-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
69
3.1.3. SISTEMES NATURALS
Introducció Els habitants de Vilafranca gaudeixen d’un entorn
natural dominat per l’espai agrícola, representat sobretot per la
vinya, i un espai forestal més delimitat que engloba bàsicament el
bosc del Turó de Sant Pau, el Parc Comarcal d’Olèrdola i el bosc de
ribera de les rieres de Llitrà i de l’Adoberia i del riu Foix,
transcendint els límits del propi terme municipal. El clima i
l’edafologia determinen en cada zona, el tipus de vegetació que
s’hi pot trobar. Així doncs, a grans trets, les comunitats vegetals
de la ciutat i la comarca estan sotmeses a un clima xerotèric
mediterrani, caracteritzat per la manca d’un període hivernal
intensament fred i l’existència d’un prolongat eixut estival.
L’ocupació del sòl a Vilafranca és definida pel Pla General
d’Ordenació Urbana. Aquest El Pla i les seves revisions posteriors,
són l’instrument bàsic per a la planificació i l’ordenació del
territori. Classifica el sòl i defineix els elements fonamentals en
l’estructura general. S’adopta per a l’ordenació urbanística del
territori i estableix normes per al seu desenvolupament i execució,
així com també del termini de la seva vigència. El Pla classifica
el sòl en:
• Urbà, composat pels terrenys útils per a l’edificació. Aquests
terrenys han de disposar d’accés rodat, d’abastament d’aigua, de
clavegueram i de subministrament d’energia elèctrica.
• Urbanitzable, és aquell que declara el Pla general per a ser
urbanitzat quan el termini
d’aprovació del seu planejament parcial és previst en el mateix
pla (programat), o bé aquell que declara el Pla per a ésser
urbanitzat quan només pugui esdevenir objecte d’urbanització
mitjançant l’aprovació de programes d’actuació urbanística (no
programat).
• No urbanitzable, és a dir, els terrenys que el planejament
general no inclou en cap
de les classes anteriors i que gaudeixen d’una protecció
especial pels seus valors:
• Agrícoles, forestals o ramaders; • De recursos naturals; • De
paisatge, o històricoculturals; • De defensa de la fauna, flora i
l’equilibri ecològic.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
70
Taula SN1.Usos del sòl
Classes d’ús Alt Penedès (1995) Regió Metropolitana de
Barcelona (1995) Vilafranca del Penedès
(1995) Sòl urbà 2.740 ha. 4,62 % 50.394,00 ha 15,58% 275,30 ha
14,03% Sòl urbanitzable 1.534 ha. 2,59 % 28.897,00 ha 8,93% 436,43
ha 22,23% Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha
75,49% 1.251,27 ha 63,74% TOTAL 59.241 ha 100,00 % 323.553 ha
100,00 % 1.963 ha 100,00 %
Font: elaboració pròpia.
Figura SN1. Usos del sòl segons el PGOU
A partir d’aquestes dades podem formular un indicador que ens
donarà informació sobre la proporció de zona no urbanitzable a
Vilafranca del Penedès en funció dels m2 per habitant.
Superfície zona no urbanitzable: 1.251,27 ha Nombre d’habitants:
30.219 hab. Indicador: 414,60 m2 de sòl no
urbanitzable/habitant
Urbà i urbanitzable
43%
No urb. de protecció especial
7%
No urb. de protecció agrícola
50%
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
71
3.1.3.1. Unitats naturals La major part del terme municipal de
Vilafranca està ocupat per conreus i, entre aquests, les vinyes són
les que ocupen mes quantitat de sòl. Això deixa poc espai a la
vegetació autòctona, però és que, a més, el sòl és poc profund i
pedregós, no permetent que retingui l’aigua suficient per a què
s’hi desenvolupi una vegetació densa.
Figura SN2. L’entorn de Vilafranca del Penedès
El tipus de vegetació que predomina a l’Alt Penedès és una
vegetació sempre verda: alzines, oliveres i pins, que mantenen la
fulla durant tot l’any. Igual que els arbusts que els acompanyen.
Les plantes, adaptades a la sequedat, no són gaire desenvolupades,
són de fulla petita o estreta, com el romaní i el bruc, o de forma
d’agulla, com el pi o el càdec. Entre les herbes (el llistó, el
fenàs i l’espart) es troba el grup de plantes teròfites que neixen
a la tardor i moren durant les secades estivals. L’entorn natural
de Vilafranca està configurat bàsicament per les següents unitats:
• Zona muntanyosa (turó de Sant Pau i muntanyes d’Olèrdola) • Zona
agrícola (camps de conreu, vinya) • Zona fluvial (rieres del Llitrà
i de l’Adoberia i el riu Foix) • Zona urbana (arbrat dels carrers,
zones verdes, ...)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
72
a) Zona muntanyosa: Turó de Sant Pau (303,5 m)
El Turó de Sant Pau s’alça al nord-oest de Vilafranca del
Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del
Penedès, repartint-se entre aquestes dues poblacions. La seva
situació ens permet gaudir d’una bona panoràmica de la ciutat i
dels seus voltants. És l’única zona boscosa que trobem dins del
terme municipal de Vilafranca i rep una protecció especial com a
parc supramunicipal, important per garantir-ne un bon estat de
conservació davant la pressió l’activitat humana.
Vistes del Turó de Sant Pau Vegetació A dalt del Turó de Sant
Pau el pi blanc (Pinus halepensis) domina l’estrat arbori del bosc,
sense ser molt dens, amb alguna alzina (Quercus ilex.) i ullastre
(Olea europea var. Sylvestris) aïllades, mentre que en l’estrat
arbustiu hi trobem una barreja d’arbusts amb domini del garric
(Quercum cocciferae) a la zona del cim i amb romaní, farigola,
marfull, arítjol, bruc d’hivern, galzeran, gatosa, etc, espècies
corresponent a una brolla calcícola. Aquesta part més boscosa, a
mida que ens apropem als vessants rocoses del turó, deixa pas a una
comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. La
garriga és una comunitat secundària que procedeix de la degradació
de l’alzinar litoral. Així doncs l’actual vegetació del bosc del
turó de Sant Pau, correspon a una comunitat de transició fruit de
la intervenció de l’home que n’ha variat el seu estat natural. És a
dir, que sense l’explotació o la intervenció de l’home o si
deixéssim que la vegetació seguis la seva evolució natural tornaria
a una vegetació dominada per l’alzina en el seu estrat arbori
formant una comunitat anomenada Quercetum ilicis galloprovinciale,
o sigui, l’alzinar amb marfull, que és el dominant a totes les
contrades de clima mediterrani d’hivern temperat. Aquest alzinar és
ric en arbusts i lianes (marfull, arboç, arítjol, gavarrera,
galzeran, ...) però es troba poc en estat natural, perquè ha estat
molt atacat per l’home. Bona part de la superfície que ocupava
l’alzinar, allà on no hi ha conreu, és coberta pel pi blanc.
ESTRAT ARBORI ALTURA: de 5 a 10 metres COMPOSICIÓ: Pi blanc
(Pinus halepensis), dominant Alzina (Quercus ilex ssp. ilex),
exemplars aïllats.
ESTRAT ARBUSTIU
ALTURA de 0,5 a 1.5 m (2m)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
73
COMPOSICIÓ: garric (Quercus coccífera), llentiscle (Pistacia
lentiscus), matapoll (Daphne gnidium), roja (Rubia peregrina),
arítjol (smilax aspera), romaní (Rosmarnius officinalis), bruc
d’hivern (Erica multiflora), bufalaga tintòria (Thymelea
tinctoria), llentiscle (Pistàcia lentiscus), càdec (Juniperus
oxycedrus), gatosa (Ulex parvifolius), etc...
ESTRAT HERBACI ALTURA: 0,2-0,5m COMPOSICIÓ: llistó (Brachypodium
retusum), sanadella (Stipa offneri),
jonça (Aphyllanthes monspeliensis), avena de brolla (Avena
bromoides), farigola borda (Coris monspeliensis), etc.
Brolla calcícola amb pi blanc a la part Comunitat arbustiva de
les vessants alta del turó de Sant Pau. Pineda secundària (Fotos:
tecnoambiente, S.A.) També hi podem trobar a la part baixa,
exemplars aïllats de margalló (Chamaerops humilis) o d’atzavares
(Agave americana), testimonis de la proximitat del massís de
Garraf-Ordal. Fauna La fauna que hi podríem trobar a Sant Pau,
basant-nos en un model tipus d’ecosistema, en aquest cas un bosc de
Pi blanc amb brolla calcícola i garriga i amb un clima temperat,
seria: Ocells de brolla i garriga amb pi blanc:
Tallarol de casquet o Taiaret de casquet, tallarol capnegre o
Taiaret de capnegre (Sylvia melanocephala)
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Botxí o garsa groguera
(Lanius excubitor) Mallerenga cuallarga o primavera cuallarga
(Parus sp.) Passarell comú (Carduelis cannabina) Tord (Turdus
philomentos)
Pit roig (Erithacus rubecula) Raspinell comú (Certhia
brachydactyla)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
74
Mamífers: Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna
(Crocidura russula) Ratolí mediterrani (Mus spretus) Conill
(Oryctolagus cuniculus)
Estat de conservació El turó de Sant Pau rep una protecció
especial amb la figura de parc supramunicipal, portant una gestió
conjunta els municipis dels que forma part, vetllant perquè
mantingui un bon estat de conservació. Hi és prohibida la caça i la
pastura. L’actual estat de conservació és prou bo. Cal tenir en
compte, a nivell de vegetació, que es tracta d’un bosc secundari, i
si es minimitza la pressió o intervenció per part de l’home, el
bosc seguirà la seva evolució o successió cap a un estat de clímax.
Plantació de Pi blanc (Pinus halepensis) Al costat de la Planta de
Tractament de Residus de la Mancomunitat Penedès-Garraf i de la
deixalleria hi trobem una petita àrea on s’ha fet una plantació
monospecífica de pi blanc. b) La zona agrícola: No s’ha d’oblidar
que els conreus també són sistemes naturals. Les plantes que viuen
en ells estan sotmeses a les mateixes lleis de la natura i porten a
terme els mateixos processos que les que hem mencionat
anteriorment. Des del punt de vista de l’ecologia, l'única
diferència és que l’home n’augmenta la seva productivitat i les
manté lliures de paràsits i malalties. Finalment, com qualsevol
conreu monospecífic, cal dir que la seva existència fa disminuir la
diversitat d’espècies de la regió. La Vinya
Són poblacions monoespecífiques d’arbusts i arbres, millorades
amb els anys per treure’n el màxim rendiment i benefici. En
aquestes condicions altres plantes espontànies aprofiten aquest
hàbitat, són les anomenades “males herbes” que entremig dels ceps i
ametllers constitueixen les comunitats dites arvenses.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
75
VINYES dels voltants de Vilafranca: ceps perfectament alineats i
entretires. Fotos: tecnoambiente ,S.A.
Es tracta de comunitats d’estructura simple, sense
estratificació, integrades per plantes que presenten necessàriament
un cicle biològic anual, semblant al de les espècies conreades, de
manera que s’adapten a la periodicitat del conreu. Acostumen a ser
espècies de vida curta capaces de desenvolupar tot el seu cicle
vital en poc temps, productores de llavors nombroses i resistents.
En el cas de la vinya, parlem de comunitat de secà o Diplotaxion.
La seva estructura i composició bàsiques queden recollides en la
relació següent:
ESTRATS ARBUSTIU O ARBORI CULTIVATS ALTURA: 0,5-1m (ceps), 3.5 m
(arbres) RECOBRIMENT: quasi nul a les entretires COMPOSICIÓ: vinya
(Vitis vinifera) Ametller (Prunus amygdalus) ESTRAT HERBACI
ESPONTANI ALTURA: 20-40 cm RECOBRIMENT: 70-90 % (o molt menys
havent eixarmat) COMPOSICIÓ: revenissa blanca (Diplotaxis
erucoides) canyota (Sorghum halepense) corretjola (Convulvulus
arvensis) heliotrop (Heliotropium europaeum) pebrots de ruc (Roseda
phyteuma) cerreigs (Setaria sp. Pl.) boixac de camp (Calendula
arvensis) calcida (Cirsium arvense) lletsons (Sonchus sp. pl.) gram
(Cynodon dactylon) etc. (Font: LA VEGETACIÖ DELS PAISOS CATALANS;
Ramon Folch i Guillèn)
Fauna Ocells de la vinya: Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Estornell vulgar (Esturnus vulgaris) Pardal comú (Passer
domesticus) Passarell (Carduelis cannabina) Alosa (Alauda
arvensis)
Perdiu (Alectoris rufa)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
76
Vegetació a l’antic abocador clausurat de Les Cabanyes.
Taula SN2. Abundància d’ocells hivernants
AMBIENT OCELLS/KM ESPÈCIES MÉS ABUNDANTS Vinyes (Alt Penedès)
358,8 Pinsà, estornell vulgar, pardal comú, passerell, alosa. Font:
Història Natural dels Països Catalans. Ocells, vol.XII. Rèptils:
Dragó comú ( Tarentola mauritanica) Sargantana cendrosa
(Psamodromus hispanicus) Escurçó ibèric (Vipera latasti) Mamífers:
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna (Crocidura
russula)
Mussaranya nana (Suncus etruscus) Ratolí mediterrani (Mus
spretus)
Conill (Oryctolagus cuniculus) Talpó comú Rat-penat La vegetació
Ruderal Ens referim a aquella vegetació que creix a la perifèria
del nucli urbà, en talussos, marges dels camins, solars, indrets on
el factor ecològic decisiu és la influència de l’home o dels
animals. És l’espai que anomenem suburbà, situat entre el medi urbà
i el medi rural i natural. Les comunitats vegetals que s’hi
estableixen estan formades per espècies nitròfiles, molt resistents
a les agressions físiques: trepig, polseguera, eixarmada, foc,
aportacions de runes o deixalles, etc. Hi abunden, doncs, les
plantes amb punxes o espines, el que suposa una defensa eficaç
contra el trànsit i la depredació dels herbívors, i amb capacitat
de produir ràpidament un gran nombre de llavors que n’assegurin la
reproducció de l’espècie passada l’adversitat.. En aquest tipus de
vegetació també s’hi donen les condicions òptimes perquè
s’incorporin espècies exòtiques arribades d’altres indrets a través
de les comunitats ruderals. Les comunitats rurals que apareixen en
abocadors, enmig de runes, són principalment els bleterars
(Chenopodium muralis). També hi trobem espècies com: Matallums
(Hordeum murinim ssp.) Ripoll (Oruzopsis miliacea) Olivarda (Inula
viscosa) Pastanaga borda (Daucus carota ssp. maximus) Margalls
(Hordeum murinum ssp. leporium) (Bromus rubens)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
77
Bosc de ribera de la Riera del Llitrà en el seu pas per
Vilafranca
lletereses (Euphorbia helioscopia) l’ull de bou (Chrysanthemum
coronarium) morella roquera (Parietaira officinalis ssp. judaica)
Canyar (Arundini-Convolvuletum) altres... Fauna Ocells que podem
trobar a l’entorn rural de Vilafranca: Tord (Turdus philomentos)
Merla (Turdus merula) Teixidor (Remiz pendulinus) Cadernera
(Carduelis carduelis) Gafarró (Serinus serinus) Oriol (Oriolus
oriolus) Abellarol (Merops apiaster) Puput (Upupa epops)
Cogullada vulgar (Galerida cristata) Altres...
Mamífers:
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna
(Crocidura russula)
Mussaranya nana (Suncus etruscus) Ratolí mediterrani (Mus
spretus)
Rata comuna (Rattus norvegicus) Conill (Oryctolagus cuniculus)
Rat-penat c) Espais fluvials Les rieres del Llitrà i l’Adoberia La
riera del Llitrà forma part de la conca del riu Foix i hi desenvoca
en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.
A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, hi
desguassen les aigües residuals de l’EDAR de Vilafranca, que doblen
en magnitud el cabal que baixa per la riera. Allí on hi ha aigua
subterrània suficient i a les vores dels corrents d’aigua, es
desenvolupa una vegetació formada per arbres de ribera com l’om,
l’àlber o algun altre caducifoli escàs. A Vilafranca aquest bosc de
ribera el trobem representat a les rieres del Llitrà i de
l’Adoberia, principalment. És un bosc fraccionat, discontinu amb
trams on presenta un important estat de degradació.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
78
Vegetació Les espècies que formen part d’aquesta comunitat
gaudeixen, localment, d’aigua més o menys abundant i d’una certa
frescor ambiental. Aquestes espècies estan condicionades als cursos
d’aigua que porten les rieres, que depèn al mateix temps del règim
de pluges de cada zona. Vegetació de ribera de la Riera del Llitrà
Vegetació de ribera de la Riera de l’Adoberia Les espècies més
significatives d’aquestes unitats de bosc de ribera dels voltants
de Vilafranca són les següents:
ESTRAT ARBORI
ALTURA: 10-20 m COMPOSICIÓ: plataner (Platanus x hispanicia)
Om (Ulmus minor) àlber (pópulus alba) Avellaner (Corylus
avellana)
Robinia (Robinia pseudo-acacia) Freixe de fulla petita (Fraxinus
angustifolia) Lledoner (Celtis australis)
ESTRAT ARBUSTIU i HERBACI ALTURA: 0,3 a 1,5 m COMPOSICIÓ: canya
(Arundo donax) Canyís (Phragmites australis)
Lleterasa de bosc (Euphorbia amygdaloides) Vidalba (Clematis
vitalba) Heura (Hedera helix) Esbarzer (Rubus ulmifolius) Falguera
(Dryopteris) Jonc (Juncus sp.)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
79
Mosquiter vist a la riera del Llitrà
Fauna Ocells del bosc de ribera (Ornitofauna): Tudó (Columba
palumbus)
Tórtora comuna (Streptopelia turtur) Mussol banyut (Athene
noctua) Puput (Upupa epops) Picot verd (Picus viridis) Cuareta
blanca (Motacilla alba) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Merla
(Turdus merula) Rossinyol bord (Cettia cetti) Bosqueta vulgar
(Hippoalis polyglotta) Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera
(Parus major) Garsa (Pica pica) Oriol (Oriolus oriolus) Raspinell
comú (Certhia brachydactyla) Pardal xàrrec (Passer montanus)
Gafarró (Serinus serinus) Verdum (Carduelis cholirs) Cadernera
(Carduelñis carduelis)
Fotja (Fulica atra) Pit roig (Erithacus rubecula) Cargolet
(Troglodytes troglodytes) Merla d’aigua (Cinclus cinclus) Cuareta
torrentera (Motacilla cinerea) Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus
bonelli) Trist (Cisticola juncidis) Amfibis: Gripau comú (Bufo
bufo) Granota verda (Rana perezi) Reineta comuna (Hyla
meridionalis) Tritó jaspiat (T.marmoratus) Rèptils Serp d’aigua
(Natrix maura) Tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys caspica) Mamífers
Rata d’aigua (Arvícola sapidus)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
80
Aspecte de l’aigua de la riera del Llitrà en un tram del seu pas
per Vilafranca.
Automòbil abandonat dins la riera del Llitrà a l’alçada de la
zona esportiva municipal.
Estat de conservació La qualitat del bosc de ribera: Actualment
el bosc de ribera de les rieres del Llitrà i l’Adoberia al voltant
de Vilafranca és troba força degradat. Hi ha punts on la vegetació
tan sols està formada per comunitats d’herbàcies, de manera que el
bosc queda com a unitat discontinua al llarg del curs de les
rieres, essent més important en la del Llitrà. La vegetació natural
va acompanyada i/o substituïda per un seguit d’espècies introduïdes
com la robínia, alguns pollancres o el plàtan. Hi ha punts on s’hi
troben pneumàtics, electrodomèstics, plàstics, fins i tot un
automòbil abandonat i convertit en ferralla a dins mateix del curs
de la riera. Hi ha algun tram on també ha estat modificat el seu
curs per ampliar o obrir un nou accés als conreus. Segons els índex
de qualitat del bosc de ribera (QBR) i l’índex de qualitat de
l’ornitofauna (QFO) publicats en l’informe de 1997 sobre “la
qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix”, la qualitat
ecològica a la riera del Llitrà és baixa.
Estat actual de conservació de la riera del Llitrà
Què és l’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera L’índex de la
qualitat del bosc de ribera (QBR) és un índex de puntuació que
qualifica l’ecosistema de ribera amb valors d’entre 0 i 100. A
aquesta puntuació s’hi arriba considerant quatre característiques
del sistema de ribera (cadascun de les quals valorada en 25 punts).
Les característiques que es mesuren són: 1. El recobriment de la
vegetació. Normalment un recobriment escàs a la ribera i a la
riba
significarà una alteració per afectes de l’home que impedeixen
el procés de successió ecològica després d’una avinguda.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
81
2. L’estructura del recobriment. Es tracta d’avaluar el
desenvolupament vertical de la
vegetació. 3. La potencialitat del sistema per tenir una
varietat important d’arbres de ribera és una
mesura de la complexitat del sistema que cal valorar considerant
els diferents tipus geomorfològics de la llera del riu.
4. L’alteració del canal fluvial de forma permanent per
l’home.
Qualitat del Bosc de Ribera Índex QBR Valors Bosc de ribera
sense alteracions, Qualitat molt bona, estat natural. > 95 Bosc
lleugerament pertorbat, qualitat bona 75-90 Inici d’alteració
important, qualitat acceptable 55-70 Alteració forta, mala qualitat
30-50 Degradació extrema, qualitat pèssima < 25
L’índex de qualitat de l’ornitofauna (QFO) Rang Qualitat
Descripció De 9,8 a 10 De 8,6 a 9,7 De 6,6 a 8,5 De 4,6 a 6,5
Inferior a 4,6
Natural (nivell 5) Bona (nivell 4) Acceptable (nivell 3) Baixa
(nivell 2) Pèssima (nivell 1)
Hom troba totes o quasi totes les espècies animals i vegetals
pròpies de cada tram del riu (tres trams) Manquen espècies pròpies
del tram, per algun tipus de degradació de la vegetació o l’aigua o
qualsevol mena d’alteració de l’entorn). Són absents una part
considerable de les espècies pròpies del tram. Subsisteixen
espècies ripícoles o d’interès. Les espècies fluvials han estat
substituïdes per espècies generalistes i oportunistes, i les
pròpies del medi fluvial són escasses habitualment. El riu pateix
un greu empobriment del medi natural. Cap o pràcticament cap
espècie ripícola.
En l’informe “La Qualitat Ecològica del Llobregat, els Besòs i
El Foix”, dels estudis de la qualitat ecològica dels rius de l’Àrea
de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, apareixen les dades
de l’estació de mesura situada a la riera del Llitrà, en el camí de
terra abans de la zona esportiva de la Clota. Els resultats donen
una qualitat ecològica baixa de la riera.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
82
Plataners de la Rambla Sant Francesc
Qualitat biològica:
Rang Índex BILL 4 6-7 (Aigües amb signes d’estrès)
Font: informe de 1997 sobre “la qualitat ecològica del
Llobregat, el Besòs i el Foix” Qualitat de l’entorn fluvial:
Rangs Índex QBR Índex QFO 2 30-50 (baixa) 4,6-6,5 (baixa)1
Font: informe de 1997 sobre “la qualitat ecològica del
Llobregat, el Besòs i el Foix” Algun tram de la riera presenta una
important eutrofització de les seves aigües. Hi ha un aportament de
fòsfor important que correspon als abocaments puntuals del nucli
urbà o d’alguna activitat i també de les activitats agrícoles
vitivinícoles que es despleguen en el tram baix de la conca del
Foix. L’aportació de fòsfor des de l’EDAR de Vilafranca té un paper
important en l’eutrofització del tram baix del riu. Tot i així en
els últims anys hi ha hagut una millora en la qualitat de les
aigües sobretot a nivell de la conca del Foix, tot i que encara
queden molts punts on la degradació és massa marcada. d) L’Espai
Urbà Vegetació Finalment, també cal referir-se a la vegetació que
ocupa voreres, places i jardins de Vilafranca. La importància que
aquesta té en la regulació del clima així com el seu paper alhora
de fer una ciutat agradable és coneguda per les persones que
estudien i també per les que governen les ciutats.
L’arbrat de Vilafranca segueix una distribució ordenada de
manera que dibuixa dos eixos que travessen el nucli urbà; un de
Nord-Sud format per plataners i l’altre Est-Oest format per
lledoners. L’arbre més present en els carrers del municipi és, sens
dubte, el plataner (Platanus occidentalis ), seguit de la morera
(Morus alba) i el lledoner (Celtis australis). Als carrers curts o
de vianants s’hi planten espècies vistoses amb l’objectiu de
guarnir-los, principalment. Aleshores s’introdueixen espècies com
la jacaranda (Jacaranda acutifolia) o la magnòlia (Magnolia
grandiflora) amb aquesta finalitat. En aquells punts on s’hi
detecta una certa activitat vandàlica que ocasiona el trencament o
deteriorament
1 Riquesa : 20 espècies observades en aquesta estació de
mostreig de la riera del Llitrà a Vilafranca (1a)
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
83
de l’arbrat s'opta per espècies de fàcil arrelament com la
tipuana o la morera. També es té cura d'introduir espècies
autòctones com l’alzina, el roure martinenc, el freixe, oliveres,
pollancres, la ginestera i el marfull, espígol, etc. sobretot en
les zones de transició, en el límit entre el nucli urbà i el medi
rural o natural. En els talussos del balcó de les Clotes hi trobem
alzines, magraners, ailantus, ginesta i llentiscle. En altres zones
s’hi planten cirers, avets i palmeres. Es tracta també d'introduir
varietat d’espècies:
- Per augmentar la diversitat amb espècies resistents a la
contaminació. - Que necessitin poc tractament. - Autòctones
(oliveres, magraners).
Per tal de veure clarament la tendència actual pel que fa a les
noves plantacions, posen com exemple la que es va dur a terme a La
Girada la tardor de 1998.
Plantació d’arbres a la Girada
ESPÈCIES NOM COMÚ UNITATS Melia azedarach mèlia 47 Pterocarya
fraxinifolia Noguera del càucas 19 Populus nigra “Itàlica” Xop
piramidal 50 Platanus orientalis Plàtan 98
Arbres caducifolis
Sophora japonica Acàcia del Japó 48 Pinus pimnea Pi pinyoner 70
Quercus ilex Alzina 37 Cupressus pubescens Roure martinenc 11
Arbres perennifolis
Cupressus sempervirens Xiprer 37 Cercis siliquastrum Arbre de
l’amor 95 Pittosporum tobira 2.056 Ceanothus thirsiflorus
“Repens”
654
Escallonia rubra “Macrantha”
1.203
Spartium junceum Ginestera 1.194
Arbustiva
Viburnum tinus Marfull 1.450 Lavandula angustifolia Espigol 240
Myoporum parvifolium 163 Hyparrhenia hirta 436
Entapissants
Pennisetum vilosum 1.800 Zona verda hidrosembrada
3.845 m2
A dalt: Pl. Onze de setembre A baix: pl. Milà i Fontanals
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
84
Els arbres que es troben dins el nucli urbà de Vilafranca
són:
Nom en català Nom científic Avet Abies alba (de les campanyes
de
recollida d’arbres de nadal) Negundo Acer negundo (de forma
residual fruit
de campanyes anteriors) Castanyer de la Índia Aesculus
hippocastanum (residuals) Broussonetia papyrifera (introduint-
se) Boix Buxus sempervirens Catalpa bignonioides Cedrer Cedrus
atlantica Lledoner Celtis australis Arbre de l’amor Cercis
siliquastrum Xiprer Cupressus sempervirens Cydonia oblonga ( a
escoles) Diospyros kaki Eleagnus angustifolia Eriobortrya japonica
Eucalipto Eucalyptus globulis Figuera Ficus carica Freixe Fraxinus
oxycarpa Savina Juniperus phoenicea Llorer Laurus nobilis Truana
Ligustrum japonicum Magnolia Magnolia grandiflora Melia Melia
azederach Morera Morus alba Morera Morus nigra Olivera Olea
europaea Phoenix canariensis Phoenix dactylifera Picea abies Pi
blanc Pinus halepensis Pi insigne Pinus insignis (són sensibles a
la
processionària i s’han de substituïr) Pi pinyer Pinus pinea
Llentiscle Pistacia lentiscus Àlber Populus alba Pollancre Populus
nigra Prunus armeniaca Prunus ceracifera pisardi Quercus faginea
Alzina Querccus ilex Robinia Robinia pseudoacacia Salze blanc Salix
alba Desmai Salix babylonica Sòfora Sophora japonica Teix Taxus
bacatta Tuja Thuja orientalis
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
85
Til·ler Tilia platyphyllos Om Ulmus minor Vern Alnus glutinosa
Pirus sp. Koelreuteria paniculata Prunus sp. Corylus calurna
Ligustrum logestraemia Brachychiton Tipuana tipu Washingtonia
robusta
Pel que fa als arbusts:
Nom català Nom científic Buddleia davidii Avellaner Corilus
avellana Cotoneaster Margallò Chamaerops humilis Escallonia
nacranta Evònim Evonymus japonica Forsythia suspensa Hebe Hibisc
Hibiscus syriacus Càdec Juniperus communis Baladre Nerium oleander
Pitospor Pittosporum tobira Pyracantha coccinea Saüc Sambucus nigra
Senecio cineraria Syringa vulgaris Trachicarpus excelsa Marfull
Viburnum tinus Iuca Yucca gloriosa Heura Hedera helix
Relació del nombre d’espècies d’arbres i arbiusts
Nº espècies Arbres 55 Arbusts 20
Zones verdes i de lleure a Vilafranca Hi ha un predomini marcat
de les places dures a la vila, davant les zones verdes o places
toves. El percentatge de ciment en aquests espais és sovint
superior al de terra o sauló.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
86
Taula SN3. Espais lliures i públics
Nom Superfície (m2) Parc Tívoli 6.400 Parc St. Julià 25.000 Parc
St. Julià 1º fase 9.200 Parc Poble Nou 15.000 Parc Poble Nou 1º
fase 6.000 Parc de la Pelegrina 10.600 Parc de Sant Salvador 4.125
Zona verda davant Cementiri 7.400 Plaça de la Verema 2.650 Plaça de
la Sardana 1.400 Plaça Vilanova 4.000 La Girada 3.000 Plaça
l’Espiga 5.000 Zona verda l’Espiga (escola d’oficis) 4.000 Plaça UA
17 200 Plaça Llevant 3300 Plaça Penedès 1800 Gas UA -4 1750 Rambla
Sant Francesc 5.870 Rambla Santa Maria 7.600 Plaça Milà i Fontanals
880 Jardí tancat a la plaça Milà i Fontanals 224 Pati dels
pollancres 980 Plaça Mas Perera 1400 Plaça Pau Casals 1868 Parc de
l’Espirall 3.800 Aparcament el Triangle 4.800 Plaça Antoni Clavé
900 Plaça de l’Estació 2.625 Plaça Bisbe Torras i Bages 1.485 Plaça
Fèlix Mestre 2.262 Plaça Abat Blanc 1.504 Plaça Doctor Bonet
(Espirall) 1.240 Plaça Sant Joan 2.624
Font: Pla tècnic d’enjardinament municipal. Ajuntament de
Vilafranca
Taula SN4. Superfície d’espais lliures a Vilafranca ESPAIS
LLIURES
Número 27 Superfíce total (m2) 95.276 m2/habitant 3
Si fen un balanç de la proporció actual de zones verdes i
d’arbrat per habitant a Vilafranca del Penedès, obtenim els
següents resultats:
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
87
Taula SN5. Evolució de les zones verdes i el nombre d’arbres a
Vilafranca
ZONES VERDES A L’ANY 1995 ZONES VERDES A L’ANY 1999
Espais verds 15 Ha Espais verds 22 Ha Arbres 5.000 unitats
Arbres 8.000 unitats Arbusts 10.000 unitats Arbusts 20.00 unitats
Ratio per habitant:
5,3 m2 de zona verda 0,2 arbres per habitant
1,02 m2 de gespa per habitant
Ratio per habitant:
7,5 m2 de zona verda 0,3 arbres per habitant
1,7 m2 per habitant
Font: ajuntament de Vilafranca. Manteniment de les zones verdes:
El manteniment de la jardinería a Vilafranca està a càrrec de la
Unitat de Serveis de l’Ajuntament de Vilafranca, i de NOU-VERD, una
cooperativa d’inserció laboral per a persones amb problemàtiques
socials, que actualment fan el manteniment del 30-40% de les zones
verdes de la vila. Actualment hi ha un responsable tècnic concertat
com assesoria externa per l’ajuntament , que coordina les tasques
de jardinaria de Vilfranca. L’ajuntament també disposa d’un viver
on es fa manteniment de l’arbrat, bàsicament. La poda: La poda del
arbrat de la vila es fà entre els mesos de novembre i març. El
servei el fa mitjançant contractació externa l’empresa Jardineria
Moix. Les bardisses es netegen 3 cops l’any. Una part de les restes
de la poda son dutes a la deixalleria municipal, i una altra part
es triturada per l’empresa responsable de la poda tal i com
s’especifica en el plec de condicions del contracte. Plagues: Les
principals plagues que afecten als arbres de la vila són:
PSYLLA, PUGÓ, COTXINILLA, ACARS, OIDIOS, PHYTOPTORA (Mildiu),
CLOROSIS
La lluita contra les plagues es fa a partir de tractaments
químics principalment, i tractaments biològics.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
88
Tractaments de les plagues a la jardineria municipal
Tractament químic FENITROTHION OXICLORURS DE COURE CARBENDAZIMA
CLORTACONIL PIRETRINES BENOMIL MANEP AMITRAZ FOSMET CLAPTAN FOLPET
PROCIMIDONA (Carboximida) PIRIPROXIFEM
Tractament biològic BACILLUS THURIGENSIS KASUGAMICINA
Disponibilitat d’aigua i reg: Vilafranca, com la resta de la
comarca està sotmesa a un clima més a viat sec, amb un règim de
pluges escàs i que fa que la disponibilitat de l’aigua no sigui
gaire abundant. En les noves plantacions és aconsellable facilitar
l’absorció de l’aigua mitjançant una sèrie de regs, donant que les
noves plantes presenten un sistema radical molt poc desenvolupat,
degut al repicat o transplantament. La falta d’aigua en aquest
moment pot condicionar el futur desenvolupament de la vegetació. A
continuació es mostra un exemple de l’estimació del consum d’aigua
per a una nova plantació, en aquest cas corresponent a les zones
verdes de La Girada. Taula SN6. Estimació del consum d’aigua de les
plantacions de les zones verdes de La Girada.
TIPUS PLANTACIÓ AMIDAMENT NÚM.REGS M3 Arbustiva amb reg
automàtic 1.708 m2 4 42,0 Arbustiva amb reg manual 2.420 m2 4 58,0
Arbrat perennifoli amb reg manual 110 u 4 13,4 Arbrat caducifoli
amb reg automàtic 221 u 4 5,3 TOTAL 16 118,7 Font: Ajuntament de
Vilafranca L’actual consum d’aigua per reg de les zones verdes de
Vialfranca s’estima al voltant dels 1.000 m3/any
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
89
Coloms al final de la Rambla de Sant Francesc. Sota el monument
Milà i Fontanals.
La Zoonosi L’existència d’animals a la ciutat i la seva relació
amb les persones és bàsicament una font de salut, tant pel que fa
als animals domèstics com als peridomèstics (coloms, estornells,
pardals, etc.). Però en contra, el creixement excessiu d’aquestes
poblacions peridomèstiques arriben a comportar problemes. Per una
banda afecten la convivència ciutadana al ser causants de brutícia
i sorolls i deteriorant el medi on conviuen. Per altra banda, pel
que fa a la salut pública, aquest excés d’animals es configura com
un reservori d’agents patògens diversos (paràsits interns i
externs, virus, bacteris, clamídies...) Tot això es pot evitar si
s’aconsegueix mantenir l’equilibri en el nombre d’animals
peridomèstics adequat a la ciutat i controlar la proliferació de
plagues indesitjables (rates, insectes, etc). Actualment a
Vilafranca hi ha una important població de pardals i estornells,
degut a la fàcil i abundant disponibilitat d’aliment i a la manca
de depredadors que en controlin la població, i que s’estan
convertint en un problema considerable de difícil solució. En
aquest sentit des de l’any 1994 a Vilafranca des del Servei de
Salut Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament, s’han dut a terme un
seguit d’intervencions, dins del programa de Control de la Població
de Coloms Urbans, com a desplegament de les competències que tenen
els ens locals en matèria de control de la zoonosi. Dins del
Programa de Control de la població de Coloms s’han descrit:
- Punts de nidificació: pisos abandonats, golfes o cels-rasos
amb obertures a l’exterior prou amples per permetre el pas dels
ocells. A Vilafranca s’han detectat, fins al moment, uns 12 punts
diferents.
- Punts de repòs: situats a les façanes pròximes als punts de
nidificació on no
troben cap impediment. A Vilafranca s’han detectat, fins al
moment, uns 8 punts diferenciats.
- Punts d’alimentació: segons l’estudi, dut a terme per
l’empresa GRAM, la
incidència de la plaga de coloms a Vilafranca és baixa. Només hi
ha dos punts on existeix un problema moderat:
1. Rambla Sant Francesc: vora el monument Milà i Fontanals. 2.
La fàbrica de pinsos CIA.
- Punts d’aigua: A Vilafranca, segons GRAM, aquest és un recurs
escàs. S’ha
situat a la Plaça Sant Joan i al Parc del Tívoli; també hi ha
alguns punts de patis interiors.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
90
Animals de companyia Des del servei de Salut i Medi Ambient de
l’ajuntament de Vilafranca s'estan duent a terme les següents
actuacions: Recollida d’animals perduts: Es finança la recollida i
junt amb la Policia Municipal es coordina perquè tots els gossos
perduts vagin a parar a la gossera. L’any 1998 es van recollir 105
gossos perduts i 10 gats Campanya de cens d’animals de companyia
porta a porta: Durant l’any 1999 amb l’aprovació de diverses lleis
referents a la tinença d’animals de companyia es va aconseguir, a
través dels mitjans de comunicació, sensibilitzar a l’opinió
pública respecte a aquest tema. Això va fer que esporàdicament anés
augmentant el nombre de gossos i gats censats. Així doncs, si entre
principis de l’any 93 i finals de l’any 1998 s’havien censat 437
animals (73 altes anuals de mitjana): de gener a setembre del 99
se’n van censar 162 de nous (cosa que representa un augment total
del cens d’un 37%). Simúlids Durant la primavera de 1993 varen
enregistrar-se a tota la comarca del Penedès nombrosos episodis
d’atacs a la població d’uns “mosquits”, les picades dels quals
originaven importants inflamacions i molèsties als afectats.
Aquests insectes es van identificar com a simúlids (mosca negra),
una família de dípters, les femelles de les quals poden ser
autògenes (necessiten sang humana o animal per madurar els seus
ous. Les picades són molt doloroses i necessiten de tractament
mèdic en molts casos. Les plagues de simúlids es donen
principalment a la primavera i en ocasions durant la tardor, quan
els rius tenen aigua corrent al llarg de tota la conca. L’augment
d’aquestes larves als rius ve unfluenciat també per la contaminació
d l’aigua a causa d’abocaments de residus orgànics produïts per
l’activitat agrícola i ramadera. La forma més efectiva d’eliminar
aquesta plaga és actuant sobre les aigües dels rius amb tractaments
larvicides molt específics. És però un tractament que sobrepasa la
capacitat municipal i per tant se n’haurien de fer càrrec altres
ents supramunicipals com el Consell Comarcal. S’han repetit en els
últims anys nous episodis de picades de simúlids. L’ajuntament de
Vilafranca ha pres alguna actuació concreta:
- Fer tractament a la zona poliesportiva sobre els adults dels
simúlids per pal·liar els possibles efectes que pot tenir la
concentració massiva de persones amb poca roba.
- Informar als mitjans de comunicació i donar recomanacions a la
gent per evitar
les picades massives.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
91
Regulació de la Caça: L’activitat de la caça a Vilafranca del
Penedès segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de
la Generalitat de Catalunya, està regulada a dues àrees privades:
la B-10.258 i la B-10.311. En aquestes àrees és permesa la caça
menor. Les espècies més importants que s’hi troben són: la perdiu,
el conill, el colom i la tórtora. A la resta de la vila la caça és
lliure. Àrees de caça a Vilafranca
Terme municipal Àrea Finca representativa
Superfície (ha)
Renda cinegètica (PTA/ha)
Vilafranca del Penedès B-10.258 La Fregana
La Tauleria 260 16.900,-
Vilafranca del Penedès B-10.311 Vallformosa
Casa Brugueres 55 3.575,-
Font: DARP. Generalitat de Catalunya
Disposicions legals: Llei de caça Arts. 15, 16 i 17. Reglament
de la Llei de Caça: Arts. 17, 18, 19 i 48. Ordre anual del DARP per
la qual es fixen els períodes hàbils de caça i les vedes especials.
Resolució de 25 de gener de 1983 de 31 de gener de 1986 (retolació)
(DOGC 306 i 672).
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
92
Lectura del Paisatge Factors abiòtics: Des del punt de vista
topogràfic Vilafranca s’assenta en un pujol des d’on domina un pla
una mica accidentat i inclinat. El terreny que envolta Vilafranca
del Penedès és pla amb alguns turons que s’eleven per sobre de la
plana: el puig de Sant Jaume (296m), el puig de Sant Pau (302m) i
el que serveix d’assentament a la mateixa capital. La seva altitud
varia des dels 222 metres als 228 a la part més alta de la ciutat.
La vila es troba enmig d’una depressió terciària, la Depressió de
Vilafranca o del Penedès, que està envoltada pel Bloc del Garraf i
del Maresme. Factors biòtics: Pel que fa a la cobertura vegetal
natural, a part d’estar restringida a llocs residuals on
l’activitat agrícola no s’hi ha pogut establir, no existeix una
gran diversitat específica ni singularitats importants. Existeix un
predomini de les comunitats ruderals i arvenses sobretot a la zona
suburbana. La garriga i la pineda de pi blanc apareixen al turó de
Sant Pau, al NW de la vila, com a resultat de la degradació de
l’alzinar litoral, comunitat vegetal potencial de la zona,
principalment degut a l’activitat humana. També hi trobem un bosc
de ribera força degradat i amb espècies introduïdes per l’home a
les rieres del Llitrà i l’Adoberia, al W i al N respectivament.
Bosc de ribera de la Riera del Llitrà
Factors antròpics: La influència de l’home sobre el terme
municipal de Vilafranca i voltants és intensa. Els conreus,
sobretot la vinya, ocupen gran part de la seva extensió. La
tradició agrícola vitivinícola al llarg del temps ha produït una
progressiva transformació del paisatge, ja que ha reduït els espais
naturals i ha augmentat l’extensió conreada. La construcció és una
altra activitat que influeix sobre la configuració del paisatge. El
nucli urbà ha anat incrementant la seva superfície edificada en els
últims anys, amb la creació de barris nous com La Girada, el Pla
del Diable, L’Espirall, Sant Julià, tots de caire residencial, i
també nous polígons industrials situats a l’entrada i a la sortida
de la vila. D’aquesta manera quan s’entra pel polígon de Llevant,
el primer que es veu és l’edifici de “Piensos equilibrados” que
s’alça ressaltant per sobre de la resta d’edificacions.
-
MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria
Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès
93
Intervenen com a eixos fragmentadors del paisatge les grans
infraestructures que corresponen a l’autopista A-7 pel SE, la N-340
que creua el municipi, i la seva nova variant també pel SE, i el
traçat de la via de la RENFE que també travessa la vila de SW a
NE.
Vistes de Vilafranca des de la sortida per l’autopista A-7
venint de Martorell S’hi afegeix un nou element en el paisatge amb
el traçat del TAV. Serà un nou impacte paisatgístic sumat al de les
infraestructures existents. Característiques visuals: La
configuració plana del territori determina una gran homogeneïtat
des del punt de vista visual. Ja que els camps de conreu, sobretot
la vinya, són el tipus d’ocupació del sòl més habitual, les
característiques d’aquests (tipus de cultiu, diversitat d’estrats,
estacionalitat, etc) establiran les condicions visuals dels
diferents espais. El turó de Sant Pau per la seva alçada presenta
les millors característiques visuals del terme.
Vistes de Vilafranca des del Turó de Sant Pau