136 Agenda Local 21 Palma 3.4. Gestió del medi litoral Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient Si hi ha una cosa que caracteritza el municipi de Palma és la seva condició costanera, amb 36 km de costa, sense comptar amb els del Parc Nacional de Cabrera. Per a conèixer l’estat del medi litoral, s’han de caracteritzar diferents punts, com les condicions meteorològiques, els ports existents i les platges, entre d’altres, en els quals l’acció damunt un repercuteix damunt tots els altres. 3.4.1. Platges i zones de bany existents al municipi de Palma El municipi de Palma és un dels municipis limítrofs amb la mar. Compta amb 5 platges i 8 zones de bany, sense incloure les pertanyents al Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. Platja de Palma o l’Arenal Platja amb més de 4 km de recorregut, totalment equipada i que es pot considerar com la platja més turística de Palma.
25
Embed
3.4. Gestió del medi litoral · Pudent i la cova del Bufador. És el referent paisatgístic entre Cala Gamba i Can Pastilla. Figura 3.4.4 El Carnatge Taula 3.4.4 Característiques
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
136 Agenda Local 21 Palma
3.4. Gestió del medi litoral
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Si hi ha una cosa que caracteritza el municipi de Palma és la seva condició
costanera, amb 36 km de costa, sense comptar amb els del Parc Nacional
de Cabrera. Per a conèixer l’estat del medi litoral, s’han de caracteritzar
diferents punts, com les condicions meteorològiques, els ports existents i les
platges, entre d’altres, en els quals l’acció damunt un repercuteix damunt
tots els altres.
3.4.1. Platges i zones de bany existents al municipi de Palma
El municipi de Palma és un dels municipis limítrofs amb la mar. Compta amb 5
platges i 8 zones de bany, sense incloure les pertanyents al Parc Nacional
Maritimoterrestre de Cabrera.
Platja de Palma o l’Arenal
Platja amb més de 4 km de recorregut, totalment equipada i que es pot
Santa Margalida 2 5 Capdepera 4 10 Son Servera 2 5 Sant Llorenç des Cardassar 2 5 Manacor 9 22 Felanitx 1 2 Santanyí 3 7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)
Gràfic 3.4.1
% Platges de Mallorca amb bandera blava (any 2009)
10%
20%
10%5%
5%
23%
2% 7%
2%
7%2%2% 5%
Palma de Mallorca CalviàAndratx PollençaAlcúdia MuroSanta Margalida CapdeperaSon Servera St. Llorenç des CardassarManacor FelanitxSantanyí
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)
L'Ajuntament de Palma impulsa des de l'any 2004, amb la col�laboració de la
Direcció General de Serveis Socials del Govern de les Illes Balears i
Demarcació de Costes, un projecte que permet que totes les persones
discapacitades que vulguin gaudir d'un dia a la platja ho puguin fer gràcies
al tracte personalitzat així com a les ajudes tècniques ofertes.
Així mateix, totes les platges del municipi varen rebre la "distinció temàtica en
ruptura de barreres físiques i atenció a persones amb discapacitat", atorgada
per ADEAC i la Fundació ONCE.
Les zones d'accessibilitat per a discapacitats a les platges de Palma compten
amb una sèrie d'infraestructures i amb personal específic per a l'accés a la
platja i per a cobrir les seves necessitats. Les infraestructures són les següents:
3. Béns naturals comuns 145
� Itinerari adaptat des de la parada de bus fins al punt d’accessibilitat
� Plaça d'aparcament reservada
� 1 WC adaptat
� 1 vestidor
� 1 dutxa
� 1 passarel�la de fusta per a accedir a la platja
� 1 zona de repòs amb para-sols de platja
� 1 zona de bany exclusiva, que està abalisada
Cada zona d'accessibilitat disposa, com a mínim, del següent material:
� 1 cadira amfíbia
� 1 joc de crosses adaptades
� 2 guardapits salvavides
� 1 cadira de rodes adaptada
Aquest servei va especialment dirigit a:
� Col�lectius de persones amb discapacitats físiques, psíquiques i/o
sensorials, que acudeixen a les platges de Palma dins l'horari establert i
necessiten un suport humà i les infraestructures del servei per a poder
gaudir del bany a la mar.
� Col�lectius de persones amb discapacitats, físiques, psíquiques o
sensorials, que necessiten un suport addicional per a accedir a la mar i
gaudir del bany. En aquests casos el/la socorrista no dóna suport
directament a la persona usuària, però manté la vigilància constant
durant el bany.
� Membres d'associacions de persones amb discapacitats físiques,
psíquiques o sensorials que acudeixen a la platja amb aquest col�lectiu
de persones, col�laboren en l'ajuda al bany i dinamitzen l'estada de la
persona usuària a la platja.
146 Agenda Local 21 Palma
Referent a la neteja de les platges de Palma, queda encomanada a les
concessionàries que en duen a terme l'explotació econòmica. Aquestes
empreses s'encarreguen d'endreçar-les mitjançant la buidada de papereres,
la conservació del bon estat de l'arena o la neteja dels equipaments que
s'ofereixen (hamaques, dutxes, passarel�les...). Una feina que en temporada
alta requereix la retirada diària de les impureses trobades a l'arena, ja sigui de
forma manual (rampins, pales, carretons...) o mecànica (camions, tractors
amb pala). El treball està supervisat per responsables del Departament de
Medi Ambient de Cort, que vetllen pel respecte a l'entorn.
La cura de les zones de bany i dels voltants de les platges és competència
directa d'Emaya. L'equip de neteja realitza durant la temporada estival una
ruta diària, de dilluns a diumenge, des de les 7 fins a les 14 h, per a mantenir
en bon estat el litoral.
A més a més, Emaya reforça el servei de la Conselleria de Medi Ambient
amb tres embarcacions especialment dissenyades per a recollir els residus
flotants i lluitar contra la contaminació marina.
Per a assegurar que aquestes iniciatives donen els resultats esperats, tècnics
d'Emaya i de l'Àrea de Medi Ambient realitzen periòdicament controls de
l'estat de les aigües i de l'arena.
b) Concessionaris
L’explotació econòmica de la costa i la seva concepció com a element de
reclam turístic fan que les platges i les zones de bany es cuidin amb especial
èmfasi a la temporada estival.
D’aquesta neteja i explotació s’encarreguen empreses privades a les quals
s’atorguen en concessió o, en defecte d’això, EMAYA. La concessió de les
platges a juny de 2010 està assignada a:
� Platges gestionades per EMAYA: platja del costat del Club Cala Nova,
Cala Mut, Punta del Grell, Reial Club Nàutic del Portitxol, zona de bany
del passeig del Molinar, zona de bany Roca de los Vientos, zona de
3. Béns naturals comuns 147
bany de Mariscal Bartomeu Gayman, zona de bany d’Illa de Samos,
Cala Gamba, Sant Joan de Déu, el Carnatge, el Clot d'en Bernadet,
Puro Beach, aparcament de Cala Estància.
� Platja de Cala Major: Puerto Cervin SL
� Platja de Ciutat Jardí: Progrés Urbà SL
� Platja de Cala Estància: Navarro Valades CB
� Platja de Palma: Empresa Mar de Mallorca SA
� Platja de Can Pere Antoni: Insular Avantia
3.4.2. Servei de Salvament i Socorrisme
Al municipi de Palma trobam 13 zones de bany, de les quals 5 compten amb
un servei de socorrisme en temporada estival.
Les platges que disposen d’aquest servei de socorristes són: Cala Estància,
Ciutat jardí, Cala Major, Platja de Palma i Can Pere Antoni; aquestes platges
són les que reben una major afluència de visitants/usuaris tant dels habitants
locals com de turistes, ja que coincideixen amb zones amb una important
activitat turística, marcada pel seu estat de maduresa i, per tant, associada a
una infraestructura molt desenvolupada com és en el cas de la Platja de
Palma, Cala Major i Ciutat Jardí.
D'altra banda es compta amb un servei de policia turística encarregat
especialment de la vigilància de la zona costanera, tant de dia com de nit.
Aquest servei, que vetla pel gaudi dels usuaris de les platges, es desenvolupa
des de maig fins a octubre.
En el cas de les platges de Can Pere Antoni, i de Cala Estància, són dues
platges marcades per un tipus d’usuari local degut sobretot a la proximitat
del centre de Palma.
Per tant aquestes platges que presenten una gran afluència de
visitants/usuaris són les que tenen un risc més alt; atenent el Decret 2/2005, de
148 Agenda Local 21 Palma
14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que
han de complir les platges i les zones de bany de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears, han de disposar d’uns serveis que garanteixin un gaudi segur
de la platja i d’un Pla de salvament.
El Pla de salvament de cadascuna de les platges anteriorment esmentades en
recull informació específica. Això no obstant, a la taula que es presenta a
continuació es poden observar el sistemes de vigilància i salvament de què
disposa cadascuna.
Taula 3.4.15
Pla de salvament de les platges de Palma
PLA DE SALVAMENT Cala Estància
Ciutat Jardí
Cala Major
Platja de Palma
Can Pere Antoni
ELEMENTS Abalisament X Senyals de perill x x X Cartells informatius x x x x X Z. ancoratge X Embarcadors/molls x x SERVEIS DE LA PLATJA Passarel�la discapacitats x x x x X Telèfons x x x x X Dutxes x x x X Lavabos x x x X Lloguers x x x X Quioscs/ balnearis x x x x X MATERIAL DE SALVAMENT Embarcacions de salvament (semirígida, moto i llitera per a moto)
x x x x X
Equipaments de rescat x x x x X Farmacioles portàtils x x x x X Equip oxigenador x x x X Desfibril�lador x x x X Banderes senyals x x x x x Bandera blava x VIGILÀNCIA Torres de vigilància x x x x X Lloc de vigilància x x x x X Primers auxilis x x x x Font: Ajuntament de Palma
3. Béns naturals comuns 149
RECURSOS HUMANS Cala Estància
Ciutat Jardí
Cala Major
Platja de
Palma
Can Pere
Antoni Socorrista d’activitats aquàtiques (estàtic)
1 1 1 1 6
Socorrista d’activitats aquàtiques (dinàmic)
1 1 1 1 4
Socorrista d’activitats aquàtiques (patró amb moto aquàtica)
1 ** ** ** 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (socorrista amb moto aquàtica)
1 ** ** ** 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (suport)
1 1* 1 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (supervisor)
1* 1* 1 1* 1
Cossos de seguretat (Policia Local) 2 2 2 2 Cossos de seguretat (CNP) Transport sanitari (Conductor d’ambulància)
1
Transport sanitari (tècnic amb suport vital bàsic)
1
Font: Ajuntament de Palma
Taula 3.4.16 Servei de socorrisme
Temporada alta Temporada mitja Temporada
mitja/baixa DATA 01/06-30/09 01/05-31/05 01/10-31/10 HORARI 10’00h – 18’00 h 11’0 h – 17’00 h 11’0 h – 13’00 h Font: Ajuntament de Palma
3.4.3. Ports comercials i recreatius
La Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la marina mercant, instaura un model
de gestió portuària per als ports d’interès general, basant-se en ens públics
denominats autoritats portuàries, amb personalitat jurídica i patrimoni
propis, que són independents de l’Estat i que tenen plena capacitat per a
obrar. Aquests estan agrupats al voltant d’un òrgan que depèn del Ministeri
de Foment, Ports de l’Estat.
A través del Reial decret 1590/92, del 23 de desembre, a l’Autoritat
Portuària de Balears, se li assignà la gestió dels ports de Palma, Alcúdia,
150 Agenda Local 21 Palma
Maó, Eivissa i la Savina. Una mateixa autoritat portuària pot assumir la
gestió, l’administració i l’explotació de més d’un port de competència
estatal dins una Comunitat Autònoma, com és el cas de l’Autoritat
Portuària de les Balears, que gestiona els cinc ports considerats d’interès
general per la Llei 27/1992 a l’arxipèlag.
L’Autoritat Portuària de les Balears té les següents competències:
� Realització, autorització i control de les operacions marítimes i
terrestres relacionades amb el trànsit portuari i els serveis portuaris.
� Ordenació de la zona de servei del port i dels seus usos portuaris.
� Planificació, projecte, construcció, conservació i explotació de les
obres de serveis del port i de les senyalitzacions marítimes.
� Gestió del domini portuari i dels senyals marítims.
� Foment de les activitats industrials i comercials relacionades amb el
trànsit marítim o portuari.
Per altra banda, dins el marc normatiu hi ha la Llei de ports de les Illes
Balears, de dia 21 de juny de 2005, que té per objectiu desenvolupar una
política portuària que ajudi al progrés de les Illes Balears, que afavoreixi el
desenvolupament sostenible, la gestió racional dels recursos i la promoció
d’un model turístic de qualitat.
Amb aquesta Llei es crea Ports de les Illes Balears, que és l’ens públic que
assumeix les competències i les funcions executives als ports gestionats per
la Comunitat Autònoma. Els objectius són:
� Utilitzar de forma racional el litoral i els recursos naturals, per mitjà de
l’harmonització del sistema portuari amb la planificació territorial,
urbanística i la preservació del litoral, en consonància amb els seus
valors culturals, paisatgístics i mediambientals.
� Fomentar la participació dels agents econòmics i socials en la
política portuària.
3. Béns naturals comuns 151
� Incrementar la qualitat en la prestació dels serveis als usuaris.
� Aconseguir una major agilitat en la gestió d’acord amb criteris
d’eficàcia, eficiència i bona administració.
� Fomentar l’activitat econòmica dels ports.
� Tenir autosuficiència financera.
Amb l’aprovació de la nova Llei de ports de les Illes Balears es confereix a
les institucions de la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en
matèria de ports no qualificats d’interès general per l’Estat i de ports de
refugi i esportius.
Dins els ports que són competència de la mateixa Comunitat Autònoma, es
troben dos tipus de gestió dels ports. Per gestió indirecta, hi ha un total de
28 ports a les Illes Balears i, per gestió directa, n’hi ha 13.
Al terme municipal de Palma, del total de 12 ports existents tan sols 3, Club
Nàutic de Cala Gamba, Club Marítim de Sant Antoni de la Platja i Club
Nàutic de l’Arenal són competència de la Comunitat Autònoma, i aquests
estan gestionats de manera indirecta. La resta del ports són competència
estatal i, per tant, es regeixen per la Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la
Marina Mercant.
Del total dels 12 ports existents al municipi, n’hi ha 9 que són de
competència estatal : CM Molinar de Llevant, CN Portitxol, Port del Portitxol,
CN de Palma, Passeig Marítim de Palma, Marina Port de Mallorca, Club de
Mar, moll de pilons de la Quarantena, moll de pilons de la Mediterrània.
El tipus d’explotació que predomina és concessió d’explotació al Club
Nàutic com és el cas de: CN l’Arenal, CN Sant Antoni de la Platja, CN Cala
Gamba, CM Molinar del Llevant i Club de Mar. El tipus d’explotació de
concessió a la Societat Mercantil són: Marina Port de Mallorca, pantalà de
la Quarantena i Pantalà de la Mediterrània.
152 Agenda Local 21 Palma
Durant l'any 2009 el municipi de Palma va estat guardonat amb cinc
banderes blaves als seus ports. Els ports guardonats foren el Club de Mar,
l’Escola Nacional de Vela Calanova, Marina Port de Mallorca, Reial Club
Nàutic de Palma i el Club Marítim Sant Antoni de la Platja.
Taula 3.4.17
Ports del municipi de Palma
Ports de Palma Nre.
d’amarratges
Tipus d'explotació
Tipus de port
CN de l’Arenal 635 1 2
CM de Sant Antoni de la Platja
379 1 2
CN de Cala Gamba 220 1 2
CM del Molinar de Llevant (*) 120 1 2
CN del Portitxol (*) 260 .. ..
Port del Portitxol (*) 649 .. ..
CN de Palma (*) 996 .. ..
Passeig Marítim de Palma (*) 764 .. ..
Marina Port de Mallorca (*) 152 2 1
Club de Mar (*) 625 1 2 Moll de pilons de la Quarantena (*) 90 2 2
Moll de pilons de la Mediterrània (*) 62 2 1
Font: IBESTAT
* Competència estatal (no transferit a la Comunitat Autònoma)
Tipus d’explotació
1. Concessió d’explotació al Club Nàutic
2. Concessió d’explotació a Societat Mercantil
3. Directa per la Comunitat Autònoma
4. Directa per l’Autoritat Portuària de Balears
3. Béns naturals comuns 153
Tipus de port
1. Dàrsena esportiva situada a un port comercial de la Comunitat Autònoma
2. Ports esportius de promoció privada
3. Ports en construcció
4. Situació a port comercial de l’Administració estatal
Ports esportius que compten amb el distintiu de bandera blava al municipi (any
2009)
- Club de Mar - Palma
- Marina Port de Mallorca
- Reial Club Nàutic de Palma
- Club Marítim Sant Antoni de la Platja – Palma
- Escola Nacional de Vela Cala Nova – Palma
3.4.4. Contaminació de litoral
Els grans abocaments contaminats d’aigües residuals i industrials constitueixen
part de la imatge que il�lustra l’agressió de l’home sobre la mar.
Afortunadament, a les Balears, actualment ja no existeixen grans indústries que
aboquin a la mar, i bona part de les aigües residuals reben un mínim de
tractament de depuració. Malgrat tot, els abocaments segueixen existint i a
vegades són importants. Principalment són:
� Abocaments de plantes depuradores
� Abocaments d’aigües residuals sense tractar
� Contaminació portuària
� Contaminants agrícoles
154 Agenda Local 21 Palma
� Contaminació tèrmica
� Contaminació salina
� Residus sòlids
3.4.5. Qualitat ambiental de les aigües de bany
La normativa que regula els criteris de qualitat mínima exigible a les aigües de
bany és el Reial decret 1341/2007, d’11 d’octubre, que recull les directrius de la
Unió Europea i que s’ha començat a aplicar a la campanya de 2008, ja que
substitueix l’anterior legislació en la matèria.
Aquesta normativa estableix mesures de control, classificació, gestió i
informació al públic de les zones d’aigües de bany, i té sempre com a finalitat
la protecció de la salut pública, a més de la protecció i la millora de la qualitat
del medi ambient.
A la següent taula es defineixen els requisits de qualitat de les aigües de bany.
Taula 3.4.18
Paràmetres obligatoris i valors per a l’avaluació anual
Qualitat
Aigua Continental Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat
Enterococs intestinals 330 400 200 UFC o NMP/100
ml.
Escherichia coli 900 1.000 500 UFC o NMP/100
ml.
Qualitat
Aigua Costera i de transició Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat
Enterococs intestinals 185 200 100 UFC o NMP/100
ml.
Escherichia coli 500 500 250 UFC o NMP/100
ml.
Font: RD 1341/2007
* Conforme a l’avaluació del percentil 90. ** Conforme a l’avaluació del percentil 95.
3. Béns naturals comuns 155
Avaluació i classificació de les aigües de bany
� Qualitat insuficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques pitjors que els valors de
“qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat suficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat bona: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat bona” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat excel�lent: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat excel�lent” que figuren a les taules anteriors.
Qualitat de les aigües de bany de Palma
Els criteris amb els quals es realitza la qualificació sanitària de l’aigua de bany,
en el punt de mostreig, són els següents:
- Aigües 2: Són aigües aptes per al bany, de molt bona qualitat (excel�lents).
Són les que compleixen de manera simultània les següents condicions:
Com a mínim el 95% de les mostres no sobrepassen els valors imperatius dels