................................................................................... 22
1. Mòdul de conceptes introductoris 2. Mòdul de sistemes d’informació en salut pública 3. Mòdul de vacunacions 4. Mòdul de medi ambient i salut 5. Mòdul d’epidemiologia i prevenció de malalties transmissibles 6. Mòdul d’estils de vida i salut 7. Mòdul de programes de prevenció comunitària 8. Mòdul de planificació i gestió sanitària 9. Mòdul de qualitat assistencial i seguretat clínica 10. Mòdul d’estadística aplicada
4
Tots els blocs tenen la mateixa importància. No hi ha priorització de base.
Metodologia i activitats formatives
La docència presencial de l’assignatura consta de classes teòriques, seminaris, pràctiques de problemes, pràctiques clíniques i tutorització per grups.
El campus virtual es l’espai habitual de comunicació amb l’alumnat, on es pengen les presentacions, materials docents addicionals i d’altres informacions d’interès.
Les pràctiques es desenvolupen en les dependències del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic:
• Àrea tècnica (carrer de Rosselló, 138, baixos). • Àrea assistencial (planta 0 de l’edifici de consultes externes).
La realització de consultes relatives al consell preventiu al viatger, la vivència clínica de participació en els programes de cribratge del càncer i de vacunacions, així com la realització d’activitats de simulació i de problemes en relació amb l’àmbit de la gestió clínica, la qualitat assistencial i la seguretat del pacient, constitueixen la cartera bàsica d’activitats pràctiques que cal desenvolupar.
La lectura dels materials docents recomanats, la resolució dels exercicis i problemes proposats durant el curs, l’elaboració i la preparació de la presentació del treball de grup, així com l’estudi i preparació de la prova de síntesi són les activitats no presencials previstes per fomentar l’aprenentatge autònom de l’alumnat matriculat a l’assignatura.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
L’avaluació acreditativa consta d’una prova final de síntesi (60%) i d’activitats de seguiment avaluables durant el període lectiu semestral (40%), que configuren el model d’avaluació continuada d’aquesta assignatura.
L’avaluació d’activitats de seguiment (40 punts) es realitza mitjançant la realització d’un treball de grup amb la metodologia d’estudi d’un cas (20 punts) i la realització dels exercicis pràctics assignats durant les pràctiques de problemes al Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia (20 punts).
Es pot consultar el pla docent a: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?codiGiga=361465&curs=2015&idioma=CAT&recurs=pub_dossiers i el programa de l’assignatura de l’assignatura: https://campusvirtual2.ub.edu/pluginfile.php/993602/mod_resource/content/0/PROGRAMA%20CURS%202014-‐15.pdf
5
Bloc Temàtic: “Mòdul de Programes de Prevenció Comunitària”. Avaluació curs 2015/16 Bloc temàtic
“Mòdul de Programes de Prevenció Comunitària”
Estratègies de control de les malalties cròniques. Fonaments del cribratge. Programes de cribratge del càncer colorectal i de mama. Intervencions preventives esglaonades.
Resultats d’aprenentatge
No hi ha resultats d’aprenentatge específics per aquest mòdul.
Es troben inclosos de forma genèrica en el Pla Docent de l’assignatura. Es fa difícil especificar quins afecten directament al mòdul. Després d’analitzar-‐los els més directament identificats són:
a) Referits a coneixements:
Integrar els principis i mètodes de la medicina preventiva a la pràctica assistencial.
Contextualitzar els problemes de salut des de la perspectiva de la medicina social.
b) Referits a habilitats, destreses:
Descriure les bases científiques i operatives de la medicina clínica preventiva i la promoció de la salut.
Interpretar els resultats de les proves de diagnòstic precoç i dels instruments emprats per a la valoració dels hàbits de salut individuals i col·∙lectius.
Aplicar la metodologia estadística i epidemiològica de recerca per resoldre els problemes de salut i assistencials d’una població.
Desenvolupar les estratègies d’actuació per a la prevenció i el control de problemes de salut amb impacte sanitari i/o social en el nostre entorn.
Continguts
No hi ha llistat de continguts ni cap referencia a si són essencials, necessaris o d’ampliació. Tampoc s’especifica el seu pes dins de l’assignatura.
En el programa, el coordinador especifica el temes a tractar:
• Tema 59. Estratègies de control de les malalties cròniques • Tema 60. Fonaments dels cribratges • Tema 61. Programes de prevenció del càncer • Tema 62. Cribratge del càncer colorectal • Tema 63. Cribratge del càncer de mama • Tema 64. Activitats preventives esglaonades
6
A més hi ha assignada una sessió de pràctiques de problemes, on es treballa com crear un programa de salut, i una sessió de pràctiques clíniques on els estudiants roten per les dependències del programa de cribratge de càncer colorectal.
Professors
El Dr. Jaume Grau dóna totes les classes i realitza també les pràctiques a excepció de la classe expositiva: “Activitats preventives esglaonades” que la realitza el Dr. Joan Jané.
En les pràctiques clíniques que es realitzen a l’Oficina Tècnica de Detecció Precoç també hi col·∙laboren les infermeres i els administratius del programa de detecció precoç del càncer colorectal.
Càrrega de treball per a l’alumnat
No consta específicament pel mòdul. Per donar una xifra estimativa podríem dir que la dedicació de l’alumne estaria entre les 20-‐30 hores del total, amb una dedicació de treball autònom d’unes 10-‐12 hores (valoració aportada pel professor coordinador de l’assignatura, Dr. Andrés Prat).
Modalitat
Tot el mòdul es dóna en format presencial.
Metodologia
a. 6 sessions expositives d’una hora b. 1 pràctica de problemes de 3 hores c. 1 pràctica clínica de 3 hores
Estratègies i activitats d’ensenyament – aprenentatge
a. Sessions expositives. Es realitzen dins de les aules universitàries amb tot el grup d’alumnes.
b. Pràctiques de problemes. Es realitzen a la “sala de reunions” del Servei de Medicina Preventiva i Salut Pública en presència de grups petits d’alumnes (entre 12 i 15 alumnes).
c. Pràctiques clíniques. Es realitzen als espais de consulta externa del programa de cribratge de càncer colorectal. Només accedeix en aquesta pràctica el 33% dels alumnes ja que es realitzen tres pràctiques simultànies. Cada dia rota un alumne.
En totes les classes magistrals es realitzen amb suport de PowerPoint. Específicament totes aquelles realitzades pel professor Jaume Grau incorpora 5 diapositives comunes:
1. Primera diapositiva. Títol de la classe incloent l’assignatura i el curs per una part, i el professor i e-‐mail de contacte per l’altra.
2. Segona diapositiva. Explicació del caràcter i finalitat exclusivament docent del PowerPoint i que l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·∙lectual.
3. Tercera diapositiva. Temari. Índex resum de la classe. 4. Penúltima diapositiva: Resum. Principals aprenentatges.
7
5. Última diapositiva: Bibliografia específica del tema per ampliar coneixements.
En l’annex 1 s’exposa un exemple de les diapositives referides.
1. Tema 59: Epidemiologia i Estratègies de control de les malalties cròniques. Professor Jaume Grau. Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 43 diapositives. Temes a destacar: • Durant l’exposició es va seguint de forma paral·∙lela el programa de l’OMS: “10
errors de les malalties cròniques”. • A la diapositiva 8 projecto el vídeo de l’OMS de 3 minuts: “Mariam’s journey”
http://www.who.int/chp/media/Video_gallery/en/index.html • A la diapositiva 23 incorporo un exemple on es “visualitza” l’evolució d’un malalt
crònic en el temps. • A la diapositiva 29 hi ha un exemple il·∙lustratiu dels tipus de prevenció sobre la
fisiopatologia del càncer colorectal. • El resum el faig mitjançant el programa dels “10 errors” de l’OMS
2. Tema 60. Fonaments dels cribratges. Professor Jaume Grau Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 38 diapositives Temes a destacar: • Diapositives 9-‐16 es realitza un exercici pràctic per treballar els indicadors de
validesa d’una prova de cribratge. El resolem i continuem amb l’exposició.
3. Tema 61: Epidemiologia i programes de prevenció del càncer. Professor Jaume Grau Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 42 diapositives. Temes a destacar: • Diapositiva 8: connexió amb la WEB de l’IARC per veure com és distribueixen
mundialment els càncers. Reflexió sobre distribució segons tipus de càncer. • Diapositiva 12: Exemple sobre epidemiologia descriptiva del càncer: excés de
mortalitat i morbiditat per càncer en la Ria de Huelva. • Diapositiva 17: visita WEB IARC. Busquem conjuntament el nivell de
carcinogenicitat d’algun risc d’interès pels alumnes com per exemple les ones dels telèfons mòbils o els embotits.
• Diapositiva 39: projecció del vídeo Marató 2012: “la mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no”. http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-‐de-‐La-‐Marato-‐2012
• Diapositives 40-‐43: Anàlisis de l’article que marca les claus de treball en càncer en el segle XXI. Dono una perspectiva diferent de l’IARC i deixo el tema obert... pel segle XXI i per a ells.
4. Tema 62. Programes de prevenció del càncer colorectal. Professor Jaume Grau Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 50 diapositives.
8
Temes a destacar: Apliquem els principals conceptes apresos en un programa sanitari real: fisiopatologia de la malaltia, grups de risc, prevenció primària i factors de risc, prevenció secundària, proves de cribratge i validesa, programa poblacional: funcionament i principals resultats.
5. Tema 63. Programes de Cribratge del càncer de mama. Professor Jaume Grau. Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 54 diapositives. Temes a destacar: Apliquem els principals conceptes apresos en un programa sanitari real: fisiopatologia de la malaltia, grups de risc, prevenció primària i factors de risc, prevenció secundària, proves de cribratge i validesa, programa poblacional: funcionament i principals resultats.
6. Tema 64. Activitats preventives esglaonades. Professor Joan Gené. Sessió expositiva d’una hora amb suport PowerPoint. 21 diapositives.
7. Pràctiques de problemes: Disseny de programes de Salut. Professor Jaume Grau. Sessió expositiva de dues hores amb suport PowerPoint. 54 diapositives. Es realitza a la sala de sessions del servei de preventiva en grups de 10-‐14 alumnes. En aquesta sessió s’interactua des del primer moment amb els alumnes. A cada concepte el professor obre debat perquè els alumnes afegeixen nous exemples o ampliïn les reflexions. Temes a destacar: • Inici sessió: benvinguda i interacció amb els alumnes. Quina especialitat mèdica
volen fer? Pensin en una malaltia i quines millores els hi agradaria aconseguir al llarg de la seva trajectòria professional. Posada en comú.
• Diapositiva 5: La ballarina. Cap on gira? Debat. • Diapositiva 9. A partir d’on viuen els estudiants busquem un lloc per implantar el
programa poblacional de cribratge de càncer colorectal. Per exemple: Osona, Mallorca, Barcelona Nord, país africà, país sud-‐americà... Entre tots teoritzem com farem el programa.
• Diapositiva 8. Prioritzem les patologies que han descrit a l’inici de la sessió. • Diapositiva 9, 10 i 11: impacte diferencial entre què veiem, el que pensem i el
que diem. • Diapositiva 23. Cada participant ha de dir un recurs que ens caldrà per implantar
el programa. Cada alumne aporta algun material/recurs i anem fent rondes amb una metodologia semblant a la “roda d’idees”(Barkley, Major, & Cross, 2012). No parem fins que algun alumne comenta el recurs d’anatomia patològica.
• Diapositiva 29. Reflexió sobre l’avaluació i la importància de disposar d’indicadors. Avaluació de l’indicador: participants estrangeres en el programa de detecció precoç de càncer de mama.
9
8. Pràctiques clíniques. Programa de Cribratge de Càncer Colorectal. Estada de dues hores als espais del programa de cribratge de càncer colorectal de l’Hospital Clínic. • El Dr. Jaume Grau presenta els professionals que hi treballen i les seves principals
tasques. • Les infermeres del programa expliquen les seves activitats mentre les van
realitzant. L’estudiant està present almenys un una primera visita i en un parell de segones visites. Reflexió i preguntes.
• Les administratives del programa expliquen les seves principals tasques mentre les van realitzant. Reflexió i preguntes.
Material i recursos:
El contingut de les presentacions PowerPoint es pengen al Moodle. De fet el Moodle és una rèplica del programa de l’assignatura. No hi ha materials addicionals ni cap altre tipus d’informació.
Figura 1. Moodle del Mòdul de Programes de Prevenció Comunitària. Curs 2015-‐16
10
Avaluació dels aprenentatges
L’avaluació dels aprenentatges estan inclosos dins del general de l’assignatura.
Consta de dos grans apartats:
• Prova de síntesi. S’introdueixen 6-‐8 preguntes de les 60 que consta la prova (10-‐15%)
• Avaluació continuada. Hi ha tres casos pràctics, dels quals un es sobre el mòdul. Per tant el 33% dels estudiants realitza aquest treball que val 10 punts respecte a els 40 de l’avaluació continuada.
Avaluació curs 2015-‐16
L’avaluació com a professor d’aquest mòdul és positiva. Totes les meves classes magistrals estan molt treballades i acompleixen els trets fonamentals dels quaderns de docència universitària de la Universitat de Barcelona n. 14 (Imbernón, 2009) i 17 (Luis & Moya, 2010).
Les últimes enquestes que disposo dels alumnes són del curs 2014-‐15 i d’una mostra petita. Els resultats són força positius (annex 2). Per aquest motiu no es van plantejar canvis pel curs 2015-‐16.
Per la part negativa cal destacar la poca assistència a classe i una participació dels alumnes no gaire entusiasta. El mòdul es dóna cap al final de curs (mes de maig) i els conceptes són força intuïtius i fàcils d’assimilar.
11
Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul: “Programes de Prevenció Comunitària” a partir del curs 2016/17
Els aprenentatges que he pogut adquirir durant la realització del Màster de docència universitària per a professors novells em fan replantejar de nou el mòdul.
Aplicació dels coneixements adquirits al mòdul:
Dels nous coneixements adquirits considero que a grans trets cal:
1. Definir els resultats d’aprenentatge perseguits en el mòdul i reflexionar/adaptar la metodologia, les estratègies i les activitats d’ensenyament. Alhora valorar la càrrega de treball que representarà per l’alumnat i que estigui en consonància amb la importància del mòdul dins de l’assignatura.
2. Revisar les sessions expositives, de manera que siguin més participatives i facilitin l’aprenentatge actiu per part dels alumnes.
3. Desenvolupar més treball col·∙laboratiu de manera que afavoreixi més l’aprenentatge actiu i reflexiu dels alumnes. Mitjançant:
a. Desenvolupament d’estratègies participatives a l’aula. b. Introducció de recursos i eines “digitals” que afavoreixin la interacció,
l’aprenentatge i la seva avaluació. 4. Nova proposta d’avaluació continuada del mòdul, mitjançant la introducció
d’activitats que afavoreixin el treball i l’estudi i, alhora, generin feedback als estudiants sobre els resultats d’aprenentatge.
Així doncs, proposo aplicar els següents canvis en el mòdul:
1. Reorganització de l’assignatura segons el tipus de continguts 2. Realització d’un fòrum durant el mòdul 3. Realització d’un qüestionari previ a l’inici del mòdul 4. Realització d’una activitat de síntesi durant les sessions expositives 5. Potenciar més la participació en les sessions expositives 6. Nova proposta de la classe expositiva “Fonaments dels cribratges” 7. Reestructuració sessions sobre programes de cribratge colorectal i mama. 8. Nova avaluació del mòdul 9. Desenvolupament d’apartats de planificació docent específics pel mòdul 10. Nou format d’espai virtual (Moodle)
Respecte a les pràctiques de problemes i les pràctiques clíniques no aplico canvis respecte al curs 2015-‐16.
12
1. Reorganització de l’assignatura segons tipus de continguts
Segons els continguts docents s’aplicaran metodologies adients pel procés d’aprenentatge.
a) Continguts essencials: • Epidemiologia i estratègies de control de les malalties cròniques • Epidemiologia i prevenció del càncer • Fonaments de la prevenció secundària • Activitats preventives esglaonades
b) Continguts necessaris: • Indicadors de la validesa de les proves de cribratge • Beneficis i esdeveniments adversos dels programes de cribratge • Funcionament programes de cribratge poblacional del càncer de mama i
colorectal c) Continguts d’ampliació:
• Disseny de programes de salut • Funcionament del programa de cribratge de càncer colorectal.
Objectiu: adaptar la metodologia docent a cada un dels continguts per tal que el procés d’ensenyament/aprenentatge sigui el més productiu i adient possible.
Funcionament/metodologia: Els continguts essencials es treballaran en sessions expositives, mentre que els continguts necessaris es treballaran amb metodologies més participatives/reflexives i finalment, els continguts d’ampliació es treballaran durant les pràctiques(Bain & Barberá, 2007).
Resultats esperats: una millor motivació i participació dels alumnes. Millor assistència a classe i una millora de l’aprenentatge.
Experiència. Com a professor de la UB he desenvolupat una millora molt important en les classes expositives. En la meva experiència prèvia a ESADE com a professor de pràctiques vaig adquirir molta expertesa en la conducció i dinàmiques de grups. Durant la realització del mòdul 3 del màster de professor novell he après molts conceptes dels dos apartats anteriors a més d’iniciar-‐me en la utilització de metodologies docents digitals.
2. Realització d’un fòrum durant el mòdul
Durant la realització del mòdul s’obrirà un fòrum de debat: “Creiem realment en la prevenció?” que reflexionarà sobre el tipus de prevenció de les malalties cròniques i perquè a la gent li costa tant prevenir.
13
L’objectiu és incentivar la reflexió (Luis & Moya, 2010) sobre un tema que vivim cada dia i alhora introduir metodologia col·∙laborativa entre els alumnes (Barkley et al., 2012).
La proposta metodològica interrelaciona un entorn col·∙laboratiu entre els estudiants amb materials per l’avaluació de l’aprenentatge (Simón & Miravalles, 2012). Es realitzarà mitjançant l’eina del campus virtual de l’assignatura.
Funcionament. S’obrirà el fòrum el dia abans de la primera classe i es tancarà 48 hores després de l’última sessió del mòdul. Per tant, durarà aproximadament una setmana i mitja.
El professor introduirà tres elements en el debat: dia 1,3 i 5. Seran dos editorials del director del diari Ara, Sr. Carles Capdevila. En la primera reflexiona en perquè ens costa tant prevenir, en la segona fa públic que li han diagnosticat un càncer colorectal el dia del seu 50 aniversari i la tercera, un vídeo de la Dra. Burón sobre les dificultats de la prevenció. A cada element, el professor introduirà dos/tres preguntes curtes per afavorir la intervenció dels alumnes.
Durant les classes es farà referència al fòrum i s’incentivarà als alumnes a participar i aportar nou material de reflexió.
Els resultats esperats són una bona participació, tant en les respostes a les preguntes com introduint nou material o replicant els comentaris previs. La participació en el fòrum servirà per a l’avaluació continuada.
Experiència prèvia: Aquest any he introduït un fòrum tímidament a partir de les recomanacions de la professora Anna Forés. Malgrat les dificultats tècniques i la manca d’expertesa en la conducció de fòrums ha estat una experiència positiva.
3. Realització d’un qüestionari previ a l‘ inici del mòdul
Abans de l’inici del mòdul s’enviarà a tots els alumnes un qüestionari on-‐line sobre el mòdul a realitzar.
L’objectiu és incentivar als alumnes a la curiositat i la reflexió sobre els continguts del mòdul, i per l’altra part, que el professorat sàpiga el nivell de coneixements previs dels alumnes respecte al mateix (Imbernón, 2009).
Proposta metodològica. Es realitzarà mitjançant l’eina digital “Socrative” (https://b.socrative.com/teacher).
Funcionament. S’enviarà abans de l’inici del mòdul i es donarà un temps màxim per realitza’l. Per exemple, si la primera classe és dilluns, s’enviarà el divendres al matí i es donarà temps fins dissabte a la tarda. Es crearan unes 15 preguntes dividides de la següent manera:
14
• 5 preguntes obertes sobre conceptes claus i visió dels programes de prevenció • 10 preguntes de resposta múltiple amb una resposta correcta
En totes les preguntes es facilitarà a l’alumne la resposta correcta amb una explicació d’aquesta.
Els resultats seran utilitzats a l’inici de les sessions expositives per afavorir la reflexió i la participació dels alumnes. Respondre les preguntes on-‐line sense pressió de temps busca la interacció i el treball col·∙laboratiu. A més permet al professor redactar una resposta, facilitant la reflexió prèvia a l’inici del mòdul. També s’utilitzarà per a l’avaluació continuada.
Experiència prèvia. He provat l’eina digital Socrative en una sessió interna del servei. És molt fàcil d’utilitzar i no dóna problemes tecnològics.
4. Realització d’una activitat de síntesi durant les sessions expositives
Cap al final de les sessions expositives es farà sessió de síntesi.
Els objectius és retro-‐alimentar als estudiants respecte al seu nivell de coneixements i comprensió dels conceptes claus(Gibbs & Simpson, 2009a)(Biggs, 2006).
Proposta metodològica: es realitzarà mitjançant l’eina virtual Kahoot (https://getkahoot.com) en format de qüestionari individual.
Funcionament. Al tancar el bloc de continguts essencials es farà un qüestionari individual d’unes 15 preguntes amb 4 respostes de les quals una serà vàlida. Inclouran conceptes essencials explicats prèviament.
A cada resposta hi haurà feedback entre professor/alumnes per dubtes i justificar tant la resposta bona com les incorrectes.
Els resultats pretenen ser un mitjà de retroalimentació pels alumnes sobre el seu nivell de comprensió de conceptes i alhora s’utilitzarà per a l’avaluació continuada.
Experiència. Fins ara he realitzat tant enquestes com qüestionaris mitjançant el programa Kahoot. Sempre han funcionat molt bé i alhora incorporen una part divertida a l’aprenentatge.
5. Potenciar més la participació en les sessions expositives
Aquesta estratègia es centra en les sessions: “Epidemiologia i Estratègies de control de les malalties cròniques” i “Epidemiologia i programes de prevenció del càncer”. A grans trets es reduirà el material de les sessions i es posarà a disposició dels alumnes en format de “material i recursos”
15
Els objectius són facilitar que els alumnes preparin la classe mitjançant la lectura del “material i recursos” i alhora quedi més temps en la sessió expositiva per la interacció i participació amb els alumnes(Imbernón, 2009).
Funcionament/metodologia:
a) Sessió expositiva: “Epidemiologia i estratègies de control de les malalties cròniques”. S’introduirà com “material i recursos” el programa amb les 10 errors de les malalties cròniques i el vídeo resum de l’OMS.
Inici
• Explicació del temari que treballarem • Coneixements previs de l’alumnat mitjançant l’anàlisi de les preguntes del
qüestionari inicial relacionades amb el tema. Desenvolupament • Projecció del vídeo de l’OMS de 3 minuts: “Mariam’s journey”
http://www.who.int/chp/media/Video_gallery/en/index.html • Exemple on es “visualitza” l’evolució d’un malalt crònic i com s’avancen els seus
problemes de salut en el temps. • Exemple il·∙lustratiu dels tipus de prevenció sobre la fisiopatologia del càncer
colorectal.
Per aquesta sessió, utilitzaré l’estratègia col·∙laborativa: “Pensa, forma una parella i comenta”(Barkley et al., 2012).
Sortida i conclusió • Resum mitjançant el programa dels “10 errors” de l’OMS
b) Sessió expositiva: “Epidemiologia i programes de prevenció del càncer” Es crearà un apartat amb “material i recursos” on hi haurà un parell de notícies. Una primera sobre la carn processada i la seva capacitat cancerígena i una segona sobre “els càncers es produeixen per casualitat”. Inici • Explicació del temari que treballarem • Motivació/interès pel tema de l’alumnat mitjançant els articles previs i anàlisi de
les preguntes del qüestionari inicial. Desenvolupament • Connexió amb la WEB de l’IARC per veure com és la distribució mundial dels
càncers. Reflexió sobre distribució segons tipus de càncer. • Exemple sobre epidemiologia descriptiva del càncer: excés de mortalitat i
morbiditat per càncer en la Ria de Huelva. • Visita WEB IARC. Busquem conjuntament el nivell de carcinogenicitat d’algun risc
d’interès pels alumnes com per exemple les ones dels telèfons mòbils o els embotits.
16
Sortida i conclusió • Projecció del vídeo Marató 2012: “la mort hauria de ser el final de la vida. El
càncer, no”. http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-‐de-‐La-‐Marato-‐2012 • Anàlisi de l’article entregat prèviament on és dona una perspectiva diferent de
l’IARC, deixant el tema obert en aquesta reflexió.
Per aquesta classe la participació la realitzaré mitjançant la tècnica col·∙laborativa de “roda d’idees”(Barkley et al., 2012).
Els resultats esperats és aconseguir que els alumnes reflexionin i aprenguin en la realització dels petits exercicis participatius i una millor assistència a classe.
Experiència. He treballat molt el tema de participació a classe. Sempre ho he considerat molt positiu i més en alumnes de màster. Tinc poca experiència en alumnes de grau, ja que sempre ho he plantejat tímidament per donar estructura i dinamisme a la classe, però mai com exercici reflexiu i participatiu.
6. Nova proposta de la classe expositiva “Fonaments dels cribratges”.
Aquesta classe hi ha un 60% de classe expositiva i un 40% d’un exercici per conèixer la validesa d’una prova de cribratge.
L’objectiu és que els alumnes treballin col·∙laborativament l’exercici a casa per poder treballar més a classe els indicadors de validesa d’una prova de cribratge i el seu significat (Simón & Miravalles, 2012).
Funcionament. Es penjarà al campus virtual a) un vídeo sobre com el calculen els indicadors per la validesa de les proves de cribratge i b) l’exercici a realitzar amb preguntes sobre els temes que cal desenvolupar.
La classe expositiva funcionarà igual fins a l’exercici on per grups es presentaran els resultats i a l’hora treballarem noves preguntes de reflexió sobre l’exercici. Seguidament continuarem amb la classe expositiva.
Resultats esperats. Millor comprensió dels diferents indicadors i la seva importància clínica alhora d’escollir entre proves complementàries. Es recollirà l’exercici per l’avaluació continuada.
Experiència. Aquest any he tingut una experiència amb resultat força negatiu. El grup estava dividit en dos seminaris. En el primer grup no van estar clares les instruccions i van venir un 5-‐6 alumnes, mentre que en el segon grup, on si estaven ja clares les instruccions, van venir més de 50 alumnes. Cal planificar bé l’activitat, deixar molt clares les instruccions, insistir en la importància de què treballin l’exercici a casa i que es recollirà l’exercici per l’avaluació continuada de l’assignatura.
17
7. Reestructuració sessions sobre programes de cribratge de colorectal i mama
En lloc de dues sessions magistrals, una pel programa de cribratge de càncer colorectal i una segona pel programa de detecció precoç del càncer de mama, realitzarem: a) Sessió magistral programes de prevenció del càncer de mama i colorectal b) Segona sessió de treball en grups sobre els beneficis i esdeveniments adversos dels
programes de cribratge.
Els objectius són explicar a la sessió magistral els fonaments perquè la Unió Europea aconsella als seus Estats membres realitzar aquests dos tipus de programes de cribratge i en la segona sessió es treballarà en grups els principals beneficis i esdeveniments adversos d’aquests programes i el debat que hi ha a mundialment al respecte (Simón & Miravalles, 2012).
Funcionament:
1. Programes poblacionals de prevenció del càncer colorectal i de mama. Classe magistral d’una hora. Professor Jaume Grau. 45 diapositives Nova estructura de la classe expositiva: Inici: • Explicació de l’estructura de la classe Desenvolupament: • Poblacions de risc en càncer de mama i colorectal • Prevenció primària. Factors de risc modificables i no modificables • Prevenció secundària.
• Condicions per aplicar un programa poblacional • Fisiopatologia. Projecció de dos vídeos del National Health Service: a) com es
forma pòlip i com es torna maligne (1,5 minuts) i b) com extirpar un adenoma (2,5 minuts). Debat amb els alumnes per incidir en els conceptes: incidència, mortalitat i prevenció quaternària.
• Proves de cribratge. Evidència i indicadors de validesa. • Implantació dels programes de prevenció secundària poblacional a
Europa/Espanya/Catalunya. Projecció del vídeo de difusió del programa de cribratge colorectal a Catalunya (1,45 minuts). Debat amb els alumnes.
Sortida:
• Explicació dels principals beneficis i esdeveniments adversos dels programes de cribratge i exemple dels mateixos aplicats al programa de cribratge del càncer de mama (3 diapositives)
• Instruccions sobre la propera classe: lectures a preparar pel debat i exercici de síntesis del mòdul (portar mòbil, tauleta/ordinador).
18
2. Beneficis i esdeveniments adversos dels programes de cribratge. Classe de treball en grup. Es penjaran al campus virtual 3 articles. Un a favor dels programes de cribratge, un segon en contra i un tercer que va publicar la Sra. Susan Bewley com usuària. Es realitzarà petita introducció recordatòria sobre els beneficis i esdeveniments adversos dels programes. Seguidament es dividirà en 5 grups de 5/6 alumnes. En el cas que hi hagi més de 25/30 alumnes es repetirà alguns d’aquests grups. Cada grup treballarà durant 8-‐10 minuts els beneficis i esdeveniments adversos des de diferents punts de vista: a) metge oncòleg, b) metge general a favor del cribratge, c) metge general en contra del cribratge, d) malalt agraït i d) malalt enfadat amb els programes de cribratge. Seguidament es nomenarà un moderador i un representant de cada grup i es farà un debat de 10 minuts on tothom defensarà els seus arguments. La resta dels alumnes faran d’observadors. En acabar es farà una ronda ràpida sobre opinions que es vulguin expressar. Per acabar la classe, es dedicarà 15 minuts a realitzar una activitat de síntesi mitjançant un Kahoot descrit en l’apartat cinquè.
8. Nova avaluació del mòdul
Amb els canvis metodològics introduïts en el mòdul cal desenvolupar una nova forma d’avaluació.
Objectiu. Introduir un nou sistema d’avaluació que afavoreixi l’aprenentatge profund i a llarg termini. L’orientació serà cap a una avaluació formativa que centri l’atenció en els aspectes més importants i ofereixi feedback als estudiants a percebre si estan assolint els seus objectius(Gibbs & Simpson, 2009b)(Agencia ,Qualitat Del Sistema Universitari a Catalunya, 2003)
Funcionament L’avaluació del mòdul constarà de dos vessants:
1. Avaluació continuada. Les activitats realitzades durant el mòdul s’avaluaran depenent de la importància i del temps dedicat. S’assignaran 10 punts dels 40 que consta l’avaluació continuada de l’assignatura distribuïts de la forma següent: • Participació en el qüestionari a l’inici del mòdul: 2 punts • Participació fòrum i qualitat de les intervencions: 2 punts • Presentació cas sobre proves de cribratge: 2 punts • Realització activitat de síntesi: 1 punt • Treball de pràctiques: 3 punts
2. Avaluació acreditativa mitjançant prova de síntesi de preguntes tipus test d’elecció múltiple. S’introduiran 6-‐8 preguntes de les 60 que consta la prova.
19
Resultats esperats. Que els estudiants utilitzin el temps d’estudi necessari pel aprenentatge dels aspectes més importants del mòdul i que es produeixi feedback al llarg de les activitats que faciliti el seu procés d’aprenentatge.
9. Desenvolupament d’apartats de planificació docent específics pel mòdul.
Es redactaran específicament els apartats de planificació docent: resultats d’aprenentatge, metodologia, activitats d’aprenentatge, càrrega de treball per l’alumnat (Gibbs & Simpson, 2009a) i avaluació dels aprenentatges. Objectius: Indicar als alumnes quin són els principals apartats de planificació docents específics del mòdul (Universitat de Barcelona, 2007). Funcionament: Es crearà un PDF amb els apartats i es penjarà al campus virtual perquè els alumnes els puguin consultar.
1.1 Resultats d’aprenentatge (en finalitzar aquest mòdul l’alumne serà capaç de....)
• Estudiar l’epidemiologia i identificar les causes de les malalties cròniques i del càncer
• Conèixer i saber aplicar les principals estratègies de prevenció de les malalties cròniques i del càncer.
• Diferenciar entre cribratges oportunístics i poblacionals i la seva implicació en la pràctica assistencial.
• Conèixer els indicadors per avaluar la validesa de les proves de cribratge i clíniques. Reflexionar sobre la utilitat dels diferents indicadors i la seva importància per l’elecció entre diferents proves complementàries.
• Comprendre els principals biaixos dels programes de cribratge. Saber avaluar els cribratges eficaços i com prioritza’ls entre ells.
• Diferenciar els programes de prevenció poblacional del càncer de mama i càncer colorectal en les seves vessants de prevenció primària i secundària. Anàlisis del seu funcionament i els principals resultats. Discutir sobre la seva eficàcia, efectivitat i eficiència i conèixer els seus beneficis i esdeveniments adversos.
• Saber dissenyar programes sanitaris segons els objectius de salut prèviament determinats.
1.2 Metodologia
Exposicions per part dels professors, debat a partir de lectures d’articles i visualització de vídeos, intercanvi d’experiències, treball individual i en grup a l’aula.
1.3 Activitats d’aprenentatge • Qüestionari previ al mòdul on reflexionarem sobre els nostres coneixements
previs • Realització d’un fòrum sobre les “dificultats de la prevenció” • Cas sobre validesa de les proves de cribratge
20
• Treball en grup sobre els beneficis i esdeveniments adversos de les proves de cribratge
• Activitat de síntesi dels aprenentatges
1.4 Càrrega de treball per l’alumnat
Assistència presencial de 12 hores distribuïdes en 6 hores d’exposicions expositives, 3 hores en una pràctica per problemes i 3 hores a una pràctica clínica. Alhora estimem una dedicació al treball autònom entre 10 i 12 hores, equivalent a 1 hora/1,5 hores diàries durant la setmana i mitja que durarà el mòdul.
1.4 Criteris d’avaluació 1. Avaluació continuada. Les activitats realitzades durant el mòdul s’avaluaran
depenent de la importància i del temps dedicat. S’assignaran 10 punts dels 40 que consta l’avaluació continuada de l’assignatura distribuïts de la forma següent: • Participació en el qüestionari a l’inici del mòdul: 2 punts • Participació fòrum i qualitat de les intervencions: 2 punts • Presentació cas sobre proves de cribratge: 2 punt • Realització activitat de síntesi: 1 punt • Treball de pràctiques: 3 punts
2. Avaluació acreditativa mitjançant prova de síntesi de preguntes tipus test d’elecció múltiple. S’introduiran 6-‐8 preguntes de les 60 que consta la prova.
1.5 Fonts d’informació
• Medicina Preventiva y Salud Pública. Piédrola Gil 11ª Edición. Elsevier España 2008.
• WEB Organización Mundial de la Salut. http://www.who.int/social_determinants/es/
• Programa OMS: 10 errores enfermedades crónicas. http://www.who.int/topics/chronic_diseases/es/
• WEB International Agency for Research on Cancer (IARC) World Health https://www.iarc.fr
• Métodos de investigación clínica y epidemiológica. Josep Mª Argimon Pallás; Josep Jiménez Villa. Tercera edición. Elsevier 2009
• WEB programa de detecció precoç càncer colorectal de Barcelona www.prevenciocolonbcn.org
• WEB red nacional de programas de cribados http://www.programascancerdemama.org/index.php/cancer-‐colorrectal http://www.programascancerdemama.org/index.php/cancer-‐de-‐mama
21
• WEB Agencia Salut Pública Barcelona: material informatiu programa detecció precoç del càncer de mama: http://www.aspb.cat/wp-‐content/uploads/2016/07/deteccio_precoc_cancer_mama.pdf
Resultats esperats: millor comprensió dels objectius, la metodologia, activitats i avaluació del mòdul. Alhora disposar d’una selecció bibliogràfica de les principals fonts prèviament al començament del mòdul. Experiència: ninguna
10. Nou format de l’espai virtual (Moodle)
A partir de tot l’exposat, el campus virtual s’ha d’adaptar per tal de donar cabuda al nou plantejament.
Objectius: adaptar el campus virtual al nou enfocament metodològic del mòdul mitjançant la utilització d’eines que ens permetin la presentació i gestió dels continguts, el desenvolupament d’activitats i l’avaluació continuada (Forés i Miravalles, García González, & Rubio Carbó, 2008).
Funcionament. Anirem introduint la informació a mesura que els estudiants vagin desenvolupant el mòdul.
Al final del mòdul, a grans trets, hi haurà el següent contingut:
Exercici: indicadors de validesa de les proves de cribratge
22
Recursos:
Documents per preparació classe: Epidemiologia i prevenció malalties cròniques
Documents per preparació classe: Epidemiologia i prevenció del càncer
Documents pel debat “beneficis i esdeveniments adversos en els programes de prevenció”
Resultats esperats. Esperem que el campus virtual es converteixi en un instrument per gestionar les noves activitats metodològiques que es volen implantar, facilitant les tasques de comunicació entre els professors i els estudiants.
Viabilitat de la proposta
Aquesta nova proposta metodològica docent del mòdul presenta uns trets diferencials importants respecte a la cultura docent i el funcionament actual de l’assignatura. Així doncs, per la viabilitat de la proposta cal generar nous espais de treball amb la resta de l’equip docent. A destacar dues accions: • Treballar conjuntament amb el coordinador de l’assignatura per la seva
comprensió dels canvis introduïts. • Treball amb tota la resta de l’equip docent per la introducció de canvis en altres
mòduls en la línia presentada. Alhora, és molt important la coordinació amb el Dr. Joan Gené perquè la seva classe d’incorpori el nou plantejament del mòdul.
23
Bibliografia
Agencia ,Qualitat Del Sistema Universitari a Catalunya, P. E. R. a L. a. (2003). Marc general per a l’avaluació dels aprenentatges dels estudiants.
Bain, K., & Barberá, Ó. (2007). Ken Bain, Lo que hacen los mejores profesores de universidad.
Barkley, E. F., Major, C. H., & Cross, K. P. (2012). Técnicas de aprendizaje colaborativo: manual para el profesorado universitario (2a. ed.). Ministerio de Educación y Ciencia.
Biggs, J. (2006). Calidad del aprendizaje universitario. Narcea ediciones S.A. (Vol. 1). doi:10.1017/CBO9781107415324.004
Forés i Miravalles, A., García González, I., & Rubio Carbó, A. (2008). MetRodològic: guia metodològica del Campus Virtual.
Gibbs, G., & Simpson, C. (2009a). Condicions per a una avaluació continuada que afavoreixi l’aprenentatge. Quaderns de Docència Universitària. Universitat de Barcelona., 13. Retrieved from http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/7481
Imbernón, F. (2009). Millorar l’ensenyament i l'aprenentatge a la universitat.
Luis, J., & Moya, M. (2010). L’ENSENYAMENT REFLEXIU A L'EDUCACIÓ SUPERIOR. ICE. Universitat de Barcelona.
Simón, B. P., & Miravalles, A. F. (2012). Propuestas metodológicas para la educación superior.
Universitat de Barcelona. (2007). Normes reguladores dels plans docents de les assignatures per als ensenyaments de la Universitat de Barcelona segons les directrius de l’Espai Europeu d'Educació Superior (http://hdl.handle.net/2445/1081). RIDOC (Recursos d’Informació per a La Docència).
24
Annex 1. Diapositives comunes als PowerPoint. Primera diapositiva. Títol de la classe incloent l’assignatura i el curs per una part, i el professor i e-‐mail de contacte per l’altra.
Segona diapositiva. Explicació de caràcter i finalitat exclusivament docent del PowerPoint i que l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·∙lectual.
25
Tercera diapositiva. Temari. Índex resum de la classe