80 PISTES
80PISTES
Coses que cal saber de l’estil de vida català per no ficar-se de peus a la galleda
80PISTES:una sessió vivencial
di r ec c ióMarta de Blas, cap de l’SLT
c o or di n ac ióJordi Pujol, tècnic de l’SLT
i de aMarta de Blas, Marcel Genestar i Jordi Pujol
t e x t osJordi Pujol, Marcel Genestar
a s se s s or a m e n t e n c oac h i ng i for m ac ió v i v e nc i a lMarcel Genestar
e dic ió l i ng ü í s t ic a i g r à f ic aPere Farrando (www.preedicio.com)
Barcelona, gener de 2011
‘80 pistes: una sessió vivencial’ és un recurs didàctic del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya
Aquest projecte ha comptat amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement
Índex
MANUAL D’ÚS 6
UN GUIA ACOMPANYANT 7
LLENGUATGE CORPOR AL 8
[1] Postura d’estabilitat
[2] Postura de determinació
[3] Postura d’obertura
[4] Postura de flexibilitat
DISPOSICIÓ I ÚS DE L’E SPAI 11
FIT XE S 12
Fitxa 1: L A SARDANA COM A METÀFOR A DEL FUNCIONAMENT DE L A
SOCIETAT CATAL ANA 12
Fitxa 2: ENS AGAFEM 13
Fitxa 3: SOM OBERTS I TANCATS 15
Fitxa 4: ENS REGIM PER UNES NORMES 17
Fitxa 5: SOM RESPECTUOSOS 19
ANNE X . MATERIAL DE SUPORT PER A L’ALUMNAT 21
80 PISTES 6
MANUAL D’ÚS
• 80 pistes: una sessió vivencial és un taller que pretén explicar la guia 80 pistes, pertanyent al programa Intercat i consultable al web www.intercat.cat, basant-se en mètodes de coaching i aprenentatge vivencial.
• Del que es tracta no és d’explicar, una per una, i de manera tradicional (el formador parla, els alumnes escolten), totes les pistes contingudes en la publi-cació, sinó d’experimentar, comprendre i viure les més rellevants des del punt de vista de les necessitats comunicatives que tenen els estudiants acabats d’ar-ribar a Catalunya, a partir d’una sèrie de dinàmiques-exercicis que busquen la interacció personal i l’intercanvi d’experiències.
• Els objectius principals que es persegueixen són, d’una banda, oferir als alumnes nouvinguts un acostament de qualitat a l’estil de vida català que eviti situacions incòmodes i els permeti moure’s per la nostra societat, i de l’altra, aprofitar la diversitat lingüística i cultural existent dins l’aula per fomentar la curiositat, el coneixement, l’empatia i el respecte per persones d’altres països, nacions, religions i cultures, en línia amb la filosofia que emana de la interna-cionalització a casa.
• 80 pistes: una sessió vivencial té una durada prevista de dues hores i consta dels materials següents: un primer apartat en què s’explica la manera com el formador ha d’interactuar i relacionar-se amb els alumnes pel que fa, sobretot, a la disposició i l’ús de l’espai i al llenguatge no verbal, i un segon apartat, compost per cinc fitxes, en què es presenten els exercicis-dinàmiques que cal fer.
80 PISTES 7
UN GUIA ACOMPANYANT
• El paper que ha d’interpretar el formador està més a prop del d’un guia acom-panyant que del d’un mestre: no s’ha de presentar com un expert que posseeix la veritat absoluta, sinó com un facilitador que proporciona pistes.
• Les pistes que proporciona el formador són estereotips extrets a partir de patrons comuns (hàbits de conducta, tradicions, normes socials, etc.): cal que deixi clar que allò que explica és habitualment de la manera que explica, però que en certs casos també pot ser d’una manera diferent i no correspondre’s, per tant, amb la realitat.
• La manera com el formador ha de proporcionar les pistes —fent que els alumnes adquireixin coneixements a partir de la vivència— i la manera com el formador ha de comunicar-se no verbalment amb ells —parant atenció al llenguatge corporal— s’inspiren, com dèiem més amunt, en tècniques del coaching i la formació vivencial i, més concretament, en el model d’aprenen-tatge en moviment.
• El formador, també ho avançàvem en l’apartat anterior, no ha de pretendre explicar el 80 pistes sencer, sinó que s’ha de limitar a presentar-ne algunes pistes, les seleccionades, per despertar la curiositat i les ganes de saber més coses.
• No obstant això, el formador pot, si ho creu oportú, ampliar la informació de cada fitxa donant els continguts recollits en l’apartat “Temes relacionats”.
• El formador ha ser capaç d’alternar català, castellà i anglès, les llengües amb què s’aconsella impartir el taller, i ha de ser una persona formada en mobili-tat, interculturalitat i multilingüisme, a més de tenir experiència en acollida lingüística.
80 PISTES 8
LLENGUATGE CORPORAL
El formador ha de ser capaç d’adoptar les quatre postures corporals que es descriuen a continuació i d’aplicar-les, segons el que requereixi cada situa-ció, d’acord amb el guió establert a les fitxes.
[1] Postura d’estabilitat
És la postura que ens connecta amb l’ara i l’aquí, amb el que hi ha, amb el contacte amb la realitat concreta.
Disposició del cos
• To de veu baix i pausat.• Mirada cap a l’infinit.• El cos cap avall, perpendicular a terra.• Respiració profunda i completa, des del nas a la pelvis.• Moviments reduïts i calculats.
Què volem transmetre?
Estabilitat, paciència, perseverança, disciplina, serenitat, honestedat.
Aplicació
y Per explicar una cosa. y Per donar instruccions. y Per mantenir una opinió o una exigència.
Abús
Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de rigidesa, d’arro-gància, de resistència al canvi, de sobreprotecció, de necessitat de control i de por davant del que és desconegut.
Manca
Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’inseguretat, d’improvisació, d’inconstància, de falta de valor per dir no quan es vol dir no.
[2] Postura de determinació
És la postura que ens projecta cap endavant, cap a un objectiu al qual ens encaminem, amb determinació, sense que res pugui deturar-nos.
Disposició del cos
• To de veu alt.• Mirada fixa concentrada en un punt.• El cos lleugerament inclinat cap endavant.• Respiració completa i ràpida a través del nas.• Moviments enèrgics amb el cos.
80 PISTES 9
Què volem transmetre?
Força de voluntat, seducció, impuls, passió, confiança, acció.
Aplicació
y Per convidar algú a fer una cosa. y Per iniciar una acció. y Per incorporar l’altre en el meu discurs.
Abús
Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de manipulació, d’obses-sió pel control, d’exercici de poder i d’autoritarisme.
Manca
Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’esgotament, de por, de falta de convicció, de fixar-se més en els obstacles que en els reptes.
[3] Postura d’obertura
És la postura que ens predisposa a rebre, a acollir, acceptar, a escoltar, a comprendre.
Disposició del cos
• To de veu suau i pausat.• Mirada suau i dolça.• El cos lleugerament cap enrere amb les mans cap enfora.• Respiració a través de la boca.• Els braços oberts.
Què volem transmetre?
Tendresa, acceptació, empatia, fluïdesa.
Aplicació
y Per escoltar de forma empàtica. y Per comprendre idees i creences diferents de les nostres. y Per col·laborar i intercanviar.
Abús
Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de necessitat constant de reconeixement i aprovació.
Manca
Una manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge d’incapacitat de posar-se a la pell de l’altre i de dificultat de connectar-hi emocionalment.
[4] Postura de flexibilitat
És la postura que ens condueix al canvi, a abandonar idees i opinions, a buscar camins diferents dels habitualment transitats, a crear noves possibilitats.
80 PISTES 10
Disposició del cos
• Mirada, sense cap punt fix, amb els ulls oberts i curiosos.• Cos cap amunt, com quan ens estirem.• Inhalació ràpida a través del nas, exhalació lenta per la boca.• Moviments distesos i expansius.
Què volem transmetre?
Creativitat, entusiasme, llibertat de moviments, reinvenció.
Aplicació
y Per crear arguments diferents dels presentats fins aquell moment. y Per canviar de punt de vista o d’estratègia. y Per desencallar una situació.
Abús
Un excés d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de somiatruites, de fascinació pel que és passatger, de projectes exempts d’una base real.
Manca
Un manca d’aquesta corporalitat pot donar una imatge de rigidesa, de tanca-ment i d’unidireccionalitat.
80 PISTES 11
DISPOSICIÓ I ÚS DE L’ESPAI
• S’ha de disposar preferentment d’una aula-taller amb una capacitat màxima per a vint persones.
• S’han de retirar les taules, si n’hi ha.• S’han de col·locar les cadires en mig cercle, com un amfiteatre.• S’ha de col·locar la pissarra i la pantalla de projecció en un lloc visible per a
tothom.• S’ha de delimitar imaginàriament un espai central situat (més o menys) a la
mateixa distància de cada cadira des del qual el formador donarà els contin-guts.
• S’ha de traçar imaginàriament una línia corba davant de les cadires que el formador travessarà quan hagi d’interactuar amb els alumnes.
• Dit d’una altra manera: quan el professor hagi de donar continguts, els que siguin, se situarà a l’espai central i esperarà que els alumnes callin abans de començar; quan hagi de relacionar-se amb els alumnes perquè la dinàmica així ho requereixi, travessarà la línia corba i se situarà a prop d’ells.
• Les activitats d’escenificació i les presentacions s’han de fer a l’espai central.
80 PISTES — 12
FIT
XE
S
FIT
XA
1:
LA
SA
RD
AN
A C
OM
A M
ET
ÀF
OR
A D
EL
FU
NC
ION
AM
EN
T D
E L
A S
OC
IET
AT
CA
TA
LA
NA
Què
vol
em a
cons
egui
r?
y
Que
obt
ingu
in u
n re
trat
met
afòr
ic d
el f
unci
onam
ent d
e la
rea
litat
cat
alan
a.
yQ
ue s
enti
n cu
rios
itat p
els
tem
es q
ue e
s tr
acta
ran
al ll
arg
del t
alle
r pe
r m
itjà
de la
rea
litza
ció
d’un
exe
rcic
i ini
cial
d’e
scal
fam
ent.
y
Que
com
enci
n a
fam
iliar
itzar
-se
amb
la d
inàm
ica
del t
alle
r i a
dopt
in u
n pa
per
proa
ctiu
.
yQ
ue c
omen
cin
a in
tera
ctua
r am
b el
s co
mpa
nys
de c
lass
e.
yQ
ue d
ispo
sin
d’un
ful
l de
ruta
del
que
es
farà
al l
larg
del
talle
r.
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Whe
re a
re y
ou f
rom
?
0-5
min
Es d
eman
a al
s al
umne
s qu
e s’
iden
tifiq
uin
ompl
int u
na
cart
olin
a qu
e s’
han
de p
enja
r en
un
lloc
visi
ble.
1. R
epar
teix
una
car
tolin
a i u
na a
gulla
impe
rdib
le.
2. D
eman
a qu
e ca
dasc
ú hi
esc
rigu
i: i)
el s
eu n
om; i
i) el
seu
paí
s d’
orig
en; i
ii) le
s lle
ngüe
s qu
e pa
rla.
3. D
eman
a qu
e es
pen
gin
la c
arto
lina
en u
n llo
c vi
sibl
e i l
lege
ix e
n ve
u al
ta e
ls n
oms
i els
paï
sos
de c
ada
alum
ne (p
regu
nta
com
s’h
an
de d
ir, s
i ten
s du
btes
sob
re la
pro
nunc
ia).
4. F
es u
n br
eu c
omen
tari
sob
re la
com
posi
ció
cultu
ral d
e l’a
ula.
1-2:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
3: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
4: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
•Aul
a•C
arto
lina
•Agu
lla im
perd
ible
La s
ard
ana
5-10
min
Es d
eman
a al
s al
umne
s qu
e de
duei
xin
quin
s só
n el
s tr
ets
bàsi
cs d
e la
sar
dana
a p
arti
r de
l vis
iona
men
t d’u
n ap
lec.
R
ecol
lint l
es s
eves
apo
rtac
ions
, es
pre
sent
a el
bal
l com
una
m
etàf
ora
del t
aran
nà c
atal
à.
1. P
roje
cta
un v
ídeo
cur
t d’u
na s
arda
na i
dem
ana
als
alum
nes
que
iden
tifiq
uin
les
prin
cipa
ls c
arac
terí
stiq
ues
del b
all.
2. A
punt
a el
que
diu
en a
la p
issa
rra
i pos
a l’è
mfa
si e
n el
s qu
atre
tret
s se
güen
ts: i
) es
balla
aga
fats
de
les
man
s; ii
) s’o
bre
i es
tanc
a; ii
i) es
ba
lla a
par
tir
d’un
es n
orm
es; i
v) e
s ba
lla d
e pu
ntet
es.
3. E
xplic
a qu
e la
sar
dana
es
pot e
nten
dre
una
met
àfor
a de
l fun
cion
a-m
ent d
e la
soc
ieta
t cat
alan
a:
— E
ns a
gafe
m (i
) —
Som
obe
rts
i tan
cats
(ii)
— E
ns r
egim
per
une
s no
rmes
(iii)
—
Som
res
pect
uoso
s (iv
)4.
Exp
lica
que
a co
ntin
uaci
ó es
des
envo
lupa
rà c
adas
cun
d’aq
uest
s pu
nts
prop
osan
t-los
dif
eren
ts d
’acti
vita
ts (e
scen
ifica
cion
s, d
ebat
s,
escr
its in
divi
dual
s…) e
n qu
è es
req
ueri
rà la
sev
a pa
rtic
ipac
ió.
1: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
2: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
3-4:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
•Aul
a•O
rdin
ador
•Can
ó•A
ltave
us•V
ídeo
d’u
na
sard
ana
80 PISTES — 13
FIT
XA
2:
EN
S A
GA
FE
M
Què
vol
em a
cons
egui
r?
y
Que
veg
in q
ue e
l lle
ngua
tge
corp
oral
es
man
ifes
ta d
e fo
rmes
dif
eren
ts, s
egon
s el
s pa
ïsos
, els
con
text
os i
les
circ
umst
ànci
es e
n qu
è aq
uest
es
pro
duei
x.
yQ
ue e
xper
imen
tin
aque
sta
dive
rsita
t per
mitj
à de
l dià
leg
i la
inte
racc
ió a
mb
pers
ones
d’a
ltres
lloc
s de
l món
.
yQ
ue a
pren
guin
que
a C
atal
unya
la g
ent t
ende
ix a
ser
bas
tant
exp
ress
iva
i pro
pera
l’ho
ra d
e co
mun
icar
-se.
y
Que
apr
engu
in q
ue a
quí e
s gu
arde
n m
és a
viat
poc
les
dist
ànci
es e
n le
s re
laci
ons
inte
rper
sona
ls i
que
sovi
nt n
o s’e
vita
el c
onta
cte
físi
c.
yQ
ue a
pren
guin
que
, més
enl
là d
e se
r un
rec
urs
com
unic
atiu
d’ú
s ha
bitu
al, a
ques
t com
port
amen
t no
té e
n pr
inci
pi c
ap a
ltre
sign
ifica
t.
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Els
2 p
eton
s (p
. 6)
10-1
5 m
inEs
dem
ana
als
alum
nes
que
es p
rese
ntin
els
uns
als
altr
es
sego
ns le
s no
rmes
de
cond
ucta
so
cial
del
seu
paí
s. U
n co
p s’
han
pres
enta
t, es
com
ente
n le
s di
ferè
ncie
s ex
iste
nts
i s’e
xplic
a co
m te
ndim
a s
alud
ar-n
os a
C
atal
unya
.
1. E
scul
l due
s pe
rson
es p
roce
dent
s de
dos
paï
sos
cultu
ralm
ent
dife
rent
s.2.
Dem
ana
a aq
uest
es d
ues
pers
ones
que
es
pres
enti
n de
la m
aner
a qu
e ho
fari
en a
l seu
paí
s.3.
Rep
etei
x l’a
cció
, si é
s po
ssib
le, a
mb
dues
par
elle
s m
és.
4. C
omen
ta a
mb
la c
lass
e le
s se
mbl
ance
s i d
ifer
ènci
es q
ue h
an a
flora
t du
rant
la d
inàm
ica.
5. P
regu
nta’
ls s
i la
salu
taci
ó és
dif
eren
t d’ac
ord
amb
el g
rau
de
cone
ixen
ça a
mb
l’int
erlo
cuto
r, l’e
dat i
el s
exe.
6. E
sbri
na s
i alg
ú se
sal
uda
d’al
guna
altr
a m
aner
a.
7. E
xplic
a co
m e
ns s
alud
em h
abitu
alm
ent a
Cat
alun
ya: d
os p
eton
s en
tre
les
noie
s i e
ntre
un
noi i
una
noi
a, i
una
enca
ixad
a de
man
s o
una
abra
çada
ent
re e
ls n
ois.
1: p
ostu
ra d
e de
ter-
min
ació
2: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
3: p
ostu
ra d
e de
ter-
min
ació
i po
stur
a d’
ober
tura
4-5:
pos
tura
d’o
ber-
tura
6: p
ostu
ra d
e fle
xibi
litat
7: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
•Aul
a
80 PISTES — 14
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Em
toq
uen
men
tre
parl
o (p
. 5)
15-2
5 m
inPr
imer
, es
dem
ana
als
alum
-ne
s qu
e de
scri
guin
de
quin
a m
aner
a es
com
port
en e
n le
s re
laci
ons
inte
rper
sona
ls d
es
del p
unt d
e vi
sta
del l
leng
uatg
e co
rpor
al. D
espr
és, s
’exp
lica
com
són
aqu
este
s si
tuac
ions
en
el c
onte
xt c
atal
à.
1. E
scri
u le
s se
güen
ts a
ccio
ns a
la p
issa
rra:
a)
gua
rdo
la d
istà
ncia
fís
ica
quan
par
lo a
mb
un d
esco
negu
t;
b) m
’hi a
cost
o m
és q
uan
es tr
acta
d’u
n am
ic;
c) s
óc e
xpre
ssiu
am
b el
s ge
stos
i el
s m
ovim
ents
a l’
hora
de
parl
ar;
d) n
o ex
pres
so m
ostr
es d
’afe
cte
en p
úblic
qua
n es
tic a
mb
la m
eva
pare
lla.
2. D
eman
a al
s al
umne
s qu
e es
pos
in p
er p
arel
les
i que
s’e
xpliq
uin
com
es
com
port
en a
ls s
eus
resp
ectiu
s pa
ïsos
en
rela
ció
amb
els
exem
ples
des
crits
.3.
Fes
que
cad
a al
umne
exp
liqui
a la
cla
sse
el q
ue li
ha
expl
icat
el s
eu
com
pany
.4.
Rep
rese
nta
amb
l’aju
da d
’un
alum
ne u
na c
onve
rsa
breu
—pr
e-gu
nta-
li, p
er e
xem
ple,
què
ha
fet d
uran
t el c
ap d
e se
tman
a—, d
e m
aner
a qu
e es
veg
i com
els
cat
alan
s te
ndim
a c
ompo
rtar
-nos
en
les
rela
cion
s in
terp
erso
nals
: una
mà
al b
raç,
un
cope
t a l’
esqu
ena…
5. A
clar
eix
que
aque
st é
s, a
gra
ns tr
ets
i am
b le
s ex
cepc
ions
que
ca
lgui
, el t
aran
nà d
e m
olts
jove
s un
iver
sita
ris,
i qu
e no
impl
ica
nece
ssàr
iam
ent s
egon
es in
tenc
ions
.
1: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
2-3:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
4: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
5: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
•Aul
a•P
issa
rra
•Ret
olad
or
Tem
es r
elac
iona
ts*
25-3
0 m
inTu
o v
ostè
? (p
. 6)
Dir
ecte
s i p
oc p
roto
col·la
ris
(p. 5
)Pa
rlar
am
b im
pera
tius
(p. 5
)Ei
, tio
! Ei,
tia! (
p. 6
)Tr
acte
am
b el
pro
fess
orat
(p. 1
2)M
irad
es d
irec
tes
(p. 5
)M
olte
s co
nver
ses
alho
ra (p
. 5)
Mal
parl
ats
(p. 6
)
* El
núm
ero
de p
àgin
a de
ls “t
emes
rel
acio
nats
” fa
ref
erèn
cia
a la
pàg
ina
de la
gui
a 80
pis
tes
(ver
sió
en c
atal
à).
80 PISTES — 15
FIT
XA
3:
SO
M O
BE
RT
S I
TA
NC
AT
S
Què
vol
em a
cons
egui
r?
y
Que
pre
ngui
n co
nsci
ènci
a de
la d
iver
sita
t exi
sten
t al m
ón p
el q
ue fa
a la
man
era
com
les
pers
ones
inte
ract
uem
din
s el
s no
stre
s ce
rcle
s fa
mili
ars
i d’a
mis
tat.
y
Que
con
egui
n de
pri
mer
a m
à ex
empl
es c
oncr
ets
d’aq
uest
a di
vers
itat e
scol
tant
—i v
ivin
t— e
ls r
elat
s de
ls s
eus
com
pany
s de
cla
sse.
y
Que
apr
engu
in q
ue a
Cat
alun
ya la
fam
ília
i els
am
ics
són
part
cen
tral
de
les
rela
cion
s so
cial
s.
yQ
ue a
pren
guin
que
, en
cont
rast
am
b m
aner
es d
e fu
ncio
nar
més
indi
vidu
alis
tes,
les
rela
cion
s fa
mili
ars
i d’a
mis
tat t
ende
ixen
a s
er fo
rça
estr
etes
i es
car
acte
ritz
en g
ener
alm
ent p
er u
n al
t gra
u de
con
fianç
a i u
n se
ntim
ent d
e fid
elita
t al g
rup.
y
Que
apr
engu
in q
ue e
l tar
annà
cat
alà
no s
empr
e es
cor
resp
on a
mb
l’est
ereo
tip d
els
espa
nyol
s co
m a
pob
le o
bert
, fes
tiu i
dese
nfad
at.
y
Que
apr
engu
in q
ue le
s re
laci
ons
d’am
ista
t són
inic
ialm
ent d
ifíc
ils d
’est
ablir
, per
ò qu
e po
ster
iorm
ent t
ende
ixen
a c
onso
lidar
-se
dona
nt
lloc
a vi
ncle
s fo
rts
que
sovi
nt d
uren
mol
t any
s.
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Exp
ress
ius
i aco
llid
ors?
(p
. 5) +
Els
am
ics,
la c
olla
o e
l gru
p (p
. 7)
30-4
0 m
inEs
dem
ana
als
alum
nes
que
llege
ixin
dos
text
os q
ue a
na-
litze
n el
com
port
amen
t soc
ial
dels
óss
os (a
nim
als
solit
aris
) i e
ls ll
ops
(ani
mal
s gr
upal
s).
Des
prés
de
com
enta
r-ne
les
dife
rènc
ies,
se’
ls d
eman
a am
b qu
ina
espè
cie
se s
ente
n m
és
iden
tific
ats.
1. D
ivid
eix
la c
lass
e en
qua
tre
grup
s.2.
Dem
ana
a ca
da g
rup
que
llege
ixi c
onju
ntam
ent e
ls te
xtos
sob
re e
ls
ósso
s i e
ls ll
ops
i que
ext
regu
i les
pri
ncip
als
cara
cter
ístiq
ues
del
seu
com
port
amen
t soc
ial.
3. S
inte
titza
el q
ue te
nen
de c
omú
i de
dife
rent
i pr
egun
ta a
ls
alum
nes
si e
stan
més
a p
rop
del m
odel
de
cond
ucta
del
s ós
sos
o de
ls d
els
llops
.
1-2:
pos
tura
de
dete
r-m
inac
ió
3: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
•Aul
a•T
exto
s so
bre
els
ósso
s i e
ls ll
ops
(veg
eu a
nnex
os)
80 PISTES — 16
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Llig
am
s fa
mil
iars
(p
. 7) +
Ana
r-se
’n d
e ca
sa (
p. 1
3)
40-5
5 m
inEs
dem
ana
als
alum
nes
que
escr
igui
n i l
lege
ixin
a la
cla
sse
la s
eva
biog
rafia
soc
ial.
En a
ca-
bat,
es p
arla
del
pap
er c
entr
al
que
la fa
míli
a i e
ls a
mic
s te
nen
a C
atal
unya
i es
des
fan
algu
ns
dels
mal
ente
sos
exis
tent
s en
re
laci
ó am
b el
tem
a.
1. R
epar
teix
el f
ull-q
üest
iona
ri.
2. D
eman
a a
cada
alu
mne
que
esc
rigu
i ind
ivid
ualm
ent u
na p
etita
bi
ogra
fia s
obre
les
seve
s re
laci
ons
soci
als
i fam
iliar
s, te
nint
en
com
pte
les
qües
tions
con
ting
udes
en
el f
ull-q
üest
iona
ri:
— V
ius
sol,
amb
els
pare
s, a
mb
amic
s o
en p
arel
la?
— A
qui
na e
dat t
’has
inde
pend
itzat
? —
Am
b qu
ina
freq
üènc
ia v
isite
s el
s pa
res?
—
Cad
a qu
an q
uede
s am
b el
s am
ics?
—
Qua
nts
amic
s ín
tim
s co
nsid
eres
que
tens
? —
Cre
us q
ue t’
acom
pany
aran
al l
larg
de
la v
ida?
3. D
eman
a a
uns
quan
ts a
lum
nes
que
pres
enti
n la
sev
es b
iogr
afies
i pr
egun
ta a
la r
esta
qui
nes
dife
rènc
ies
i coi
ncid
ènci
es h
i tro
ben.
4. E
xplic
a la
impo
rtàn
cia
que
tene
n a
Cat
alun
ya e
ls ll
igam
s fa
mili
ars
i d’a
mis
tat:
prox
imita
t geo
gràfi
ca e
ntre
avi
s, p
ares
i fil
ls, d
inar
se
tman
al a
mb
els
pare
s, la
col
la, c
onfid
ents
, lla
rga
dura
da d
e le
s re
laci
ons,
etc
.5.
Acl
arei
x qu
e el
tòpi
c se
gons
el q
ual l
’Est
at e
span
yol é
s un
paí
s m
olt o
bert
i ac
ollid
or p
ot s
er c
ert e
n al
guns
cas
os p
erò
no s
’acab
a d’
ajus
tar
del t
ot a
Cat
alun
ya, o
n le
s pe
rson
es te
ndei
xen
a m
anif
es-
tar-
se a
mb
més
res
erve
s i f
redo
r en
inic
iar
les
seve
s re
laci
ons,
tot
i que
a m
esur
a qu
e pr
ogre
ssen
aqu
est c
aràc
ter
d’en
trad
a di
stan
t ge
nera
lmen
t es
va to
rnan
t càl
id i
sòlid
.
1-2:
pos
tura
d’e
stab
i-lit
at
3: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
4-5:
pos
tura
d’e
stab
i-lit
at
•Aul
a•F
ull-q
üest
iona
ri
(veg
eu a
nnex
os)
Tem
es r
elac
iona
ts
55-6
0 m
inA
nar-
se’n
de
casa
(p. 1
3)H
abita
tge
(p. 1
3)Fi
nanç
amen
t del
s es
tudi
s (p
. 12)
Estu
dies
o tr
ebal
les
(p. 1
3)Q
uan
com
enço
? (p
. 13)
Busc
o fe
ina
(p. 1
3)
80 PISTES — 17
FIT
XA
4:
EN
S R
EG
IM P
ER
UN
ES
NO
RM
ES
Què
vol
em a
cons
egui
r?
y
Que
s’ad
onin
que
les
norm
es d
e co
nduc
ta d
e qu
è es
dot
en le
s so
ciet
ats
per
orga
nitz
ar-s
e so
cial
men
t no
són
igua
ls a
tot a
rreu
.
yQ
ue s
’exp
osin
a a
ltres
man
eres
de
func
iona
r ve
ient
com
, dav
ant d
’una
mat
eixa
situ
ació
d’in
tera
cció
soc
ial,
els
alum
nes
del t
alle
r re
acci
o-ne
n de
man
eres
dif
eren
ts.
y
Que
com
part
eixi
n aq
uest
a di
vers
itat e
n gr
up i
sigu
in c
apaç
os d
’apre
ciar
-la i
verb
alitz
ar-la
.
yQ
ue e
s fa
mila
ritz
in a
mb
algu
nes,
que
no
tote
s, d
e le
s no
rmes
que
reg
eixe
n el
fun
cion
amen
t de
la s
ocie
tat c
atal
ana
en te
mes
com
la
punt
ualit
at o
els
àpa
ts.
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Pun
tua
lita
t (p
. 7) +
La
impo
rtà
ncia
del
con
vit
(p. 9
) + I
tu, q
uè p
orta
ràs
(p. 9
) + P
ago
jo?
(p. 9
) + P
are
lles
i re
laci
ons
(p. 7
)
60-7
5 m
inEs
dem
ana
als
alum
nes
que
expl
i-qu
in c
om a
ctua
rien
dav
ant d
e tr
es s
ituac
ions
soc
ials
esc
ollid
es
(fai
g ta
rd, e
m c
onvi
den
a so
par,
vaig
a p
rend
re u
na c
opa
amb
els
amic
s i s
’ha
de p
agar
el c
ompt
e),
si fo
ssin
als
seu
s pa
ïsos
. Tot
se
guit,
se’
ls e
xplic
a qu
in s
eria
el
com
port
amen
t més
gen
eral
itzat
a
Cat
alun
ya e
n aq
uest
s ca
sos.
1. D
ivid
eix
la c
lass
e en
qua
tre
grup
s.2.
Adj
udic
a a
cada
gru
p un
a d’
aque
stes
situ
acio
ns, d
escr
ites
en d
ifer
ents
ca
rtol
ines
: —
He
d’an
ar p
rim
er a
una
pre
sent
ació
d’u
n lli
bre
i des
prés
a fe
r un
ca
fè a
mb
la m
eva
colla
i fa
ig ta
rd: q
uè p
assa
si n
o ar
ribo
a l’
hora
?; e
stà
mal
vis
t?; h
e d’
avis
ar d
el m
eu r
etar
d?; l
a ge
nt s
ol a
rrib
ar p
untu
al?:
etc
. —
Un
com
pany
de
clas
se m
’ha
conv
idat
a s
opar
a c
asa
seva
: qui
n va
lor
té?;
he
de d
onar
les
gràc
ies
repe
tidam
ent?
; he
de p
orta
r-li
algu
n de
tall?
; he
de to
rnar
el c
onvi
t?; e
tc.
— S
urto
de
fest
a am
b el
s co
mpa
nys
de c
lass
e: p
ago
una
rond
a pe
r a
toth
om?;
pag
o no
més
la m
eva
cons
umic
ió?;
pag
uen
els
nois
?; h
e de
de
ixar
que
em
con
vidi
n si
alg
ú s’
hi o
fere
ix?,
etc
.3.
Dem
ana
a ca
da g
rup
que
triï
un p
orta
veu.
4. D
eman
a qu
e ca
da m
embr
e de
l gru
p ex
pliq
ui c
om a
ctua
ria
en la
situ
ació
pl
ante
jada
si f
os a
l seu
paí
s.5.
Dem
ana
als
alum
nes
que
tot s
egui
t obs
ervi
n en
què
dif
erei
xen
les
seve
s no
rmes
de
cond
ucta
en
com
para
ció
amb
les
de la
res
ta d
el g
rup.
6. D
eman
a al
por
tave
u qu
e en
faci
un
resu
m a
la r
esta
de
la c
lass
e.7.
Exp
lica
les
prin
cipa
ls n
orm
es q
ue s
’aplic
arie
n en
les
situ
acio
ns p
lant
eja-
des
d’ac
ord
amb
el f
unci
onam
ent d
e la
soc
ieta
t cat
alan
a: e
sper
ar p
untu
-al
itat e
n le
s ci
tes
form
als
i mos
trar
-se
més
flex
ible
pel
que
fa a
ret
ards
(r
aona
bles
) en
cite
s in
form
als;
por
tar
un d
etal
l per
als
am
fitri
ons
quan
et
con
vide
n a
sopa
r i r
etor
nar-
los
el c
onvi
t; pa
gar-
se la
con
sum
ició
pr
òpia
tret
de
caso
s co
ncre
ts (a
nive
rsar
is, s
ants
…);
man
teni
r re
laci
ons
esta
bles
, tot
i qu
e le
s re
laci
ons
espo
ràdi
ques
són
vis
tes
d’un
a fo
rma
natu
ral e
ntre
els
més
jove
s.8.
Pre
gunt
a al
s al
umne
s, p
er a
caba
r, qu
ins
dels
hàb
its i
cost
ums
vist
os
dura
nt l’
exer
cici
inco
rpor
arie
n al
tara
nnà
dels
seu
s pa
ïsos
i pe
r qu
è ho
fa
rien
.
1-3:
pos
tura
de
dete
rmin
ació
4-5:
pos
tura
d’o
ber-
tura
6-7:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
8: p
ostu
ra d
e fle
xibi
-lit
at
•Aul
a•C
arto
lines
(v
egeu
ann
exos
)
80 PISTES — 18
Tem
es r
elac
iona
ts
75-8
0 m
inPa
rts
del d
ia (p
. 8)
A q
uart
s de
… (p
. 7)
I si
no
em c
onvi
den
(p. 9
)M
’endu
c el
que
no
he m
enja
t (p.
9)
Puc
fum
ar?
(p. 1
0)D
eixo
pro
pina
(p. 9
)M
enja
r i r
elac
iona
r-se
(p. 8
) Be
ure
alco
hol (
p. 9
)
80 PISTES — 19
FIT
XA
5:
SO
M R
ES
PE
CT
UO
SO
S
Què
vol
em a
cons
egui
r?
y
Que
s’ad
onin
, a tr
avés
de
l’obs
erva
ció
i el d
iàle
g, q
ue a
l món
hi h
a m
olte
s m
aner
es d
’ente
ndre
i vi
ure
les
rela
cion
s de
par
ella
i qu
e ve
gin
com
es
viue
n aq
uí.
y
Que
es
fam
iliar
itzin
am
b la
men
talit
at r
espe
ctuo
sa d
els
cata
lans
a p
arti
r de
dos
cas
os c
oncr
ets,
els
mat
rim
onis
hom
osex
uals
i el
mod
el
lingü
ístic
.
yQ
ue e
s fa
cin
una
idea
del
s us
os li
ngüí
stic
s qu
e es
pro
duei
xen
al p
aís
en g
ener
al i
en l’
àmbi
t uni
vers
itari
en
part
icul
ar.
y
Que
des
envo
lupi
n un
a ac
titud
de
cons
cièn
cia
cultu
ral c
rític
a qu
e el
s du
gui a
com
prom
etre
’s in
divi
dual
men
t am
b la
pre
serv
ació
de
la
dive
rsita
t.
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Pa
rell
es i
rela
cion
s (p
. 7)
80-9
5 m
inEs
dem
ana
als
alum
nes
que
mes
urin
el g
rau
d’ob
ertu
ra d
e la
soc
ieta
t cat
alan
a i e
span
yola
pe
l que
fa a
qüe
stio
ns r
elat
ives
a
l’am
or i
la s
exua
litat
en
com
-pa
raci
ó am
b le
s pr
àctiq
ues
que
habi
tual
men
t es
prod
ueix
en a
ls
seus
paï
sos.
1. P
regu
nta
a la
cla
sse
si le
s se
güen
ts p
ràct
ique
s es
tan
mol
t est
eses
, po
c es
tese
s, s
ón e
xcep
cion
als
o m
olt e
xcep
cion
als
als
seus
paï
sos,
es
peci
alm
ent e
ntre
la g
ent j
ove:
—
Rel
acio
ns e
stab
les.
—
Rel
acio
ns e
spor
àdiq
ues.
—
Mos
tres
d’a
fect
e en
púb
lic.
— M
atri
mon
is e
ntre
per
sone
s de
l mat
eix
sexe
. —
Rel
acio
ns s
exua
ls a
mb
altr
es p
erso
nes
fora
de
la p
arel
la.
— A
dopc
ió p
er p
art d
e pa
relle
s ho
mos
exua
ls.
2. E
xplic
a qu
e aq
uí h
i ha
una
mic
a de
tot,
que
pred
omin
en le
s re
laci
ons
esta
bles
per
ò qu
e en
tre
la g
ent j
ove
és fo
rça
habi
tual
teni
r un
“rot
llo”.
3. R
epar
teix
el r
ecul
l de
prem
sa s
obre
mat
rim
onis
hom
osex
uals
.4.
Un
cop
els
alum
nes
n’ha
gin
final
itzat
la le
ctur
a, d
eman
a’ls
que
va
lori
n el
gra
u d’
ober
tura
de
la s
ocie
tat c
atal
ana
i esp
anyo
la e
n re
laci
ó am
b l’h
omos
exua
litat
com
para
nt-lo
am
b la
situ
ació
que
es
viu
als
seus
paï
sos.
1: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
2-3:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
4: p
ostu
ra d
’obe
rtur
a
•Aul
a•R
ecul
l de
prem
sa
(veg
eu a
nnex
os)
I del
ca
talà
, què
? (p
. 17)
95-1
10
min
Es d
eman
a al
s al
umne
s qu
e re
flexi
onin
sob
re e
ls u
sos
lingü
ístic
s qu
e es
pro
duei
xen
en l’
àmbi
t uni
vers
itari
a p
arti
r d’
un f
ragm
ent d
e la
pel·
lícul
a L’A
uber
ge e
spag
nole
i es
fa,
com
a c
ompl
emen
t, un
bre
u re
sum
del
mod
el li
ngüí
stic
de
la
soci
etat
cat
alan
a.
1. R
epro
duei
x el
fra
gmen
t sel
ecci
onat
de
la p
el·líc
ula
L’Aub
erge
es
pagn
ole.
2. D
eman
a qu
e en
lleg
eixi
n la
tran
scri
pció
i qu
e, e
n gr
ups
de tr
es,
ompl
in e
l qüe
stio
nari
de
valo
raci
ó.3.
Exp
lica,
a g
rans
tret
s, e
l mod
el li
ngüí
stic
inte
grad
or p
el q
ual h
a op
tat l
a so
ciet
at c
atal
ana:
llen
gua
pròp
ia, r
ègim
de
coofi
cial
itat
amb
el c
aste
llà, d
ret d
’uti
litza
r le
s du
es ll
engü
es ll
iure
men
t, ex
ten-
sió
de l’
ús s
ocia
l i p
rom
oció
del
con
eixe
men
t d’a
ltres
llen
gües
, etc
.
1-3:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at•A
ula
•DV
D d
e L’A
uber
ge
espg
nole
•Tra
nscr
ipci
ó de
l fr
agm
ent e
scol
lit
i qüe
stio
nari
d’
aval
uaci
ó (v
egeu
l’a
nnex
)
80 PISTES — 20
Tem
ps
Des
crip
ció
Inst
rucc
ions
Llen
guat
ge n
o ve
rbal
Mat
eria
l
Una
llen
gua
, una
vis
ió d
el m
ón
110-
120
min
Es ta
nca
la s
essi
ó am
b un
ex
erci
ci-c
omen
tari
que
pos
a de
man
ifes
t el v
alor
de
la
dive
rsita
t lin
güís
tica
i cul
tura
l i e
l pap
er q
ue p
odem
juga
r le
s pe
rson
es c
om a
par
lant
s de
lle
ngüe
s en
la s
eva
pres
erva
ció.
1. E
xplic
a qu
e ca
da p
oble
cre
a le
s pa
raul
es q
ue n
eces
sita
per
des
-cr
iure
la p
art d
el m
ón q
ue h
abita
i la
rel
ació
que
hi m
anté
. Pos
a el
s se
güen
ts e
xem
ples
: —
En
les
lleng
ües
dels
yan
oman
i, no
hi h
a ca
p pa
raul
a qu
e si
gnifi
qui ‘
pas
de z
ebra
’. —
Els
esq
uim
als
utili
tzen
mol
tes
para
ules
dif
eren
ts p
er r
efer
ir-s
e a
la n
eu o
al g
el.
— E
l pob
le p
intu
pi d
’Aus
tràl
ia té
dif
eren
ts n
oms
conc
rets
per
de
sign
ar e
ls c
aus
dels
ani
mal
s.2.
Dem
ana
als
alum
nes
que,
fixa
nt-s
e en
els
exe
mpl
es q
ue h
as p
osat
, ex
pliq
uin
una
part
icul
arita
t de
la s
eva
lleng
ua.
3. P
regu
nta’
ls q
uin
so fa
, en
les
seve
s lle
ngüe
s, u
n go
s pe
tit q
uan
bord
a.4.
Atu
ra’t
a co
men
tar
les
dife
rènc
ies
que
sorg
eixi
n en
tre
els
dife
rent
s so
ns.
5. C
oncl
ou q
ue to
tes
les
form
es s
ón v
àlid
es: q
ue to
ts p
odem
ser
óss
os
o llo
ps; q
ue a
l cap
i a
la fi
tots
fem
el m
atei
x, v
iure
d’ac
ord
amb
un s
iste
ma
d’or
gani
tzac
ió s
ocia
l i c
ultu
ral c
oncr
et; q
ue c
adas
cun
d’aq
uest
s si
stem
es r
epre
sent
a un
a vi
sió
del m
ón; q
ue c
ada
cop
que
desa
pare
ix a
lgun
d’aq
uest
s si
stem
es d
esap
arei
x am
b el
l una
form
a d’
inte
rpre
tar
el m
ón; q
ue c
al, p
er ta
nt, s
er r
espe
ctuó
s am
b aq
uest
a di
vers
itat i
teni
r un
pap
er a
ctiu
en
la s
eva
pres
erva
ció
com
a p
art
impo
rtan
t de
la n
ostr
a ri
ques
a cu
ltura
l.
1: p
ostu
ra d
’est
abi-
litat
2-3:
pos
tura
d’o
ber-
tura
4-5:
pos
tura
d’e
sta-
bilit
at
Tem
es r
elac
iona
ts
Ass
ocia
cion
ism
e (p
. 16)
80 PISTES 21
ANNEX. MATERIAL DE SUPORT PER A L’ALUMNAT
Fitxa 3: Som oberts i tancats
1 LLOPS I ÓSSOS
El lobo es además un animal social, que vive fuertemente vinculado a un grupo —manada—, que es la base de la estructura social. Dentro de esta manada los comportamientos están fuertemente reglamentados sobre la base de una jerarquía estricta.
El lobo tiene una camada (en raras ocasiones dos) anualmente, de entre tres a ocho cachorros. La loba amamanta a sus cachorros, mientras que el macho la alimenta a ella cazando y regurgitando la comida que ha ingerido durante la caza. La lactancia dura alrededor de un mes.
Los lobeznos (cachorros de edad inferior a tres meses) son alimentados indistintamente por cualquier miembro de la manada.
Al cumplir los tres meses los lobeznos pasan a llamarse lobatos. Al cabo de un año tienen ya la morfología de adulto. Al cabo de un año y medio dejan de ser lobatos para pasar a ser lobos.
El lobo, al igual que el hombre, es un ser eminentemente social. Un alto porcentaje de su comportamiento está determinado por sus relaciones con otros miembros de su especie con los que forma manadas con el fin de obtener ventajas frente al medio de cara a la propia supervivencia.
Se puede decir que la unidad fundamental es la manada, aunque, como hemos visto, se dan casos de individuos aislados en busca de otros individuos aislados con los que formar una nueva manada o, menos frecuentemente, de otra manada en la que integrarse.
El aprendizaje del comportamiento social del lobo comienza desde el momento de su nacimiento. Dentro de su propia camada se establecen pronto roles de comportamiento bien definidos, en los que unos individuos prevalecen sobre otros por su carácter o su potencia física. Este inicio resulta crucial para el posterior desarrollo de los individuos porque determina inequívocamente el orden por el que se puede acceder al alimento.
Ya desde los juegos de los lobeznos se puede apreciar cómo unos dirigen, organizan o reprenden a aquellos de sus hermanos que tienen un estatus inferior al suyo. Los individuos más apocados o más débiles pueden quedar relegados del resto e incluso ser repudiados por la propia madre si su debilidad es manifiesta. […]
La principal actividad de la manada, la caza que le proporciona alimentos, se hace en grupo. Durante las cacerías el trabajo está perfectamente distri-buido. El lobo es un animal en el que la resistencia prima sobre la potencia. Por esta razón la táctica de caza consiste en agotar a la presa, persiguiéndola hasta que su captura se hace posible. […]
En el momento en que una manada se hace demasiado numerosa para que el territorio que ocupa pueda sostenerla, se produce de forma natural una disgregación de esta. Uno o más individuos se separan de ella para formar su
80 PISTES 22
propia manada, la cual deberá encontrar un territorio propio que le propor-cione las oportunidades de caza necesarias para su subsistencia.
Se dan también casos en los que individuos solitarios, no integrados o expulsados de alguna manada, vagan por las montañas, e incluso por campos de cultivo, en busca de su sustento y de otros congéneres que estén dispuestos a crear un nuevo grupo.
http://www.faunaiberica.org/?page=lobo-iberico
Oso pardo, la imponente fortaleza de un gran tímido: LA VIDA DEL OSO
¿Dónde viven?
El hábitat del oso pardo ha de ser generoso en frutos de todo tipo y, por otro lado, ha de conservar extensiones bastante amplias para permitir a unos ani-males tan grandes moverse a gusto, tener lugares tranquilos donde descansar y refugios seguros para encuevarse durante el invierno. Por todo ello, vive con preferencia en bosques de montaña y frecuenta también áreas rocosas cubier-tas con espeso matorral.
El oso no vive únicamente en la alta montaña, sino que utiliza el fondo de los valles, los bosques y los pastos, desplazándose desde los 900 metros de altura hasta por encima de los 2.000. La franja más frecuentada por los osos en España es la situada entre los 1.100 y los 1.400 metros, si bien hay hábitats favorables para ellos desde los 500 en la vertiente norte y a menudo suben hasta prados, pastizales y roquedos a más de 2.000 metros.
En sus desplazamientos prefiere ir oculto entre la densa vegetación, evi-tando caminar por espacios descubiertos. El oso vagabundea continuamente, con marcha lenta, la cabeza baja, mirando hacia el suelo o a los lados. Es un animal muy inquieto, que pasa de un monte a otro dependiendo del alimento. Al caminar sube pendientes de hasta 45° con cierta rapidez. Es un animal solitario y nómada de vida realmente austera y que come poco si tenemos en cuenta su tamaño y poder muscular.
¿Cómo es su vida social?
Los osos son animales solitarios y solo suelen formar grupos en el caso de las hembras con sus cachorros. También pueden formar agregaciones en zonas de concentración temporal de alimento. Los osos no defienden un territorio y suelen ser tolerantes con sus congéneres. Comunican su actitud y su posición social sobre todo con gestos y sonidos. También se comunican mediante señales u olores. Las señales en los árboles parecen ser la forma más común de marcaje entre los machos, y suelen consistir en arañazos, mordiscos, frota-mientos, orina o secreciones de la glándula anal. El ritual de gestos y vocaliza-ciones no siempre puede evitar el enfrentamiento físico, y las tensiones pueden desembocar en peleas. Estas pueden involucrar a machos o hembras en celo que se enfrentan a ejemplares de su propio sexo, a varios individuos en zonas de alimentación o a machos que tratan de matar a los cachorros para provocar el celo de las hembras.
http://www.pirineo.com/especiales/naturaleza/oso-pardo-la-imponente - fortaleza-de-un-gran-timido/oso-pardo-la-imponente-for-1
80 PISTES 23
Fitxa 3: Som oberts i tancats
1 BIOGRAFIA
Escriu individualment una petita biografia sobre les teves relacions socials i familiars, tenint en compte les qüestions següents:
— Vius sol, amb els pares, amb amics o en parella?— A quina edat t’has independitzat?— Amb quina freqüència visites els pares?— Cada quan quedes amb els amics? — Quants amics íntims consideres que tens?— Creus que t’acompanyaran al llarg de la vida?
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
80 PISTES 24
Fitxa 4: Ens regim per unes normes
1 QUÈ FAIG?
Situació 1
He d’anar primer a una presentació d’un llibre i després a fer un cafè amb la meva colla, i faig tard: Què passa si no arribo a l’hora?; està mal vist?; he d’avisar del meu retard?; la gent sol arribar puntual?, etc.
Situació 2
Un company de classe m’ha convidat a sopar a casa seva: Quin valor té?; he de donar les gràcies repetidament?; he de portar-li algun detall?; he de tornar el convit?, etc.
Situació 3
Surto de festa amb els companys de classe: Pago una ronda per a tothom?; pago només la meva consumició?; paguen els nois?; he de deixar que em convidin si algú s’hi ofereix?, etc.
80 PISTES 25
Fitxa 5: Som respectuosos
1 MATRIMONIS HOMOSEXUALS
Un 44% de los españoles acepta la adopción por parejas del mismo sexo, frente a
un 42% que se opone
Un informe de la Fundación BBVA señala que seis de cada diez ciudadanos admite
el matrimonio entre homosexuales
Un 44% de los españoles se muestra a favor de la adopción de niños por parte de parejas del mismo sexo, mientras que un 42% es contrario. Sin embargo, seis de cada diez españoles aceptan el matrimonio entre homosexuales, según las conclusiones del Retrato social de los españoles de la Fundación BBVA, presentados hoy en Madrid.
Matrimonio del mismo sexo: La aceptación del matrimonio entre personas del mismo sexo predomina entre los jóvenes, con una media del 75% de la población de 15 a 34 años; los que tienen estudios superiores, con un 71%; las personas no adscritas a una religión, con un 75,5%, y los que se identifican con la izquierda y el centro-izquierda, con un 71,9%, tal y como refleja este análisis realizado con los datos de 2.000 encuestas.
El matrimonio mantiene su vigencia como institución, si bien un 68,5% admite el divorcio, además de otras posibilidades de vida en común, como vivir en pareja sin casarse (79,7%). Los españoles no creen que sea necesario estar casado o tener pareja para ser feliz ni la paternidad o maternidad para la realización personal, mostrando una visión optimista de la duración de las relaciones de pareja.
El País (25/07/2007)
Aprovada la reforma del codi civil català
El Parlament ha aprovat la llei del llibre quart del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. El llibre quart manté els principis successoris del dret català, però els actualitza. Per exemple, en cas de mort sense testament, es reconeixen els mateixos drets a tots els tipus de parella, és a dir, als matrimo-nis i a les unions estables de parella, heterosexuals o homosexuals. Concreta que el fet rellevant és “l’existència d’una comunitat de vida estable i els llaços d’afecte entre els que conviuen com a parella, i no el caràcter institucional del vincle que els uneix”.
Avui (18/06/08)
80 PISTES 26
Catalunya registra 895 matrimonis homosexuals
El nombre de matrimonis entre persones del mateix sexe va ser de 895 a Catalunya durant l’any 2008. Els 596 matrimonis entre homes van representar gairebé el doble que els 299 que es van registrar entre dones, segons dades que l’Institut d’Estadística de Catalunya recull en el document sobre el moviment natural de la població.
El Punt (30/01/10)
Andalucía es la tercera región en número de ‘matrimonios’ entre personas del
mismo sexo en 2008, con 533 uniones
La comunidad andaluza, con 533 uniones, fue la tercera región de España en número de matrimonios entre personas del mismo sexo en 2008 por detrás de Cataluña, que contó con 917 uniones de este tipo, y Madrid, con 663 matri-monios homosexuales, según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE) referidos al movimiento natural de la población, que revelan que en España hubo un total de 3.549 uniones homosexuales en 2008.
Tras Madrid y Cataluña se encontró Andalucía, que albergó 533 casos, aunque fue también notorio el caso de Barcelona, que a pesar de ser una ciudad superó a la comunidad andaluza en número de uniones homosexuales, con 740 matrimonios.
Posteriormente, se encuentra la Comunidad Valenciana, con 401 casos, y en el lado opuesto están La Rioja, con sólo nueve uniones homosexuales, y Cantabria, con 28 matrimonios de este tipo en 2008.
Así, en total, Andalucía albergó 40.326 matrimonios en 2008, de los cuales 39.793 fueron entre personas de distinto sexo y 533 entre personas del mismo sexo.
20minutos (11/11/10)
80 PISTES 27
Fitxa 5: Som respectuosos
1 L’AUBERGE ESPAGNOLE
1a part
Escolta el següent fragment de la peŀlícula francesa L’auberge espagnole. A continuació, llegeix la transcripció i, en grups de dos o tres, omple el quadre de sota.
Professor: Molt bé, bon dia a tothom; avui parlarem del futur del sistema capitalista global.
Alumna: Por favor, señor.Professor: Sí?Alumna: Perdone, pero ¿podría dar la clase en castellano?Professor: Lo siento, señorita, pero no podrá ser. La mayoría de estudiantes
son catalanes, o sea que no creo que tenga que cambiar de idioma. Alumna: Somos más de quince estudiantes de Erasmus que no hablamos
catalán y para usted no es un problema hablar español. Professor: Mire, yo la entiendo perfectamente, señorita, de verdad, perfec- Mire, yo la entiendo perfectamente, señorita, de verdad, perfec-
tamente; pero usted me tendría que entender a mí, también. Estamos en Cataluña y aquí el catalán es idioma oficial. Si usted quiere hablar español, se va a Madrid o se va a Sudamérica.
Amb qui estàs més
d’acord, el professor
o l’alumna?
Per què?
Amb qui estàs més
en desacord, el professor
o l’alumna?
Per què?
80 PISTES 28
2a part
Fes el mateix que a l’exercici anterior.
A Jo parlo català senzillament perquè sóc català i visc a Catalunya. B A mi me parece contradictorio defender el catalán en un momento en el
que estamos construyendo Europa.C Yo no estoy de acuerdo, primero porque estamos hablando de identidades,
y no hay una única identidad válida. Hay muchas identidades que son perfectamente compatibles. Se trata de respeto. Por ejemplo, yo tengo por lo menos dos identidades: la identidad gambiana, que traigo conmigo mismo, y la identidad catalana. Yo no creo que sea contradictorio combinar las dos identidades.
D Tú no eres francés, tú eres… marciano. No, tú eres francés. Y tú mantén tu identidad de francés. Identité, tu m’as compris? Identité… Astérix, Françoise Hardy et le fromage, y yo te doy mi pa amb tomàquet…
— ¿Qué? Tomá…D Bread and tomato, Joan Manuel Serrat et la chanson, yo te doy mi… ¡mi
Dalí!E España no es solo “¡olé!”. Es muchas más cosas. No es flamenco. Es fla-
menco y muchas más cosas. Y el catalán es parte de ello.
Amb qui estàs més
d’acord?
(lletra A, B, C, D o E)?
Per què?
Amb qui estàs més
en desacord?
(lletra A, B, C, D o E)?
Per què?