Cultura __ ________________________________ Anonim catald BaJada dels anys de Ia por El meu amic Jose Cardoso Pires m'ha enviat recentment Ia seva darrera no- «Balada da praia dos caes» que·, al meu entendre, es, amb molt Ia mi tior creaci6 literaria que el meu amic portugues ha fet. Vult dir que soc' un gran admirador de Jose Cardoso Pires. Per a mi, possiblement, es el mitior no veliista que hi ha actualment a tota Ia Peninsula Iberica i un dels inteJ.Iec- tu als mes lucids i serens amb que compta Portugal. Ja d'entrada he volgut dir que Jose Car- d oso Pires es un dels meus millors am ics:per tant nose si s6c objectiu ni tampoc ho pretenc. En aquest «An6nim ca tala» miro de parlar sempre de les ca- s es que estimo i de les persones que ad miro i, com deia un amic meu, l'amis- · tat es una de les millors formes de CO· neixement. Va ig tenir Ia sort de coneixer Jose Car- d oso Pires fa mes de vint anys a unes reunions que varen tenir lloc als del FAD dintre de I'Escola d'Art Drama- tic Adria Gual. Aquestes reunions varen ser decisives per a fer el primer contac- te entre els diversos representants de les nacions i nacionalitats de Ia Penin· su la Iberica. . L 'any 1962 hi va haver a Barcelona un Congres lnternacional d' Editors. Aq uest Congres va servir de co bert ura per a reunir una serie d' escriptors de manera absolutament clandestina. La Comunitat Europea d' Escriptors va ser l'encarregada de posar en marxa aquest encontre informal i es va encarregar de d emanar a les gran editorials que cor- res sin ambles despeses d'alguns dels seus escriptors. Aixi , mentre les grans firme s editor ials es reunien, si no m'er- ro, al Palau de Montju·lc, els escriptors i intel ·l ectuals que, en principi , acompa- nyaven ales grans editorials , no anaven al Pa lau esmentat sin6 que venien a ,les reun ions que vam fer a I'EADAG. Recor- do que Ia persona que va organitzar o coordinar aquestes trobades va ser Jo- sep M. Castellet, i ell em va dir que no trobava cap lloc on poder reunir- nos . M. "urelia Capmany i jo li varem oferir 'E ADAG i alii, durant 4 o 5 dies , varem star parlant de Ia problematica que te- iem els diferents representants de les ultures nacionals. Per Madrid va venir Celaya i Amparo, Ia seva dona ; 'llalia molta gent com a observadors. nlre ells Joyce Lussu. de qui vaig ar lar a l'ulttm «An6nim catalau que aig dedicar a Nazim Hikm et. n una carla que recentme nt m 'ha en- lat Jo se Cardoso Pires em par!a que hi a ser Car lo Levi . 10 no ho recordo , o. 16 com a minim , jo noel vaig tractar mas- sa. Si que recordo molt be tota Ia del e· gaci6 portuguesa , composta per Albes Redol , Egito Gonc;alves , Natalia Corre· ia, finissima poetessa i a Ia vegada una de les dones mes despampanants i «Sexys .. que ha produH Portugal en molts anys a Ia rodona, !' admiral Urba· no Tavares Rodrigues, que despres !a- ria una durissima experiencia a Ia pres6 en els ultims anys de Ia dictadura portu· guesa, i Jose Cardoso Pires. Jo · fa temps que vull escriure sobre aquestes trobades que van ser contro· vertides i vivissimes , i vaig demanar a Jose Ca rdoso que em paries dels seus records . A Ia seva carla em diu: .. rambe recordo un dinar de marisc que va Ienir lloc en un restaurant (del port) amb Carlo Levi i Arrigo Reppeto, convidats per Amparo i Gabriel Celaya. I una ence- sa discussio publica entre el mateix Ce· laya i Castellet a proposit del «carreiris· mon (entenc, at any de fer carrera rapida) dels critics. I d'Urbano T. Rodrigues darrere de les faldilles d'una bulgara. I de l'ambaixador cuba al Vatica que va venir expressament a Barcelona per a donar- nos suport en una actitud espontania que em va commoure . Cels, quantes co- ses en tan poe temps ... CATALANSIPORTUGUESOS Realment varem viure tan intensament aquells dies que em sembla que tots en quedarem marcats d'una o altra mane- ra. Va ser una experiencia boniquissi- ma, absolutament inoblidable. Sembla- va que tots tinguessim una obsessiva preocupaci6 de recuperar els anys per- duts , d'establir , finalment , el dialeg que les circumstancies hist6riques ens ha· vien impedit. Jo crec que va ser Ia pri - mera vegada en que, despres de molt de temps, els intel-lectuals portuguesos i els catalans dialogaren. Varem apren- dre a coneixer-nos i a resfJectar-nos. I, sobretot, varem poder adonar-nos fins a quin punt aquestes dues cultures ger- manes o, com a minim, paral ·l eles, es desconeixen. D'aquestes reunions en vaig treure algunes amistats que s'han anal consolidant amb el temps. La d' Ur- bano Tavares, i, sobretot , Ia de Jose Cardoso Pires. Gracies a ells , vaig establir un dialeg amb !' admirable cultura portuguesa que he mira! d' anar seguin! al llarg d' aquests ultims vint anys. Val a dir que Felix Cucurull , abans i despres d'aquest encontre , m'havia posat en contacte amb altres intel- lectuals portu- guesos . Pensem que no s'ha valorat adequada· ment les moltes aportacions que, des del camp politic ide Ia pura creaci61ite- raria, ha let Felix Cucurull . Per6, espe- cialment , s' esta menystenint massa el pont de dialeg que ell va i niciar , que jo vaig mirar de continuar en el m6n del te· atre, i que ara potencien Manuel de Sea- bra i Basilio Losada, entre d'altres. Per6 Felix Cucurull, cal recordar-ho, va ser el peoner. I quan ningu no parlava de liter atura o cultura portugueses, ell ja ho leta. La veritat es que es escanda· 16s el desconeixement que hi ha entre les diferents cultures de I'Estat espa- nyol i Ia portuguesa . La manca de dialeg entre Ia cultura castellana i Ia portu- guesa es lamen table. per6 en el tons es un problema d'ells.