This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Prim
ària
2Fitxes per aldesenvolupamentde la intel·ligència
Autor: J.L. RivasIl·lustració: Domènec Bladé i Pinyol
El quadern Desenvolupament de la intel·ligència 2 es una obra col·lectiva, concebuda,
dissenyada i creada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana,
sota la direcció de JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i M. ÀNGELS ANDRÉS i CASAMIQUELA.
Text: J.L. Riva
Il·lustració: Domènec Bladé i Pinyol
Edició: Mar García González i José Tomás Henao
Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sensel’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels dretsesmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles270 y següents del Codi penal).
L’infant de cicle inicial de Primària ja ha fet moltes i importants adquisi-cions, però aquest és el moment en què ha d’aprendre a sistematitzar-les lògicament. Per fer-ho necessita adquirir, exercitar i perfeccionaruna sèrie d’habilitats de raonament. Per tal de facilitar que tots elsalumnes assoleixin una bona i còmoda situació en aquest camp, uspresentem una sèrie de fitxes amb les quals podran desenvoluparaquestes habilitats:• Percepció-atenció. Aquesta habilitat permet concentrar-se en una
cosa sense distreure’s i percebre la informació corresponent ambclaredat. Per tal que la pugui exercitar un infant i mantenir-la durantun temps prou llarg, cal que es trobi en situació personal relaxada,que no estigui cansat ni endormiscat, i l’ambient sigui l’adequat. Amés, l’adquisició de l’hàbit de la concentració ajuda a configurarunes bones estratègies d’aprenentatge.
• Memòria. Aquesta habilitat permet recordar dades a curt, a mitjà i allarg termini. És una peça essencial en la configuració de la intel·li-gència de les persones, però cal que s’integri dins del conjunt de leshabilitats mentals com a complementària de totes les altres. Sovint sesol potenciar aquesta habilitat quan s’exercita de manera mecànicaper memoritzar allò que no s’entén. En aquest cas, el fort desenvolu-pament de la memòria es torna una trampa, perquè a curt terminipot donar resultat, però a la llarga no pot substituir de cap manera elraonament i la comprensió.
• Comprensió verbal. És una habilitat que permet comprendre el signi-ficat de les paraules (comprensió) i expressar-se utilitzant-les (fluïde-sa). La comprensió posa de manifest l’assimilació de la informacióque es transmet oralment i tots els indicadors confirmen que aquestahabilitat ben desenvolupada és un excel·lent predictor de l’èxit aca-dèmic futur de l’alumne.
• Comprensió de l’espai. Aquesta habilitat permet interpretar les re-presentacions gràfiques d’objectes, reconèixer-los en diferents posi-cions o imaginar-se una estructura a partir d’un disseny.
• Raonament lògic. Habilitat per establir relacions coherents entre di-ferents elements (classificació, seriació, ordenació, reconeixementde relacions absurdes o inadequades...).
• Organització temporal. Habilitat per percebre la cadència en la suc-cessió de fets en el temps, descobrint els elements i detalls que de-terminen l’ordenació cronològica. La vivència ordenada del temps ésessencial per a l’estabilitat física i emocional dels infants.
• Habilitat numèrica. Tenint conegut i assimilat el concepte de nom-bre, hi ha moltes operacions mentals que es tornen més fàcils quanes domina el càlcul de manera automàtica. Aquesta habilitat s’aprofi-ta tot sovint, i cal dominar-la perquè no obstaculitzi les operacionsmentals en què fa falta.
Aquestes fitxes es poden fer servir en grup o individualment. És impor-tant que s’omplin en períodes curts de temps, ja que és preferible queels infants quedin amb ganes de seguir que no que se sentin fatigats ise’n cansin.
Les normes bàsiques que cal seguir per fer aquestes activitats són:
1. Donar les explicacions que calgui perquè els nens i nenes sàpiguenexactament què han d’aconseguir. És molt important que l’infant sesenti capaç de portar a terme allò que se li proposa, i per tant és in-teressant plantejar d’entrada jocs que pugui superar amb èxit i des-prés proposar-ne d’altres de més dificultat.
2. Que entenguin com ho han de fer i que disposin de tot allò que elsfa falta (colors, goma, etc.). Tan important com solucionar un pro-blema és el fet d’aprendre les estratègies que s’han utilitzat per fer-ho. Per això és bo relacionar els nous plantejaments amb d’altres deja superats per tal de poder establir relacions entre els diferents pro-cediments que s’han utilitzat i aprendre quins convé aplicar.
3. Relacionar el que és nou amb altres activitats ja fetes i fer-los veureels elements comuns. Comparant el que ha fet amb altres jocs ante-riors, l’infant anirà definint estratègies específiques i afinant la sevacapacitat de solucionar problemes, siguin del tipus que siguin.
4. Tot i que molts dels exercicis són de contingut visual, és importantque l’infant en verbalitzi els continguts explicant amb paraules sevesel que ha fet, precisant tots els detalls de les imatges i els motiuspels quals decideix la solució que aporta.
El dibuixant ha creat un animal estrany, amb parts dels set animals que hi ha a sota.Encercla’n cada part i fes una ratlla fins a l’animal al qual pertany.Després inventa’t un nom per al nou animal.
Aquestes dues imatges mostren el mateix grup de classe: la de dalt, quan eren a 1r,i la de sota, ara que ja són a 2n. Busca-hi les diferències que s’han produït durant aquesttemps i explica-les. Els canvis de roba no compten.
Quantes sardines hi ha en aquest grup? Compta-les i escriu-ne el nombre.Després escriu quantes n’hi ha amb la cua dividida en quatre parts, i pinta-les de blau,i quantes n’hi ha amb la cua dividida en tres parts, i pinta-les de verd.
Les corones de les princeses són iguals que les de la seva mare. Busca-les i pinta-les.Després compta quantes corones hi ha de cada model, i escriu-ho.
Pinta de groc els objectes del conjunt de dalt que no són al de sota.Després pinta de vermell els objectes del conjunt de sota que no són al de dalt.Finalment pinta de blau els objectes que són a dalt i a baix.
Enganxa aquest full sobre una cartolina, retalla les fitxes i col·loca-les cap per avall.Després juga a formar parelles de fitxes en què els nens tinguin la mateixapostura.
1. Pinta la roba de la noia amb tons blaus.2. Dibuixa un gos marró davant de la seva caseta.3. Pinta dues taques negres al llom de la vaca.4. Dibuixa dos pollets grocs entre les dues gallines.5. Dibuixa una tanca verda al voltant del camp de blat.6. Acaba de fer la capçada de l’arbre amb tons verds.7. Pinta un altre núvol, de color gris, al cel.
Fixa’t en aquests quatre professors i escriu el nom de cadascú a sota del seu retrat.• En Pensador porta ulleres i té bigoti.• En Calculador no té bigoti, però porta barret.• L’Inventor no porta ulleres, però sí que té bigoti.• En Mesurador no té bigoti ni porta barret.Després encercla la paraula correcta en cada cas.
En Mesurador i en Calculador porten ulleres. CERT FALS
En Mesurador i en Pensador no porten barret. CERT FALS
L’Inventor i en Calculador no tenen bigoti. CERT FALS
738360 001_040.qxd 10/2/04 16:08 Página 16
Acaba de dibuixar la papallona. Fes-ho repetint al costat dret els mateixos tretsque al costat esquerre, com si fos la imatge reflectida al mirall.Després traça el camí que portarà la papallona fins a la flor. Has de seguir semprela direcció de les fletxes.
Fes línies a partir del punt que hi ha marcat, seguint les instruccions del codi de fletxes,que t’indiquen la direcció i el nombre de quadrets. Així descobriràs què s’amagaen aquesta pàgina.
––F––F
––F––F
––F
G––
G––
G––
1
1
1
1
G––1
G––1
G––3
5
2
––F7
––F2
2
––F1
––F2
––F1
––F1
––F1
2
G––2
738360 001_040.qxd 10/2/04 16:08 Página 19
Nom Data
Fitxa
16 El camí de la torre
Quin camí s’ha de seguir per arribar des de la porta fins la torre més alta?Busca’l i marca’l amb una línia de color.
Fixa’t en el lloc que ocupa cada objecte i pinta la part corresponent de l’esquemaque hi ha al costat.Després dibuixa el llum al lloc de l’armari que hi ha indicat a l’esquema.
Copia el dibuix al quadre del costat. Et sortirà una mica més gran.Després escriu els noms dels nens, començant pel del més petit i acabantpel del més gran.
Fixa’t en el quadre gran. Cada objecte es pot indicar amb un nombre de la filade dalt i una lletra de la primera columna de l’esquerra. Per exemple, el llibre s’indicaamb 2 i B.Omple els quadres petits amb el nombre i la lletra que corresponen a cada objecte.
A. Cadascuna d’aquestes imatges té un element comú amb una altra.Comencem per la 6 i veiem que a la 12 també hi ha una flor, i per tant escrivimel nombre 12 a continuació del 6.
Busca una imatge que tingui alguna cosa comuna amb la 12 i escriu-neel nombre a continuació. Segueix així, buscant elements repetits, fins que acabistotes les imatges.
B. Quan hagis acabat, uneix els punts en l’ordre en què has escrit els nombres.Què hi ha?
Retalla aquestes vinyetes, ordena-les i enganxa-les damunt d’una cartolina.Explica la història que representen. Què hi passa? Per què fan aquestes cares,els personatges?
Podem endevinar el nombre de punts que hi ha a la cara amagada d’un dau?Sí, si veiem la cara contrària. Per què? Perquè la suma dels punts de les carescontràries d’un dau sempre és 7.
Quins d’aquests daus són correctes? Per què?Escriu C si el dau és correcte o I si és incorrecte.