ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’INCA EN DATA 30 DE MARÇ DE 2012 ÍNDEX 1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS DE DATA 27 DE GENER I 24 DE FEBRER DE 2012 ........................................................................................................................................... 4 2. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS DE LA BATLIA DEL NÚM. 102 AL 208 DE 2012.......................... 4 3. DACIÓ DE COMPTE DE LES FACTURES REMESES AL MINISTERI D’HISENDA EN COMPLIMENT DE L’RD 4/2012................................................................................................................................................ 5 4. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LES TAXES PEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE....................................................................................................................................... 76 5. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI TORRANDELL............................................................................................................................................... 89 6. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL MUNICIPAL LLAR D’INFANTS D’INCA TONINAINA.................................................................................. 102 7. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME PER A L’ESMENA DE DEFICIÈNCIES I MODIFICACIONS DE LA DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I TÈCNICA DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR 1 DEL PGOU................................................................................................................................ 109 8. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS RELATIVA AL “MOVIMENT PER LA LLENGUA”................................................................................................................................................... 119 9. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE RELATIVA A LA RECLAMACIÓ DEL DEUTE PENDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS I DEL CONSELL DE MALLORCA.........................124 10. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE CONTRA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ EFECTUADES PEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS.......................................................................... 127 11. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS PERQUÈ ELS DESCOMPTES DELS TREBALLADORS EN VAGA ES DESTININ AL MENJADOR SOCIAL O A ALTRES FINALITATS SOCIALS SIMILARS..................................................................................................................................................... 131 12. MOCIONS URGENTS............................................................................................................................ 133 A. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’ECONOMIA I HISENDA.................................... 133 B. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA ......................................................... 147 C. PROPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D'INCA REFERENT A LA NO DISPOSICIÓ D’UN REGIDOR AMB DEDICACIÓ EXCLUSIVA ..................................................... 151 D. PROPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D’INCA RELATIVA AL REGLAMENT DE REGALS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ ...................................................................... 152 13. PRECS I PREGUNTES.......................................................................................................................... 157 A. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE.....................157 B. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D’INCA.......158 C. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS 160
158
Embed
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L ...·-30-03-2012.pdfRespecte a les deficiències de l’avinguda dels Reis Catòlics, afirma que els tècnics hi estan fent feina
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’INCA EN DATA 30 DE MARÇ DE 2012
ÍNDEX
1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS DE DATA 27 DE GENER I 24 DE FEBRER DE 2012 ........................................................................................................................................... 4
2. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS DE LA BATLIA DEL NÚM. 102 AL 208 DE 2012..........................4
3. DACIÓ DE COMPTE DE LES FACTURES REMESES AL MINISTERI D’HISENDA EN COMPLIMENT DE L’RD 4/2012................................................................................................................................................ 5
4. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LES TAXES PEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE....................................................................................................................................... 76
5. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI TORRANDELL............................................................................................................................................... 89
6. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL MUNICIPAL LLAR D’INFANTS D’INCA TONINAINA..................................................................................102
7. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME PER A L’ESMENA DE DEFICIÈNCIES I MODIFICACIONS DE LA DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I TÈCNICA DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR 1 DEL PGOU................................................................................................................................ 109
8. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS RELATIVA AL “MOVIMENT PER LA LLENGUA”................................................................................................................................................... 119
9. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE RELATIVA A LA RECLAMACIÓ DEL DEUTE PENDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS I DEL CONSELL DE MALLORCA.........................124
10. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE CONTRA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ EFECTUADES PEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS..........................................................................127
11. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS PERQUÈ ELS DESCOMPTES DELS TREBALLADORS EN VAGA ES DESTININ AL MENJADOR SOCIAL O A ALTRES FINALITATS SOCIALS SIMILARS..................................................................................................................................................... 131
12. MOCIONS URGENTS............................................................................................................................ 133A. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’ECONOMIA I HISENDA....................................133
B. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA .........................................................147C. PROPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D'INCA REFERENT A LA NO
DISPOSICIÓ D’UN REGIDOR AMB DEDICACIÓ EXCLUSIVA .....................................................151
D. PROPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D’INCA RELATIVA AL REGLAMENT DE REGALS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ ......................................................................152
13. PRECS I PREGUNTES..........................................................................................................................157A. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE.....................157B. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL INDEPENDENTS D’INCA.......158C. PRECS I PREGUNTES FORMULADES PEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS 160
PRESIDENTSr. Rafel Torres Gómez
REGIDORSSr. Felip Jerez MontesSra. Rosa Maria Tarragó LloberaSra. Margalida Horrach BeltranSr. Antonio Jesús Aguilar ChicónSra. Catalina Coll PuigserverSr. Andreu Gili VizcaínoSra. Magdalena Cantarellas LlompartSr. José Pastor EspadaSra. Maria Payeras CrespíSr. David Devis FerrerSr. Francesc Xavier Ramis OtazuaSr. Virgili Moreno SarrióSra. María José Fernández MolinaSra. Antònia Maria Sabater Martorell Sra. Margalida Llobera Serra Sra. María del Carmen Oses RamosSr. Àngel García Bonafè Sra. Maria Francisca Barceló TruyolSr. Antoni Rodríguez MirSr. Andreu Caballero Romero
A la sala de sessions de la casa consistorial de l’Ajuntament d’Inca (Illes Balears), essent les deu hores del dia 30 de març de 2012, es reuneix l’Ajuntament en ple, en primera convocatòria, amb convocatòria prèvia a l’efecte, per tal de realitzar la sessió extraordinària sota la Presidència del Sr. Rafel Torres Gómez, i amb l’assistència dels regidors Sr. Felip Jerez Montes, Sra. Rosa Maria Tarragó Llobera, Sra. Margalida Horrach Beltran, Sr. Antonio Jesús Aguilar Chicón, Sra. Catalina Coll Puigserver, Sr. Andreu Gili Vizcaíno, Sra. Magdalena Cantarellas Llompart, Sr. José Pastor Espada, Sra. Maria Payeras Crespi, Sr. David Devis Ferrer, Sr. Francesc Xavier Ramis Otazua, Sr. Virgili Moreno Sarrió, Sra. María José Fernández Molina, Sra. Antònia Maria Sabater Martorell, Sra. Margalida Llobera Serra, Sra. María del Carmen Oses Ramos, Sr. Àngel García Bonafè, Sra. Maria Francisca Barceló Truyol, Sr. Antoni Rodríguez Mir i Sr. Andreu Caballero Romero.
Actua com a secretari accidental el Sr. Guillem Corró Truyol, qui dóna fe de l’acte, i hi assisteixen la interventora municipal Sra. Francisca Martorell Pujadas i el tresorer municipal Sr. Miquel Batle Vallori.
Primerament, per la Presidència, i després de comprovar en els termes exposats que hi ha el quòrum legalment exigit per l’article 90 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, i per l’article 55.1 del Reglament orgànic municipal, per a la vàlida realització de les sessions plenàries, la declara oberta.
1. APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS DE DATA 27 DE GENER I 24 DE FEBRER DE 2012
El Sr. Batle demana als assistents si hi ha cap observació per formular a les actes esmentades.
Els presents no tenen cap observació a formular. Seguidament se sotmet a votació ordinària l’aprovació de les actes de les sessions de data 27 de gener i 24 de febrer de 2012, la qual s’aprova per unanimitat dels regidors presents (21).
2. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS DE LA BATLIA DEL NÚM. 102 AL 208 DE 2012
Primerament es dóna compte dels decrets de la Batlia del núm. 102 al 208 de 2012.
Intervé el Sr. Ramis del grup municipal del PSIB-PSOE, qui fa referència a dos decrets que els han sorprès de manera especial; un es tracta d’un expedient per abandonament i abocament de residus urbans, sense produir danys o deteriorament greu per al medi ambient i sense perill per a la salut de les persones, en què es proposa una sanció d’entre 600 i 30.000 €, mentre l’equip de govern està realitzant un abocament de residus urbans de manera il·legal dins un solar municipal. Des del PSIB-PSOE creuen que el govern municipal del Partit Popular ha de ser el primer a donar exemple. Esmenta que a la nova Llei de transparència que estan tramitat es reflecteix que els polítics han de ser escrupolosos en el compliment de les lleis. No obstant això aquesta pareix que no afecta el municipi d’Inca; i en tot cas l’exemple duit a terme per l’equip de govern Popular no és el que els ciutadans esperen i desitgen d’una institució com l’Ajuntament d’Inca.
El Sr. Ramis parla d’un altre decret signat, quant a una reclamació patrimonial per un accident produït a l’avinguda dels Reis Catòlics pel seu mal estat, tenint en compte que va ser reformada recentment. A l’informe s’adjunten 5 fotografies en les quals es mostren diferents deficiències de l’avinguda que, independentment si varen ocasionar l’accident denunciat, sí reflecteixen el seu mal estat. En concret es fa referència a la manca de rajoles a una síquia, al desnivell entre el paviment i la síquia; però també es poden referir a rajoles rompudes, despreses i altres anomalies. En aquest sentit demana si des de l’equip de govern s’ha redactat algun informe pel que fa a les deficiències existents i el cost de les reparacions, i quines actuacions tenen previstes per resoldre dita situació i solucionar totes aquestes mancances.
El Sr. Batle contesta que, pel que fa al primer decret al qual ha fet referència el Sr. Ramis, es tracta en molts casos de retirada de vehicles abandonats de la via pública; hi ha una llei i s’aplica. Quant a l’abocament de l’Ajuntament d'Inca en el solar del Quarter General Luque, explica que l’equip de govern havia parlat amb el Consell per si podrien tenir aquests residus que es poden reutilitzar per tema d’obres i que li varen respondre que l’Ajuntament era el que tenia competències; per tal motiu tenen aquests residus
3
acumulats, perquè es poden reutilitzar.
Respecte a les deficiències de l’avinguda dels Reis Catòlics, afirma que els tècnics hi estan fent feina i que els informes sempre s’han reclamat a les empreses. Conclou que en facilitaran la informació més detallada a la Comissió d’Urbanisme.
Els regidors es donen per assabentats dels decrets de la Batlia.
3. DACIÓ DE COMPTE DE LES FACTURES REMESES AL MINISTERI D’HISENDA EN COMPLIMENT DE L’RD 4/2012
Els reunits consideren la dació de compte de les factures remeses al Ministeri d’Hisenda en compliment de l’RD 4/2012, de data 26 de març de 2012, i que transcrita textualment diu:
“Sra. Francisca Martorell Pujadas, interventora de l’Ajuntament d’Inca, en compliment del que estableix l'article 3.2 del Real decret legislatiu 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament de proveïdors de les entitats locals, s’informa de les relacions certificades de totes les obligacions pendents de pagament, que reuneixen els requisits establerts en l’RDL 4/2012, en data 31 de desembre de 2011.
Relació de documents que es presenten:
Relació de factures remeses corresponents a l’Ajuntament d’Inca
N. FRA RAÓ SOCIAL NIF IMPORT D. REG. RTIPUS COMPT.
ANY COMPT.
000007 MARTÍN PINTO PEDRO 08866514Z 2.700,00 € 25/10/2011 P 2011
53-4T/10 XIMELIS ADROVER GUILLERMO 18223410G 3.469,05 € 16/12/2010 C 2011
2011-A1 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 35,90 € 05/12/2011 P 2011
2011-A2 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 57,25 € 05/12/2011 P 2011
2011-A3 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 179,51 € 05/12/2011 P 2011
2011-A4 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 65,74 € 05/12/2011 P 2011
2011-A5 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 84,45 € 02/11/2011 P 2011
2011-A6 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 164,24 € 05/12/2011 P 2011
2011-A7 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 53,93 € 05/12/2011 P 2011
2011-S5 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 189,32 € 05/12/2011 P 2011
2011-S6 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 100,50 € 05/12/2011 P 2011
2011-S7 BALLESTER MORAGUES M. 18224667L 90,62 € 05/12/2011 P 2011
AL 61 ROVIRA ALZINA LLORENÇ 18234067N 17,00 € 06/07/2011 P 2011
4
AL 132 ROVIRA ALZINA LLORENÇ 18234067N 10,50 € 30/12/2011 P 2011
008711 AGÜERA LLINAS PEDRO 18236100K 507,79 € 05/09/2011 P 2011
008811 AGÜERA LLINAS PEDRO 18236100K 56,65 € 05/09/2011 P 2011
009211 AGÜERA LLINAS PEDRO 18236100K 2.435,95 € 10/11/2011 P 2011
002810 GARCÍA JOVER MARÍA ÁNGELES 18237115R 181,80 € 24/10/2010 C 2011
F-11-7100 RIERA CERVERA ROSA 40947487N 739,00 € 30/12/2011 P 2011
000022 MIRALLES FERRER 41105838P 4.088,62 € 30/12/2011 P 2011
000023 MIRALLES FERRER 41105838P 2.609,50 € 30/12/2011 P 2011
000024 MIRALLES FERRER 41105838P 3.523,00 € 30/12/2011 P 2011
FC 00045349 ORDIÑANA LLOBERA JOSÉ 41331269Q 600,00 € 21/12/2010 C 2011
000012 ROSSELLO PARIS, JAIME 41337988L 2.360,00 € 05/12/2011 P 2011
001494 MELIÀ CRESPÍ FRANCISCO 41350776L 165,65 € 30/12/2011 P 2011
001497 MELIÀ CRESPÍ FRANCISCO 41350776L 168,25 € 30/12/2011 P 2011
G57430134 NOU VENTS TEATRE C/ DELS MOLINS 24 07300 INCA BALEARS O
G57456816 ASSOCIACIÓ MALLORCAPLAÇA MAJOR 12 07250 VILAFRANCA BALEARS
O
G57518045COLLA GEGANTERA GEGANT D'INCA
C/ DE MANDRAVA, 37 1 07300 INCA BALEARS O
G60378056PROBENS PROMOCIÓ BENESTAR SOCIAL
C/ DE SANT RAFAEL, 10 LOCAL ESQ. 08001 BARCELONA
O
Q0766003HCOL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE LES ILLES BALEARS
C/ DE LA VOLTA DE LA MERCÈ, 4 07002 PALMA BALEARS
O
Q2866001G BANC DE SANG DE BALEARSC/ DE L’ARQUITECTE BENNÀSAR 73 07004 PALMA BALEARS
O
X02524813B BLANCO ABADIA JUANC/ DE NUREDDUNA 22 ENTRESUELO A 07006 PALMA BALEARS ALMOGÀVERS 70 07300 INCA BALEARS
A
X5343476R ROSITSA I. KYOSEVAC/ DE PINSA 116 COMPLEX BELLAUBA 5,3,3 07470 PORT DE POLLENÇA BALEARS
A
Intervé el Sr. Aguilar. Abans de fer la seva exposició vol agrair i donar l’enhorabona als tècnics i funcionaris del departament d’Intervenció que han realitzat la l'àrdua tasca de confeccionar aquest llistat i el pla d'ajustament en el termini legalment establert; comenta que fins i tot alguns dies hi ha treballat fins a les 21 h.
En virtut del Reial decret 4/2012, pel qual es determinen obligacions d'informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals de data 24 de febrer de 2012, i conforme a allò previst en el seu article 3, el Sr. Aguilar informa al Ple de la relació certificada de totes les obligacions pendents de pagament que té aquest ajuntament en data 31 de desembre de 2011, sempre que compleixin amb els requisits establerts en l'art. 2 del dit Reial decret: és a dir, que siguin vençudes, líquides i exigibles, i que hagin tengut entrada en el registre de l'Ajuntament abans de l’1 de gener de 2012.
El Sr. Aguilar informa que en el cas d'aquest ajuntament la relació es compon d'un total de 1.459 factures, corresponents a uns 272 proveïdors i amb un import total de 4.727.327,60 €; 973 factures pressupostàries per un import de 3.946.381,21 € i 486 factures extrapressupostàries per un import de 780.946,39 €. Explica que s’ha d’especificar que en la immensa majoria es corresponen a factures comptabilitzades en l'exercici 2011, encara que n’hi ha unes quantes que corresponen a anys anteriors: una corresponent a l'exercici 2006, una de 2007, dues del 2008, quatre del 2009 i deu de 2012. En total tan sols 17 factures no es corresponen a l'exercici 2011. Aclareix que totes elles estan retardades en el seu pagament per diferents motius que no es deuen a negligències ni a falta de gestió municipal.
El Sr. Aguilar exposa que l'import total de totes les factures pendents de pagament en data 31 de desembre de 2011 hauria estat molt inferior si a l'Ajuntament haguessin arribat les aportacions supramunicipals que estan paralitzades des de fa mes d'un any, així no s’hauria hagut d'assumir el cost de serveis que no els corresponien, però que ha hagut de prestar i sufragar per no perjudicar la prestació de serveis bàsics per a la ciutadania.
El Sr. Aguilar posa com a exemple que, si el Govern i el Consell Insular haguessin estat al corrent de les seves obligacions amb aquest ajuntament a data 31 de desembre de 2011
62
(uns 2.500.000 €), l’Ajuntament d'Inca només tindria un deute d'uns 2.200.000 euros. En definitiva, en data 31 de desembre de 2011, l'Ajuntament devia als seus proveïdors 4.700.000 € i tenia pendents de cobrar, entre deute en executiva i deute de les administracions supramunicipals, uns 7.500.000 €.
El Sr. Aguilar explica que, una vegada analitzada la situació de Tresoreria de l'Ajuntament, l’equip de govern ha decidit acollir-se a les mesures del Reial decret i que s'han tramitat en forma i termini les factures pendents de pagament en data 31.12.2011, per poder procedir en del mes de maig al pagament de la totalitat d'aquest deute i saldar el de 4.727.327,60 € que mantenia l’Ajuntament amb aquests proveïdors.
Assenyala que el pagament de 4.727.327,60 € es durà a terme mitjançant la concertació d'un préstec ICO que estarà avalat amb les aportacions de l'Estat a l'Ajuntament, amb un interès proper al 5.14%, i amb un termini d'amortització de deu anys i amb dos de carència, condicions que consideren que són molt avantatjoses, sobretot si es comparen amb les del préstec ICO que varen subscriure fa uns mesos a interès molt superior, del 6 % i a pagar en 3 anys.
Intervé la Sra. Fernández del grup municipal del PSIB-PSOE. En primer lloc, s’adhereix a l’enhorabona manifestada pel Sr. Aguilar als funcionaris del departament d’Intervenció, ja que ells han estat testimoni de la feina feta a contrarellotge per intentar posar ordre a totes les factures que estaven pendents. Ara bé, per començar allò que haurien d’aclarir és el motiu pel qual s’ha arribat a tenir un nombre tan considerable de factures pendents, i aquest fet que pareix que ha sortit d’un dia per l’altre és una situació de la qual el grup socialista ha vengut alertant. En aquest sentit fa referència a una moció presentada pel seu grup en el febrer de 2009, amb la qual demanaven a l’equip de govern que posàs ordre al deute dels proveïdors amb un pla de pagament; recorda que el vot del grup municipal del Partit Popular va ser en contra. En el 2009 ja arrossegaven un important retard en el pagament als proveïdors, però comenta que fins que no s’han vist obligats pel Govern central l’equip de govern no ha fet res per arreglar el desgavell.
Considera que una de les causes d’aquesta situació diu que és el fet que el Partit Popular gastava més que allò que ingressava i després ho solucionava amb l’aprovació de factures extrajudicials o extrapressupostàries, que legalment no es podien dur a terme per la inexistència de partida econòmica en el pressupost. Comenta que només en 3 anys, del 2006 al 2008, el Partit Popular va aprovar factures sense tenir partida al pressupost per un import de 5.850.000 €. Explica que aquest endeutament camuflat anava dinamitant la liquiditat de l’Ajuntament, fent cada vegada més llargs els terminis de pagament de les factures, fins i tot hi havia empreses que cobraven els seus serveis passats un parell d’anys. No obstant això, recorda que el Partit Popular l’any següent tornava a gastar per sobre de les seves possibilitats, guanyava les eleccions i tots tant contents.
La Sra. Fernández exposa que el problema s’ha anat fent cada vegada més i més gran fins que, com era previsible, ha esclatat, i és ara quan es lamenten perquè han de pagar el que deuen, quan qualsevol persona sap que allò que es deu s’ha de pagar tard o prest. En aquest sentit el grup socialista entén totalment el dret que tenen els proveïdors a cobrar les seves factures, però la qüestió és saber per què no les han cobrades quan pertocava, amb els terminis que diu la llei.
La Sra. Fernández lamenta que sigui ara quan l’equip de govern es lamenti i que doni les culpes a la situació econòmica actual en lloc d’analitzar la gestió feta per ells i el que han fet per evitar la situació actual, ja que n’era conscient, encara que es cuidaven de no
63
informar el ciutadà i de prometre fa menys d’un any que no apujarien imposts.
Fent una anàlisi de la relació que s’ha presentat, la Sra. Fernández indica que en un principi es va lliurar un llistat al qual no figurava el NIF del proveïdor i que posteriorment, durant aquesta setmana, han pogut aconseguir un llistat amb el nom de les empreses. Creu que amb una mica de voluntat política la informació facilitada hauria pogut ser molt més transparent. Vol deixar constància que no s‘ha facilitat la tasca a l’oposició, un fet que denuncia a la vegada que lamenta.
Avui que l’equip de govern presenta una relació de 4.700.000 €, el grup socialista creu necessari fer un exercici d’autocrítica perquè aquesta situació ha estat generada per la manca de control pressupostari del Partit Popular sobre les despeses durant molts d’anys; espera que així que ho reconeguin.
La Sra. Fernández pensa que, malgrat que sembli que ara el Govern central els salvarà, no és cert, atès que hauran de pagar un 5.14% d’interès, per la qual cosa els 4700.000 € es convertiran en 6.500.000 €. Exposa que, de les 1.470 factures presentades, una gran quantitat són per pagar el consum elèctric de l’Ajuntament i factures de recollida i tractament de fems, però la Sra. Fernández creu que és destacable la quantitat de factures que figuren per publicitat, propaganda, festes i dinars, quasi un 30 %; assenyala que el grup municipal socialista considera aquest fet totalment inacceptable.
Així i tot, la Sra. Fernández opina que allò més preocupant de tot és que, amb els 16.000.000 € que deuen als bancs més el deute de quasi 5.000.000 € i més als proveïdors, haurien de tenir una ciutat impecable quan just és tot el contrari: els carrers es troben plens de clots, a l’enllumenament públic hi ha zones que quan plou queden sense llum, la canalització de les canonades fa aigua de pertot, i determinades obres duites a terme pel PP com poden ser la plaça de Mallorca o la piscina coberta. Demana què han fet els inquers per merèixer això; ella no ho sap, però el que sí sap és allò que els tocarà: un pla d’ajust, que també s’aprovarà avui, i que suposa més imposts per als inquers i retallades generalitzades de serveis.
Intervé el Sr. García del grup municipal dels Independents d'Inca. Comença la seva intervenció fent arribar la seva admiració cap al Sr. Rajoy per haver aconseguit que l’equip de govern posàs ordre a les factures de l’Ajuntament d'Inca en 15 dies, quan ells al llarg de molts anys no ho havien aconseguit. Comenta que ha estat necessari un decret en front d’aquelles manifestacions per part seva que deien que, si els deixaven fer-ho, ells podrien posar ordre en 15 dies en aquelles factures que tenguessin dins el calaix o desaparegudes. Ara l’equip de govern ho ha aconseguit perquè ho ha dit el Sr. Rajoy.
El Sr. García manifesta els seus dubtes sobre que hagin aparegut totes les factures que havien d’aparèixer, però allò que sí s’ha demostrat és que hi havia factures descontrolades, i creu que encara n’hi ha d’haver perquè el Sr. Aguilar ha dit que hi ha 17 factures de l’any 2006, 2009 i 2010, i al Sr. García fins a la data de 31 de desembre de 2009 n’hi surten 39. Opina que hi deu haver alguna manera distinta d’interpretar aquesta qüestió, li pot facilitar el seu llistat. Quant a les del 2010, no les ha contades, però diu que també n’hi ha que són de 2010 i que estan incloses dins el 2011.
Al Sr. García li és indiferent per a qui hagi de ser la felicitació, però comenta que quan fa 160 dies d’una presa de possessió, i tenint en compte que des del primer dia el grup municipal dels Independents d'Inca havia demanat que s’aclarís aquesta situació, exigiran responsabilitats a qui les té. Per tal motiu reitera la seva felicitació al Sr. Rajoy perquè ha
64
aconseguit que l’equip de govern hi posàs ordre.
El Sr. García recorda que en el seu moment ja els varen facilitar un llistat, però lamenta que, com tots els que els presenten, sempre tenen manca d’informació o bé il·legible.
El Sr. García reconeix i felicita els grups de l’oposició per la tasca feta d’analitzar factura per factura. Culpa l’equip de govern perquè no ha volgut facilitar un altre tipus de consulta més pràctica i senzilla als grups de l’oposició perquè no entén que avui en dia, per consultar factures, amb els 40 o 60.000.000 € gastats en processos informàtics, s’hagin de consultar una per una. Considera que és una mostra que s’han malgastat els doblers o bé que no es vol facilitar la tasca a l’oposició.
El Sr. García entén que les dites factures signifiquen que en el capítol 2 de qualsevol any l’equip de govern té sense resoldre el 100 % del capital 2, que és al que van referides aquestes factures. Demana quin tipus d’administració és aquesta en la qual l’any 2012 apareixien factures d’abans de l’any 2009, quan a final de cada exercici han de presentar les extrapressupostàries. Es poden felicitar tots, però hi ha algun problema, al qual no s’ha volgut posar remei fins que no ha sortit un decret. Ha estat necessari un decret perquè tenguessin la voluntat de facilitar la informació. Comenta que allò que s’ha demostrat és que en 15 dies es podia aclarir la situació de les factures, tal com havien dit els Independents d'Inca en comptades ocasions.
Intervé el Sr. Rodríguez del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds. Abans de començar la seva intervenció, prega al Sr. Batle que l’avisi quan faci 10 minuts de la seva perquè és un poc llarga i no es voldria passa del temps, perquè el plenari serà bastant llarg.
El Sr. Rodríguez indica que, una vegada repassat el llistat de factures que els varen lliurar la setmana passada a la Comissió d’Hisenda, n’han pogut trobar algunes que mereixen destacar-se:
- Quant a l’empresa Sercool, a la qual se li deu tot l'any 2011 (2.113 €), ara prescindeixen del seu servei, tot i ser-ne un de cara als usuaris de l'Ajuntament. Aquests a partir d'ara hauran de dur l'aigua de casa, i tal vegada en un futur amb el paper de WC. Entén que per a l’equip de govern és més important muntar un parell de dies una obra de teatre a la qual només hi va anar la majoria municipal, i que va costar 6.000 €, que donar aigua a qui té set.
- Respecte a Foto Ramon, hi ha factures per un import de 16.757 €. El Sr. Rodríguez fa el símil i diu que la majoria de govern, si se n'anàs al desert, s'estimaria més endur-se'n un fotògraf abans que un barral d'aigua.
- En servei de neteja es deuen 460.000 € per un servei que l’equip de govern va privatitzar. Es va prendre la decisió de fer-ho sabent que cada any costaria 960.000 €, i ara deu aquesta quantitat.
- Fira medieval.
El Sr. Rodríguez recalca que han tornat a trobar factures fraccionades. Recorda que és il·legal fer-ho, com succeeix amb el servei de seguretat de les fires, que amb tres factures suma un total de 56.868 €.
65
També fa referència a dues factures d’El Corte Inglés que sumen un total de 66.900 € per comprar uns mobles i cortines i estris diversos per a Toninaina. El Sr. Rodríguez no sap si haurien estat més econòmiques en un altre lloc, però ara és necessari apujar els preus, i els pares es veuran obligats a pagar entre un 10 i un 20 % més l’any que ve.
També menciona que es deuen doblers a entitats inqueres, la despesa de les quals hi és cada any, com ara:
- GRUP EDUCATIU AMBIENTAL: 4 factures del mes de febrer de 2009.- DIJOUS: 27.258 €, tota la programació de l’any.- A una empresa d'Inca li deuen 8,85 € des de maig de 2010, en una única factura.
També han trobat factures de 159 € de 2006 o de 9 euros des del 2007, quan les coses anaven bé per a aquest ajuntament. Així i tot, les extrajudicials arribaren a 2.700.000 € i encara surten factures de dins els calaixos.
També afirma que es deu el servei de l’Escola de Música. Es deuen 71.000 € a l'empresa que porta l’explotació, mentre que s’exigeix als pares que paguin cada mes.
Un altre tema és l’organització del Cinturó Ciclista a Mallorca, és un cost de 17.700 € per part de l'IMAF a l’empresa organitzadora.
El Sr. Rodríguez lamenta que, després de treure totes les factures pendents, a la fi els membres de l’oposició a l’Ajuntament d’Inca hagin pogut saber que l’Ajuntament d'Inca a dia d’avui i fins al passat 31 de desembre de 2012 devia a proveïdors 4.727.000 €, i la setmana passada eren 4.630.000 €, gairebé 100.000 € més. A això, hi han d’afegir aproximadament 16.000.000 € als bancs, dels quals enguany n’han hagut de pagar 3.000.000.
El Sr. Rodríguez afirma que ja intuïen que l’Ajuntament d’Inca, governat els darrers 16 anys pel PP, estava malament econòmicament parlant, però ara saben que estan pitjor del que pensaven. L’equip de govern ha fet una gestió econòmica pèssima d’aquests darrers 16 anys, i no poden donar la culpa a ningú, perquè és cert que el Govern i el Consell Insular de Mallorca els deuen 2.000.000 € i que s’han de reclamar, però 2.000.000 no són 16.000.000 € més 4.000.000 €. Afirma que es deu a la gestió de l’equip de govern, ha estat un desgavell. Una mostra d’aquest és una factura on es reflecteix la compra d’una sèrie de begudes, algunes d’elles alcohòliques, servides a la tribuna de la plaça de toros. El Sr. Rodríguez creu que la frase “banyut i pagar el beure” ara també pot significar a Inca donar una subvenció il·legal als toros i pagar el beure dels que van a la tribuna.
El Sr. Rodríguez creu que queden mots dubtes per aclarir. Demana a l’equip de govern d'on preveu retallar per pagar tota aquesta quantitat i on és el pla d'ajustament del pla financer que han de presentar abans de demà al Ministeri. El Sr. Rodríguez lamenta que un tema tan important com saber com pagaran aquesta milionada o d’on trauran els ingressos, d’on retallaran i quines taxes i impostos fan comptes apujar, l’hagin tornat a entrar per la porta falsa, ja que ahir era dia de vaga. Opina que l’equip de govern entén que pel fet de tenir majoria absoluta té carta blanca per fer i desfer, i no entenen que la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys.
El Sr. Rodríguez fa referència als retalls per 10 anys per valor de 4.700.000 € més un 5,15% d’interessos; comenta que no el faran creure que no apugin els impostos. De fet, han començat amb les taxes, just en aquest ple: aigua, escoleta i Escola de Música. Es
66
demana què passarà amb aquestes o amb la Residència Miquel Mir. Si s'adhereixen al pla esmentat, hi haurà retalls de pressupost durant 10 anys, i si no s’hi adhereixen, el Govern –com que té el control de la situació–, s’ho descomptarà dels doblers que ingressa anualment; els futurs consistoris d’Inca hauran de pagar per la seva pèssima gestió. El Sr. Rodríguez afirma que ara mateix es deuen 16.000.000 € als bancs i 4.700.000 € a proveïdors. Recorda que l’equip de govern la passada legislatura era del parer que estaven cansats de pagar serveis que no els pertocava com a ajuntament, i que els assumissin el Govern i el Consell. Els insta que així es faci, que reclamin a qui hagin de fer-ho i que ho assumeixin el Govern i el Consell, perquè amb allò que els deuen podrien pagar la majoria de petits deutors de l'Ajuntament, i que en paguin els interessos.
El Sr. Rodríguez demana al Sr. Batle que no digui que té majoria absoluta per fer i desfer com vulgui perquè ha mentit al seu votant. Manifesta que ell i el Partit Popular han enganyat els inquers i inqueres que amb bona fe el votaren i volgué enganyar els que no ho feren.
El Sr. Rodríguez llegeix un paràgraf de la pàgina 3 del programa electoral del Partit Popular, que diu: “Los impuestos en la nevera. Rafel Torres aprobará mañana una congelación total de los impuestos y tasas para los próximos años mientras dura la crisis económica.” Seguidament diu al Sr. Batle que, o bé és un mentider, per la qual cosa hauria de dimitir, o bé la crisi econòmica ja ha acabat, i ni ell ni ningú creu que sigui la segona, i la primera creu que tampoc la veuran.
Intervé el Sr. Aguilar. Contesta a la Sra. Fernández que hi ha molt de deute, abans de les eleccions deien que era de 8.000.000 €; fa 15 dies, eren 6.000.000 €, però la realitat és que han estat 4.700.000 €, dels quals 2.500.000 els deu el Govern. Quant a les extrapressupostàries, si veu la correlació del 2008 fins ara, podran veure com es van reduint. Respecte al llistat que els varen entregar, respon que es tracta del mateix que varen enviar al Ministeri d’Economia i Hisenda, i que no hi va haver obscurantisme, sinó que els van proporcionar un llistat annex al qual figurava el CIF i el nom i llinatges, i al llistat que varen enviar Madrid hi figurava el CIF, nombre de factures, import, data de registre i data de factura. Exposa que no hi ha hagut intenció d’amagar res perquè tanmateix aquestes dades són públiques i es poden conèixer en qualsevol moment.
El Sr. Aguilar respon al Sr. García que les factures estaven en ordre i que prova d’això és que són 17 les factures comptabilitzades en un altre exercici, del 2007 a 2010. La factura a la qual feia referència el Sr. García és del 2009-2010, però està comptabilitzada l’any 2011. La immensa majoria de factures estan computades dins l’exercici del 2011 i tengueren entrada a l’Ajuntament abans del 31 de desembre de 2011. El Sr. Aguilar afirma que, si els membres de l’oposició volen consultar el llistat que han consultat els membres del PSIB-PSOE, està a la seva disposició i que poden accedir a qualsevol dada que hi ha en aquesta administració. Vol deixar clar que, si en algun moment no es facilita la informació no és per obscurantisme, sinó perquè no en disposen en aquell moment, perquè si la tenguessin els la donarien.
El Sr. García respon que allò que ell demana sí ho tenen.
El Sr. Aguilar comenta que ell està parlant del llistat de factures i que el grup socialista l’ha consultat igual que ho han pogut fer tots els altres grups.
El Sr. García afirma que el grup del PSIB-PSOE no ho ha consultat.
67
El Sr. Aguilar li respon que sí, que ha consultat totes les factures i les ha puntejat perquè estaven en el dret de fer-ho, per això se’ls han facilitat totes les dades. Per tant, no hi ha hagut obscurantisme.
El Sr. Aguilar explica al Sr. Rodríguez que la factura d’El Corte Inglés és deguda al mobiliari de la Toninaina i que va ser arran d’un concurs. Quant a la retirada del subministrament de Sercool, és a partir d’aquest exercici i no del 2011; són retallades que estan duent a terme ara per complir amb el pla d’ajust. Si la Conselleria i el Govern haguessin pagat a l’Ajuntament d'Inca, serien dos milions menys i el desgavell que comenten seria menor. Pensa que és incongruent deixar una deute de més de 2.000.000 € a l’Ajuntament i després anar-se’n del Govern i dir que hi ha mala gestió tant per part del nou Govern com per part de l’Ajuntament, quan el que havia de pagar no ho va fer en el seu dia. Pel que fa al comentari que també hi ha obscurantisme en el pla d’ajust pel fet que el presentassin ahir, que hi ha hagut nocturnitat i traïdoria, explica que es va presentar ahir perquè fou ahir quan el varen tenir, perquè abans de realitzar el pla d’ajust varen haver de tancar l’exercici 2011 per tenir les dades base per poder fer-lo. Exposa que, encara que coincidís amb el dia de vaga, ells feien feina, i tan respectable és fer vaga com no fer-ne. Expressa que igualment es varen remetre totes les dades als grups de l’oposició perquè les poguessin tenir a dia d’avui.
Intervé la Sra. Fernández. Quant a les previsions dels doblers que es deuen, diu que ho desconeixen perquè aquest llistat és 31 de desembre i ara ja estan al mes de març i a més aquest llistat no està complet perquè falten les subvencions, manca el deute que tenen per convenis pendents. A més, afirma que hi ha moltes més factures i que fins i tot hi ha extrajudicials que han aparegut des de l’entrega del llistat fins a ara. El grup socialista ha fet la previsió que són 6.000.000 €, però creu que tal vegada estan fent curt.
Continua que un altre tema que vol posar de relleu és el del llistat. El grup socialista no va demanar el llistat que es va presentar a Madrid, sinó un amb el nom i amb el concepte de la despesa. Creu que amb voluntat política s’hauria pogut fer, però aquesta no hi ha estat. Està segura que la regidor ha llegit les bases d’execució del pressupost i que són molt clares, els ajuntaments tenen uns pressuposts d’ingressos i uns pressuposts de despesa, i han d’adaptar la despesa als ingressos; a Inca no s’ha fet, i cada any tenien un pressupost amb una quantitat d’ingressos i hi anaven per sobre. Insisteix que entre els anys 2006-2008 hi va haver una aprovació de factures de 5.800.000 € i que en aquell moment no hi havia problemes amb els ingressos.
Quant que el Govern els deu doblers, el grup socialista n’és conscient, per tal motiu fa uns mesos varen presentar una moció per reclamar el deute i a la darrera Comissió Informativa d'Hisenda varen demanar quina gestió s’havia fet al respecte; els varen informar que no s’havia fet res. La Sra. Fernández considera que està bé recordar el deute, però, a més, l’equip de govern ha de fer allò que li pertoca, reclamar-lo. La Sra. Fernández avança que un punt de debat d’avui és una altra moció que presenten perquè els paguin els interessos, perquè l’Ajuntament haurà d’abonar quasi 6.500.000 €.
La Sra. Fernández incideix en el fet que de les 1.470 factures presentades ells han intentant analitzar i aclarir quin era el concepte, i quasi un 30 % eren per publicitat, propaganda, festes i dinars. Exemple d’això és que hi ha 2.700 € en vi, 2.500 € perquè el Sr. Batle vagi a la ràdio a parlar quan n’hi havia una de municipal que han tancat. No entén per què no varen utilitzar la ràdio municipal, que no els hauria costat res. Una altra factura és d’una reparació d’una deficiència del Mercat Cobert. Unes altres factures són per a les carrosses de Reis; a l’any 2008 hi ha una factura per arreglar-les, a l’any 2009
68
en tenen un altra de 6.200 € i a l’any 2010 n’hi ha una altra de 6.785 €. Lamenta que enguany el regidor de Festes hagi considerat –així els ho ha transmès– que fa molt temps que no les han arreglat i que s’havien de gastar 9.000 € més per reparar-les, quantitat que suma un total de 25.000 €; la Sra. Fernández no ho entén. Altres factures són de vídeos, propagandes, sopars, com el sopar de 26 pregoners. La Sra. Fernández mostra sorpresa davant l’elevat nombre de pregoners que hi ha i demana responsabilitat.
Respecte que pareix que ha esta una cosa generalitzada, la Sra. Fernández afirma que hi ha ajuntaments que no estan en aquesta situació perquè s’han adaptat al pressupost que tenien i no han gastat per sobre les seves possibilitats. La Sra. Fernández no vol posar exemples d’aquests ajuntaments.
Intervé el Sr. García. Creu que la Sra. Fernández estava fent referència a l’Ajuntament de Lloseta.
La Sra. Fernández comenta que seria un d’ells.
El Sr. García exposa que el grup municipal dels Independents d'Inca ha posat pocs inconvenients als pressuposts de l’equip de govern, tenen majoria absoluta i poden fer-ne el que vulguin i disposar-ne com vulguin. Allò que ells sempre han demanat és control del pressupost i de la despesa, i allò que demostren aquestes factures és el descontrol per distintes raons, la més important és que el regidor d’Hisenda hauria de manifestar avui que totes les factures que hi ha en aquest llistat compleixen estrictament amb la legalitat, amb el seu sistema de contractació, que s’ha seguit la legalitat, que el seu fraccionament és absolutament legal, que compleixen amb totes les disposicions que hi ha en contractació i que s’ha preocupat de comprovar que es compleix; tot això, en lloc de cercar excuses si els paguen o els deuen. En el cas que no els les paguin, assenyala que s’ha de reclamar i que podran comptar amb el suport dels Independents d'Inca, però no excusar-s’hi.
El Sr. García afirma que ara mateix podrien accedir a qualsevol servidor informàtic i que abans d’acabar el Ple podrien tenir un llistat de totes les factures de l’any 2011 amb denominació, concepte, quantitat, entrada i comptabilització. Per tant, demana a l’equip de govern que no s’omplin la boca quan diu que tot allò que demanen els grups de l’oposició ho tenen perquè, si el grup socialista ha tengut el temps i la paciència de consultar factura per factura, ha estat perquè l’equip de govern es riu de l’oposició, perquè no seria necessari si entregassin la informació que tenen i que podrien facilitar.
El Sr. García es manté que hi ha 39 factures fins a l’any 2009, passa que l’equip de govern comptabilitza factures a l’any 2011 que són fins i tot de l’any 2010; demana el motiu, ja que és sabut que totes les que entren durant un exercici s’inclouen dins el funcionament normal del pressupost o, si no, van com a pressupostàries. Demana com poden arribar a l’any 2011 o 2012, ell entén que haurien d’estar controlades, i més si el segell d’entrada és de l’any en curs. Una altra cosa seria que l’equip de govern fes presentar o digués que s’han presentat factures de l’any 2010 dins l’any 2011. Entén que, si encara surten factures del 2008 o 2009, és perquè hi ha algun desgavelll, i si no n’hi ha, demana que expliquin per què surten ara aquestes factures.
El Sr. García diu que no ha parlat d’obscurantisme sinó de falta d’informació i de facilitar la informació. Allò que té clar el Sr. García és que el llistat, la quantitat d’euros, és conseqüència de la seva gestió. Recorda que, quan el grup municipal dels Independents d'Inca deia que en 15 dies podien arreglar això, l’equip de govern se’n reia i deia que no
69
bastaven 200 dies. Comenta que s’ha demostrat que en 15 dies fent feina fins a altes hores han pogut treure un llistat i manté que no és el vertader deute de l’Ajuntament d'Inca perquè, si ho haguessin volgut, l’haurien ampliat amb totes aquelles qüestions i sabrien avui quin és el deute real; però, creu que a l’equip de govern no li interessa fer-lo públic. Creu que, si hagués canviat el signe polític, estaria clarificat.
El Sr. García considera que amb el dit llistat s’ha demostrat que, encara que facin passes per ara desembolicar-la, la situació fins ara ha estat ben embullada i que tenen interès a mantenir-la així. Demana quin sistema han seguit per contractar la reforma de les carrosses dels Reis, tenint en compte la quantitat que han presentat al final; creu que això no interessa i que allò que volen és sortir en premsa manifestant que han millorat les carrosses retirant les subvencions i que s’hi han gastat 15.000 €, quan ell creu que se n’han gastat molts més.
Intervé el Sr. Rodríguez. Exposa que d’entrada no hi estan recollides les subvencions a les entitats, encara que no saben quantes, perquè ho han demanat, però encara no els han contestat. Tampoc sap quins altres assumptes han quedat fora d’aquest llistat, fins i tot la factura de Tirme no sabien si hi entraria o no; però, encara que no hi hagués entrat, això no significa que no s’hagi degut. El Sr. Rodríguez està segur que no és el llistat de tot el deute que té l’Ajuntament amb tots els creditors, entitats, etc.
Quant al mobiliari de Toninaina, el Sr. Aguilar ha comentat que hi havia hagut un concurs. El Sr. Rodríguez assenyala que pentura s’han equivocat perquè a les factures no s’especificava res al respecte. Demana veure l’expedient. També sol·licita veure l’expedient d’FPS, ja que l’empresa privada de vigilància i seguretat té aproximadament el mateix volum. Demana veure els dos expedients a la propera Comissió Informativa d'Hisenda.
El Sr. Rodríguez afirma que el Sr. Aguilar no li ha contestat al tema de les pujades, suposa que no li interessava, com tampoc no li ha respost al tema de pagar la subvenció pels toros i les begudes de les autoritats que estan a la tribuna.
El Sr. Rodríguez recorda que ells sempre han donat suport a l’hora de reclamar allò que els deu el Govern. Si són 2 milions i escaig, no són 6 més 16, ni 4 i mig ni 4.7, que després són 5.
El Sr. Rodríguez manifesta que l’Ajuntament d'Inca tampoc paga quan toca i que, a més, el Sr. Bauzá comanda des del mes de maig i l’excusa que el deute ve d’enrere s’ha d’haver acabat. El Sr. Rodríguez comparteix la felicitació que el Sr. García ha brindat al Sr. Rajoy per haver aconseguit en dos mesos allò que ells no havien aconseguit en anys. Afirma que l’equip de govern es quadra davant el Sr. Rajoy, el seu cap.
Per altra banda, creu que gran part d’aquesta sagnia ve donada per un estudi que varen fer el seu moment, i que l’equip de govern no ha desmentit, que les grans obres dels darrers 16 anys arrosseguen uns extres de més de 6.000.000 €; considera que, si les dites obres s’haguessin atès al pressupost, no n’hi hauria hagut, o si hagués repassat el projecte així com corresponia, no s’haguessin trobat amb els extres que després han tengut; alguns d’ells superen el 50 % de l’obra. Pot entendre que les obres superin el 10 % o el 15 %, que és allò que es permet legalment, però no un 50 %, com en casos d’obres fetes a Inca, com la del Mercat Cobert –del qual a dia d’avui encara es presenten factures perquè té goteres. El Sr. Rodríguez comenta que el municipi de Lloseta no tan sols ha fet el seus deures, sinó que també n’hi ha altres com el de Mancor, Petra, Santa
70
Maria, etc. De totes formes, afirma que en aquest sentit li important poc perquè no hi viu, però li preocupa la situació d’Inca. Lamenta que durant tots aquests anys hagin seguit el mateix camí d’amagar informació, no posar-la a disposició quan pertocava, no intentar consensuar, etc. Conclou que d’aquesta manera és difícil que els puguin aprovar.
Intervé el Sr. Aguilar. Demana al grup socialista si allà on han governat els altres partits no han deixat extrajudicials, atès que al Govern de la nació han deixat un dèficit de 20.000.000 €. Ara poden demanar els interessos al Govern i al Consell Insular de Mallorca, però demana qui hauria de pagar-los, si el que governa ara o el que ha deixat el deute. Quant a ajuntaments que no tenen deute, el Sr. Aguilar diu que tal vegada és perquè no tenen els serveis que té l’Ajuntament d'Inca, i que són deficitaris i tenen 2.000.000 €. El Sr. Aguilar diu al Sr. García que totes les factures que hi ha al llistat compleixen amb tots els requisits per ser pagades: han passat per Intervenció, s’han registrat, la feina s’ha fet i s’han de pagar. També recorda que s’ha congelat l’IBI, l’impost de circulació i la taxa de recollida i tractament de residus, i que s’han apujat taxes que afecten usuaris i la taxa del subministrament d’aigua potable perquè era molt deficitària. Però, afirma que allò important és que l’Ajuntament d'Inca saldarà el deute que té amb 272 proveïdors per un import de 4.727.000 € i que dita quantitat s’abonarà a proveïdors residents a Inca, fet que servirà per reactivar l’economia de la ciutat. El Sr. Aguilar explica que a partir d’ara posaran el comptador a zero, es lleven les extrajudicials i podran començar a pagar en el termini legalment establert, cosa que també ajudarà a millorar la situació econòmica de les empreses de la ciutat, i amb això es generarà més riquesa i treball.
Intervé el Sr. Batle. Quant al comentari de la Sra. Fernández referent a una moció que varen presentar i que el batle no havia fet res per reclamar el deute, li explica que no és així, sinó que ha parlat amb el president econòmic, ha fet venir el director de l’Agència Tributària de les Illes Balears i han aconseguit poder compensar el deute. Explica que la Moció que varen aprovar no l'han tramitada, però que el batle ha seguit fent feina, ha reclamat el deute per escrit i ha parlat personalment amb la directora general de Tresoreria. Comenta que per ventura no ha estat tan efectiu com hauria volgut, però no es pot dir que ell no ha fet res perquè des que el nou govern va prendre possessió han reclamat els doblers que els devien.
El Sr. Batle recorda que la consellera de Treball de l’antic Govern el dia 17 de maig el va cridar personalment per demanar-li que contractàs 83 persones perquè els pagarien 850.000 € fins a desembre; actualment dita consellera ja no hi és i aquests doblers es deuen. Reconeix que en aquell moment va ser dèbil i es va deixar dur perquè l’antic Govern va dir que els pagaria, però no ho va fer, i ara els segueix reclamant. Opina que hauria estat més fàcil no contractar aquelles 83 persones, no pagar les nòmines ni la quota de la seguretat social, i ara no els deurien aquests doblers, però és el risc que té governar.
El Sr. Batle discrepa de l’afirmació referent que la ràdio municipal no costava res, ja que tenia un cost de 150.000 € i 130.000 €, era el conveni ràdio i televisió; no era gratuït. De fet, a la Comissió de Seguiment es va demanar que romanguessin els 150.000 € en els pressuposts per mantenir la ràdio oberta.
Quant a les carrosses de Reis, el Sr. Batle informa que cada any s’arreglen, s’han de canviar elements com la moqueta, cortines, etc., i hi havia el problema que es trobaven molt velles. Així doncs, s’havien d’invertir una altra vegada 6.000 € per acondiciar-les perquè és el que costa cada any posar-les a punt, perquè estan un any aturades i part
71
d’elles es desmunten perquè no hi ha espai per guardar-les muntades; per tant, el regidor va pensar que aquest any, en lloc de gastar-se 6.000 € a reformar-les, se’n fessin de noves. El gust és subjectiu, però ells estan satisfets amb les carrosses i també així els ho han transmès molts de ciutadans, sobretot els nins. De totes formes, explica que, encara que les carrosses siguin noves, quan l’any que ve hagin de tornar a sortir s’hauran de tornar a posar a punt perquè hi ha una sèrie de materials que de l’ús s’espenyen, però evidentment la seva reparació ja no tendrà un cost de 6.000 €.
Quant al sopar dels pregoners, el Sr. Batle respon que sí el fan, com també fan els Premis Literaris Pare Colom, el berenar del Dijous Bo. Informa que han suprimit el sopar o berenar de les Jornades d’Estudis Locals i que segurament ho llevaran tot, però recorda que l’Ajuntament sempre havia convidat els pregoners i la seva família, fet que realça les fires i Dijous Bo; per deferència es convidava els pregoners d’anys anteriors; 26 persones no són 26 pregoners, el pregoner du la seva família més directa, que a vegades són 2, a vegades 4 o 6, i els pregoners anteriors, que solen venir amb la seva parella. És un sopar que també es podria suprimir, però creu que dins una dació de factures fer argumentacions com les que s’han duit a terme s’han d’explicar.
Pel que fa a la pujada d’imposts que ha comentat el Sr. Rodríguez, el Sr. Batle exposa que durant els anys 2009-2011 no han apujat els impostos municipals, però que a l’any 2012 han hagut de revisar les taxes dels serveis directes que els ciutadans que utilitzen i el subministrament de l’aigua potable, que feia 18 anys que no apujaven. Assenyala que el regidor d’Hisenda li va comunicar que o ajustaven les taxes o havien de tancar els serveis. El pla d’ajust nacional estableix que els serveis municipals no han de ser deficitaris i ell, com a batle, s’ha arriscat a dir que, mentre puguin mantenir els serveis, no ho serien, però la gent hauria d’assumir el 100 % del cost. Hi ha ajuntaments que ja ho han fet, amb el resultat que de 150 € que pagaven ara n’han de pagar 650 €. Així, no s’ha suprimit el servei, però la pujada no es pot assumir, no hi ha usuaris, i al final hauran de tancar-lo. L’equip de govern prefereix optimitzar recursos, fer repartir una part de l’increment als usuaris i explicar-los que el batle s’havia compromès a no apujar el 100 %; ara bé, davant la situació no queda més remei perquè els serveis són deficitaris, però insisteix que els imposts com l’IBI o el fems no s’han incrementat.
Quant que l’Ajuntament d'Inca paga begudes, etc., informa que el regidor de Festes li ha explicat que des que fan la festa de la Pota del Rei es compren cerveses, aigua i Coca-Cola, i que els dies dels toros es duen aquestes begudes especialment per a la Presidència de la tribuna de la plaça de toros. Diu al Sr. Rodríguez que pot no estar d’acord amb la subvenció que es dóna per als toros, però que això no li dóna dret a parlar de “banyut”... Com ja li ha comentat, són les begudes que es compren per a la festa de la Pota del Rei i, si algun convidat de la Presidència demana una d’aquestes begudes, se l’hi dóna. El Sr. Batle respecta que el Sr. Rodríguez estigui en contra de la celebració de curses de toros, però no ho ha de mesclar amb begudes alcohòliques, amb banyes, perquè no tenen cap relació.
El Sr. Rodríguez comenta que és la llei la que ho diu, no ell.
Pel que fa al Sr. García, el Sr. Batle li diu que tan de bo tot pogués ser tan fàcil com diu i que pitjant un botó amb un servidor es fessin les coses...
El Sr. García creu que en 10 minuts es pot tenir el referit llistat.
El Sr. Batle està segur que sempre que disposen de la documentació la faciliten i, com ha
72
dit el Sr. Aguilar, quan no els donen la informació no és perquè no els la vulguin donar, sinó perquè no la tenen.
El Sr. García insisteix que es pot fer.
Els presents es donen per assabentats de la dació de compte de les factures remeses al Ministeri d’Hisenda en compliment de l’RD 4/2012.
4. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LES TAXES PEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE
Els reunits consideren el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda per a l’aprovació definitiva de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes pel servei de subministrament d’aigua potable de data 20 de març de 2012, i que transcrit textualment diu:
“ACORDS DEFINITIUS:
1r. En relació amb l’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa sobre el servei de subministrament d’aigua potable, aprovada inicialment per acord de l'Ajuntament Ple en sessió celebrada el 27 de gener de 2012, s’han presentat més d’un milenar d’al·legacions en la fase d’exposició pública de l’acord (BOIB núm. 21 de 9 de febrer de 2012), que bàsicament afirmen: ‘En aquest moment de crisi, que afecta la majoria de les famílies, és desproporcionada i inoportuna una pujada tan abusiva del 40 % en el rebut municipal d’un bé públic imprescindible com és l’aigua... Per això demanen que no es dugui a terme la pujada proposada.’
En relació amb la sol·licitud d’autorització a la Comissió de Preus de Balears de les noves taxes, la referida Comissió ens ha contestat que en el cas de taxes no calia la referida autorització.
Es proposa desestimar íntegrament les al·legacions presentades, atès que la pujada proposada és mínima si tenim en compte que la darrera variació es va produir a l’any 1994, i plenament justificada en l’informe de l’enginyer municipal que consta en l’expedient; per tant resulta el text definitiu que a continuació es publica íntegrament de conformitat amb l’article 17.3 de l’RD legislatiu 2/2004, de 5 de març (Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals).
Text annex que es descriu en l’acord anterior
‘ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PEL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA
Art. 1r.- Concepte
FONAMENT LEGAL
1.- En ús de les facultats concedides pels articles 133.2 i 142 de la Constitució i per l'article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i de conformitat amb el que es disposa als articles del 15 al 19 de l’RD legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest ajuntament continua exigint la taxa per subministrament d’aigua potable, que es regirà per aquesta ordenança fiscal, les normes de la qual s'atenen al que disposa l'article 57 de l'esmentada llei, amb relació a l’article 20.4
73
s) del mateix cos legal.2.- Constitueix l'objecte d'aquesta taxa la prestació dels serveis els quals es detallen a la tarifa d'aquesta Ordenança. Art. 2n.- Obligats al pagament
Estan obligats al pagament de les quotes regulades en aquesta Ordenança fiscal els beneficiaris dels serveis prestats per l'Ajuntament d'Inca i contemplats en aquesta Ordenança sense perjudici del que es regula en l'article següent. Art. 3r.-1.- La taxa recau sobre els qui posseeixin o ocupin, per qualsevol títol, els habitatges o locals beneficiaris per a la prestació dels esmentats serveis a l'apartat segon de l'article primer. També recau sobre les comunitats de propietaris dels immobles que se'n beneficiï, en el cas de comptadors no individuals. comunitaris.
2.- No obstant això, i en concepte de substitut del contribuent, estan obligats al pagament els propietaris dels immobles beneficiats per qualsevol dels serveis esmentats. QUANTIA
Art. 4t.-1.- La quantia de la taxa regulada en aquesta Ordenança és la que es fixa en les tarifes que es contenen a l'apartat següent.
2.- Les tarifes d'aquesta taxa són les següents:
A) CONSUM D'AIGUA:
Preu d'aigua mesurada per comptador:Els primers 45 m3 consumits en un trimestre a …0,4207084 €/m3
Els següents consums es facturen:de 46 m3 a 80 m3 ....................................................... 0,8245874 €/m3
més de 80 m3 ................................................................2,5242504 €/m3
Aquesta tarifa no s'ha d'aplicar a l'ús industrial d'aigua potable, que segueix a 0,4207084 €/m3 qualsevol que siguin els m3 consumits igual del sector de restauració en general i als centres d'ensenyament.
En cas de tractar-se de comptadors que es refereixin a comunitats de propietaris, que estan englobats, per tant, a diferents habitatges, les màximes anteriors s'entenen que es refereixen a un habitatge. En aquest cas el consum total de la comunitat s'ha de dividir pel nombre d'habitatges, el qual ens indica el preu per cada m3, a aplicar al consum total de la comunitat.
B) QUOTES DE SERVEIS TRIMESTRALS:
1) Habitatges particulars i despatxes de professionals ..........6,818 €/trimestre.* (De conformitat amb la secció 2 de les tarifes i instrucció de l'IAE).
2) En aquells habitatges on es demostri en la forma que es preveu a l'article 7, apartat segon, de l'Ordenança fiscal reguladora del servei de recollida domiciliària d'escombraries (tarifa reduïda) (com és la renda total del conjunt de persones que conviuen en el mateix
74
domicili no excedeixi del salari mínim interprofessional, segons l’escala determinada en el referit article)………2,52 €/trimestre.
3) Oficines i locals comercials, en general, locals per a l’emmagatzematge de les mercaderies, indústries en general, amb una superfície inferior a 150 m2, comptadors d'obres………………………....11,858 €/trimestre
4) Bars, cafès, gelateries, restaurants i establiments similars, locals industrials la superfície de la qual no excedeixi de 150 m2 sense depassar els 450 m2 ..............21,966 €/trimestre.
5) Locals industrials amb una superfície superior a 450 m2............... 32,06 €/trimestre.
c) DRETS DE LA PRESA SEGONS LA CLASSIFICACIÓ DE L'ESCALA DE L'APARTAT ANTERIOR:1) 27,846 €2) 6,734 €3) 55,538 €4) 92,554 €5) 148,092 €
d) SERVEI DE MANTENIMENT DE COMPTADORS I REPARACIÓ DE LES AVARIES QUE NO SUPOSIN LA SUBSTITUCIÓ PARCIAL O TOTAL DEL COMPTADOR, S'HA D'ABONAR TRIMESTRALMENT:a) Comptador fins a 7 mm de diàmetre........ 2,016 €b) Comptador de 8 a 15 mm de diàmetre....... 2,52 €c) Comptador de 16 a 25 mm de diàmetre ......3,78 €d) Comptador de 26 a 40 mm de diàmetre ......5,054 €e) Comptador de més de 40 mm de diàmetre ...6,314 €
NORMES DE GESTIÓ Art. 5è.-1.- Per a beneficiar-se dels serveis mencionats i per tant, perquè neixi l’obligació de contribuir, és necessari que les persones físiques o jurídiques titulars per qualsevol títol dels immobles ho sol·licitin.
2.- A partir de la data en què neix l'obligació de contribuir, tenen efecte les altes que es produeixin dins d'un mateix trimestre, i es procedirà a la inclusió, si s'escau, en el denominat padró d'abonats pels serveis que es regulen en aquesta Ordenança.
3.- Les baixes es produeixen com a conseqüència de la sol·licitud que els interessats presentin a l'Ajuntament, i provoquen l'eliminació del padró d'abonats amb eficàcia, a partir del període de recaptació que el segueix quan aquestes es produeixin. La baixa provocarà, si s'escau, el tancament de subministrament d'aigua. Art. 6è.- Les sol·licituds de connexió d'aigua a la xarxa general es tramitaran d'acord amb el Reglament municipal del Servei d'Aigua Potable del terme municipal d'Inca (aprovat per acord del Ple municipal del 1/7/1993) i les Condicions generals de subministrament aprovades per acord de la Junta de Govern del 19/10/1994. El Reglament municipal regula les condicions generals del subministrament que contracta cada abonat.L’obligació de contribuir neix en el trimestre natural en què es presenta la sol·licitud i es
75
realitza la connexió
RECAPTACIÓ
Art. 7è.-1.- De conformitat amb la lectura del comptador contractat, d’acord amb el que es regula en l'apartat següent es confeccionaran les factures resultants amb càrrec als subjectes obligats al pagament o als seus substituts pels conceptes regulats en les tarifes d'aquesta Ordenança, constituint el denominat padró d'abonats del servei.
2.- El termini d’ingrés en període voluntari queda fixat en el mes següent a la finalització del trimestre natural, que és l’objecte del període que es factura. Aquest calendari serà objecte del preceptiu edicte de cobrança que es publicarà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el tauler d’anuncis i en les formes en què es cregui oportú.2.- Des de la data d'inici del període de cobrament, els obligats al pagament en concepte de contribuent o de substitut disposen d'un mes per al pagament dels rebuts emesos i posats al cobrament. En el cas de resultar impagats dits rebuts o factures, s'iniciarà el procediment de constrenyiment i simultàniament l'oportú expedient de tall del subministrament d'aigua potable contractat amb l'Ajuntament, de conformitat amb el capítol cinquè del Reglament del Servei d’Abastament d’Aigua al terme municipal d’Inca i del contracte de subministrament, atès que es pacta que la falta d’ingrés en voluntària de la quota resultant del període trimestral que es factura constitueix una manifestació de renúncia expressa de l’abonat a continuar amb el subministrament inicialment contractat.
3.- En el cas de no poder realitzar-se la lectura del consum del comptador en relació amb el període trimestral a facturar per qualsevol causa com són, entre altres: mal funcionament, impossibilitat d’accés a l’habitatge a on es troba el comptador, etc., trobar-se aturat un comptador, pel seu mal funcionament o per altres causes que impossibilitin una correcta lectura del consum realment realitzat dins el període que es factura, es facturarà segons els següents barems, que s’aplicaran en l’ordre següent:
Primer: la mitjana del consum dels 3 mesos del trimestre anterior.
Segon: la mitjana de consum del mateix període de l'exercici anterior a criteri del subministrador.
Tercer: en darrer lloc, es prendrà per base per a la facturació la mitjana resultant del consum per usuari del terme.
Art. 8è.- Les quotes dels rebuts que no s'hagin satisfets dins del període voluntari han de ser exigides pel procediment de constrenyiment d'acord amb el Reglament general de recaptació i disposicions legals complementàries o supletòries, sense perjudici del que s'estableix a l'article 7.2.
Art. 9è.- Es consideren partides fallides aquelles quotes que no hagin pogut fer-se efectives pel procediment de constrenyiment. Per a la seva declaració s'ha d'instruir l'oportú expedient d'acord amb el que es disposa en el Reglament general de recaptació.
INFRACCIONS I SANCIONS
Art. 10è.- 1.- En matèria d'infraccions i sancions, cal atendre’s al que disposa la legislació sobre règim
76
local i disposicions complementàries o supletòries.
2.- La imposició de sancions no ha d'impedir, en cap cas, la liquidació i el cobrament de les quotes defraudades no prescrites.
Disposició final
La present Ordenança fiscal, la redacció definitiva de la qual ha estat aprovada definitivament per l’Ajuntament en ple en sessió del dia ............... de 2012, entra en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i hi romandrà mentre no se n’acordi la seva modificació o derogació.”
2n.- El referit acord de modificació i l’Ordenança fiscal reguladora modificada es publicaran en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i s’aplicaran a partir del termini que marca la disposició final de la referida Ordenança fiscal.
3r.- Contra el present acord definitiu de modificació del tribut referit, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administratia del Tribunal Superior de Justícia de Balears, dins el termini de dos mesos des del dia següent a la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol de 1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.”
Intervé el Sr. Aguilar. Anuncia una esmena a l’aprovació definitiva de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes de subministrament d’aigua potable. Consisteix que, a l’escrit de contestació, a la proposta s’afirma que s’han presentat més d’un milenar d’al·legacions, quan el nombre exacte és que se n’han presentat 825.
Intervé el Sr. Ramis. Creu que, a pesar de fer un bon discurs, és difícil que la gent se’l cregui. Comenta que a cada Ple el Sr. Aguilar repeteix el tema de les 83 contractacions. Opina que es va fer de bon gust perquè era una mesura positiva i perquè quedaven pocs dies per a les eleccions, i era molt encoratjadora, però s’ha d’entendre que, quan hi ha compromís de pagament, els que vénen l’han de complir, i el Govern actual té des de 22 de març una quantitat pendent de pagar que és de l’Ajuntament d'Inca; considera que, d’aquest fet, no en té la culpa el Govern anterior.
Quant al punt de modificació de l’Ordenança fiscal de les taxes de subministrament d’aigua, assenyala que hi ha molts aspectes que els semblen especialment greus, concretament fa referència a dos d’ells:
- La pujada del 40 % d’un servei basic. El Sr. Ramis vol remarcar que es tracta d’un servei bàsic per a ciutadans i empreses en aquests moments. La pujada que està prevista és d’un 100 % més l’any que ve.
- El menyspreu més absolut que s’ha donat als ciutadans inquers que varen exigir una rectificació de la pujada.
El Sr. Ramis lamenta que no s’hagin tengut en compte quasi 1.000 al·legacions que s’han presentat, que no hagin dedicat ni un minut per justificar la seva desestimació i hagin denegant quasi 900 reclamacions que exigien no apujar els impostos amb cinc paraules: “desestimar íntegrament les al·legacions presentades.” El Sr. Ramis creu que això no és tan sols un insult als inquers que han expressat el seu desacord amb aquesta nova
77
pujada d’impostos –fa un incís per aclarir que no fa 18 anys que no els apugen, ja que han detectat pujades a l’any 2008–, sinó una desconsideració greu cap als ciutadans, que per altra banda són els que mantenen la corporació. Veient l’afirmació que figura a l’informe, segons els varen dir a la Comissió no es tracta d’una afirmació dels tècnics, sinó política. Considera que afirmar que apujar un 40 % és mínim és riure’s dels ciutadans, dels que els varen votar i dels que no. El Sr. Ramis demana respecte per ells.
El Sr. Ramis considera que l’equip de govern actua com si no hagués governat mai perquè afirma que no s’havien actualitzat els preus des de 1984, i aquest fet era responsabilitat seva. Entén que hi hagi regidors dins el consistori que no tenen aquesta responsabilitat, però el Sr. Batle amb les seves contestacions l’està assumint, i quan es remet a Madrid està intentant amagar allò que passa a l’Ajuntament d'Inca, està protegint una mala gestió. El Sr. Ramis pensa que el Sr. Batle està convençut que s’ha fet una mala gestió i que per tal motiu està intentant arreglar allò que va fer malament el Partit Popular, al qual pertany. El Sr. Ramis demana que no ho intentin amagar i que reconeguin que es varen equivocar; creu que ja és hora que el Partit Popular assumeixi que ho varen fer malament.
El Sr. Ramis explica que durant aquests anys per ventura no ha augmentat tant el preu de l’aigua, però sí han apujat els preus públics, els impostos, les taxes. La contribució, per exemple, s’ha pujat més d’un 300 %, i enguany, que no havien de fer-ho, ho faran un 11 % i l’any que ve un 16 %. També han apujat els impost de vehicles, fems, impostos de construcció, cosa que ha suposat que l’equip de govern hagi duplicat la pressió fiscal i es passassin a pagar 700 € per habitant. El Sr. Ramis creu que l’equip de govern considera que són pocs doblers, per ventura perquè ells en tenen molts, però han d’entendre que hi ha gent que no els pot pagar.
El Sr. Ramis opina que els membres del Partit Popular han mentit els ciutadans i que en són conscients, perquè varen prometre no apujar impostos. Fa referència al programa electoral del Partit Popular, al qual el Sr. Batle prometia una congelació total dels impostos i taxes per als propers anys, mentre duràs la crisi econòmica. El Sr. Ramis demana si la crisi ja ha acabat o si, ara que ja no hi ha el Sr. Zapatero, la crisi ha acabat i ells estan complint amb el seu programa.
Continua demanant per què apugen els impostos. Considera que el motiu és la seva mala gestió, malgrat que el Partit Popular hagi duit a terme les pujades d’impostos més altes de la història i que ha tengut el millor finançament durant els governs socialistes, els quals l’equip de govern criticava perquè volien més doblers, i ara allò que diuen al Partit Popular és únicament que no els llevin més doblers.
El Sr. Ramis recorda que quan estaven en campanya electoral manifestaven que es conformaven que els donassin la meitat dels doblers que havien rebut, però ha passat que no reben res i els lleven el que tenien. Demana quin és el deute real de l’Ajuntament d'Inca, el que es deu als bancs, a les associacions, els deutes dels convenis, etc. Opina que dit deute suposa un desastre econòmic.
Recull les paraules de la Sra. Fernández i recorda que quasi un 30 % de les factures impagades s’han gastat en coses supèrflues com festes, publicitat, propaganda, dinars, un fet totalment inacceptable. Considera que l’única solució és que els ciutadans ho paguin. Pel grup municipal PSIB-PSOE és inadmissible que la mala gestió del Partit Popular l’hagin de pagar els ciutadans, com també ho és que hagi de pagar 2 i fins i tot 6 vegades més que una empresa per aquesta aigua, que la pujada sigui l’inici de més
78
pujades de serveis de subministrament d’aigua o que quan s’aconsegueixi que aquest servei sigui un negoci el privatitzain. És inadmissible i injust que en aquests moments tan durs per a tots els inquers el Partit Popular apugi un servei bàsic com és el subministrament d’aigua un 40 %, circumstància que farà molt més difícil sobreviure a molts ciutadans inquers i a les empreses. Per tot plegat, el Sr. Ramis anuncia que el seu vot serà en contra del subministrament d’aigua.
Intervé el Sr. García. Explica que, com l’equip de govern ha mig anunciat, la conclusió que ha fet el portaveu del grup socialista és molt significativa per a ells. Es tracta de mesures de cara a una privatització, encara que ell espera que no, a pesar que la sospita sigui que sí. Sospiten que estan preparant el terreny per dur a terme un privatització perquè, si no, no s’explica la puja del 40 % sota la justificació que així queda anivellat i ja no és deficitari, però continuen mantenint la privatització. El Sr. García ho considera absurd.
Afirma que ells no solen fer referència a programes electorals perquè saben en què es converteixen en la pràctica, però en aquest cas creu que s’està entrant en una sèrie de contradiccions enormes. Assenyala que hi ha personalitats del Partit Popular que en el seu programa varen dir una cosa i ara no poden canviar d’opinió perquè ho havien manifestat així en el programa; però, a Inca no succeeix el mateix, perquè en el programa deien de no dur a terme pujades en imposts i en canvi no ho respecten. No obstant això, manifesta que al grup municipal dels Independents d'Inca li interessa de manera marginal perquè ja estan acostumats, igual que ho està la gent. Ara bé, si demostra la seva preocupació per la manera que tenen per apujar els impostos, resulta que ara s’han adonat que tots els serveis són deficitaris i no queda més remei que incrementar les taxes, perquè l’altra opció és la de tancar el servei. El Sr. García exposa que la pujada presentada per l’equip de govern és del 40 %, sigui la quantitat que sigui la que representi aquest percentatge, i no dubta que el cànon de sanejament que s’inclou dins el rebut sigui el que sigui, però el fet és la pujada del 40 %. Considera que l’equip de govern hauria d’haver fet un esforç i explicar per quins motius el servei era deficitari i informar del ventall de solucions que hi havia per després justificar perquè s’escollia una d’elles, i no limitar-se a dir que és deficitari i que per tal motiu realitzen la pujada.
El Sr. García demana per què les empreses o comerços no tenen tarifes escalonades estudiades així com tenen els particulars i famílies. Demana per quin motiu no han estudiat repartir el cost del servei d’una manera diferent. En canvi, el que sí estudien és si a partir d’ara donaran aigua al sòl rústic que està denegat pel reglament, per tal que sigui més rendible, i beneficiïn d’aquesta manera la futura empresa adjudicatària, en cas que el privatitzin. El Sr. García voldria que l’equip de govern no ho negàs només de paraula, sinó que ho negàs amb arguments. Opina que s’han de plantejar que, si el servei és deficitari, no hi haurà cap empresa que el vulgui, a excepte que l’equip de govern ja tengui en ment de quina manera no ho serà i, si ja ho saben, per què no ho fan i per què no duen a terme allò que faria una empresa privada i es limiten a apujar la tarifa d’aigua. El Sr. García espera una explicació al respecte.
Intervé el Sr. Rodríguez. Pensa que la manera d’obrar en aquest tema és indignant i que l’equip de govern ha ignorat, com diuen en l’informe, “més d’un milenar d’al·legacions”. També ho considera indignant perquè han tengut el desvergonyiment d’escapolar un tema com aquest fins i tot sense dignar-se a comptar realment quantes eren les al·legacions presentades, i ara resulta que el regidor ha hagut de presentar una esmena per dir que aquest milenar eren realment 825; aquest fet demostra com de correcte era l’informe de l’altre dia, que era per allò que ells es queixaven.
79
El Sr. Rodríguez diu al Sr. Batle que, independentment que siguin un milenar o siguin 825, allò important és que cada full representa un ciutadà, una entitat o una comunitat de veïns, i que l’equip de govern no s’han molestat ni a comptar-les per presses, peresa o “menfotisme”. Personalment creu que és per “menfotisme”, perquè a l’equip de govern tant li fa quantes al·legacions hi hagi, perquè té clar que ha d’apujar la taxa un 40 %, sense un informe tècnic negatiu per rebutjar-les, sense saber realment quantes eren. S’adreça al Sr. Batlle dient que la proposta relativa a l’aprovació definitiva, que està firmada per ell, falta a la veritat. El Sr. Rodríguez demana al Sr. Batle que s’adoni que amb dos temes, el que acaben de tractar i aquest, ha faltat reiteradament a la veritat.
Des del grup PSM-Iniciativa Verds es considera una manca de respecte que l’equip de govern del Partit Popular hagi rebutjat les al·legacions que els ciutadans d’Inca han presentat en contra de la pujada del 40 % del rebut de l’aigua promoguda pel Sr. Batle, una manca de respecte per acordar refusar les al·legacions contra la pujada de l’aigua sense tenir ni tan sols la decència de comptar-les –el document aprovat només deia que eren “més d’un milenar”. Amb aquesta manera d’actuar, el Sr. Rodríguez entén que el govern municipal demostra tenir molt poc respecte cap a la ciutadania.
El Sr. Rodríguez es dirigeix al Sr. Batle i li recorda que s’havia compromès en el programa electoral del Partit Popular d’Inca a congelar tots els impostos i les taxes municipals durant aquesta legislatura, almanco fins que duràs la crisi econòmica. Li diu que l’allau d’al·legacions presentades pels ciutadans d’Inca li demanen que compleixi amb la seva paraula, deixi damunt la taula o retiri la pujada de l’aigua potable.
Recalca que es tracta d’un increment de l’aigua d’un 40 % i que, segons el mateix informe que els presentaren, “la pujada proposada és mínima”, en el pitjor moment per a la ciutadania. Lamenta que el Sr. Batle la consideri mínima i que no vulgui entendre que els ciutadans pateixen la crisi igual o pitjor que les administracions públiques. El Sr. Rodríguez li diu que les al·legacions així ho posen de manifest i que moltes persones de diferent color polític li han volgut fer saber que s’havia equivocat i li demanaven que rectifiqui, però aquest govern queda ben palès que no escolta ningú.
Per acabar, el Sr. Rodríguez remarca una qüestió que el Sr. García ja ha esmentat. Resulta que un inquer, si consumeix 47 m3, pagarà un 500 % més que la tarifa de pla industrial. Si anassin a una fàbrica amb una mànega perquè els donàs tota l’aigua, els sortiria a 0,42 € el litre. En canvi, si a una casa particular es consumeixen 47 m 3 en un trimestre, costarà 2,52 € el metre cúbic. Demana on són les mesures d’estalvi d’aigua i si només es tracta que estalviïn els petits consumidors i que les indústries no cal que estalviïn. Comenta que és un altre defecte de la dita pujada, sense un informe tècnic per rebutjar les esmenes i a sobre unes tarifes injustes totalment. Conclou que en aquest pla només hi poden votar en contra o demanar-li que el deixi damunt la taula per a uns temps millors. Intervé el Sr. Aguilar. Es dirigeix al Sr. Ramis i li explica tres supòsits de pujada:
- Un rebut amb un consum de 60 m3, que és mitjà-alt, que fins ara pagava 65,49 €, dels quals 33,47 eren de conceptes que no s'inclouen en la pujada de l'aigua: cànon de sanejament fix i variable, i clavegueram. Després de la pujada dels conceptes esmentats se seguiran mantenint en la mateixa tarifa i els 32,02 € restants, que són el consum real d'aigua potable fet pel ciutadà, després de la pujada quedarien en 44.71 €; és a dir, una pujada de 12,70 € en un trimestre natural, fet que suposa una mitjana de 4,2 € en el rebut d'aigua. Si se sumen les quanties de la fixa i la variable, passaria de pagar 65,49 € a
80
pagar-ne 78,18 €, amb tan solament una pujada trimestral de 4,2 €. Així, la pujada definitiva del rebut total de l'aigua serà un 17 %, no d’un 40 % com s’està dient.
- Un rebut amb un consum mitjà-baix de 50 m3 al trimestre i una facturació de 53,20 € al trimestre passaria a pagar 63,60 € al trimestre, la qual cosa suposaria un increment de 10,40 € al trimestre, que implica un augment de 3,4 € al mes.
- En el cas del rebut d'un consum baix de 25 m3 al trimestre, passaria de 35,86 € al trimestre a pagar 42,24 €, cosa que suposaria un augment de 6,38 € al trimestre, o el que és el mateix, un augment de 2,12 € al mes.
És a dir, l'augment real que afectarà la majoria de la població estarà entre 2 i 4 € al mes, quantitats que considera que no són ni excessives, ni abusives ni desproporcionades.
El Sr. Aguilar explica que allò que sí s’apuja un 40 % són els trams d’aigua; el primer tram passa de 0,30 a 0,42 –és a dir, 12 cèntims per m3– i una pujada de 0,58 a 0,82 per al segon tram –un increment de 24 cèntims per m3.
Respecte que hi ha prevista per a l’any que ve una pujada del 100 % en el pla d’ajust, afirma que no que és cert. Explica que allò que estableix el pla d’ajust és que la pujada afectarà dos trimestres naturals, que seran el tercer i el quart, i que l’any que ve afectarà els 4 trimestres, tot l’any. És a dir, es recaptarà el doble d’enguany, però no serà per una pujada del 100 %.
El Sr. Aguilar assenyala que pot ser que hagi estat un error dels governs anteriors del Partit Popular que durant tot aquest temps no s’hagi apujat l’aigua, però que la situació econòmica de l’Ajuntament durant aquell temps tal vegada ho permetia i es podia mantenir el dèficit que ocasionava. En la situació actual, sigui qui en sigui el responsable, l’Ajuntament no pot mantenir el dèficit i s’han d’apujar les tarifes en unes quanties que ells consideren que no són excessives, perquè es tracta de 2 o 4 € al mes. El Sr. Aguilar considera irrisori, amb la crisi que hi ha, estar discutint per 2 o 4 € al mes.
El Sr. Aguilar reconeix que és cert que hi ha altres municipis que no han hagut d’acudir al pla d’ajust o viabilitat, però també destaca que n’hi hagut altres com Lloseta on, en els rebut per consum de l’aigua, el preu de fins a 26 m3 el tenia a 0,49, una de les empreses privades.
Els membres de l’oposició manifesten el seu desacord amb el comentari del Sr. Aguilar.
El Sr. Aguilar continua la seva intervenció dient que l’empresa Lloseta 2012, fins a 10 m3, és 0,55 i que l’Ajuntament, a més, apujarà un 22 % la tarifa de l’aigua aquest any, quan ja la tenia pujada des del 2008. Recorda que a Inca no s’apuja des de l’any 1994.
El Sr. Aguilar aclareix al Sr. García que la pujada no és per dur a terme una privatització ni perquè ningú hi faci negoci, sinó perquè el servei en si és deficitari i en l’actual situació econòmica i financera de l’Ajuntament no es poden permetre aquest dèficit; s’ha permès fins ara, però ara jo no es pot tolerar. Explica que, si el servei és deficitari, és perquè les tarifes no cobreixen el seu manteniment i la pujada no és tan dràstica. Recorda que es tracta d’entre 2 i 4 € al mes.
Diu al Sr. Rodríguez que, quant al motiu de les al·legacions i pel que fa a l’informe tècnic, en cap d’elles presenta objecció alguna a l'informe econòmic financer realitzat pels tècnics
81
municipals, el qual dóna fonament jurídic i tècnic a la proposta de la pujada de taxes; per tant, cap desvirtua que la pujada del 40 % sigui conforme a dret. Tampoc en cap de les al·legacions es presenta proposta alguna per pal·liar el dèficit que ve arrossegant el servei de subministrament d'aigua, dèficit que queda ben palès en l'informe realitzat pels tècnics municipals. Igualment, en cap d’elles es fa referència que la pujada ja venia consignada en els pressupostos de l'Ajuntament per a l'any 2012 i es va fer pública en el debat pressupostari, sense que ningú realitzàs al·legació alguna a la pujada pressupostada en el tràmit d'al·legacions al pressupost. El Sr. Aguilar indica que les al·legacions presenten un greu error de contingut, ja que parlen d’una pujada tan abusiva del 40 % en el rebut, quan la realitat és que la meitat del rebut d'aigua són imports que no s’apugen i només s’apuja el consum d’aigua.
Quant al preu d’indústria, el Sr. Aguilar afirma que la situació és així des de l’any 1994 i suposa que, si es va establir així en aquell moment, devia ser per algun motiu, que s’ha mantingut fins ara i que s’ha seguit mantenint, i era que hi hagués indústria a Inca.
Intervé el Sr. Ramis. Comenta que allò que està clar és que el servei és deficitari perquè la solució de l’equip de govern és dir que, si hi ha un dèficit, allò que s’ha de fer és augmentar la quota que han de pagar els ciutadans, sense aturar-se a pensar per què té pèrdues. Recorda que ja fa 8 anys que el grup municipal del PSIB-PSOE va presentar diferents mocions i reclamacions al respecte, perquè concretament en el subministrament d’aigua potable hi ha pèrdues importants que superen el 40 %. Per tant, el 40 % de l’aigua que se subministra es perd, i l’equip de govern no han duit a terme cap revisió ni reparació de la xarxa d’aigua potable; demana per quina raó no ho han fet. Esmenta que el Sr. Batle va manifestar que no hi havia recursos econòmics per dur a terme aquestes reparacions. El Sr. Ramis comenta que tal vegada ara és cert que no els tenen, però demana per què no es varen destinar els doblers del Pla E a les dites obres. Considera que amb aquestes operacions s’hauria pogut aconseguir que el servei fos rendible, és a dir, que els doblers que s’ingressen fossin suficients per pagar allò que costa el servei, però lamenta que no ho fessin. Expressa que, si no s’han actualitzat tarifes, ha estat per voluntat del Partit Popular, ja que el grup socialista ha votat a favor en totes les pujades de tarifes que han coincidit amb la pujada de l’IPC. El Sr. Ramis comenta que l’equip de govern ha pres la solució d’enmig, apujar la tarifes i gravar més als ciutadans.
El Sr. Ramis entén que, segons l’explicació del Sr. Aguilar, no s’han pogut contemplar tots els mesos; així, l’any que ve el servei serà financerament rendible i llavors serà quan el privatitzaran. Quant al comentari del Sr. Aguilar sobre que a Lloseta és molt més alt, explica que és perquè és privat, és el mateix que vol fer l’equip de govern, passar a un servei, fet que estaria equilibrat a preveure una pujada més, perquè l’empresa privada no es conformarà a equilibrar despeses i ingressos, i voldrà un benefici. A l’Ajuntament no li crea cap problema, però sí als ciutadans, que són els que hauran de pagar. Si incrementen el consum, pagaran més que el consum d’una empresa, i si supera una certa quantitat, pagarà més de 2 €, mentre que les empreses seguiran pagant el mateix.
El Sr. Ramis està d’acord de donar suport a les empreses. Ara bé, allò que no es pot fer és perjudicar els ciutadans, i tampoc creu que sigui lògic que hagin de pagar justs per pecadors, perquè ha estat l’equip de govern qui ha fet una mala gestió i endeutament, i ara es veuen obligats a haver d’apujar totes les taxes, tots els impostos, tots els preus públics. Hauran de ser tots els ciutadans qui hauran de pagar allò que l’equip de govern ha mal gestionat, i tot això sense aconseguir un millor servei, perquè a l’equip de govern no li interessa, només li importa dur a terme la pujada d’un 40 %, perquè a l’informe figura així. Conclou que el grup socialista no donarà suport a una proposta que implica apujar
82
una altra taxa com la del subministrament. Considera que l’equip de govern està perjudicant els ciutadans de peu per la seva mala gestió.
Intervé el Sr. García, qui demana al Sr. Aguilar si sap què deu el concessionari de la piscina municipal amb aigua potable a l’Ajuntament d'Inca.
El Sr. Aguilar li respon que quasi 60.000 €.
El Sr. García demana quina política porten de control del deute del subministrament d’aigua potable, si en duen a terme algun. Comenta que les tarifes són discriminatòries i ho són des de l’any 1994, en què segurament ell era regidor d’Hisenda, inversions, però a l’any 1994 es realitzaren moltes actuacions que durant tot aquests anys s’haurien pogut reformar perquè les situacions són diferents. Si a l’any 1994 es va dur a terme d’una manera determinada, tenien els seus motius, però no és justificació perquè no ho hagin canviat fins ara. El Sr. García exposa que, si durant l’any apugen l’IBI, l’escoleta, l’escola de música, etc., la família que consumeixi tots aquest serveis no pagarà 2 € al final, com ha dit el Sr. Aguilar.
El Sr. Batle aclareix que no apugen l’IBI ni preveuen fer-ho. Explica que hi ha una ordre que ve des de Madrid que parla de la mitjana dels municipis, però assenyala que no s’han de precipitar, esperaran que arribi i després veuran si es pot assumir. Demana al Sr. García que no s’avanci.
El Sr. García rectifica i diu que no apujarien l’IBI, però que augmentaran altres impostos, perquè així ho estableix el pla d’ajust. Comenta que no està per discrepar, sinó per donar solucions, i accepta la correcció del Sr. Batle. Ara bé, els agradaria que, quan l’equip de govern apuja un 40 %, incidís en les tarifes que són discriminatòries segons el grup municipal dels Independents d'Inca. Demana si ho han estudiat i que no es justifiquin dient que a l’any 1994 ja estava així, perquè li fa pena que hagin tengut 20 anys per rectificar-ho i, no obstant això, es remuntin a l’any 1994 per cercar responsabilitats.
El Sr. García considera que una de les solucions podria ser que hi ha 60.000 € que deu la piscina municipal, i que és l’equip de govern qui ha generat aquest dèficit perquè no ho reclamen. Creu que a l’equip de govern no li interessen les concessions perquè no es preocupen per cobrar-les. Per altra banda, afirma que després l’equip de govern arregla concessions per adjudicar-les als mateixos, com ha succeït amb la de la publicitat estàtica, en què s’ha elaborat un document a una empresa que ja havia estat adjudicatària de la concessió i que no havia pagat, on es diu que estan al corrent o que no deuen res perquè paguen a terminis.
El Sr. Batle aclareix que ja han cobrat.
El Sr. García demana per quina raó ho varen fer. Entén que, si ho varen dur a terme, és perquè les gestions que fan per solucionar el dèficit són apujar impostos als ciutadans. L’equip de govern no fa controls per controlar el dèficit ni és capaços d’informar què costa subministrar un metre cúbic d’aigua, ni de dir quines altres mesures tenen per controlar les pèrdues, perquè no són capaços de proposar-ne altres que no siguin apujar la tarifa; no poden estar-hi d’acord. Per això, el grup municipal dels Independents d'Inca pensa que el 40 % pot ser en números absoluts pocs o molts, però no poden aprovar la gestió de l’equip de govern de donar com a única solució a un servei deficitari apujar les tarifes. Arguments com el fet que només implica 1 € per a ells són irresponsables i, si s’han d’incloure dins el discurs de dir al programa electoral que no apujaran cap impost, però al
83
final els incrementen, els pareix de cinisme i irresponsabilitat absoluta.
El Sr. Batle lamenta que el Sr. García hagi començat la seva intervenció anunciant que ells no feien referència al programa electoral, però que al final hi hagi fet referència; no obstant això, ho assumeix.
El Sr. García expressa que, si li ha molestat, ho retira.
El Sr. Batle contesta que no li molesta, però que lamenta que parli de cinisme quan ell comença dient una cosa i després en diu una altra.
El Sr. García afirma que el grup municipal dels Independents d'Inca no ha interromput el Sr. Batle durant la seva intervenció, i en canvi ell sí ho fa, encara que reconeix que ell és el batle, i per això té la responsabilitat de fer les coses ben fetes.
El Sr. Batle li ratifica que efectivament ell és el balte i que té la responsabilitat de governar i dur la barca a bon port.
El Sr. García considera que el problema és saber qui és el primer que abandona la barca i si la poden abandonar.
El Sr. García continua amb la seva intervenció dient que, si al Sr. Balte li ha molestat la referència al programa electoral, ho retira, però li demana que expliqui per què l’única solució és apujar les tarifes i quina gestió més han fet per no haver de prendre aquesta mesura. Afirma que, si els ho poden dir, ho assumiran, callaran, i per ventura, fins i tot, hi votaran a favor.
El Sr. Balte respon que, si escoltàs el Sr. Aguilar, això que li ha demanat ho sabria.
El Sr. García demana quina explicació ha donat el Sr. Aguilar.
El Sr. Balte contesta que el Sr. Aguilar ho ha explicat, però que el Sr. García no l’ha escoltat.
El Sr. García exposa que allò que ha dit el Sr. Aguilar és que el servei és deficitari i que per aquest motiu n’han d’apujar les taxes.
Intervé el Sr. Rodríguez. Afirma que el futur està escrit en aquest pla d’ajustament d’una manera molt clara. Ara bé, fa un moment el Sr. Aguilar minimitzava la pujada de cara al ciutadà dient que no era un 40 sinó un 17 %, però a l’escrit sí han posat que era un 40 %. El Sr. Rodríguez llegeix part del text: “incrementar los ingressos i reduir el dèficit que se produce en una serie de servicios, aumentando los precios de la Esculea de la Música, del servicio de guarderia i de residencia de ancianos, así como también el incremento del 40 % de la tasa por prestación del sercicio de abastecimiento de aguas [...] el incremento estimado del IPC en un 3 % de todos los impuestos, tasas y precios públicos”.
El Sr. Rodríguez diu al Sr. Aguilar que la resposta que ha donat abans és una vergonya i una falta de respecte cap als ciutadans que s’han molestat en presentar 825 al·legacions. Pensa que no són maneres de tractar els ciutadans d’Inca, independentment del nombre d’al·legacions que s’hi hagin presentat. El Sr. Rodríguez explica que en el 2007 l’Ajuntament d’Inca ja devia 20.000.000 €, mentre feien “bacanals” a l’Ajuntament, feien una despesa innecessària, i després, en el 2007, els varen presentar 2.700.000 € amb
84
extrajudicials. Per aquesta raó, no li sembla bé que ara els vulguin fer creure que perquè abans hi havia entrades es podia fer allò que volguessin. El Sr. Rodríguez no hi està d’acord i considera que era una mala gestió quan gastaven més del que podien, i mala gestió ara perquè el ciutadà és qui pagarà els mals vicis i els maldecaps de l’equip de govern. Sentencia que la gestió de l’equip de govern, en el tema econòmic, durant aquests 16 anys, ha estat nefasta, es varen arribar a deure 20.000.000 € als bancs, ara se’n deuen 16.000.000 €, i s’han hagut de pagar 3.000.000 € al banc. Tot plegat ha implicat realitzar menys actuacions de cara a la ciutadania. Així, no entén que ara els presentin una pujada d’un 40 %. El Sr. Rodríguez comenta que quan han hagut d’informar el Ministeri han dit que la pujada era d’un 40, però que en el Ple parlen d’un 17 % perquè hi ha les càmeres; demana que es defineixin. Creu que és indignant, tenen 16 anys a darrere i totes les culpes són dels altres, com si el Partit Popular s’hagués comportat molt bé.
El Sr. Rodríguez manifesta que l’equip de govern no ha dit res nou. No han volgut deixar el tema damunt la taula i, per això, el seu vot serà totalment contrari a aquesta puja, que pel grup municipal del PSM-Iniciativa Verds és totalment desafortunada.
Intervé el Sr. Aguilar. Contesta al Sr. Ramis que cada any s’estan duent a terme reparacions de recanalitzacions d’aigua potable, el 100 % és inviable; fan el que poden amb els recursos que han tengut. Comenta que és cert que haurien pogut destinar tots els doblers que han destinat a obres a canalitzacions, però no s’ha duit a terme perquè s’han realitzat unes altres obres. Així mateix, dins aquestes s’han fet reparacions en canalitzacions.
Quant a Lloseta, que sempre surt a col·lació, el Sr. Aguilar explica que el subministrament d’aigua és privat, però que les pujades de tarifa les fa l’Ajuntament, no l’empresa privada, i després estan fiscalitzades per la Comissió de Preus de la Conselleria, perquè aquí s’ha venut que, si es privatitza, implicarà una pujada.
Quant a la tarifa d’indústria, el Sr. Aguilar informa que també tendran una pujada. Se’ls aplicarà el primer escaló, de 0,30 a 0,42. Els seguiran aplicant la mateixa tarifa que des de l’any 1994, la tarifa del primer escaló. No té penalització perquè està establerta des de l’any 1994 com a mesura de foment d’indústria, i a ells els sembla bé. Diu al Sr. García que amb això no vol dir que estiguin donant responsabilitats, sinó que és una mesura que va aprovar el govern d’aquell moment, i amb què ara no estan d’acord. Ara bé, per a l’equip de govern segueix pensant que és una mesura de foment perquè segueixin venint empreses a Inca.
El Sr. Aguilar explica al Sr. Rodríguez que, quant a la pujada del 40 % que es recull en el pla d’ajustament, s’apuja el 40 % de la taxa d’aigua, no el 40 % del rebut de l’aigua; aquesta és la diferència.
El Sr. Aguilar considera que no es pot deixar aquest tema damunt la taula perquè és una mesura que s’ha d’enviar a Madrid, pertany al pla d’ajust. Si no, hauran de tancar serveis; no hi ha alternativa.
Quant a les “bacanals” de l’equip de govern, el Sr. Aguilar diu a ell encara no l’han convidat a cap.
El Sr. Rodríguez fa referència al Moët Chandon.
85
El Sr. Aguilar afirma que la mesura no és abusiva i que suposarà només una pujada mitjana de 2 a 4 € al ciutadà normal.
Seguidament es passa a votar el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda i n’esdevé el següent resultat: onze (11) vots a favor del grup municipal del Partit Popular i deu (10) vots en contra del grup municipal del PSIB-PSOE, els Independents d'Inca i el PSM-Iniciativa Verds.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovat el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda per a l’aprovació definitiva de l’Ordenança fiscal reguladora de les taxes pel servei de subministrament d’aigua potable.
5. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI TORRANDELL
Els reunits consideren la Proposta de la Batlia per a la modificació de l’Ordenança reguladora dels preus públics per la prestació del servei de l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell de data 26 de març de 2012, i que transcrita textualment diu:
“Proposta de la Batlia relativa a la proposta d’acord provisional d'ordenació dels públics per a la prestació de serveis i realització d’activitats de l’Escola de Música i Dansa Antoni Torrandell que presenta l’Organisme Autònom en data 26 de març de 2012, que té com a objectius, per una banda, adaptar a les necessitats demandades l’oferta de serveis que es vol donar, adaptar les tarifes als costos del servei, de conformitat amb l’art 47 del mateix cos legal.
Primer: en compliment del que disposen els articles del 41 al 47 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD leg. 2/2004, de 5 de març), en relació amb l’art. 127 del mateix cos legal, que s'acordi amb caràcter provisional l’ordenació de les Normes de gestió dels preus públics per a la prestació d’activitats de l’Escola de Música i Dansa Antoni Torrandell.
Segon: exposar al públic el present acord d’aprovació provisional de l’Ordenança continguda en l’annex, per un termini de trenta dies hàbils mitjançant la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un dels diaris de major tirada de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dins els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions oportunes.
Tercer: finalitzada la referida exposició, aquesta corporació adoptarà l'acord definitiu, contestant en el seu cas les reclamacions presentades i aprovant la redacció definitiva de l'Ordenança. En el cas que no es presentin reclamacions, l’acord provisional s'elevarà a definitiu automàticament, sense necessitat d'adoptar-se’n d’altre.
Annex que es descriu en els acords anteriors:
ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI TORRANDELL D’INCA
Article 1r. Naturalesa, objecte i fonament
1. De conformitat amb el que preveu l'article 127 en relació amb l'article 41, ambdós de l’RD
86
legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l'Ajuntament d'Inca continua exigint el preu públic per la prestació de serveis de l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell, que es regularà mitjançant la present Ordenança.
2. Objecte. Constitueixen l'objecte d'aquest preu públic els serveis i les prestacions motivats per l'assistència a les activitats realitzades.
Article 2n. Subjecte passiu
1. Estan obligats al pagament del preu públic, regulat en aquesta ordenança, els qui es beneficiïn de l'ús i dels serveis existents a l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell.
2. Estan obligats al pagament les persones sol⋅licitants de la prestació del servei o utilització.
Article 3r. Reduccions de quotes i exempció de pagament
A. Les reduccions de quotes i l'exempció de pagament s'aplicaran d'acord amb el Reglament de prestacions no tècniques de serveis socials vigent, amb l'informe previ dels Serveis Socials municipals, en els supòsits derivats de causes econòmiques.
B. DESCOMPTES ESPECIALS 10% de bonificació per a residents a Inca. Com a regla general un 10% de bonificació a famílies amb renda inferior al salari mínim interprofessional. No obstant això, el percentatge podrà ser superior, a conseqüència de l’informe dels S. Socials municipals. 25% de bonificació a famílies nombroses de caràcter general. 50% de bonificació a famílies nombroses de caràcter especial. 50% de bonificació a minusvàlids que acreditin un 33% de minusvalidesa, a més d’acreditar que la renda total percebuda pels membres de la unitat familiar, no supera el salari mínim interprofessional (SMI), segons el següent barem:Unitats familiars d’1 membre, sense superar una vegada l’SMI.Unitats familiars de 2 membres, sense superar 1,25 vegades l’SMI.Unitats familiars de 3 membres, sense superar 1,5 vegades l’SMI.Unitats familiars de 4 membres, sense superar 2 vegades l’SMI.Unitats familiars de 5 membres, sense superar 2,5 l’SMI.Unitats familiars de 6 membres, sense superar 3 vegades l’SMI.Per cada membre més s’aplica un índex de + 0,5… 10% de descompte per pertànyer a una entitat musical d’Inca.
1. Per a qualsevol tipus de descompte caldrà l'aprovació del Consell d'Administració de l’EMMAT.En tots els casos es farà la petició/sol·licitud d'exempció a l'EMMAT.
2. En aquells casos en què la corporació municipal formuli la petició, es resoldrà particularment pel president de l'EMMAT i, en el seu cas, pel vicepresident.
Article 4t. Quantitat
Els preus públics a què fa referència aquesta ordenança es faran efectius de forma
87
mensual, a l’inici de cada mes.
La matrícula s’abonarà al compte de l’Organisme Autònom Antoni Torrandell abans de formalitzar la matrícula del curs.
En concepte de matrícula: preu actual :34,50 €; preu que es proposa 37.95 €.Les quantitats a aplicar són les següents:
A. DEPARTAMENT DE MÚSICA LOGSEGrau Assignatura Hores Preu actual Preu que es proposa
GRAU INICIALPrimer
Aproximació a la música 1,50 31,05 34,16Segon
Música I 0,75 15,53 17,08Moviment I 0,75 15,53 17,08
31,06 34,17Tercer
Música II 0,75 12,65 13,92Moviment II 0,75 12,65 13,92Taller d’orientació instrumental 0,75 12,65 13,92
1. La matrícula del curs es farà efectiva mitjançant un ingrés al compte bancari de l’Organisme Autònom Antoni Torrandell abans de formalitzar la corresponent matriculació.
2. La recaptació del preu públic la realitzarà l'EMMAT, mitjançant domiciliació de rebuts o bé mitjançant ingrés al compte bancari a l’Organisme Autònom Antoni Torrandell.
3. Les quotes que per qualsevol causa no s'hagin ingressat s'han d'exigir per la via de constrenyiment en la forma prescrita pel Reglament general de recaptació i per les normes que el complementin o el substitueixin.
4. En el cas que un estudiant renunciï a la condició d’alumne de l’EMMAT, ho haurà de formalitzar per escrit, segons el model establert a l’annex II d’aquest document.
Article 6è. Infraccions i sancions tributàries
1. En matèria d'infraccions i la seva corresponent sanció, cal tenir en compte el que disposa la legislació sobre règim local i disposicions complementàries o supletòries.
2. La imposició de sancions no impedeix, en cap cas, la liquidació i el cobrament de les quotes defraudades no prescrites.
Disposició final:La present modificació entrarà en vigor el dia que es publiqui íntegrament en el BOIB i hi restarà fins que no s’acordi la seva modificació o derogació.”
Intervé el Sr. Aguilar. Explica que eleven al Ple per a la seva aprovació la pujada de taxes de l'Escola de Música Antoni Torrandell després d'haver-se informat en comissions informatives d’Hisenda, així com després que s’hagués aprovat en el Patronat de l'Escola de Música Antoni Torrandell.
Indica que, una vegada iniciada la confecció del pla de sanejament al qual estan obligats a acollir-se a les mesures per al pagament a proveïdors del Reial decret 4/2012, han hagut de revisar els organismes que es financen mitjançant de taxa i que són deficitaris, tot plegat amb l’objectiu de cercar un adequat autofinançament.
Explica que, analitzada la situació de l’EMMAT de manera detallada, es varen trobar que, encara que en l'elaboració dels pressupostos de l'exercici corrent adoptaren una sèrie de mesures encaminades a pal·liar el dèficit que arrossegava any rere any la prestació d'aquest servei, i que han donat bons resultats –han baixat les seves despeses corrents a força de millorar els recursos sense rebaixar ni una mica la qualitat de l'ensenyament que s’hi presta–, es veuen en la necessitat, per poder desenvolupar el pla d'ajustament, de
92
traslladar als usuaris del servei el càrrec d’una part del cost de la seva prestació a força d'una pujada aproximada d'un 10%. Així, la pujada va de 3 € per al grau inicial a uns 14 € per al darrer curs de grau mitjà. Al seu entendre és una pujada assumible, sobretot quan la taxa per prestació del servei no s’apuja des de l'exercici 2008, i sobretot tenint en compte l'esforç financer que realitzen l'Ajuntament i els ciutadans d'Inca per mantenir el servei obert, a pesar que és una competència que no és pròpia de l'Ajuntament, i que per cada alumne aporta més de 1.000 € anuals.
Per tant, l’equip de govern aposta per mantenir el servei sense minvar la seva qualitat i traslladar el mínim esforç possible als seus usuaris, tot això a pesar que en altres municipis que posseeixen servei d'escola de música han preferit elevar la taxa a nivells que fan al final que la prestació del servei sigui inviable per falta d'usuaris. Comenta que, en el cas d'Inca, si haguessin hagut d'aplicar la taxa corresponent perquè el servei fos autofinançat, l’haurien d’haver incrementat en un 184 %. Així doncs, el Sr. Aguilar entén que es tracta d'una pujada necessària, meditada i adequada per mantenir la prestació del servei i garantir la seva viabilitat econòmica, a pesar del dèficit que ocasiona a aquest ajuntament. L'aposta de l’equip de govern és que el servei pervisqui en el temps i segueixi formant diverses generacions de joves inquers músics.
Intervé el Sr. Moreno. Comença manifestant que el grup municipal del PSIB-PSOE, a diferència del Sr. García, sí vol fer referència al programa electoral del Partit Popular, com ja ho ha fet el Sr. Ramis, perquè avui és el dia que el grup redactor del programa electoral del Partit Popular temia que arribàs, perquè ja sabien que era pràcticament impossible que les taxes, els preus públics i els impostos quedassin congelats.
El Sr. Moreno afirma que amb aquest fet ha quedat ben reflectit per què el Sr. Batle va fer la promesa electoral de congelar impostos i avui és el dia en què, política a part, els ciutadans saben que l’equip de govern va dir mentides en aquell moment, i ja coneixen l’incompliment greu del seu programa electoral. Una promesa electoral que avui han vist com queda incomplerta, com ja ho han vist amb el tema de l’aigua, com veuran amb l’escoleta Toninaina i com veuran amb el pla d’ajust. A més, expressa que poden veure com l’equip de govern es retracta del seu moment i del seu talant en aquest plenari, intentant revocar, intentant cercar excuses que són per al grup socialista totalment inubicades en el temps en què es troben.
Pel Sr. Moreno, avui és la demostració a la ciutadania que l’equip de govern ven molt de fum i ara, amb el Dictamen que els presenten de pujada de més d’un 10 % del preu públic de l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell, es veu més que reflectit, perquè aquest és el resultat de la seva gestió i del seu model. Assenyala que l’equip de govern ha volgut aquest model, durant 17 anys de gestió a l’Ajuntament d'Inca l’han volgut implantar, i a vegades els volen fer partícips de les seves decisions polítiques quan només ha estat l’equip de govern qui les ha implantat. El Sr. Moreno insisteix que és el model de l’equip de govern del Partit Popular i que no hi ha excusa per poder dir que n’hi ha d’altres a altres pobles, o que hi ha altres ajuntaments que fan o no fan, perquè allò que ha de quedar clar és que aquest és el model que ha implantat el Partit Popular i que els ha duit que sigui un servei deficitari. No estan parlant d’un model deficitari quant a l’ensenyament, sinó de gestió, com està passant a moltes àrees de l’Ajuntament d'Inca; per tal motiu tenen els resultats econòmics que tenen. Si ara apugen un 10 % tots els preus de totes les assignatures, de tots els graus que s’imparteixen en l’Escola Municipal, el dèficit encara serà superior als 200.000 €, cosa que fa pensar que hi ha alguna cosa que no funciona, i aquest és el model.El Sr. Moreno repeteix insistentment que és el model de l’equip de govern del Partit
93
Popular allò que els ha duit en aquesta situació. El Sr. Moreno comenta que l’equip de govern té la capacitat de governar legítimament, però que és el seu moment el que els ha duit a aquesta situació, a la pujada del 10 %. Considera que aquí no valen els discursos fàcils que, si no apugen les taxes, les tarifes, hauran d’acomiadar gent o tancar el servei. El Sr. Moreno reitera al Sr. Batle que ha estat el seu model el que els ha portat a aquesta situació i que, encara que s’apugi el 10 % de totes les tarifes, tendran un dèficit superior als 200.000 €.
El Sr. Moreno avança que amb el pla d’ajust les pujades no s’aturen aquí perquè aquesta no serà la darrera pujada del servei; el pla d’ajust deixa pràcticament amb les mans fermades els propers consistoris que hi haurà a l’Ajuntament d'Inca, perquè l’equip de govern decideix unilateralment que en els propers 10 anys s’apugin tots els preus públics de tots els organismes autònoms. Així, condicionen que els futurs consistoris hagin d’assumir part de la gestió nefasta en totes aquestes àrees, en tots els serveis que s’han implantat amb el model de l’equip de govern.
El Sr. Moreno demana per què varen adoptar aquesta mesura del model de gestió, que durant tots aquests anys els ha repercutit dèficit darrere dèficit, ja que hi ha més models de gestió d’una escola municipal pública. El Sr. Moreno vol deixar clar, de cara a possible rèplica, que ell no està mesclant l’ensenyament amb la gestió econòmica; per una banda, hi ha una gestió d’educació, i per l’altra, la gestió econòmica.
Comenta que hi ha un 10 % de pujada mitjana que va des de la matrícula fins a tots els graus i totes les assignatures. Espera que algun membre del Partit Popular els expliqui pe quin motiu durant els 17 anys de govern de Partit Popular varen decidir adoptar el dit model de gestió que els està duent al dèficit any rere any. Conclou que el grup socialista votarà en contra d’aquesta pujada de taxes i preus públics de l’Escola Municipal Antoni Torrandell.
Intervé la Sra. Barceló del grup municipal dels Independents d'Inca. Expressa que el seu grup no està a favor d’aquesta mesura de l’equip de govern, consistent a apujar un 10 % totes i cadascuna de les tarifes de l’Escola de Música, i no tan sols la part de l’ensenyança, sinó també les matrícules i d'Inca. Si tenen en compte la mitjana d’ingressos per quotes i matrícules que es tenen a l’Escola de Música, la mesura, malgrat que a les famílies, els pares des alumnes, els suposi un increment considerable, implica un estalvi a l’Ajuntament és d’uns 11.500 € en tot l’any. Entén que aquesta quantitat rebaixa el dèficit en un 5 %, cosa que els podria semblar bé si vessin que en altres casos o àmbits es gastassin els doblers amb més cautela. Ara bé, com que veuen com es gasten els doblers en coses innecessàries i supèrflues, entén que aquests 11.500 € no són determinants per a la continuïtat de l’Escola de Música. Per altra banda, tampoc no saben per què la puja és d’un 10 %, atès que no hi ha cap raó que ho justifiqui, cap projecte, cap planificació, ni cap estudi de gestió que indiqui que, si apugen aquest 10 %, l’any que ve es trobaran “x”. A més, diu que una mostra més de la falta de gestió és que hi ha impagats i que no se sap quin percentatge n’hi ha, ni si s’ha pres cap mesura per reclamar-los. En definitiva, consideren que es tracta de gestió de manca de control en la despesa, que demostra que l’Escola presenta deficiències i que necessita millores. Per tal motiu entenen que és temps d’estudiar allò que es pot pagar i allò que no, però no consideren adient que sigui el temps de pagar la taxa de l’EMMAT.
Intervé el Sr. Caballero. Comenta que no vol repetir els arguments que han explicat els portaveus dels altres grups municipals. Moltes qüestions ja s’han tractat i hi estan totalment d’acord. Només vol fer unes puntualitzacions. Afirma que dins el llistat de
94
factures que han discutit abans n’hi havia una que era de l’Escola de Música de 71.000 € que no estava pagada. També indica que hi ha 9.000 € de les Illes Balears sobre el tema de l’Escola de Música que tampoc han pagat; els únics que paguen són els pares i mares de l’EMMAT i a aquests els apugen els preus. Recomana a l’equip de govern que, ja que tenen bo amb el Sr. Rajoy, i vist que el Govern balear no paga, li diguin que faci un pla de finançament al Sr. Bauzá perquè paguin a l’Ajuntament d'Inca.
Intervé el Sr. Aguilar. Diu al Sr. Moreno que efectivament aquest és el seu model, el que han seguit des que es va obrir l’EMMAT i el que volen seguir mantenint, perquè volen seguir conservant el servei i repercutir el mínim cost al seu usuari. Ja saben que és deficitari, però fins que no assumeixi la competència l’organisme al qual correspon, de l’Administració que correspon, el gestionaran ells. Intentaran seguir donant el servei, però manifesta que allò que mai faran serà apujar allò que demana el pla, és a dir, que tot s’autofinanci, perquè suposaria una pujada del 180 %, fet que seria del tot inviable.
Expressa que hi ha altres models. Un d’ells és privatitzar-lo, però no ho volen fer. L’altre és no tenir el servei. Si el servei és de titularitat pública, que és seu, els preus sempre seran deficitaris, mai podran arribar al punt en què s’autofinanci. Assenyala que podran fer allò mateix que han fet a altres municipis, elevar les tarifes a uns nivells que són inassumibles pels usuaris. Respecte al pla econòmic per a partir de l’any 2014, està previst que s’apugi l’IPC, però recorda que té el vistiplau del grup del PSIB-PSOE, perquè varen manifestar que, si es realitzaven pujades d’acord amb l’IPC, tendrien el seu suport.
Diu a la Sra. Barceló que efectivament l’estalvi de 12.500 € és poc, però que aquesta quantia de sumes petites és allò que dóna viabilitat a l’Ajuntament en conjunt i és el pla que estan enviant a Madrid, que l’Ajuntament en conjunt és viable i que no han de repercutir en els usuaris dels serveis deficitaris el 100 % del cost; és allò que els demanen, perquè caldria apujar les taxes un 180 %. Comenta que aquest fet portaria al tancament del servei, cosa que no pretenen.
El Sr. Aguilar diu al Sr. Caballero que no només paguen els pares, sinó que l’Ajuntament també, cada nin els costa 1.000 €. Comenta que és un servei que volen seguir mantenint i que no volen fer la persona usuària responsable del 100 % de la taxa, per això ho assumeix l’Ajuntament. Quant al pla de finançament del Sr. Bauzá, explica que ja està en marxa, que el mes que ve tocarà a les comunitats autònomes en dèficit i que hauran de fer el mateix que ha hagut de fer l’Ajuntament aquest mes.
Intervé el Sr. Moreno. Recorda que havia demanat si algun membre de l’equip de govern li podia explica per què el Partit Popular va adoptar en un moment determinat aquest model de gestió. Li han contestat que cada nin de l’EMMAT, sigui d’Inca o no ho sigui, costa més de 1.000 € a les arques de l’Ajuntament. Entén que és una reafirmació del Partit Popular, per boca del Sr. Aguilar, que l’equip de govern es manté amb el seu model. El Sr. Moreno creu que el model que es va implantar en el seu moment no està donant resultats i que avui és la vivència que el model, encara que apugin un 10 % els preus públics, segueix suposant un dèficit de 200.000 € a l’Escola de Música. El sorprèn que el Partit Popular, l’equip de govern, digui que aquest model deficitari el continuen mantenint, potenciant. El Sr. Moreno vol deixar clar que no està parlant del model educatiu, sinó del de gestió econòmica.
El Sr. Moreno recull un comentari del Sr. Aguilar que deia que “con la que está cayendo afuera, aquí estamos hablando de 3 o 4 euros”; el Sr. Moreno creu que podrien dir que “con la que cae fuera, aquí dentro estamos cayendo una vez detrás de otra, en lo mismo”;
95
si tenen un servei deficitari, és la competència de l’equip de govern. El Sr. Moreno afirma que el Sr. Aguilar ha dit que vol continuar amb el model del Partit Popular, que apuja les taxes un 187 %, perquè a ell li agrada, malgrat que no puguin mantenir o hagin de tancar el servei, o acomiadar professors. No li sembla bé que sempre es justifiquin fent por que, si no ho fan d’aquesta manera, hauran de tancar el servei o d’acomiadar personal.
El Sr. Moreno insisteix que hi ha altres models que poden ser autofinançables . Per aquest motiu lamenta que el Sr. Aguilar li hagi contestat que volen continuar amb aquest model, encara que no el puguin mantenir, quan els ha demanat si l’equip de govern té capacitat per canviar el model de gestió de tots aquests serveis deficitaris; creu que és qüestió de fatxenderia. Per això, entén que, si l’equip de govern no pot pagar, és la seva responsabilitat, és el seu model i la seva forma de governar. Comenta que és el resultat de la gestió de l’equip de govern durant aquests 17 anys.
Quant a l’alternativa que donava el Sr. Aguilar, en sentit que, si no, s’hauria de privatitzar el servei, el Sr. Moreno opina que allò únic que no està privatitzat a l’Escola de Música és l’edifici i els professors, que es paguen directament des de l’Ajuntament d'Inca. Fa referència al Dictamen entregat, al qual figura que hi ha una empresa contractada que porta l’organització i prestació del servei de personal docent, gestió directiva; per tant, està privatitzat. Diu al Sr. Aguilar que, encara que ell no hi fos, hi ha una història recent en què es varen prendre decisions per part de l’equip de govern del Partit Popular, les quals estan condicionant allò que el Sr. Aguilar voldria fer, malgrat que ell no ho reconegui. El Sr. Moreno creu que l’equip de govern hauria de reflexionar sobre el model que s’està aplicant a l’Escola Municipal de Música. Hi ha molta feina per fer. Amb el pla d’ajust els pròxims consistoris que hi haurà a partir de l’any 2015 es deixen tancats, de mans fermades, perquè avui es prendrà una decisió de pujades de preus públics durant 10 anys. Conclou que el grup municipal del PSIB-PSOE no hi està d’acord.
Intervé la Sra. Barceló. En relació amb la contestació del Sr. Aguilar quant que la suma d’11.500 € forma part d’un pla global, li demana que els expliqui quin és aquest, i per ventura hi podrien estar d’acord. El grup municipal dels Independents d'Inca entén que el tema és que no s’està plantejant un altre model ni una altra manera per fer que els doblers puguin retre i no haver d’imposar als pares una pujada. Exposa que no és un problema nou, ja que és un dèficit que s’arrossega des de fa temps, perquè la darrera pujada que es va realitzar va ser d’un 15 % en el 2008, amb previsió que estarien molts anys sense fer-hi increments. Però, a més, quan es va elaborar el pressupost de l’EMMAT se’ls havia informat que només s’apujaria l’IPC. Amb aquest desgavell de no saber per què s’apuja això, ni per què abans només havien d’apujar IPC i ara és un 10 %, i per què és un 10 % i no un altre percentatge, tampoc hi votaran a favor.
Intervé el Sr. Caballero. Subscriu les paraules dels portaveus dels altres grups de l’oposició, però vol fer una referència al model que defensa el Sr. Aguilar. Vol resumir en una frase allò que és aquest model del Partit Popular des que governa a l’Ajuntament d’Inca. “Moët Chandon per a vostès i pujada d’aigua per als ciutadans d’Inca.”
Intervé el Sr. Aguilar, qui afirma que els alumnes, siguin d’Inca o no, generen un dèficit a l’Ajuntament de més de 1.000 €, encara que els que no són d’Inca paguen més. Informa que el model està donant resultats, encara que no econòmics, però sí acadèmics; estan sorgint generacions de músics a Inca, que és allò que els interessa, perquè pretendre que una escola de música sigui rendible econòmicament és inviable, i això que ell diu que els ho pot dir el grup del PSM, perquè la cultura i l’educació sempre són deficitàries. No es pot pretendre que siguin rendibles econòmicament, considera que perquè no siguin
96
deficitàries allò que s’hauria de fer és rebaixar la qualitat de l’ensenyança i deixar l’EMMAT en una mena d’acadèmia d’ensenyança sense tenir coneixement acadèmic. Comenta que l’EMMAT és de titularitat municipal i s’ha fet tot allò possible per reduir el dèficit al màxim, si volen que sigui una escola oficial de música, que sigui de grau mitjà i que assumeixi la titularitat competent és el plantejament que té l’equip de govern.
El Sr. Aguilar diu a la Sra. Barceló que tot està indicat en el pla de sanejament que han d’enviar a Madrid i que els 12.000 €, encara que siguin molt pocs, van a Madrid i ajuden a quadrar el pressupost de l’Ajuntament. Recorda que han reduït en personal i en contractació de l’empresa que porta els professors, així com també en despesa corrent. Informa que allò únic que han fet ha estat traslladar-ho una mínima part a l’usuari del servei, i no a la resta de la ciutadania.
El Sr. Aguilar contesta al Sr. Caballero que ell encara no n’ha vist de Moët Chandon.
El Sr. Batle comenta que ell tampoc n’ha vist, de Moët Chandon; vol que quedi clar aquest punt.
El Sr. Balte diu al Sr. Moreno que l’equip de govern ho té clar pel que fa al model. Quan ells fan el pla d’ajust, com que han de respondre davant la situació econòmica, es marquen una prioritat, la de no tancar els serveis; en base en això veuen quina part dels serveis són deficitaris. Fa uns anys no ho tenien en compte, i assumeixen que la corporació i que les restes de ciutadania havien d’invertir en aquest model. En el cas de l’EMMAT, tenien clar que, si volien tenir una escola de música amb garanties, amb molts de professors i molts d’alumnes, havien d’assumir un cost. Afirma que Inca és una referència a la comarca, vénen molts d’alumnes dels pobles dels voltants a estudiar a Inca i tenen resultats de premis internacionals, com alumnes d’11 i 12 anys que participen en certàmens internacionals i guanyen. Considera que aquest fet és un prestigi, el qual implica doblers.
Quan hi havia ingressos, era perquè hi havia construccions, i també arribaven doblers d’altres institucions i per tal motiu ho podien assumir. Això no obstant, ara no perquè han desaparegut moltes subvencions i molts d’ingressos, i la prioritat de l’equip de govern és mantenir el servei. Explica que l’equip de govern, en primer lloc, fa un reajustament de l’organització, estudiant com es pot optimitzar. Assenyala que un plantejament és la reducció de personal i que, atès que ells aposten per la formació i l’ocupació, i saben que el dèficit més gros que té la societat és l’ocupació, no contemplen la possibilitat de suprimir llocs de feina i prefereixen optimitzar recursos i redistribuir el servei; així, demanen als usuaris que paguin una part del cost del servei, que és un 10 %. El Sr. Balte afirma que aquest model és seu, sigui bo o dolent. Si el servei fos deficitari, però l’Ajuntament el pogués assumir, assegura que no aplicaria la pujada esmentada. Comenta que mostra d’això és que els anys que ho han pogut assumir han matengut el preu i no l’han apujat, perquè el Partit Popular considerava que estava bé invertir 300.000 o 400.000 € en l’Escola de Música.
El Sr. Batle exposa que a altres ajuntaments, com Lloseta, hi ha serveis que no es donen, perquè el batle de l’Ajuntament de Lloseta pensa –així li ho ha manifestat personalment– que per què han d’estudiar música a Lloseta si poden estudiar-ne a Inca, i com altres serveis que tampoc els dóna perquè s’aprofita dels que ofereix l’Ajuntament d’Inca. El Sr. Batle ho considera normal perquè entén que els ajuntaments grans assumeixen responsabilitats i tenen més serveis. El Sr. Batle manifesta que seria així, si poguessin invertir més doblers en l’EMMAT.
97
El Sr. Balte explica que ells han governat 17 anys i que els ha tocat governar una situació diferent durant al llarg d’aquests. No poden aplicar el mateix model de fa 10 anys, malgrat que aleshores era un bo, però les circumstàncies eren diferents. Afirma que la prioritat és mantenir el servei i no suprimir personal, motius pels quals s’han d’apujar unes taxes directes, aquest és el seu model. Assenyala que l’equip de govern no pretén que la resta de grups comparteixin el seu model, però no està d’acord amb les manifestacions fetes sobre que ells no ho expliquen. Quant que el model i la gestió han estat deficitaris, afirma que ja ho saben, i si fins ara assumien el dèficit era perquè ho podien fer, però ara el problema més gros és que no ho poden fer perquè, si tenguessin 2.000.000 € per mantenir els serveis amb pèrdues, no estarien a hores d’ara tenint aquesta discussió. Ara bé, s’han de dur a terme plans d’ajustos, recursos que no es poden assumir, i a més els han baixat els ingressos.
El Sr. Batle recull l’expressió del Sr. Aguilar que és el que hi ha en les circumstàncies actuals. Comenta que, si les circumstàncies han canviat, les han d’assumir. Expressa que els agradaria poder governar d’una altra manera i estar en una altra situació econòmica, però ells, que han comès errors en el passat, en són responsables. Per aquest motiu li sap greu que el Sr. Caballero faci acudit del Moët Chandon, perquè no tota la gestió se simplifica amb una factura d’una botella de xampany; aquest no és el resultat de tota la gestió realitzada durant 16 anys de govern, perquè hi ha hagut altres gestions.
El Sr. Rodríguez afirma que no estan dient cap mentida.
El Sr. Balte contesta que ja sap que no és una mentida, però que, tal com ha dit el Sr. Aguilar, ell tampoc hi era, i tant el xampany com l’aigua se’ls paga de la seva butxaca. Respecta l’opinió que no agradi el seu model, però no queda més remei que aplicar-lo.
El Sr. Batle exposa que quan hi havia diners ells tenien clar que podien invertir en aquests serveis, però que avui poden invertir menys; l’esforç que fan és intentar mantenir el serveis, aportant dels recursos propis unes quantitats que podrien destinar a altres coses. Insisteix que la seva postura és mantenir una sèrie de doblers en els dits serveis perquè no els volen tancar.
Seguidament es passa a votar la Proposta de la Batlia i n’esdevé el següent resultat: onze (11) vots a favor del grup municipal del Partit Popular i deu (10) vots en contra dels grups municipals del PSIB-PSOE, els Independents d’Inca i el PSM-Iniciativa Verds.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Proposta de la Batlia per a la modificació de l’Ordenança reguladora dels preus públics per la prestació del servei de l’Escola Municipal de Música Antoni Torrandell.
6. PROPOSTA DE LA BATLIA PER A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL MUNICIPAL LLAR D’INFANTS D’INCA, TONINAINA
Els reunits consideren la Proposta de la Batlia per a la modificació de l’Ordenança reguladora dels preus públics per la prestació del servei de l’Escola d’Educació Infantil Municipal Llar d’Infants d’Inca Toninaina, de data 22 de març de 2012, i que transcrita textualment diu:
98
“Proposta de modificació de les Normes de gestió reguladores del preu públic per prestació de serveis i realització d’activitat de les escoles d’educació infantil municipals.
Maria Payeras Crespí eleva a la consideració del Patronat de la Fundació Pública del Servei Municipal Llar d’Infants d’Inca següent proposta d’acord:
Primer. En compliment del que disposen els articles del 41 al 47 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD leg. 2/2004, de 5 de març), en relació amb l’art. 127 del mateix cos legal, que s'acordi amb caràcter provisional la modificació de les Normes de gestió dels preus públics per la prestació de serveis i realització d’activitats de les escoles d’educació infantils municipals.
Segon. Exposar al públic el present acord d’aprovació provisional de l’Ordenança continguda en l’annex, per un termini de trenta dies hàbils mitjançant la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en un dels diaris de major tirada de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dins els quals els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions oportunes.
Tercer. Finalitzada la referida exposició, aquesta corporació adoptarà l'acord definitiu i contestarà en el seu cas les reclamacions presentades, i aprovarà la redacció definitiva de l'Ordenança. En el cas que no es presentin reclamacions, aquest acord provisional s'elevarà a definitiu automàticament, sense necessitat d'adoptar-se’n d’altre.”
Intervé el Sr. Aguilar. Explica que, tal com s'ha informat en les comissions informatives d'Hisenda així com després en la seva aprovació pel Patronat de l’escoleta Toninaina, es du a terme per complir amb el pla d'ajustament que ha elaborat l’Ajuntament i que s'ha de remetre al Ministeri d'Hisenda, en virtut d’allò establert en el Reial decret 4/2012, de 24 de febrer, per al pagament de proveïdors. Informa que, després realitzar per part de l'Ajuntament tots els ajustaments de despeses corrents que estaven definits en la confecció dels pressupostos, es van plantejar diferents opcions i possibilitats de variació de tarifes i del servei, amb l’objectiu de reduir el dèficit pressupostari que suposa per a l'Ajuntament el manteniment de la prestació d'aquest servei que, recorda, no és de titularitat municipal.
El Sr. Aguilar exposa que es va acordar juntament amb la direcció de l’escoleta, amb el comitè d'empresa i amb l'Associació de Pares i Mares reestructurar el servei que s’hi dóna, amb una nova distribució horària i amb una pujada de taxes que entrassin en vigor a partir del curs 2012/2013. Explica que l’increment va des d'un 11,77 % per als que només triïn l'educació general, que hi va des de les 7.30 fins a les 13.00 hores, fins a un 20 % de pujada per als que tenguin als seus fills en el centre tot l'horari lectiu, des de les 7.30 fins a les 17.30 h.
El Sr. Aguilar recorda que aquesta taxa no es revisava des de l'exercici 2008 i que s’havia apujat l’IPC des d'aquesta data un 7,5 %. A això cal afegir el 2 % previst per a l'any en curs. Per tant, estarien parlant que el tram que afecta el major nombre d'usuaris s'estaria pràcticament actualitzant a l’IPC.
Així i tot, després de la pujada, l'Ajuntament sufraga el dèficit de l’escoleta, que es reduirà de 458.000 € a 336.000 €; és a dir, s'estarà subvencionant cada alumne de l’escoleta en la quantia d'uns 2.400 €.
Així mateix, comenta que cal recalcar que el servei que se seguirà oferint serà de la
99
màxima qualitat, amb un horari més extens que la resta d’escoletes i amb uns preus que en comparança amb la resta de centres d’infantil de l’illa són bastant assequibles per als usuaris. També vol destacar que la voluntat de l’equip de govern és seguir prestant els serveis de l’escoleta i que mai s'ha plantejat altra opció que no sigui aquesta, i que se seguirà treballant perquè la competència l'assumeixi l'Administració competent.
Intervé la Sra. Oses, del grup municipal del PSIB-PSOE. Exposa que les pujades que l’equip de govern vol aprovar avui suposen per als pares que tenguin el seu fill/a a l’escoleta de les 7.30 h a les 17.30 h una quota mitjana mensual de 374 €, ja que el servei de menjador s’augmenta un 14 %, l’assistència i estada en horari escolar creix en un 23 % i es dóna una pujada del 62 % per l’assistència i estada en horari de tarda. Per altra banda, cal afegir-hi els 30 € de material escolar i els 15 € per l’assegurança escolar, i una nova taxa per als primers matriculats, 50 € de matrícula a fons perdut.
La Sra. Oses creu que aquests no són preus que puguin pagar les famílies amb baixos recursos, fins i tot les famílies mitjanes tendran dificultats per assumir un cost tan alt, quan precisament les escoletes públiques han d’estar destinades a aquests sectors de la població. Afirma que l’escola municipal ha de ser un servei d’ajuda als ciutadans, amb millors prestacions i condicions, però creu que el model del Partit Popular no és així, són menys prestacions i serveis, i amb un increment del preu i, a més, redueixen en una hora l’horari d’atenció a l’escoleta.
La Sra. Oses recorda que, quant a l’any 2008, el Partit Popular ja va apujar els preus de l’escoleta municipal un 47% i va reduir l’horari dels matins de les 6.45 a les 7.30 h. Comenta que l’anterior regidor d’Hisenda es va justificar que aquella pujada serviria per minvar el dèficit de l’escoleta, però ara resulta que segueix augmentant i que l’única solució és tornar a apujar les tarifes, ara un 23 %. No obstant això, la Sra. Oses opina que el dèficit no neix tan sols pel preu deficitari, com es vol donar a entendre, sinó de la mala gestió duita a terme per l’equip de govern del Partit Popular, que avui no troba altra solució que realitzar una nova pujada de les tarifes. Tot això ocorre quan moltes famílies inqueres estan vivint moments difícils, però sembla que només serveix perquè l’equip de govern faci el seu discurs davant els ciutadans, perquè a l’hora de la veritat no té cap mirament a l’hora d’apujar tarifes. El seu increment realment no és altra cosa que una barrera que impossibilita a moltes famílies intentar dur els seus fills a aquesta escoleta, perquè els preus són totalment inassumibles.
Comenta que allò que vol l’equip de govern és que tots els inquers mantenguin una escoleta de luxe; prova d’això és el sistema d’aire condicionat, que únicament s’ha utilitzat a hotels de 5 estrelles i que va costar 500.000 €; amb aquesta quantitat es podria construir una escoleta completament acabada. Exposa que el tancament del solar va tenir un cost de 180.000 € i que el mobiliari que es va comprar a un gran magatzem va costar més de 200.000 €.
La Sra. Oses opina que apujar les tarifes un 70 % en 4 anys no és la solució per eixugar el dèficit que l’escoleta presenta, sinó que cal un canvi de gestió i un nou plantejament perquè, en cas contrari, continuarà com en aquests darrers 16 anys de gestió del Partit Popular: augmentant el dèficit, creant l’alarma entre el personal treballador, dificultant l’accés a les famílies segons el seu nivell de recursos econòmics i que a la llarga diguin que el servei no és rendible i es pot arribar a la possibilitat de tancar, encara que el Sr. Batle hagi dit que no té aquesta intenció i que vol mantenir el servei. No obstant això, no creu que els treballadors hagin de tenir aquesta incertesa, ja que, si l’equip de govern no ha apujat el preu, és un problema seu perquè són els qui governen i no poden dir que ara
100
s’estan ajustant a l’IPC.
Per acabar la seva intervenció, la Sra. Oses afirma que, per la mala gestió duita a terme, per pujades agressives en moments difícils per a la ciutadania, per vendre una pujada de tarifa com a solució per salvar la seva mala gestió, el grup municipal del PSIB-PSOE no pot estar d’acord amb la modificació de tarifes que avui els presenten, ni molt menys amb la seva gestió; per tot això, conclou que el seu vot serà en contra.
Intervé el Sr. García. Exposa que s’està arrossegant un dèficit des de fa molts anys, però que així i tot construïren un edifici que costa més de 2.000.000 €, i ara la disjuntiva és que no volen tancar. Afirma que el qui es va gastar aquests doblers va ser l’equip de govern, quan ja era deficitari. Diu al Sr. Batle que quan vulgui poden visitar junts el local i en podran comentr la qualitat. Manifesta que no demanarà a la Sra. Payeras les factures extres de la construcció perquè creu que encara no ho sap, atès que encara no li ho ha pogut explicar.
El Sr. García assenyala que amb el pla de reajust sembla haver començat el món, tot allò d’abans pareix no haver existit, però ell no hi està d’acord perquè el pla és una conseqüència de tot allò passat, que s’ha de comentar.
El Sr. García respecta el model de l’equip de govern, però el grup municipal dels Independents d'Inca en pregona un altre, no per a un pla d’ajust ni per a una situació concreta d’ara, sinó que ja l’ha pregonat de sempre. Ara afirmen que els serveis com l’escoleta Toninaina o l’EMMAT són deficitaris, quan allò més deficitari que hi ha a l’Ajuntament d'Inca és la celebració d’un plenari perquè no genera ni un ingrés, sinó despeses, i no obstant això es manté. Entén que hi hagi actuacions que tenguin pèrdues, però demana si es pot disposar d’un pla de viabilitat, estudiar d’on es pot retallar i ser menys deficitari un servei, sigui quin sigui; aquí és on consideren que no es fa l’esforç i creu que allà on se’n fa més és en l’escoleta Toninaina, però per algun motiu no s’arriba a un de més ampliat. Pensa que, per tradició, l’escoleta Toninaina ha estat un dels organismes que més ha gestionat els doblers d’una forma segura i que l’únic desbarat gros de la seva gestió és la despesa de l’edifici; si el servei és deficitari, i a més es fa una construcció mastodòntica amb poca funcionalitat, etc., ajuda a crear dèficit. Afirma que és difícil compartir els criteris de l’equip de govern en aquesta qüestió, ja que el seu resum és simplement apugen. Demana per què no donen més explicació en lloc de fer allò més senzill, que és apujar tarifes. El grup municipal Independents d'Inca, per tradició, té un cert vot de confiança en la gestió no política de l’escoleta Toninaina; conclou que per aquest motiu el seu vot no serà en contra.
Intervé el Sr. Caballero, qui fa menció a la memòria selectiva del Sr. Aguilar per recordar-se del que va passar a l’any 1994 pel que fa a la pujada de l’aigua, però no recorda què va ocórrer en la legislatura passada quant al Moët Chandon; diu que no hi era, i suposa que a l’any 1994 tampoc hi era, igual que també ha dit el Sr. Batle. Entén que el Sr. Batle es referia que no era al sopar, però creu recordar que era coordinador d’àrees.
El Sr. Batle afirma que, al dinar, no hi era.
El Sr. Caballero imagina que el Sr. Batle no era al dinar, però que hi havia altres membres de l’equip de govern.
El Sr. Caballero comenta que no vol repetir coses que ja s’han esmentat, com els 2.000.000 € de les obres. Exposa que avui han pogut veure la factura dels mobles i les
101
cortines, els costes de la qual suposen 60.000 €, i encara no estan pagades. Exposa que l’Ajuntament no només no ha pagat aquest factures, sinó que tampoc el Govern de les Illes Balears. Com a mínim 28.000 €. No obstant això, els pares i pares han de continuar pagant.
El Sr. Caballero fa referència al programa electoral, quant a la congelació de impostos i taxes, ja que el Sr. Balte en sentit figurat deia que les ficaria dins la gelera. El Sr. Caballero els diu que endollin la gelera perquè, si no ho fan, arribarà el moment en què farà olor.
Intervé el Sr. Aguilar. Contesta a la Sra. Oses que les famílies amb recursos baixos sempre tenen la cobertura de Serveis Socials, els quals poden atorgar una subvenció fins i tot del 100 %, i modificar les tarifes segons la situació econòmica de la persona interessada; per tant, la pujada de recursos baixos no els afectarà perquè estaran coberts per Serveis Socials. També informa que les tarifes esmentades tenen un 35 % de descompte per als residents, al qual ha d’afegir-se’n un d’un 25 % a famílies nombroses. Explica que és el seu model i que el volen seguir mantenint. Insisteix que una escoleta o una escola municipal seguirà essent tota la vida deficitària perquè, si es traslladàs el 100 % del cost del servei de l’escoleta a la persona usuària, es faria inviable, però l’equip de govern la vol seguir mantenint perquè el seu rendiment no és econòmic, però sí escolar i academic; matisa que l’acceptació de l’escoleta Toninaina té molt de nom i molta acollida no tan sols a Inca, sinó a tota la comarca.
El Sr. Aguilar respon al Sr. García que no sap què estan fent al Ple si és deficitari. No entén per què el convoquen i discuteixen 4 hores si estan fent poca cosa.
Un dels membres de l’oposició contesta que és obligatòria la seva celebració.
El Sr. Aguilar diu que, quant a alternatives, han duit a terme més retallades en relació amb el servei de l’escoleta Toninaina, han retallat tot allò que han pogut, i no només han fet la pujada, sinó que han carregat tot el cost en els usuaris. Explica que han fet un reajust en totes les altres despeses i que han repercutit una petita part que s’ha negociat amb els propis usuaris. Informa que l’AMIPA del centre està d’acord amb la pujada de taxes perquè és un servei que entenen que és òptim per als seus fills, i allò lògic és que el dèficit sigui pal·liat en part pels que fan ús d’aquest servei, i que no siguin la resta dels ciutadans els que financen que uns usuaris duguin els seus fills a una escoleta municipal. Per això considera just que siguin els pares que duen els seus fills a l’escoleta els que assumeixin part del seu cost.
El Sr. Aguilar respon al Sr. Caballero que té molta memòria i li repeteix que des que ell hi és no ha vist Moët Chandon.
Intervé la Sra. Oses. Comenta que, atès que el Sr. Aguilar repeteix que és el seu model i que el vol continuar, li vol repetir que no funciona i que s’ha d’analitzar perquè no és suficient a apujar tarifes. Opina que qualsevol pare –ella inclosa– vol allò millor per als seus fills i, en aquest cas, en l’educació perquè és allò que dóna el futur. Això no obstant, considera que l’equip de govern hauria de fer com a tal que això funcionàs i que no ofegui econòmicament les famílies.
Intervé el Sr. García. Afirma que el Sr. Balte li ha recomanat abans que escoltàs el Sr. Aguilar, i de resultes d’això comenta que ha extret que el grup municipal dels II havia manifestat que la gestió de Toninaina era peculiar i que ells la respectaven, motiu pel qual
102
no votarien en contra; a canvi, el Sr. Aguilar ha realitzat un discurs dient que no se n’havien assabentat i que s’havia reduït de pertot, quan això és allò que ells ja havien dit i que per tal raó no votarien en contra. Aleshores, comenta que el funcionament d’aquest plenari, sobre si és o no deficitari, resideix si un escolta o no; si no s’escolten els uns als altres, és un gran dèficit que té el plenari.
Manifesta que el grup municipal dels Independents d'Inca ha fet una exposició sobre la qüestió, en la qual han demanat per què s’havien gastat 2.000.000 €, quan el plantejament de l’equip de govern és o que s’han d’apujar preus o que han de tancar el servei; ara bé, com que no el volen suprimir, han d’incrementar taxes. El Sr. García explica que a ells no els pareix malament que hi hagi serveis deficitaris, però demana si s’ha profunditzat al màxim perquè el dèficit de l’escoleta sigui aquest o hi ha altres solucions. Demana si és la gestió duita a terme fins ara la que els ha portat a aquest dèficit. Ells no demanen autoinculpacions ni flagel·lacions, està d’acord que els temps són diferents, però creu que, si ara són així, és per allò que hi ha hagut abans.
El Sr. García recorda que, si es tracta de profunditzar en el tema de la història, les primeres tarifes que tenia la Toninaina eren unes que venien en funció de la declaració de renda, de cada un dels pares; comenta que era un circ impressionant. Explica que era una guarderia privada que es va regalar a l’Ajuntament i es va acceptar. Demana si s’ha fet allò possible i si hi ha un estudi de viabilitat per saber si es pot fer més o manco en relació amb aquest funcionament. Li consta que s’hi han duit a terme moltes actuacions, però també li consta que no s’ha fet tot. El Sr. García atribueix el mèrit de la qüestió al funcionament professional de la guarderia, d’aquí el seu reconeixment i qualitat d’ensenyament, i no tant per als distints regidors o majories que l’han regida, perquè la Toninaina té un prestigi que ha pogut mantenir durant aquests anys amb autonomia de qualsevol que fos el regidor que la regís. En aquest sentit, el grup municipal dels Independents d'Inca entén que es poden fer més actuacions i creu que, si el balte, el regidor d’Hisenda i la regidora de Cultura volen profunditzar-hi es podrien resoldre més aspectes i no haver de recórrer sempre a pujades de tarifes. El Sr. García manifesta la seva preocupació, encara que diu que no els crea pànic que l’aportació per usuari sigui de 2.400 €. Considera que, si haguessin aportat els 2.000.000 € al banc, just amb els interessos ara no els costaria això i tendrien el mateix nombre d’alumnes en un altre tipus d’edifici, no tan sumptuós ni magnífic, ni que es desfés tant com es aquest en els pocs anys d’haver-lo construït. El Sr. García manté que el seu vot serà d’abstenció.
Intervé el Sr. Caballero. No vol insistir en el tema del Moët Chandon, però, ja que el Sr. Aguilar ha manifestat que no n’ha vist, li vol dir que ell allò que no veu és aigua; per això les seves intervencions són breus. Si l’ha de pagar, no hi té cap impediment.
El Sr. Caballero creu que hi ha molt per discutir encara. Vol deixar clar que allò que es debat aquí són els preus públics i no el model qualitatiu ni educatiu, vist que tots estan orgullosos de tenir una escoleta com aquesta. Ara bé, el tema està en la planificació i la despesa que s'ha fet en algun moment, fins i tot excessiva i innecessària. L’equip de govern afirma que amb el dit pla de finançament pretenen no haver de tancar l’EMMAT ni l’escoleta Toninaina, però, si cada any apugen tarifes un 10 o un 20 %, l’hauran d’arribar a tancar perquè ningú la podrà pagar. S’ha de tenir en compte que són serveis públics i no privats. Anuncia que el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds no està d’acord amb aquesta pujada i que el seu vot serà contrari.
Intervé el Sr. Batle. Contesta al Sr. Caballero que una cosa és la remodelació de l’escoleta i que una altra és el servei. Evidentment, ell està d’acord amb allò dit pel Sr. García i el Sr.
103
Caballero, en el sentit que alguna obra ha estat excessiva, malgrat que creu que sí calia perquè s’havia d’adequar l’edifici i, a més, tenien la possibilitat que era municipal i hi varen fer una inversió important. Quant que va ser excessiva, creu que amb el temps es podria pensar que sí ho és, però en aquell moment quan es va optar per reformar l’escoleta Toninaina volien mantenir el servei tal com el tenen. Afirma que el servei no afecta els 2.000.000 € als quals s’ha fet referència, l’equip de govern vol seguir mantenint el servei, a pesar que sigui deficitari. Per a la tranquil·litat de la Sra. Oses, li assegura que amb els primers amb qui ha parlat és amb l’equip humà que tenen, perquè fruit d’aquesta gestió i d’aquesta autonomia que té el personal de la Toninaina allò primer que varen fer és asseure’s amb ells a tractar la qüestió de com poder optimar recursos. Explica que el primer que els varen transmetre fou que volien continuar mantenint el servei i els llocs de feina. A partir d’aquí, la seva viabilitat la varen fer els tècnics municipals, l’equip de govern i el personal. Si el pla d’ajust que s’ha elaborat implica una pujada d’un 20 % del preu de la Toninaina i tenen el suport dels pares, dels usuaris i del personal, és perquè han donat tranquil·litat i han arribat a un acord. L’equip de govern no vol que el servei es tanqui perquè, si fos així, no haurien realitzat tota aquesta feina i tots aquests esforços. A dia d’avui, l’Ajuntament d'Inca assumeix que una part important dels recursos municipals van destinats a l’escoleta Toninaina. Volen mantenir el model i l’escoleta. Pot compartir que l’ampliació, la reforma, la qualitat podien ser excessives, però això no afecta allò tenen avui en el servei, perquè l’obra i l’ampliació no està imputada als usuaris, allò que els imputen és el propi servei. Comenta que hi ha hagut molt de debat i consens al respecte, i vol agrair l’esforç del personal i dels pares de l’escoleta perquè han vist que l’Ajuntament feia esforços per mantenir el servei per no tancar-lo, perquè precisament la primera premissa era que fos assumible pels pares. Informa que el canvi en els horaris es deu que els pares els han donat les idees junt amb els professionals que obrissin a les 7.30 h, que seria bo que hi hagués servei de matí i servei d’horabaixa; han estat ells els qui han donat idees per millorar el servei. El Sr. Batle afirma que avui en dia el servei de l’escoleta Toninaina és més econòmic que les ofertes privades, és l’escoleta més barata de tota la Part Forana, i els usuaris així els ho han dit. A més, manifesta que hi ha un estudi de mercat i que està comprovat comparativament. Recorda allò que ha dit el Sr. Aguilar referent al pla d’ajudes a través del departament de Serveis Socials de l’Ajuntament per a les famílies amb pocs recursos.
El Sr. Batle està satisfet quant a l’assumpte de l’escoleta, encara que no és agradable portar pujades a aprovació del Ple i veure que s’està gravant la butxaca dels ciutadans, però els moments compten. El Sr. Batle exposa que, tal com ha dit el Sr. García, el d’abans compta; si avui es troben aquí, és per allò que ha passat abans, però el moment que els toca viure és diferent i s’ha d’assumir. El Sr. Batle assenyala que li agradaria tenir recursos, bonança econòmica, alegria, però no és el moment que li ha tocat governar, i sense cap dubte la responsabilitat que ha de tenir és que els serveis esmentats es puguin dur endavant.
Seguidament es passa a votar la Proposta de la Batlia i n’esdevé el següent resultat: onze (11) vots a favor del grup municipal del Partit Popular, vuit (8) vots en contra del grup municipal del PSIB-PSOE i el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, i dues (2) abstencions del grup municipal dels Independents d'Inca.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Proposta de la Batlia per a la modificació de l’Ordenança reguladora dels preus públics per la prestació del servei de l’Escola d’Educació Infantil Municipal Llar d’Infants d’Inca Toninaina.
7. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME PER A L’ESMENA DE
104
DEFICIÈNCIES I MODIFICACIONS DE LA DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA I TÈCNICA DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR 1 DEL PGOU
Els reunits consideren el Dictamen de la Comissió Informativa d’Urbanisme per a l’esmena de deficiències i modificacions de la documentació administrativa i tècnica del Pla Parcial del sector 1 del PGOU, de data 26 de març de 2012 , i que transcrit textualment diu:
“INFORME-PROPOSTA que emet el lletrat assessor municipal, en relació amb l’esmena de deficiències i modificacions de la documentació administrativa i tècnica del PLA PARCIAL del sector núm. 1 del PGOU d’Inca 2005 (polígon industrial, de serveis i tecnològic), perquè s’elevi a la decisió del PLE DE L’AJUNTAMENT.
I.- VIST el nou expedient iniciat per a l’aprovació del Pla Parcial relatiu al desenvolupament del sector núm. 1 del PGOU d’Inca de 2005 destinat a la implantació d’usos industrials, serveis i tecnològics (polígon industrial, de serveis i tecnològic); en resulten els ANTECEDENTS de fet següents:
1.- La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en sessió celebrada el 27 d’octubre de 2005, va aprovar definitivament la revisió del PGOU d’Inca amb prescripcions, publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el dia 22 de desembre de 2005.
2.- Per altra banda, cal recordar que l’Ajuntament, de forma simultània a la revisió del PGOU de 2005, va tramitar un primer Pla Parcial del sector 1 amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits per al seu desenvolupament, que fou aprovat de forma provisional pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de dia 31 de març de 2006.
El Pla Parcial esmentat va superar la totalitat dels tràmits corresponents i, respecte a l’Estudi d’Avaluació d’Impacte Ambiental Simplificada, va ésser informat favorablement per la Comissió Balear de Medi Ambient en sessió de data 31 d’octubre de 2006.
No obstant això, la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric com a conseqüència que l’àmbit es trobava afectat per l’Àrea de Reconversió Territorial núm. 11 (Façana d’Inca) previst a la norma 39 del Pla Territorial Insular de Mallorca, així com per l’afectació de les Àrees de Protecció Territorial definides a l’article 19 de la Llei 6/1999, de les Directrius d’Ordenació Territorial pel que fa a la protecció de carreteres, en sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2006, va denegar l’aprovació definitiva de Pla Parcial, denegació que va ésser confirmada per sentència de data 30 de desembre de 2009, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
3.- Com a conseqüència de la situació de desacceleració econòmica i la recessió generalitzada de l’economia de les Illes Balears i en general de tot el territori de l’Estat, el Parlament autonòmic va aprovar la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, amb l’objectiu de contribuir a impulsar l’activitat econòmica pública i privada a les Illes Balears. Una d’aquestes mesures es concreta a la disposició transitòria tercera en matèria de desenvolupament de polígons industrials, en què s’estableix que dins dels dos anys a l’entrada en vigor d’aquesta llei, no serà necessària la prèvia adaptació del planejament urbanístic municipal al Pla Territorial Insular per poder aprovar plans parcials de sòls urbanitzables d’ús industrial.
105
Aquesta disposició normativa suposa la possibilitat de poder tramitar el Pla Parcial de sector 1 del PGOU d’Inca de 2005 (sòl urbanitzable destinat a ús industrial), sense necessitat d’esperar a l’aprovació de l’adaptació al PTI, el qual es troba en tramitació i aprovat provisionalment pel Ple d’Ajuntament.
4.- Per l’Ajuntament en Ple, en sessió ordinària de dia 24 de setembre de 2010, es va aprovar inicialment la proposta de Pla Parcial del sector 1 en qüestió, el qual va ésser objecte d’informació pública per un termini de 45 dies i es va comunicar als propietaris afectats. Durant el termini d’informació pública es varen presentar un total de 5 al·legacions que s’han incorporat a la nova proposta de Pla Parcial i que seran resoltes en el seu moment.
Així mateix, a l’acord plenari esmentat, es va acordar sol·licitar a la Comissió Balear de Medi Ambient la convalidació de l’acord dictat per aquesta comissió en data 31 d’octubre de 2006, relatiu al desenvolupament del mateix sector 1, així com l’informe que determina la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2010, per tal de poder continuar amb la tramitació del Pla Parcial.
La qüestió ambiental va ésser resolta per la Comissió de Medi Ambient, mitjançant informe de data 10 de febrer de 2011 i, posteriorment, ratificat en data 16 de maig, on es considera la conservació de l’acte administratiu de dia 31/10/2006, atès que aquest no ha estat declarat nul ni, a data d’avui, ha caducat i, el més important, no s’han produït elements ambientals nous que implica la realització d’una nova avaluació.
5.- Per part del Departament del Territori del Consell de Mallorca, en relació amb la DT 3ª de la Llei 4/2010, es va comunicar informe amb deficiències on es considerava, entre altres qüestions, que l’informe, en tot cas, havia d’ésser previ a l’aprovació inicial. Davant les deficiències de l’informe del Departament del Territori esmentat, l’Ajuntament d’Inca, als efectes de no discutir qüestions terminològiques sobre la redacció de la DT 3ª de la Llei 4/2010, va prendre acord en Junta de Govern Local de dia 12/01/2011, mitjançant el qual remetia nova documentació i sol·licitava l’informe previ en qüestió.
6.- En data 16 de febrer de 2011 la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca, va informar desfavorablement la Proposta del Pla Parcial del Sector 1 del PGOU d’Inca, en relació amb els requisits que determina la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears, per l’existència d’una sèrie de deficiències i/o mancances a la documentació de la Proposta.
7.- Per la Junta de Govern Local, en sessió ordinària de dia 23/02/2011, va esmenar les deficiències en el sentit requerit per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, i es va remetre la nova documentació en data de registre d’entrada de 28/02/2011.
8.- En data 16 de març de 2011 la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme va informar favorablement la proposta de Pla Parcial del sector 1 del PGOU d’Inca en relació amb el tràmit previst a la DT 3ª de la Llei 4/2010, essent aprovat dit informe per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, en sessió celebrada ordinària el dia 25 de març de 2010, amb les observacions que es transcriuen a l’informe esmentat.
9.- Per l’Ajuntament en ple, en sessió extraordinària de dia 30.03.2011, es va aprovar
106
inicialment el Pla Parcial de sector 1 en qüestió i es va sotmetre a informació pública per un termini d’un mes amb les corresponents publicacions al BOIB i a dos diaris de major difusió, incorporant els informes emesos per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en relació amb la vigència i conservació de l’acord de la Comissió de Balear de Medi Ambient de dia 31.10.2006, relatiu a l’avaluació ambiental estratègica del sector 1.
10.- Durant els terminis d’ambdues informacions públiques (14/10/2010 i 9/4/2011), es varen presentar un total de 8 al·legacions que varen ésser resoltes juntament amb l’aprovació provisional acordada al Ple extraordinari urgent de dia 18/05/2011.
11.- Una vegada que es va remetre la proposta de Pla Parcial de sector 1 al Consell de Mallorca per a la seva aprovació definitiva, en data de registre d’entrada 10 d’octubre de 2011, per part del Departament d’Urbanisme i Territori de la institució insular es va requerir l’esmena de documentació de l’expedient administratiu i de la documentació tècnica.
12.- Una vegada esmenada la documentació administrativa i tècnica per part de l’Ajuntament, es considera que, vist que s’ha introduït modificacions a la planimetria i a la documentació escrita que, en tot cas, no tenen caràcter substancial, correspon la seva aprovació pel Ple de l’Ajuntament com a esmena de deficiències.
Així mateix, dins aquesta esmena de deficiències s’han modificat alguns aspectes de les ordenances d’estètica relatives als acabats i materials de façana i coberta de les edificacions (norma 5) i, per altra banda, s’ha introduït a les ordenances mediambientals i paisatgístiques la regulació de mesures d’estalvi energètic mitjançant energia solar, complint amb el codi tècnic de l’edificació (norma 4.6).
Consideracions jurídiques
Els articles 13, 27.1, 35.1.d), 41 i 49.1 del Text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 9 d'abril de 1976; els articles 6 i 8 del Reial decret llei 16/1981, de 16 d’octubre, d’adaptació de plans generals d’ordenació urbana; i els articles 43 i següents, 117, 120, 121, 127 a 130, 132, 133, 134, 136, 137, 138 i 139 del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, Reglament de planejament, quant que regulen les determinacions i procediment de la tramitació dels plans parcials.
Per altra banda, la tramitació d’aquest pla parcial es pot dur a terme atès el que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears en matèria de desenvolupament de polígons industrials, en què s’estableix textualment el següent:
‘Dins dels dos anys posteriors a l’entrada en vigor d’aquesta llei, no serà necessària la prèvia adaptació del planejament urbanístic municipal al pla territorial insular per poder aprovar plans parcials de sòls urbanitzables d’ús industrial, així com dels corresponents instruments de gestió que facultin la seva execució, sempre que es tracti de municipis que:
Tenguin el planejament urbanístic general adaptat a les determinacions de les Directrius d’Ordenació Territorial.Es trobi edificat més del 65% de sòl lucratiu urbà industrial.
En cas que hi hagi part de l’àmbit d’actuació qualificat com a àrea de protecció territorial de carreteres, aquests terrenys quedaran integrats en el sòl urbanitzable i es destinaran a
107
sistema general d’espai lliure públic.
Així mateix, les determinacions d’aquesta disposició només seran d’aplicació a un sector per municipi, i l’aprovació inicial del Pla Parcial requerirà d’informe favorable del consell insular corresponent, relatiu a l’anàlisi d’alternatives que hi hagi més d’un sector proposat, en compliment de la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears per a la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, a les determinacions del Pla Territorial Insular i als condicionants d’obligat compliment que tenguin efectes sobre la mobilitat i la integració paisatgística de l’actuació.
En el cas que a l’entrada en vigor d’aquesta llei el Pla Parcial que es pretengui aprovar ja hagués superat la fase d’aprovació provisional, el consell insular competent procedirà a la seva aprovació definitiva, si bé obligarà a incloure, com a prescripció, les determinacions que calguin, relatives al compliment de la Llei 8/2009, a les determinacions del Pla Territorial Insular i als condicionants d’obligat compliment que tenguin efectes sobre la mobilitat i la integració paisatgística de l’actuació.’
En conseqüència, atès que el sector núm. 1 del PGOU d’Inca de 2005 de sòl urbanitzable i destinat a usos industrials reuneix les prescripcions establertes a la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2010 esmentada, es pot tramitar l’instrument de planejament sense que haver d’esperar l’adaptació al PTI, i en concret a la norma 39 del Pla Territorial Insular de Mallorca, en què es preveu l’Àrea de Reconversió Territorial núm. 11 (Façana d’Inca) que afecta l’àmbit del sector 1.
En relació amb la conservació i/o vigència (art. 66 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú) de l’acord favorable que va emetre la Comissió Balear de Medi Ambient en data 31 d’octubre de 2006 respecte al Pla Parcial anterior del mateix sector 1 sobre el tràmit d’avaluació ambiental estratègica que estableix l’article 88 i següents de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears, modificada per la Llei 6/2009, d’acord amb l’informe jurídic de data 10 de febrer de 2011 emès per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, ratificat en data 16 de maig de 2011; es considera que l’acord emès en data 31/10/2006 és plenament vigent i aplicable al nou Pla Parcial, atès que no s’han produït modificacions substancials que pugin afectar els condicionats o elements ambientals de l’àmbit del nou polígon industrial, i és l’única modificació la relativa a la superfície de l’àmbit, ara més reduïda, com a conseqüència de l’aplicació DT 3ª de la Llei 4/2010. En conseqüència, no es considera necessari sotmetre la documentació del Pla Parcial, ara en tramitació, a nova avaluació ambiental estratègica d’acord amb la Llei 11/2006.
No obstant això, a requeriment del Consell de Mallorca, es va sol·licitar pronunciament formal a l’òrgan ambiental, com a òrgan col·legiat, quant a la necessitat o no d’un nou dictamen ambiental sobre el Pla Parcial en tramitació. Aquest pronunciament va ésser emès en sessió de data 28/11/2011 per la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, i s’informà favorablement la conservació de l’Acord de la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient de data 31/10/2006.
Per altra banda, d’acord amb l’informe de la Comissió de Medi Ambient esmentat, es va complir amb el tràmit de consulta previst a l’article 15 del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de sòl, respecte a determinades
108
administracions públiques.
L’article 47.2 apartat ll) de la Llei reguladora de les bases de règim local 7/1985, de 2 d’abril, modificada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, s’estableix que per a la tramitació i aprovació dels instruments de planejament previstos a la legislació urbanística serà necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
II.- ATÈS allò que disposen els articles 4.1.c) i e), 22.2.c) i 25.2.d) de la Llei reguladora de les bases de règim local de 2 d'abril de 1985; i els articles 4.1.c) i e), 50.20, 123.1, 163 i següents del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals de 28 de novembre de 1986, el lletrat municipal que subscriu sotmet el present Informe-proposta FAVORABLE a la consideració del president de la Comissió Informativa d’Urbanisme i Medi Ambient perquè, si és procedent, s’elevi la seva aprovació a l'Ajuntament en PLE, òrgan competent per resoldre, la següent PROPOSTA D'ACORD:
1.- APROVAR L’ESMENA DE DEFICIÈNCIES I MODIFICACIONS de la documentació administrativa i tècnica de la proposta de Pla Parcial per dur a terme el desenvolupament del sector núm. 1 del PGOU d’Inca de 2005 (polígon industrial, de serveis i tecnològic), així com de la documentació relativa a l’avaluació ambiental, la qual va ésser avaluada favorablement mitjançant acord de data 31/10/2006 de la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient; tot d’acord amb l’informe previ aprovat per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, en sessió ordinària de dia 25/03/2011, en el tràmit previst a la disposició transitòria tercera de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. 2.- ELEVAR la documentació en qüestió a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a efectes de la seva aprovació definitiva. Inca, 26 de març de 2012. El lletrat assessor municipal Carlos Mena Ribas.
Per la Comissió Informativa d’Urbanisme i Medi Ambient a la seva sessió de dia 26 de març de 2012, es va acordar dictaminar favorablement l’anterior informe-proposta i elevar-lo a la consideració del Ple ordinari de l’Ajuntament a celebrar el dia 30/05/2012.”
Intervé el Sr. Jerez. Explica que a l’any 2005 varen començar l’expedient per aprovar el Pla Parcial relatiu al desenvolupament del polígon; el procés està detallat a la proposta. Comenta que avui s’ha d’aprovar una correcció de modificacions a la planimetria i a la documentació escrita, i posar remei a les deficiències relatives a les ordenances d’estètica dels edificis o ordenances mediambientals, així com a mesures d’estalvi energètic; es tracta d’un tràmit administratiu que s’ha d’aprovar al plenari. El Sr. Jerez indica que el polígon ja ha passat per l’avaluació de la Comissió Balear de Medi Ambient i que en el tràmit ja es deixa definitivament en mans del Consell Insular de Mallorca la seva aprovació definitiva. Resumint el procés, exposa que s’ha convertit en un projecte llarg i difícil que ha topat amb moltíssima burocràcia, tècnicament ha estat molt complicat, però ha anat superant un problema darrere altre. Afirma que l’equip de govern és el primer que voldria que el polígon ja estàs en marxa perquè ajudarà a crear riquesa i llocs de feina, i donarà major estabilitat a l’economia.
El Sr. Jerez creu que tots haurien de fer autocrítica i que s’hauria de simplificar la burocràcia i normativa urbanística per evitar que projectes d’interès com aquest hagin de tenir tantes anades i tornades, i també per evitar que hi hagi tantes discrepàncies entre
109
tants de tècnics per la interpretació d’una mateixa normativa. Expressa que avui que es poden recrear amb tota la història del polígon, entrar en el joc de desqualificacions, els poden criticar aquells que ho vulguin fer, o també poden fer un exercici de responsabilitat i mirar cap al futur, pensar tots junts en la necessitat que tenen d’aquest polígon perquè hi ha grans projectes empresarials per venir a Inca, i en l’actual situació econòmica no es poden permetre perdre aquests grans inversors. Així, considera que han de fer allò possible per lluitar per la millora de la economia inquera, sobretot tenint en compte que no poden comptar amb el motor del turisme perquè els estiri com sí tenen altres municipis grans de Mallorca, que sí tenen costa.
Intervé el Sr. Ramis. Manifesta la seva satisfacció perquè avui finalment l’equip de govern ha canviat en relació amb el polígon industrial, el Sr. Jerez ha rectificat quant a la responsabilitat de tots aquests anys, perquè sempre havien sentit que eren traves que els posava un altre govern, i almanco a les reunions d’urbanisme ha reconegut que era el mateix equip de govern qui no havia resolt les deficiències. Per tant, d’aquest tots que ha esmentat el Sr. Jerez creu que és que bàsicament el Partit Popular qui no va solucionar les deficiències que en aquells moments els indicaven. Per ell, allò positiu és que finalment l’equip de govern ha rectificat allò que no havia volgut fer abans, i avui s’aproven l’esmena de deficiències i modificacions per dur-ne a terme l’aprovació definitiva.
El Sr. Ramis recorda que la tramitació es va iniciar a l’any 2004, però que abans s’estava tramitant. Així, expressa que 10 anys no han bastat per aprovar el polígon, que deien en aquell temps que havia de ser el més ràpid de la història; ara, 8 anys després de l’aprovació inicial, durant els quals ja n’hi havia hagut d’altres, es du a aprovació.
Recorda que durant aquests anys el grup municipal del PSIB-PSOE ha donat suport al dit projecte i ha aportat esmenes en positiu per incloure la zona d’oci, per crear espais per fer concerts. Demanaven una aturada del tren, disposar de més aparcaments, per millorar i ampliar les zones esportives, per disposar de més mesures mediambientals i d’energies renovables, propostes que en la seva majoria varen ser aprovades i incorporades en aquest planejament.
A més de contribuir a adoptar mesures per millorar el projecte, el Sr. Ramis afirma que el grup municipal del PSIB-PSOE també els va advertir abans, durant i després del Ple de les deficiències existents, però l’equip de govern no va escoltar.
Afirma que durant aquests anys el Partit Popular va iniciar un enfrontament directament amb el Consell Insular de Mallorca, i no quan hi havia el Pacte de Progrés, sinó quan governava el mateix Partit Popular. Acusaven els polítics de posar impediments a Inca perquè poguessin aprovar el planejament. Assenyala que durant aquests anys el Partit Popular manifestava que tothom estava en contra d’Inca, però la realitat era que el Partit Popular no volia rectificar les deficiències que tenia el planejament, era una voluntat política del Partit Popular de vulnerar l’ordenament jurídic aprovant-lo il·legalment, per la qual cosa el Consell Insular de Mallorca va haver d’interposar un contenciós contra aquesta resolució. Al final, els tribunals varen dir que l’Ajuntament d'Inca havia aprovat un planejament que no es podia aprovar i el va tornar enrere, amb un cost de quasi 500.000 €.
El Sr. Ramis pensa que l’actuació del Partit Popular va ser totalment demencial, i des del grup socialista així ho varen dir; creu que el Partit Popular no volia aprovar el Pla Parcial o que allò que feia era totalment contrari a aprovar-lo. Demana per què el Partit Popular no volia rectificar. Ell opina que és perquè en aquell temps d’especulació l’equip de govern
110
també volia especular amb els terrenys del polígon industrial i va incloure unes zones de protecció que no s’hi podien incorporar, i va ser el Tribunal C-A qui els va llevar la raó. Aleshores, l’equip de govern va haver de retirar un 22 %, 81.00 metres quadrats que no podien entrar dins aquell polígon industrial. El Sr. Ramis està segur que aquesta era la causa per no voler rectificar, perquè des del Consell Insular de Mallorca li comunicaven l’errada i l’equip de govern ho rectificava canviant els colors, però finalment era el mateix; ho feien així perquè no volien perdre aquells metres que suposaven l’ampliació. Comenta que també varen haver de rectificar 40.000 metres de sòl lucratiu, que afectaven 40 parcel·les perquè no eren correctes.
El Sr. Ramis afirma que ara l’equip de govern ha hagut de rectificar i ha fet allò que calia haver fet fa 8 anys. Però, durant aquests anys hi ha hagut molts de propietaris que tenien empreses dins Inca i les varen vendre perquè segons el Pla General no hi podien estar, i els havien venut per traslladar-les al polígon industrial; moltes d’aquestes no s’hi instal·laran.
El Sr. Ramis considera que també han perjudicat els inquers perquè ara, si fos cert allò que deia el batle sobre que el polígon seria una realitat al 2006 o que es comprometia a tenir-lo en marxa al 2008, s’hauria fet i s’haurien creat empreses i riquesa perquè en aquelles dates hi havia empresaris que volien anar-hi. Ara la situació econòmica és molt difícil, i per això és molt complicat dur a terme el polígon industrial, i més difícil ho és instal·lar-hi empreses.
El Sr. Ramis manifesta la seva satisfacció perquè el Sr. Jerez ha comunicat que hi ha empreses interessades a instal·lar-se en el polígon industrial, però abans hauran d’urbanitzar-lo, la qual cosa té un cost importantíssim que hauran d’assumir tots els propietaris dels solars. Demana si disposen de recursos en aquests moments per dur-ho endavant. Creu que serà difícil perquè els bancs, que són els que hauran de deixar els doblers, avui en dia no en deixen.
El Sr. Ramis afirma que, no obstant això, és positiu pensar en el futur d’Inca i que disposar d’un polígon industrial és una via de salvació. És positiu que, malgrat que no es pugui dur a terme en aquests moments, s’aprovi, i quan les circumstàncies econòmiques variïn, tenguin les eines necessàries per dur-lo a terme. Expressa que per aquest motiu el grup socialista hi votarà a favor, perquè creu en el futur i pensa que Inca necessita el polígon industrial, perquè mai seran una ciutat turística i han de cercar alternatives, i aquesta és el polígon. Pensa que allò trist són els perjudicis que l’equip de govern ha produït a la ciutat d’Inca, als empresaris de la ciutat per no haver complit les prescripcions de les tècnics del Consell Insular de Mallorca per voler especular amb uns terrenys.
Intervé el Sr. García. Recorda que, si es remeten als retalls de premsa de diferents anys (2000-2010), pareixia que tot havia de ser una realitat segons el Partit Popular l’any 2001. Al Sr. García li preocupa que l’aprovació d’avui sigui un titular més a la premsa. Els sembla positiu que tenguin una feina feta, que s’aprovi el polígon industrial. Anuncia que el seu vot, per tant, serà favorable, però no té clar que es pugui disposar del polígon industrial perquè, com ha dit el Sr. Ramis, una cosa és aprovar el polígon i l’altra és que es facin les obres per instal·lar-hi oci, indústria, etc. Suposa que el gabinet de premsa del Partit Popular ja té el titular redactat i desitja que sigui una realitat en un breu temps, però en té dubtes, encara que també entén que serà un benefici per a Inca; el seu vot serà a favor. Considera que ara és el moment de tenir les accions preparades per quan no hi hagi crisi.
111
Intervé el Sr. Rodríguez. Lamenta no compartir l’opinió dels portaveus de la resta dels grups, però afirma que el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds no donarà suport a aquest model de polígon industrial, bàsicament per tres raons: oportunitat, extensió i usos.
- Per oportunitat. Pareix que un pla que havia de ser el més ràpid de la història s’ha encallat i ressorgeix en el moment més inoportú de tots, en una època de recessió econòmica, en què, en el polígon del qual ja disposa la ciutat, hi ha una gran quantitat de naus que estan buides i es venen o es lloguen. Pel grup municipal del PSM-Iniciativa Verds és un projecte fora de lloc i de temps perquè l’equip de govern reiteradament s’ha negat a creure el que des de l’oposició els anaven dient i una i una altra vegada durant aquests 12 anys. Considera que l’equip de govern s’hi va obstinar perquè tenia un model i el volia dur endavant encara que topàs amb la legalitat vigent, com ja s’ha dit abans.
- Per extensió. Des del PSM-IV sempre han defensat la necessitat d’un polígon industrial per a la ciutat, però més d’acord amb les seves necessitat, i les d’Inca no passen per un polígon tan extens i que consumeix tant territori. En un principi, l’equip de govern marcà l’extensió del polígon fins a la carretera de Sencelles amb uns usos industrials i una zona esportiva, els quals el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds veuen amb bons ulls, però un bon dia, sense saber per quins motius o interessos particulars, allò que havia de ser una extensió fins a la carretera de Sencelles es va multiplicar per dos i arribà a la rotonda de l’entrada d’Inca per la banda de Palma. De la mateixa manera, uns usos industrials i esportius es varen transformar en industrials, esportius, comercials i d’oci; aquest és el tercer motiu pel qual el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds diu “no” a aquest polígon.
- Pels usos. El Sr. Rodríguez comenta que sempre han defensat que els usos als quals es destinàs el polígon fossin exclusivament industrials amb una cessió a la zona esportiva. Recorda que ja advertiren l’equip de govern en el seu moment sobre la impossibilitat de mantenir-hi usos comercials, però foren obstinats i els van voler mantenir. Explica que ara el Consell Insular de Mallorca ha donat la raó al grup municipal del PSM-Iniciativa Verds en el sentit que els usos comercials no tenien cabuda en aquest polígon. Ara l’equip de govern ho ha hagut de canviar, com ho demostren els darrers plànols que els han ensenyat.
Igualment, tampoc creuen de cap manera que la part de darrere del polígon industrial devora l’autopista sigui el lloc més adequat per ubicar-hi bars i cines, pensen que Inca ja disposa d’aquest espai darrere el Quarter General Luque. Té el lloc i les obres, ja podrien haver començat fa anys perquè és un espai municipal, però en canvi l’equip de govern s’ha obstinat a dur els cines i la zona d’oci després de la carretera, amb els perills que això comporta. Demana per què han d’enviar la gent a veure el cine devora l’autopista, si molesten tant unes sales de cine a la ciutat d’Inca, dins la barriada de Crist Rei, fet que, a més, donaria vida a la barriada. No entén per quin motiu s’ha de cercar un indret allà on hauran d’anar expressament només per anar al cine. Exposa que tot plegat són accions que no acaben d’entendre i creu que tot vendria motivat per certs interessos particulars, ja que d’altra manera no s’explica aquest desgavell.
Per acabar, vol cridar l’atenció sobre un quart tema: la zona de domini públic i la servitud als SFM pel que fa a la zona esportiva. Afirma que al plànol que els han entregat es veu perfectament quina és la servitud de l’autopista; en canvi, no es veu quina és la que haurà de mantenir aquest polígon pel que respecta a les vies del tren. Assenyala que el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds pensa que hi ha un error. Demana un informe tècnic per saber fins a quin punt el plànol tal com els l’han presentat és viable, perquè entenen que la servitud a les vies del tren ha de quedar reflectida en el plànol. Amb això, no vol dir
112
que no hi sigui en un altre informe tècnic que ells no han vist, però en aquests plànols no hi està dibuixada.
El Sr. Rodríguez anticipa que, pels motius esmentats, i vist que la resta de consistori hi vota a favor, el vot del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds serà d’abstenció, una abstenció amb la qual ha intentat fer una reflexió dels motius pels quals es troben al lloc on es troben.
Intervé el Sr. Jerez. Agreix els vots favorables del grup municipal del PSIB-PSOE i els Independents d'Inca, i també l’abstenció del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, que considera constructiva i positiva.
El Sr. Jerez vol fer una sèrie de matisacions respecte a la tramitació referent als governs que hi ha hagut en les institucions supramunicipals. Explica que ell no ha dit que fos culpa de l’anterior regidor, però sí és cert que tenien la responsabilitat de gestionar-ho. Vol aclarir que ha dit que el personal al qual ells varen encarregar aquest projecte, un personal de confiança, no va ser l’adequat. També reconeix que la predisposició que han trobat amb els tècnics del Consell Insular de Mallorca ara que hi ha hagut un canvi de govern no és la mateixa que tenien. El Sr. Jerez no vol fer retrets ni culpabilitats, creu que és un projecte important que ha de ser de tots i que Inca necessita d’aquest polígon. Opina que tots tenen la informació sobre les empreses que esperen l’aprovació definitiva d’aquest polígon, que els propietaris estan disposats a la seva urbanització. Afirma que per aquestes raons no té cap dubte que estan davant la solució definitiva.
El Sr. Jerez diu al Sr. García que no creu que hagin de sortir en premsa perquè s’hagi aprovat o no, sinó que allò que han de fer és aprovar-lo definitivament i serà una satisfacció el moment en què hi hagi màquines i paleres urbanitzant-lo i empreses disposades a venir a la ciutat d’Inca per instal·lar-s’hi. Aquest és el compromís que tenien i que estan duent a terme des de l’Àrea d’Urbanisme, amb la feina encomanada pel Sr. Balte. Tenen il·lusió que això sigui una realitat com abans millor.
Intervé el Sr. Ramis. Entén que l’equip de govern no pugui i hagi de donar la culpa a l’anterior responsable de l’Àrea, però pensa que és evident que el director de l’Àrea n’és el responsable com ho és el Sr. Balte del grup que ha anat al Consell Insular de Mallorca, ha parlat amb ells i ho ha resolt. Comenta que potser s’hagin oblidat de la zona de protecció perquè des del Consell Insular de Mallorca no els ho hagin comunicat, ja que durant tots aquells anys no s'hi ha indicat ni reflectit. Ara bé, li diu que no ha actuat igual com l’equip de govern anterior, motiu pel qual creu que ara sí hi ha una responsabilitat per part del nou equip de govern. El Sr. Ramis considera que se li ha reconegut aquesta situació. La realitat és que el grup socialista quan ha pogut ha donat una mà a aquest projecte ho ha fet, recorda que varen córrer a Palma quan el Govern era d’un color polític diferent per intentar solucionar aquestes deficiències. Això no obstant, allò bàsic era que el Partit Popular resolgués els problemes que els havien assenyalat en el Consell Insular de Mallorca en lloc d’entrar en digressions que estan a la història i que són realment inacceptables si observen la trajectòria del polígon industrial, i per les conseqüències que ha tengut a Inca.
Afirma que el polígon arriba tard perquè l’equip de govern deia que seria el més ràpid, una iniciativa que arriba en els pitjors moments econòmics perquè no hi ha recursos i, encara que hi hagi interessats per dur-lo endavant, pensa que s’ha de tenir en compte que els bancs els han de deixar els diners per poder dur-lo a terme. En aquests moments, assenyala que ho ni ha ningú que els pugui garantir que el polígon, una vegada aprovat
113
definitivament pel Consell, es podrà inicial perquè s’ha de disposar dels recursos i la rendibilitat, atès que cada metre quadrat d’aquests solars costarà 30 € d’urbanització.
El Sr. Ramis creu que s’ha d’apostar pel futur i comenta el grup socialista confia en el polígon industrial perquè significarà que serà una reactivació econòmica de la ciutat, cobrir les mancances que té quant a oci, girar el cercle que fa que la gent se n’hagi d’anar a altres zones de Mallorca a fer despesa. Ara aquests recursos podran quedar a Inca, perquè, si es crea una zona d’oci, seran molts recursos econòmics que romandran a la ciutat. Exposa que abans els restaurants veien com els ciutadans d’altres pobles acudien a Inca, però ara no és així perquè no hi ha res a la ciutat. Per tal motiu, el grup socialista hi votarà a favor.
Intervé el Sr. García. Afirma que seguiran amb interès el futur d’aquest polígon industrial.
Intervé el Sr. Rodríguez. Lamenta que no li hagin donat una resposta pel que fa al quart motiu que ha al·legat a la seva anterior intervenció. Recorda que ha demanat una informe elaborat pels tècnics municipals per evitar sobretot problemes com els de la zona esportiva actual amb els SFM. Creu que hi ha d’haver una raó per no haver-hi dibuixat la servitud que ha comentat abans. Exposa que aquest fet tendrà implicacions en el dibuix resultant final, en el qual tal vegada la zona esportiva i sociocultural s’hagi de recular o fins i tot es perdin aparcaments, ja que hi haurà d’haver una sèrie de metres, perquè la zona esportiva no es pot construir damunt les vies de tren. Demana que a la Comissió Informativa d’Urbanisme els facilitin l’informe tècnic per escrit.
Intervé el Sr. Jerez. Contesta que no li ha respost abans perquè estava pendent de la informació que just ara li han entregat, segons la qual l’assabenten que es va enviar tot als SFM el mes l’abril de 2011 i que al llistat de deficiències no els n’han comunicat cap al respecte. No obstant això, comenta que es pot estudiar i que, si s’hi ha d’incloure, no haurà d’anar a Ple i, per tant, s’hi podrà incorporar.
El Sr. Rodríguez li hi agraeix i explica que el seu comentari era perquè creu que s’ha de tenir clar, atesa la problemàtica actual que existeix entre la zona esportiva i SFM. Conclou que es tracta d’estalviar que en el futur es pugui repetir.
El Sr. Jerez respon que l’aportació realitzada pel Sr. Rodríguez li sembla positiva; així, comunica que els tècnics municipals ho estudiaran.
El Sr. Ramis comenta que, si es tracta d’una franja, serien uns metres, se sap quina ha de ser la franja de protecció. Considera que es podria incloure avui aquí com una modificació puntual i que així ja es podria aprovar.
El Sr. Batle demana el seu parer al Sr. Mena, lletrat assessor de l’Àrea d’Urbanisme, qui indica el seu parer.
El Sr. Mena informa que la documentació s’ha enviat als SFM i al Consell Insular de Mallorca, i que cap dels dos els han dit res al respecte. No obstant això, comenta que es pot incloure com una modificació i marcar aquesta línea ferroviària.
Intervé el Sr. Jerez, qui, vist que és un tema que els tècnics poden estudiar i que no cal dur-lo a Ple en cas que s’hagués de modificar, creu que es pot fer una esmena de revisar la servitud d’SFM, perquè el plànol s’ajusti a la legalitat vigent.
114
Seguidament es passa a votar l’esmena i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Seguidament es sotmet a votació el dictamen esmenat de la Comissió informativa d’Urbanisme i n’esdevé el següent resultat: denou (19) vots a favor dels grups municipals del PP, del PSIB-PSOE i INDI i dues (2) abstencions del grup municipal PSM-INICIATIVA VERDS.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovat el Dictamen esmenat de la Comissió Informativa d’Urbanisme per a l’esmena de deficiències i modificacions de la documentació administrativa i tècnica del Pla Parcial del sector 1 del PGOU.
8. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSM-INICIATIVA VERDS RELATIVA AL “MOVIMENT PER LA LLENGUA”
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren la Moció del grup municipal PSM-Iniciativa Verds relativa al “Moviment per la Llengua”, de data 19 de març del 2012, i que transcrita textualment diu:
“El grup municipal del PSM-Iniciativa Verds a l’Ajuntament d’Inca sotmet a la consideració del PLE la següent
MOCIÓ
L’article 4.1 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears defineix la llengua catalana com a llengua pròpia i cooficial de les Illes Balears. A més, l’article 4.3 preveu que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial del català, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la plena igualtat amb la llengua castellana quant als drets dels ciutadans de les Illes.
En desenvolupament d’aquest article s’han anat duent a terme al llarg dels anys tota una sèrie de mesures per garantir l’ús i el coneixement del català, que tot i ser la llengua pròpia de les Illes es troba en una situació de feblesa respecte l’altra llengua oficial d’aquesta Comunitat Autònoma, el castellà. Dins aquestes accions té una especial rellevància la Llei de normalització lingüística aprovada el 29 d’abril de 1986 amb la unanimitat de tots els partits polítics de Balears. Totes aquestes mesures han permès col·locar la llengua catalana en una situació de normalització creixent quant al seu ús oficial i quotidià dins les Illes.
Aquestes mesures en favor del català es justifiquen per l’evident situació d’inferioritat en què es trobava i es troba aquesta llengua dins el nostre entorn, especialment en certs àmbits. Com a llengua feble necessita ser protegida per a poder situar-se en condicions de major igualtat possible vers l’altra llengua oficial, el castellà, la força de la qual és evident. Avui en dia aquesta situació no s’ha normalitzat, absolutament tots els balears saben parlar i escriure en castellà, però una gran part d’aquests no ho saben fer en català. Per això és necessari que la llengua catalana continuï essent objecte de protecció. La llengua d’un poble és una part vital d’allò que el defineix com a tal, de les seves arrels i cultura, si la llengua desapareix també ho farà el poble, per tant, no ha de ser acceptada cap actuació que pugui perjudicar una expressió cultural tan forta com un idioma.És per això que no es pot acceptar de cap manera l’Avantprojecte de Llei de modificació
115
de la Llei de la funció pública que el Govern balear vol presentar davant el Parlament. Aquesta llei clarament atempta contra la normalització del català dins les Illes. No es pot considerar com a normalitzada una llengua si l’Administració del seu territori no l’empra o si un ciutadà no té reconegut el seu dret a ser atès pels empleats públics de casa seva en la llengua pròpia de la Comunitat. A més, no es pot considerar jurídicament desitjable que una Llei com la de normalització lingüística, aprovada per unanimitat al 1986 sigui ara retallada per una sola opció política sense comptar amb les sensibilitats de les altres opcions ideològiques existents.
Per tot això, ha sorgit el moviment ciutadà ‘Moviment per la Llengua’, el qual pretén representar a tots els ciutadans de les Illes que pensen que l’aprovació d’aquestes mesures legislatives suposarà un greuge comparatiu de la situació del català envers el castellà i provocarà una situació de marginació de llengua catalana a les Illes que a llarg termini podria arribar a suposar la seva desaparició. Per evitar tot això ‘Moviment per la Llengua’ exercirà davant el Parlament de les Illes Balears el dret fonamental de petició reconegut a l’article 29 de la Constitució espanyola de 1978 i desenvolupat per la Llei orgànica 4/2001 reguladora del dret de petició per demanar la retirada o derogació de l’avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
El citat article 29 de la Constitució, al seu apartat primer, estableix que ‘tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col·lectiva, per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la Llei’. Per tant, s’atorga als ciutadans, amb caràcter general, el dret a dirigir-se als òrgans públics per realitzar davant aquests qualsevol sol·licitud. Aquest dret també comporta l’obligació, per part de l’òrgan públic que ha estat objecte de la petició, de respondre al peticionari, ja sigui per atendre o per desestimar la sol·licitud que aquest ha efectuat. El dret de petició pot ser exercit per tot ciutadà, nacional o estranger, persona física o jurídica, a més aquest exercici es pot dur a terme individual o col·lectivament.
Això s’ha de posar en relació amb l’article 9.1 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, que estableix que ‘el municipi té personalitat jurídica i, com a tal, plena capacitat d’obrar en la defensa i la gestió dels interessos que li són propis’. Per tant, un Ajuntament, com a persona jurídica que és, pot exercir el dret de petició o signar una petició col·lectiva. En virtut d’això des de Moviment per la Llengua es pretén ara que els ajuntaments dels diferents pobles de les Illes Balears s’adhereixin a aquesta campanya en defensa de la nostra llengua. Acollint d’aquesta manera el clamor popular manifestat pels ciutadans de les Illes, als quals representen els citats ajuntaments, en contra de les mesures legislatives en matèria lingüística que pretén aprovar el Govern/Parlament i a les quals fem referència en aquest escrit.
Concretament la petició, que Moviment per la Llengua presentarà davant el Parlament de les Illes Balears, és la següent:
Per tot l'exposat al Manifest, des del Moviment per la Llengua manifestam la nostra voluntat d'exercir el dret de petició regulat a l'article 29 de la Constitució espanyola de 1978 i desenvolupat a la Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petició, per tal de demanar al Parlament de les Illes Balears:
1. Que retiri de la seva tramitació l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, o
2. Si aquest ja ha estat aprovat, que es derogui la Llei de modificació de la Llei 3/2007, de
116
27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears i;
3. Que el Parlament de les Illes Balears, a través dels mitjans pertinents, es comprometi públicament a respectar la Llei 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística, i a no adoptar cap mesura legislativa que retalli els drets que hi ha reconeguts.
Declaram que hem actuat complint tots els requisits legals previstos en les citades normes jurídiques. Per això, interpel·lam el Parlament de les Illes Balears a donar una resposta expressa a la nostra petició.
Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següents
ACORDS
Primer. L’Ajuntament d'Inca, com a persona jurídica i en virtut del dret atorgat per l’article 29 de la Constitució espanyola de 1978 i per la Llei orgànica 4/2001 reguladora del dret de petició, s’adhereix a la campanya Moviment per la Llengua i per fer constar el seu suport, autoritza i dóna permís a la citada plataforma per a publicar-ho a la seva pàgina web (www.movimentperlallengua.cat) a la secció ‘Qui ens dóna suport’.
Segon. L’Ajuntament d'Inca, com a persona jurídica, a través del Sr. Batle com a representant legal del mateix, signarà la petició per a demanar la retirada o, en el seu cas, derogació de l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat de les Illes Balears, en harmonia a la campanya del moviment ciutadà ‘Moviment per la Llengua’.
Tercer. L’Ajuntament d'Inca es compromet, en la mesura de les seves possibilitats, a donar suport institucional a la plataforma ‘Moviment per la Llengua’.”
Intervé el Sr. Caballero. Explica que aquesta moció no és del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, sinó del moviment ciutadà Moviment per la Llengua, i per tant convida qualsevol grup polític que la vulgui subscriure a fer-ho.
Explica que Moviment per la Llengua ha rebut el suport d’ajuntaments de diferents colors polítics com els d’Alcúdia, Sant Llorenç o Artà, i de ciutadans, entitats i polítics de distintes ideologies, com el Srs. Biel Barceló, Francina Armengol, Josep Melià, Jaume Font, Antoni Pastor i l’expresident Cristòfol Soler. Afirma que la Moció és una nova oportunitat perquè l’equip de govern i els seus regidors puguin demostrar que estan al costat dels que defensen la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears, i sumar-se a tots aquests ajuntaments i persones de diferents colors polítics.
El Sr. Caballero vol aprofitar per felicitar l’Obra Cultural i la seva delegació d’Inca per les manifestacions en favor de la llengua i cultura, i totes aquelles persones que treballen pel bé de la llengua pròpia de les Illes Balears, i de manera especial als centres públics d’Inca que han penjat el llaç en favor de la llengua. Comenta que precisament ahir, en jornada de vaga, l’IBISEC va enviar uns operaris per retirar-los. Expressa que per arreglar les deficiències de les escoles com CP Miquel Duran i Saurina o per fer el Col·legi de Ponent haurien pogut fer tanta via com per retirar aquests llaços.
El Sr. Caballero llegeix la Moció.
Intervé la Sra. Llobera del grup municipal del PSIB-PSOE. Afirma que són conscients que
la llengua és un important dret dels ciutadans de les Illes Balears, és la identitat col·lectiva i la cohesió social d’aquest país. Comenta que s’està vivint una crisi econòmica, que és el vertader problema de la societat actual. Els conflictes amb la llengua eren inexistents al carrer, per això creu que no té sentit que un partit rompi el consens que hi ha des de l’any 1986 en política lingüística. Exposa que els polítics són els representats dels ciutadans amb el poder que els han atorgat, però que no és il·limitat, sinó que ha de satisfer l’interès general i no només els d’uns quants; tot acte polític que va en contra de la voluntat popular no és cap acte de govern, és un acte il·legítim dins una societat democràtica. Considera que la feina dels polítics també és la d’aconseguir que la societat balear es mantingui unida i ferma en la defensa de la seva cultura i la seva llengua. Manifesta que han sobreviscut al pas dels segles, sempre ferms, i que ara no pot ser diferent. Recorda que el 25 de març va existir un clamor popular en contra de l’atac a les seves arrels, els ciutadans no poden ser obviats; hauran de ser escoltats. Creu que ara és el moment de fer saber al Sr. Bauzá que estimen els seus valors, com ja han fet a Manacor o a sa Pobla, Inca ha d’aixecar la veu per la seva dignitat; no poden permetre que una llengua estigui per damunt l’altra, que una sigui oficial i l’altra només un mèrit.
Per tot això, creu que s’ha de signar la petició, perquè es retiri l’Avantprojecte, per demanar el manteniment de l'actual Llei de normalització lingüística com a garantia de la igualtat i oficialitat jurídica entre les diferents llengües de l’Estat. Anuncia que per aquests motius donaran el suport a la Moció presentada pel grup municipal del PSM-IV d’adhesió al Moviment per la Llengua.
Intervé la Sra. Barceló. Avança que el grup municipal dels Independents d'Inca donarà suport a la Moció presentada pel grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, en primer lloc, per coherència, perquè no és la primera vegada que els Independents d'Inca voten a favor de la defensa de la llengua catalana, com ja varen fer en el Ple de 27 de gener de 2012, encara que en aquella ocasió varen proposar una esmena a la Moció que es va aprovar. Mantenen aquella postura, encara que volen deixar clar que en aquest cas, com que el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds recull una moció del grup Moviment per la Llengua que no és una moció pròpia, l’accepten així com està i que per aquest motiu hi votaran a favor.
També entenen que una llei que es va aprovar per unanimitat a l’any 1986 ha de ser modificada amb el mateix consens. Opinen que es crea un conflicte allà on no n’hi hi havia cap. A més, pensen la llengua catalana està en situació d’inferioritat i que, per tant, necessita ser protegida. No entenen, si és un requisit per entrar a l’Administració pública saber el castellà, per què no ho ha de ser també saber la llengua catalana, ja que és la seva. Entén que les modificacions que pretén la llei suposen una pèrdua d’identitat i per això hi votaran a favor.
Intervé el Sr. Batle. Manifesta que no aprovaran la Moció. Pensa que el debat ja es va produir en el mes de gener, especialment en el punt 2 es torna a incidir en allò que es va defensar. Entén i respecta la postura del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds. Comenta que li ha manifestat a nivell particular que tendran d’oportunitat de trobar-se, però que els arguments que varen esbossar fa dos mesos segueixen vigents en el dia d’avui, i per això el Partit Popular no li podrà donar suport.
Intervé el Sr. Caballero. Agraeix el suport del grup socialista i dels Independents d'Inca. Entenen el matís que ha fet la Sra. Barceló, però com bé han dit es tracta d’una moció del Moviment per la Llengua i, per tant, la deixen tal com està. Insisteix que agraeix el suport. Com ha dit a l’exposició de motius primera, aquesta era una nova oportunitat perquè
118
l’equip de govern pogués demostrar que estan al costat dels que defensen la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears des del consens de totes les forces polítiques, en virtut de la Llei de normalització lingüística aprovada l’any 1986.
El Sr. Caballero manifesta que la postura del grup municipal del Partit Popular li produeix tristesa, no rebuig ni oposició, sinó una tristesa com a ciutadà d’Inca i no com a regidor, perquè l’Ajuntament d'Inca s’havia manifestat sempre a favor de la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears.
Intervé la Sra. Llobera, qui vol recordar que el Parlament balear ha presentat a la Comissió una moció impulsada per tots els partits (populars, socialistes, els Verds i els liberals) perquè el guarda dels tractats consideri que el Govern balear discrimina per raó de la llengua la Llei de la Unió Europea que protegeix els drets de les minories que es troben al Tractat de Lisboa. Afirma que ni el batle d’Inca ni els ajuntaments tenen res a veure amb aquests canvis legislatius. Entenien que no comparteixen aquest posicionament i, de fet, continuen convocant premis com el de Pare Miquel Colom, com altres esforços que es fan en aquests temps de crisi per afavorir la llengua i la literatura. Consideren contradictori que acceptin accions tan contràries i que es duen a terme des del Govern balear.
El grup socialista lamenta no poder arribar a un consens, en contra de la voluntat dels ciutadans.
Intervé el Sr. Balte. Diu a la Sra. Llobera i al Sr. Caballero que l’Ajuntament d'Inca no variarà la seva política lingüística i que seguiran duent a terme les mateixes accions. Manifesta que hi ha qüestions que estan per damunt de dites mocions, ja ho va explicar al Ple del mes de gener, i creu que en aquests moments seria debatre una cosa que ja està discutida.
El Sr. Batle es reitera que l’equip de govern de l’Ajuntament d'Inca no canviarà la seva política lingüística en favor de la llengua catalana. Cosa diferent és el tema de les mocions i manifestacions.
El Sr. Balte agraeix públicament la intenció que va tenir la Moció presentada a l’anterior plenari per part del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, que va intentar un consens que no fou possible. Afirma que ell no tanca la porta i argumenta que el vot de l’equip de govern en contra d’aquesta moció no és perquè no vulgui trobar un consens, sinó perquè en aquests moments ells no estan a favor d’aquesta moció, i demana respecte.
Seguidament es passa a votar la Moció del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds i n’esdevé el següent resultat: deu (10) vots a favor del grup municipal del PSIB-PSOE, el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds i els Independents d'Inca, i onze (11) vots en contra del grup municipal del Partit Popular.
Atès el resultat de la votació, es declara rebutjada la Moció del grup municipal PSM-Iniciativa Verds relativa al “Moviment per la Llengua”.
9. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE RELATIVA A LA RECLAMACIÓ DEL DEUTE PENDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS I DEL CONSELL DE MALLORCA
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva
119
inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren la Moció del grup municipal PSIB-PSOE relativa a la reclamació del deute pendent del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca, de data 27 de gener de 2012, i que transcrita textualment diu:
“El grup municipal del PSIB-PSOE de l’Ajuntament d’Inca, a l’empara de l’establert a l’art. 97 del Reglament d’organització i funcionament de les entitats locals i del Reglament orgànic de l’Ajuntament d’Inca, formula la següent PROPOSICIÓ RELATIVA A LA RECLAMACIÓ DEL DEUTE PENDENT DEL GOVERN AUTONÒMIC I DEL CONSELL DE MALLORCA i a compensar el cost dels interessos i d’altres despeses a l’Ajuntament d’Inca haurà de fer front atès el nou endeutament.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
El passat 25 de febrer es va publicar al BOE el Reial decret llei 4/2012, de 24 de febrer, pel qual es determinen obligacions d’informació i procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors de les entitats locals.
Atès el problema de liquiditat que vénen tenint les entitats locals aquest Reial decret es proposa poder fer efectiu el pagament als diferents proveïdors de l’Ajuntament. Amb aquesta finalitat el grup socialista hi ha d’estar d’acord, tot i que volem recordar quin ha estat el principal motiu per arribar a aquesta situació i també volem intentar eliminar els efectes negatius que tindrà sobre l’Ajuntament i els ciutadans l’aplicació d’aquest Reial decret llei.
En efecte, l’Ajuntament d’Inca, com molts d’altres ajuntaments, es veurà en la necessitat d’endeutar-se en 4.727.327,6 € en base a aquest Reial decret llei per poder pagar als proveïdors principalment perquè el Govern del senyor Bauzá i el Consell Insular de Mallorca que presideix l’exregidora d’Hisenda d’aquest Ajuntament la Sra. Maria Salom mantenen des de fa mesos un deute vençut amb l’Ajuntament de més de 1.868.806 euros.
En aquest sentit cal recordar que el passat mes de gener es va aprovar en aquest mateix plenari la moció presentada pel Grup Municipal Socialista PSIB-PSOE mitjançant la qual es reclamava al govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca l’abonament, de forma urgent, del deute amb l’Ajuntament d’Inca a la vegada que se sol·licitava un calendari de pagament que garanteixi la viabilitat econòmica de l’Ajuntament d’Inca, sense que fins aleshores hagin tingut contesta.
Així mateix, en el Reial decret llei, inexplicablement, no es veu recollida les deutes als Ajuntaments, ni les persones, ni les associacions, etc., a les quals se’ls deu molts de diners com a prestadors de serveis socials o per ajudes a la Dependència.
Això suposarà que aquestes associacions sense ànim de lucre que tenen com a finalitat labors socials o els propis ajuntaments hagin de seguir esperant per cobrar allò al que legítimament tenen dret i, en molts de casos, deuen als seus proveïdors o treballadors.
L’altra conseqüència d’aquest fet és que els ajuntaments, si volen pagar, s’hauran d’endeutar, i això tindrà dos efectes molt negatius. El primer, que haurem d’incrementar molt el deute de l’Ajuntament amb les entitats financeres, i el segon, que ens haurem de fer càrrec dels interessos i d’altres despeses corresponents a aquest deute provocant
120
noves restriccions i retallades pressupostàries de serveis municipals o l’increment de taxes i imposts municipals.
I aquí hi ha una de les perversions d’aquest Reial decret llei. Si en darrer terme el que deu és el Govern del senyor Bauzá i el Consell Insular de Mallorca, perquè ha de ser l’Ajuntament el que s’endeuti i carregui damunt les seves espatlles amb els interessos d’aquest deute? Per què no possibilitar que primer s’endeuti el Govern o el Consell i liquidin el deute amb els ajuntaments?
Però el grup municipal socialista encara hi veu una segona perversió, fruit de l’experiència d’aquests gairebé 9 mesos de govern del senyor Bauzá. Si aquest Reial decret llei possibilita als ajuntaments pagar els seus proveïdors, a canvi d’un endeutament pels propers 10 anys i sense la necessitat de cobrar el que tenim pendent del Govern i del Consell, és possible que els presidents puguin tenir la temptació d’intentar pagar els seus deutes amb els ajuntaments per un període similar al de l’amortització del préstec.
Aquest fet, de produir-se, seria gravíssim pels interessos municipals i obligaria l’Ajuntament a reclamar, per qualsevol via, inclosa la judicial, el pagament efectiu de les quantitats que se li deuen.
I és per tot això, el grup municipal socialista d’Inca presenta la següent:
PROPOSICIÓ
PRIMER: el Ple de l’Ajuntament d’Inca insta el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca a fer efectives les quantitats que se li deuen, per tal de no haver d’endeutar-se en base al Reial decret llei 4/2012 per aquests imports.
SEGON: en cas de no fer-se efectives les esmentades quantitats amb caràcter immediat, el Ple de l’Ajuntament d’Inca insta el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca a compensar per qualsevol mitjà el cost dels interessos i d’altres despeses que l’Ajuntament hagi de fer front atès el nou endeutament i que són una conseqüència directa del fet que ambdues institucions no hagin pagat en temps i forma les quantitats a les que l’Ajuntament té dret.”
Intervé el Sr. Ramis. Espera que donin suport a la Moció, ja que està relacionada amb la crisi i motivada pel Reial decret llei 4/2012, que serà recordat molts anys per ser la mesura que més drets a retirat als ajuntaments. Explica que aquesta proposta és relativa a la reclamació del deute pendent que tenen el Govern autonòmic i el Consell Insular de Mallorca, i a compensar el cost dels interessos i d’altres despeses de l’Ajuntament d'Inca, a les quals haurà de fer front atès aquest nou endeutament.
Per les intervencions fetes pels diferents portaveus, entén que donaran suport a la proposta perquè precisament el decret els obliga a subscriure un préstec de 4.727.000 € quan es dóna la situació que des del Govern autonòmic i des del Consell Insular de Mallorca se’ls deu prop 1.868.000 €. Si, a més, es té en compte que per fer aquest préstec de 4.727.000 € a l’avantatjós interès de 5.17 % quan a Europa els estan deixant aquests doblers a un 1 %, la mesura del Govern central suposa que a uns doblers que els vénen d’Europa hi hauran d’afegir-hi quasi 5 punts que no saben on es destinaran. Resulta que allò que els deuen és més d’una tercera part. Si es veu que amb l’aplicació del 5 % han de pagar més d’un milió i mig més d’interessos, creu que els Govern i el Consell els haurien de pagar 700.000 € dels interessos més les despeses que els
121
ocasionarà, perquè és un deute generat pel Partit Popular.
El Sr. Ramis informa també el Govern té l’obligació de pagar l’Ajuntament perquè hi ha un compromís per escrit i també perquè els inquers han pagat amb impostos supramunicipals totes aquestes quantitats.
El Sr. Ramis creu que allò lògic seria que fossin el Govern autonòmic i el Consell Insular de Mallorca els qui pagassin el deute, ja que són ells qui el generen. Està segur que, tenint en compte que la presidenta ha estat regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d'Inca, allò primer que farà quan vegi aquest escrit serà pagar el deute i els interessos que ha ocasionat.
El Sr. Ramis llegeix part de la Moció: “el Reial decret llei possibilita els ajuntaments pagar els seus proveïdors, a canvi d’un endeutament pels propers 10 anys”, la qual cosa li genera la preocupació que el Govern autonòmic, vista aquesta alternativa, també decideixi tornar-los les quantitats que els deu amb un pla d’ajust i que els les pagui també en 10 anys. Opina que el Govern no serà capaç de fer-ho, però en vista dels 9 mesos de govern del Sr. Bauzá qualsevol cosa seria probable. Per tant, reclama que el Govern els pagui 1.542.000 €, quantitat que ja es deu haver incrementat, i que el Consell Insular de Mallorca pagui els 348.000 € que també els deu.
La proposta és que l’Ajuntament reclami de forma urgent que el Govern i el Consell els paguin allò que els deuen, amb els interessos; que l’Ajuntament d'Inca insti el Govern i el Consell Insular de Mallorca que facin efectiu aquest deute de manera urgent i que, per altra banda, l’Ajuntament d'Inca reclami al Govern autonòmic i al Consell Insular de Mallorca un calendari de pagament que garanteixi la viabilitat econòmica de l’Ajuntament d'Inca, i transmetre aquestes propostes al Govern.
Intervé el Sr. García. Comenta que, si la Moció significa que l’Ajuntament d'Inca ha de reclamar a un govern que per una disposició decideix unilateralment que l’Ajuntament no tendrà premi de cobrança amb el cànon de sanejament i que ho ha de cobrar i pagar, i ara l’Ajuntament d'Inca reclami que se’ls pagui el deute que existeix, hi estan totalment d’acord, perquè, si un govern és bo per cobrar, també ho ha de ser per pagar. Si el Consell Insular de Mallorca és bo per compensar, han de ser bons des de l’Ajuntament per exigir.
Al fet si s’introdueix la variant que el deute ja ve de l’anterior Govern, el Sr. García assenyala que tant el Govern com el Consell Insular de Mallorca són els mateixos hi hagi qui hi hagi al front i que el deute és seu, governi qui governi.
El Sr. García suposa que el Sr. Balte dirà que fa gestions perquè es pagui el deute, però pensa que reconèixer explícitament que el reclamen no està de més. Si es deu una quantitat, és lògic que es reclami junt amb els interessos, igual que fan tant el Govern com el Consell Insular de Mallorca quan els el reclamen a ells.
Intervé el Sr. Rodríguez. Manifesta que el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds està totalment d’acord amb la Moció, com ja han expressat durant el debat del llistat de factures aprovades per presentar davant el Ministeri d’Hisenda.
Intervé el Sr. Batle. Anuncia que el grup municipal del Partit Popular també està d’acord amb tots els punts de la Moció i que per això hi votaran a favor.
122
Intervé el Sr. Ramis. Respon al Sr. García que efectivament mai moren batles, i això es pot aplicar a nivell de Govern i de Consell; per tant, els deutes també s’hereten. En aquest sentit, es reclama bàsicament que paguin el deute, però també els interessos de demora junt amb les despeses. Creu que seria convenient que amb aquest escrit els tècnics municipals hi adjuntassin una valoració dels interessos i despeses que suposen el fet que tant el Govern com el Consell no els hagin pagat les dites quantitats.
Seguidament es passa a votar la Moció del grup municipal del PSIB-PSOE relativa a la reclamació del deute pendent del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Moció del grup municipal del PSIB-PSOE relativa a la reclamació del deute pendent del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.
10. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSIB-PSOE CONTRA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ EFECTUADES PEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21)
Els reunits consideren la Moció del grup municipal del PSIB-PSOE contra les retallades en educació efectuades pel Govern de les Illes Balears, de data 27 de març de 2012, que transcrita textualment diu:
“EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PSIB-PSOE PRESENTA PER A LA SEVA CONSIDERACIÓ AL PLE LA SEGÜENT PROPOSICIÓ:
El grup municipal del PSIB-PSOE de l’Ajuntament d’Inca, a l’empara de l’establert a l’art. 97 del Reglament d’organització i funcionament de les entitats locals i del Reglament orgànic de l’Ajuntament d’Inca, formula la següent PROPOSICIÓ CONTRA LES RETALLADES EN EDUCACIÓ EFECTUADES PEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
En les darreres setmanes, les Illes Balears han estat escenari d’una creixent tensió social a causa de les retallades que està aplicant el Govern de les Illes Balears, en l’àmbit de l’educació pública de la nostra Comunitat Autònoma.
Aquests fets han provocat protestes, mobilitzacions i manifestacions a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir una educació pública i de qualitat. Una educació que segueixi essent un dels pilars per garantir el futur, el creixement i el benestar dels ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears. Una situació que afecta molt directament els municipis de totes les Illes.
Un futur que de forma manifesta està en perill a causa de la manca d’un pressupost adequat a les necessitats educatives, i que ha provocat fonamentalment una baixada en la qualitat educativa que afecta sobretot en la manca de personal docent i en la retallada de les prestacions i els serveis bàsics que donen els centres.
Una situació que es produeix en un marc en el qual l’educació havia de ser un dels pilars del govern del president José Ramón Bauzá, que va dir en el seu discurs d’investidura
123
que aquesta legislatura seria la de les ‘autopistes de l’educació’.
Concretament, i des del canvi de govern a les Illes Balears, tots aquells centres el manteniment dels quals depenia directament de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats han tingut moltes dificultats per cobrar la dotació econòmica que els corresponia per pagar les despeses de manteniment, subministraments i material didàctic.
Actualment ja s’ha arribat a tal punt que hi ha classes sense calefacció en el mes de gener, a les quals el professorat i l’alumnat han d’assistir amb els abrics dins l’aula. Així mateix, els professors i professores i l’alumnat han de fer les fotocòpies a la seva casa o aportar els fulls de paper necessari.
Per a l’any 2012 això es veurà agreujat si es compleix l’avís de la Conselleria als centres –tant de primària com de secundària– que aquestes dotacions es veuran disminuïdes entre un 20 i un 30 %.
Tota aquesta situació està afectant de forma directa els centres educatius de la nostra ciutat; es crea una situació absolutament precària i intolerable en una societat moderna, avançada i que té l’educació com una prioritat.
Per altra banda, els pressuposts de la Comunitat Autònoma de 2012 ja han posat en evidència que les partides referents a les dotacions econòmiques dels centres no estan suficientment dotades.
Per tot això, el grup municipal socialista de l'Ajuntament d’Inca presenta per a la seva consideració i acceptació pel Ple Municipal d’aquesta corporació la següent proposta d’ACORD:
1. L’Ajuntament d’Inca insta el Govern de les Illes Balears a regularitzar els pagaments de les dotacions econòmiques de subministrament i manteniment dels centres de secundària pendents de l’exercici 2011.
2. L’Ajuntament d’Inca insta el Govern de les Illes Balears a assegurar les partides pressupostàries per garantir les dotacions econòmiques de subministrament i manteniment dels centres de primària i secundària.”
Intervé el Sr. Moreno del grup municipal del PSIB-PSOE. Explica que el motiu de la presentació d’aquesta moció és que, a pesar de ser conscients de la situació actual, volen deixar clar que el seu partit s’ha posicionat sempre en unes línies de no acceptar unes retalles dràstiques dels pressuposts, i que sobretot puguin afectar un servei tan essencial per al present i per al futur per Inca com és l’educació.
Són conscients de la situació econòmica i també dels problemes que existeixen en educació, i majoritàriament en els centres educatius. Amb això vol dir que no només és una situació que està passant en l’actual Govern, sinó que ha passat en d’altres, i s’hi ha estat fent feina per intentar pal·liar totes deficiències en molts de centres de la seva comunitat, i sobretot a Inca.
El Sr. Moreno afirma que Inca no queda al marge d’aquests problemes de la comunitat educativa i allò que vol deixar clar, i que creu que compartiran, és la rebaixa que hi ha hagut en els pressuposts de l’any 2012 en l’àrea de Conselleria d’Educació, és important.
124
El Sr. Moreno explica que l’ànim d’aquesta moció és el de fer força i pressió, i sumar-se tots perquè són conscients de la importància de l’educació, també per resoldre els problemes dels centres educatius i que solucionin per l’administració competent. Estan d’acord que els ajuntaments tenen unes competències i que han de reclamar a les administracions supramunicipals totes aquelles que estan donant els ajuntaments, com el d'Inca. Considera que aquest fet també els ajudarà a pal·liar la seva situació econòmica.
Explica que s’han assabentat per la premsa que hi ha una acord amb l’IBISEC per resoldre els problemes estructurals i arquitectònics que té el CP Miquel Duran i Saurina. Per tal motiu ells volen, amb l’esperit d’aquesta moció, que sigui una cosa de tots, que tots junts pressionin perquè el Govern de les Illes Balears, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, compleixin els seus acords. Així doncs, volen incorporar una esmena a l’apartat d’acords, que seria el punt núm. 3 amb el següent text: “L’Ajuntament d'Inca insta la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a realitzar les accions i reformes necessàries per solucionar els problemes o deficiències arquitectòniques i de disseny del CP Miquel Duran i Saurina.”
El Sr. Moreno insisteix que l’objectiu de la Moció és el de fer pressió perquè la Conselleria assoleixi totes les seves competències, i que totes aquelles que té l’Ajuntament, com les de manteniment dels col·legis de primària, sigui assolida pel Govern de les Illes Balears.
Intervé el Sr. García. No entén per què es redueix el tema a l’àmbit de l’educació pública, ja que també en els centres concertats s’han realitzat retalls i també tenen deutes pendents. A més, informa que tenen constància d’allò que paga a l’Ajuntament quant a primària. Per aquest motiu, opina que allò que haurien de fer és incloure una partida per pagar els telèfons, la neteja, GESA i tot allò que assumeix l’Ajuntament. Un cop aclarits aquests conceptes, manifesta el seu acord amb la Moció.
Intervé el Sr. Rodríguez. Manifesta el seu acord amb el sentit d’aquesta moció i vol recalcar que, mentre l’actual Govern retalla als col·legis públics i estan ofegant l’ensenyança pública amb els retalls de personal, serveis i manteniment, s’han donat casos en què centres educatius han estat avisat per talls de corrent o telefonia per no pagar les factures. Ara el Partit Popular el que farà serà que l’any que ve concertaran educació amb els col·legis de l’OPUS. Demana quina és la política educativa del Partit Popular, retallen l’educació pública i en alguns concertats, i obren la porta a col·legis de l’OPUS que tendran doblers. El Sr. Rodríguez afirma que allò que volen ells és una bona educació pública.
Intervé la Sra. Payeras del grup municipal del Partit Popular. Informa que, per normativa, la Conselleria efectua els pagaments els mesos de febrer i març, i que el Govern anterior va deixar pendent el pagament del mes de febrer i en el mes de març només va pagar 20 centres. Així, l’anterior Govern finalitzà amb pagament endarrerits, la qual cosa portà com a conseqüència que quan va entrar el nou Govern en el mes de maig es trobàs amb la partida, però sense tresoreria per fer front al pagaments del mes d’agost i els endarreriments del mes de març. Informa que actualment només queda per pagar als centres el mes de desembre. La intenció de la Conselleria és el mateix que l’esperit de la Moció, estar al corrent de pagaments amb els centres educatius, i els consta que ho fan dins les seves possibilitats. La Sra. Payeras vol deixar constància que a Inca els cursos escolars tant de primària com de secundària s’han desenvolupat amb normalitat; per tant, en aquest punt estan en desacord amb l’exposició de motius de la Moció. Respecte a la proposta de l’acord, el grup municipal del Partit Popular està d’acord amb el primer punt perquè entenen que s’està fent, i aprovaran aquesta moció favorablement.
125
Intervé el sr. Moreno. Agraeix a tots els grups el suport a la Moció. Recorda que el seu objectiu és fer cos per exigir al Govern de les Illes Balears, a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, que compleixin amb els acords, i sobretot que puguin assumir les competències que tenen des dels ajuntaments, majoritàriament en manteniment dels centres de primària. Exposa que tant de bo el passat Govern hagués pogut seguir pagant després de les eleccions, però a les eleccions del 22 de maig va guanyar el Partit Popular, i com que és el que governa ara ha d’assumir, com així ho faran tots quan hi hagi canvi de governs, els pagaments pendents de governs anteriors.
Intervé el Sr. García. Demana si se substitueix el fet que només es refereixi a l’ensenyança pública i s’incloguin els 8 centres d’educació concertada que hi ha a Inca, tal com ha esmentat a la seva anterior intervenció, encara que ells no pretenen presentar esmenes.
El Sr. Moreno contesta que en els centres concertats el manteniment i subministrament elèctric l’assumeix la mateixa comunitat educativa.El Sr. García es refereix al cas d’endarreriments en els pagaments als centres concertats.
El Sr. Moreno comenta que hi ha endarreriments en el pagament de nòmines i d’altres que assumeixen les comunitats. Si és per aquest sentit, manifesta que no tenen inconvenient a sumar els centres concertats a la Moció.
Intervé el Sr. Rodríguez. Entén que tothom ha d’assumir deutes dels equips anteriors. Recorda que la Conselleria d’Educació, quan va entrar el Pacte de Progrés, es va trobar que el Partit Popular havia gastat 100.000.000 € d’educació per dedicar-los a l’equip ciclista. No creu que ningú s’hagi trobat cap desastre com aquest.
El Sr. Batle considera que 100.000.000 € és una exageració.
El Sr. Rodríguez rectifica, volia dir 100.000.000 ptes. Per altra banda, quant al deute de la Conselleria, fa referència a una pregunta del Sr. Alorda, diputat del PSM-Iniciativa Verds, presentada en el Parlament i signada pel conseller Bosc el dia 14 de març de 2012, que diu: “el deute amb els col·legis públics de 31-12-2011 era de 11.280.000 €, el deute amb els col·legis concertats a 31-12-2011 era 7.524.000 €.” És un deute considerable, i creu que tot això va en detriment del bon funcionament dels centres. Exposa que hi ha centres educatius que des que varen acabar el gasoil no n’han pogut comprar més; fa mesos que estan sense calefacció i tal vegada a partir de la setmana que ve no podran comprar més folis perquè no tenen doblers per fer-ho. A més, informa que han tengut comunicacions de GESA i de Telefònica. Per això donaran suport a la Moció.
Intervé la Sra. Payeras. Es dirigeix al Sr. Moreno i li comunica que la Conselleria s’ha bolcat per arreglar totes les deficiències en benefici de l’alumnat perquè és molt necessari i és una prioritat. Diu al Sr. Rodríguez que ella no té constància que cap institut o col·legi públic d’Inca no hagi tengut calefacció o li hagin aturat el corrent.
Intervé el Sr. Batle. Exposa que l’escarrufa veure els números grossos perquè miren les situacions de manera individual. Explica que el Govern balear l’any 2007 tenia un deute d’1.750.000 €, a l’any 2011 era de 6.000.000 €, i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té un pressupost de 2.750.000 €, dels quals 1.350 € estan destinats a sanitat, i estan parlant que no hi hagi retallades a Sanitat, a Educació, Ocupació, Turisme i Serveis Socials. No sap com poden tornar 6.000.000 €, si tenen un pressupost de 2.750.000 €, en
126
destinen 1.350 € a sanitat i tenen un deute de 6.000.000 €; creu que és impossible.
Seguidament es passa a votar l’esmena, que consisteix a afegir un tercer punt amb el següent text: “L’Ajuntament d'Inca insta la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a realitzar les accions i reformes necessàries per solucionar els problemes o deficiències arquitectòniques i de disseny del CP Miquel Duran i Saurina” i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Abans de procedir a votar l’esmena consistent que es faci referència tant als col·legis públics com als concertats, els membres del grup municipal del PSIB-PSOE acorden retirar el qualificatiu de públics. Seguidament es passa a votar aquesta esmena i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Seguidament es passa a votar la Moció esmenada i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21)
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Moció esmenada del grup municipal del PSIB-PSOE contra les retallades en educació efectuades pel Govern de les Illes Balears.
11. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PSM-INICIATIVA VERDS PERQUÈ ELS DESCOMPTES DELS TREBALLADORS EN VAGA ES DESTININ AL MENJADOR SOCIAL O A ALTRES FINALITATS SOCIALS SIMILARS
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21)
Els reunits consideren la Moció del grup municipal PSM-Iniciativa Verds perquè els descomptes dels treballadors en vaga es destinin al Menjador Social o a altres finalitats socials similars, de data 27 de març del 2012, i que transcrita textualment diu:
“El grup municipal del PSM-Iniciativa Verds a l’Ajuntament d’Inca sotmet a la consideració del PLE la següent
MOCIÓ
Els sindicats majoritaris a l’Estat espanyol han convocat una vaga general contra el Reial decret llei de 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, a la qual també estan convocats tots els empleats públics de totes les administracions públiques. En aquest cas, és probable que l'Ajuntament d'Inca apliqui els descomptes corresponents sobre la nòmina als treballadors i treballadores que es declarin en vaga.
Per altra banda, la crisi econòmica està perjudicant les famílies d’una manera molt contundent. Són moltes les famílies que tenen problemes per poder cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, pagament habitatge, transport). Des de les administracions públiques i des del conjunt de la societat hem de fer tot el possible per intentar donar resposta a aquesta necessitat.
Per tot això, el Ple adopta el següent acord
ACORDS
127
L'Ajuntament d'Inca, en el supòsit que apliqui descomptes als treballadors municipals que es declarin en vaga, destinarà aquesta quantia al Menjador Social o a altres finalitats socials similars.”
Intervé el Sr. Caballero. Recorda que en el dia d’ahir hi va haver treballadors de l’Ajuntament d'Inca que varen fer vaga i aprofita per dir que com a treballador eventual ell també en va fer; si s’apliquen descomptes, demana que també se li apliquin a ell. Com que entén que els dits descomptes s’aplicaran a tots aquells treballadors que varen fer vaga, el sentit de la Moció és que es destinin aquests doblers a una finalitat social. Creu que podria ser una proposta oberta i, fins i tot, el personal al qual li descomptaran aquests diners pot decidir on prefereixen destinar-los.
Intervé la Sra. Sabater. Afirma que el grup municipal del PSIB-PSOE està totalment d’acord amb la Moció i manifesta que els regidors del grup socialista que estan en dedicació parcial, que són el Sr. Moreno i ella mateixa, ahir també varen fer vaga, motiu pel qual demana que també se’ls descompti la part proporcional que els correspongui i es destini a l’entitat que es consideri més oportuna.
Intervé el Sr. García. Manifesta que està totalment d’acord amb la Moció.
Intervé el Sr. Balte. Manifesta que estan d’acord amb la Moció, encara que no amb la vaga, i per això comunica que no es descomptaran res, ja que cap d’ells en va fer. Seguidament es passa a votar la Moció del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Moció del grup municipal PSM-Iniciativa Verds perquè els descomptes dels treballadors en vaga es destinin al Menjador Social o a altres finalitats socials similars.
12. MOCIONS URGENTS
A. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA RELATIU AL PLA D’AJUST
Atès que aquest dictamen no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda relatiu al pla d’ajust, de data 29 de març de 2012 i que transcrit textualment diu:
“Reunida la Comissió Informativa d’Hisenda en sessió celebrada el dia vint-i-nou de març de dos mil dotze, informa favorablement la següent Proposta de Batlia relativa a la provació del Pla d’Ajust d’acord amb l’RDL 4/2012
“PROPUESTA DEL ALCALDE
Visto el Real Decreto Legislativo 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales.
128
Vista la Orden HAP/537/2012, de 9 de marzo, por la que se aprueban el modelo de certificado individual, el modelo para la solicitud y el modelo del plan de ajuste previstos en el Real Decreto-ley 4/2012.
Visto que el Ayuntamiento de Inca remitió relación certificada de facturas al Ministerio de Hacienda por un importe total de 4.727.327,60 euros de acuerdo con el RDL 4/2012.
Y a los efectos de poder acogerse a la financiación prevista para el pago de proveedores se ha elaborado un Plan de Ajuste que extiende sus efectos hasta el año 2022, año en que se prevé finalice la amortización del préstamo a concertar para el pago de las facturas remitidas por un importe total de 4.727.327,60 euros.
Desde este ayuntamiento queremos dejar constancia de que este ayuntamiento no tiene a nuestro entender una estructura sobredimensionada, ya que no dispone de empresas públicas, tan solo dispone de cuatro organismos autónomos con presupuesto propio y dos organismos autónomos que no desarrollan actividad por lo que no disponen de presupuesto propio y personal propio.
En dicho plan se recoge durante todos los años de su vigencia derechos reconocidos por ingresos corrientes suficientes para financiar sus gastos corrientes y la amortización de las operaciones de endeudamiento, incluida la que se formalice en aplicación del RDL 4/2012.
B.1 Descripción de medidas de ajuste en ingresos.
En el año 2012 también se han tomado ya una serie de medidas para incrementar los ingresos y reducir el déficit que se producen en una serie de servicios, aumentando los precios públicos de la escuela de música, del servicio de guardería y de la residencia de ancianos, así como también el incremento del 40 % de la tasa por prestación del servicio de abastecimiento de aguas. En el 2012 se tiene previsto contratar una empresa externa para realizar labores de inspección tributaria para descubrir hechos imponibles no gravados, estimando que puede haber un incremento de 250.000 euros con esta actuación.
En el año 2014 y sucesivos se prevén una serie de ajustes en materia de ingresos como son incremento del IPC, estimado en un 3 %, de todos los impuestos, tasas y precios públicos.
B.2 Descripción de medidas ajuste del gasto.
En materia de personal este ayuntamiento estos últimos años ha seguido el criterio de no incrementar la plantilla de personal como política de contención del gasto presupuestario y en el año 2012 en materia de gastos se han previsto toda una serie de ajustes para reducir el gasto de personal como son la supresión de las siguientes plazas vacantes:
Personal propino del Ayuntamiento:- una plaza de personal funcionario delineante- una plaza de personal funcionario subalterno- una plaza de personal laboral encargado de obra distribución de agua.
Personal del Organisme Autònom “Llar d’Infants”:- una Plaza de maestro
129
- una plaza de auxiliar administrativo- una plaza de personal de limpieza
Personal del Organismo Autónomo “Residència Miquel Mir” - una plaza de oficial 1ª de mantenimiento-conductor.
Personal del Organismo Autónomo “Institut Municipal d’Activitat Física d’Inca”: - una Plaza de peón de mantenimiento
Personal del Organismo Autónomo de “Música Antoni Torrandell”:- una plaza de profesor a jornada completa- una plaza de profesor a un 30 % de la jornada laboral- y cuatro plazas de profesor a un 50 % de la jornada laboral
Reducir al máximo la realización de horas extraordinarias por el personal.
En el año 2013 se prevé la supresión de dos plazas que quedaran vacantes por jubilación: un auxiliar administrativo y un subalterno, así como la supresión de una plaza de cocinero del servicio de guardería por la externalización del servicio de cocina.
También hay que indicar otras medidas de reducción del gasto (apartado medida 16) que se han producido en el capitulo 4 y 7 en materia de subvenciones y transferencias corrientes y de capital por un importe de 1.007.117,91 euros i 61.050,00 euros respectivamente motivados principalmente por la supresión de la aportación anual de los ayuntamientos al Consell Insular de Mallorca para la financiación del servicio prevención y extinción de incendios y por una reducción de las cuantías previstas de subvenciones a asociaciones y particulares. Así como también indicar que a partir del año 2013 el ayuntamiento no tendrá que asumir el gasto de la gestión de residuos, ya que será el Consell de Mallorca quien se encargará directamente del pago y cobro por la prestación se este servicio; dicho servicio supuso un coste de 1.797.998,39 euros en el año 2011 más los costes de recaudación.
Dentro de las previsiones de obligaciones reconocidas se han incluido en el capítulo 2 de gastos las facturas pendientes de aplicar a presupuesto a 31 de diciembre de 2011 y que fueron remitidas en la certificación de facturas; también se ha incluido en el capitulo 6 de gastos la incorporación de obras financiadas con remanente de tesorería afectado.
B.4 Detalle de la financiación de los servicios públicos prestados.
La mayoría de los servicios públicos que se prestan son deficitarios, debido en muchas ocasiones al carácter social de las actuaciones y a la prioridad que se establecen en cuanto a selección de usuarios de los mismos (por ejemplo prioridades y descuentos en función de rentas bajas o sin ingresos, familias numerosas, discapacidades, situación de desempleo...).
Estos servicios si se tuvieran que autofinanciar con los ingresos de sus usuarios conllevaría que las tasas y precios públicos serian inasumibles por ellos lo que llevaría al cierre de la actividad, lo que entendemos causaría un grave perjuicio a la ciudadanía, ya que son servicios básicos (educativos y sociales) como la residencia de ancianos, la escuela infantil de 0 a 3 años y la escuela de música reglada. Cuando estos mismos servicios a nivel estatal y autonómico son deficitarios y no son financiados por los usuarios.
Indicar que a pesar de mantener un cierto déficit en la prestación de los servicios se cubren con los ingresos corrientes todas las obligaciones corrientes y los gastos financieros.
130
En el apartado Restos de servicios públicos se incluyen los siguientes servicios públicos:
Servicio de cementerio y prestaciones de servicios fúnebres de carácter municipal (cobro mediante tasa)
(importe en euros) 2011 2012 2013 2014 2015 2016
COSTE SERV 180.756,50 180.756,5
0 186.179,2
0 191.764,5
7 197.517,5
1 203.443,0
3 INGR. LIQ. O PREVISTOS 60.147,54
60.147,54 61.951,97 63.810,53 65.724,84
67.696,59
(importe en euros) 2017 2018 2019 2020 2021 2022
COSTE SERV 209.546,3
2 215.832,7
1 222.307,7
0 228.976,9
3 235.846,2
3 242.921,62
INGR. LIQ. O PREVISTOS 69.727,4
8 71.819,3
1 73.973,8
9 76.193,1
0 78.478,9
0 80.833,26
Servicio de la perrera municipal (cobro mediante tasa)
(importe en euros) 2011 2012 2013 2014 2015 2016
COSTE SERV 52.005,33 52.005,
33 53.565,49 55.172,45 56.827,63 58.532,46 INGR. LIQ. O PREVISTOS 7.937,12
7.937,12 8.175,23 8.420,49 8.673,11 8.933,30
(importe en euros) 2017 2018 2019 2020 2021 2022
COSTE SERV 60.288,43 62.097,0
8 63.960,00 65.878,80 67.855,
16 69.890,81 INGR. LIQ. O PREVISTOS 9.201,30
9.477,34 9.761,66
10.054,51
10.356,14 10.666,83
Servicio de retirada de vehiculos y otros objetos de la via pública (cobro mediante tasa)
(importe en euros) 2011 2012 2013 2014 2015 2016
COSTE SERV 67.804,21 67.804,21 69.838,34 71.933,4
9 74.091,4
9 76.314,24
INGR. LIQ. O PREVISTOS 32.418,83 32.418,83 33.391,39 34.393,1
4 35.424,9
3 36.487,68
(importe en euros) 2017 2018 2019 2020 2021 2022
COSTE SERV 78.603,66 80.961,7
7 83.390,63 85.892,34 88.469,
11 91.123,1
9
INGR. LIQ. O PREVISTOS 37.582,31 38.709,7
8 39.871,0
7 41.067,2
0 42.299,2
2 43.568,20
Una vez efectuado el análisis anterior, el alcalde-presidente propone al Pleno del Ayuntamiento la adopción de los siguientes acuerdos:
PRIMERO: Aprobar el plan de ajuste, que se adjunta a la propuesta, elaborado de acuerdo con el RDL 4/2012.
SEGUNDO: Remitir dicho plan de ajuste al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.
No obstante, el Pleno del Ayuntamiento acordará el que estime más conveniente a los intereses municipales.”
Intervé el Sr. Aguilar. Informa que, atès que l'Ajuntament d'Inca s'ha acollit a l’RD 4/2012 per a realitzar el pagament a proveïdors, es va remetre fa 15 dies la relació certificada de factures al Ministeri d'Hisenda per un import total de 4.727.327,60 €, d'acord amb l'establert en aquest decret.
131
Exposa que, a l'efecte de poder acollir-se al finançament previst per al pagament de proveïdors, s'ha elaborat un pla d'ajustament que estén els seus efectes fins a l'any 2022, en què es preveu que finalitzi l'amortització del préstec a concertar per al pagament de les factures remeses per un import total de 4.727.327,60 €.
Informa que en el Pla es recullen durant tots els anys de la seva vigència drets reconeguts per ingressos corrents suficients per finançar les seves despeses corrents i l'amortització de les operacions d'endeutament, inclosa la que es formalitzi en aplicació de l’RDL 4/2012
A continuació el Sr. Aguilar descriu el pla d'ajustament proposat:
En les mesures d'ajustament en ingressos cal destacar que ja per a l'exercici 2012 s'han pres ja una sèrie de mesures per incrementar els ingressos i reduir el dèficit que es produeix en una sèrie de serveis, augmentant els preus públics de l'Escola de Música, del servei de guarderia i de la residència d'ancians, així com també l'increment del 40 % de la taxa per prestació del servei de proveïment d'aigües.
Informa que les dites pujades s'han realitzat de manera que afecti el mínim possible l'economia familiar dels ciutadans d'Inca i seguint prestant-los un servei de qualitat, fins i tot en competències que no són pròpies d'aquest ajuntament.
Comenta que el transcurs dels esdeveniments ha deixat patent que els motius pels quals s'han tocat i apujat les taxes anteriorment descrites per part d'aquest equip de govern no han estat capritxoses ni arbitràries, sinó que s'han realitzat tenint en compte la situació en la qual es trobava l'Ajuntament i buscant sempre l'equilibri necessari entre la prestació d'uns serveis bàsics de qualitat i unes pujades de taxes raonables per a garantir la viabilitat dels serveis i del propi Ajuntament.
Informa que en el 2012 es té previst contractar una empresa externa per realitzar labors d'inspecció tributària per descobrir fets imposables no gravats. S’estima que hi pot haver un increment de 250.000 € amb aquesta actuació.
Explica que a l'any 2014 i successius es preveuen una sèrie d'ajustaments en matèria d'ingressos, com són l'increment de l'IPC, estimat en un 3 %, de tots els impostos, taxes i preus públics. L’any 2014 és l’any en el qual l’equip de govern pensa que la crisi actual començarà a remetre i l'economia començarà a recuperar un ritme de creixement que faci assumible per la ciutadania l’actualització a l’IPC de les taxes i impostos.
El Sr. Aguilar descriu les mesures d’ajustament de la despesa:
En matèria de personal, afirma que l’Ajuntament aquests últims anys ha seguit el criteri de no incrementar la plantilla de personal com a política de contenció de la despesa pressupostària i que a l’any 2012 en matèria de despeses s'han previst tot un seguit d'ajustaments per reduir la de personal, amb la supressió de 14 places vacants.
A l'any 2013 es preveu la supressió de dues places que quedaren vacants per jubilació: un auxiliar administratiu i un subaltern, així com la supressió d'una plaça de cuiner del servei de guarderia per l’externalització del servei de cuina.
També cal indicar altres mesures de reducció de la despesa que s'han produït en el capítols 4 i 7, en matèria de subvencions i transferències corrents i de capital per un
132
import de 1.007.117,91 € i 61.050,00 € respectivament, motivats principalment per la supressió de l'aportació anual dels ajuntaments al Consell Insular de Mallorca per al finançament del servei prevenció i extinció d'incendis i per una reducció de les quanties previstes de subvencions a associacions i particulars. A més, cal assenyalar que a partir de l'any 2013 l'Ajuntament no haurà d’assumir la despesa de la gestió de residus, ja que serà el Consell de Mallorca qui s'encarregarà directament del pagament i cobrament per la prestació del servei; aquest va suposar un cost de 1.797.998,39 € a l'any 2011 més els costos de recaptació.
Informa que dintre de les previsions d'obligacions reconegudes s'han inclòs en el capítol 2 de despeses les factures pendents d'aplicar a pressupost en data 31 de desembre de 2011, i que van ser remeses en la certificació de factures; també s'han inclòs en el capítol 6 de despeses la incorporació d'obres finançades amb romanent de Tresoreria afectat.
El Sr. Aguilar comenta el detall del finançament dels serveis públics prestats:
Afirma que la majoria dels serveis públics que es presten són deficitaris, en moltes ocasions a causa del caràcter social de les actuacions i la prioritat que s'estableixen quant a selecció d'usuaris (per exemple prioritats i descomptes en funció de rendes baixes o sense ingressos, famílies nombroses, discapacitats, situació d'atur...).
El Sr. Aguilar explica que, si els serveis s'haguessin d'autofinançar amb els ingressos dels seus usuaris, implicaria que les taxes i preus públics serien inassumibles per ells, la qual cosa portaria al tancament de l'activitat. L’equip de govern entén que aquest fet causaria un greu perjudici a la ciutadania, ja que són serveis bàsics (educatius i socials), com la residència d'ancians, l'escola infantil Toninaina de 0 a 3 anys i l'escola de música reglada. Comenta que els mateixos serveis a nivell estatal i autonòmic són deficitaris, i no són finançats per les persones usuàries.
El Sr. Aguilar indica que, a pesar de mantenir un cert dèficit en la prestació dels serveis, es cobreixen amb els ingressos corrents totes les obligacions corrents i les despeses financeres.
El Sr. Aguilar esmenta com a altres serveis que també presta l'Ajuntament i que també són deficitaris el de cementiri i prestacions de serveis fúnebres de caràcter municipal, el servei de la canera municipal i el de retirada de vehicles i altres objectes de la via pública.
Exposa que per a l'elaboració del pla s'ha tengut en compte que les previsions d'ingressos corrents reflectits han de ser consistents en l'evolució dels ingressos efectivament obtinguts per l'Ajuntament en els exercicis 2009-2011. Informa que, com ja han dit, s’hi recullen ingressos corrents suficients per finançar les despeses corrents i l'amortització de les operacions d'endeutament, inclosa la que es formalitza arran de l'elaboració del pla d'ajustament.
El Sr. Aguilar vol deixar constància que aquest ajuntament no té al seu entendre una estructura sobredimensionada, atès que no disposa d'empreses públiques, solament té quatre organismes autònoms amb pressupost propi i dos organismes autònoms que no desenvolupen activitat, per la qual cosa no disposen de pressupost i personal propi. Així mateix, informa que tenen una plantilla de personal bastant equilibrada i actualitzada a la situació actual, i que s’ha actuat de manera correcta i de manera anticipada en la política de contenció de la despesa en el capítol de personal (no cobrir places vacants, reducció d'hores extres, reduir l'absentisme laboral, etc.).
133
D'igual manera en el pla esmentat també s'estableix que el període de pagament a proveïdors passàs de 106 dies en el 2011 a 40 dies en l'exercici 2012 i a 30 dies en els exercicis 2013-2020. També es preveu que a partir de l'exercici 2012 no hi haurà factures extrapressupostàries.
Pel que fa a l'endeutament de l'Ajuntament, el Sr. Aguilar explica que es passa d'un deute de 18.600.000 € al 2012 a un de 2.476.000 € al 2022, així es reduirà de forma gradual el llarg d'aquests 10 anys. És a dir, quan acabàs aquest pla d'ajustament l'Ajuntament tan sols tendria un deute de 2.476.000 €.
Quant a les anualitats d'amortització i interessos a pagar durant aquests anys, cal especificar que la quantia a pagar pels dits conceptes en l'exercici són: a l’any 2012, 2.409,36 €; a l’any 2013: 2.703,85 €; a l’any 2014: 2.677,20 €, i a l’any 2015: 2.766,19 €; a partir de l’any 2016 la quantitat baixa quasi en un milió, comença amb 1.665,42 a l’any 2016 i acaba a l’any 2020 pagant un milió i mig. Així, a partir de l'any 2016 es redueix en més d'un milió anual a pagar per amortització i interessos.
En definitiva, explica que es tracta d'un pla d'austeritat bastant assumible, que no comporta cap tancament de cap servei públic ni l'acomiadament de personal d'aquest ajuntament. Tampoc no condiciona la viabilitat econòmica i funcional de l'Ajuntament, d’ara i el futur, garanteix la prestació de tots els serveis que es duen a terme en l'actualitat a la ciutadania, garanteix el lloc de treball als treballadors municipals i el pagament als proveïdors dintre dels terminis legals. Conclou que amb tot plegat s’ajuda a millorar l'economia de la ciutat.
Ara bé, comenta que també comporta sacrificis, que en gran part ja havien estat adoptats per l’equip de govern per garantir la viabilitat econòmica de l'Ajuntament, tals com l’augment de taxes de la Residència de la tercera edat, l’increment de la taxa d'aigua, de les taxes de l’escoleta Toninaina i de l’Escola de Música Antoni Torrandell.
Per tal motiu, l’equip de govern creu que una vegada aprovat el pla la viabilitat de l’Ajuntament està garantida durant aquest període de 10 anys. Quan estigui aprovat es remetrà al Ministeri de Economia i Hisenda, que el revisarà i comprovarà, i els donarà el vistiplau, o no. Informa que a partir d’aquesta data s’obrirà el termini per començar a pagar els proveïdors a partir del mes de maig i es procedirà al pagament de 4.700.000 €.
Intervé el Sr. Ramis. Diu que la Sra. Fernández li comentava que el Ple d’avui és el més important de totes les legislatures, per allò que avui s’està tramitant. Les conseqüències d’aquest RDL 4/2012 són importants, suposen la major retallada de competències que s’hagi produït mai a una corporació local. A partir d’ara l’Ajuntament passarà a ser una delegació del Govern central a Inca més que un ajuntament.
El Sr. Ramis creu que, amb el pla d’ajust, amb els ingressos dels ciutadans s’hauran de limitar a pagar la corrent, el personal i les despeses bàsiques. El Sr. Ramis manifesta la seva preocupació perquè fa dos anys l’equip de govern era molt reivindicatiu i reclamava al Govern central més recursos i doblers perquè no els bastaven. Comenta que, ara que els en lleven i no en donen, a més aproven un RDL que els deixa amb les mans fermades i ningú de l’equip de govern diu res, sinó tot al contrari, pareix que aquest sistema és fantàstic i que aquesta és la solució. Tot allò que diu el Sr. Rajoy ara ja ho deien des de l’oposició, que ja es queixava de les extrajudicials i els advertia que havien de tenir un control amb les factures. Exposa que no feien res al respecte, fins que ara els han aprovat
134
l’RD que els hi obliga, però que també els deixa fermats. A més, accepten uns doblers que provenen de la Unió Europea amb 1 % i ells els pagaran a un 5,17 %. El Sr. Ramis no entén que hagin de pagar més si els doblers són per a l’Ajuntament.
El pla d’ajust de l’equip de govern és inadmissible pel Sr. Ramis, tant pel que fa a les formes com al seu contingut, perquè la nefasta gestió del Partit Popular durant aquests 16 anys ara l’hauran de pagar tots els inquers. El Sr. Ramis fa referència al programa electoral, diu que l’equip de govern tenia coneixement de tot allò que està passant ara i que hi haurien d’haver adoptat mesures. Quant a la justificació del Sr. Batle que eren altres moments, el Sr. Ramis considera que han estat decisions equivocades que els han suposat el deute que tenen. Ara, per pagar aquestes alegries que va tenir el Partit Popular, tots hauran de pagar el descontrol econòmic quant a totes les intervencions que varen fer i que estan mal fetes segons el Sr. Ramis.
El Sr. Ramis lamenta que el deute generat pel Partit Popular durant aquests anys ara els retalli l’autonomia de cara a les properes tres legislatures, de manera que els pròxims consistoris estaran condicionats i no podran fer res perquè ara l’equip de govern ja dóna els comptes tancats, no es podrà canviar de criteri.
El Sr. Ramis tampoc està d’acord amb les formes. No considera que sigui oportú que un dia abans del Ple, aprofitant el dia de vaga, es presenti un pla d’ajust perquè són els pressuposts de 4 anys. Opina que és el document més important que s’ha duit a Ple en els darrers anys, i l’equip de govern el presentada “per davall la porta” i amb lletra molt petita; quant al contingut, comenta que no ha rebut una explicació clara.
El Sr. Ramis diu que una mesura tan important no hauria de condicionar la política de les tres properes legislatures i ja tenir tancats els pressuposts fins a l’any 2022, perquè l’equip de govern del Partit Popular hagi malgastat els doblers durant els darrers 16 anys, encara que reconeix que darrerament han rectificat i estan aplicant mesures dures d’austeritat i control. Això no obstant, afirma que és el mateix Partit Popular qui va generar el deute.
El Sr. Ramis recorda que l’equip de govern ha dit que els serveis són deficitaris, però recorda que ells estan pagant impostos, que són per cobrir els serveis. Els doblers que es recapten són per pagar els serveis, i l’equip de govern ha de decidir, segons la prioritat, del que han de disposar; aquesta és la seva funció. Ara bé, a partir d’ara tot dependrà de Madrid. Explica que hi ha ajuntaments que tenen superàvit i que per això no s’hauran d’acollir a l’RDL.
El Sr. Ramis fa referència als augments dels preus públics dels serveis de guarderia, aigua i residència, i a la posada en marxa d’una empresa que fiscalitzarà i traurà doblers de coses que no estan gravades. Diu que, si hi ha algú que no pagui, ja hauria d’haver-ho fet fa anys i no esperar a ara.
El Sr. Ramis llegeix part de la descripció de la mesura d’ingressos: “supressió de sancions i bonificacions voluntàries”. Demana si això significa que suprimeixen totes les bonificacions per a famílies sense recursos, tercera edat, famílies nombroses. Si és així, a l’any 2014 s’inclourà aquesta mesura.
També sembla que el deute que tenien i que ara retallaran 1.060.000 € es deu que l’Ajuntament havia de pagar la despesa de residus, però no entén que, si la quantitat que retallaran és 1.000.000 € i resulta que allò que paguen és 1.797.000 €, com una part d’un milió pot ser 1.797.000 €. El Sr. Ramis comenta que segons la taula que li han entregat
135
resulta que, a més, tenien superàvit de quasi 200.000 € durant dos anys. Demana que, si no és així, el rectifiquin. Si és una taxa, assenyala que no pot tenir beneficis; així, estarien davant una il·legalitat i enguany no podrien cobrar els 200.000 €.
Quant que no fan retallades en els serveis públics, el Sr. Ramis afirma que ell pot veure que, per una banda, a partir d’enguany hauran de tornar quasi 3.000.000 €. Durant els propers 10 anys estan pagant aquestes quantitats i, per tant, no disposaran de recursos.
El Sr. Ramis exposa que quan l’equip de govern ha parlat de prestació de serveis han dit que seran els mateixos serveis, però segons ell pot veure hi ha una important reducció en les quantitats previstes de finançament, a la qual es pot veure que els lleven més de 2.500.000 € en les prestacions. A part, comenta que hi ha pujades en servei de recollida de fems, en els serveis públics.
El Sr. Ramis demana a l’equip de govern una explicació clara sobre aquest fet, però els pareix totalment impresentable que els exposin aquest document de la manera en què ho han fet.
Intervé el Sr. García. Considera que, si donassin suport en aquest pla d’ajust, significaria que estan d’acord amb tota la gestió econòmica duita a terme per l’equip de govern durant tots aquests anys que han governat. Afirma que el grup municipal dels Independents d'Inca els han criticat sempre els mateixos punts i que l’equip de govern no n’ha corregit cap; per això els costa donar-los suport.
Si l’equip de govern tengués una certa credibilitat per al grup municipal dels II, afirma que farien un cert esforç, perquè estan en una situació a la qual els ha duit l’equip de govern, i per sortir-ne només queda aquesta solució. No obstant això, no veuen aquesta credibilitat. El Sr. García fa una mica d’història de quan l’equip de govern va començar aquesta espiral de fer préstecs i més préstecs. Considera que semblava que s’havia d’acabar amb revisions cadastral o altres ingressos que sorgien i pareixia que així quedarien liquidats. Això no obstant, aquest fet no es va produir, sinó tot al contrari, l’endeutament es va anar incrementant.
El Sr. García afirma que el grup municipal dels Independents d'Inca va advertir l’equip de govern que s’estaven endeutant fins i tot per anar a comprar el pa, perquè el nivell d’endeutament ja no era per qüestions extraordinàries, sinó que ja era pel dia a dia. També recorda que l’equip de govern deia que les extrajudicials d’un any per l’altre minvarien, però comenta que allò que diuen i allò que fan no és el mateix i que no han tengut la voluntat d’aturar les extrajudicials. Per tant, demana com poden creure en aquest pla d’ajust. A més, ha entès que l’única explicació que es dóna és que els números són petits perquè aquesta és la plantilla que els han enviat, i l’equip de govern ha omplert certes caselles perquè les altres s’omplen automàticament; si és així, al·lucina. Si la resposta és “això és el que hi ha, o ho agafam o ho deixam”, manifesta que encara al·lucinen més.
El Sr. García expressa que els mateixos dubtes que té el Sr. Ramis també els té el grup municipal dels Independents d'Inca. Considera que el futur que li espera a Inca, provocat pel grup municipal del Partit Popular, és molt trist, si això és el que presenta l’equip de govern i és el que s’haurà de complir, i no tenen res dins la màniga.
El Sr. García subscriu les paraules del Sr. Ramis i també espera una explicació d’allò que significa el detall de tot aquest pla.
136
Afirma que no poden oblidar que són davant el pla de reajustament que proposa l’equip de govern i demana que, si el veuen positiu, que els hi expliquin, perquè el futur que ha ocasionat l’equip de govern del Partit Popular el grup municipal dels Independents d'Inca el veu molt negre.
Intervé el Sr. Rodríguez. Pensa que és un gran problema el deute i així com l’han de pagar. Aquest decret, que a simple vista pot parèixer que serveix perquè l’Ajuntament d'Inca pagui el deute que té amb els seus proveïdors, per al grup municipal del PSM-Iniciativa Verds servirà per a algunes coses més: el pla envaeix l’autonomia municipal, i és el darrer exemple d’intromissió, tutela, control i vulneració de l’autonomia local. És un decret que, sota l’aparença d’una política de suport a les empreses i petits proveïdors, és un nou exercici de control dels ajuntaments, una nova línia d’ajuda directa a les entitats financeres. Uns doblers que Europa els proveeix a 1 % i que ells els cobraran un 5,18 %; un negoci per als bancs, que probablement vulnera el marc constitucional.
El Sr. Rodríguez diu a l’equip de govern que per ventura ho troben graciós, però ell creu que és un tema molt seriós. Es troben davant uns dels punts més importants dels darrers 4 anys i dels propers 10 anys, perquè marca la futura línia de poder governar de les pròximes dues legislatures i mitja. Assenyala que és evident que, si algú no ha de fer de banc de les administracions, són els petits proveïdors dels ajuntaments, i entre aquests, moltes entitats socials que presten serveis concertats amb els municipis. Per tal motiu qualsevol mesura que ajudi al ràpid cobrament de les seves factures ha de ser considerada seriosament per a la seva aplicació. No obstant això, opina que aquest decret encara ha de demostrar que garantirà el cobrament pels proveïdors.
El Sr. Rodríguez considera que, en definitiva, el conjunt de decrets aprovats fins ara pel Govern central són un cop d’estat contra l’autonomia local. Els ajuntaments quedaran intervinguts per l’Estat, la suma de les factures pot anar augmentant, ja que s’han de trametre les noves factures de forma periòdica i dibuixen un horitzó per als ajuntaments de mers gestors i d’uns serveis obligatoris i sota la tutela de l’Estat, sense tenir present el principi de subsidiarietat i la capacitat organitzativa i de serveis dels ajuntaments. Creu que en el fons allò que es pretén és estendre al món local les retallades ja instaurades per l’Estat, i que les comunitats autònomes ho fan per “imperatiu legal”, perquè en el cas que les entitats locals no aprovin el pla d’ajustament l’organisme competent efectuarà les retencions que procedeixin amb càrrec a les ordres de pagament que s’hagin d’emetre per satisfer la seva participació en el tributs de l’Estat.
Per altra banda, opinen que el Decret sembla precipitat al, pensen que s’ha fet amb presses, les mateixes que han hagut de patir els membres de l’oposició per poder tenir la informació per poder consultar, unes presses tan grosses que han fet que els l’hagin duit per urgència perquè el termini per presentar-lo a l’ajuntament acaba demà. Considera que és un sistema massa complex com per empenyorar el futur de l’Ajuntament d'Inca els propers 10 anys (dues legislatures i mitja) perquè qui ha governat fins ara ha malgastat els doblers públics com els ha malbaratat aquest ajuntament. És un sistema per al finançament del qual l'Estat ha creat un dons de finançament constituït per 6.000 milions d'euros (1.500 milions per a 2012) per fer front als pagaments de proveïdors de comunitats autònomes i d'entitats locals. Es tracta d’un fons que es finança d'operacions de crèdit que concerta l'Estat amb els bancs i caixes, a un 5,18%; un fons que subroga el deute que tenia l'Ajuntament amb el proveïdor i es converteix en un "megaproveïdor" al qual cal tornar doblers o bé mitjançant una operació de crèdit concertada a 10 anys amb el propi fons, avalada amb les subvencions corrents estatals, o bé no es fa cap operació
137
de crèdit i el fons es queda directament qualsevol subvenció de l'Estat que correspongui a l'Ajuntament.
El Sr. Rodríguez considera que el Pla ha d'incloure un informe al qual es prevegi que els serveis públics estaran finançats completament (per exemple, no hi ha possibilitat de dèficits en la recollida de fems, etc.) per taxes i preus públics, i s'han d'adjuntar els informes econòmics corresponents que demostrin l'equilibri (tantes despeses, tant es cobra). S'hi han d'incloure totes les reformes que ordeni el Govern estatal, siguin les que siguin, i prou. Exposa que el pla és d'obligat compliment, i no valdrà dir d'aquí a cinc anys que com que la situació és bona ho canviaran. El pla ve marcat ja: primer liquidar el deute, després ja en parlaran.... Opina que la part positiva és que els proveïdors cobren als bancs directament. Així, els proveïdors cobraran tant si aquest pla s’aprova com si no.El Sr. Rodríguez creu que, a més, el pla resulta que és incomplet i confús: no diu res de què passa si no s'aprova, o si s'aprova després del 31 de març. Pensa que la normativa és confusa, feta a la correguda i amb molts forats jurídics, i que els deixa amb molts de dubtes: què passa si no s'aprova el pla d'ajust a temps; què passa si el rebutja l'Estat; si cal fer un nou pla d'ajust si els proveïdors poden afegir-se a posteriori al 31 de març, sense límit temporal. Afirma que tot plegat és dinamitar l'autonomia local, ja que el pressupost dels pròxims deu anys queda condicionat que el Govern estatal hi doni el seu vistiplau. Demana si aquesta és la gran reforma promesa pel Partit Popular sobre el finançament municipal. Des del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds reclamen, com ja han fet tantes vegades, com tantes mocions han aprovat amb el vot unànime de tots els partits, una millora del finançament municipal, i no aquesta tutela dirigida des del Govern central. Manifesta que es queixaven del Pla E del PSOE i que ara els ha vengut a sobre aquesta tutela del Partit Popular.
El Sr. Rodríguez creu que, vist com van, incrementar la pressió impositiva (apujar taxes i preus públics) serà de ben segur –com demostra aquest escrit– la via que imposarà l’Estat a Inca i a altres ajuntaments, tot i la promesa electoral del Sr. Batle de no apujar impostos ni taxes.
El Sr. Rodríguez demana quines mesures proposa l’equip de govern per ajustar-se al pla. En els pressuposts de 2012 ja els presentaven una rebaixa molt important de les inversions. Vol recordar que enguany ja han de pagar o han pagat 3.000.000 €, demana que quedarà del pressupost si a sobre hi afegeixen la part proporcional d’aquests 4.700.000 € i per a l’any que ve, i durant els propers 10 anys.
Recorda que l’equip de govern reconeix que durant el 2012 han augmentat els preus públics de l’Escola de Música, del servei de guarderia i de la Residència, així com un augment del 40 % de la taxa d’aigua. Demana si no havia dit l’equip de govern que no havia d’apujar els impostos, si no havien dit que el 40 % de la puja d’aigua era insignificant. Demana al Sr. Balte què pot explicar de la promesa electoral que literalment deia: “LOS IMPUESTOS EN LA NEVERA. Rafel Torres aprobará mañana una congelación total de los impuestos y tasas para los próximos años mientras dura la crisi económica”; el Sr. Rodríguez considera que el mateix Sr. Balte ha demostrat que era una solemne mentida perquè el pla d’ajustament diu textualment: “En el año 2014 y sucesivos se prevén una serie de ajustes en materia de ingresos como son incremento de IPC, estimado en un 3% de todos los impuestos, tasas y precios públicos.”
El Sr. Rodríguez recomana que enviïn una còpia del programa electoral del Partit Popular al ministre Montoro per veure si els aprova aquest pla. El Sr. Rodríguez fa referència a les hores extres, que han hagut de disminuir per mor d’una sentència que ara mateix està
138
recorreguda. Demana per què l’equip de govern no diu que la neteja la realitzava la brigada i ara els costa 960.000 € cada any. Recalca que encara deuen la meitat de l’any passat. Demana a l’equip de govern per què retallen personal i, en canvi, no diuen res del personal de confiança. El Sr. Rodríguez creu que el Sr. Balte no confiava que des de l’oposició li aprovassin aquests comptes perquè en cas contrari, i com a mínim, els ho haurien d’haver portat en temps i amb forma. Lamenta que en les dites qüestions per desgràcia l’Ajuntament d'Inca actuï d’aquesta manera estranya.
Intervé el Sr. Aguilar, qui contesta que l’equip de govern sí és reivindicatiu amb Madrid, i de fet, el pla que enviaran a Madrid no és allò que li demanen, perquè Madrid sol·licita un correcte autofinançament de tots els serveis que tenen dèficit i no els ho estan enviant. Els estan enviant el pla amb tots els serveis deficitaris, han apujat unes taxes per ajustar el dèficit, però segueix tenint pèrdues.
Quant a les extrajudicials, respon que a partir d’ara es comença de zero i el problema estarà resolt.
Quant al percentatge de 5,18 %, explica que fa 5 mesos varen firmar el 6 % i que les condicions que donava el Banc Central Europeu eren les mateixes, però amb el desavantatge que el préstec que fa alguns de mesos era a 3 anys i aquest és a 10.
Quant que els pressuposts estan tancats fins a l’any 2022, afirma que no és així. Explica que s’ha duit a terme una previsió de despeses i ingressos des d’ara fins a l’any 2022, que garanteix el pagament i devolució del préstec que s’està realitzant; és a dir, si amb els anys hi ha majors ingressos com per exemple participacions en l’Estat. La previsió està feta amb els ingressos dels anys 2009-2010 reduïda, realment liquidada, dins el mateix exercici. Si durant aquests anys hi ha més disponibilitat econòmica, es podran dur endavant més actuacions, sempre que sigui garantida la devolució del préstec. Això és allò que vincula aquest pla d’ajust. Exposa que serà en els primers 2 o 3 anys quan es pagaran aproximadament 3.000.000 € cada any, a partir de l’any 2014-2015 es començaran a pagar-ne 1.600.000 €.
Respecte a l’increment d’impostos, explica que a partir de l’any 2013 tots els imposts i taxes s’incrementaran un 3 %, que és el nivell d’IPC que està previst, però que també podrà variar.
Pel que fa que l’equip de govern ha efectuat pujades tributàries, supressió d’exempcions i bonificacions voluntàries a partir de l’any 2014, explica que allò que es recull és la pujada que tenen prevista amb la de l’IPC en tots els imposts i taxes municipals, no és que es redueixin ni suprimeixin bonificacions. L’increment no és per supressió de bonificacions, sinó per pujada.
Quant a la reducció de despeses d’un milió i mig a partir de 2013, explica que a partir de l’any que ve s’eliminarà el fems, Tirme ho cobrarà i ho gestionarà el Consell Insular de Mallorca. L’Ajuntament d'Inca deixarà de cobrar-ho i, per tant, aquesta despesa desapareix a la vegada que també com a ingrés. Quadra ingrés amb la despesa, desapareix. Explica que per tal motiu han hagut de separar el rebut de fems en recollida i tractament, així s’entén la diferència entre que a un hi hagi superàvit i l’altre sigui deficitari, però es compensen més o manco. No és que hi hagi un benefici, sinó que s'ha hagut de separar perquè a partir de l’any 2013 el Consell Insular de Mallorca s’encarregarà de l’eliminació. Comenta que per aquesta raó enguany han modificat les taxes.
139
Respecte que els membres de l’oposició han dit que l’equip de govern havia obrat amb ocultisme, el Sr. Aguilar considera que ells ho han tengut el mateix dia que els ho han donat. Es va aprovar a la Junta de Govern del mateix dia, perquè el termini per poder fer la relació de factures i enviar-la a Madrid va ser fins dia 15. Informa que la segona quinzena s’han dedicat exclusivament a finalitzar la comptabilitat de l’exercici 2011 per tenir les dades base sobre les quals poder fer el pla d’ajust, amb la qual cosa la segona setmana de la segona quinzena s’ha dedicat només a tancar l’any 2011; els tres dies d’aquesta setmana s’han dedicat a fer el pla d’ajust. Tampoc sabien, en funció de la liquidació, els ajustaments que haurien de realitzar. Comenta que amb els que han duit a terme no serà necessari tancar cap servei i que ha estat suficient la liquidació de l’any 2011, els resultats econòmics, perquè el pla d’ajust no sigui més fort d’allò que l’equip de govern hauria volgut.
Intervé el Sr. Ramis. Assenyala que el Sr. Aguilar ha aclarit que l’havien fet el dia abans i diu que no l’han fet ells perquè ja no tenen competències, ja no tenen autonomia. Unes mesures tan importants com aquestes no els ha quedat més remei que aprovar-les. Això és el que preocupa, perquè aquest decret aprovat pel Partit Popular és un control directe cap a les corporacions, i a Inca ja no podran fer res perquè hauran d’anar d’acord amb el dit pla d’ajust.
Ara es confirmen totes les sospites que havien dit abans. Manifesta que a partir d’ara, d’acord amb les xifres que s’han apuntat, l’Ajuntament d'Inca cada any haurà de destinar quasi 3.000.000 € a tornar aquest préstec.
Quant que no hi ha supressió, explica que ell veu un apartat on es diu que hi haurà majors ingressos de 315.000 € i la partida diu “subidas tributarias, supresión de exenciones y bonificaciones”.
El Sr. Aguilar intervé i afirma que en el document escrit fan l’aclariment.
El Sr. Ramis fa referència a una altra partida que diu “correcta financiación de tasas y precios públicos”. Demana a què es refereix aquesta correcta aplicació. No entén que hi apareguin 500.000 €. Comenta que han entrat en control directe del Partit Popular, que és el qui governa. El Sr. Ramis sap que el grup municipal del Partit Popular no té una força decisòria per poder modificar una llei, i manco en contra del seu propi partit, però creu que han de ser conscients que aquestes mesures minven la llibertat de l’Ajuntament. Pensa que a aquesta situació també s’hi hauran d’oposar, encara que per altra banda no els queda altre remei que haver d’aprovar el dit pla d’ajust i després haver-lo de complir.
El Sr. Ramis fa referència a la previsió d’ingressos que el Sr. Aguilar ha esmentat que s’havia dur a terme. Considera que han de tenir en compte que Inca està en situació de regressió, les empreses tanquen i no se’n creen de noves. El superàvit que es va generar fa un temps no es va aprofitar i ara, que podrien donar ajudes a les societat inquera, allò que s’ha de fer és exprimir els ciutadans per treure’ls més doblers. D’aquesta manera, tal vegada famílies a les quals estrenyeran més tancaran empreses, i així es generaran menys ingressos. Per tant, no es podrà complir el pla d’ajust i se n’hauran de fer nous. Finalment pentura hauran d’acabar tancant els serveis que l’equip de govern no vol suprimir. Quan la situació anava bé, l’equip de govern va gastar més, va hipotecar la ciutat d’Inca, i ara en treuen els fruits.
El Sr. Ramis recorda que l’equip de govern a molts de plens, quan els membres de l’oposició els advertia, contestava que encara tenia més capacitat per endeutar-se, però
140
ara les dades han demostrat el contrari.
Intervé el Sr. García. Exposa que a l’equip de govern li han quadrat sempre tots els pressuposts. No obstant això, diu que poden fer un acte de fe per creure-hi. El Sr. García comenta que, a diferència dels altres grups, veuen el tema de la tutela superior d’una altra manera. Creuen que sí hi ha d’haver una certa tutela del Govern balear o del Consell Insular de Mallorca o de l’Estat, i si això vol dir que ells marcaran el camí que hauran de seguir, potser sigui exagerat, però creu que pitjor deuen estar aquells ajuntaments que no han tengut dèficit o deute, que segurament no rebran res en compensació, i sí reben els que han utilitzat malament els seus ingressos.
El Sr. García afirma que no estan en condicions de fer un acte de fe i creure en aquest pla de reajustament, i pensen que aprovar-lo és convalidar l’actuació han duit a terme tot aquest temps. Ara sortiran temes com la plaça de Mallorca o les obres que s’han de fer, i que a partir d’ara 100 o 200 o 300.000 € serà una quantitat important, quan fins ara fins i tot 1.000.000 € no tenia importància. Considera que l’equip de govern hauria d’haver estat prudent, tal com li demanava el grup municipal dels Independents d'Inca, igual que li demanava control de la gestió de despesa.
El Sr. García afirma que el pla d’ajust és conseqüència d’una situació de la qual el grup municipal dels Independents d'Inca ja els havia advertit, fins i tot quan hi havia bonança, perquè l’equip de govern ja tenia el costum de quadrar els pressuposts quan es feien i desquadrar-los quan es liquidaven; mai s’ajustaven als pressuposts ni controlaven la despesa. Creu que hi ha hàbits que segueixen mantenint i per això no confia en aquest pla d’ajust.
El Sr. García no donarà suport al pla d’ajust; no comparteixen la seva filosofia ni el seu contingut.
Intervé el Sr. Rodríguez. Creu que el Sr. Aguilar, a la seva darrera intervenció, els ha donat la raó; és un pla de finançament fet amb presses en què els ajuntaments quedaran intervenguts per l’Estat i la seva funció serà la de ser mers gestors d’uns serveis obligatoris sota la seva tutela durant 10 anys.
El Sr. Rodríguez lamenta que el Sr. Aguilar no hagi respost a certes preguntes que havia formulat i creu que, si no ho ha fet, és perquè no sap les respostes. El Sr. Rodríguez, una vegada escoltada la segona intervenció del Sr. Aguilar, espera que no enviïn una còpia de l’acta a Madrid, perquè ha manifestat que allò que implica el pla tampoc no és tant.
Considera que, si el Govern de l’Estat no aprova aquest Pla, els creditors aniran al banc a cobrar i l’Estat ho descomptarà dels doblers que ha d’enviar als ajuntaments. Explica que el pla és per a 10 anys i després no el podran canviar. El Sr. Rodríguez demana què els quedarà per poder fer gestió una vegada restats els ingressos els 2.600.000 € del banc que s’han de pagar enguany, els 3.000.000 € que han de pagar l’any que ve, les despeses de personal, seguretat social, neteja, despeses fixes. Pensa que la de l’equip de govern és una postura còmoda perquè al·leguen que apugen els impostos perquè els ho diuen des de Madrid.
El Sr. Rodríguez pensa que els dos grans partits tenen l’obligació de parlar per aconseguir un millor finançament municipal i de moment no ho fan. El PSOE va voler tirar endavant amb un Pla E que només va servir per endeutar més els ajuntaments i el Partit Popular vol imposar aquesta tutela; no sap per què hi ha d’haver eleccions durant les properes
141
legislatures i mitja, perquè els tècnics de Madrid ja els han dit com s’han de gastar.
Intervé el Sr. Aguilar. Contesta al Sr. Ramis que el pla l’han redactat junt amb els tècnics, ja que sense ells no l’haurien pogut elaborar, atesa la seva complexitat tècnica; però, pel que fa a les decisions polítiques, decidir d’on es feien les retallades i allò que es podia apujar, les ha pres l’equip de govern. Ha estat qui ha decidit enviar a Madrid el pla d’ajust sense que tots els serveis que tenen siguin autofinançables, perquè recorda que des de Madrid se’ls exigia el contrari.
El Sr. Aguilar exposa que la situació econòmica d’Inca la coneixen tots, però pensa que amb els anys millorarà. Manifesta que, segons diuen els economistes, la situació a partir de l’any 2014 millorarà, i és allò que preveuen. No obstant això, estan parlant d’un futur, i és una previsió que es fa en base al que diuen els economistes internacionals. La previsió que sí fan cap al futur és que no tancaran cap servei.
Respon al Sr. García que respecta la seva opinió i que no confiï en aquest pla d’ajust, però que la diferència és que aquest serà controlat per Madrid anualment.
Contesta al Sr. Rodríguez que, com ja ha dit abans, ho han fet en un temps rècord, han tengut 15 dies per elaborar les factures i 15 dies per elaborar el pla. Durant els 15 dies de la seva elaboració explica que han hagut de tancar l’exercici 2011 per tenir les dades per fer-lo.
Quant a les factures extrajudicials, informa que n’hi havia any rere any, d’un any venia l’anterior, i allò que feien era llevar el pressupost de la partida i es quedava en dèficit, i tornava a generar partida extrapressupostària. A partir d’aquest any diu que no hi haurà factures extrajudicials
Intervé el Sr. Rodríguez, qui recorda que no li han contestat les preguntes que ell ha formulat abans. Afirma que dóna per bo allò que li ha contestat el Sr. Aguilar, però li aclareix que no es referia a això.
Seguidament es passa a votar el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda relatiu al pla d’ajust i n’esdevé el següent resultat: onze (11) vots a favor del grup municipal del Partit Popular i deu (10) vots en contra del grup municipal del PSIB-PSOE, els Independents d'Inca i el PSM-Iniciativa Verds.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovat el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda relatiu al pla d’ajust.
B. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA RELATIU A L’ENCÀRREC DE GESTIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS DE LES FRACCIONS DE PAPER-CARTRÓ, VIDRE I ENVASOS LLEUGERS AL CONSELL INSULAR DE MALLORCA
Atès que la proposta no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda relatiu a l’encàrrec de gestió de la recollida selectiva de residus de les fraccions de paper-cartró, vidre i envasos lleugers al Consell Insular de Mallorca, de data 29 de març de 2012 i que transcrit textualment diu:
142
“En data 5 de novembre de 2001 el Ple del Consell de Mallorca va adoptar l’acord d’aprovar el Conveni d’encàrrec de gestió entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Inca per un període de 10 anys per tal que el Consell de Mallorca dugués a terme la gestió de la recollida selectiva de residus de les fraccions de paper-cartró, vidre i envasos lleugers.
En data 26 d’abril de 2002 el Ple de l’Ajuntament d’Inca va acordar aprovar l’esmentat conveni.
El punt sisè d’aquest Conveni exposava que tenia una vigència inicial fins a l’any 2011 sense perjudici de la pròrroga expressa, que s’havia de comunicar dos mesos abans de la seva finalització.
El Ple de l’Ajuntament en data 2 de setembre de 2011 va acordar aprovar la pròrroga d’aquest conveni fins al 30 de maig de 2012.
Ara es proposa una nova pròrroga fins al dia 30 de maig de 2014. Vist l’informe emès pel tècnic de Medi Ambient d’aquest Ajuntament, segons el qual és beneficiós per als interessos municipals, en termes d’abaratiment de costos, mantenir aquesta pròrroga fins que resti definit el nou model de recollida selectiva, a la vista de les diferents opcions de futur i les noves normatives en matèria de gestió de residus, la Comissió Informativa d’Hisenda, a la seva sessió de dia 29 de març de 2012, amb el dictamen favorable previ, va acordar elevar a la consideració del Ple de l’Ajuntament les següents PROPOSTES D’ACORD:
1.- ACORDAR la pròrroga del Conveni d‘encàrrec de gestió entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Inca per tal que la institució insular dugui a terme la gestió de la recollida selectiva de residus de les fraccions de paper-cartró, vidre i envasos fins al dia 30 de maig de 2014.
2.- SOL·LICITAR al Consell de Mallorca que aprovi la corresponent addenda al Conveni d’encàrrec de gestió, amb l’objecte de prorrogar el conveni fins al 30 de maig de 2014.
3.- NOTIFICAR el present acord al Consell de Mallorca als efectes de formalitzar la petició de pròrroga.”
Intervé la Sra. Tarragó, qui comença la seva intervenció demanat disculpes per haver presentat ahir per urgència la proposta a la Comissió Informativa d’Hisenda. Explica que el motiu és que des del Consell Insular de Mallorca els varen fer saber que a mitjan abril havien de menester la documentació, però la intenció de l’equip de govern era dur-ho al pròxim Ple i tenir temps suficient de debatre-ho a les diferents comissions que hi hagués fins en aquell moment.
La Sra. Tarragó recorda que la recollida selectiva es fa en aquests moments mitjançant aquest encàrrec de gestió i que durant deu anys l’han tengut i el varen prorroga per desembre fins al 30 de maig perquè hi havia una diferència entre el temps de l’encàrrec de gestió i el temps que estava contractada l’empresa. Informa que, per evitar que el Consell Insular de Mallorca hagués de pagar indemnitzacions, al desembre ja es varen plantejar com ho farien a partir d’ara. Va ser quan varen començar a demanar informes a LUMSA, que és l’empresa que efectua la recollida a Inca. Als informes que els varen presentar queda clar que allò que podrien ingressar d’una manera aproximada –ja que tot
143
depèn dels quilos que es recullen a Inca– és molt inferior al cost real de la recollida selectiva. Per aquest motiu, creuen interessant mantenir el sistema de la recollida a través de l’encàrrec de gestió del Consell Insular de Mallorca, que saben i són conscients que té mancances, però almanco des del punt de vista econòmic resulta sostenible a l’Ajuntament d'Inca.
Intervé el Sr. Moreno. Comenta que els hauria agradat disposar del document abans. Recorda haver-ne parlat en moltes ocasions, la darrera vegada va ser al Ple al setembre del 2011. Considera que és un servei molt necessari per a Inca i creu que s’ha de fer més incidència en el reciclatge, sobretot en la recollida selectiva. Arran d’aquest informe i sobretot de la proposta que els ha fet LUMSA de fer la pròrroga de dos anys al Consell Insular de Mallorca, opinen que és beneficiosa per l’Ajuntament, perquè només mirant el que costaria el servei són 162.000 €; restant-hi els 91.000 € que traurien per la venda de les tones dels diferents elements haurien de pagar 71.000 €. Explica que amb l’actual conveni amb el Consell Insular de Mallorca els costaria uns 52.000 €. Veient la necessitat i que és un problema que tendrien a l’Ajuntament, creu que és una bona opció i espera que aquesta pròrroga es pugui dur a terme.
Intervé el Sr. García. No ha estat un jugador de futbol habitual, però tenia el costum que, quan li pegaven una coça i després li demanaven disculpes, ell contestava que s’hauria pogut evitar pegar-li, ell no ha de disculpar ningú. Considera que, si s’evita la situació, s’evita haver de disculpes a ningú. Afirma que a l’Ajuntament d'Inca s’està instaurant el sistema de dir que s’hauria pogut fer d’una altra manera i demanar disculpes. Demana quin dia serà que la documentació arribi a temps. A més, si és un tema que ja es discutia pel mes de setembre, no entén per què els arriba el darrer dia i amb un informe de l’empresa interessada que es dóna per bo. Després de treure comptes, com que els costa menys, ja estan satisfets. Expressa que es tracta d’un altre acte de fe i que no entén aquesta manera d’actuar. Segons el seu parer, l’empresa es conforma a perdre doblers. Si al final a l’Ajuntament li surt més econòmic, hi estaran d’acord, però manifesta que no tenen elements de judici per saber si els costa més o menys.
Intervé el Sr. Rodríguez. Comenta que avui s’ha presentat al Ple i no recorda si li varen donar o no, perquè ell no va assistir a la Comissió Informativa, però creu que per mala sort no li ha arribat com tocava i s’ha quedat només amb el primer full; no ha reclamat res perquè es pensava que només era el que li han donat. Quan ho ha llegit no ha entès per què ho duien avui per urgència, quan havien tengut temps per parlar-ne a les comissions.
Demana a quin model fa referència l’informe que els presenten, que parla del “nou model de recollida selectiva”. Manifesta que els hauria agradat conèixer quantitats, comparatives, saber si estan fent el correcte. Pensa que no només s'ha de tenir en compte que sigui el més econòmic, sinó també la qualitat del servei. Pper ventura hi hauria poca diferència entre l’un i l’altre. Explica que li ha creat molts dubtes i que, si s’ha d’entregar urgent al Consell Insular de Mallorca, que ho facin, però que no comptin amb el suport del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds, encara que és un tema que a ell li interessa i li agradaria poder-ne parlar a la Comissió Informativa d’Hisenda. Afirma que l’equip de govern no pot pretendre que amb un full on hi ha una apartat que diu que és beneficiós per als interessos municipals amb tema d’abaratiment de costos i no parla de qualitat de serveis. Diu que són tants dubtes que se li fa difícil fer un dogma de fe i votar a favor.
Intervé la Sra. Tarragó. Respon al Sr. García que s’ha demanat a l’empresa Lumsa que fes l’informe i que explicàs els costos que tenia, perquè en aquests moments és l’única
144
empresa que pot explicar que li costa el servei. Explica que seria molt més costos que l’empresa fes el servei per Inca que no com en aquests moments, que fa el d’una tercera part dels municipis de Mallorca.
Quant als ingressos, exposa que és una simple estimació, ja que fins que no sàpiguen les tones exactes que han recollit durant un any no podran saber allò que ingressaran.Intervé el Sr. Moreno. Recorda que en el Ple de setembre de 2011 ja varen estar parlant de la possibilitat que el Consell Insular de Mallorca deixàs el servei i que cada un dels ajuntaments o mancomunitats l’assumís. Si hi hagués hagut més temps, haurien pogut debatre sobre la qüestió i veure més models. Està d’acord amb el Sr. Rodríguez en el sentit d’aquest nou model que té pensat el Consell Insular de Mallorca, que és l’Administració competent. Lamenta que no hi hagi un informe dels tècnics municipals referent a experiències a altres ajuntaments, i no només de Mallorca, sinó també de fora, sobre què els hauria costat gestionar aquesta recollida selectiva.
Explica que quan abans ha dit que era un problema es referia que quan en parlaren al setembre del 2011 era un problema i, si ara prorroguen amb el Consell Insular de Mallorca, el salven, però el tornaran a tenir d’aquí dos anys. Per tal motiu anima l’equip de govern a parlar-ne durant aquests dos anys per esbrinar quin és el millor model per a Inca. Assenyala que falten dades generals de recollida de materials, però que en tenen de suficients per veure quina és la millor opció. En aquests moments, vist l’informe de l’empresa, sembla que la millor solució sigui aquesta, però no s’ha de deixar de banda que de cara al futur l’autogestió per part de l’Ajuntament d'Inca sigui la millor solució.
Intervé el Sr. García. Li sembla correcte demanar un informe a l’empresa que ho gestiona i tenir unes dades, però imagina que aquestes s’han de contrastar amb d’altres. Pensa que l’informe que s’acompanya és molt breu i que no contrasta amb res ni valora altres possibles solucions, simplement es limita a dir que en base a l’informe de l’empresa és més barat. No veu un esforç per cercar altres alternatives a l’informe i valora si aquest reflecteix la realitat o l’interès per part de l’empresa. Pel grup municipal dels Independents d'Inca manca justificar d’una manera més completa la documentació. No obstant això, comenta que, si l’equip de govern ha cregut l’informe i li sembla correcte, i en base a això han fet un informe tan breu de credibilitat, ells no ho farien així.
Per altra banda, el fet que es decidís per desembre prorrogar-lo perquè si no haurien d’indemnitzar, afirmant que el més de maig ho tendrien resolt, i que després de cara al mes maig encara no està resolt i ara l’han de tornar a prorrogar, els fa pensar que quan arribi l’any 2014 potser també ho hagin de tornar a fer. Tampoc els sembla que sigui una forma correcta de gestionar-ho, encara que no coneix el funcionament del Consell Insular de Mallorca. De totes formes li produeix estranyesa aquest tipus de gestió.
Intervé el Sr. Rodríguez. Demana quina és la urgència, ja que si el conveni dura fins al dia 30 de maig del 2012 falten dos mesos. Afirma que la Sra. Tarragó no li ha contestat sobre si en parlarien en les properes comissions per intentar millorar. Pensa que en la recollida selectiva queden moltes coses a l’aire, com per exemple el tema de la poda. Demana qui es dedica a recollir-la i si aquesta és la millor recollida que poden tenir. En té molts de dubtes, i ara els duen aquest document per a aprovació quan encara falten dos mesos perquè venci la pròrroga.
Intervé la Sra. Tarragó. Referent a la poda, respon que no entra dins la pròrroga ni dins la recollida selectiva de les tres faccions de què estan parlant. Comenta que sempre intenten donar una solució, quasi a mesura que es produeix, perquè econòmicament és costós i no
145
hi ha una planta de compostatge dins el terme municipal d’Inca. Explica que els que es fa és recollir-ho, dur-ho al punt verd i després es du a Alcúdia, on sí tenen una planta de compostatge; si a vegades tenen temps suficient, ho trituren amb la trituradora municipal. No tenen un servei de primera, però van donant solució a les situacions puntuals que es donen d’abandonament de poda a diferents indrets de la ciutat. Assenyala que es pot tractar el tema a les comissions tant de temps com vulguin.
Explica que el motiu de la urgència és que el Consell Insular de Mallorca necessita d’aquí dos mesos tenir la possibilitat de dur-ho a Ple. Informa que durant dos anys va assistir a reunions allà, a les quals el Consell Insular de Mallorca intentava que tots els municipis de Mallorca trobassin una possible solució; es va parlar d’un consorci, però al cap de dos anys no havien trobat una solució. Aquesta passava a principi de legislatura perquè cada municipi intentàs resoldre autònomament la dita recollida, i el Consell Insular de Mallorca ha recollit la petició de diferents ajuntaments que recordaven que no tenien les partides per efectuar la recollida i que els resultava inviable pressupostàriament dur-la a terme. Aquesta, per tant, és una solució d’enmig per resoldre pressupostàriament la qüestió esmentada.
El Sr. Rodríguez expressa que, com ha dit la Sra. Tarragó, és una solució d’enmig, però no la millor.
La Sra. Tarragó li dóna la raó, no és la millor.
Seguidament es passa a votar el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda i n’esdevé el següent resultat: onze (11) del grup municipal del Partit Popular i deu(10) abstencions del grup municipal del PSIB-PSOE, el grup municipal dels Independents d'Inca i el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds.
Atès el resultat de la votació, es declara aprovat el Dictamen de la Comissió Informativa d’Hisenda relatiu a l’encàrrec de gestió de la recollida selectiva de residus de les fraccions de paper-cartró, vidre i envasos lleugers al Consell Insular de Mallorca.
C. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DELS INDEPENDENTS D'INCA RELATIVA AL DESTÍ DE L’ESTALVI DE PERSONAL AMB DEDICACIÓ EXCLUSIVA DEL SEU GRUP
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca relativa al destí de l’estalvi de personal amb dedicació exclusiva del seu grup, de data 30 de març de 2012 i que transcrita textualment diu:
“Iniciada la present legislatura i en el primer ple ordinari , amb el vot en contra dels Independents d´Inca, s´aprovaren les retribucions del Batle y els regidors de l´Ajuntament.
Independents d´Inca ja ha manifestat que no farà ús de la possibilitat de disposar d´un regidor amb dedicació exclusiva parcial, cosa que suposa una no-disposició de 27.403 euros anuals. Tinent en compte les retribucions fixades per els Regidors d´Indi segons sigui o no portaveu del Grup Municipal, s´ha realitzat un càlcul mitjà amb ambdues retribucions i no fer ús de la possibilitat de dedicació exclusiva parcial resulta un estalvi o no-disposició de
146
4.336.- euros trimestrals. En el plens de 28 d´octubre i de 23 desembre s´aprovà destinar aquella
quantitat al Menjador Social d´Inca i a la Comunitat Religiosa de les Monges Jerónimes d´Inca.
Per això, havent passat el tercer trimestre de la legislatura, sol.licitam al Ple de l´Ajuntament d´Inca que prengui el següent ACORD:
1. Destinar, prèvies les modificacions de crèdit pressupostari si fossin necessàries, la suma de 4.336.-euros al PATRONAT PRO-MINUSVÀLIDS PSÍQUICS DE LA COMARCA D´INCA.
2. El Govern Municipal efectuarà els tràmits necessaris per tal de complir aquest acord, informant al Ple de l´Ajuntament abans de dos mesos del compliment del present acord i la seva efectivitat en el pagament.”
Intervé el Sr. García. Explica que la Moció és la tradicional i espera que el resultat sigui el tradicional. Quant al contingut de la redacció, explica que l’han suavitzat per evitar que alguns aspectes poguessin molestar algú. En aquest cas el grup municipal dels Independents d'Inca demana que la quantitat que cada trimestre es destini al Patronat de minusvàlids psíquics d’Inca. Demana el suport de la resta de grups.
Intervé el Sr. Moreno. Manifesta que la decisió de presentar-la és del grup municipal dels Independents d'Inca i la d’executar-la, de l’equip de govern. Per part del grup municipal del PSIB-PSOE, anuncia que donaran suport a la iniciativa.
Intervé el Sr. Caballero. Des del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds anuncia que hi votaran a favor.
Intervé el Sr. Balte. Manifesta que el grup municipal del Partit Popular secundarà en positiu aquesta moció.
Intervé el Sr. García. Agraeix a tots els grups el vot favorable a la Moció.
Seguidament es passa a votar la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca relativa al destí de l’estalvi de personal amb dedicació exclusiva del seu grup.
D. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DELS INDEPENDENTS D'INCA RELATIVA AL REGLAMENT DE REGALS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ
Atès que aquesta moció no ha estat dictaminada per cap comissió, cal aprovar la seva inclusió a l’ordre del dia mitjançant votació i n’esdevé el següent resultat: unanimitat (21).
Els reunits consideren la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca relativa al Reglament de regals dels membres de la corporació, de data 30 de març de 2012 i que transcrita textualment diu:
“EL Grup Municipal Independents d´Inca , a l’empara de l´establert a l147
´art. 97 del Reglament d´Organització i Funcionament de les entitats locals i del Reglament Orgànic de l´Ajuntament d´Inca, sotmet a la consideració del Ple la següent:
MOCIÓ
En el Ple ordinari del passat 25 de novembre s´aprovà per unanimitat de tots els grups municipals, la moció presentada per INDI, per la que s´acordava debatre en la Comissió informativa pertinent el REGLAMENT DE REGALS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL D´INCA amb el contingut expressat en la moció presentada, i proposar en el proper Plenari l´aprovació del text definitiu.
La proposta que es fa del Reglament per part d´Indi és el següent:
“No és res nou que, per diversos motius, ha minvat de forma considerable la confiança dels ciutadans en la integritat, objectivitat i imparcialitat dels càrrecs públics que democràticament ha triat, i és per això que entenem que es fa necessària l'elaboració d'un document on es defineixi part del codi d'actuació pública que ha d'imperar en tota activitat de govern, política i administrativa, sota els principis i valors que deuen sempre tenir-se de referència com a principis bàsics d'actuació i entre els quals es troben els principis d'honestetat, austeritat, transparència i responsabilitat.
Tot això perquè els titulars dels càrrecs públics hauran d'actuar conforme a les normes ètiques més elevades a fi de conservar i acréixer la confiança dels ciutadans.
Així, es proposa s´estableixi el següent compromís, que determina un sistema transparent de control dels regals que reben els Regidors i el Batle de l´Ajuntament d´Inca, mijançant l´aprovació del següent REGLAMENT:
Article 1.-Àmbit d'aplicació.-
El present Reglament ve en aplicació per als Regidors i el Batlede l'Ajuntament d´Inca que es trobin en l'exercici de les seves funcions.
Article 2.-Els regals institucionals.-
Qualsevol regal, avantatge o recompensa que rebin els Regidors o el Batle per part de qualsevol mitjà públic o privat aliè a l'Ajuntament d´Inca en funció de l'exercici del seu càrrec s'entendran com a regals institucionals propietat de l'Ajuntament d´Inca.
Queda, per l'anteriorment assenyalat, prohibida l'acceptació privativa o personal d'aquests presents, exceptuant el que està disposat en els articles següents.
Article 3.- Regals incidentals.-
148
Podran ser admesos a títol personal aquells regals el valor econòmic dels quals no sigui rellevant, inferiors a 60 €, els regals incidentals o expressions habituals d'hospitalitat (dinars, sopars, productes propis i actes) o altres beneficis de valor mínim, sent comunicat mensualment a la Batlia o a la Junta de Govern Local.
Article 4.- Dipòsit de Regals.-
Aquells regals que tinguin el caràcter de peribles s´entregaran a organitzacions benèfiques, tret que siguin de valor mínim (60 €) que podran ser gaudits individualment per l'obsequiat.Tots els altres regals seran lliurats a l'Ajuntament per al seu dipòsiten el lloc habilitat a aquest efecte.
Article 5.- Registre de Regals.-
Per la Secretaria de la Corporació es durà a terme un Registrede Regals informatitzat on quedi constància del seu caràcter, del remitent, de la data del lliurament, del seu motiu, de la descripció del seu contingut de forma estractada, així com del lloc del seu dipòsit.
De la inscripció efectuada i de la destinació del regal es donarà còpia a aquell que efectuï el lliurament.
Article 6.- Resolució de dubtes sobre acceptació de Regals.-
Els Regals que pel seu origen o característiques poguessin presentar dubtes sobre la seva acceptació o no a títol individual es resoldran per la Junta de Portaveus.
Article 7.- Publicitat.-
Sense perjudici de la publicitat que legalment està establerta per als Reglaments municipals es posarà en coneixement de la present regulació a aquell que efectua l'obsequi.
Article 8.- Realització de regals protocol·laris.-
El Batle podrà realitzar els regals protocol·laris que consideri oportúdonant compte a la Junta de Govern Local quan aquests tinguin un valor inferior als 300€, sent necessària l´autorització de la Junta de Govern Local i Junta de Portaveus quan superi la citada quantitat.
Els regidors no podran realitzar regals.
149
DISPOSICIÓ FINAL.- El present Reglament entrarà en vigor transcorregut el termini de 15 dies hàbils a partir del següent al que es publiqui la seva aprovació definitiva en el BOCAIB i romandrà en vigor mentre no s´acordi la seva modificació o derogació.
No consta que s´hagi convocat cap comissió informativa per tal de debatre el contingut d´aquell reglament, i per això, DEMANAN AL PLE DE L´AJUNTAMENT D ´INCA que adopti el següent: ACORD
Aprovar el REGLAMENT DE REGALS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL D´INCA amb el contingut expressat en la present moció.”
Intervé el Sr. García. Exposa que tots els grups tenen coneixement de la Moció, es va intentar arribar a un acord amb tots ells; informa que el grup municipal del PSIB-PSOE i el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds hi varen donar la conformitat. Recorda que amb el grup municipal del Partit Popular hi havia certes discrepàncies en les quantitats. Explica que la proposta és del grup municipal dels Independents d'Inca i que han elevat les quantitats que inicialment varen incloure a la Moció. Comenta que aquests dies està damunt la taula la Llei de transparència, la qual també fa referència als regals que puguin rebre els alts càrrecs o els batles o qualsevol càrrec públic, no defineix amb puntualitat l’import. Creu que la Moció que presenten ells amb una mica d’anticipació a la Llei és el reglament, que definiria allò que la dita Llei deixa a posteriori. Entén que dins aquesta qüestió de Llei de transparència s’ha de modificar perquè ha funcionat malament fins ara. Exposa que la Moció que presenten, amb aquest reglament, seria una bona eina perquè el ciutadà tengués una percepció més clara i més transparent d’allò que és la gestió pública. Demana el vot favorable de tots els grups municipals.
Intervé el Sr. Moreno. Com ja han fet altres vegades i amb la possibilitat que han tengut, a pesar que es presenti per urgència, de poder fer feina amb el text en dies anteriors al plenari, anuncia que el grup municipal del PSIB-PSOE donarà suport a la Moció.
Intervé el Sr. Caballero. Des del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds comparteixen la filosofia de la Moció, però els hauria agradat poder-la debatre en comissió. Sap que no és culpa del grup municipal dels Independents d'Inca, ja que ho ha proposat en diverses ocasions, i creu recordar que fins i tot es va retirar perquè fos així. Explica que hi ha alguns detalls que hauria volgut matisar i discutir i, si hi ha un període d’al·legacions, faran les aportacions que siguin necessàries. Saben que, si és possible, les tendran en compte, i malgrat que es dugui per urgència i que no s’hagi debatut en comissió, vol manifestar que el seu vot serà favorable, i que és un vot de confiança i no un acte de bona fe.
Intervé el Sr. Batle. Manifesta que el grup municipal del Partit Popular hi votarà a favor. Cometna que es va anticipar en el temps, però que ara el Sr. Rajoy està posant damunt la taula una Llei de transparència de la gestió política. Reconeix que s’han tengut en compte certes modificacions que va presentar el Partit Popular i ho agraeix, encara que haurien volgut que s’incloguessin més peticions seves. Quant que el Sr. Caballero ha dit que si no s’ha debatut en les comissions no ha estat culpa del Sr. García, el Sr. Batle suposa que això vol dir que ha estat culpa seva.
El Sr. Caballero respon que ell allò que ha dit que no era culpa del grup municipal dels
150
Independents d'Inca no ha dit que fos culpa del grup socialista, ni del grup municipal del Partit Popular ni del Sr. Balte.
El Sr. Batle li demana de qui és la culpa.
El Sr. Caballero respon que ha manifestat que no era culpa del grup municipal dels Independents d'Inca, perquè fins i tot creu recordar que es va donar el cas que ells varen presentar la Moció i els varen dir que la retiraven perquè es debatria a una comissió.
El Sr. Batle l’informa que varen tenir una Junta de Portaveus i que s’hi va debatre.
Intervé el Sr. García. Manifesta que l’ordre del dia de la Comissió Informativa la sol fer el seu president. Afirma que en aquest cas no hi hagut una Comissió Informativa determinada i no ha anat mai a un ordre del dia. Informa que el darrer dia la varen entregar a una Comissió Informativa i no es va debatre, de la qual ell, a més, va haver d’absentar-se. Creu que pot ser un cúmul de circumstàncies, però entén el Sr. Caballero quan diu que qui fa l’ordre del dia és el president de la Comissió Informativa. No obstant això, pel que fa a les culpes, opina no han d’arribar a aquest nivell i també creu que per tramitació hi ha un període d’al·legacions, informació pública, etc. Exposa que les aportacions que es puguin fer per millorar el Reglament es podran tornar debatre i discutir, el grup municipal dels Independents d'Inca està oberts a tot allò que sigui per millorar.
El Sr. Balte diu que el Sr. Caballero li ha dit que a la Junta de portaveus tant el grup municipal del PSIB-PSOE com el grup municipal del PSM-Iniciativa Verds no hi tenien res a dir. Així, al final no sap quin debat falta, perquè els únics que ho varen debatre varen ser ells. Creu que a vegades s’arriba a l’absurd i és ridícul.
El Sr. Caballero considera que el Sr. Batle s’ha sentit al·ludit. El Sr. Caballero agrairia al Sr. Batle –i així demana que consti en acta– que no posi en boca seva paraules que ell no ha dit. Si ell hagués dit que la culpa la té el balte, en aquest mateix moment ho rectificaria, però com que no ho ha dit agrairia al Sr. Balte que no posi en boca seva paraules que ell no ha dit. Assenyala que la Moció arriba per urgència i que quan ha dit que no era culpa dels Independents d'Inca ha volgut dir que han fet tot allò possible perquè aquest tema fos consensuat i debatut. Li diu que, encara que pugui estar nerviós per algun motiu, no digui coses que ell no ha dit.
El Sr. Batle no sap on veu el Sr. Caballero el seu nerviosisme, ja que ell està molt tranquil.
El Sr. Caballero comenta que, atès que tots estan d’acord amb la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca, passin a votació, vista l’hora que és.
Es produeix un intercanvi d’opinions entre els membres del grup municipal del PSM-Iniciativa Verds i el Sr. Balte, que diu que s’ha arribat a un acord i que el Sr. Caballero li ha donat la culpa d’una cosa de la qual ell no és el culpable.
El Sr. Caballero insisteix que no ha fet aquesta afirmació.
El Sr. Rodríguez li diu que no sap ni escoltar.
Seguidament es passa a votar la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca relativa al Reglament de regals dels membres de la corporació i n’esdevé el següent
151
resultat: unanimitat (21).
Atès el resultat de la votació, es declara aprovada la Moció del grup municipal dels Independents d'Inca relativa al reglament de regals dels membres de la corporació.
13. PRECS I PREGUNTES
a.- Precs i preguntes formulades pel grup municipal del PSIB-PSOE
El Sr. Ramis formula la següents preguntes:
1. En relació amb el Fons de Cooperació Local del Govern de les Illes Balears, de manera sorprenent i unilateral els varen reduir la quantitat a percebre de 330.000 € un 25 %, i els resten 82.000 €. Els deixaran 247.000 €, dels quals l’any passat s’havien de cobrar 82.000 € i 165.000 € enguany. Demana com es troba la situació de cobrament d’aquestes quanties.
El Sr. Batle respon que es pagava una quantitat i que dins el 2012 es va aprovar una aportació als ajuntaments del 125, la mateixa quantitat que l’any anterior, més el 25 % que no s’havia pagat. Li consta que s’ha cobrat.
El Sr. Tresorer corrobora que el cobrament s’ha efectuat.
2. Davant la sol·licitud de llicència d’obres per part de l’IBISEC per la instal·lació d’unes cobertes lleugeres als patins del CP Miquel Duran i Saurina. Diu que aquest projecte va ser un concurs de l’Ajuntament d'Inca i el que va decidir el projecte guanyador va ser el director de projecte i ara Conseller d’Educació va ser el Sr. Rafel Bosch. Demana si creuen que instal·lar cobertes lleugeres serà la solució definitiva a la problemàtica d’aquest centre.
La Sra. Payeras respon que serà una solució definitiva per al centre, però també creu que hauria de deixar passar el temps i veure si realment ho seria. També informa que es va parlar de la possibilitat de deixar les cobertes tancades per no deixar passar l’aigua cap a dedins. Explica que es posaran les cobertes i, si no, després es posaran hermètics. Per altra banda, s’ha parlat que amb el temps es podien anar tancant els passadissos, però no es pot fer tot de cop. Conclou que a poc a poc s’esmenaran les deficiències que pateix aquest centre.
El Sr. Ramis demana si no consideren que 72.000 € per fer una prova és excessiu.
La Sra. Payeras afirma que no és una prova. Són noves cobertes, i després no se n’hauran de fer unes de noves. La proposta inicial és fer les cobertes, tal com ha demanat la direcció del centre. Informa que es va realitzar una visita posterior i que es va parlar de tancar dites cobertes de manera hermètica. Explica que les noves cobertes es posaran i que després, si s’han de fer hermètiques, se’n posaran sense cap problema. El pressupost es refereix a les nou cobertes que es posaran noves.
El Sr. Ramis creu que servirà de poca cosa.
3. L’Agencia Balear de l’Aigua ha detectat la presencia d’aigües fecals als col·lectors d’aigües pluvials del torrent de sa Bassa; demana si han investigat a què es deuen aquests abocaments i quines mesures han adoptat per donar-los una solució definitiva.
El Sr. Jerez respon que el dia 10 de febrer, i amb l’informe que va arribar el 13 de març, es diu que en el moment de la inspecció no es detecta cap abocament. Informa que n’ha parlat amb
152
els tècnics i que li han comentat que en algun moment puntual de l’any i amb moltes pluges i en algun embós s’ha pogut donar aquesta situació. Però, per a la tranquil·litat de la gent, explica que al darrer informe de 14 de febrer de la Conselleria de Medi Ambient afirmen que no hi ha abocaments de aigües residuals.
El Sr. Ramis comenta que l’Agència diu que sí ho varen detectar. Demana si per part de l’equip de govern directament se n’ha fet alguna investigació.
El Sr. Jerez repeteix allò que li han comunicat els tècnics municipals.
4. El passat mes de setembre aquesta corporació va aprovar una moció presentada pel grup municipal socialista relativa a la situació econòmica del Centre Joan XXIII, a causa de l’endeutament per part del Govern balear, en la qual es va aprovar que l’Ajuntament d’Inca realitzaria unes gestions per fer efecties, de forma urgent, aquestes quantitats. Demana quines actuacions i seguiment s’han duit a terme al respecte, i quina és la situació actual.
El Sr. Batle respon que les gestions les ha duit a terme personalment com a batle, ha parlat amb el president de la Comunitat Autònoma, amb la presidenta del Consell Insular de Mallorca, el vicepresident econòmic i amb la consellera d’Hisenda del Consell Insular de Mallorca. Sap que s’ha cobrat alguna quantitat, però que encara queda molt per cobrar. Per la seva banda, fa pressió com a batle, en el Govern balear i en el Consell Insular de Mallorca, perquè facin front als deutes que tenen amb el Patronat. Explica que alguna de les accions que ha duit a terme ha estat efectiva i d’altres no.
5. El mes de gener de l’any 2011 es va aprovar per unanimitat la Moció presentada pel grup municipal del PSIB-PSOE relativa a elaborar un pla de foment de l’ocupació. Vol saber quines actuacions s’han duit a terme per realitzar-lo. Recorda que la Moció contemplava dotar el pla en els pressupost de 2012 amb una partida per al foment de l’ocupació. Vol saber de quina partida es va dotar i en quina quantitat.
El Sr. Batle respon que li ho contestarà per escrit.
b.- Precs i preguntes formulades pel grup municipal dels Independents d'Inca
El Sr. García formula els següents precs i preguntes:
1. En primer lloc, felicita a qui correspongui perquè finalment s'ha tapat un clot d’un camí que va des de la Pota del Rei fins a la carretera de Mancor. Comenta que era l’únic clot de tot el camí, i creu que han necessitat dos anys per tapar-lo. Pensa que es deu a unes actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Local per unes circumstàncies puntuals d’uns explosius que varen esclatar, i algú més el va veure i se li va ocórrer tapar-lo. Dóna l’enhorabona per la celeritat en tapar-lo.
2. Diu que, arran de la compra de l’edifici del Teatre Principal, no han estat gaire temps a col·locar-hi un rètol gros on s’anuncia la compra i les circumstàncies. Li sembla bé, però també creu que s’haurien de col·locar rètols per informar de carrers tallats per obres, no només que hi hagi un rètol allà on hi hagi les obres, perquè ja és evident.
El Sr. Balte respon que en la segona part de la pregunta el Sr. Garcia té raó. Quanta més informació es doni als ciutadans sobre un tall de carrer, millor. Quant a la primera part, respon que, com que era una compra subvencionada, era la subvenció de l’Estat que els obligava a posar el rètol; si no, no l’hi haurien posat.
153
El Sr. García opina que a l’Estat li han de fer cas, però no sempre.
El Sr. Batle contesta que sí n’hi han de fer si és una condició perquè els atorguin la subvenció.
2. Explica que va tenir entrada un escrit d’un particular que deia que havia tengut coneixement del traspàs irregular de la concessió de la nova explotació de la piscina. Demana si arran d’aquest escrit han realitzat alguna gestió o esbrinament, si estan en condicions de confirmar que hi ha hagut qualque traspàs irregular o si es mantenen en la posició que es tracta de la mateixa empresa amb el mateix NIF i gestió que hi havia abans.
El Sr. Jerez respon que es mantenen que hi ha un contracte de management entre l’Sport Inca i una persona, però que la concessió segueix estant a nom de l’Sport Inca. Així, no s’ha traspassat la concessió. Si es traspassàs no hi hauria cap problema perquè ja ha passat el 50 % de la seva durada.
3. Demana si la instal·lació de GESA-GAS que està devora l’autopista té llicència d’obres.
El Sr. Jerez respon que està pendent de l’esmena de la deficiència.
El Sr. García demana des de quan està pendent.
El Sr. Jerez respon que li ho contestarà dilluns a la Comissió Informativa d’Urbanisme, ja que a aquesta hora ja no queda cap tècnic per demanar-ho.
4. Demana una explicació sobre el fet que el tren que circula pel Dijous Bo o Nadal estigui aparcat dins un terreny municipal.
El Sr. Jerez respon que el tren esmentat l’explota una empresa d’Inca. Comenta que un dia els varen demanar per tenir-lo aparcat dins aquest terreny. Explica que és una empresa que col·labora amb l’escoleta d’estiu i Pasqua, i que allà on està no molesta. El dia que faci nosa o que trobin que no hi ha d’estar els demanaran que se l’enduguin.
5. El Sr. García fa referència a les declaracions del Sr. Balte sobre que l’Ajuntament d'Inca no té doblers per arreglar totes les canalitzacions. Comenta que això ja ho saben i que per això no els ho exigeixen. Considera que les declaracions serien més encertades si cada any en lloc de reparar allò que s’espenya ho renovassin. Demana si tenen algun pla a seguir en revisió de canalitzacions.
El Sr. Balte respon que en 17 anys n’han arreglat moltes. Explica que d’altres les han efectuat a través el Pla d’Obres i Serveis o amb recursos propis, o amb el Pla E. Recorda que s’han duit a terme a la Gran Via Colom, General Luque, Sant Francesc, Garroves, Felip II, Jaume Armengol, Born, etc. N’han fetes moltes i en queden moltes per fer. Exposa que s’ha realitzat amb criteri tècnic; les que eren més antigues i amb més possibilitats d’espenyar-se han estat les primeres que s’han fet, han prioritzat el casc antic, han fet tot allò que és la separativa d’aigües pluvials i residuals.
El Sr. García comenta que després de totes les obres que han fet no arriba ni un tassó d’aigua de separatives a la depuradora. Per tant, diu que n’han fetes, però que encara no han separat res.
154
6. Quant a la poda del fassers dels carrers de Coc i Lluc, entén que no és la forma més adequada de podar les palmeres; no queda en la mateixa situació que en les podades anteriors. Opina que a l’entrada de Mancor els han deixat molt bé. Creu que hi ha distintes formes de fer-ho i no creu que la més adequada sigui la que han fet als carrers de Coc i Lluc.
La Sra. Tarragó respon que només han tallat les fulles seques i que tenien molta pressa perquè compartien la grua amb la qual tallaven les palmeres amb la brigada d’enllumenat; varen intentar fer-ho en el menor temps possible. Explica que la tasca d’arreglar les parts baixes dels troncs és més llarga i du més temps i entreteniment.
7. El Sr. García reclama més informació del registre de factures. Exposa que ja ha fet unes passes amb la interventora i que ja han quedat que en farien unes altres per aclarir aquestes qüestions.
8. Demana una explicació sobre la variació que s’ha produït en la central de compres.
El Sr. Balte diu que li ho contestarà per escrit.
9. Es va presentar una moció, en relació amb la qual el grup municipal dels Independents d'Inca va demanar que s’inclogués informació en aquest ple de les llistes d’espera de tots els serveis de l’Hospital. Matisa que varen precisar que es referia a les llistes d’espera numèriques. Agrairia que revisassin aquesta moció i que se’ls entregàs la informació. c. Precs i preguntes formulades pel grup municipal del PSM-Iniciativa Verds
El Sr. Rodríguez formula les següents preguntes:
1. Demana a la Sra. Tarragó si segueix pensant que els criteris seguits per dur endavant la poda dels arbres de la Gran Via Colom són la millor opció.
La Sra. Tarragó respon que aquestes decisions no són politiques, sinó que fan cas a la Brigada de Serveis de Jardineria. Informa que s’han coronat els arbres de Gran Via Colom perquè creien que era necessari, ja que s’ha de fer cada cert temps. Explica que han tengut incidents aquest hivern a causa que la primera part dels arbres, els que donen cap a la carretera d’Inca-Palma, són més dèbils per mor de coronacions anteriors, i que feia falta treure molta de branca per evitar que aquest hivern tornassin a tenir problemes. Per tant, considera que sí és l’adequada.
2. Adverteix la Sra. Tarragó que a l’avinguda d’Alcúdia hi ha un arbre que està amb molta arrel defora, la vorada s’ha aixecat, i hi ha perill que aquest arbre caigui. Demana que es prenguin les mesures necessàries per solucionar-ho.
3. Demana un estudi senzill sobre els arbres més adequats per sembrar als carrers; és un tema del qual ja han parlat moltes vegades. Demana si seria possible traslladar aquesta idea a un viver en el serral de les Monges per després utilitzar-los per a la sembra normal i quotidiana en els carrers d’Inca.
La Sra. Tarragó respon que aquest viver és un projecte de l’escola taller actual de jardineria.
155
El Sr. Rodríguez manifesta està content per haver coincidit.
4. El carrer de Mestre Llorenç Duran, carrer de l’Industrial, fa un mes que es va obrir al transit rodat després d’estar tancat, però continua sense asfaltar. Demana quan tenen previst asfaltar-lo.
El Sr. Jerez respon que el nivell freàtic està massa elevat i que es necessita més temps per poder-hi actuar.
5. Quant als Horts Urbans, vol saber com s’està duent a terme aquest pla i si s’han replantejat la seva política al respecte.
La Sra. Tarragó respon que hi ha un reglament mitjançant el qual repartien 20 parcel·les a persones majors de 65 anys i que duguessin dos anys d’antiguitat a Inca. Exposa que s’hi varen afegir 4 parcel·les que es va pensar destinar a diferents associacions inqueres que havien demostrat el seu interès per conrar una parcel·la allà. En concret, informa que ho va demanar Càritas, Probens, el Centre d’Adults Borja Moll i IncaViva.
El Sr. Rodríguez demana si hi ha 24 parcel·les.
La Sra. Tarragó contesta afirmativament.
El Sr. Rodríguez demana quantes n’hi ha d’ocupades.
La Sra. Tarragó contesta que totes i que el conveni amb les quatre associacions que ha esmentat va anar a Junta de Govern, però que encara no s’ha signat.
6. Explica que un ciutadà d’Inca s’ha queixat de manera reiterada i directament al Sr. Balte sobre renous a un club de fumadors d’Inca situat devora Correus. Demana si s’ha actuat al respecte.
El Sr. Jerez respon que aquest ciutadà d’Inca que els ha fet arribar les queixes coneix perfectament el renou del vespre i que li han explicat que estan pendents d’unes sonometries, que s’executaran.
7. El Sr. Rodríguez informa que els ha fet arribar certes queixes sobre els horaris del Mercat Municipal, en concret d’una festa celebrada divendres fins a altes hores de la nit. Demana quin horari té aquest bar i si la llicència que té li permet aquest horari.
El Sr. Jerez respon que, com qualsevol cafeteria d’Inca, fins a les 2.30 hores, i si les altes hores a què es refereix el Sr. Rodríguez són la 1 de la matinada, sí va ser fins a altes hores de la matinada. El Sr. Rodríguez demana per l’horari.
El Sr. Jerez repeteix que com qualsevol cafeteria pot tenir obert fins a les 2.30 h. Afirma que no varen tenir queixes de renou i que les altes hores de la matinada del divendres varen ser la 1.
8. Demana quin cost té per a les arques municipals anar a parlar setmanalment a la ràdio per part dels membres del grup municipal del Partit Popular. Vol saber si aquestes factures es paguen amb els doblers públics o només amb els impostos que recapten dels
156
militants o votants del Partit Popular. En cas que es pagui amb els impostos públics de tothom, demana per què només hi van els membres del Partit Popular.
El Sr. Batle respon que, si està parlant d’una emissora local d’Inca, hi ha un conveni, en el qual consta un programa setmanal del batle que dóna comptes a la ciutadania; la gent hi pot cridar i demanar directament qualsevol qüestió. Quan el balte per motiu d’agenda no hi pot anar, hi envia un membre de l’equip de govern, però diu que no té cap problema a enviar-hi algun membre dels grups de l’oposició, encara que suposa que les respostes no serien les mateixes, perquè es dóna compte a la ciutadania de la gestió de la govern. Explica que forma part d’un conveni global, que hi ha falques i publicitat, és un conveni global de l’Ajuntament.
El Sr. Rodríguez demana que li facin arribar el cost d’aquest conveni.
El Sr. Balte diu que sí i que està en els pressuposts de cada any.
El Sr. Rodríguez comenta que es tracta d’un conveni amb falca i publicitat que només parla de l’equip de govern.
El Sr. Batle li respon que no és així. Informa que ell va cada setmana a fer un programa que dóna compte als ciutadans de la seva gestió. Després hi una sèrie de falques de la gestió i de les activitats de l’Ajuntament d'Inca, com pagar tributs, descomptes tributaris, cursos, activitats, carnaval, etc.
El Sr. Rodríguez considera que l’equip de govern està pagant amb doblers de tots la seva publicitat.
9. El Sr. Rodríguez informa que han tengut coneixement de l’intent d’aquesta majoria sobre fer el seguiment dels cans a lloure per membres de paisà de la Policia Local d’Inca. Demana si realment l’equip de govern creu que la Policia Local d’Inca no té tasques més importants que haver de perseguir pels carrers els cans indocumentats o que van a lloure. Vol saber si l’Ajuntament disposa de la corresponent autorització perquè els membres de la Policia Local d’Inca puguin vestir de paisà i disposen de la cobertura legal corresponent per realitzar el servei de control de cans amb totes les garanties.
La Sra. Horrach contesta que, si varen començar a fer la tasca de perseguir cans sense xip, va ser perquè molts de ciutadans d’Inca es varen queixar i els varen demanar que fessin aquesta feina. Quant al vestuari, explica que és una interpretació que varen fer i varen pensar que així podrien dur a terme millor la tasca, però vist el que ha passat ho han deixat de fer i han demanat permís.
El Sr. Rodríguez demana què ha passat.
La Sra. Horrach diu que estan esperant el permís.
El Sr. Rodríguez considera que es tracta que varen començar una feina sense permís i que ara l’estan esperant.
La Sra. Horrach respon que la feina esmentada fa més de 20 anys que es feia d’aquesta manera i no hi havia hagut cap problema fins ara.
10. Demana quins criteris té l’Ajuntament d'Inca per lliurar aparcaments a entitats
157
públiques.
El Sr. Batle contesta que es du a terme quan són serveis que poden requerir un servei urgent i extraordinari com puguin ser el jutjat, la Guàrdia Civil i Correus.
El Sr. Rodríguez demana si Hisenda i escoles també poden disposar d’aparcaments.
El Sr. Balte respon que ell no ha vist intervencions urgents per part d’Hisenda i per part de les escoles, però que es pot plantejar.
El Sr. Rodríguez no hi està d’acord, perquè diu que a les escoles hi hagut actuacions urgents i que n’hi pot haver com el 061, etc.
El Sr. Batle comenta que aquests hi poden aparcar i que el Sr. Rodríguez parla del personal.
El Sr. Rodríguez demana que li donin a conèixer per escrit els criteris i de quants d’aparcaments disposa cada una d’aquestes entitats que ha esmentat el Sr. Batle.
El Sr. Batle respon que li ho donaran per escrit.
11. El Sr. Rodríguez demana veure els concursos públics del material de Toninaina i de l’empresa de seguretat. Demana que els els duguin a la pròxima Comissió Informativa d’Hisenda.
12. Demana quin va ser el cost sobre les fontetes de l’aigua durant l’any 2011.
El Sr. Balte respon que li ho contestaran.
13. Demana quin va ser el cost de les fotos de 2011.
El Sr. Balte respon que li ho contestaran.
El Sr. Caballero manifesta que, a pesar que havia anunciat que faria preguntes, vist que només n’han fet els números u dels grups municipals, i atès que el Sr. Batle no està gaire receptiu, no en farà.
I, sense més assumptes per tractar, el Sr. Batle aixeca la sessió quan són les setze hores i quaranta minuts, de la qual s’estén la present acta, que jo, el secretari accidental, certific.