Actituds lingüístiques per a la integració

Actituds Actituds lingüístiques per a lingüístiques per a

la integracióla integració

Margalida Barceló i TabernerMaria Josep Carrasco i Escandell

1

som aquí per …

Reflexionar sobre els hàbits lingüístics dels agents d’acollida i facilitar arguments, eines i instruments per tal de generar actituds favorables a l’ús del català, permetent, així, millorar l’atencióa les persones nouvingudes.

Concebre i transmetre el català com a eina útil per a les persones immigrades i com a instrument perquè se sentin de ple partícips de la nostrasocietat.

2

punt de partidaUn marc legal que

ordena la normalització del català a l'àmbit social i administratiu i que en propugna la llengua d’ús general i normal.

Un marc legal que ordena la normalització del català a l'àmbit social i administratiu i que en propugna la llengua d’ús general i normal.

Una situació sociolingüística complexa: llengües en contacte de cooficialitat, constant arribada de nouvinguts que parlen altres llengües, presència diferent del català i del castellà ...

Una situació sociolingüística complexa: llengües en contacte de cooficialitat, constant arribada de nouvinguts que parlen altres llengües, presència diferent del català i del castellà ...

Les actituds i les normes d’ús dels propis parlants: treballadors, usuaris, entorn, etc.

Les actituds i les normes d’ús dels propis parlants: treballadors, usuaris, entorn, etc.

3

marc legal

4

herències !

5

d’on partim?

6

marc legal actual

1978Constitució espanyola

7

marc legal: d’on partim?

1983, 2007Estatut d'autonomia

1986 Llei de normalització lingüística

8

Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana. Consell Insular de Mallorca, 1989.

Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB núm. 154, de 18/12/1990)

Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49, de 3 d'abril)

normativa actual

9

Article 2.

1.- La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.

2.- Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, al’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.

3.- Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l’exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.

llegim, a la llei de normalització, que ...

10

llengua pròpia

Tot territori té una llengua pròpia,

la llengua parlada per la comunitat

històricament establerta en aquest espai

(Declaració universal

dels Drets lingüístics)

11

llengua oficial

Concepte vinculat al context polític.

La legalitat vigent defineix quina

llengua és l’oficial. La llengua oficial

d’un determinat territori

pot variar amb el temps.

A les Illes Balears hi ha una situació

de cooficialitat.

12

13

el món de les llengües i el catalàAl món hi ha aproximadament

6000 llengües

Per nombre de parlants, el català és la que fa 70 Una vintena de llengües superen els 30 milions de

parlants

A

població

9anovena llengua de la Unió

Europea segons població en el seu domini

lingüístic

14

nombre absolut de parlants

13aper damunt de llengües com el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès,

el danès, l’eslovè o l’eslovac

96 % de les llengües són parlades per

només el 4 % de la població mundial

15

literatura

10allengua del món més traduïda

en l’àmbit editorial

+ de1.200

autors literaris vius que escriuen en català

+ de 7.000 títols publicats cada any

des del segle XIItextos escrits i literaris

16

W W W

19apàgines web per parlant, per

damunt de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab, el rus, el portuguès o el turc

26a nombre de pàgines web

+ del 90 % del contingut d’Internet és

redueix a només 12 llengües

17

el català i les llengües europees

La situació del català cal comparar-la amb llengües com el finès, el suec, el danès, el lituà, el noruec, el grec, l’eslovac, el txec, l’eslovè... Totes elles amb un ple reconeixement dins el país i en els estaments europeus i internacionals.

18

sostenibilitat lingüística

5.500 espècies animals del planeta

estan en perill d’extinció

+ de 3000 de les aproximadament 6.000

llengües que actualment es parlen poden desaparèixer al

llarg d'aquest segle (UNESCO)

19

distribució irregular…

½ les llengües del món es concentren

en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), India (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234)

només el 3%de les llengües mundials són al

continent europeu 20

què en sabem de la diversitat lingüística?

activitat 1

21

22

més diversitat: llengües etiquetades

23

quin patir!

24

majoritària? minoritària?

Ens referim al nombre de parlants d’una llengua en relació amb una altra o unes altres.

Una llengua pot ser minoritària dins unestat, perquè hi ha altres llengües amb més parlants, però a la vegada ser majoritària dins elseu territori històric; per tant, no podem parlar de llengües majoritàries o de llengües minoritàries demanera absoluta, sempre ha de ser referint-nos a un espai (estat, regió, etc...) determinat.

25

minorització i dominació, una parella destructiva

Minorització lingüística:

La situació en què la llengua pròpia d'una comunitat pateix un procés de reducció dels seus usos, a causa de la presència d'una altra llengua (d'una altra comunitat) que compta amb el suport del poder (polític, econòmic, etc.) i que es converteix, per això, en llengua dominant.

activitat 2: podem etiquetar?

pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada

xinès

suec

amazic(berber)

anglès

èuscar

búlgar

26

triam etiquetes per ...

pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada

xinès

suec

amazic (berber)

anglès

èuscar

búlgar

27

llengües en contacte

Bilingüisme social

Conflicte lingüístic

- Substitució lingüística o glotofàgia

-Pidginització i criollització

-Normalització lingüística

28

La societat mallorquina com a societat receptora

ofereix una identitat lingüística coherent que

permeti donar acollida a les persones

nouvingudes?

29

activitat 3: llengües en contacte a Mallorca?

30

converses ... en català?

C ONVER S A TER TÚLIA C OL· LOQUI

a b

a C

a D

b C

b D

C D

a b C

a b D

b C D

C D a

a b C D

Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003

(Secretaria de Política lingüística. Institut d’Estadística de Catalunya)

Entendre'l Parlar-lo Llegir-lo Escriure'l

Principat de Catalunya

97,4 84,7 90,5 62,3

Franja de Ponent

98,5 88,8 72,9 30,3

Andorra 96,0 78,9 89,7 61,1

Illes Balears 93,1 74,6 79,6 46,9

L’Alguer 90,1 61,3 46,5 13,6

País Valencià* 81,6 58,4 51,1 27,3

Catalunya Nord

65,3 37,1 31,4 10,6

* Dades relatives a la zona catalanoparlant

Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003Convergència a l’altra llengua majoritària*

Principat de Catalunya

80,5

Franja de Ponent 93,5

Andorra 79,6

Illes Balears 85,6

L’Alguer 92,0

País Valencià** _

Catalunya Nord 95,5

*El francès a la Catalunya Nord, l’italià o el sard a l’Alguer, i l’espanyol a la resta del territori.

**No hi ha dades disponibles per al País Valencià.

El català s’adopta de manera natural per part dels no catalanoparlants que viuen a Mallorca?

33

?

Els no catalanoparlants en moltes ocasions tenen dificultats per aprendre el català?

activitat 4: Quan canvien de llengua els catalanoparlants?

1. A simple vista2. Senyals de no comprensió

3. No és d’aquí

4. Diu que no el parla

5. Diu que no l’entén

6. Demana canvi de llengua

Quan l’interlocutor? (principi de literalitat. F. Suay)

34

donam l’esquena a la llengua?

35

algunes raons per les quals canvien

És normal. Sempre s'ha fet així El que és important és entendre’ns Hi estam acostumats No té importància Per educació (cortesia) Per cosmopolitisme Per respecte Per ser oberts, tolerants... Parlar en català és de mala educació També sabem el castellà Sempre en català és de radicals

36

http://www.youtube.com/watch?v=4JGWw-g4Z34

37