ACTIVITATS TEMA 3 BIO 1 solucions · Indica quin és el nom del lípid C. Raona per què adopta aquesta orientació a l’hora de formar el quilomicró. 21.L’adrenoleucodistròfia

Àcids grassos:

1. Explica com creus que els sabons poden treure les taques de greix. Els sabons envolten les microgotes de greix, de manera que les cadenes hidròfobes s’orienten cap al greix, mentre que els grups COO- (hidròfils) es disposen cap a l’aigua, d’aquesta manera ajuden a dispersar els greixos i les restes de brutícia adherides, que són arrossegats per l’aigua.

2. Explica raonadament quin dels àcids grassos següents té el punt de fusió més alt i quin, el punt de fusió més baix.

L’àcid lignocèric té el punt de fusió més alt pel fet que la seva cadena hidrocarbonatada és la més llarga i per això pot establir un nombre més elevat d’enllaços intermoleculars de Van der Waals. L’àcid oleic té el punt de fusió més baix ja que com que presenta un doble enllaç, genera un colze a la cadena hidrocarbonatada que impedeix l’establiment d’enllaços Van der Waals amb altres molècules

3. Defineix l’esterificació i posa’n un exemple. L’esterificació és la reacció d’un àcid gras amb un alcohol. Per exemple, l’àcid palmític reacciona amb el propanol i dóna lloc al palmitat de propil.

4. Indica tres lípids que tinguin funció estructural i explica quina característica permet que tinguin aquesta funció. La funció estructural la realitzen els lípids de membrana, és a dir els fosfoglicèrids, els fosfoesfingolípids, i els glicofingolípids, i també el colesterol. La raó és que com que són molècules amfipàtiques, es disposen formant bicapes, fet que els permet delimitar espais intercomunicats amb l’exterior. A nivell d’òrgans, també tenen aquesta funció els acilglicèrids, ja que s’acumulen formant estructures insolubles i toves, que serveixen com a protectors mecànics.

Lípids amb àcids grassos o saponificables

5. Reconeix, entre els compostos següents, acilglicèrids i cèrids.

ACTIVITATS TEMA 3

a. És un monosacilglicèrid format per la unió d’un àcid palmític i

una glicerina: el monopalmitat de glicerina. b. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula de glicerina c. És la cera d’abella, el palmitat de miricil, format per la unió d’un

alcohol monovalent de cadena llarga, l’alcohol miricílic, i un àcid gras, l’àcid palmític.

d. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid, és un àcid gras. e. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid, és una molècula del sabó

palmitat sòdic. f. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid, és una molècula d’alcohol

miricílic. 6. Construeix un diacilglicèrid mitjançant l’esterifiiació de les molècules

següents: glicerina, àcid esteàric i àcid oleic.

7. Escriu la formula del triesteracilglicèrid (triestearina), un triacilglicèrid

format per àcids esteàrics.

8. Quin problema tindrien els ocells si l’energia s’emmagatzemés en forma

de glicogen enlloc de fer-ho en forma de triglicèrids? Com que per emmagatzemar una mateixa quantitat d’energia faria falta el doble de pes, l’ocell no podria pràcticament volar.

9. Per què les ceres resulten més apropiades per impermeabilitzar estructures que els acilglicèrids? Perquè la molècula de les ceres és elevadament hidròfoba pels dos extrems, en canvi els acilglicèrids, si són monoacilglicèrids o diacilglicèrids, no ho són, i si són triacilglicèrids no ho són amb la mateixa intensitat que les ceres.

10. Escriu la reacció de saponificació d’un sèu de porc que conté triestearina amb sosa càustica (NaOH).

Lípids complexos-lípids de membrana

11. A quin tipus de lípid correspon la molècula següent? a. Quina és la funció biològica d’aquest tipus de lípids? b. Indica’n les zones hidròfiles o polars i les zones hidròfobes.

És un fosfoglicèrid. Aquests lípids constitueixen, juntament amb altres tipus de lípids, la doble capa lipídica de la membrana plasmàtica. 12. Quins lípids s’anomenen lípids de membrana? Quina característica

comuna tenen? Els lípids de membrana són: els fosfolípids (fosfoglicèrids i fosfoesfingolípids), els glicolípids (gangliòsids i cerebròsids) i el colesterol. La característica més important és que són amfipàtics, fet ue els permet construir la doble capa lipídica.

Zona hidròfila

Zona hidròfoba

Lípids insaponificables 13. En què es diferencia un esterol d’un esteroide?

Els esterols presenten un grup alcohòlic (OH) al tercer carboni de la molècula d’esterà, mentre que els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer carboni de la molècula d’esterà.

14. Quins lípids hi ha a les beines de mielina de les neurones? Els fosfoesfingolípids com ara la esfingomielina.

15. Relaciona les molècules amb el tipus de lípids.

Exercicis Selectiviat

16. En un experiment es van tractar dos grups de rates de la mateixa camada amb una dieta diferent. En cada grup ho havia 8 exemplars. En realitat menjaven de tot igual, excepte que en la dieta d’un dels grups no hi havia àcids grassos poliinsaturats. Mentre que el primer grup obtenia una dosi completa i normal d’aquest tipus d’àcids grassos, al segon grup no se n’hi subministraven. Els dibuixos mostren el grau de desenvolupament d’algunes de les rates al cap d’un mes d’iniciar la investigació.

a. Quin problema investigaven les persones d’aquest laboratori?

Quines creus que van ser les conclusions de l’experiment? b. Quines són les variables independent i dependent d’aquest

experiment? Explica-ho. c. Què són els àcids grassos poliinsaturats? Quines biomolècules

pròpies dels organismes en contenen? Quina és la importància biològica d’aquestes biomolècules?

17. Les dades següents corresponen a la composició de dos tipus d’una llet comercial en g/100g:

a. La fórmula de la llet correspon a una biomolècula present a la

llet. Identifica-la, esmenta’n els components i els tipus d’enllaç que els uneixen.

b. Quan ingerim llet, mitjançant el nostre metabolisme obtenim energia: unes 4 kcal per cada gram d’hidrats de carboni o de proteïnes i unes 9 kcal per cada gram de greix. Fes una taula en què s’indiqui el % d’energia procedent dels greixos en cada un dels dos tipus de llet.

18. Observa la fórmula de diferents biomolècules:

a. Tres de les fórmules corresponen, respectivament, a un àcid gras, al glicerol (o glicerina) i al colesterol. Indica a quines corresponen.

b. Si uníssim tres molècules d’àcid gras i una de glicerol, què n’obtindríem? Escriu una funció biològica de la molècula orgànica resultant.

19. Al final de setembre del 2010, alguns mitjans de comunicació en van fer ressò d’un estudi científic segons el qual els àcids grassos omega-3 no ofereixen tanta protecció contra les malalties cardiovasculars com es pensava, especialment en els homes que prèviament ja han patit una crisi cardíaca.

a. En aquest estudi es va valorar el nombre d’afeccions cardíaques que, en un interval de 11 anys, patien les persones que feien un consum elevat d’aliments rics en omega-3 respecte de les persones que només en feien un consum moderat. Quin és el problema que s’hi investiga? Quines són les variables dependent i independent? Per què cal analitzar també persones que fan un consum moderat d’aliments rics en omega-3?

b. Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? En quins dos grans grups es classifiquen? En què es diferencien aquests dos grups? Explica dues propietats dels àcids grassos.

c. Els àcids grassos són un tipus de lípids. Escriu quatre funcions biològiques dels lípids i posa’n un exemple de cadascuna.

d. Els constituents principals de totes les membranes cel·lulars són els fosfolípids, formats per àcids grassos, glicerol, fosfat i una base. Quina característica dels fosfolípids és la més útil per a l’establiment de membranes cel·lulars? Justifica la resposta.

20. Els lípids dels aliments són absorbits a l’intestí i viatgen cap als teixits per la sang a l’interior de les lipoproteïnes anomenades quilomicrons. El dibuix següent mostra l’estructura d’un quilomicró, així com les fórmules dels lípids que conté.

a. Indica quin és el nom dels lípids A i B. Explica per què els lípids A i B han de viatjar a l’interior del quilomicró i no dissolts en el plasma de la sang.

b. Indica quin és el nom del lípid C. Raona per què adopta aquesta orientació a l’hora de formar el quilomicró.

21. L’adrenoleucodistròfia (ADL) és una malaltia hereditària associada a

mutacions d’un gen situat al cromosoma X, que impedeix un metabolisme correcte dels àcids grassos. Les cèl·lules dels malalts d’ADL no poden degradar els àcids grassos de cadena llarga (de més de 16 àtoms de carboni), els quals s’acumulen en els teixits i causen la simptomatologia pròpia d’aquesta malaltia. Aquesta patologia afecta principalment el teixit nerviós i causa la mort en edats primerenques.

a. Indica quines de les biomolècules següents (A, B, C, D, E) són: • Lípids • Àcids grassos • Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL.