Animals 3r B

ELS ANIMALS

ÍNDEX

1. El cavall

2. El Dofí

3. El Gat

4. La Girafa

5. El Gos

6. L'Hàmster

7. El Lleó

8. Les Meduses

9. Les Sardines

10. Les Tortugues

El cavall forma caballus és un mamífer perissodàctil.

Les seves característiques ha domesticat des d’antic pels humans.

Les femelles es diuen eugues i els petis i els joves poltes.

Hi ha races de cavalls mida petita que de forma genèrica són anomenades ponis.

El dentat definitiu consta de 40 peces. Els ullals són rudimentaris i té orelles petites .

El dofí és un mamífer aquàtic de l’ordre dels cetacis, que també inclou balenes i marsopes. Per dofins s’entén dos grups odontocet

amb semblances físiques però sense afinitat taxonòmica .Els dofins mengen en un dia una quantitat d’aliment equivalent a un terç

del seu pes. S’alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques

i esmolades. També mengen gambes, crancs i pops.

El dofí és un mamífer aquàtic de l’ordre dels cetacis, que també inclou les

balenes i marsopes.

Per dofins s’entén dos grups odontoceti amb semblances físiques però

sense afinitat taxonòmica:

- delphinidae també coneguts com a dofins marins.

- platanistoidea de les aigües dolçes dels rius indis com l’lndus i el Ganges.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d’aliment equivalent a un terç del seu pes.

S’alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades.

El dofí és un animal aquàtic de l’ordre dels cetacis que també inclou les balenes i les marsopes.

Per dofins s’entén dos grups odontoceti amb semblances físiques però sense afinitat taxonòmica.

Delphintdae També coneguts com a dofins marins.

Platanistoidea de les aigües dels rius indis com l’Indus i el Ganges.

Els dofins mengen un dia una quantitat d’aliment equivalent a un terç del seu pes. S ‘alimenten bàsicament

De peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades També mengen gambes, crancs i pops.

El gat és un petit mamífer carnívor domèstic.

El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data

molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500

anys

Quant els gats entren en combat contra un altre gat per qüestions d’autodefensa, territori ,

reproducció o domináncia , intentem semblar més intimidadors i amenaçats eriçant l‘esquena.

El gat és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys,

una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys. Els noms actuals

més generalitzats en moltes llengües d´ Europa gat, cat, chat, gatto, gato, katze, katt, kat, etc. deriven del molt llatí vulgar cattus,

paraula que al·ludia especificant als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felins.

Els gat és un petit mamífer carnívor domèstic.

El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys,una data molt anterior a les estimacions

prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.

Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d’Europa. Deriven del mot llatí vulgar cactus ,

La girafa és un mamífer, nadiu d’Àfrica i conegut sobretot perquè és la més alta de totes les espècies vivents d’animals terrestres.

Els mascles poden arribar a mesurar de 4,8 a 5,5 m d’altura i pesar fins a 900 kg. El nom comú ‘girafa‘ i primer terme del nom

binomi. l ‘giraffa’ prové de l’àrab girafa o zurapha, que significa ‘’alta’’. El segon terme que dóna nom a l’espècie ‘camelopardalis’

prové del grec Camelopardale i del llatí camelopardalis. Prové del grec camelopardale i del llatí carmelopardalis , que significa

‘’camell lleopard’’ .Doncs, antigament , es pensava que era fruit de l’encreuament d’un camell i un lleopard . Originària d’Àfrica,

la girafa està emparentada amb cèrvids i bovins , però pertany a una altra família.

El gos, ca o cutxo (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arquelògiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

Els hàmsters son rosegadors. Són fàcils de criar en captivitat, el hàmster son utilitzats sovint com animals de laboratori mantinguts

coma animals de companyia en els països econòmicament més desenvolupats.

Recentment, els hàmster s’han establert com un animal de companyia familiar molt popular.

El lleó és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere panthera.

Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, fent-ne el segon fèlid vivent més gran després el tigre.

Els lleons salvatges viuen a l’Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest d’Índia havent desaparegut

del nord d’África el Pròxim orient i l’oest d’Àsia en temps històrics. Fins a finals del plistosè (fa aproximadament 10.000 anys), el

Lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d’Àfrica.

Les meduses són cnidaris de vida lliure.

Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marins o, en alguns casos, de les

corrents d’aire. No tenen cervell , però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per desplaçar-se s’impulsen per

contraccions rítmiques del seu cos, prenen aigua, que entra a la seva cavitat grastovascular que després és expulsada, utilitzant-la

La sardina és un peix de l’ordre dels culpeïformes, de la família dels cuplèids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color

argent brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu. És una

espècie d’una extraordinària importància comercial i tan abundant a la mediterrània que va donar el seu mon a Sardenya

(denominació del llatí sardinae).

Les tortugues (testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada

generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen

dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altre de ventral, unides entre elles.

Les tortugues (testudines) són rèptils caracteritzats pel fet tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per

plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

De la closca surten ,per davant, el cap i les potes anteriors i, per darrere dos potes interiors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividides en dues

parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles. Las característiques

.

Les tortugues són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tron ample i curt protegit per una

closca. La característica més important de l’esquelet de les tortugues es la columna

vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. El crani presenta característiques d’un

gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec. N`hi

ha d’hàbitats terrestres i n’hi ha d’aquàtiques, marines o d’aigua dolça.