Anàlisi de les fonts informatives en el periodisme de proximitat a Catalunya Observatori del Periodisme en Internet Universitat Autònoma de Barcelona OPEI/UAB Maig 2008 Premi de Recerca de Premsa Comarcal 2007 Fundació de la Premsa Comarcal Director: Manuel López Equip d’investigació: Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Eva Visa, Irene Santamaría, Paula Segovia i Antoni Reig. 1
175
Embed
Anàlisi de les fonts informatives en el periodisme de ... · periodisme de proximitat a Catalunya Observatori del Periodisme en Internet Universitat Autònoma de Barcelona OPEI/UAB
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat a Catalunya
Observatori del Periodisme en Internet
Universitat
Autònoma de Barcelona
OPEI/UAB Maig 2008
Premi de Recerca de Premsa Comarcal 2007
Fundació de la Premsa Comarcal
Director: Manuel López
Equip d’investigació: Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Eva Visa, Irene Santamaría,
Paula Segovia i Antoni Reig.
1
A tots aquells que durant els temps difícils van creure
en el periodisme de proximitat: ni dictadures, ni empresaris
ineptes van impedir que el periodisme local i comarcal
prengués massa crítica durant el franquisme i obriren el
camí per a l’esplèndida realitat actual
2
“La premsa local i comarcal és la més propera, la més
immediata, perquè sovint el lector n’és protagonista –ell o
persones pròximes a ell-. Per aquest mateix motiu, és un
periodisme compromès i delicat a la vegada. Així, la llengua
catalana s’enforteix alhora que es modernitza i s’enriqueix,
lluny d’un llenguatge literari que també és present a la
premsa local i comarcal”1
1 Josep Masoliver, a “Història del neixament de l’ACPC”, La premsa comarcal. Col·lecció Lexikon Papers. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.
3
Índex
1. Presentació
2. Projecte d’investigació
3. Per què les fonts
4. L’univers
a. Diaris b. Revistes c. Ràdios d. Televisions e. Ciberdiaris
5. El període analitzat
6. La metodologia analítica
7. Enquesta als mitjans comarcals
8. Els resultats
a. diaris b. revistes
4
c. ràdios d. televisions e. ciberdiaris
9. Conclusions
10. Bibliografia
5
1. Presentació
Quan la Fundació de la Premsa Comarcal va convocar els Premis d’Investigació en la seva
edició de 2007, l’equip de l’Observatori del Periodisme en Internet, de la UAB, varem
proposar estudiar les fonts informatives en el món comarcal i local tot pensant que la base
de tot esquema informatiu és el fet, però que aquest fet sols es converteix en notícia quan
algú verifica què ha passat perquè ho ha vist o perquè ha tingut accés als testimonis
directes, o indirectes, o a documents que confirmen que alguna cosa ha succeït i que aquesta
cosa interessa als nostres lectors i lectores.
Varem proposar aquest tema i no un altre perquè el de les fonts és el punt de partida de
tot discurs periodístic: sense fonts no hi ha notícia; sense comprovació per part de persones
o de documents no tenim reportatges, cròniques ni entrevistes.
I quan varem fer la proposta oficial, d’immediat varem ser conscients que entràvem en un
món a explorar que se’ns podia rebotar, o, el que és el mateix, que el mirall ens podria
retornar una imatge insuficient del que som, no del que volem ser.
És a dir, investigar la utilització de les fonts pot conduir a comprovar que no
identifiquem prou bé, o que identifiquem de forma insuficient, o que atorguem carta
credencial a fonts poderoses i no pas a les fonts febles, les que no tenen grans gabinets de
premsa i que per parlar amb un periodista han d’esperar al vestíbul del nostre diari a què un
informador disposi de cinc minuts per a atendre a un o una desconegut/da.
6
Però també se’ns va plantejar una veritat incòmoda, resultant d’una veritat objectiva: ara
disposem de més informació que mai abans.
I és veritat: mai la societat havia estat tan informada i, al mateix temps, tan
desinformada. Molta gent s’aixeca amb la ràdio o la televisió engegada, compra diaris o li’n
donen gratuïtament, rep trucades mentre va cap a la feina i quan arriba al treball, obre la
pantalla de l’ordinador i per aquests pocs centímetres quadrats li entren les ordres, les
comandes... En fi, la feina i, també, i sempre que li deixin, Internet.
D’aquí poc, el telèfon es convertirà en el principal accés a la xarxa de les xarxes
informatives. Que en tindrem de notícies quan portem l’ordinador a la butxaca!
Disposarem de molta més informació i ens permetrà estar millor informats del que ho estaven
els nostres pares, però això no significa que no hi hagi perills:
1. Emprarem molt de temps intentant desbrossar entre tanta informació.
2. Hem de triar entre milers de missatges.
3. Haurem que refiar-nos de qui ens els enviï.
4. Haurem de pagar per molts dels serveis, i això significa triar: entre cars i
econòmics, entre bons i no tan bons, entre un canal o molts canals, com ara
passa, per exemple, amb el Digital +.
En conseqüència, informar-se, essent conscient de la seva importància, significa, i
7
encara significarà més en el futur més immediat, preocupar-se de saber escollir entre fonts,
no pas entre fets periodístics, com estem fent ara.
És a dir, no és ni serà tan important disposar de molts mitjans com de saber garantir-nos
que disposem i arribem a les millors fonts a través dels mitjans de què gaudim.
Insistirem encara més: podríem rebre gratuïtament molts missatges al telèfon mòbil, molt
ben produïts, àgils i atractius i que, en canvi, estiguessin basats en informacions poc
contrastades, en fonts poc identificades, en personatges foscos.
I encara assenyalarem uns altres vectors que incideixen en la nostra manera d’informar-
nos:la tendència dels grans monopolis informatius a convertir-se en productors d’espectacles
pot generar, si no ho generen ja, informacions mistificades.
En resum: informar-se no sols significa rebre molta informació sinó saber la seva
procedència, saber qui l’ha fet i amb qui ha parlat. Es tracta d’atorgar categoria de bona
font o font ben informada a aquella institució i/o persona que s’ho mereixi i no atorgar-la a
aquella que ens saturi de notícies poc comprovades i poc comprovables.
És en aquesta situació d’immensos dubtes que varem començar la nostra investigació i que
ara us oferim, tot insistint en què les nostres conclusions no són una altra cosa que
l’estudi de la realitat objectivada a través de quatre intensos mesos d’investigació.
8
Un moment per al record històric
Caldria o convindria recordar de on venen tots aquests anhels i esforços per analitzar
com es treballa al món local i comarcal. En el primer llibre publicat sobre la premsa de
proximitat, o un dels primers, en Manuel López2 va publicar una obra en què s’analitzava
estructural i periodísticament la premsa local de Barcelona entre el període de 1968 a 1977.
Nou anys en què el nostre país va passar de la dictadura a la transició, i d’aquesta a la
democràcia.
Publicacions com “Grama”, a Santa Coloma de Gramanet, “Revista Les Corts” i “Quatre
cantons”, a Barcelona, o “Presència”, a Girona, van marcar un camí per donar sortida a les
necessitats informatives de barris, pobles, ciutats i comarques.
No era fàcil, en aquell moment, tirar endavant una publicació. Hi havia una censura
prèvia que consistia en impedir la creació de revistes independents o fer-ne del procés de
legalització un autèntic camí ple de dificultats administratives. La culminació era la
censura prèvia i la censura posterior.
La primera consistia en què l’editor havia de dipositar diversos exemplars hores abans de
treure la publicació a la venda. El Ministerio de Información y Turismo, creat per Manuel
Fraga Iribarne –actual President d’Honor del Partido Popular- es reservava un temps
2 Una premsa lliure i autogestionària. La premsa de barris a Barcelona: 1968-1977; Col.legi de Periodistes de Catalunya i Diputació de Barcelona; 1992.
9
prudencial per segrestar l’edició o obligar a modificar els seus continguts.
Posteriorment, els jutges tenien la possibilitat de segrestar i engarjolar a qui atemptés
contra els Principios Fundamentales del Movimiento, és a dir, les lleis bàsiques del
franquisme. Recorda-m’ho, aquelles lleis impedien el dret de reunió, de sindicació, de
creació de partits, de lliure expressió, la llengua catalana... En fi, era la dictadura!
Primer des d’organitzacions catòliques de base –principalment des de les parròquies- i
després des de les associacions de veïns, els ciutadans i ciutadanes van començar a publicar
una mena de fulletons amb molt d’esforç i poca traça. Parlem de l’any 1965.
És a partir del 1968 que alguns joves periodistes, amb clara consciència democràtica i
catalana, es posen a disposició del moviment popular de protesta i introdueixen les tècniques
periodístiques en les publicacions locals. Parlem del recordat Josep Maria Huertas Claveria,
Jaume Fabra, Maria Favà, Eugenio Madueño, Juanjo Caballero, Conxa García...
Però la major part s’aixoplugaven, com hem dit, en parròquies que sols estaven sotmeses a
la disciplina eclesiàstica. Va ser la gent de l’Associació de Veïns de Les Corts la primera
que es va plantejar a Barcelona crear una revista legal, passant-la per tots els tràmits
administratius ministerials del franquisme. I per això van contractar a un periodista que
estava a punt d’acabar la carrera, Manuel López.
“Revista Les Corts” va ser la primera publicació legalitzada sota el franquisme del que
10
es va anomenar “Boom de la premsa de barris”3. Prop de setanta revistes van sortir a la
capital de Catalunya entre 1968 i 1977. Bé, moltes eren simples butlletins fets amb quatre
fulls, però d’altres eren revistes molt ben maquetades.
A la resta de Catalunya hi havia publicacions locals molt importants, però durant el
franquisme s’havien d’aixoplugar, també, sota el paraigües de l’església o d’entitats
culturals: i així les publicacions eren legals, o no, però tenien vida pròpia i van aguantar
fins al canvi de règim. També hi havia premsa local controlada pel règim franquista, que
després es va reconvertir.
Amb l’arribada de la democràcia, el fenomen ja era cosa normal i va entrar en una segona
fase, la de la consolidació dels ajuntaments i la pèrdua de poder de les associacions de
veïns.
A més, van aparèixer noves publicacions i les de les cadenes de premsa del Movimiento
Nacional van ser liquidades i adquirides per la gent dels pobles i ciutats.
Del 1978 fins ara hem assistit a un engrandiment del sector de premsa local i comarcal,
amb les variants de supracomarcal, intercomarcal, etc...
També s’han consolidat grans grups dins d’aquest sector: Segre, El Punt, Regió 7, el 9
3 La qualificació la va fer Diario de Barcelona, i surt reflectida a la tesina de grau: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel López López ; dirigida por Josep Gifreu i Pinsach, llegida l’any
I ara disposem d’una associació que agrupa a bona part d’aquest tipus de publicacions,
l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que no sols és una agrupació d’empreses sinó que
també ha creat una Fundació que genera estudis, reunions, congressos, simposis i es
preocupen, ACPC i Fundació, de la renovació professional dels seus associats a través de
cursos com el del Postgrau en Periodisme Local i Comarcal, que enguany ja prepara la seva
quarta edició.
L’ACPC, que reuneix a gairebé tota la premsa local i comarcal de Catalunya, és “líder de
difusió a 38 de les 41 comarques, que representen el 46% de la població catalana i amb una
renda familiar un 3% superior a la mitjana de Catalunya i un 5,5% superior a la comarca del
Barcelonès”, segons informacions oficials de l’associació procedents de l’Informe sobre les
Dades del bar`metre de la Comunicació 2007.
Pot presentar-se com a líder d’audiència amb 857.000 lectors a Catalunya i arriba a llocs
on no arriba l’altra premsa.
Nou de cada 10 lectors de premsa llegeixen premsa comarcal.
En resum, quan parlem de Premsa comarcal estem parlant d’un conglomerat de publicacions
que fan un servei indispensable per a la formació dels ciutadans i de les ciutadanes, tant
1983 a la Universitat Autònoma de Barcelona.
12
pel que fa a la seva necessitat de rebre informació com per a consolidar la llengua catalana
com la llengua d’ús normal al país.
13
2. Projecte d’investigació
El contracte que vincula OPEI-UAB amb la Fundació Premsa Comarcal per desenvolupar aquesta
investigació configura un compromís metodològic que s’ha hagut d’afrontar amb la configuració
d’un equip nou, donat que l’Observatori del Periodisme en Internet de la Universitat Autònoma
de Barcelona tot just acabava de ser aprovat oficialment l’any 2006 com a grup de recerca
oficial.
OPEI-UAB és un projecte de plataforma interdisciplinari per estudiar el periodisme a la
xarxa i poder realitzar investigacions sobre morfologia, llenguatges, disseny, àudio i vídeo a
Internet. Es pretén que els resultats d’aquestes investigacions ajudin a millorar el
desenvolupament de l’anomena’t ciberperiodisme i, conseqüentment, de la seva docència.
No és pas cap indiscreció assenyalar que les Noves Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (NTIC) han sorprès a molts periodistes amb el pas canviat: acomodats a les velles
rutines productives, d’haver-se d’adaptar a un nou mitjà no ho acaben d’entendre o, el que és
pitjor, d’acceptar.
OPEI-UAB pretén estudiar el desenvolupament del periodisme a Internet i, al mateix temps,
fomentar la formació permanent de periodistes i docents per a la seva incorporació a les NTIC.
14
L’equip
Hem organitzat un equip compost per joves i gent veterana, és a dir, “sèniors i juniors”,
que és el millor sistema per dissenyar grups de treball. En aquest equip trobem a gent que ha
treballat amb el plom, a les velles impremtes dels diaris i revistes catalanes dels anys
setanta, i a gent jove que estan, tot just ara, a punt de llicenciar-se.
Antoni Reig, Marta Corcoy, Pere Font, Jon Herranz, Paula Serrano, Irene Santamaría, Eva
Visa, i Manuel López s’han constituït com a grup d’investigadors dins de l’OPEI-UAB i han
desenvolupat la seva tasca amb diferents sessions conjuntes i en sessions en petits grups.
Antoni Reig és titulat periodista, va ser redactor en cap del diari AVUI, professor de la
UAB i dirigeix els dossiers informatius de la Fundació Documentació Política.
Marta Corcoy també és titulada periodista, productora de diversos projectes de comunicació
local i també és docent de la UAB. Ha participat en diversos equip d’investigació sobre
periodisme de proximitat.
Pere Font és, perit mercantil i periodista. Ha treballat a Ràdio Joventut de Barcelona, Ràdio Sabadell, Ràdio Barcelona, TVE i Ràdio 4. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell. És
professor associat de Periodisme Audiovisual a la UAB des de 1993
Jon Herranz és un jove investigador que està fent la seva tesi doctoral a la UAB i ha
superat, amb excel·lència, la suficiència investigadora en aquella universitat. Actualment
15
forma part de l’equip coordinador del Postgrau de Periodisme de Revistes.
Paula Serrano és estudiant de Doctorat del Programa de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
I Irene Santa i Eva Visa són dues estudiants a punt d’acabar la carrera d’aquí uns dies.
Manuel López, director del OPEI-UAB, és doctor en Ciències de la Informació, fundador d’El
Periódico de Catalunya, i ha dirigit revistes locals (Carrer Gran, Revista Les Corts, Vila de
Gràcia), a més de treballar a l’agència EFE i passar per diferents gabinets de premsa
oficials.
Aquest és l’equip que ha treballat metòdicament durant sis mesos per portar-vos aquesta
investigació.
16
3. Per què les fonts informatives
"Quantes més fonts té el periodista, més informació aconsegueix” (Gaye Tuchman 1983:83) 4
L’any 2007 l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va decidir atorgar el seu
premi d’investigació a un projecte presentat per l’Observatori del Periodisme en Internet de
la Universitat Autònoma de Barcelona (OPEI/UAB). Aquesta concessió estava avalada i recolzada
econòmicament per l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
El projecte d’investigació consistia a elaborar una recerca sobre les fonts informatives
al periodisme comarcal català i duia el títol “Anàlisi de les fonts informatives en el
periodisme de proximitat a Catalunya” i establia que l’OPEI/UAB havia d’analitzar un cos
suficient de mitjans escrits de la premsa comarcal per tal d’establir com es tractaven les
fonts a diaris i revistes, i també d’un reduït grup de programes de ràdio, TV i
ciberinformatius, del anomenat periodisme de proximitat5 si la seva política i tractament
sobre les fonts era, o és, la correcte, considerant que aquesta correcció ve donada pel fet
que les informacions publicades, els fets convertits en notícia, podien ser verificables, o
no, pel públic, pels lectors i lectores.
4 (traduït del castellà) 5 Periodisme de proximitat és un terme que s’està acceptant arreu, encara que també trobem, a la bibliografia i a la investigació, el terme periodisme local i comarcal.
17
I en la proposta del OPEI/UAB s’enfrontava aquesta recerca amb el següent redactat:
“El món comunicacional català està, en aquests moments, inserit en un període de transformació que és el
resultat de la ràpida, continuada i intensa incorporació de les Noves Tecnologies de la Comunicació i
Informació (NTCI) als processos de presa de decisions empresarials i professionals en general, i a la
producció periodística en particular.
Les NTCI generen un impacte encara difícil d’avaluar perquè no tenim la perspectiva històrica necessària,
però podem, des d’ara, començar a analitzar els problemes que es deriven del procés. L’OPEI-UAB està
treballant en diverses línies d’investigació i, en aquest cas, i davant del repte proposat per L’ACPC i l’ACN,
tenim la voluntat i decisió d'endegar una recerca sobre un tema molt determinat: la utilització de les fonts
informatives a la premsa local i comarcal catalana.
Considerem que les fonts són la garantia de qualitat informativa donat que sense la utilització de
factors verificadors (persones, institucions i bloc documental) no es pot parlar d’autèntic periodisme. Al
mateix temps, les fons són el factor d’identificació que permet a la societat saber qui parla, qui és i a qui
representa. Sense verificació i identificació no podem parlar d’un periodisme autèntic.
Considerem, doncs, que la feina del periodista i dels mitjans de comunicació consisteix en “la cerca de
fonts humanes i físiques, conegudes i fidedignes que puguin subministrar informació sobre el fet, les seves
causes i les seves conseqüències”6
Una font informativa és “com un canal –persona o institució- que ens proporciona dades substancials o
complementàries –al ser testimoni directe o indirecte- per poder confeccionar notícies, reportatges cròniques
6 Fontcuberta, Mar de; Estructura de la Noticia Periodística; Editorial ATE; Barcelona: 1980.
18
i informes”7. I encara podem afegir que quantes més fonts, millor, com diu la sociòloga Gaye Tuchman8, que és
una de les teòriques més consultades en el camp de la producció periodística.
Amb més motiu podem considerar, ara mateix, que les fonts són més indispensables que mai donat que
Internet s’ha convertit i constituït en una mena de subministrador caòtic de fets noticiables que moltes
vegades publiquem sense verificar la seva procedència.
Es tracta, inicialment, d’investigar quines són les fonts emprades per periòdics, programes informatius
de ràdio i TV, i informació a Internet, a través de la tipologia convencional i de la incorporació de noves
categories de fonts, donat que Internet ens ofereix una renovació i innovació mitjançant les webs no
empresarials ni institucionals, els blogs, el correu electrònic i els fòrums i xats com a exponent de
l’aparició de nous protagonistes des del segment fins ara considerat “espontani”, és a dir, el públic en
general.
És en aquesta línia que volem identificar, qualificar i quantificar el número de fonts, la procedència i
l’aparició de noves fonts a través d’Internet (webs, blogs, e-maïls, fòrums i xats), i establir recomanacions
vàlides per a la premsa local i comarcal catalana, tant de pagament com gratuïta.
També podrem detectar la interdependència informativa entre els propis mitjans, determinant, en les
conclusions, si un mitjà s'aprofita de l'oferta informativa d'un altre de la mateixa població”.
És a dir, la intenció era, i és, determinar la utilització de les fonts informatives dins del
periodisme local i comarcal a Catalunya per part dels Mitjans de Comunicació de Masses (MCM) i
si aquesta utilització és útil, suficient i, conseqüentment, garantia de la utilitat que la
informació emesa respon a la realitat, o, en cas contrari, indicar on s’ha d’actuar per elevar
el nivell professional d’aquesta indústria cultural a assolir nivells de suficiència comparables
7 López, Manuel; Cómo se fabrican las noticias: Editorial Paidós; Barcelona: 2004 (edición ampliada).
19
a la resta de la Unió Europea.
La proposta de l’OPEI/UAB es basa en les diferents exposicions teòriques sorgides durant els
darrers 25 anys d’investigació en la comunicació, realitzada per estudiosos europeus i
americans.
Disposar de fonts equival a oferir qualitat informativa
És en aquest sentit que els investigadors de l’OPEI/UAB treballen amb materials teòrics
d’estudiosos ja clàssics dins del periodisme contemporani (des de Gaye Tuchman a Mark Fishman,
passant per Ruth Adler, Carl Bernstein, Bob Woodward, Oscar H. Gandy, Elisabeth Noëlle Neumann,
Joseph Klapper, Paul Lasarsfeld, Aurélien Leclarc, Maxwell McCombs, Edgar Morin, David Sless i,
també, pels nostres estudiosos.
Parlem de Josep Maria Casasús i Guri, Miquel de Moragas i Spa, Mar de Fontcuberta, Ofa
Bezunartea, Héctor Borrat, José Luis Dader, Llorenç Gomis, Antonio López de Zuazo, José Luis
Martínez Albertos, Luis Núñez Ladevèze, Emilio Prado, Montserrat Quesada, Enric Saperas y
Lorenzo Vilches, amb la modesta aportació de l’investigador principal de l’observatori, Manuel
López.
Els estudiosos del tema de les fonts informatives coincideixen a dir que quantes més fonts té
el periodista, més informacions obtindrà. O el que és el mateix, quantes més fonts, més
8 Tuchman, Gaye; La producción de la noticia; Gustavo Gili; Barcelona: 1983.
20
possibilitats tenim que les nostres notícies siguin més properes a la realitat, més fiables, més
contrastables i, per fi, menys criticables.
Els conceptes amb els quals es treballen per definir les fonts són aquests: número i qualitat
de les fonts; fiabilitat de les fonts; verificació dels fets a través d’altres fonts...
Lògicament no podrem demanar a una petita revista d’un poble de 4.000 habitants el mateix
nivell professional que el que té una societat anònima que edita un diari amb un tiratge de
200.000 exemplars diaris. La diferència de plantilla i de recursos és tan notable que hem de
tenir en compte aquesta escala per a que els resultats obtinguts en la nostra investigació
siguin i estiguin proporcionats als recursos de cadascú.
Però sí que hem de ser rigorosos en la investigació tot indicant i tenint en compte que
qualsevol periodista ha de treballar amb consciència que la seva tasca professional ha
d’apropar-se als barems més elevats de qualitat perquè estem treballant per a un públic que no
té gaires possibilitats ni temps d’accedir directament als fets succeïts a la seva comarca, al
seu poble o a la seva ciutat.
Un ciutadà o una ciutadana confia en què el periodista o la periodista haurà buscat totes les
fonts necessàries per tal de configurar i redactar una notícia amb el rigor indispensable.
I és per això que caldrà que el i la periodista del periodisme local i comarcal tingui en
compte el que diuen els autors esmentats anteriorment.
21
Sobre com s’ha d’establir una agenda de fonts, haurem de tenir en compte que “els mitjans
informatius [...] situen als seus reporters en institucions legitimades, on poden esperar-se que
trobaran fets noticiables [comissaries de policia, ajuntaments, jutjats, camps d’esports...] i a
aquest procés l’anomenarem ancoratge” Tuchman (1983:35).
I aquest ancorament significarà que els i les nostres periodistes atorguen “legitimitat
pública a aquestes organitzacions”. És a dir, si tots els MCM d’una comarca van sempre a la seu
del Consell Comarcal a buscar informacions, el Consell Comarcal sortirà afavorit de cara a
l’opinió pública.
En cas que ningú vagi al Consell Comarcal, aquesta entitat no sortirà als MCM i el públic no
la tindrà en compte en el moment de fer-se la seva agenda pública, en el moment de configurar el
seu imaginari col·lectiu o la seva opinió generalitzada.
I encara hi ha més, com diu Borrat (1989:57) “Davant d’un fet noticiable determinat, el
periòdic necessita disposar de diverses fonts contrastables per a que la seva pròpia versió no
sigui sols una transcripció o reproducció de la versió que li hagi proporcionat una sola font,
ni reflecteixi només la versió d’una de les parts del conflicte”.
Conseqüentment, cal que els MCM i els seus periodistes gestionin prèviament una estratègia
d’on han de situar-se per obtenir informacions i on no han d’anar. Si un periodista és enviat a
22
cobrir una informació a l’ajuntament, no podrà estar present en un acte veïnal.
També cal reflexionar sobre la política dels MCM locals i comarcals respecte a la
desinformació, un fet que es repeteix constantment en funció de grups d’interessos propers als
mitjans o per la pròpia dinàmica de les redaccions.
“Anomenarem desinformació a l’acció de l’emissor que procedeix a establir una codificació de
signes amb la intenció de disminuir, suprimir o impossibilitar la correlació entre la
representació del receptor i la realitat de l’original” Fraguas (1985: 11).
Desinformar pot significar, també, que un ampli sector de la població es quedi sense
accedir als MCM perquè la redacció ha escollit incorrectament els escenaris i els protagonistes
a qui ha d’acudir diàriament per buscar fets noticiables. Aquesta teoria és paral·lela a la
teoria del silenci, d’Elisabeth Noëlle Neumann9, que diu que si un grup social, o una institució,
comencen a discrepar del què opina la majoria, o del què opinen els principals protagonistes de
l’agenda periodística, els mitjans i l’anomenat establishment l’aniran silenciant, mica en mica,
fins a foragitar-la del discurs periodístic.
Naturalment, el fet de treballar i de fer de periodista comporta molts problemes: de temps,
de recursos, d’enteniment amb l’estructura jerarquitzada dels nostres mitjans, i encara podem
dir que la feina de l’informador i informadora resultarà més difícil si acceptem la proposta de
Bernstein i Woodward que diuen que cada fet i tot fet ha d’estar avalat per dues o tres fonts
9 La espiral del silencio; Paidós Comunicación 62; Barcelona: 1995.
23
informatives ben identificades pels periodistes.
El fet de treballar amb moltes, o unes quantes fonts, significa que el periodista ha de
pactar amb els seus informadors una mena de protocol, una mena de contracte. Aquesta manera de
treballar significarà que la font té l’obligació d’informar-nos immediatament quan aparegui un
fet noticiable o d’interès per als nostres lectors, i que, a canvi, nosaltres l’avisarem quan
publiquem alguna notícia que li afecti, donant-li l’oportunitat de veure publicada la seva
versió abans que l’edició surti al carrer.
Sobre la selecció de fonts per part dels periodistes cal tenir en compte que els més
poderosos tenen més recursos per accedir als informadors i als seus MCM, mentre que els menys
poderosos –associacions de veïns, col·lectius veïnals, etc...- ho tenen més complicat donat que
no tenen capacitat de mantenir un gabinet de premsa o per fer-nos arribar, dia a dia, el seu
butlletí amb informacions susceptibles d’interessar-nos.
Lògicament, aquesta darrera afirmació caldrà anar-la revisant des del moment en que Internet
apareix a les nostres vides.
Els poderosos ens feien arribar, fa 15 anys, els seus butlletins a través de fax o
mitjançant un missatger, un “motorista”. Ara la cosa està canviat perquè qualsevol ciutadà que
tingui accés a un ordinador ens pot enviar un correu electrònic amb els fets que consideri que
ens poden interessar.
24
I aquí s’obre un nou problema per a la professió periodística: molts dies els periodistes es
troben amb desenes o centenes de missatges al seu ordinador i no tenen temps per llegir-los
atentament o per contrastar allò que ens diuen10.
Aquest problema és, en realitat, una nova oportunitat per millorar la qualitat informativa
perquè ara ens arriben moltes més notícies que abans, però caldrà que el periodista s’entreni i
estructuri uns protocols de tractament de fonts i e-maïls per poder assumir aquest allau de
notes.
En realitat estem passant de la dinàmica de sortir a buscar fonts i fets, a consumir el
nostre temps en determinar quines i quins d’aquestes fonts i fets que arriben al nostre
ordinador són vàlids.
El repte ho és, en realitat, per a les empreses periodístiques, que hauran d’anar
incrementant el volum d’informadors i informadores a les seves redaccions per assolir el nou
repte d’Internet.
Ja abans de l’aparició de la xarxa Mark Fishman11 va detectar que un alcalde, d’una població
nord-americana, va crear una brigada especial de lluita contra la delinqüència davant de
l’aparició d’una onada de robatoris i crims. Aquesta brigada va emetre molts comunicats de
premsa, però van ser publicats massivament pels MCM, però quan van cessar els comunicats, els
10 Jordi Joan, sotsdirector de La Vanguardia, va assegurar als estudiants de la UAB, 15 d’abril 2005, que quan obria el correu pel matí tenia 400 missatges per llegir.
25
diaris i emissores de ràdio i de TV van oblidar l’onada de delictes, encara que seguien
succeint.
11 La fabricación de la noticia; Libros del hoy candente. Ensay0, 22.Buenos Aires: 1983.
26
NOTA: Per motius de tamany d’arxiu, ens hem vist obligats a eliminar algunes imatges corresponents a aquest apartat i a reduir-ne el tamany d’altres. Hem respectat
els espais. Si desitgeu obtenir la versió completa, envieu un e-mail a [email protected] i us la farem arribar. Gràcies i perdoneu les molèsties.
4. L’univers
El nostre univers està marcat per cinc mitjans diferents: diaris, revistes, ràdios,
televisions i ciberdiaris.
En realitat, el centre de la nostra investigació és la premsa comarcal, però hem
engrandit el marc per donar entrada als altres mitjans i poder comparar el tractament de les
fonts entre paper, difusió sonora, difusió televisiva i Internet.
Del paper ens hem centrat en les publicacions de pagament, tot esperant que en un futur
puguem entrar al segment de les publicacions gratuïtes, però caldrà fer un altre procés
investigador donat que tenen característiques molt diferents a les de pagament:
Les revistes han estat analitzades a través de totes les seves seccions, triant les tres
notícies amb volum més gran i comptant totes les seves fonts. Emprarem el mateix sistema dels
diaris.
Els models de periòdic de les revistes no són uniformes, i la tipologia és tan àmplia que
caldria, o convindria, fer una investigació sobre aquest tema per oferir als editors i
periodistes formules convincents, encara que no necessàriament estandarditzades.
Anàlisi dels programes informatius radiofònics
Els programes informatius radiofònics han estat analitzats a través de totes les seves
seccions, triant les tres notícies amb volum més gran de minutatge i comptant totes les seves
fonts. Lògicament no és el mateix analitzar un volum d’informació d’un diari o una revista,
amb una paginació d’entre 40 i 100 pàgines que un programa radiofònic, amb una duració d’uns
30 minuts on hi cap, tan sols, un volum d’unes 20 a 25 notícies. Emprarem el mateix sistema
dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.
Els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques d'hilvanació de
notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires novetats sobre els
models convencionals.
17
Anàlisi dels programes informatius televisius
Els programes informatius televisius han estat analitzats a través de totes les seves
seccions, triant les tres notícies amb un volum més gran de minutatge i comptant totes les
seves fonts. Aquí succeeix el mateix que als informatius de ràdio. Emprarem el mateix sistema
dels diaris i revistes, adequant-lo a la ràdio.
També aquí els models de programes informatius corresponen a les formules clàssiques
d'hilvanació de notícies, encadenades pels locutors o per cortinetes. No presenten gaires
novetats sobre els models convencionals.
Anàlisi dels ciberinformatius
El ciberperiodisme no pot ser analitzat igual que la resta de Mitjans de Comunicació de
Masses donat que l'estructura seccional, la producció i la periodicitat son totalment
diferents entre el primer i els altres tres, encara que entre aquests també trobem moltes
diferències, però els factors seccions, producció i periodicitat són comuns.
Amb això volem dir que el ciberperiodisme l'hem analitzat a través d'altres paràmetres
que, al final, ens oferiran resultats que sí seran comparables a la dels altres MCM.
El ciberperiodisme, en conclusió, l'hem analitzat a través dels següents paràmetres:
18
1. Morfologia de la portada 2. Tractament de les fonts a la primera notícia 3. Tractament de les fonts a la segona notícia Aclarirem aquests paràmetres tot dient que per "morfologia de la portada" s'ha
d'entendre l'oferta informativa global i particular, la publicitària i els canals.
Lògicament es tracta d'una descripció morfològica general de cadascuna de les pàgines
web per presentar el producte.
Però també observarem si en aquesta portada s'hi poden detectar les fonts de les
notícies.
19
Per "portada" hem d'entendre la part de la primera pàgina, o pàgina index.html, que es
veu a la pantalla. És a dir, no acceptem, inicialment, que la portada sigui tot el que ens
ofereixen els mitjans digitals donat que no estem segurs que els usuaris, els internautes,
en facin ús de l'oferta total, ens inclinem, més aviat, a pensar que els usuaris analitzen
la primera "pantalla" i a partir d'aquí utilitzen el scroll, o deslliçador, o cursor, per
baixar buscant més elements informatius.
La primera pantalla seria, doncs, una mostra com aquesta:
20
En aquesta primera pantalla no es detecta, sovint, el text de les primeres notícies, però
ens permet entreveure l'orientació de cada ciberperiòdic vers la utilització de les fonts.
Per exemple, en el cas que hem portat, El Debat de les 00.33 hores del dia 7 de març del
2008, observem que podem analitzar morfològicament la primera portada, la que és visible
quan un usuari clica sobre la URL http://www.eldebat.cat que se'ns ofereix una distribució
de l'espai en funció de tres columnes que agrupen cadascuna d'elles notícies complementàries
(a l'esquerra del lector: economia i empresa), notícies principals (columna central de doble
amplada) i comentaris (columna de la dreta), que incorpora opinions i que en altres mitjans
podria ser considerada una columna de blogs..
A més hi ha una primera columna de banda a banda de la plana on s'identifica el mitjà i
s'assenyalen les seccions en que es reparteix la informació i els comentaris: portada,
seccions y cercador, essent aquest últim un motor d'ajuda per trobar notícies i d'altres
elements.
Es pot veure, també, que hi ha la data, però en les nostres mostres sempre apareix la data
de la impressió del document, i no la de l'edició que ens serveix de mostra. És un dels
defectes del sistema: quan hom recupera el document antic, sempre surt la data del dia de la
cerca donat que l'ordinador reconeix la URL i l'actualitza.
Nosaltres entregarem els arxius originals, en format CD, per demostrar que cadascuna de
les mostres va ser agafada en el moment oportú, encara que aquí surti amb data posterior.
De les notícies busquem les fonts identificades. I les busquem en els primers paràgrafs i
en les signatures pròpies del mitjà.
D'aquesta manera, hem obtingut el següent volum d'informació dels ciberinformatius
analitzats, que són El Debat, El singular i Vilaweb.
Quatre mesos d'anàlisi dels que hem pres la darrera setmana com a mostra específica.
De cada dia hem fet dos deteccions: en la franja del matí i en la franja de la tarda.
Hem intentat que l'horari fos sempre a les 12 h i a les 18 h. Sols quan ha estat
impossible per raons tècniques o personals o professionals (enllaços, caigudes de sistema,
malalties o classes…) ens hem decidit per obtenir mostres en unes altres hores properes a
les 12 i les 18.
L'elecció d'aquest horari bàsic ve donat per la creença que les redaccions
ciberinformatives tenen, també, uns sistemes de producció semblants als dels altres mitjans:
els periodistes comencen a primera hora del matí i és a partir de mig matí quan disposen de
notícies pròpies o perquè estan manipulant els dossiers que els fan a mans de les
institucions, públiques i privades.
Cal advertir que el camp d’investigació sobre els ciberinformatius està encara en els seus
inicis i convindria invertir recursos en el seu anàlisi.
22
A mitja tarda han obtingut notícies pròpies en funció de treballar sobre les pistes
obtingudes al matí.
Però hi ha més: la franja d'horaris de la nostra cerca respon a la producció periodística
que ens ofereix la pròpia societat. A primera hora s'activa la vida econòmica, social i
política, i és a partir de mig matí quan comencen a generar-se notícies d'aquesta societat,
tret que hi hagi algun fet susceptible de ser considerat inesperat (un accident, un
atemptat, etc).
Amb tot això el que volem dir és que ens hem proposat analitzar la utilització de les
fonts per part dels tres principals ciberperiòdics catalans en funció de dues seqüències
diàries i sobre aquesta mostra està feta la nostra anàlisi.
Morfologia dels ciberinformatius: estudi de models
La morfologia dels ciberinformatius està basada en columnes, i a cada columna l'empresa
periodística li dona una particularitat prèviament estipulada.
En el cas de El Debat ja les hem comentada: tres columnes, la primera per economia i
empresa, la segona per notícies i la tercera per comentaris.
En el cas de Vilaweb veiem la seva portada:
23
Detectem tres columnes: les dues primeres dedicades a les notícies, la tercera, a serveis
que se suposen atractius per a l'usuari: el temps, i blogs, que equivalen a la secció
d'opinió en altres mitjans.
Inicialment trobem una columna de banda a banda de la pantalla amb publicitat (un banner),
i a sota la capçalera del mitjà junt a seccions d'interès i que clicant ens porten a
d'altres pàgines interiors de Vilaweb (productes de Vilaweb, sobre la capçalera i seccions,
a sota).
En el cas d’ El Singular veiem què ens ofereix:
24
També observem tres columnes: la primera dedicada a informació, la segona a opinió sota
l'epígraf de: "confidencial" i la tercera a publicitat, editorial i serveis.
Observarem que a la primera pantalla gairebé no detectem text, i és que potser El Singular
és, dels tres ciberinformatius analitzats, el que menys té cura de la seva morfologia, i
això vol dir que no té en compte el lector que, casualment, pugui entrar en la seva URL i
veient el que troba a la primera pantalla decideix quedar-se, o no, per seguir llegint el
que trobarà a sota.
Veiem la pàgina sencera:
25
I veurem que aquí sí es troba informació en format de text, que pot interessar, o no, al
lector, però que ha de clicar sobre el cursor o sobre la barra de deslliçament de la dreta
per poder informar-se.
Dalt de tot observem una columna, de banda a banda de la plana, amb un banner no
comercial, i a sota la capçalera i les seccions: política, cultura, societat i esports, és a
dir, una classificació seccional molt semblant a la dels mitjans convencionals (premsa,
ràdio i tv).
La crítica inicial que es pot fer a totes tres webs analitzades és que empren poc, o
gairebé res, la capacitat d'Internet per oferir text, imatges, imatges en moviment i la
possibilitat de que l'usuari connecti amb l'empresa editora.
Hi ha una escassa, o escassíssima, capacitat d'autoidentificació a les primeres pàgines de
El Debat, Vilaweb i El Singular i el lector o lectora tan sols és convidat a llegir o
utilitzar la web sense donar-li possibilitat de gestionar la seva agenda (a través de la
gestació d'agendes particulars) o d'incorporar la seva opinió.
Veiem un exemple que està a les antípodes dels nostres ciberinformatius: el cas de El
Tiempo, de Colòmbia:
26
Aquí sí que detectem una web, o un ciberperiòdic, on se'ns ofereix tot el que Internet és
capaç de donar en aquests moments. Parlem dels blogs, primera entrada de la pàgina
colombiana, els fòrums, la plena identificació, gens de publicitat i una llarga llista de
seccions que ens remet a informacions interiors.
Val a dir que els blogs no sols acullen opinions de gent de dins i de fora del MCM sinó
que també ofereixen la possibilitat que l'usuari faci el seu propi espai d'opinió a través
de guies molt didàctiques:
27
Observem, a la dreta, a la secció d'"Ayudas" com es pot fer un blog en pocs minuts.
En conclusió: els tres ciberperiòdics analitzats ens mostren , encara, una primera oferta
considerada molt primària, amb estructures molt rígides, poc creatives i allunyades de les
possibilitats que els ofereix el sistema Internet, basat en la interacció.
Cal assenyalar que sols El Debat ofereix en moltes notícies la possibilitat d'inserir un
comentari al final de les informacions.
Sobre les fonts als ciberinformatius catalans
Entenem per font la identificació de la notícia per part de qualsevol persona o
28
institució, i també l’enllaç, o link, que ens porta a identificar o ampliar la notícia.
Així doncs en les nostres plantilles de dades quan inserim una identificació sobre una
persona o institució podrà tractar-se de la font original o de l'enllaç que ens porti a
ampliar informació sobre el fet periodístic del que s'informa.
En aquest sentit el ciberperiodisme té moltes més avantatges sobre la premsa escrita, la
ràdio o la televisió perquè permet ampliar la identificació i verificació del fet
periodístic a través d'enllaços amb pàgines alienes a la font original, és a dir,
l’hipertext, però que permeten a l'usuari enriquir la seva capacitat d'entendre el fet
sobre el qual s'informa d'una manera molt més rica que no pas a través del paper, les ones
radiofòniques o televisives.
Sols Vilaweb, en algunes circumstàncies, ofereix alguna d'aquestes possibilitats que
enriqueixen l'oferta informativa, com ara en l'edició del dia 22 d'octubre de 2007, veiem la
mostra on es detecta, d'immediat i dins del text, abans del cos del text, una pantalla que
ens permet anar directament a veure imatges de vídeo:
(Falta imatge portada Vilaweb amb vídeo)
Naturalment per poder fer això cal una estructura redaccional sòlida, competent i
professionalment molt capacitada. Estem parlant d'invertir en recursos humans i tècnics.
29
5. El període analitzat El període analitzat ha estat de quatre mesos dins d’un semestre:
Any 2007
Octubre
Novembre
Any 2008
Gener
Febrer
Aquesta selecció del període analitzat correspon a una decisió de l’equip d’investigació,
però obligada pel propi conveni, ja que no va ser signat fins el mes de setembre. Hem fugit
d’analitzar mesos atípics, com ara desembre.
Per raons de política de personal resultava impossible contractar o corresponsabilitzar a
diverses persones en aquesta investigació sense tenir garantits els suficients recursos
econòmics, cosa que la UAB, com qualsevol universitat pública, prohibeix.
Donat que els resultats de la investigació havien de ser presentats el mes de maig, març
i abril es presentaven com un període d’avaluació dels resultats, amb la corresponent
tabulació de les dades.
1
Conseqüentment, ens quedaven els mesos compresos entre octubre i febrer, tret de
desembre, un mes poc habitual per investigar donades les circumstàncies festives que
l’envolten, que fan de la producció periodística una excepció per motius publicitaris i de
vacances.
I dels mesos d’octubre i novembre (2007) i gener i febrer (2008) hem estudiat la darrera
setmana, tant pel que fa a la premsa diària com als programes informatius de ràdio i
televisió i Internet. Pel que fa a les revistes, no hi ha cap problema; si eren setmanals,
preníem la darrera; si eren quinzenals, la segona quinzena i si eren mensuals, l’única
edició.
En resum, hem estudiat:
- 4 diaris x 20 dies (en 4 mesos)= 80 exemplars (aproximadament hem
gestionat 7000 pàgines)
- 30 revistes x 4 mesos= 120 exemplars x 30 pàgines (aproximadament 3600
pàgines)
- 2 informatius de ràdio x 20 dies= 40 escaletes
- 2 informatius de TV x 20 dies= 40 escaletes
- 3 webs x 20 dies= 60 webs (3 pàgines de cada web= 180 pàgines)
Amb això volem dir que s’ha treballat sobre unes 10.000 pàgines de text, 80 escaletes i
180 pàgines d’Internet.
2
6. La metodologia analítica El projecte ens ha obligat a emprar una metodologia basada en la quantificació per poder
fer una qualificació final.
És a dir, hem quantificat dades dia a dia per poder establir volums a fi i efecte
d’establir valors absoluts comparables entre sí i comparables amb els altres mitjans.
La unitat bàsica ha estat la informació (bé sigui una notícia, un reportatge, una
entrevista, una crònica o qualsevol gènere periodístic alternatiu).
Aquesta informació a analitzar ens l’indicaven els mateixos mitjans a través de la seva
presa de decisions: quanta més rellevància informativa, més importància assenyalaven als seus
públics i, per a nosaltres, era la principal indicació de quines eren les notícies a
analitzar. Per rellevància entenem tamany (en columnes i línies).
Al llarg de la investigació una de les analistes ha assenyalat que no sempre la notícia
més “gran” era la que tenia més fonts, però el conveni amb els nostres patrocinadors ens
obligava a mantenir la proposta inicial d’anàlisi basada en la morfologia.
El sistema i processos analítics en la premsa diària i no diària ha passat per les
següents fases:
1. Tot mitjà en paper està articulat en funció de pàgines i seccions. 2. Aquestes seccions presenten les seves notícies de forma jerarquitzada.
3
3. Aquesta jerarquia es basa en el volum de columnes i línies 4. També es basa en la seva presentació morfològica: la notícia que està dalt de la pàgina
és més important que la que està a sota.
En conseqüència, la nostra tria s’ha basat en el següent procés a la premsa diària i no
diària:
1. Els analistes analitzaven full a full la distribució per seccions. 2. De cada secció assenyalaven les notícies més importants per la seva volumetria i
situació dins de la pàgina.
3. De cada exemplar es triaven les tres notícies més importants de cada secció. 4. Finalment es procedia a analitzar notícia a notícia i els resultats s’inserien en una
fitxa d’Excel, que adjuntem en un dispositiu de magatzematge massiu (CD o Pen Drive).
Amb això volem dir i assenyalar que d’un diari amb nou seccions, s’analitzaven totes les
planes –amb unes 150 notícies- per quedar-nos com a mostra un total de 27 notícies cada dia:
les que consideràvem més importants i més grans segons els protocols de cada mitjà.
De cada publicació no diària ens quedàvem amb tres notícies de cada secció, i si no hi
havia seccions, les notícies més rellevants segons la seva morfologia i situació dins del
context.
Pel que fa a la ràdio i la televisió també hem emprat aquest sistema: analitzar la
distribució seccional i triar les tres notícies més importants de cadascuna, amb
4
l’inconvenient de que els informatius radiofònics i televisius no aporten 150 notícies en
cada edició, sinó unes 25 només.
És a dir: d’un informatiu amb 25 notícies es podien analitzar 8.
Pel que fa a Internet, hem ampliat l’univers pactat amb la Fundació Premsa Comarcal,
afegint El Debat a la llista composta per Vilaweb i El singular.
Aquí ens hem trobat amb una variant molt interessant: a Internet no hi ha només una
edició al dia, sinó una edició continuada, permanent, o permanentment actualitzada.
Hem optat per fer dos controls diaris de cada web, sempre que la tècnica no fallés: un
control en la franja horària d’entre les 11 i 12 hores i un altre control entre les 17 i les
19 hores.
L’analítica, en aquest cas, ha passat per investigar i quantificar la portada –amb moltes
més notícies que les portades en paper- i analitzar, després, les dues notícies més
importants de la portada en funció de la seva situació morfològica.
De cada edició analitzada en cada web n’hem tret tres unitats a analitzar pal matí i tres
a la tarda: sis en total.
5
7. L’enquesta subjectiva
La percepció que tenen els directius de la premsa comarcal sobre les fonts
informatives
Per poder disposar d’informació d’interès per enfocar el nostre treball
d’investigació, l’equip de l’OPEI/UAB va considerar convenient realitzar una primera
recerca sobre com interpreten subjectivament la direcció periodística de les empreses
afiliades a l’ACPC la seva relació amb les fonts informatives.
Es tractava de saber, inicialment, quina era l’opinió de diaris i revistes front el
complicat tema del tractament de les fonts informatives, intentant, tanmateix, desvetllar
polítiques empresarials i línies de treball inherents a la verificació dels fets
periodístics.
Es va confeccionar una enquesta molt tancada, amb preguntes concretes, però
interrelacionades, que ens pogués permetre detectar si, veritablement, el tema del
tractament de les fonts és, o era, una de les principals preocupacions subjectives dels
directius.
L’enquesta és aquesta i la carta enviada a tothom són aquestes:
6
Observatori del Periodisme en Internet (OPEI/UAB)
A tots els mitjans de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
Sres i Srs.: Benvolguts companyes i companys, vos agrairem que ens ajudeu a establir quina és la
percepció dels directius i directives dels mitjans periodístics locals i comarcals de Catalunya sobre la
utilització de les fonts informatives. La Universitat Autònoma de Barcelona està fent una investigació sobre
el tema per l’ACPC i l’Agència Catalana de Notícies, i abans de començar l’anàlisi de la realitat voldríem
disposar d’un quadre indicatiu que ens permeti aprofundir en la recerca.
Vos demanem que respongueu a aquesta enquesta amb total llibertat, tot assegurant.-vos que les vostres
respostes no seran fetes públiques de forma particular, però sí col·lectivament.
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o semblant)?
- Si
- No
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)
- les fonts municipals oficials
- la gent
- Les agències
- els altres mitjans
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si
- No
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- fa una feina correcta
- ha millorat
- Cal que millori
- no té paper en el món actual
9
- cal recolzar-la
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs, servei de
correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i que no hagi
quedat clar a les vostres respostes:
10
L’enquesta va ser distribuïda entre totes les empreses afiliades a l’Associació
Catalana de la Premsa Comarcal i es van rebre 22 respostes de les quals 18 van ser
considerades vàlides donat que diverses publicacions van excusar la seva col·laboració per
motius diversos, com ara que no buscaven el lucre econòmic o que depenien de l’església i,
per això, no es consideraven empreses competitives.
Les 17 enquestes vàlides signifiquen, aproximadament, el 15 % de les publicacions de
l’ACPC. Es tracta d’una xifra petita però suficientment vàlida com per a tenir en compte
aquestes opinions, donat que el que ens interessava era obtenir una fotografia, aproximada,
de com les publicacions comarcals enfoquen la política informativa sobre les fonts.
En aquest sentit sí podem considerar que els resultats obtinguts a l’enquesta poden
ser acceptats, especialment si tenim en compte que respondre una enquesta, amb 25 ítems i
una pregunta oberta, significava estar davant de l’ordinador durant 60 minuts,
aproximadament.
Les preguntes van ser estudiades prèviament per poder interrelacionar respostes i
definir, amb concreció, quin és, realment, l’opinió dels MCM comarcals sobre la utilització
que volen fer de les fonts, no pas la que estan fent, tema que correspon al nostre estudi.
Les publicacions que van respondre a l’enquesta pertanyen a les següents capçaleres
i/o empreses:
Bisbat d’Urgell
11
Diari de Vilanova
El Llaç, Molins de Rei
El Martinet
El 9 nou
La Palanca
La Segarra
La Tosca
Lo Floc
La Veu de Flix
La Veu de l’Anoia
L’Empordà
Segre Mitjà
Torelló
Estela
Hora Nova
La Farga
Posteriorment va arribat l’enquesta de Manlleu.
Justificació de les preguntes
Veiem les preguntes que varem enviar i el per què van ser redactades d’aquesta manera.
Sempre donàvem als enquestats la possibilitat de puntuar cada resposta. Hi ha qui va
entendre que podia posar la nota de 5 a cada resposta, o qui va considerar que havia de
12
repartir de l’1 al 5, sense repetir cap valoració. Varem optar per acceptar totes les
respostes donat que, finalment, varem fer un buidatge quantitatiu, incorporant totes les
respostes, sumant-les i traient, posteriorment, els percentils, la qual cosa ens permetia
ordenar i classificar respostes de forma molt fidel, malgrat aquesta tendència una mica
esbiaixada de puntuar.
La primera pregunta intenta descobrir la voluntat periodística de les empreses sobre
la seva valoració de la importància de les fonts. Cinc propostes, interrelacionades,
algunes fins i tot contradictòries, però que buscaven respostes exactes a través de la
tabulació posterior.
1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
13
La segona pregunta intenta que els enquestats defineixin la seva postura davant de la
verificació de l’autoritat de la font informativa, especialment pel que fa a la
identificació de la persona informant, sigui individu o institució.
2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,
càrrec, situació, etc., les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal.
La tercera pregunta...
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o
semblant)?
- Si
- No
La quarta pregunta.,..
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
14
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodistes)
- les fonts municipals oficials
- la gent
- Les agències
- els altres mitjans
La cinquena pregunta...
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si
- No
La sisena pregunta...
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- fa una feina correcta
- ha millorat
- Cal que millori
- no té paper en el món actual
15
- cal recolzar-la
La setena pregunta...
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,
servei de correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- no és important
- és important però hi ha d’altres factors encara més remarcables
- és molt important per a nosaltres
- es relativament important
- té una importància normal
i finalment demanàvem:
consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives
i que no hagi quedat clar a les vostres respostes:
16
Les respostes
1. Com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
a. no és important 22 (11%)
b. és important però hi ha d’altres
factors encara més remarcables 42 (24%)
c. és molt important per a nosaltres 47 (26%)
d. es relativament important 47 (26%)
e. té una importància normal 26 (13%)
TOTAL PUNTS 184 100%
17
Consideració de la font informativa: ¿és molt important?
0
5
10
15
20
25
30
nosi, peròmolt impo.relatiunormal
18
2. Com considereu la importància d’assenyalar, identificant-les (amb nom, cognoms,
càrrec, situació, etc., les fonts informatives?
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
a. no és important 16 10%
b. és important però hi ha d’altres factors
c. encara més remarcables 34 22%
d. és molt important per a nosaltres 51 31%
e. es relativament important 33 22%
f. té una importància normal 22 15%
TOTAL PUNTS 156 100%
19
Consideració d’identificació de la font informativa: ¿és important
identificar sempre les fonts?
0
5
10
15
20
25
30
35
No ho ésés, però…molt impo.relativ,normal
20
3. Teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà (llibre d’estil o
semblant)?
a. Si 4 28%
b. No 10 72%
0
20
40
60
80
1er trim.
Protocol d'utilització de fonts?
sino
21
4. Quina és la font més emprada al vostra mitjà
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- les fonts pròpies (els i les nostres periodis 61 30%
- les fonts municipals oficials 41 20%
- la gent 48 24%
- Les agències 26 12%
- els altres mitjans 29 14%
TOTAL PUNTS 205
0
5
10
15
20
25
30
procedència
pròpiesmunicipalsgentagènciesmcm
22
5. Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies?
(marqueu amb una “x”)
- Si 14 100%
- No
0
20
40
60
80
100
Coneixament de l'ACN
sino
23
6. Si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
- fa una feina correcta 55 33%
- ha millorat 27 16%
- Cal que millori 31 18%
- no té paper en el món actual 14 8%
- cal recolzar-la 40 23%
TOTAL PUNTS 167 100%
24
0
5
10
15
20
25
30
35
Opinió sobre l'Agència Catalana de Notícies
feina correctaha milloratcal q millorino té papercal recorzar-la
25
7. Quina importància li doneu a Internet com a font informativa (els seus blogs, webs,
servei de correus, etc.)
(indiqueu amb una numeració de l’1 al 5 la importància, o no: 1 és poc i 5 és molt
important)
c. no és important 11 7%
d. és important però hi ha d’altres factors
encara més remarcables 48 32%
e. és molt important per a nosaltres 36 24%
f. es relativament important 24 18%
g. té una importància normal 29 19%
h.
TOTAL PUNTS 148 100%
26
05
101520253035
Internet
Opinió d'internet com a eina
no ésimportantsi, però…
molt important
relativament
normal
27
Comentari sobre el resultat de l’enquesta sobre la percepció dels MCM
comarcals sobre les fonts informatives
Les empreses i publicacions que han tingut l’amabilitat de participar en la nostra
enquesta prèvia a la investigació ens han donat algunes pistes sobre com veu el món del
periodisme comarcal el complicat tema de les fonts i de la seva tria i utilització.
A la primera pregunta, de “com considera el vostre mitjà la utilització de les fonts
informatives” se’ns respon que:
És molt important (26%)
És relativament important (26%)
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (23%)
Aquestes són las tres respostes més puntuades i valorades, la qual cosa podria
significar que no hi ha, a la premsa comarcal, una clara posició sobre el tema, o, en tot
cas, no hi ha hagut El Debat convenient per posar-se d’acord sobre què fer per estructurar
una política comuna o col·lectiva de fonts.
2. A la segona pregunta de “com considereu la importància d’assenyalar, identificant-
28
les (amb nom, cognoms, càrrec, situació, etc., ) les fonts informatives”, se’ns ha respost
el següent:
És molt important per a nosaltres (31%)
És relativament important (22%)
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables (22%)
Amb això podem començar a detectar que la identificació de les fonts sí es considera
remarcable, per davant de totes les altres possibilitats, però potser el tema està
relativitzat per un segment destacable dels periodistes, o dels seus representants, del
periodisme comarcal.
3.A la tercera pregunta “teniu un protocol d’utilització de les fonts al vostre mitjà
(llibre d’estíl o semblant)” obtenim les següents respostes:
Si..........4
No.........10
Detectem un camp en el que hem de treballar tots plegats per assumir una lectura
col·lectiva sobre la importància d’estar preparats davant de la utilització de les fonts,
de com fer-ho, de com preparar-ho o de com preveure solucions davant de possibles
problemes.
29
4. A la quarta pregunta, “quina és la font més emprada al vostre mitjà”, trobem les
següents respostes:
Les fonts pròpies (els i les nostres periodistes) (30%)
La gent (24%)
Les fonts municipals oficials (20%)
En resum, el 50% de les fonts emprades pels nostres enquestats procedeixen de fonts
directes (pròpies i la gent), la qual cosa és indicatiu d’alta significació que demostraria
que el periodisme comarcal està molt prop dels seus lectors.
5. A la cinquena pregunta hem introduït un tema d’especial significació per
Catalunya, la importància de disposar d’una agència de notícies nacional, de l’estil de
Agence France Press, i a la qüestió de si “Coneixeu l’Agència Catalana de Notícies” se’ns
ha respost el següent:
Sí 14
No 0
És una bona notícia aquest fet, la qual cosa no significa pas que tothom ni estigui
subscrit o en gaudeixi del seu servei.
6. Hem volgut aprofundir en aquest tema donat que l’ACN podria ser la gran instància
periodística catalana, per això hem preguntat sobre la seva tasca, amb el següent enunciat:
30
“si la coneixeu digueu-nos quina és la vostra percepció d’aquesta empresa”, i hem obtingut
els següents resultats:
Fa una feina correcta (33%)
Cal recolzar-la (23%)
Cal que millori (18%)
Ha millorat (16%)
Les respostes ens indiquen que la seva imatge és positiva (fa una feina correcta, cal
recolzar-la, ha millorat...) que poden inspirar confiança en els seus directius i
periodistes.
7. La darrera pregunta anava sobre la utilització d’Internet com a font informativa,
i la hem fet com a una continuïtat de la feina realitzada pels companys de la Universitat
de Vic, amb el doctor Escolari al davant, que van realitzar una investigació sobre el món
digital/comarcal l’any passat.
La pregunta era la següent: “quina importància li doneu a Internet com a font
informativa –els seus blogs, webs, serveis de correus, etc-“ i la resposta era la següent:
És important però hi ha d’altres factors encara més remarcables” (32%)
És molt important per a nosaltres (24%)
Té una importància normal (19%)
És relativament important (18%)
31
En resum, no se li dona una importància gaire remarcable a la vista de que la major
part de les respostes relativitzen el seu protagonisme.
Al final demanàvem un comentari subjectiu, no pas obligatori, sota el títol
“Consideracions que considereu que heu d’afegir sobre el tema de les fonts informatives i
que no hagi quedat clar a les vostres respostes” i, hem obtingut aquestes respostes:
32
Comentaris subjectius de les persones que responien les enquestes en nom
de les empreses i mitjans participants
Aquests són alguns dels comentaris, textuals i sense editar, que van fer les persones
que van respondre les 7 preguntes de l’enquesta.
“En moltes ocasions i més en la premsa local/comarcal, els organismes oficials ,
utilitzen les informacions ja sigui per valorar o contrastar les noticies que els arriben
directament. A la vegada en més d’una ocasió ens han fet servir com a mitjans de difusió,
tot i que darrerament han començat a editar butlletins municipals.”
“la Palanca es una revista mensual que te un públic objectiu de 5000 - 6000 lectors
(tota la població dels municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer, Foradada, Cubells i
Vilanova de Meià més els nostres emigrats).
Editem 850 exemplars mensualment i tenim uns 150 accessos únics a la nostra web.
Poques vegades ens veiem obligats a consultar altres fonts (generalment son sentencies
judicials o decisions governamentals).
A principis dels 90 varem tenir un plet (resolt al nostre favor) i des de llavors
totes les fonts son identificades i no es publiquen cartes o articles anònims.”
“En ser el nostre butlletí un mitjà d’informació local, tant les agències de notícies,
33
com Internet o els altres mitjans no ens són de gaire utilitat ja que no recull el el dia a
dia local. Per això les nostres fonts han de ser bàsicament els nostres propis recursos i
la gent que ens envolta”.
“Per una revista local com la nostra, El Llaç de Molins de Rei, la principal font
d’informació és l’Ajuntament a través de les notes de premsa que genera. També compta molt
la informació que ens envien les entitats i sobretot l’orella que paren els nostres
col·laboradors a partir de les seves vivències en el municipi o del que li diu la gent.
Podríem dir que un 70% de les informacions que publiquem són generades pels gabinets
de premsa oficials.
Les agències de notícies no les fem servir gaire, per no dir gens, donat que
considerem, i disculpeu la possible petulància, que nosaltres hem de ser els primers i els
qui millor expliquem un fet que succeeixi en el nostre municipi.
Sobre Internet i els blogs, els mirem i ens serveixen per saber per on van els trets
però no publiquem res sense haver-ho contrastat”
“Sobre el tema de l'Agència Catalana de Notícies: al nostre mitjà l'únic que ens
interessava era la informació judicial (quan van deixar de donar-ne, ens varem esborrar).
Per a la premsa autènticament local, és a dir, aquella que només publica informacions
locals i comarcals, l'ACN no té cap sentit si es dedica a informar del que nosaltres ja
dominem, que són precisament les informacions locals i comarcals. El que ens interessaria
és que ens subministrés informacions de tipus general que tenen una influència en l'àmbit
local. Exemples: informació judicial de casos de la nostra comarca que es jutgen a
34
Barcelona, o bé dades comarcals sobre temes d'àmbit general: quants reclusos hi ha a la
nostra comarca, quants malalts de sida, quantes atencions per maltractaments, etc, etc.,
dades que moltes vegades subministren organismes oficials que tenen la seva seu a
Barcelona.”
“En el nostre cas, principalment fem una tasca de font informativa per a d’altres
mitjans ja que funcionem alhora com un gabinet de comunicació i editem les nostres pròpies
publicacions. No fem servir amb assiduïtat les fonts informatives típiques per a d’altres
periodistes sinó que tractem d’assortir al mitjans amb notícies que succeeixen en el nostre
àmbit.”
“L’important és tenir diverses fonts, no quedar-se mai amb una i buscar sempre una
banda i altra de la notícia.
“Donat que la revista és d’àmbit comarcal, les notícies que apareixen per Internet són
més aviat minses i per tant no ens hem podem gaudir massa.”
“A nivell local, com és el cas de La Veu de Flix, les agències, webs i altres mitjans
només serveixen per fer un petit apartat de breus o per completar dades però la majoria
d’informacions surten de la presència del mitjà en actes diversos locals.
35
8. Els resultats
a. diaris
Hem analitzat quatre diaris: Segre, Diari de Tarragona, Regió 7 i El Punt, edició del Vallès. A peu de plana indiquem les incidències enregistrades i avisem d’episodis especials que poden tenir
una petita, però real, incidència en l’estudi.
1
Diari Segre
SUMES TOTALS
Nº
notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu
ACN)
Organis-
mes oficials
Persones
d'organis- mes
oficials
Organis- mes no
oficials
Persones d'org.
no oficials
Persona
Col·lect
iu social
Indefini
des
SEGRE (22/10 a 26/10)
143
45
2
43
94
17
61
23
0
2
SEGRE (26/11 a 30/11)
138
48
0
49
76
26
39
12
5
10
SEGRE (21/01 a 25/01)
135
54
1
47
95
34
60
18
3
0
SEGRE (25/02 a 29/02)
146
61
2
53
92
28
52
31
6
6
TOTAL
562
208
5
(0 ACN)
192
357
105
212
84
14
18
2
Comentari al diari Segre
En el diari de la capital del Segrià detectem una gran utilització de fonts procedents de
persones implicades en la gestió dels organismes públics (357 fonts), que junt amb les fonts
procedents directament dels organismes públics (192) fan que aquest diari estigui molt
pendent de les fonts anomenades oficials.
A destacar que també s’empren fonts pròpies, però en una relació de 1 a 3, quant en el
cas de les fonts oficials gairebé la proporció és de 1 a 1. Lògicament es pot deduir que
moltes fonts de persones relacionades amb els organismes públics han estat cercades pels
propis periodistes, però cal recordar que són els professionals els que hi decideixen a quina
font apropar-se per obtenir informacions o per a validar-ne els fets ja referenciats.
La relació entre fonts de persones procedents d’organitzacions no oficials és de 2 a 5. I
la d’organismes no oficials d’1 a 5.
Cal observar, també, que la relació entre persona individual, i potser anònima, i notícia
presenta una relació de 1 a 10, mentre que les persones i organismes no oficials (clubs,
ateneus, associacions de veïns, etc) han estat consultades o requerides en una relació de 0,5
per cada notícia.
En resum: el diari Segre ha emprat, majoritàriament, fonts institucionals.
3
Regió 7
SUMES TOTALS
Nº
notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu
ACN)
Organis-
mes oficials
Persones
d'organismes oficials
Organis- mes no oficials
Persones d'org.
no oficials
Persona
Col·lect
iu social
Indefini
des
REGIÓ 71
(22/10 a 26/10)
88
42
19
(2 ACN)
35
53
18
64
23
0
1
REGIÓ 7 (26/11 a 30/11)
107
52
27
37
58
17
58
12
0
1
REGIÓ 7 (21/01 a 25/01)
114
52
40
(2 ACN)
27
56
23
50
15
0
3
REGIÓ 72
(25/02 a 29/02)
89
40
22
(2 ACN)
14
45
4
31
2
0
3
TOTAL
398
186
108
(6 ACN)
113
212
62
203
52
0
8
1 No disponile. 2 No disponible. .
4
Comentari al diari Regió 7
Aquest diari de la zona central de Catalunya presenta, com a primer i destacable font,
la de persones procedents d’organismes oficials amb 212 enregistraments, que depara una
relació de 0’5% per cada notícia, o el que és el mateix, de cada dues notícies. Seguit trobem
la consulta a persones d’organismes no oficials (203 enregistraments).
Hi segueix les fonts pròpies (186), amb proporció de 0’5. I les fonts procedents
d’organismes oficials, amb 113 ítems.
Detectem una utilització de les agències en una freqüència de 1 per cada 4 notícies, amb
6 fonts identificades com procedents d’ACN.
Les persones a títol personal tan sols apareixen en 52 enregistraments i no detectem
fonts procedents de col·lectius socials no institucionals.
5
Diari de Tarragona
SUMES TOTALS
Núm. notícies
Fonts pròpies
Agències (indiqueu ACN)
Organismes oficials
Persones organismes oficial
Organismes no oficials (inclou alt. MCMs)
Persones org. no oficials.
Persona
Col·lectiu social (inclou sindicats)
Fonts no identificades
Diari de T. 22/10 al 27/10/07
141 107
35
14 86
16
55
46
5
6
Diari de T. 26 al 30/11/07
144 105
34
20
70
7
51
20
2
1
Diari de T. 21 al 25/01/08
144 107
29
22
73
12
67
21
6
5
Diari de T. 25 al 29/02/08
115 81
25 1 (ACN)
15
63
14
64
30
3
3
TOTALS 544 400 125 1 ACN
71 292 49 237 107 16 15
6
Comentari a Diari de Tarragona
Diari de Tarragona presenta una primera lectura basada en la gran utilització de les
fonts pròpies, 390 sobre 544 notícies, en una proporció gairebé de 2 a 3.
Li segueix la font personal (292) d’organismes oficials i la font personal
(237)d’organismes no oficials.
I també cal destacar que s’ha consultat a 107 persones a títol individual, recollint
també informacions de col·lectius socials no institucionals (16), encara que només a títol
episòdic.
Aquest diari és un dels que més treballa amb notícies d’agència, amb 123 sobre 544
notícies.
7
El Punt (Vallès)
Nº notícies
Fonts pròpies
Agències (indq. ACN)
Organis-mes oficials
Persones d'organis- mes oficials
Organismes no oficials
Persones d'org. no oficials
Persona Col·lectiu social
Fonts no identifi cades
El Punt 22 al 27/10/07
137 131
13 (2 ACN)
45
132
15
52
27
23
4
El Punt 27 al 30/11/07
105 91
11 (3 ACN)
16
62
17
28
7
2
0
El Punt 21 al 25/01/08
134 115
14 (2 ACN)
28
122
9
78
10
3
1
El Punt3 25 al 29/02/08
98 89
9 (2 ACN)
35
85
6
60
10
9
1
TOTALS 474 426 47 (9 ACN)
124 401 47 218 54 37 6
3 No disponible l’exemplar del dia 26 de febrer.
8
Comentari a El Punt (Vallès)
Aquest diari es caracteritza per una gran utilització de les fonts pròpies (426 sobre 474
notícies) la qual cosa el que situa a aquest diari en una situació molt destacada donat que
gairebé cada notícia publicada i analitzada per OPEI/UAB està confirmada per les fonts de la
pròpia redacció.
Això no significa que no s’utilitzin fonts personals amb relació amb les institucions i
organismes oficials (401 enregistraments), seguit per les fonts de persones relacionades amb
institucions no oficials (clubs, AAVV, ateneus, etc), amb 238 entrades.
Les persones a títol individual també tenen escassa entitat, com succeeix als altres
diaris, amb sols 54 consultes i només 34 col·lectius socials no oficials han tingut
protagonisme com a font en El Punt.
9
Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris local i comarcals
analitzats
SUMES TOTALS
Nº notícies
Fonts pròpies
Agències (indq. ACN)
Organismes oficials
Persones d'organismes oficials
Organismes no oficials
Persones d'org. no oficials
Persona Col·lectiu social
Fonts No Identi- ficades
Segre
562 208 5 192 357 105 212 84 14 18
Regió 7
3984 186 108 (6 ACN)
113 212 62 203 52 0 8
Diari de Tarragona
544 400 125 (1 ACN)
71 292 49 237 107 16 15
El Punt (Ed. Vallés)
474 426 47 124 401 47 218 54 37 6
TOTAL 1978 1220 285 (7 ACN)
500 1262 263 870 297 67 47
4 Recordem que manquen dos diaris, corresponents a l’edició del 24 d’octubre i del 29 de febrer.
10
Gràfic del resultats de l’anàlisi de fonts
en els diaris comarcals
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
nº fonts
pròpies
agències
org.oficials
org.ofic.persones
org.no oficials
org.no ofic.persones
persones
col.socials
11
Comentari al quadre comparatiu sobre fonts periodístiques en els diaris locals i
comarcals analitzats.
De les 1978 notícies analitzades al llarg de quatre mesos detectem els següents resultats globals que podrien oferir una lectura aproximada sobre la realitat de la premsa local i
comarcal catalana pel que fa a la seva política de fonts informatives.
Amb aquest volum de notícies es podrà intentar perfilar una imatge prou encertada
d’aquesta política i estratègia de cara a oferir als lectors i lectores uns fets periodístics
prou verificats, o no.
En primer lloc detectem que la tipologia de font informativa més utilitzada pels diaris
analitzats és una persona que té relació amb un organisme oficial. 1262 persones “oficials”
van ser consultades en algun moment per algun dels periodistes dels diaris analitzats. Això
vol dir que de cada dues notícies, en una hi havia una persona que treballava per una
institució o organisme oficial.
Pot tractar-se del cap o la cap de premsa/comunicació, o un regidor, o un conseller...
Aquí s’obre un ampli ventall que es podrà consultar en el tronc central de dades que deixem a
disposició de futurs investigadors un cop s’hagi obtingut el permís de l’Observatori del
Periodisme en Internet (UAB) o de l’Associació de la Premsa Catalana i de l’Agència Catalana
de Notícies.
12
Analitzar més a fonts aquestes procedències tipològiques ens permetria establir una
relació entre la influència dels gabinets de comunicació institucionals i la fabricació de
notícies. Tenim el material, ara cal entrar en cadascú dels seus passadissos.
En segon terme trobem que la font més emprada és la pròpia del mitjà, en una proporció
semblant a l’anterior tipologia: 1210 fonts sobre 1978 notícies, és a dir, de quasi cada tres
notícies, dues n’estaven avalades per la pròpia redacció.
En tercer terme detectem que la tipologia de font emprada de forma superior pels nostres
diaris és la procedent de persones d’organismes no oficials. Parlem d’associacions de veïns,
clubs, ateneus, etc, però sempre dins de l’anomenat “sistema”, és a dir, no parlem
d’organitzacions “d’okupes”, “squatters”, etc. En aquesta tipologia ens trobem amb 890
consultes sobre 1978 notícies. Una proporció de quasi 0,5.
Sumant les dues tipologies ens resulta que la premsa local i comarcal analitzada per
l’equip d’investigació atent abans a les persones que a les fonts no-persones, tant
d’organismes oficials com d’organismes privats.
La personalització és important en les notícies donat que identifica un fet amb una
persona, un fet amb algú visible, mentre que, en el cas contrari, si s’identifica un fet amb
una font institucional no-persona el lector i lectora poden arribar a desconfiar de si el fet
ha succeït o no, de si s’ho ha inventat el periodista, o no.
13
La identificació de la font a través d’una persona dóna qualitat a la notícia.
Després trobem la font informativa procedent d’organismes oficials (500) i les procedents
d’organismes no oficials (263).
I enmig, la font procedent de les persones anònimes, o amb noms i cognoms però que sols
es representen a sí mateixes, amb 297 consultes.
Queden, pel final, les fonts de col·lectius socials i no identificades. Trobem 67
consultes a col·lectius no inserits dins del que podríem nomenar “vida oficial” i 47 no
identificades, una xifra considerablement menor i menyspreable sobre el volum total.
A destacar l’escassa utilització de les agències informatives, o almenys, la
identificació de les notícies procedents de les agències informatives, en una proporció de 283
identificacions sobre 1978 notícies, la qual cosa no resulta gaire destacable.
En conseqüència, la immensa majoria de notícies de la premsa diària local i comarcal
identifica les notícies, però ho fa, en la seva major part, amb fonts oficials, després les
pròpies i posteriorment les no oficials.
14
Resultats absoluts de les fonts informatives en els diaris analitzats,
Comentari final sobre la política de fonts dels ciberinformatius catalans
El comentari final sobre la política de fonts en els tres ciberinformatius catalans
analitzats ens permet indicar el següent:
Hi ha una manca absoluta d’estandardització en el tractament dels tres diaris
investigats.
cadascú treballa d’una manera diferent
això vol dir que el sector està encara descobrint com s’ha de treballar a la xarxa
També és conseqüència de la feblesa de l’estructura empresarial
Sembla que hi ha molta dedicació periodística per part d’EL DEBAT
Sembla que hi ha poca dedicació periodística per part d’EL SINGULAR i VILAWEB
Sembla que VILAWEB treballa a fonts les eines de la xarxa: hipertext i hipermèdia
Els altres dos mitjans senzillament ignoren el tema
Si resumim i extraiem xifres mitges d’els ciberinformatius catalans analitzats
s’obtindrien resultats sorprenents, inesperats i equivocats, per la qual cosa no treballarem
amb percentils absoluts que comportarien, per exemple, que si hem analitzat 191 notícies i
detectem 78 fonts pròpies, conclourem que el ciberinformatiu català de tipus mig sols
identifica una font cada dues notícies, la qual cosa és inexacta perquè n’hi ha que no empren
aquesta política de verificació.
62
Dit tot això podem concloure que:
1. El sector dels ciberinformatius catalans, almenys els tres analitzats, presenten una dispersió estructural i periodística absoluta
2. Tenint tot el treball abocat a la xarxa, dos dels tres no són capaços de treballar amb els elements fonamentals d’Internet: l’hipertext i l’hipermèdia.
63
Resultats absoluts de les fonts informatives en els ciberdiaris analitzats,
Comentari als resultats finals de les fonts informatives en el periodisme
de proximitat per procedències
Els resultats agrupats per procedències són els que ens ofereixen el quadre final que
comentarem a les conclusions, però que ens permet anticipar que la font més emprada és,
sens dubte, la font institucional (institució + persona), amb 3627 enregistraments sobre
4644 notícies.
Li segueix la font pròpia, amb 2870 entrades, la font institucional no oficial (1891) i
les persones a títol individual (793).
Queden amb escassa utilització, o citació seria millor, les fonts procedents de les
agències i les fonts de col·lectius socials.
73
Resultats de la utilització de les fonts d'agències en els MCM analitzats
Els mitjans locals i comarcals analitzats presenten, davant de la utilització de les fonts
procedents d'agències informatives, les següents actituds:
1. No treballen gaire amb aquest tipus de fonts. 2. Treballen però no identifiquen les agències quan empren les seves
informacions.
3. L'Agència Catalana de Notícies es citada en el 9% de les ocasions. 4. Detectem que hi ha moltes notícies procedent d’agències, però la seva
citació és molt escassa.
5. Caldrà estudiar el per què d’aquesta situació.
74
9. conclusions
Conclusió principal
Els mitjans de comunicació de masses del periodisme de proximitat treballen amb un índex
de 2,1 font per notícia, el que es pot considerar prou acceptable. A les 4644 notícies
analitzades a fons hem detectat 9817 fonts que identifiquen els fets periodístics a diaris,
revistes, ràdios, televisions i webs.
Naturalment no totes les fonts tenen el mateix valor i aquesta conclusió és vàlida pel
que fa a una anàlisi quantitatiu que intentem transformar en qualitatiu.
En termes generals, la teoria del periodisme ens ve a assenyalar que quantes més fonts
identifiquen un fet periodístic, millor. Així doncs, si cada notícia del periodisme de
proximitat ofereix dues fonts, la consideració que cal fer és positiva.
Al mateix temps aquesta investigació demostra que la font més important emprada als
mitjans locals és la institucional i oficial, el que pot significar una certa oficialització
de les notícies.
Val a dir que el fet d’emprar fonts oficials no significa que les notícies siguin
favorables, o no, a l’organisme emissor, però és un indicatiu que cal tenir en compte.
75
Conclusions complementàries
Les fonts oficials són les més utilitzades
El fet d’emprar fonts oficials, com a font més emprada, ve avalat per la quantificació
realitzada al llarg de la nostra investigació: a les 4644 notícies analitzades s’han detectat
3223 fonts institucionals. És a dir, de cada tres notícies dues tenen una font oficial,
aproximadament.
Aquesta és la principal conclusió i que permet suposar que els mitjans locals i
comarcals consulten, de manera molt important, més als ajuntaments, consells i organismes
oficials que no pas a altres fonts, com ara associacions veïnals, ateneus, etc...
Però aquesta conclusió ha de ser matisada pel fet que bona part d’aquestes fonts
oficials són de caràcter personal, és a dir, es busca a la persona física per sobra de la
persona jurídica, la qual cosa és positiva perquè permet al públic una identificació molt més
humana, per dir-ho així, i permet acostar més les diferents administracions públiques als
ciutadans. A més, una font personal significa que hi ha algú identificat a qui se li pot
demanar responsabilitats.
Conseqüentment podem dir, també, que la importància de les fonts institucional es fruit,
sens dubte, de que els organismes oficials disposen de grans instruments de comunicació, des
76
de gabinets de premsa, butlletins, utilització de les webs, newletters, emissores de ràdio i
de tv, webs i altres mitjans que penetren, de forma evident, en el sistema periodístic.
Això no vol dir, però, que els diaris, revistes i programes informatius de ràdio i TV, i
també les webs, acceptin les versions oficials dels fets noticiables com a veritats absolutes.
És a dir, el fet d’emprar els butlletins i comunicats de premsa municipals, o comarcals, no
significa que els periodistes del sistema comunicatiu local i comarcal acceptin les versions
oficials formalment.
Al llarg de l’anàlisi, el nostre equip ha pogut detectar que molts periodistes van a
buscar notícies als ajuntaments però posteriorment les seves notícies poden ser molt crítiques
contra aquests organismes.
Convindria realitzar una anàlisi de contingut de les notícies sobre aquesta afirmació.
El periodisme local i comarcal treballa molt les fonts pròpies
A les 4644 notícies analitzades a premsa diària, no diària, informatius de ràdio,
informatius de televisió i ciberinformatius, hem detectat 2655 fonts pròpies, a les que
caldria sumar els links de les webs, cas que es considerin fonts o s’accepti la seva
homologació.
Considerem molt important que els MCM locals i comarcals treballin una bona part de les
77
seves informacions basant-se en les seves redaccions.
El fet de treballar les notícies, i els fets noticiables, amb els propis recursos
periodístics permet intuir una clara intencionalitat de proporcionar al lector/a verificacions
de primera instància: directes, sense intermediaris.
Amb això volem dir que gairebé un 60 per cent de les notícies del periodisme de
proximitat estaven avalades per fonts originàries de la redacció. I gairebé totes apareixen a
l’inici de la notícia, el reportatge, l’entrevista o qualsevol que sigui el gènere emprat.
El periodisme de proximitat i els organismes no oficials: una bona relació
El periodisme de proximitat manté una bona relació amb les fonts d’organismes no
oficials (associacions de veïns, clubs, ateneus, etc...), detectant-se en aquesta anàlisi 1811
fonts sobre 4644 notícies, amb una proporció de 0,4 fonts per notícia, encara que molt per
sota de les fonts comentades anteriorment.
Val a dir que bona part d’aquestes fonts institucionals no oficials ho són de persones
(1403 sobre el total de 1811), i aquí coincidim amb una afirmació feta anteriorment: els
periodistes de proximitat intenten, gairebé sempre, buscar una font personal per sobre d’una
font institucional.
78
Es treballa poc amb les fonts alternatives
La utilització de fonts alternatives al sistema establert, és a dir, aquelles fonts que
no són pròpies, d’organismes oficials o d’institucions no oficials, és molt reduïda.
Parlem tant de persones com de col·lectius socials.
Pel que fa a les persones, només hem detectat 793 identificacions sobre les 4644
notícies analitzades: és a dir, molt poc.
Però encara és inferior la utilització de les fonts dels col·lectius socials no
institucionals, com ara grups alternatius (squatters, okupes, col·lectius provisionals creats
al voltant d’una mobilització espontània i potser esporàdica): 295 sobre 4644.
Darrera d’aquestes fonts hi ha, moltes vegades, històries humanes de gran interès
periodístic.
Aquests segments socials gairebé no existeixen per els MCM de proximitat.
79
Les agències, molt poc citades
Hem deixat per el final el comentari conclusiu sobre les agències donat que és un cas
molt especial i sobre el que convindria treballar més a fons.
Del total de notícies, 4644, només s’han detectat 330 citacions d’agència, amb 24
específiques sobre l’Agència Catalana de Notícies.
Possiblement les revistes quinzenals i mensuals no disposen de prous recursos com per
poder contractar els serveis de les agències informatives, però sens dubte els grans mitjans
sí, la qual cosa ens permet apuntar que s’utilitzen notícies procedents d’aquestes fonts però
no se’ls dona la categoria suficient com per concedir-li el dret a veure la seva signatura en
les informacions.
Hi pot haver una actitud de desconfiança, o de massa confiança.
En el primer cas convé acceptar que les Agències de Comunicació són ens organitzats per
obtenir informacions en llocs on els diaris i revistes no hi arriben: per llunyania o per
manca d’organització.
En el segon cas es podria tractar d’un excés de fiabilitat o de creure que com ja s’està
subscrit no li cal citar-la, a l’agència. Considerem que és un error.
80
Recomanacions
L’equip de l’observatori del periodisme en Internet considera que aquesta investigació
pot ser útil per els diferents equips empresarials i periodístics del periodisme de proximitat
que, un cop analitzades les dades, poden aprofitar les conclusions per establir plans
d’actuació per millorar la qualitat de diaris, revistes, informatius de ràdio i televisió, i
ciberinformatius.
En aquest sentit proposem les següents línies de treball:
1. És convenient que les redaccions es reuneixin periòdicament per analitzar el
tractament de les fonts informatives. En aquest sentit recomanem la creació de
protocols de tractament de fonts o de llibres d’estil interns. L’ACPC podria
crear un llibre, o protocol, estàndard. Les universitats hi poden col·laborar.
2. És convenient que les redaccions reorientin les seves estratègies per no
dependre tant de les fonts oficials.
3. Cal repensar com tractar amb les fonts oficials: no podem eludir consultar-les,
però sí podem impedir estar a les seves mans.
4. És convenient obrir-se més a la societat. En aquest sentit proposem:
81
a. Fer de la web de cada publicació una bústia de suggerències, informacions i denúncies.
b. Obrir-se a les webs dels organismes locals no oficials: sempre hi ha notícies que podem aprofitar.
c. A cada afirmació d’una font oficial cal oposar-li una font no oficial. d. És convenient reunir-se periòdicament amb col·lectius socials per a que ens
expliquin com ens veuen.
e. Cal convenir amb les fonts oficials quina part de la informació que ens envien no ens interessa, així evitarem el col·lapse a la taula de redacció.
5. Recomanem, molt especialment, citar el treball de les agències i d’altres
mitjans de comunicació d’on obtinguem elements periodístics.
6. És convenient fer, periòdicament, que experts aliens a l’empresa facin una
revisió crítica dels nostres procediments. Parlem d’auditories de gestió,
cursets, tallers, etc, que poden ser impartits per qualsevol universitat amb
estudis de periodisme.
82
10. Bibliografia de referència sobre les fonts informatives
i sobre el periodisme local i comarcal.
Borrat, Héctor (1989); El periódico, actor político; Gustavo Gili, Barcelona.
Claret, Carles, Puig, Jaume i Sardans, Jordi(2007); “Passat, present i futur de la
premsa local i comarcal”, (pàgs 135 a 152), en Embolicats amb el periodisme;
Argumenta; Barcelona,
Fishman, Mark (1983) ; La fabricación de la noticia; Tres Tiempos, Buenos Aires.
Fraguas de Pablo, Maria (1985); Teoría de la desinformación; Alhambra, Madrid.
Herrero Aguado, Carmen [et al.]; (2006) Periodismo y cultura : estudios sobre
periodismo especializado [textos de ...] Sevilla : Padilla Libros Editores & Libreros,
.
Huertas Claveria, Josep M., 1939-La Premsa de barris a Barcelona (1939-1982) ; Per
Josep Mª Huertas Claveria i Manuel Vilaseró Diputació de Barcelona. Servei de Premsa
Ajuntament de Barcelona. Arees de Cultura i Descentralització.
Maristany, Gerard (2002); Del desencant a la contrainformació : la premsa de barris a
Barcelona, 1976-2001 ; Diputació de Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya,
DL.
Martínez Juan, Alicia (2008); Los retos del periodismo local en la red: hacia una definición del espacio local en la Era global.En http://www.saladeprensa.org/ 7.04.08
Mabileau, Albert et André-Jean Tudesq (1980); L'information locale Paris : Pedone,.
Bibliothèque Institut d'Études Politiques de Bordeaux. Centre d'Étude et de Recherche
sur la vie locale. Série Vie Locale ; 7.
López, Manuel
1995: Una premsa lliure i autogestionària, la premsa de barris a Barcelona;
Col·legi de Periodistes/ Diputació de Barcelona; Barcelona.
2003: Cómo se fabrican las noticias; Editorial Paidós; Barcelona.
2005: Nuevas estrategias para la prensa del siglo XXI; Editorial Paidós; Barcelona.
1987: La Prensa de barrios en Barcelona, del año 1968 al 1977 : [tesi] / Manuel