AFRICANS A LA CRULLA ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI DE LA
INSERCI SOCIOLABORAL DE LES PERSONES IMMIGRADES A LES TERRES DE
PONENT 2005-
2011
Ramon Juli i Traveria
http://hdl.handle.net/10803/104114
Nom/Logotip de la Universitat on sha
llegit la tesi
ADVERTIMENT. L'accs als continguts d'aquesta tesi doctoral i la
seva utilitzaci ha de respectar els drets de la persona autora. Pot
ser utilitzada per a consulta o estudi personal, aix com en
activitats o materials d'investigaci i docncia en els termes
establerts a l'art. 32 del Text Refs de la Llei de Propietat
Intellectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix
l'autoritzaci prvia i expressa de la persona autora. En qualsevol
cas, en la utilitzaci dels seus continguts caldr indicar de forma
clara el nom i cognoms de la persona autora i el ttol de la tesi
doctoral. No s'autoritza la seva reproducci o altres formes
d'explotaci efectuades amb finalitats de lucre ni la seva
comunicaci pblica des d'un lloc ali al servei TDX. Tampoc
s'autoritza la presentaci del seu contingut en una finestra o marc
ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als
continguts de la tesi com als seus resums i ndexs. ADVERTENCIA. El
acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilizacin debe
respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada
para consulta o estudio personal, as como en actividades o
materiales de investigacin y docencia en los trminos establecidos
en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad
Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la
autorizacin previa y expresa de la persona autora. En cualquier
caso, en la utilizacin de sus contenidos se deber indicar de forma
clara el nombre y apellidos de la persona autora y el ttulo de la
tesis doctoral. No se autoriza su reproduccin u otras formas de
explotacin efectuadas con fines lucrativos ni su comunicacin pblica
desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la
presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR
(framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la
tesis como a sus resmenes e ndices. WARNING. Access to the contents
of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the
author. It can be used for reference or private study, as well as
research and learning activities or materials in the terms
established by the 32nd article of the Spanish Consolidated
Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of
the author is required for any other uses. In any case, when using
its content, full name of the author and title of the thesis must
be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use
or public communication from outside TDX service is not allowed.
Presentation of its content in a window or frame external to TDX
(framing) is not authorized either. These rights affect both the
content of the thesis and its abstracts and indexes.
AFRICANS A LA CRULLA
ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI
DE LA INSERCI SOCIOLABORAL DE
LES PERSONES IMMIGRADES A LES
TERRES DE PONENT 2005-2011
TESI DOCTORAL
Ramon Juli i Traveria
Lleida, Octubre 2012
UNIVERSITAT DE LLEIDA
Departament de Geografia i Sociologia
AFRICANS A LA CRULLA
ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI DE LA
INSERCI SOCIOLABORAL DE LES PERSONES
IMMIGRADES A LES TERRES DE PONENT 2005-2011
TESI DOCTORAL presentada per
Ramon Juli i Traveria
Dirigida per
Dr. Fidel Molina i Luque
Departament de Geografia i Sociologia
Lleida 2012
i
AGRAMENTS
Portar a terme un treball daquestes caracterstiques requereix un
esfor individual i
personal que li dona sentit i valor a lelaboraci duna tesi
doctoral, atesa a la
naturalesa i els parmetres sobre els que sha davaluar des de la
vessant acadmica. Tot
i aix , una tesi doctoral vista des de la meva perspectiva ,
shauria de considerar
inevitablement el fruit dun treball en equip.
Encara que pugui tenir un cert ress a tpic , en el meu cas
personal i amb les
circumstncies familiars que macompanyen en tot el que faig,
aquest treball no hagus
estat possible, sense lajuda de totes les persones que mhan
envoltat en els darrers anys
de la meva vida. Vull agrair immensament a lAlba , la meva dona,
tot el que ha fet,
suportat, aguantat, contingut, tolerat i tamb patitper a que
aquest moment fos
possible. Tot aix a canvi de res. Aquest acte de generositat no
t agrament possible. No
s si podr compensar mnimament, tants anys desfor.
En segon lloc vull agrair als meus fills , el Marc, el Pol i a
la Laia, que mhagin excusat de
la meva absncia transitria i que shagin conformat amb la meva
sola presncia fsica en
diferents moments daquesta llarg recorregut. Mhauran de perdonar
per tot el temps que
els he robat, de vegades conscient i daltres inconscientment.
Noms espero que les
llargues hores passades davant de lordenador, ocupant les seves
taules de treball amb
les meves muntanyes de llibres, serveixin per a transmetre als
meus fills la curiositat pel
saber i pel coneixement, per tamb pel valor de la constncia i
lesfor per aconseguir
all que un desitja.
Com qualsevol treball que no s fruit dun rampell ni s flor dun
dia, sn moltes les
persones que de forma directa i/o indirecta han tingut algun
tipus dinfluncia i de
protagonisme en aquest llarg recorregut que vaig iniciar ara ja
fa molt de temps.
Duna banda la meva famlia , els meus pares , germans i germanes
i la seva pacincia ,
ajuda i suport de diferent tipus que he rebut amb els anys i que
han contribut finalment
a tenir avui en dia aquest inters per aquests grans temes que
tant ens afecten a tots a
nivell social. En aquest sentit vull agrair de forma especial a
la M ngels la seva ajuda
per a millorar la redacci i la presentaci del text
definitiu.
Vull agrair tamb el suport incondicional i entusiasta que he
rebut per part de la Isabel
Perera que ha estat de gran ajuda, per a no defallir i animar-me
a endinsar-me en una
recerca daquestes caracterstiques i de la que no he deixat de
rebre el seu suport i nim.
Vull agrair tamb el suport dels meus amics i especialment del
Jordi i de la Snia que
tamb han hagut de presenciar la meva absncia continuada en molts
moments, quan
segurament no era el ms oport ni adient, per que tampoc ho sabia
ni nera conscient.
El meu agrament ms profund a totes les persones que de forma
desinteressada han
participat de lestudi i van accedir a ser entrevistades per a
parlar de les seves
experincies i vivncies, duna banda a les persones representants
de les empreses,
especialment a lEloi, el Pere i el Rafel.
Daltra banda i de forma especial a les persones immigrades que
tot i les seves
circumstncies actuals van dedicar de forma totalment generosa i
desinteressada el seu
ii
temps i les seves histries personals a una tercera persona.
Especialment a la Fatou, a
lAmi,a la Mabi i lAhmel , al Boubacar, a lOumar , al Moussa , al
Khaled i a lAdil. Espero
haver donat veu a les seves experincies i reflexions duna manera
que estigui a lalada
de la seva magnfica aportaci.
Als meus companys i companyes del Departament de Geografia i
Sociologia i
especialment els de lrea de Treball social, pel suport rebut en
el transcurs daquests
anys de docncia i de recerca.
Agrair tamb al CEJEM (Centre destudis jurdics europeus i
mediaci) per la seva ajuda
econmica , sense la qual no hagus estat possible finalitzar la
meva tesi en aquests
moments i que van ser un revulsiu en la meva dedicaci i
motivaci.
Vull agrair finalment al Dr. Fidel Molina, director de la meva
tesi , la pacincia que ha
demostrat i els nims que he rebut en els moments ms adients i
les seves aportacions
que mhan ajudat i orientat cap a la finalitzaci de la meva tesi
de forma gratificant.
iii
SUMARI
INTRODUCCI 1
CAPTOL 1
MARC METODOLGIC 9
1.1 ORIGEN DE LA TESI i OBJECTIUS 9
1.1.1 Origen de la tesi 9
1.1.2 Context actual 11
1.1.3 Punt de partida de lestudi de la tesi 13
1.1.4 Objectius 13
1.2 HIPTESIS, FASES I METODOLOGIA DINVESTIGACI 14
1.2.1 HIPTESIS 18
1.2.1.1. En relaci al teixit empresarial 18
1.2.1.2. En relaci a les entitats dintermediaci 19
1. 2.1.3. En relaci a les persones migrades 19
1.2.2. FASES I METODOLOGIA DEL PROCS DINVESTIGACI 21
1.2.2.1.Qestions prvies 21
1.2.2.2. Metodologia i tcniques dinvestigaci seleccionades
25
a. Metodologia 25
b. Tcniques dInvestigaci 26
c. Formulaci del problema 31
1.2.2.3. Selecci de casos i contextos 33
a. Lany 2005 33
b. Lany 2011 37
1.2.2.4.Anlisi de resultats 47
CAPTOL 2
LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI COM A SOCIETAT D ACOLLIDA I MODELS
DANLISI DEL
FENOMEN MIGRATORI 49
2.1 PROPOSTES TERIQUES CONTEMPORNIES 49
2.1.1. Lalta modernitat i la societat del risc 50
2.1.2. La modernitat lquida i lera del buit 51
2.1.3. La societat Xarxa i el debat sobre el subjecte social
53
iv
2.1.4. Mitjans de comunicaci, cibersocietat i educaci 56
2.1.5.Societat,religi i secularitzaci 59
2.1.6.Amenaces i oportunitats de la societat del s. XIX com a
societat d acollida 61
2.2. ESCOLES I MODELS DANLISI DE LA IMMIGRACI 63
2.2.1. El model de la race and ethnic relations 63
2.2.2.La sociologia nord-americana 65
2.2.3.Lescola Francesa 65
2.3. MODELS DANLISI DE LA IMMIGRACI 67
2.3.1.El model de latracci i expulsi (push-pull) 68
2.3.2.Les teories de lacci individual 69
2.3.3.Teories del capital social 69
2.3.4.Teories de la mobilitat social 70
2.3.5.Perspectiva histrico- estructural 71
2.3.6.El model centre- perifria 72
2.3.7.La teoria de les xarxes socials 73
2.3.8.La nova teoria econmica de la immigraci 74
2.3.9.La feminitzaci del fenomen migratori 76
2.3.10.Immigraci i transnacionalisme 79
2.3.10.1.El transnacionalisme associat a la feminitzaci de la
immigraci 82
2.3.10.2.El transnacionalisme i els enclavaments tnics 83
CAPTOL 3
EL DEBAT SOBRE LA INTEGRACI 87
CONSIDERACIONS PRVIES 87
3.1.ORIGEN DEL CONCEPTE DINTEGRACI 91
3.1.1.Models dintegraci 95
3.1.2.Les dimensions de la integraci 97
3.1.3.Diferents enfocaments 99
3.1.4.Nivells danlisi 100
3.2.INTEGRACI: ENTRE EL CONFLICTE I LA CONVIVNCIA 101
3.2.1.De la immigraci inesperada a la immigraci estereotipada
101
v
3.2.2.Integraci- Comunitat- Xarxes socials i Treball social
105
3.2.3.Apunts sobre les xarxes socials 108
CAPTOL 4
EVOLUCI DEL FENOMEN MIGRATORI A LES TERRES DE PONENT 113
4.1.INTRODUCCI 113
4.2.LA POBLACI IMMIGRADA A LES TERRES DE PONENT 115
4.2.1.Context territorial 116
4.2.2.Evoluci de la poblaci a Espanya, Catalunya i Lleida
117
4.2.3.Anlisi segons pasos de procedncia 125
4.2.4.Distribuci de la poblaci per nacionalitat i lloc de
naixement
per demarcacions territorials 129
4.2.5.La Nupcialitat i la Natalitat de la poblaci estrangera
136
4.3.LA POBLACI ESTRANGERA SEGONS PERMISOS DE RESIDNCIA 138
4.3.1.Estrangers amb certificat de registre o targeta de
residncia en vigor 140
4.4.DADES OCUPACIONALS A CATALUNYA I LLEIDA 144
4.4.1.Evoluci especfica a Lleida 148
4.5.RESUM DE LA POBLACI A LLEIDA PONENT 163
CAPTOL 5
ANLISI DELS DISCURSOS DELS EMPRESARIS 167
5.1.RESUM:LEMPRESA DAVANT EL FENOMEN MIGRATORI 170
5.2.LEMPRESA DAVANT EL FENOMEN MIGRATORI 173
a)La lgica empresarial 173
5.2.1.Sobre la incidncia de la poblaci immigrada en el teixit
empresarial 173
5.2.1.1.2005: Dependncia i vulnerabilitat 173
5.2.1.2.Estabilitat, reconeixement i agrament pels serveis
prestats 175
5.2.1.3.Reflexi final 180
5.2.2.Sobre la visi i la gesti de la m dobra disponible .
180
5.2.2.1.2005: Disponibilitat de m dobra,per on s aquesta m
dobra? 180
5.2.2.2.2011: La nova m dobra disponible 182
5.2.2.3. Reflexi final 186
5.2.3. Sobre latractiu de Lleida com a societat d acollida pels
migrants 186
5.2.3.1. 2005 Lleida com a punt datracci (push) 186
vi
5.2.3.2. 2011 Lleida com a territori datracci o expulsi (push o
Pull) 191
a. La crisi com a slogan 191
b. La no atracci per la gent qualificada 192
c. La idea i la invitaci al retorn? 192
d. Conflicte social a la vista? 194
e. Tot i aix, mantenint latractiu de les empreses 195
5.2.3.3. Reflexi final 196
5.2.4. Sobre el marc legislatiu 197
5.2.4.1. 2005: El constrenyiment legislatiu 197
5.2.4.2. 2011: La legislaci impossible 208
a. Laposta pel reagrupament familiar 209
b. La fi de la contractaci en origen 210
c. La visi des de lagricultura 211
d. La petita empresa 212
5.2.4.3. Reflexi final 213
5.2.5. Sobre la persona immigrada com a treballadora 213
5.2.5.1. 2005: Una relaci de poder asimtrica 213
a. La desconfiana 214
b. Evitaci del conflicte dins de lempresa 215
c. Lestabilitat com a pre requisit 216
5.2.5.2. 2011: Una relaci de poder ms simtrica? 217
a. Adaptar-se i no fer soroll 217
b. Lassoliment dels resultats esperats 218
5.2.5.3. 2005: Els requeriments del lloc de treball a cobrir
219
a. L idioma 219
b. La masculinitzaci 219
c. La diferncia cultural 220
5.2.5.4. 2011: Els nous requeriments 220
a. La formaci com a assignatura pendent imprescindible 220
b. La feminitzaci 223
5.2.5.5. 2005: Els trets especfics de la persona immigrada
224
a. Segons habilitats 224
vii
b. Segons trets fenotpics 224
c. Segons expectatives de treball 225
d. Segons estereotips 226
5.2.5.6. 2011: Els trets especfics de la persona immigrada en
temps
de crisi 228
a. Trencant estereotips ? 228
b. Reforant estereotips 229
5.2.5.7. 2005: Lmbit relacional en el marc de lempresa 231
a. Promoci 231
b. Les relacions entre treballadors 232
c. Racisme 232
d. La creaci de grups per nacionalitat 232
e. Com es gestiona la diversitat cultural? 233
5.2.5.8. 2011: Normalitzaci relacional en el marc de lempresa?
234
a. Les parelles mixtes 235
b. Que es fa actualment amb la gesti de la diversitat cultural?
235
c. Les facilitats de contractaci 238
5.2.5.9.2005: preferncies davant dun gran ventall de formes
de contractaci 239
5.2.5.10.2011: l especificitat segons les necessitats de cada
empresa 241
5.2.5.11.Reflexi final 243
5.2.6.Sobre les institucions intermediries de caire social
244
5.2.6.1.2005:Entre el desconeixement i el desencs 244
5.2.6.2.2011:Del desencs a la crtica i el desinters 246
5.2.6.3.Reflexi final 248
b) La lgica social 249
5.2.7.Sobre la Responsabilitat social empresarial i immigraci
249
5.2.7.1.2005:Absncia de visi sobre Responsabilitat social
empresarial 249
5.2.7.2.2011:La responsabilitat social incipient 250
5.2.7.3. La responsabilitat social com a objectiu prioritari
251
5.2.7.4.2005:La difcil integraci social de les persones
nouvingudes 253
viii
5.2.7.5.2011:La integraci social en temps de crisi 255
5.2.7.6.Reflexi final 257
CAPTOL 6
ANLISI DELS DISCURSOS DE LES PERSONES IMMIGRADES 259
6.1. LA DOCUMENTACI I LES ETAPES DEL CICLE VITAL
DE LA PERSONA IMMIGRADA 265
6.1.1.Les etapes en relaci a la inserci sociolaboral 265
6.1.2.Resum del perfil de les persones entrevistades 267
6.2.ANLISI DE LES ESTRATGIES I LA SEVA EVOLUCI 2005-2011 269
6.2.1.Recorregut de la primera estratgia- La consecuci dels
papers 269
6.2.1.1.Consideracions prvies 269
6.2.1.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa
la seva
experincia personal 2005-2011 271
a. L inici de laventura migratria i lassoliment de la
documentaci 271
b. Regularitzar- se a Espanya:la visi per les persones
nouvingudes 276
c. Un recorregut dalta velocitat o un regional de moltes
estacions 277
d. Lespasa de Damocles i les renovacions 277
e. La nacionalitat com a objectiu? 279
f. Lleida, ltima parada? 281
6.2.1.3.Sntesi final 282
a. Perms permanent igual a situaci desitjada? 282
6.2.2. Recorregut de la segona estratgia- El coneixement de l
idioma 283
6.2.2.1. Consideracions prvies 283
6.2.2.2. Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que
fa a
la seva experincia personal 2005-2011 285
a. Els coneixements previs 285
b. Les oportunitats per aprendre 286
c. Quin idioma? 289
d. L idioma com a obstacle pel treball 290
6.2.2.3.Sntesi final 291
a. L idioma versus els beneficis 291
ix
6.2.3.Recorregut de la tercera estratgia-
Sobre el capital cultural 293
6.2.3.1.Consideracions prvies 293
6.2.3.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel
que
fa la seva experincia personal 2005-2011 295
a. La formaci al pas dorigen 295
b. La formaci al pas d acollida 297
c. Les possibilitats de triar 298
d. El projecte formatiu 299
e. El currculum ocult 300
f. Lhomologaci de ttols 301
6.2.3.3.Sntesi final 302
a. La formaci i lespecialitzaci com a fi de recorregut i
oportunitat laboral? 302
6.2.4. Recorregut a travs de la quarta estratgia-
La construcci de la xarxa social. 307
6.2.4.1.Consideracions prvies 307
6.2.4.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa
la seva
experincia personal 2005-2011 308
a. El capital social com a punt de partida 308
b. L inici de laventura migratria en relaci a la famlia 309
c.Per qu Espanya, Catalunya i Lleida 312
d. El suport a larribada 313
e. La relaci amb la famlia a travs dels anys 313
f .Les visites al pas 314
g. Crregues familiars aqu i all. Mantenir o no mantenir
aquesta s la qesti 315
h. El reagrupament familiar 318
i. Les relacions socials a Lleida 319
x
6.2.4.3. Sntesi final 322
a. El pas dels anys s igual al manteniment, consolidaci i
construcci de la Xarxa Social ? 322
b. El racisme en primera persona 326
c. LAssociacionisme com a alternativa 328
d. La religi com a via de participaci. 331
6.2.5.Recorregut a travs de la cinquena estratgia -La recerca
activa de treball 333
6.2.5.1.Consideracions prvies 333
6.2.5.2..Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que
fa la
seva experincia personal 2005-2011 334
a. La mobilitat com a estratgia 336
b. Les trajectries laborals assolides 338
c. La mobilitat horitzontal 339
d. La mobilitat vertical: el descens cap a latur, el subsidi i
(...) 340
e. La immobilitat horitzontal: precarietat, penositat i
perillositat continuada 341
f. Lexpectativa de futur laboral 342
6.2.5.3. Sntesi final 344
a. El coneixement de les eines de recerca amb el pas dels anys.
344
b. Les trajectries sociolaborals 344
6.2.6.Recorregut a travs de la sisena estratgia-
L's de les institucions socials 346
6.2.6.1.Consideracions prvies 346
6.2.6.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa
la seva
experincia personal 2005-2011 348
a. Les primeres experincies 349
b. El perill de ser etiquetat com a usuari pobre o excls 350
c. Relaci amb lmbit sanitari 351
d. Relaci amb lmbit de la justcia 352
e. Relaci amb els serveis socials 353
xi
f. La relaci actual amb les institucions 354
6.2.6.3.Sntesi final 355
a. Ls de les institucions es consolida amb el pas dels anys
355
6.2.7.Per a finalitzar i cloure el recorregut 356
6.2.7.1.La valoraci del procs migratori 356
a. La satisfacci de poder seguir a Lleida 357
b. La satisfacci de la situaci actual 357
c. Lesperana de millora 358
d. La dissonncia permanent 358
e. La resignaci 359
f. La idea del retorn 359
6.2.7.2.En el cas de les dones 360
a. La satisfacci de la situaci assolida 360
b. La dissonncia permanent 360
c. El retorn com a possibilitat 361
d. La rbia i la resignaci 361
e. El patiment 361
CAPTOL 7
CONCLUSIONS 363
7.1.REFLEXI SOBRE ELS OBJECTIUS I LES HIPTESIS DE LESTUDI
365
7.2.AFRICANS A LA CRULLA 367
7.2.1.Societat, immigraci i empresa 368
7.2.1.1 Factors dexclusi 368
a- Les persones immigrades en un territori cada cop ms
hostil 368
b- Sobre si les persones immigrades formen part del conjunt
de la poblaci o sn un agregat 369
c- Sobre les respostes de les persones immigrades en un
xii
territori hostil 379
d- Sobre la situaci laboral i econmica 382
e- Pel que fa el tipus de treball existent a les terres de
Ponent 385
f- Lempresariat i la perspectiva de gnere 386
g- Les dones immigrades i la perspectiva de gnere 387
7.2.1.2. Factors dintegraci 388
a- Les expectatives de futur des del teixit empresarial 388
b- La responsabilitat social empresarial 389
c- Altres factors dintegraci 390
7.3 DECLEG DE PARADOXES 2005-2011 392
7.4 DECLEG DE PROPOSTES DEL 2005 AL 2011 395
BIBLIOGRAFIA 399
ANNEX 413
Gui entrevista empresariat 2005 413
Gui entrevista empresariat 2011 415
Gui entrevista persones immigrades 2005 417
Gui entrevista persones immigrades 2011 420
Gui grup de discussi dones immigrades 2011 424
Gui entrevista institucions intermediries 2005 426
xiii
LLISTA DE QUADRES
Quadre 1. Resum de les estratgies i les fases del recorregut
19
atenent a la qestio documental 24
Quadre 2. Aportacions de Janesick a (Valles, 1999) referent a
les decisions
De disseny a la investigacin qualitativa
Quadre 3. Decleg de linvestigador qualitatiu ( Valles, 1999)
24
Quadre 4. El treball de camp de lany 2005 34
Quadre 5. Perfil per nacionalitat i sexe de les persones
immigrades
entrevistades lany 2005
36
Quadre 6. El treball de camp de lany 2011 39
Quadre 7. Perfil detallat de les persones entrevistades
representants de les 40
Empreses entrevistades lany 2005 i 2011 amb els acrnims
Quadre 8. Perfil detallat de les persones immigrades
entrevistades lany
2005 i 2011 amb els acrnims
45
Quadre 9. Amenaces i oportunitats de la societat del segle XXI
com a 61
Societat dacollida
Quadre 10. Vincles entre societat dorigen i de destinaci (
Ribas, 2004) 83
Quadre 11. Vincles entre societat des duna perspectiva normativa
(Ribas,2004) 84
Quadre 12. Procs del transnacionalisme Immigrant (Portes i
Dewind, 2006) 85
Quadre 13. Models dintegraci (Blanco, 1999) 96
Quadre 14. Tipus daculturaci (Ario, 2008) 96
Quadre 15. Enfocaments de la integraci (Aparicio et alt, 1999)
99
Quadre 16. Nivells danlisi del procs dintegraci social (Laparra,
2007) 100
Quadre 17. Caracterstiques de les xarxes personals dels
individus aillats, 110
locals i cosmopolites (Aliena, 2004)
Quadre 18. Evoluci de la poblaci activa, ocupada i aturada
estrangera a Catalunya 144
en comparaci amb el total de la poblaci
Quadre 19. Dades ocupacionals a Catalunya anys 2005-2006
146
Quadre 20. Situaci ocupacional a Ponent lany 2005 148
Quadre 21. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2006
149
Quadre 22. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2007
151
Quadre 23. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2008
152
Quadre 24. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2009
153
Quadre 25. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2010
154
Quadre 26. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any
2011
156
xiv
Quadre 27. Resum de la situaci a les terres de Ponent
163
Quadre 28. Esquema general de lanlisi del discurs de
lempresa
davant el fenomen migratori
170
Quadre 29. Resum de les estratgies i les fases del recorregut
atenent
a la qestio documental
264
Quadre 30. Perfil de les persones immigrades entrevistades lany
2011
267
Quadre 31. Factors terics dinserci laboral (Tezanos, 2008)
345
LLISTA DE GRFICS
Grfic 1. Evoluci de la poblaci general per anys i territori
2005-2011 117
Grfic 2. Evoluci de la poblaci immigrada per anys i territoris
de Referncia 120
Grfic 3. Evoluci de la poblaci estrangera a Lleida per grups
dedat 123
Grfic 4. Evoluci de la poblaci estrangera a lmbit de Ponent per
grups dedat 123
Grfic 5. Pasos ms representats a Lleida provncia de Gener de
2006 a
desembre de 2011
127
Grfic 6. Matrimonis mixtes en relaci al total de matrimonis a
Lleida provncia 137
Grfic 7. Naixements de mare estrangera respecte als nascuts de
pares autctons 137
Grfic 8. Evoluci contractual de la poblaci estrangera en relaci
al total de 157
contractaci a Lleida Provncia
Grfic 9. Variaci contractes a persones estrangeres anys
2005-2011 158
Grfic 10. Evoluci tipus de contracte de la poblaci estrangera
159
Grfic 11. Evoluci contractes a persones estrangeres per sexe
2005-2011 159
Grfic 12. Evoluci de la contractaci per sectors dactivitat
160
Grfic 13. Evoluci persones estrangeres afiliades a la Seguretat
social 160
Grfic 14. Evoluci persones estrangeres afiliades a la Seguretat
Social per sexe 161
Grfic 15. Comparativa de levoluci de lafiliaci a la Seguretat
social entre 161
persones estrangeres i autctones
Grfic 16. Evoluci de latur de la poblaci estrangera per
territoris 162
Grfic 17. Evoluci de latur per sexe a Lleida provncia 162
xv
LLISTA DE TAULES
Taula 1. Resum de levoluci de la poblaci a Espanya,
Catalunya
i Lleida provncia 2005-2011
117
Taula 2. Evoluci de la poblaci estrangera a Espanya,
Catalunya
i Lleida provncia 2005-2011
118
Taula 3. Evoluci de la poblaci total i estrangera. 2005-2011
120
Provncia de Lleida
Taula 4. Evoluci de la poblaci total i estrangera. 2005-2011
121
mbit de Ponent
Taula 5. Evoluci de la poblaci estrangera per sexe i territori
122
Taula 6. Poblaci estrangera per grups d'edat i sexe. 2005-2010
124
Provncia de Lleida
Taula 7. Poblaci estrangera per grups d'edat i sexe. 2005-2010
125
mbit de Ponent
Taula 8. Pasos ms representats a Lleida provncia de Gener
126
de 2006 a Desembre de 2011
Taula 9. Comparativa de les dades de lany 2005 i de lany 2011
131
segons nacionalitat i per les demarcacions territorials
Taula 10. Distribuci per sexe i nacionalitats mes importants i
135
segons les comarques que conformen lmbit de Ponent.
Taula 11. Taxes de natalitat a Catalunya i Lleida 138
Taula 12. Estrangers amb certificat de registres o targeta de
140
residncia en vigor per tipus de rgim i sexe
Taula 13. Persones residents a Lleida acollides al rgim 141
general per tipus de perms
Taula 14. Estrangers amb certificat de registres o targeta de
143
residncia en vigor per continent de procedencia
xvi
Les jeunes tentent par tous les moyens de fuir le pays parce
quils ont compris que les
horizons sont bouchs. . Disent-ils dun air blas. Et cette
petite
phrase devient une bourrasque qui dvaste les pays et le vide de
tous ses bras valides. Les
jeunes ont compris que les ds sont pips et ceux qui nous
assomment avec les discours
soporifiques et hypocrites sur lamour de la patrie, la crainte
de Dieu, et tout le tralala, nen
ont cure. Au dni de leur droit de vivre sous le ciel de leur
pays, ils rpondent par un
reniement de leur patrie. Ou par un renoncement la vie. la leur
et aussi celle des autres,
tous les autres, sans distinction. Alors posses par un dsir
morbide et fragiliss par une
prcarit chronique, quelques-uns deviennent les proies faciles de
tous les extrmismes. On
ne me reconnat plus le droit de vivre dans mon pays et bien,
aprs moi le dluge ! Et il y a
ceux qui ne peuvent pas abandonner le navire devenu par la force
des choses un formidable
mouroir de toutes leurs potentialits juvniles et qui assistent
impuissants a la confiscation
indcente du pays
(Si mon pays mtait contNouvelles sur lAlgrie contemporaine)
Dhari Hamdaoui, Lrida, le 7 avril 2007
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
1
INTRODUCCI
Per a poder arribar a escriure aquestes lnies en el marc de la
redacci de la meva
tesi doctoral, shan hagut de produir molts episodis previs al
llarg dels darrers anys
de la meva vida. Aquestes etapes mhan ajudat a construir un
conjunt de
pensaments i de reflexions sobre la nostra societat i fer-ne la
meva prpia visi.
Durant aquests anys han tingut lloc situacions i he hagut de
prendre decisions
continuadament a partir de diferents factors que mhan guiat fins
aqu. En
ocasions, aquestes situacions han estat com un senyal, en
daltres, han estat
motivacions personals, tot plegat sense obviar el conjunt
desdeveniments i
circumstncies personals, algunes planificades i daltres no
previstes, que en
definitiva han dibuixat el meu recorregut vital i que ara es
tradueix, entre daltres
coses, en una reflexi en forma daquesta tesi doctoral.
El primer episodi daquesta histria cal ubicar-lo en la meva
formaci universitria
com a Diplomat en Treball social (1989-1992)i per tant ,
sensible a qualsevol
fenomen social que pogus esdevenir un espai per a la reflexi
personal i
professional des duna perspectiva danlisi i dintervenci social,
aix com una
predisposici i vocaci de transformaci de la societat.
El segon episodi coincideix amb la meva inquietud i motivaci per
a ampliar la
meva formaci acadmica ,concretament com a llicenciat en
Sociologia (1996-
2003) que es va iniciar a la Universidad Nacional de Educacin a
distancia, (UNED)
fins lany 2001 i que vaig finalitzar a Madrid a la Universidad
Pontificia de
Salamanca a la Facultad de Ciencias Polticas y Sociologia Leon
XIII (UPSAM).
Aquesta nova etapa moferia loportunitat de continuar aprofundint
en el meu
inters personal i professional en lmbit de les cincies socials i
especialment en
lanlisi daquells temes ms punyents i emergents de la nostra
societat en els
darrers anys.
El tercer episodi s la continutat de lanterior a partir de la
formaci realitzada en
el marc dels cursos de Doctorat al finalitzar la llicenciatura a
la mateixa UPSAM , on
vaig tenir loportunitat de conixer altres experincies, altres
perspectives , altres
discursos i que em van ajudar a orientar el meu treball final
per a obtenir el
Diploma destudis avanats (DEA). Els cursos de doctorat estaven
emmarcats en el
Programa Tecnologa y sociedad en los comienzos de siglo:
realidades econmicas,
procesos sociales y compromisos ticos.
Dins daquests cursos soferien diferents alternatives , per
rpidament vaig intuir
que el seminari Tecnologas de la informacin, movimientos
migratorios y
repercusiones en el tercer mundo impartit pel Dr. Toms Calvo
Buezas , seria el
principi duna nova etapa que sobria en el meu cam com a
investigador social.
Fruit daquella primera immersi en lmbit de les migracions duna
forma ms
profunda, va sorgir el meu treball dinvestigaci que va tenir com
a ttol
Inmigracin, locutorios y redes sociales.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
2
Aquest treball tutoritzat pel Dr. Miguel Valles, va suposar la
meva introducci a
aspectes metodolgics qualitatius que des daleshores han
influenciat la meva
orientaci investigadora i que em va donar loportunitat de
conixer de forma
directa i participativa un dels espais que en aquells moments
sestaven obrint i que
al seu torn es convertien en un indicador significatiu de
larribada de persones
nouvingudes. Feien visible i institucionalitzaven dalguna manera
el fenomen
migratori. Es tractava dapropar-se a la realitat del fenomen
migratori des dun dels
nusos de la seva xarxa social , com eren i sn els locutoris.
Lobjectiu de lestudi
era conixer qu suposava la gesti i direcci daquest tipus de
negoci pels seus
propietaris o encarregats i conixer les funcions socials i les
dinmiques relacionals
especfiques que shi produen al seu voltant. Sense ser massa
conscient mestava
endinsant en els terrenys de la sociologia de la vida
quotidiana.
Daquesta primera aproximaci a la realitat en vaig poder extreure
conclusions molt
valuoses a nivell dexperincia investigadora i especialment fruit
del treball de
camp que em va permetre conixer persones immigrades en primera
persona aix
com les dinmiques relacionals des duna vessant ms participativa
que en altres
tipus destudi no es dona. El contacte directe i les relacions
iniciades amb diferents
persones i un major inters per aquesta realitat van esser les
millors conclusions
extretes daquell treball.
El segent episodi va ser fruit de la meva incorporaci a la
docncia universitria
com a professor associat lany 2003 al Departament de Geografia i
Sociologia de la
Universitat de Lleida a lrea de coneixement de Treball social.
En aquest nou
context va sorgir loportunitat de participar duna investigaci
finanada pel Centre
de cooperaci Internacional de la Universitat de Lleida , en el
marc de les ajudes
per a projectes relacionats amb el quart mn , sota el ttol
Elements dintegraci
sociolaboral de les noves migracions. Aquesta recerca es va
publicar amb el ttol
de Lgiques, paradoxes i oportunitats. La inserci sociolaboral de
les persones
immigrades a les terres de Lleida i com plantejar ms endavant
sha de
considerar lorigen i la motivaci inicial de la meva tesi.
Aquesta investigaci en va permetre conixer el fenomen migratori
des duna nova
vessant ,per un cop ms , des de dins. Amb una metodologia
qualitativa basada
en entrevistes als diferents protagonistes de lestudi, per que
em van obrir les
portes a dos grans mons, que duna banda sn complementaris, com
sn el mn
empresarial i el mn de les persones immigrades en processos de
recerca de feina,
per que al mateix temps sn molt llunyans en els seus discursos i
realitats socials
viscudes.
Ms endavant un altre episodi que des duna perspectiva
investigadora es pot
considerar cabdal, pel que fa a la meva orientaci i motivaci per
la qesti
migratria, coincideix amb la meva collaboraci a lestudi
Trajectries laborals
dels joves immigrants reagrupats: marroquins i equatorians.
Aquest treball
mobria un altre cop la possibilitat dendinsar-me en un estudi de
tipus qualitatiu i
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
3
per tant conixer de primera m una altra de les cares de la
immigraci , com sn
els reagrupaments familiars, des de la visi dels propis joves
reagrupats.
El segent episodi que es pot considerar gaireb definitiu
correspon a lany 2004,
moment en qu la meva trajectria laboral es va veure interrompuda
de forma
inesperada i em vaig veure forat a fer una aturada laboral, que
tanmateix, em va
conduir directament cap a lmbit de latenci sociolaboral a
persones immigrades.
s des daquesta nova etapa laboral i de la meva experincia del
treball de la vida
quotidiana, que posteriorment lany 2007, i desprs de recollir
totes les reflexions i
experincies viscudes, quan inscric la meva tesi a la Universitat
de Lleida. El primer
gran objectiu era donar ress i veu a les persones immigrades en
els seus discursos
i vivncies en un perode histric molt concret, que ha sotms, a
les persones en
general i a les nouvingudes en particular, a processos de canvi
molt sobtats i
dolorosos. Al mateix temps volia donar veu als altres actors
daquest entramat que
sn les persones empresries de les terres de Ponent i que ja van
demostrar lany
2005 que tenien moltes coses a dir i pocs altaveus per a fer
arribar la seva opini
en aquest tipus de temes.
No obstant aix, el que he plantejat fins ara no hauria estat
suficient si no
shaguessin produt altres feed-backs professionals i personals
que van acabar de
donar lempenta necessria per a afrontar un repte daquestes
caracterstiques.
En el meu cas ho vaig trobar en diferents moments i sobretot en
diferents actituds
de persones concretes que dalguna manera em van aportar els
arguments
definitius que em feien falta per a donar-me el tret de sortida.
Tot seguit exposo
alguns daquests moments crucials.
Duna banda , vaig escoltar en una conferncia al Dr. Lorenzo
Cachn , illustrar la
seva exposici sobre la Immigraci a partir dun article escrit per
Len de Aranoa
lany 20071. Aquest exemple ha quedat recollit finalment en el
seu darrer llibre
1 30 africanos rescatados de una embarcacin harapienta, subieron
a bordo de un crucero de lujo. Al
principio se impuso La ley del mar. Pero pronto comenzaron los
problemas. Un delegado de la compaa traslad su preocupacin al
capitn () Puede que al pasaje no le parezca bien que, sin haber
pagado, los africanos se alojen en camarotes de categora superior a
la de los suyos. Tal vez deberan trasladar a algunos de los
pasajeros de clase turista a las de lujo y alojar a los nufragos en
los camarotes que queden vacos. () No podan permitir que los
inmigrantes caminaran en harapos por el crucero, por lo que
miembros de la tripulacin les acompaaron a las boutiques de la
cubierta Milano, donde cada uno de ellos podra elegir una camisa,
un pantaln y algo de calzado. Elegantemente vestidos de Armani y
Ralph Laurent, paseaban por las cubiertas del Europa, ya
recuperados. En los ojos del pasaje reconocieron el respeto, la
conmiseracin y el miedo. Les hicieron muchas fotografas, y en todas
sonrieron. Los nufragos fueron repartidos esa noche entre las mesas
de los invitados, en las que fueron recibidos con diversos grados
de entusiasmo. ()En todo caso, en la mayor parte de las mesas se
estuvo de acuerdo en que era la necesidad la que les haca
arriesgarlo todo en el mar, y hubo consenso en cuanto a lo
necesaria que era su presencia en nuestros pases. A fin de cuentas,
se dijo tambin, alguien tiene que hacer el trabajo de mierda que
nadie quiere hacer ya en Europa. Y adems elevan nuestro ndice de
natalidad, aadi alguien en otra mesa, comentario ste que obtuvo la
aprobacin de todos.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
4
referint-se a la qesti de la integraci de les persones
immigrades i de la gran
contradicci i conjunt de paradoxes que comporta el fenomen
migratori a la nostra
societat.
Aquest exemple que no s nic ni exagerat ni allat en la nostra
realitat, s el que
em mou en gran part a fer aquesta tesi doctoral sobre la
immigraci i les seves
causes i conseqncies sobre la nostra societat, tant a nivell
estructural com a
nivell sociocultural i finalment sobre limaginari que sha
construt de forma
progressiva en el nostre pensament, en forma destereotips i de
prejudicis, que ja
ning pot negar ni amagar.
Daltra banda, i a tall dexemple 2, jo tamb puc explicar
situacions que poden
semblar anecdtiques als ulls de qualsevol persona que no tingui
un inters sincer
Los problemas empezaron cuando comenzaron a comerse el pat con
mermelada que el servicio del barco reparti por las mesas. Y no
hicieron ms que agudizarse cuando la hija adolescente de un
empresario francs comenz a mostrarse ms atrada de lo que la ley del
mar recomienda por la ingenua voracidad de Adewale, un subsahariano
musculoso de piel negra, casi azul, al que la camisa Ralph Laurent
le sentaba, y en eso hubo tambin consenso, ms que bien. "Me parece
bien que eleven nuestro ndice de natalidad, pero no a costa de mi
hija", debi de pensar la madre de la atractiva joven antes de
cambiarla de asiento, alejndola de las aguas territoriales del
africano y su poderosa influencia.() Mientras tanto, una delegacin
de pasajeros se reuna con el responsable de la compaa. "Una cosa es
que les salvemos la vida, y otra, que se queden con nuestros
jacuzzis y con nuestras hijas", vinieron a decirle, aunque
utilizaron otras palabras. "La ley del mar est muy bien, pero
interfiere con las leyes del mercado", resumi el comercial cuando
plante al capitn el nuevo escenario, as lo llam l. Poco despus, los
inmigrantes eran trasladados a uno de los almacenes de carga del
barco, donde pasaran su primera noche en el Primer Mundo. Y a la
ley del mar pronto le sucedi la ley de la tierra. Todos en la
cubierta Mare Nostrum aplaudieron a los inmigrantes mientras
descendan, vestidos an de Armani, por la pasarela del barco. Khaled
sonrea agradecido, mientras sus grandes ojos oscuros vean frente a
l a las autoridades locales que aguardaban en el muelle, y que
pronto habran de devolverles a su pas en guerra. Cuando all le
preguntan hoy cmo es Europa, Khaled nunca contesta: piensa que no
le van a creer. Pero recuerda a menudo la tarde que les llevaron al
puente de mando del Europa y pregunt al capitn hacia dnde iban
cuando les encontraron. "A ninguna parte", respondi ste
desconcertado. "El Europa es un crucero de placer", aadi, y aunque
trat de evitarlo, son a disculpa. Khaled acept educadamente la
explicacin, pero no la comprendi. "A ninguna parte", pens inquieto
para s: "los nufragos son ellos".
2 Vull exposar dos experincies viscudes en primera persona que
i.lustren des duna vessant de la vida quotidiana ,
aquesta realitat que simposa cada cop amb ms fora. La primera de
les situacions que vull exposar, es va produir precisament en el
moment de decidir quin era el nivell de posicionament crtic que
volia donar a la meva tesi. Jo entrava de tarda a un bar de barri,
i a la barra es trobava un home jove de menys de 40 anys, pare de
dos fills,
casat i amb una feina estable. Era un dia destiu i estava a punt
desclatar una tempesta, vaig comentar en veu alta
per trencar el gel, que estava a punt de ploure de forma
imminent i que semblava que ho faria en grans quantitats,
veient el cel i el vent que sobservava. La seva resposta va ser
rpida, sense reflexi prvia i sense cap tipus de
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
5
per aquesta realitat que ens envolta i que en el meu cas em
genera una inquietud
intellectual aix com una preocupaci que no decreix amb el pas
del temps, ans al
contrari.
El meu objectiu per, no s fer aquest recull de pensaments i
accions
discriminatries de tipus anecdtic, sin que vull donar valor a
aquests discursos
socials que existeixen en la nostra societat per a afavorir la
reflexi sobre el
fenomen migratori en un territori concret, amb el concepte
dintegraci de fons i la
inserci laboral com a fil conductor daquesta realitat
complexa.
Aquesta tesi intenta sortir del debat estril que pot portar
aquest tipus de
discussions sobre el qestionament de la presncia de les persones
immigrades al
nostre pas o sobre la dubtosa aportaci a la nostra societat. El
que es pretn s
abordar la contradicci i ambigitat constant que es viu sobre el
fenomen migratori,
aportant lanlisi i la reflexi a partir de qestions concretes i
del treball de camp
realitzat.
La metodologia qualitativa s imprescindible per a poder arribar
a aquest nivell
danlisi aix com s necessari fer una aproximaci fenomenolgica i
interpretativa
daquesta realitat a partir dels discursos de tots els
protagonistes que en definitiva
sn fruit del pensament i duna cultura apresa i que ara compartim
en el mateix
espai social.
Pel que fa lestructura de la tesi aquesta est dividida en dos
blocs per a
diferenciar, duna banda , els captols que fan referncia a
aspectes metodolgics,
com el marc teric i una breu radiografia del fenomen migratori
que engloben del
primer al quart captol i daltra banda els captols en els que
sanalitza de forma
confiana entre nosaltres. Les paraules que es van escoltar van
ser les segents mig metro hauria de ploure, a
veure si semporta algun moro o algun negre. Al meu voltant riure
general.
No vaig respondre, em vaig quedar preocupat i capficat en quina
era la causa que podia portar a una persona a tenir
aquest pensament duna forma tant clara i sense cap tipus de
pudor de fer-ho pblic. Segurament s un pensament
que ja forma part del seu conjunt de valors i principis bsics i
que ser difcil que es modifiqui.
Lendem mateix parlava amb una amiga meva, autctona, casada amb
un home dorigen algeri. Mexplicava
que tenia el mbil espatllat i que va trucar a la seva companyia
de telefonia mbil per a conixer quines ofertes li
podien oferir per aconseguir un nou aparell. Desprs de valorar
la seva situaci li van oferir dos mbils, un per a ella
com a titular de la lnia i un altre a la seva parella com a
beneficiari de la mateixa. Li van demanar les dades, primer
a ella, i fins aqu tot correcte. En segon lloc li van demanar el
DNI de la seva parella i ella va respondre que no tenia
DNI sin que tenia NIE. La resposta de la persona que estava a
laltra banda va ser sorprenent . si t NIE no li
podem regalar cap mbil la meva amiga li va preguntar tota
indignada , mests dient que si en lloc dun NIE
tingus DNI, em donaries els dos mbils? la resposta des de laltra
banda va ser suposo que s.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
6
extensa el resultat del treball de camp realitzat i les
conclusions finals obtingudes
,que inclouen del cinqu al set captol. En total sn set captols
que corresponen
als segents apartats i temtiques.
Al primer captol semmarquen consideracions relatives a lorigen
de la tesi , els
objectius , les hiptesis de partida i el plantejament de la
metodologia utilitzada en
el procs dinvestigaci aix com lexplicaci de les diferents fases
del procs de
forma descriptiva. Sintenta posar mfasi en aquells aspectes que
han estat
rellevants i ms significatius en la construcci i desenvolupament
de la investigaci.
El segon captol ens endinsa en una reflexi terica a partir dels
autors de
referncia de la sociologia actual sobre quina s la societat en
la que ens trobem en
el mn occidental i que amb les seves amenaces per tamb amb les
seves
oportunitats es converteix en la societat receptora i per tant
dacollida de les
persones nouvingudes. Es tracta dun recorregut pels diferents
fenmens que cal
tenir en compte en la nostra societat actual com sn la crisi
dels valors associats a
la modernitat, la societat secular, la societat de lespectacle,
lanlisi sobre el
concepte del subjecte social , lombra de les incerteses, dels
riscos i de la
modernitat lquida, el paper dels mitjans de comunicaci i de les
noves tecnologies i
en definitiva tot immers en una societat xarxa.
Al mateix captol ens centrarem directament en el fenomen
migratori des de les
aportacions realitzades per les escoles clssiques que han
orientat la posterior
elaboraci dels diferents models danlisi del fenomen migratori.
Posteriorment es
far un breu recorregut pels models concrets danlisi fins arribar
a plantejar les
noves lnies dinvestigaci que en lactualitat es treballen de
forma intensa sobre el
fenomen migratori com el transnacionalisme i la feminitzaci del
fenomen
migratori.
El Tercer captol est dedicat a plantejar el debat sobre la qesti
de la integraci
de les persones immigrades. Duna banda fent referncia a lorigen
del mateix
concepte, passant pels diferents models existents sobre el
concepte dintegraci,
les dimensions, els nivells danlisi i els diferents enfocaments,
fins arribar a la
interrelaci que existeix entre integraci i comunitat i la
importncia de les xarxes
socials.
El quart captol aborda de forma especfica levoluci del fenomen
migratori a les
terres de Ponent , es planteja una breu radiografia de la
situaci des duna triple
perspectiva. Duna banda levoluci demogrfica de la poblaci,
daltra banda
levoluci daquestes persones segons els permisos de residncia i
treball concedits
i finalment de levoluci de les dades ocupacionals de les
persones immigrades en
aquests darrers sis anys.
El cinqu captol correspon de forma extensa als resultats extrets
del treball de
camp realitzat a lmbit empresarial i que exposem duna forma
comparativa entre
els dos perodes estudiats ,posant de manifest els aspectes ms
significatius que
shan produt entre dos escenaris socioeconmics tan allunyats en
un perode tan
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
7
curt de temps. Laportaci ms important daquest captol rau en
lanlisi del
discurs dels empresaris com a font dinformaci privilegiada i com
a potencials
creadors dopini i gestors destratgies empresarials enfront de la
diversitat
cultural.
El sis captol est dedicat de forma tamb extensa a laltre gran
actor i
protagonista daquest estudi com sn les prpies persones
immigrades. Es parteix
de les hiptesi i consideracions prvies que van sorgir de lestudi
lany 2005 que
plantejaven un conjunt destratgies seguides per les persones
immigrades en la
seva inserci sociolaboral i que ara es realitza una comparativa
i una evoluci dels
discursos de les persones durant els darrers sis anys. El fet
dentrevistar les
mateixes persones en dos perodes tan diferents i conixer les
seves trajectries
vitals i aix contrastar les hiptesis plantejades, s lelement ms
significatiu
daquest captol ja que ens aporta, el que podem anomenar les
entranyes dels
processos migratoris en temps de crisi.
El captol set recull les conclusions de lestudi a partir de la
triangulaci
metodolgica i aportant la visi de dos dels grans actors de la
integraci
sociolaboral de les persones immigrades com sn els empresaris i
les persones
immigrades. Sempre des duna reflexi crtica sobre els factors
dintegraci i
dexclusi que es poden trobar en cada fase del recorregut i
atenent a la qesti de
gnere com a part fonamental dels processos exposats. Tamb es
recull un conjunt
de paradoxes i de propostes que poden ajudar a la reflexi i
debat futur sobre
aquest tema.
Finalment es recullen les referncies bibliogrfiques utilitzades
aix com els annexos
necessaris per a complementar la informaci necessria relativa a
la millor
comprensi dalguns aspectes exposats al llarg de la tesi.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
8
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
9
CAPTOL 1
MARC METODOLGIC
1.ORIGEN DE LA TESI I OBJECTIUS
1.1.Origen de la tesi
Lany 2005 vaig iniciar, conjuntament amb altres investigadors,
lanlisi dun tema
que en aquells moments es presentava amb molta fora i inters
general, com era
el de la integraci de les noves migracions en el territori de
Ponent, posant lmfasi
en la importncia que suposava la seva incorporaci al mercat de
treball com a
vehicle dinclusi.
En aquell context socioeconmic, les hiptesi de treball i els
objectius de lestudi
estaven condicionats per una qesti geogrfica, per un teixit
empresarial molt
relacionat amb el sector primari, per una poca de creixement
econmic, datur
gaireb inexistent i amb poques previsions ni prediccions de la
crisi que sestava
gestant a nivell mundial.
Les dades en relaci a larribada de persones immigrades al nostre
territori
augmentaven de forma constant, tant de les persones que ho feien
de forma
regular com daquelles que ho feien de forma irregular. La
previsi era que aquest
augment no saturs fins ms enll de lany 2010 i desprs tampoc es
preveia un
canvi substancial en aquella tendncia. El mercat laboral podia
assumir amb certa
facilitat un gran nombre de treballadors i treballadores,
facilitant les portes a la
integraci social daquelles persones.
El tema principal dels estudis que abordaven la qesti de la
immigraci s
centraven gaireb tots en els processos dintegraci que un
moviment migratori
daquelles caracterstiques suposava per una societat dacollida i,
per tant, era un
tema de mxima prioritat poltica i de la ciutadania en general.
Lligat a aquest tema
es parlava de convivncia i cohesi social en molts seminaris,
jornades i congressos
de forma oberta i participativa.
En aquest sentit, una de les qestions que formava part del debat
poltic i social
girava entorn del dret a vot i de la reflexi sobre el concepte
de ciutadania. Tothom
tenia clar que les persones immigrades sestaven convertint en un
dels pilars del
creixement econmic i de la situaci de bonana econmica en la que
estvem
immersos. Cal recordar tamb que en aquell context es va iniciar
el Pla de
ciutadania i immigraci 2005-2008, que el consell de govern de la
Generalitat havia
aprovat aquell mateix any i, parallelament, sestava treballant
en el Pacte nacional
per a la immigraci.
Malgrat aquell optimisme i un clima econmic favorable, sorgia
una qesti de fons
que feia referncia a la situaci de vulnerabilitat i de risc
dexclusi que podien patir
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
10
aquelles persones per raons bsicament legals i jurdiques. Aix ho
manifestava la
Uni Europea a partir de la comissi europea en la comunicaci al
consell i al
parlament europeu sobre una poltica comunitria de migraci (COM
200-757) de
22 de novembre de 2000 on sesmentava la preocupaci per la
dificultat
dintegraci social que presentaven les persones nouvingudes i per
la desproporci
amb la que lexclusi social les afectava.
A partir daquella situaci el nostre estudi volia posar sobre la
taula quina era la
realitat de les persones immigrades davant dun escenari
aparentment favorable i
positiu. Entenent sempre que el treball es considerava un
element essencial per
afavorir la integraci de la persona immigrada al pas
dacollida.
Cal dir que plantejvem la integraci Mata (2004) amb la triple
condici que
suposa, duna banda que la societat receptora ha de promoure
processos dacollida
i obertura cap els collectius migrats, garantint el ple accs als
recursos i serveis en
igualtat de condicions. Per la seva banda les persones
immigrades cal que
simpliquin en les xarxes socials i relacionals del seu territori
i per ltim cal
assegurar la igualtat de drets i deures a totes les persones
residents,
independentment de la seva nacionalitat.
Lobjectiu principal de lestudi es centrava en obtenir un
coneixement suficient de
la situaci dexclusi laboral del collectiu dels immigrants que
permets dissenyar
estratgies socials i empresarials per facilitar laccs de les
persones nouvingudes al
mercat laboral.
Per assolir aquest objectiu era necessari, duna banda conixer la
realitat laboral de
les persones immigrades i de les estratgies dinserci emprades en
el seu itinerari
laboral. En aquest sentit tamb sincorporava la importncia de
conixer els
processos seguits per les empreses intermediadores en aquest
itinerari dinserci
sociolaboral.
Duna banda era necessari conixer el punt de vista empresarial en
aquest
entramat com a font docupaci i de treball. Les seves
necessitats, expectatives i
previsions. Conixer tamb les seves experincies i estratgies de
contractaci.
Daltra banda es considerava fonamental conixer de primera m
experincies
concretes viscudes per persones immigrades contractades o en
procs de recerca
de feina. En aquest sentit es considerava essencial conixer
experincies atenent a
la seva nacionalitat i al gnere.
Per ltim es considerava necessari delimitar i conixer a fons
lmbit territorial
sobre el que actuava aquest fenomen i els condicionants i
oportunitats que podia
generar aquesta qesti geogrfica estratgica.
Els estudis que abordaven la qesti migratria posaven mfasi en
que sanomena
la integraci en lestructura econmica, partint de la base que
aquesta era possible
i quelcom habitual. En aquest sentit es plantejava la qualitat i
les caracterstiques
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
11
daquesta integraci en aquest mercat laboral i quins eren els
elements que podien
afavorir o dificultar aquest procs dintegraci.
A nivell metodolgic es van utilitzar principalment tcniques
qualitatives com sn
les entrevistes en profunditat a persones significatives atenent
als tres grans
grups protagonistes de lestudi. Duna banda el teixit empresarial
diferenciant per
sectors i per mida de lempresa. Daltra banda entrevistes a
empreses i entitats
intermediadores en el procs dinserci sociolaboral i finalment
entrevistes a
persones immigrades que es trobaven en fase de recerca de
feina.
El recull de les reflexions aportades per tots els protagonistes
daquell estudi en un
context favorable i positiu, es converteix en aquest moment en
una font
dinformaci privilegiada per a realitzar una anlisi comparativa
de dos perodes
molt propers pel que fa la temporalitat del calendari, per molt
allunyats atenent
els canvis socioeconmics que shan produt en tant curt espai de
temps.
Aquest primer estudi va posar de manifest la importncia dels
discursos socials que
es creen davant dun fenomen com el migratori i el paper
essencial que juga
lestabilitat econmica dun territori i del benestar social que
perceben els ciutadans
a lhora de posicionar-se davant la immigraci.
La informaci aportada per part de lempresariat sha de considerar
un tresor per la
llibertat i transparncia en la que van poder expressar-se en
aquell perode en el
que la presncia de persones immigrades es considerava necessria
i
imprescindible aix com el treball era un b de fcil accs.
Les aportacions de les persones immigrades tamb shan de
considerar molt
preuades i de fet sn en gran part la motivaci principal daquesta
segona part de
lestudi. No podem perdre de vista que quan parlem dimmigraci ,
parlem de
persones i aquestes sn les protagonistes en gran part daquesta
tesi.
Les grans teories ens ajuden a comprendre les causes i el perqu
de la immigraci
des de la visi dels de casa, molts cops plena detnocentrisme ,
per les histries
personals de les persones immigrades ens ajuden a conixer les
conseqncies de
la immigraci i el perqu es produeix, des duna visi poc
preguntada i molts cops
poc escoltada.
1.2. El context actual
El context actual semmarca en una crisi econmica profunda
marcada per una taxa
datur que ja supera el 20 % de la poblaci activa. Lactivitat
productiva sha vist
reduda de forma significativa i les persones migrades han estat
les primeres en
esser colpejades per aquesta dinmica econmica negativa.
Cal recordar que lany 2005 es va produir el darrer perode de
regularitzaci , que
es va anomenar de normalitzaci, per a persones immigrades que va
suposar un
increment substancial de persones que es van incorporar al
mercat laboral duna
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
12
forma significativa3 i que ja sintua que generaria unes
conseqncies no previstes
sobre la societat i especialment sobre les mateixes persones
immigrades.
Lany 2011 ja es preveia una reducci molt important de les
persones estrangeres
afiliades a la seguretat social, seguint la tendncia a disminuir
des de lany 2008.
A nivell social el tema de la immigraci va deixar daparixer com
una de les
qestions centrals en els debats poltics i socials. Ha deixat de
situar-se en el
primer lloc de la preocupaci de la societat espanyola i
catalana. Segons dades del
barmetre de la percepci dels principals problemes dEspanya
elaborat pel Centre
dinvestigacions Sociolgiques (CIS), al desembre de lany 2005 la
immigraci es
considerava el segon problema social desprs de latur. Lany 2006
es produa la
mateixa valoraci, lany 2007 es convertia en la cinquena
problemtica. Al
desembre del 2008 passava al quart lloc, al 2009 baixava al
cinqu i lany 2010
tornava al quart lloc. Lany 2011 queia un altre cop al cinqu
lloc de les grans
preocupacions de la poblaci espanyola.
Les persones immigrades han passat a la invisibilitat temporal,
donat el cas que sn
els que estan patint en primera instncia aquesta deriva
socioeconmica que estem
vivint. Caldr veure qu succeir en la segona onada de la crisi i
comencin a
competir amb la poblaci autctona pels recursos socials i
econmics existents.
Els mateixos protagonistes que en el seu moment van servir com a
m dobra per a
fer funcionar lengranatge duna economia en creixement, es troben
ara fora del
sistema i sn les primeres vctimes duna economia en
decreixement.
La pregunta que ens fem en aquests moments s, quin tipus
dintegraci es pot
donar en un context com lactual, quan la integraci en
lestructura econmica no
queda garantida.
3 Aquesta regularitzaci, de la qual en parlarem en altres
moments dins de la tesi, va generar diferents
reflexions de les quals en recollim la palntejada per Aja (2006)
en el marc del 3 seminari Immigraci i
Europa la Fundaci CIDOB en la que diu La regularitzaci
extraordinria (massiva per definici)
sembla comptar amb alguns aspectes mgics , perqu una simple
norma dota destatus legal a milers o
centenars de milers de persones que estaven en situacin
irregular : els lliura de lexpulsi , els permet
treballar , els facilita la reagrupaci familiar Per als
interessats sembla un miracle. Tamb presenta
avantatges immediats per a la societat receptora : mostra la
dimensi real de la immigraci, permet cobrar
impostos als residents , incrementa les cotitzacions a la
seguretat social , i fins i tot millora
automtixcament els indicadors de creixement econmic del pas. No
obstant aix , la regularitzaci
extraordinria representa la confessi del fracs de la legislaci i
les Poltiques dimmigraci del pas i
per aix constitueix un obstacle decisiu per a una estratgia
seriosa de control de fluxs, i per tant , de tota
poltica migratria a a mig i llarg termini. Per descomptat , la
regularitzaci no canvia de naturalesa
perqu es modifiqui la seva denominaci a normalitzaci o qualsevol
altre terme semblant, encara que s
sha dapreciar el ms gran o menor rigor de les condicions que
sexigeixen per accedir a una situacin
regular i la serietat del seu compliment.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
13
1.3. Punt de partida de lestudi de la tesi
El punt de partida sn les conclusions de lestudi abans esmentat.
Daquestes van
sorgir un conjunt dhiptesis que ens han de servir com a punt de
partida per
aquest estudi comparatiu i devoluci que abastar el perode
2005-2011.
Creiem que s molt necessari actualitzar aquelles conclusions i
fer una anlisi de
levoluci que sha produt en relaci a la inserci sociolaboral de
les persones
migrades en aquests darrers sis anys aix com poder fer una
anlisi comparativa
entre ambdues realitats. En definitiva ens ha de servir per a
saber en quin escenari
dintegraci social ens trobem a les terres de Ponent en aquests
moments i saber
quines sn les amenaces i les oportunitats a les que hem de fer
front.
1.4. Objectius
1. Analitzar levoluci de la valoraci dels empresaris en relaci a
la immigraci
en el perode 2005-2011
2. Conixer les expectatives, estratgies de contractaci i
experincies del
teixit empresarial de Lleida en relaci a les persones migrades
en el context
actual i fer una anlisi comparativa amb lany 2005.
3. Analitzar el rol de les institucions intermediries pbliques i
privades, aix
com diniciativa social o mercantil en el mercat laboral actual,
des de la
perspectiva empresarial i de les persones immigrades. Evoluci en
el perode
2005-2011.
4. Analitzar les estratgies dinserci sociolaboral emprades per
les persones
migrades en lactualitat i analitzar comparativament amb les
conclusions de
lany 2005.
5. Analitzar els recorreguts laborals de les 50 persones
entrevistades lany
2005 per contrastar les hiptesi de lestudi en relaci als
recorreguts
dinserci.
6. Identificar els factors que afavoreixen la seva integraci
contrastant les
conclusions del primer estudi.
7. Identificar els factors que provoquen la seva exclusi
contrastant les
conclusions del primer estudi.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
14
8. Aportar dades que afavoreixin el debat i la reflexi
social
9. Incloure la perspectiva de gnere , ja que s un element
transversal en
labordatge daquest estudi i un aspecte fonamental en lanlisi de
la realitat
social actual, aix mateix com tractar la diferncia dorigen de
les persones
estudiades, ser un altre element clau en lanlisi dels resultats
finals.
2.HIPTESIS, FASES I METODOLOGIA DINVESTIGACI
Investigar s una de les missions principals de la sociologia i
dels socilegs.
Investigar amb lobjectiu doferir noves visions i reflexions
sobre la realitat social.
Pierre Bordieu (2000) responia en una entrevista a la segent
pregunta daquesta
manera :4
La sociologa provoca miedo?
Si, porque saca el velo que existe sobre cosas escondidas y a
veces reprimidas.
Ella revela, por ejemplo, la correlacin entre el xito escolar,
que se identifica con
la inteligencia, y el origen social o, ms an, con el capital
cultural heredado de la
familia. Son verdades que los tecncratas, los epistemcratas (es
decir buena
cantidad de aquellos que leen la sociologa y de los que la
financian) no quieren or
Ms endavant segueix amb aquesta reflexi
La sociologa tiene como particularidad tener por objeto campos
de lucha: no
solamente el campo de las luchas de clases sino el campo de las
luchas cientficas
mismo. Y el socilogo ocupa una posicin en esas luchas: de
partida, en tanto que
detentor de un cierto capital econmico y cultural, en el campo
de las clases;
enseguida, en tanto que investigador dotado de cierto capital
especfico, en el
campo de la produccin cultural y, ms precisamente, en el
sub-campo de la
sociologa. Esto, l debe tenerlo siempre en mente con el fin de
discernir y controlar
todos los efectos que su posicin puede tener sobre su actividad
cientfica. Es la
razn por la cual la sociologa de la sociologa no es, para m, una
especialidad
entre otras, sino una de las condiciones primeras de una
sociologa cientfica. Me
parece en efecto que una de las causas principales del error en
sociologa reside en
una relacin incontrolada del objeto. Es entonces capital que el
socilogo tome
conciencia de su propia posicin. Las posibilidades de contribuir
a producir la
verdad me parecen en realidad depender de dos factores
principales, que estn
ligados a la posicin ocupada: el inters que se tiene en saber y
en hacer saber la
verdad (o, inversamente, a esconderla o a escondrsela) y la
capacidad que se
tiene de producirla.
Aquest estudi pretn parlar duna daquestes realitats que samaguen
i es censuren
i que daltra banda estan impregnades per discursos i ideologies
molt enfrontats.
4 Revista La Recherche N 331, Maig de 2000.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
15
Posar de manifest aspectes que poden afectar a la cosmovisi de
la realitat social
que es vol imposar des de molts mbits de la nostra societat, pot
presentar-se com
una tasca certament complexa i difcil.5
En el nostre cas hem triat la metodologia qualitativa ja que
considerem que ens
aporta les tcniques ms adequades per labordatge duna realitat
complexa com la
que pretenem en aquest estudi. No podem oblidar la importncia
que prenen les
teories fenomenolgiques i interpretativistes en lanlisi de la
immigraci i en la
seva construcci social. Per aquest motiu s imprescindible
conixer els discursos
de tots els protagonistes6 en la vida quotidiana ja que s a
partir del llenguatge de
la vida diria a partir del qual es generen processos de
construcci de la realitat
social.
Berger i Luckman (1986) exposen aquesta qesti duna manera
senzilla per al
mateix temps concreta i clara, afirmant que entre les mltiples
realitats existeix
una que es representa com la realitat per excellncia. s la
realitat de la vida
quotidiana. La realitat de la vida quotidiana es presenta a ms
com un mn
intersubjectiu, un mn que es comparteix amb uns altres. La
realitat de la vida
quotidiana cont esquemes tipificadors en els termes dels quals
els altres sn
compresos i tractats de trobades cara a cara.
Un altre aspecte elemental es refereix a la forma a travs de la
qual podem
conixer la realitat i les seves objectivacions i aquesta no s
una altra que a travs
del llenguatge. Cal destacar quan afirmen Berger i Luckman
(1986:59) Al nivel del simbolismo ,la significacin lingstica
alcanza su mxima separacin del aqu y
ahora de la vida cotidiana y el lenguaje asciende a regiones que
son inaccesibles a
la experiencia cotidiana no slo de facto sino tambin a
priori
Els autors plantegen que el coneixement de la vida quotidiana
s'estructura en
termes de rellevncies, algunes de les quals es determinen pels
nostres propis
interessos pragmtics immediats i unes altres per la nostra
situaci general dins de
la societat. Aix doncs la distribuci social del coneixement
arrenca del simple fet
que no sabem tot el que saben els nostres semblants i viceversa
i culmina en
sistemes d'idonetat summament complexos i esotrics.
5 Comparteixo amb Mayoral i Tor (2010) el que exposen en el
prleg del seu llibre Cultures en
Interacci. La vida quotidiana quan diuen que per a que la
lectura del seu llibre pugui ser profitosa Us
recomanem que la feu amb un xic de curiositat, tolerncia i
esperit crtic. I molt important, que sapiguem
realment com som nosaltres mateixos si de deb volem saber com sn
els altres. En totes les cultures hi
ha incongrncies culturals, s important que sapiguem veure tant
les nostres com les alienes. 6 El col.lectiu IOE (2010) en el marc
de lestudi sobre els discursos de la poblaci immigrada i la
seva
instal.lacio a Espanya, proposen una metodologia qualitativa
basada en la importncia cabdal que prenen
els discursos de les persones entrevistades i ho exposen
daquesta manera Por tanto, no afirmamos que
las formas de instalacin (insercin, integracin, etc.) de los
migrantes puedan entenderse cabalmente a
partir de sus posicionamientos subjetivos, ni siquiera de sus
prcticas sociales. S consideramos que el
conocimiento de sus prcticas significantes (discursos,
ideologas, identidades) resulta fundamental para
completar el cuadro de situacin, que no adquiere todos sus
matices si nos limitamos a considerar las
polticas oficiales, los procesos macroeconmicos o, incluso, los
estados de opinin captados slo a travs
de encuestas.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
16
Com diu Wolf (1979) quan es parla daproximar-se a la sociologia
des de la vida
quotidiana ens trobem que estudiant i investigant els processos
de producci i
comprensi del mn social, es reprodueixen els mecanismes del
coneixement com
que es dona per suposat i que s normalment compartit entre els
actors socials , i
per tant entre el socileg i lindividu com que sestudia.
Com diu Bertrn a Ibnez (1986:39) : El propi discurs es
constitueix en lobjecte
privilegiat de la investigaci: el llenguatge no s noms un
instrument per a
investigar la societat sin que s lobjecte propi de lestudi:
doncs al cap i a la fi, el
llenguatge s lo que la constitueix o si ms no s coexistent amb
ella en lespai i el
temps.
En aquesta dialctica necessria entre la vida quotidiana i el
llenguatge com a font
principal de comunicaci cal afegir recordar el que planteja
Bordieu ( 2001:11-13)
referint-se al llenguatge i als discursos que hi van associats
no hay que olvidar que
esas relaciones de comunicacin por excelencia , que son los
intercambios
lingsticos son tambien relaciones de poder simblico donde se
actualizan las
relaciones de fuerza entre los locutores y sus respectivos
grupos.(...). Lo que
circula en el mercado lingstico no es la lengua, sino discursos
estilsticamente
caracterizados , discursos que se colocan a la vez del lado de
la produccin, en la
medida que cada locutor se hace idiolecto con la lengua comn, y
del lado de la
recepcin, en la medida en que cada receptor contribuye a
producir el mensaje que
percibe introduciendo en l todo lo que constituye su experiencia
singular y
colectiva.
En aquest estudi lempresa sha de considerar com a part del
microsistema de
lindividu, s a dir , de les interaccions ms directes i cara a
cara que mant
lindividu en la seva vida quotidiana i que sn segons
Bronfrenbrenner (1987) un
patr dactivitats ,rols i relacions interpersonals que la persona
en
desenvolupament experimenta en un entorn determinat , amb
caracterstiques
fsiques i materials particulars i que ell seu nombre i
complexitat creix amb el
desenvolupament evolutiu.
Per aquest motiu les aportacions de la visi des de lempresa
resulten un element
clau, tenint en compte que les relacions que sestableixen dins
de lempresa entre
el personal aix com les que es produeixen entre lempresa i els
treballadors, sn
configuradores de discursos socials i dexperincies que ajudaran
a construir la
realitat del fenomen migratori duna forma ms positiva o duna
altra menys
amable7.
7 Lempresa sha convertit avui en dia en una font privilegiada i
laboratori per a impulsar iniciatives que
es consideren dinters general com per exemple la Igualtat de
dones i homes. Shan endegat accions per
a treballar la Igualtat de dones i homes en el treball justament
per qu lempresa s un mbit en el que les
persones desenvolupen rols que reprodueixen la desigualtat
social. A partir de lelaboraci de Plans
digualtat de dones i homes en el treball aquestes desigualtats i
discriminaci es pot eliminar i treballar a
partir daccions especfiques, de tipus informatiu, formatiu i
incls punitiu.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
17
Tamb hem plantejat la tesi com un estudi comparatiu que encara
que lanlisi
sociolgic es basa en la comparaci i la diferncia com a forma
dassolir resultats i
coneixement, la seva essncia es basa duna banda en la comparaci
de casos que
t el seu origen en Weber i daltra en la comparaci entre
variables que t lorigen
en Durkheim.
El mtode comparatiu t certes caracterstiques bsiques: primer s
un mtode
basat en la lgica i no en lestadstica. Segon, la lgica en la que
est basat s
inductiva, pel que no es caracteritza per una metodologia nica.
El mtode
comparatiu explota totes les tcniques dinvestigaci social
existents que li
permeten complir els objectius de les cincies socials
comparatives: lexplicaci i
interpretaci de fenmens macrosocials dins dun marc de referncia
comparatiu.
Cas (1997:24)
No podem oblidar que lobjectiu de la tesi s conixer els elements
dintegraci
sociolaboral de les persones immigrades i tal com hem definit
lestudi estem parlant
de factors que van ms enll de tenir treball o de la seva
absncia. Aquesta dada la
podem aconseguir a partir de dades estadstiques ja existents, el
que ens interessa
s poder comprendre la dinmica interna de les estratgies dinserci
de les
persones immigrades. Ens interessa saber quina s la seva
experincia concreta,
les seves expectatives i les dificultats que es troben i shan
trobat en el cam cap a
la inserci sociolaboral i en ltima instncia quina valoraci fan
de la seva
integraci social a la nostra societat.
Pel que fa els empresaris no existeixen bases de dades que ens
expliquin quin s el
seu plantejament pel que fa a la inserci sociolaboral de les
persones immigrades i
tampoc de quina s la seva visi sobre la responsabilitat social
empresarial i el
nivell de comproms que tenen en aquest camp. s necessari
apropar-nos a la
realitat empresarial des de la metodologia qualitativa amb
lobjectiu de conixer el
discurs intern i la veritable opini que en tenen daquest tema,
quines expectatives
tenen, valoracions que en fan i experincies viscudes. No podem
oblidar que
darrera de les empreses hi ha persones que exerceixen una funci
empresarial, de
gerncia, de direcci, entre daltres, per en definitiva sn
persones que estan
immerses en dinmiques ms globals, amb una educaci rebuda i
socialitzades en
un context concret i en una cultura determinada.
Les institucions intermediries per la seva banda fan de pont
entre ambdues
realitats i tamb sn protagonistes des de la seva posici social
de la construcci
del discurs social que es transmet a la societat en aquest mbit.
La generaci
doportunitats i expectatives que puguin crear les institucions
intermediries aix
com els propis discursos institucionals poden i tenen una
incidncia en els resultats
de la inserci sociolaboral molt clars per part de les persones
nouvingudes, per al
mateix temps impossibles de captar si no es fa des duna
metodologia qualitativa.
Amb lanlisi del discurs de les persones que utilitzen aquests
serveis podrem
conixer labast de la tasca que realitzen i han realitzat durant
aquest perode de
temps i de quin tipus de discurs social han modelat.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
18
2.1 HIPTESIS
En el nostre cas les hiptesis de partida es corresponen amb les
conclusions que es
van extreure en la primera part daquesta investigaci que es va
portar a terme
lany 2005. Tal com indica el nom de la tesi i els objectius
descrits, es pretn
realitzar un estudi comparatiu i anlisi de levoluci daquestes
hiptesis atenent als
canvis socials produts en aquest perode de temps 2005-2011.
2.1.1 En relaci al teixit empresarial
- La lgica empresarial simposa en la contractaci de persones
immigrades.
Lempresari tria entre els disponibles qui millor sadeqi a les
seves
aspiracions i necessitats sense tenir en compte la seva
nacionalitat.
- Lempresari com a ciutad i de forma paradoxal, es mostra amb
certa
desconfiana i recel creixent cap a les persones migrades.
- Lempresari a lhora de contractar prefereix fer-ho a nacionals
en primera
instncia, en segon lloc a estrangers en origen i finalment a
estrangers amb
perms de treball.
- La forma de contractaci ms habitual s de forma directa
sense
intermediaris.
- Pel que fa a les preferncies per nacionalitat, els ms ben
valorats sn els
que provenen de lEuropa de lEst i els ms refusats els procedents
del
magreb.
- Les persones immigrades han esdevingut imprescindibles i
necessries per a
la major part de les empreses per a poder desenvolupar la seva
feina.
- Les persones immigrades ocupen els llocs de treball menys
qualificats i que
les persones del pas no volen fer.
- No existeix una conflictivitat laboral entre treballadors, ni
entre treballadors i
empresaris que es pugui considerar significativa.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
19
2.1.2. En relaci a les entitats dintermediaci
- Existeix un baix coneixement per part de lempresariat
daquestes entitats
de tipus social.
- Les que mantenen una relaci ms habitual amb lempresari sn les
ETT,s.
- Lempresari veu a les persones que necessiten de lacompanyament
duna
entitat com a febles i els provoca recel pel que fa a la seva
autonomia.
- El paper de les entitats intermediadores de lmbit social s
secundari en el
mercat laboral en un moment de creixement econmic i amb
treball
abundant.
- Les empreses intermediadores de caire mercantil sn ms
utilitzades pels
empresaris per la seva eficcia en compaginar oferta i
demanda.
2.1.3. En relaci a les persones migrades
- Les persones migrades utilitzen una srie destratgies dinserci
que sn
conscients o poden no ser-ho i que evolucionen al llarg del seu
recorregut
vital i laboral al mateix temps que es produeixen canvis en el
tipus de
perms de la persona immigrada i que modifiquen el seu status quo
al pas
dacollida.
- Quadre.1 El quadre segent resumeix les estratgies i les fases
del
recorregut atenent a la qesti documental:
Fases
1 Fase
De la invisibilitat al
reconeixement legal
2 Fase
Fase de les
expectatives
3 Fase
Fase de les decisions
Estratgies Primer perms Primera i segona
renovaci
Perms Permanent
1 Estratgia
Consecuci dels
papers
De la illegalitat a la
legalitat limitada
De la limitaci a
lobertura del
mercat
La Situaci desitjada
2 Estratgia
Idioma.
El voler i no poder La presa de
conscincia
Els Beneficis
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci
sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
20
3 Estratgia
El capital cultural
Base inicial Projecte
formatiu
Especialitzaci
4 Estratgia
La xarxa social