ANY VIII BARCELONA 20 NOVEMBRE 1910 N.0 389 EL NOSTRE ...

lustraríú íatalana R E V I S T A S E T M A N A L I L U S T R A D A

ANY VIII B A R C E L O N A 20 N O V E M B R E 1910 N.0 389

E L NOSTRE HOMENATGE AL DOCTOR R O B E R T

1

3£

LA COMISSIÓ E X E C U T I V A D B t M O N U M E N T

L E S A U T O R I T A T S D E B A R C E L O N A 1 L A F A M I L I A D E L D O C T O R R O B E R T . P R E C E D I D E S l ' E R L A B A N D E R A D E L A C I U T A T ,

D I R I G I S T S E A L A 1 N A U C I R A C I Ó D E L M O N U M E N T A L G R A N P A T R I C I (Baliell f . )

736 I L U S T H A C I O C A T A L A N A ANY V I U

m 5

MOMENT SOl-EMNIAL D E LA n f ^ l I O U R A C l d — (Brangu l i f . i

EL DOCTOR ROBERT

Pp C H S períodes s"han vist a Barcelona més agi-lats y unmihuosos que'l que coincidí ab la

guerra hispano-americana, que clohia falídicameni la campanya de Cuba. Una, derrera d'una altra, les esperanses del país venien al abim ab la capi tu­lació de Santiago de Cuba y la destrucció de la esquadra Cervera, mentres a Fil ipines cremava la insurrecció, atiada per les forses estrangeres. El mal semblava sens remcy y devant la probable exaspera-ció de les masses se sentia trontollar fins la terra que se trepitjava. No sols la nació, sinó l'ordre social mateix aparexia amenassat. Fou en aquella ocasió que les classes conservadores y ilustradas de Barce­lona's posaren en contacte pera salvar el conflicte y restaurar la tranqui l i tat demanant el fi d'una guerra desastrosa y ja sens obgccte. Entre aquell estol de patricis qu'axecaven la veu de la rahó en mitx d'un desconcert de bravates y ximpleries s'hi comptava una figura que ningú havia mirat fins aleshores com política: la del Doctor Roben.

¿Quí era'l Doctor Robert en política? ¿D'ahont venia? En realitat Ja pregunta era ociosa pera un home de gabinet y de biblioteca, allunyat dels partits y acostumat a no escoltar més que'ls dictats del seu cor y la seva conciencia. Alguna efímera temporada al Ajuntament era tot lo que comptava a la vida o f i ­cial y administrativa del Docior Roben. La seva en-layrada personalitat científica l'havia dut a la Societat

Econòmica, en quina presidencia parlava tan clar v tan al l en ocasió de la catàstrofe. El caciquisme, que fins aleshores havia usurpat la representació del po­ble, acabava de quebrar f raudulcmameni. Aquell ordre material, que tant s'alabava de conservar, s'en­sorrava per tot arreu. Era forsós que Ics més s igni f i ­cades figures de la capital catalana's juntessin pera protestar dels causants del desastre y reclamar una política nova. Y, quan liquidada la pèrdua de les co­lònies, se pensà en donar una garantia al poble de Barcelona de que hi hauria homes nous pera la si tuació nova. el Doctor Robert ocupà l'Alcaldia dC Barcelona.

El goig que va causar el nomenament vingué acrescut encara pels primers actes del nou Alcalde, qu'ab tota la opinió al seu costal, emprengué desse­guida la batalla contra'l caciquisme. Per una aberra­ció, propia de totes les polítiques vacilants, s'havia confiat la direcció de la política municipal a un home odiat de tots els seus companys de corporació, afiliats a les velles corrupteles. Era lògich donar un Ajuntament y un Alcalde nous, però no's cregué axis. El Doctor Robert, desde'l primer dia, pagà les conseqüències de la seva situació falsa y perillosa. Les belles promeses, les rectes intencions, no servien de rès en un ambient tot de fredor y d'hosti l i tal. Si M. Roosevell, malgrat ses fèrries qualitats d'energia, no pogué adobar rès al Ajuntament de Nova York,

E t SENYOR RI SIÑOI., P R E S I D E N T I)K LA COMISSIÓ E X E C U T I V A ,

I L E l . I N T E l . D ISCl 'RS D'ENTREÜA DEI . MONUMENT A LA C I I ' T A T

<quc no dcbia fer a Barcelona l ' i lus i rc home de ciencia? Dcvant la creuada de odis jf enveges mo­guda al seu voltant, no l i quedava més remey que fer una crida al poble, però'l seu nomenament de Real Ordre'l lligava, l i l Doctor Roben de­gué passar l'hora més crudcl quan vegé desvanescudes ses ilusions y condemp-nat a esser un espec­tador del desgavell que tan dc bona fè s'havia cregut poguer aturar.

Afortunadament pera son nom una oca­sió's presentà desseguida de reivindicar ses belles qualitats dc patriota, l i l Ministeri S i l -vcla havia mentit descaradament a ses repeti­des promeses de reforma econòmica. Desespe­rades les classes comercials de Barcelona, se declaraven en vaga com a contribuyents, i n i ­ciant axis un moviment que podia tenir tan greus conseqüències com la del Slamp . \c l a l'Amèrica del N o n . 'En lloch d arribar a una avinensa, el Govern de Madrid s empenyà en no voler veure sinó un cas de rebelió, quan era ell el primer rebel. Les més insensates mides dc repressió seguiren com pluja menu­da. Tota mena d'abusos y ilegalitats eren mo­neda corrent. Les papeletes d embarch, que deb'en pertorbar ò sospendre la vida comer­cial de Barcelona, se redactaven ab el descuyl y la inexactitut més intolerables. El Doctor Robert, que veya ab disgust aquell divorci en-

E L SENYOR DE FORTI NY L L E G I N T E L DISCURS D E L DR. FARi>AS X.

PRESI1IENT DE L'ACADEMIA DE MEDICINA

tre un Ministeri calilical dc regenerador y'l

poble barceloní, sorti desseguida per els furs

de la justicia y'l dret. Desdc'l primer moment

se negà a l irmar aquella monstruositat. Les

ordres vingueren apremiants. El l se mant in ­

gué ferm fins que l'amenassa indigna d'un

procés vingué a ferio dubtar sobre sos debers

oficials. Aquell dia degué pensar com Neró:

«¡Tantdebó que no sabés escriure!» Però si'l

Doctor Robert podia obehir una ordre t i ràn i ­

ca, n ingú podía obligarlo a continuar en un

càrrech en que l i mancava la confiansa del

Govern, al que, per la seva part, havia de per­

dre tota consideració.

I.a popularitat del Doctor Robert esdevenia

immensa ab la seva cayguda de l'Alcaldia. Lo

que podia restarli un nomenament de Real

Ordre l i feya guanyar mi l cops la seva actitut

de simpatia ab el poble. Rès té d'extranyar,

donchs, que quan se tractava d'elegir diputats

catalanistes se pensés

desseguit ab el seu

nom. La elecció mar­

cava una fetxa de-

cissiva pera la nostra

historia com la bata­

lla de Valmy pera la

d'Europa. El caci­

quisme havia mort y

el poble tornava a

exercir la sobirania

com no s'havia vist

desde la Revolució

de Setembre. Q u i n

el Doctor Robert y'ls

seus companys dc

diputació arribaren a

Madrid hi regnava la

espectació del que

veu enrunarse'l món

E L SENYOR JUNCOSA, R E P R E S E N T A N T A LA C I U T A T , L L E G I N T E L DISCURS

A C E P T A N T Y AGRAH1NT E L MONUMENT EN NOM DE BARCELONA (Ballcll f.)

73» I L U S T R A C I Ó C A T A L A N A ANY V I U

punlb més abstractes del nou programa cata­

lanista. Ks que hi hà inginys que fan clar lot

lo que toquen, y'l Doctor Kobert n'era un.

A la vegada, sa noble actitut y son generós

caràcter desarmaven a sos matexos enemichs.

Catalunya havia trobat al seu home.

Axis al mor i r , en el plé goig de la seva po­

pularitat, el dol va ésser tan fort, qu"cncara

dura. Una recansa que may més s'ha esborrat,

omplena'l cor del poble al pensar lo qu'hauria

pogut fer encara aquella gran figura que tánt

va fer en tan poch temps. Moltes y moltes

grosses, poden ésser encara les probes qu'es-

perin al catalanisme, però cap com la que

tocà en sòrt y pera son honor al Doctor Ro­

bert. Els judicis que la posteritat reservi als

homes del renaxement polit ich català poden

resultar molt diferents, però cap ha de posar

en dubte'l pundonor, la llealtat y'l patriotisme

del gran ciutadà quina memoria ha honrat

Barcelona aquests dies.

Els destins del poble de Catalunya han

sigui mo l l variáis y etzarosos desde la mort

malhaurada del Doctor Robert. Plena d'espe-

ransa quan ell dexà'l món, un moment c o m ­

promesos ab la primera escomesa de la dema­

gogia, aparentment perduts quan el 25 de No­

vembre, més bril lants que may ab la gloriosa

Solidaritat Catalana, han entrat de nou en un

al seu voltant. l,a breu carrera parlamentaria del període d' incert i tut . Per axò es precís més que may, al

Doctor "Roben fou una veritable apoleòssis. Xo era celebrar la memoria del gran patr ici , pendre per senyera

sols la facultat oratoria, gens extranya en qu i com ell ses belles qualitats de patriotisme seré y ardent, conc i -

porlava vint ic inch anys de càtedra y d'academia, lo liador en tot lo qu'eren sols qüestions d'opinió política,

qu'e'l fey'a bri l lar en primera línia. Era una sinceritat, però irreductible en lo referent a les aspiracions y re i -

una fò, una natural i tat d'expressió qu'encarnava una vindicacions de la terra catalana,

idea nova. \ o u era-ben be tot lo que representava'l W. ( . O R O L E U . Doctor Robert al Congres; En aquell ce­

nacle ahònf ' tot se classificava per partits

històrichs y frasses fetes, sent i r .d i r a un

home que no era monàrquich ni repu­

blicà, que volia moneda y bandera cata­

lana, era quelcom d'enigmàtic-h y des­

concertant. Els vividors de la política y

¡Dcu sab sí n'hi hà! insultaven al valent

diputat, sinó de front, que ningú ho

hauria gosat, ab insinuacions malèvoles.

Però ell seré, impertorbable, prosseguia

la seva labor de presentar a les Corts del

Regne les aspiracions de Catalunya. Ja

no's podia dir que'l catalanisme's perdia

a la regió dels núvols y de la poesia. Per

una d'aquelles ironies de la sòrt un espe­

rit purament cientif ich era'l porla-estan-

dart d 'un gran moviment pol i t ich, un e l P , B U C H A( ,UANTANT LA PLUJA DUBANT LA CE1<IMON.A .NAÜGUKAL

home de món, y no un filòsof, definia'ls iSagarraf.)

B A N D E R E S D E CORPORACIONS C 1 E N T I H Q U E S , CHORALS Y ARTÍSTIQUES

A L P E U D E L MONUMENT DESI'RÉS D E LA INAUGURACIÓ — (Baílcll f.I

< z o -¡ u et

< Cd Q

— ce — >

u z -< h z O s

X o H z

•

z r.

a i <

~ '-r.

CQ 1

1^ ce

— oi

Q

<

O

<

3

<

u u z o

< z o s

a. u

u a < u se

-o H J 3 U

et

F R A G M E N T D E L M O N U M E N T EN BRONZE

(MAS F.)

í c :

I r i f í í f f T fWf ( l l i

VISTA G E N E R A L DK LA PLASSA D E LA U N I V E R S I T A T DESPRK (BALL.

11

.A INAUGURACIÓ D E L MONUMENT A L DOCTOR R O B E R T

ANY V I I I I L U S T R A C I O C A T A L A N A 747

I M P R E S S I Ó

Algú ha dit que'l monunicni al Doctor Roben ei la biografia en podra y bronze del eminem polí i lch y home de ciencia. Real­ment en Ll imona ha cristallisat en aquesta obra seva de tan dis­tingida y armónica silueta, els components sobressortints de la extingida personalitat que's com­memora. El primer embrió del monument el donà l'arquitecte Lluís Domènech y Montaner; era en aquells dics en que's feyen amagar, com símbols vergonyo­sos, Ics banderes catalanes; era

en aquells temps en que val

més no recordarlos en els actuals de commemoració grandiosa, gloriosa.

Donchs en Domènech pensà qu'un dels motius dominadors del monument tenia d'esser per forsa la nostra venerada senyera, com a cobricel de totes les mani­festacions patriòtiques y cientí­fiques, y que per entremitx de sos plechs tenia de sorgir ferma la efigie del Doctor Robert. En Ll imona tol seguit endevinà lo ideal que's perseguía, y l'ha rea-lisat, ens l'ha ofert suara, com­plert, hermós, rich y sever a l'ho­ra, y mes que tot axò, clar y ca­talà. l,es pedres de Garraf, ab ayre modero treballades, soste­nen l'aplech de manifestacions del aspecte polit ich l'ardit sega­dor, la valenta poesia del immor­tal Verdaguer, el treball compar­ti t ab la lectura d'escrits de pro­paganda; el jove entusiasta a l -sant la senyera de les quatre barres, y pel demunt d'axò la se­rena testa del plural l e a d e r que escolta la veu amiga de la musa consellera. Derrera y axoplugais pel poètich ful làm del P íde les tres branques, la medicina ense­nya'ls pobres malalts al jovent qu'estudía sos secrets y pren notes en geste afanyós, sedent de ciencia.

T o l axò haurèu llegit aquests dies en tots els tons y en totes les llengües, formant un concert de música patriòtica que feya temps no sentíem y anyoravem. ¡yu í sab si les fonts que brollen del monument, ens portarán en els cristalls de l'aygua un poch del esperit de patria y de sacrifici qu'han fet immortal la memoria del Dr. Roben! - B. BASSEGODA.

i

DON JOSEl 'H LLIMONA E I U N B H T t M X I . I O K C A T A L À , A U T O R D E L M O N C M E N T A L D O C T O R K O U t R T

'Audouard f.>

DOZS LLUÍS DOMKNECH Y MUNTANKH I .NM' IHAIJUR DEL M O M M E N T A L D O C T O R K O B L K T . — ( A u d u u a r d t . )

E N LA INAUGURACIÓ D E L MONUMENT

Amples filagarses de núvols se escampaven pel cel. El matí era brúfol y gris. Y un se'n sentia'l cor malalt. Per que, al acostarte la diada, -qui era que no se la imaginés esclatanta de sol? El monument, en un bell mati tar-doral. apaitxería als ulls mara-vellats, portantnos el recort de una tongada gloriosa de la nos­tra renaxensa. Y tots els catalans de bona voluntat hi fórem al volt, y tal vegada s'obraría'I m i ­racle de que'ls cors, en mal'hora separats, tornessin a batre a la una. en l'esgarrifansa d'una ma-texa aspiració.

V be hi vàrem ser tots ò quasi tols, el diumenge, al entorn de­ia imatge del Doctor Robert. Malgrat la grisor del dia, la plas-sa de la Universitat formiguejava de mu l t i tu t . Y lots ens sabiem acompanyats en esperit pelscom-panvs de totes Ics cnconlrades hont se parla, se pensa y se sent en català.

Les amples vies que nexen, moren ò passen frech a frech del monument, abocaven al seu en­torn glopades de ciutadans. Fla­mejaven les banderes y estan­darts dels orfeons: s'agitaven al ayre'ls plomalls de la guardia ciutadana; espategaven acaronais pel venl els domassos dels bal­cons; y al mitx de la plassa, so-brexint del cercle de tela que ta­pava'l conjunt del monument , s'axecava resplandenta de b lan­cors, la testa del Doctor Robert i luminada per la inspiració enco­manadissa de la fada gentil que s'abrassa al sòcol.

De tant en tant, sonaven m ú ­siques y aplaudiments. V la gran

plassa s'anava ompl in t ; y la geniada, aguantant la impert inen­cia dels núvols, que de tant en tant se desfeyen en un suau roïneig, esperava l'hora solemnial en que s'escorrerien Ics ve­les y aparexeria'l monument en tota la seva integritat.

T o t d'una va ressonar un aplaudiment March y nodrit Era que aparexien, arrossegades per ayrosos tronchs, les car-retel-les hont anava la comit iva; y era que aparexía al devant d'elles la bandera de la ciutat, encesa de sanch y or y argent.

•3 i — — < _

< V.

o

H S

<

<

U

as u

8 S H a i! u u e o

í < z O

m < a -

o a

— o.

a.

Z ü

< O

o 5 < -— <

ANY V I I I

Ja la colrada

que s'havia axe-

cat cara a cara al monument , era

tola plena: ja tot­hom tenia'ls ulls

fits en el centre de la plassa: ¡a en tots els pits formiguejava la emoci") de la i n ­minencia del fet que s'anava a acomplir... V en-tre'l ressonar de músiques, varen comensarse a escorre'ls grans Mensos que circondaven el monument, produhint la Musió de que fos el mateix monument que s'axecava entre les onades de tela.

(Y aleshores si que'n va ser de fon y

larch y nodrit el picament de mans! Després varen venir els discursos. I.'AI-

ben Rusiñol, el docior Fargas y'l tinent d'alcalde senyor Juncosa'ns deven qui era'l doctor Robert y'ns explicaven tots els cay res de la seva personalitat. Y ve­nien més aplaudiments y ressonaven més cants y'l sol, obrint una clariana en els núvols, treva superbes lluhissors del mo­nument y dels ors y argents de senyeres y penons.

Y's va acabar la festa en un esclat de joya y'l monument va restar a l l ! pera gala de la ciutat, que's sent honorada de pos-sehirlo, tant per lo qu'es com per lo que representa. Car el monument al doctor Robert, no es sols un monument dedicat a un gran home, sinó a la idea que va cristallisar en ell. l 'n gloriós moment de la nostra vida patriòtica es representat en bronze y marbre per un esculptor genial. Y hi es complert aquell moment. Y hi es armonisat en totes les seves parts, ab aquella armonía qu'ara fa un temps que sembla haverse perduda, per desgracia nostra.

Al peu del monument, ragen abundo-

I L U S T R A C I O CATALANA 749

LA PRESIDENCIA DEL DINAR DE LA «LLIGA REGIONALISTA» — (Brangul i l".i

ses una pila de fonts. Y son a cents els ciutadans que'n van a beure l'aygua.

Tantdebó que tots ells s'assadollessin, no sols de l'aygua, sinó de l'essencia que enclou tan superba obra d'art. - MORATÓ.

E L DINAR DE L A L L I G A

Poques vegades, com diumenge passat, se troben aplegades en festa germanivo'a tal cantitat de catalans ab representació oficial en ses respectives encontrades. Senadors, diputats, alcaldes, regidors, representants de corporacions y periò-dichs, tots ab personalilai ben definida, lots portant derrera seu una part d'opinió popular, d'opinió catalana. Cap a cinch cents catalans que representaven bona part de la voluntat del nostre poble, s'a­juntaren aquell día convidáis per la [.liga

^ P N V O P P Q No sufrirán dolors »JL·1 ' • V _ / I x U i O ni molèsties de la menstruacM, pre- " T U p T n n n - n " ncm cl maravcllós l l l C I U II g U

¡Calma y alivia desseguida! Farmàcies Dr. Segalà, Rambla Flors; Vda. Alsina, Passatge del Crèdit, y principals.

Dr. Borisini. A p a r l a i 4 i o . Barcelona.

Regionalisia de Barcelona, curulls d 'en­tusiasme pair iò l ich, son cor atapahii de veneració pel gran patrici qu'un jorn en­carnà l'ideal de Catalunya, per l ' immor­tal doctor Robert, l'era rendir t r ibut a la

seva memoria, havien dexat les seves res' pectives localitats, baxant a Barcelona y assistint a la inauguració del monument qu'acabaven d'admirar a la l'lassa de la Universitat de la capital catalana.

Era un espectacle encoratjador, en a-questos temps de desorientació colectiva, el que oferia aquella gran sala ab sos guarniments de fullatge y de flors, en jo­yada ab la bandera de la patria, hont hi esclatava arreu la flor de la esperansa, el desitx d'un falagador pervindre per la causa, el mot d'encoratjament, la visió del demà. Allà hi bategava un esperit únich, l'esperit de Catalunya: allà hi ha­via condensat iot el nostre amor, l'amor a la patria.

¡Ah. si poguessin sovintejar aquests aplegaments dels fills de les encontrades catalanes! Si poguessin comunicarse uns als alires, cara a cara, de viva veu, les se­ves esperanses y'ls seus defall imenls, les seves ilusions y'ls seus duptes, les seves amargures y les seves alegries, en un am­bient de pau y serenitat, de joya patr iò­tica com el que's respirava aquella tar­da, que prompte veuriem redressarse l 'à­nima popular de Catalunya, desprenent-se en sa volada de lot aquest bagatge, potser mol l humà, però funest y suicida, que tant perjudica a la colectiviiai cata­lana. — JOSEPH ALEMANY Y BORRÀS.

AÏGUA COLONIA ORIVE En bondat Intrínseca y agradable perfum, aupara a lea extrair-geres de preus fabulosos. Per axó lOvygua de Colonia nacional se 9 p ven tant. Pera mostra 3 ra-ifrasco. centó Ferrer y C* . Comerá. 112, y Urtach y C ery C". Comerá. 112, y Urlach > cíes del Dr. Olmeno. Plassa Real. 1, y Sanchlg, Rambla del Mltx. ï l

litres 16 ptes.—Dl pòsits:. VI-.'. Moneada, 20; Farraa-

Pelletería Preu fixo • On parle français Rambla de Catalunya, 15 La Sibèria

I M M E N S ASSORTIT de tota clase de confeccions y echarpes de pell. Martas. - Renards. -Chinchines. - Nutries. - Ar­min is. - Skungs, etz., etz.

Corts Catalanes, 624

A1CHS»E»F»ESC0FE1\C

Remey Universal

pera'l Dolor

de Caderes P e r a d o l o r s e n la

r e g i ó d e l s Ronyons ò p e r a Deb i l i t a t d e Ca-deres, l ' e m p l a s t s ' h a u r à d ' a p l i c a r s e g o n s s e v e u e n lo g r a v a t .

Intiitèi1» m obtinir lo d i

A l l c o c k T I N G U I S P R E S E N T — Q u c ls E m p U s t s d ' A l l c o c k , s han venut a mi/ jonj

duran l mes de anys . Com totes les coses bones, han sigut imitats; però solament en apariencia Se garantisa que no contenen ñ t l l a d o n a , O p i , ni veneno de cap mena.

FUNDADA 1752 ,

Püdores de Brandre th Purament Vegetals. Sempre eflcasses.

E i uní medicina que reguli , purifica T enforteix lo sistema. D E V E N D A E N L E Í F A K H A C I C S D C T O T L O M Ó N .

A g e n t s a E s p a n y a — J . U R I A C H & C , B a r c e l o n a .

3 ^

FosFo.Gli(o^olaER O H E N E C H

M0SIRA5

mmm B DOMÈNECH RondaS" PÏu 71

B A I I C E L O N A

Colecció " V a r i a ' Volum II

P O E S Í E S de Francesch Matheu

De venda en toies les llibreries

y kioskos. «»«»«» 50 cèntim?.

I M P O T E N C I A d e l s D O S s e x e s

t W ( . 1 t-rU» • iMa ·é%% M i Ua P I L O O R E S O U B A M n Nou descubrimem. — Inmeos èxit T rac iamen i energich y iens perill Curació garantida ab un sol frasch Oüerwríé. - Frasek: l o / r . a i t n f t M l

cr correu pies i i-Ltatttot, farmeh 31. f a n i t e i i s E iT i t . Fttl)

'(^rtiitithi BILLON

EMULSIÓ NADAL « j g H s s ^ Oli sol indisposa y pert per vies intestinals » M K D A L I . A D ' O R »

TÒNICH NERVIÓS RECONSTITUYEN! ' CONTRA .

Neurastenia Anemia cerebral

Convalecencies Cansament

D i p o s i t a r i s : A . R I E R A & F I L L S C a r r e r de Nàpols, 166- Barcelooa y a MtM l i i testi Tatmidii í ' £ i ; u y t

r tot dret» de propietat artística y literarta Paper de F i l l s J A Fàbregas Kstablimtnl g r à tieà Thomas-Harcel»na