-
Des de finals de la dècada dels 80 la idea que la preocupació
pel medi ambient era només una moda passatgera ha anat
desapareixent. En l'actualitat, hi ha la consciència generalitzada
que es dóna una estreta relació entre desenrotllament industrial i
deteriorament de l'entorn natural, i són moltes les veus que
s'alcen contra aquesta situació. Ja no es tracta de les queixes
d'alguns grups o partits polítics aïllats, sinó d'una nova
tendència en la ciutadania com a consumidors, votants i
treballadors.
Dins d'aquest nou enfocament i al començament dels anys 90 van
aparèixer les primeres normes de certificat de sistemes de gestió
mediambiental com a clares hereves de les normes de qualitat. La
seva implantació es va veure accelerada amb l'aprovació, al
setembre de 1996, de la norma internacional ISO 14001.
Possiblement, més important que l'anterior sigui l'existència
d'abundant legislació mediambiental que comporta exigències tan
importants com les de prevenció de riscs, fiscals, urbanístiques o
laborals. Els incompliments d'aquestes normes comporten en alguns
casos serioses multes i, segons el nou Codi Penal, poden portar els
responsables d'infraccions greus fins i tot a presó.
Per a gestionar de forma adequada les qüestions ambientals a les
empreses i perquè tots els treballadors participin en el compliment
de les lleis i en la implantació de sistemes de gestió ambiental,
és imprescindible que rebin la formació adequada.
En entendre com a fonamental la conscienciació ambiental de
totes les persones treballadores, les diverses administracions han
considerat imprescindible organitzar jornades dirigides a
treballadors en formació amb què es pretén cobrir una part de les
seves necessitats respecte d'això.
id954312 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! -
a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
2.1. CONCEPTES BÀSICS
En aquest punt tractarem d'avançar una sèrie de termes i
conceptes fonamentals imprescindibles per a entendre les
explicacions posteriors.
Atmosfera. De tothom és sabut que l'atmosfera és la capa gasosa
que rodeja la Terra. La seva estructura és complexa i varia de
forma molt notable amb l'altura, estant estructurada en diferents
capes. La més pròxima a la superfície, la Troposfera, és on es
desenrotllen els fenòmens meteorològics i on es troba l'aire
respirable.
La litosfera és la part superficial de la Terra, que comprèn la
corfa o crosta i part del mantell superior. Per descomptat els seus
elements més importants són els materials geològics superficials i,
per descomptat, el sòl. Quan parlem de sòl ens referim a la part
superficial de la corfa terrestre, que és en realitat una
combinació de roca descomposta, microorganismes, matèria orgànica i
petits animals (edafofauna).
La hidrosfera és la part líquida que conté la litosfera (llacs,
rius, mars i aigües subterrànies). La biosfera és la porció
d'atmosfera, litosfera i hidrosfera ocupada pels éssers vius.
L'estudi de la biosfera ens permet entendre les relacions que
existeixen entre els organismes, el medi i els éssers humans. Cal
entendre que qualsevol acció que es realitzi en una de les parts
produeix efectes en les restants, i segons la gravetat de
l'alteració l'equilibri inicial pot restablir-se o no. Per
descomptat, el desenrotllament de la vida tal com la coneixem és
possible gràcies a la interconnexió i la relació de tots els
elements anteriors.
Cal tenir en compte que una alteració sobre el clima, la
qualitat de l'aire, el sòl, les aigües o els éssers vius provocaria
una reestructuració de les relacions que es donen entre elles i
lamentablement en molts casos la situació original no es recupera,
desembocant en !a desaparició dindividus, espècies i fins i tot
ecosistemes sencers.
Un ecosistema és un conjunt format per una sèrie d'éssers vius i
les interaccions d'aquests amb e! seu entorn, així com les
relacions d'ells entre si. Els adjectius que millor defineixen un
ecosistema són els de fragilitat, tendència a l'equilibri i
complexitat. És important entendre que qualsevol alteració en un
element de què depenguin altres provocarà una substancial variació
en aquests; d'aquí la seva fragilitat. D'altra banda, una vegada
produït un canvi l'ecosistema tendirà a corregir-lo fins a tornar a
la situació inicial.
Per a entendre la complexitat dels ecosistemes és convenient
aturar-se a pensar un moment en les relacions que es poden donar
entre els diversos nivells de la cadena alimentària o cadena
id1096031 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
tròpica. En un primer nivell tenim els vegetals, o productors
primaris, que extrauen les sals minerals i l'aigua del sòl i
mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en
molècules orgàniques. Gràcies a elles s'alimenta la següent anella,
és a dir, la dels herbívors i a costa d'aquests es desenrotllen els
carnívors i els descomponedors (carronyers o sapróvoros). A més cal
pensar que cadascuna de les espècies que comparteixen un d'aquests
nivells competeixen pels nutrients i que algunes espècies s'ajuden
mútuament a aconseguir-los (es parla en aquest cas d'espècies
simbiòtiques).
Totes les transformacions de matèria que es donen d'un nivell
tròfic a un altre comporten una pèrdua important d'energia. Per
aquest motiu el nombre màxim de nivells és un poc limitat,
donant-se un màxim de cinc nivells.
Tot ecosistema està format per éssers vius, que constitueixen la
comunitat viva o biocenosi, i el medi en què viuen, que es denomina
biòtop. Aquests elements no apareixen disposats a l'atzar, sinó
organitzats en l'espai i en el temps. El grau d'organització i les
característiques d'un ecosistema es mesuren per una sèrie de
paràmetres tals com biomassa, productivitat, estabilitat,
diversitat. etc.. que es consideren les seves propietats.
id1155437 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
De tot el que s'ha dit fins al moment el lector ja haurà deduït
que les alteracions de l'ésser humà sobre els fràgils ecosistemes i
sobre els factors que els condicionen, és a dir, sobre el clima, la
qualitat de l'aire, l'aigua, el sòl i la litosfera poden
desencadenar processos destructors que van més enllà del que
preveu. Per aquest motiu, el coneixement de les alteracions
directes i indirectes que poden provocar les activitats econòmiques
és d'enorme importància.
2.2. PROBLEMATICA FONAMENTAL: ELS ATACS AL MEDI AMBIENT
La producció industrial tal com està concebuda en la nostra
societat ocasiona una sèrie de problemes que van més enllà del que
pot identificar-se a primera vista dins de la mateixa empresa o en
el seu entorn més pròxim. Des de l'extracció de la primera matèria
amb la qual elaborem qualssevol producte fins a la eliminació final
es produeixen una sèrie de problemes que repercuteixen negativament
en el nostre entorn. Es parla llavors de l'impacte ambiental del
CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE. Aquest impacte quedaria esquematitzat
de la forma següent:
El concepte de «cicle de vida del producte» ha estat molt
utilitzat en qualitat però actualment se li està donant un nou
enfocament en entendre que diferents gammes de productes alteren el
medi ambient de forma diversa i en distintes fases del cicle de
vida, Per a entendre açò n'hi ha prou a pensar en distints
productes que ens envolten i intentar deduir en quines fases del
seu cicle de vida provocaran els principals impactes.
id1237593 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Si ens quedem en la fase productiva de béns i serveis haurem de
tenir en compte que l'agressió al medi ambient es produeix en tres
«fronts». El primer atac es produeix pel front aeri, són les
emissions atmosfèriques, tant gasoses com energètiques en forma de
soroll o radiació. El segon front d'agressió és l'aquàtic, en forma
d'abocaments contaminants. Possiblement e! tema més preocupant
donada l'escassetat i la baixa qualitat de l'aigua en alguns llocs
del nostre entorn, El tercer focus de destrucció prové del front
terrestre, és a dir, de la producció de residus sòlids i la
destrucció del sòl. La quarta forma d'alterar el medi ambient és
possiblement menys evident però tan greu com les altres: es tracta
de minar les reserves naturals sobreexplotant els recursos.
2.2.1. LA CONTAMINACIO ATMOSFÈRICA
L'emissió de contaminats es pot donar mitjançant quatre
mecanismes generals fonamentals: la combustió (SO^ NOx, CO, 002),
les fugues i purgues (gasos tòxics, etc.), l'evaporació
(hidrocarburs, etc.) i l'arrossegament (pols, vapors...).
Els contaminats químics es poden dividir, des del punt de vista
del seu origen, en dos grups: contaminants primaris, emesos
directament a l'atmosfera des dels focus contaminants, i
contaminants secundaris, que s'originen en la mateixa atmosfera per
reacció entre dos o més contaminants primaris o amb els
constituents normals de l'aire.
id1305390 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Els contaminats primaris són els que no han sofert variació des
que van ser emesos per la font. Els principals són el CO2 els NOx,
els hidrocarburs, el CO, el SO^ el Pb i altres metalls, l'amiant i
les partícules.
Els contaminants secundaris són els procedents de la
transformació dels primaris, fonamentalment a través de tres tipus
de reacció: reaccions tèrmiques en fase gasosa, reaccions
fotoquímiques i reaccions tèrmiques en fase líquida. Els més
importants són el SO3, el HN03, el H2S04, el NO3, els aldehids, les
cetones i l'ozó.
Els orígens d'aquests diferents tipus de contaminant són tant de
tipus industrial com deguts al transport, la calefacció urbana,
etc.
FONT
CONTAMINANT
% RELATIU
% TOTAL
CO 77,2 Transport hidrocarburs
13,6
N0,
7,7
51.4 aerosols 0,8 SO^ 0,7 Combustió fixa SO, 55,0 N0, 22,8
aerosols
16,3
15.7 CO 4,1 hidrocarburs 2,0 aerosols 36,4 Indústria CO 30,3 SO,
18,9 14.1 hidrocarburs 13,9 N0,
0,5
Altres co 44,4 aerosols 27,8 hidrocarburs 22,4 N0, 4,9 18.8
SO,
0,5
la contaminació atmosfèrica té com a principal les conseqüències
següents:
id1383843 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Els danys en la salut L'exposició dels éssers humans ais
contaminants atmosfèrics produeix efectes
perjudicials que van des dels danys lleus fins a malalties
irreversibles i fins i tot la mort. Alguns gasos com el monòxid de
carboni (CO) poden provocar asfíxia química en oxidar l'hemoglobina
de la sang. El diòxid de sofre (SO^) pot provocar imitacions en les
mucoses i alteracions pulmonars i, a més, reaccionar amb l'aigua
present en l'atmosfera generant àcid sulfúric.
Altres gasos com els òxids de nitrogen alteren el nostre sistema
respiratori de forma semblant, a més de generar, en combinar-se amb
Ozó troposfèric, contaminants més complexos. Els hidrocarburs
provoquen malalties en pell i mucoses, alteren el sistema nerviós i
poden resultar cancerígens i mutagènics. Les alteracions en !a
salut provocades per les partícules en suspensió o aerosols depenen
de la seva naturalesa i per tant resulta difícil establir
generalitzacions. De totes maneres és important recordar que les
partícules són el contaminant d'aparició més freqüent i que algunes
d'elles poden resultar altament nocives i fins i tot cancerígens,
com ocorre amb els asbests, la sílice, la pols d'asfalt, etc.
Els efectes sobre el medi ambient A causa de les emissions que
es realitzen a l'atmosfera, la concentració d'algunes
substàncies pot augmentar fins a proporcions prou aties com per
a produir: ^ Pluja àcida. Originada per la transformació dels òxids
de nitrogen i sofre en àcids en
combinar-se amb vapor d'aigua, precipitant-se en forma de pluja
a distàncies, en alguns casos, molt grans. Aquest fet provoca la
destrucció de grans masses forestals en àrees industrials i la
contaminació de les aigües superficials i el sòl.
^ Deposició de partícules. Es produeix per l'emissió a
l'atmosfera de cendres o pols de tota classe. La seva principal
afecció es produeix sobre la vegetació, en cobrir les fulles i
impedir la fotosíntesi i obturar els estomes necessaris per a la
transpiració vegetal.
^ Destrucció de l'ozonosfera. El denominat vulgarment «forat de
la capa d'ozó» és provocat per la destrucció de 1'03 per part de
CFCs i altres gasos provinents de sistemes de refrigeració,
polvoritzadors d'aerosol, sistemes d'extinció dincendis. etc.
(Manual de sensibilització mediambiental)
id1450359 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
^ Escalfament global. També denominat «efecte hivernacle». És
provocat per la capacitat del CO2 per a enviar de nou cap a la
superfície de la terra la radiació solar que ha estat reflectida
per aquesta cap a les capes altes de l'atmosfera. És a dir, que e
diòxid de carboni és transparent a aquesta radiació a la longitud
d'ona de penetració a l'atmosfera però no a la que adquireix en ser
desviada per la superfície.
2.2.2. El SOROLL
En parlar de la qualitat del medi ambient, el soroll ha de
considerar-se com un dels factors més incidents. El trànsit és la
causa del 80% del soroll, mentre que les indústries generen el 4%
els ferrocarrils el 6% i el percentatge restant es reparteix entre
els altres sectors.
D'açò pot desprendre's que els factors que provoquen aquest
problema són, per ordre d'importància:
^ La mala planificació urbanística (ubicació de carreteres,
aeroports, centres de treball, etc...). ^
L'absència de la prevenció de sorolls en el disseny de màquines
i aparells. ^ La mala
insonorització d'edificis. ^ Les pràctiques laborals
inadequades.
El so i el soroll! es defineixen per dos conceptes: la
intensitat i la freqüència. La intensitat és la pressió que
exerceix l'ona sonora quan es troba amb un obstacle. Aquesta força
es mesura en decibels (dB) amb un aparell denominat sonòmetre. La
freqüència és el nombre de vibracions per segon i es mesura en
hertzis (Hz). Aquest factor és el que determina si un so és agut
(freqüències altes) o greu (freqüències baixes).
Els majors impactes sonors en l'entorn són produïts per
indústries que utilitzen eines pneumàtiques i aparells sotmesos a
distintes pressions (conduccions de fluids) al llarg del
recorregut. També són importants els equips de refrigeració,
combustió. motors. generadors. transformadors.
Límit d'audició 0 Silenci de laboratori 10 Desert. Estudi' de
grabació 20 Soroll de fons rural 30 Biblioteca 40 Conversa en veu
baixa 50 Carrer tranquil . 60 Oficina. Tenda. Carrer amb trànsit 70
Carrer amb molt de trànsit 80 Camió. Torn 90 Martell pneumàtic.
Indústria tèxtil 100 Taller metàl·lic. Concert de rock 110 Motors
potents. Focs d'artifici 120 Avio a reacció enlairant-se 130
Eixempies dintensitats sonores en dB (A)
id1632843 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Les indústries més impactants són les de fosa de metalls,
cimenteres, petroquímiques, navals i centrals elèctriques. Les
activitats de construcció provoquen impactes sonors alts en la
població però són itinerants.
Els aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'avaluar
l'impacte produït per un agent determinat són els indicadors de
pertorbació. Entre aquests indicadors cal observar els
següents:
a. Produïts pel polígon industrial en conjunt: ^ Durant el dia
als voltants.
^ Durant la nit als voltants.
^ Períodes de màxim rendiment industrial. ^ Durant el dia i la
nit en els nuclis de població més pròxims. ^ Durant el dia i la nit
en punts de condicions especials.
b. Avaluació per sectors del soroll produÏt al polígon ^ Àrees
industrials més sorolloses. ^ Nivells
a l'exterior de cada indústria.
De totes maneres ha de saber-se que els efectes de tes emissions
sonores produeixen efectes perniciosos de distints tipus:
^ Efectes fisiològics. ^ Efectes psicològics. ^ Efectes en les
comunicacions.
^ Efectes sobre el benestar social.
^ Efectes sobre el rendiment.
2.2.3. LA CONTAMINACIO DE L'AIGUA
La qualitat de l'aigua La qualitat de l'aigua depèn d'una sèrie
de paràmetres que poden ser alterats per les
actuacions humanes. Aquestes qualitats fan referència tant a la
quantitat d'aigua com a la seva qualitat.
1:^;^^||1;;:|:;:|:^:;^^^;^
DIFERENTS
NIVELLS DE SO EN DB
id1691312 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Quantitat ^ Conca
^Cabal
^ Variacions de flux
Qualitat ^ Caràcters físics: temperatura, terbolesa, densitat,
viscositat, tensió superficial, sòlids dissolts i en
suspensió, altres (color, olor, sabor). ^ Caràcters químics
inorgànics: oxigen, pH (hidrogen), nitrogen, fòsfor, metalls
alcalinoterris, sofre,
halo gens, carboni inorgànic, sílice, metalls pesats...
^ Caràcters químics orgànics: ^ Biodegradables: hidrats de
carboni, greixos i proteïnes.
^ No biodegradables: pesticides, alguns detergents, hidrocarburs
i productes petroquímics. Evidentment són els més perillosos per no
ser fàcilment destructibles.
^ Caràcters biològics: organismes patògens, organismes
eutrofitzants, DBO, DQO, i altres.
Els principals contaminant de l'aigua agrupats en funció de la
seva naturalesa i característiques:
^ Compostos orgànics solubles en aigua. La seva aparició és
especialment important quan tenim indústries que produeixen hidrats
de carboni: refineries de sucre, indústries consenveres, làcties,
papereres, destil·leries i cerveseries. La gravetat d'aquesta
contaminació depèn que ets compostos orgànics poden ser oxidats en
presència de microorganismes, disminuint considerablement l'oxigen
dissolt a l'aigua, podent destruir-se la fauna i la flora aquàtica.
El nivell d'oxigen es determina mitjançant la Demanda Biològica
d'Oxigen (DBO).
^ Compostos inorgànics tòxics. Produïts per processos com la
neteja de metalls, niquelatges, refineries de bauxita, indústries
del clor, indústries d'assaonats i confitats. Els més perillosos
són l'arsènic (As) el nitrur de carboni (CN) el fluor i els metalls
pesats. Es tracta d'elements altament tòxics que s'acumulen en
l'organisme fins a ser letals.
^ Nutrients vegetals. Provocats per indústries de fertilitzants,
explosius, fibres sintètiques i alimentària que produeixen
quantitats considerables de nitrogen i fòsfor. Aquestes
concentracions altes de nutrients vegetals provoquen un creixement
desmesurat de les algues, disminuint així la insolació subaquàtica
i l'oxigenació de laigua. És el Procés conegut com a
eutrofització.
id1720812 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
> Substàncies àcides o alcalines. Produïdes per indústries
químiques, rentat i assecat de carbó, indústries tèxtils o
indústries de tractament de fusta... La seva principal conseqüència
és l'alteració del grau d'acidesa de l'aigua, açò és, del seu pH.
El pH de l'aigua natural depèn de la concentració d'anhídrid
carbònic, conseqüència de la mineralització de les sals presents en
l'aigua. El pH de les aigües naturals es deu a la composició dels
terrenys travessats. Així doncs, el pH alcalí indica que aquests
són calcaris i un pH àcid que són silicis. Els valors de pH
compatibles amb la vida de les espècies aquàtiques està comprès
entre 5 i 9, situant-se els més favorables entre 6 i 7,2. El pH es
considera neutre quan té un valor de 7, àcid quan és menor que 7 i
bàsic quan és major. Un increment del pH alcalí acompanyat d'un
color verd terrós sol ser a causa d'un abundant creixement de
fitoplàncton, que altera el cicle de carbonats-bicarbonats. En un
abocament amb pH àcids els metalls pesats es dissolen i amb pH
alcalí precipiten.
^ Presència de substàncies sòlides en suspensió. Poden ser
compostos orgànics que degraden i disminueixen la quantitat doxigen
dissolt i generen males olors. Poden també generar terbolesa amb la
destrucció de la flora aquàtica. En alguns casos la sedimentació
impedeix el desenrotllament de la fauna corresponent.
^ Greixos i líquids insolubles en aigua. A més dimpedir
l'oxigenació de l'aigua en alguns casos són inflamables i
explosius.
^ Organismes patògens. Bacteris, fongs, virus... Per a la seva
eliminació s'empren desinfectants com el clor. Provenen dindústries
alimentàries, llana, farmacèutiques, hospitals...
^ Residus radioactius. Activitats nuclears, laboratoris, mineria
de l'urani...
Sectors industrials i tractament de les aigües -/ Indústria
agrícola i alimentària.
Les seves aigües residuals es caracteritzen per tenir una
contaminació essencialment orgànica, biodegradable i per tendir a
aciditzar i fermentar. El seu tractament més habitual és el
biològic, amb un procés de fangs activats en gairebé tots els
casos.
id1745796 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
^ Pasta de paper. Donada la gran quantitat d'aigua que utilitza
i la seva elevada contaminació s'aconsella la utilització de
procediments fisicoquímics que permeten la reutilització de l'aigua
a l'empresa. Els més utilitzats són la floculació seguida d'una
separació per decantació o flotació.
^ Indústries tèxtils. Els abocaments finals solen contenir
contaminants com a colorants, àcids orgànics, àlcalis, oxidants,
reductors, emulsius, etc. En la majoria dels casos és necessari un
desbast fi i un dipòsit d'homogeneïtzació un posterior tractament
fisicoquímic, biològic o un tractament d'afinament per eliminar el
color i la DQO residual.
^ Indústria del petroli. Conté hidrocarburs, matèries
orgàniques, compostos sulfurosos, matèries en suspensió... El
desgreixatge per a l'eliminació dels hidrocarburs és imprescindible
i es porta a terme per gravetat i flotació. Posteriorment es
procedeix a la depuració biològica.
^ Indústria química. És, per descomptat, una de les més
complexes i no poden donar-se unes pautes generals per a la
depuració de les seves aigües residuals ja que el tractament
dependrà de l'activitat industrial desenrotllada.
^ Indústria metal·lúrgica i derivats. Les aigües residuals en
aquesta indústria, que recicla la major part de les seves aigües,
corresponen a les aigües amoniacals de coqueria (que es depuren per
decantació, filtració de l'amoníac volàtil, i depuració biològica),
les purgues dels circuits de rentat de gasos d'alts forns (tractats
mitjançant la precipitació de metalls i l'oxidació d'elements així
com leliminació de l'amoníac per nitrificació biològica), les
purgues dels circuits de rentat dels gasos convertidors d'oxigen i
els afluents de laminació en fred.
2.2.4. ELS RESIDUS 1 LA CONTAMINAGIO DEL SOL
El sòl és un dels elements que sofreix l'agressió de les
activitats humanes amb més freqüència. Els contaminants del sòl i
del subsòl són principalment acumulacions de líquids i sòlids que
acaben adornant elements nocius per infiltració o mobilització dels
seus elements contaminants. Quan
id1780796 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
es produeix una deposició de residus sobre el sòl aquests poden
generar lixiviats, és a dir, líquids provinents de la seva
descomposició o compactació o bé de la mateixa pluja quan cau sobre
ells. Aquests lixiviats poden passar amb facilitat a formar part
del sòl aportant les seves característiques nocives a la composició
d'aquest.
Els residus sòlids es poden classificar, segons les seves
característiques, com a residus inerts, residus urbans i
assimilables a urbans (fermentables i combustibles) i residus
especials (tòxics i perillosos, radioactius o biosanitaris
especials).
Residu inert és aquell que no representa un risc per al medi
ambient. S'inclouen en aquest grup rebuigs d© característiques
abrasives com pellofa, ferralla, fangs inerts o refractaris,
vidres, cendres, pols, arenes, retalls de xapa, escòries, terres,
etc... Per regla general es generen en grans quantitats i poden
utilitzar-se com a materials de farcit per a altres activitats.
Residus urbans o assimilables a urbans. Són residus fermentables
i combustibles obtinguts en les distintes activitats dels nuclis de
població així com en els menjadors, serveis dempaquetatge, neteja,
oficines, etc., dels sectors industrials i de serveis.
La solució més idònia per a aquest grup de residus és la
recollida i el tractament com a escombraries domiciliàries,
Residus especials. Són els que no poden ser inclosos en cap dels
apartats anteriors i que, en general, suposen un greu risc per a la
salut humana i el medi ambient. Pertant requereixen un tractament
especial tant en la seva recollida i transport com en el seu
magatzematge i destrucció. Dins d'aquest grup es troben els residus
tòxics i perillosos, els residus radioactius i els biosanitaris o
sanitaris contaminats.
Les característiques que defineixen un residu com a perillós
són: ser explosiu, ser comburent (que originen reaccions fortament
exotèrmiques), ser fàcilment inflamables (punt d'inflamació
inferior a 21°C), ser inflamables (punt de centelleig igual o
superior a 21°C), ser extremadament inflamables (punt d'inflamació
fins i tot per davall de 0°C), ser irritants, ser nocius, ser
tòxics, cancerígens, corrosius, infecciosos, teratogènics (que
provoquen reaccions en el fetus), ser mutagènics (alteren el
material genètic de les cèl·lules), ser reactius (inestables,
reaccionen violentament amb l'aigua, generen gasos tòxics, vapors o
fums...) i ser ecotòxic (substàncies o preparats que presenten
riscs immediats o diferits per al medi ambient).
id1868796 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
Respecte a la seva gestió, el més important és tenir en compte
que el productor de RTPs rara vegada té permís legal per a
tractar-los a les seves instal·lacions, de manera que es veu
obligat a cedir-los a un gestor autoritzat de residus tòxics i
perillosos. Aquesta cessió ha d'estar, a més, acompanyada d'unes
obligacions documentals relativament molestes però imprescindibles
si es vol evitar la desaparició irregular de substàncies residuals
perilloses per al medi ambient.
Pel que fa al correcte comportament en matèria de residus ha de
recordar-se que, per descomptat, el més interessant des del punt de
vista empresarial i social és no produir residus o reutilitzar-los.
Reduir en la font els volums de residus generats (reducció en
origen) és el procés més desitjable, per a la qual cosa ha de
revisar-se i en algun cas replantejar-se tot el procés de producció
de l'empresa.
També és molt desitjable que els rebuigs que es produeixen
siguin reutilitzats en la mateixa empresa (reutilització interna).
Si açò no pot fer-se ha d'intentar-se transferir els residus a una
altra empresa, a través de les bosses de residus, per a la seva
utilització en e! procés de producció d'aquesta (reutilització
extema). L'objectiu de les bosses de residus o bosses de
subproductes és facilitar l'intercanvi d'aquells de factible
reutilització. En l'actualitat a Espanya hi ha dues bosses: la
«Bossa de Romanents Químics», gestionada per la Federació de la
Indústria Química Espanyola (FEI-QUE) i les «Bosses de Residus» de
les Cambres de Comerç o Grups de Cambres. Per descomptat, la
intermediació de les bosses de residus per a donar-los sortida no
eximeix de l'obligació de realitzar la declaració de residus
perillosos.
Si el residu no pot ser reutilitzat s'ha de procedir per part
dels mateixos empresaris productors al tractament i l'eliminació
dels residus en la mateixa empresa, sempre que això sigi
tècnicament possible (tractament intern). En el cas que sigi
necessari, els residus hauran de ser cedits a un gestor autoritzat
(tractament extern).
2.2.5. L'ESGOTAMENT DELS RECURSOS NATURALS
Lúltim front pel qual les nostres activitats econòmiques ataquen
al medi és la sobreexplotació de recursos naturals. Hem de tenir en
compte que els recursos són limitats, i que la possibilitat de
regeneració per part de la Naturalesa no és, ni remotament, tan
gran com la nostra capacitat de destrucció.
És sabut que el nostre consum habitual està esgotant de manera
alarmant els recursos forestals, minerals i petrolífers, però la
utilització desmesurada d'un altre tipus de béns que esgoten
indirectament els elements naturals no és menys important.
El consum excessiu d'energia en la indústria, el transport i la
llar provoca, automàticament, la necessitat de produir més energia
i, per tant, desencadena tota la sèrie d'impactes ambientals
generats
id1916312 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com
-
pels sistemes de producció energètica. Si l'energia prové de
centrals hidroelèctriques l'impacte s'estarà produint indirectament
sobre el paisatge, fauna, vegetació, xarxa hidrogràfica, etc... Cal
recordar que els grans embassaments són una de les activitats més
impactants. Si l'energia prové de centrals tèrmiques en les quals
es crema carbó o petroli estarem provocant, indirectament, més
emissions de diòxid de sofre, diòxid de carboni, ozó, hidrocarburs
1 partícules principalment. Si es tracta d'electricitat produïda en
centrals nuclears caldrà sumar, a l'impacte sobre la qualitat de
laigua utilitzada per a la refrigeració, l'enorme problema de la
manipulació i abocament de residus radioactius, a més del perill de
radiació ambiental a causa d'algun accident.
El consum desmesurat d'aigua genera, com a principal impacte, la
falta d'aquest recurs per a altres activitats humanes o naturals
que ho estan demandant, com abastiment a nuclis rurals o zones
desfavorides o el manteniment del cabal ecològic dels cursos
d'aigua. A més, consumir més aigua que no necessitem genera una
carència d'aquest recurs que sol pal·liar-se amb la construcció de
més embassaments que tenen, com ja hem comentat, un gran impacte
ambiental (a més d'un enorme cost econòmic).
En alguns casos la destrucció d'elements ambientals la produïm
d'una manera encara menys directa, encara que no menys greu, quan,
senzillament, consumim de manera poc intel·ligent. Els productes
sobreempaquetats que, en realitat no ens faciliten en absolut la
vida, no sols generen grans quantitats descombriaires urbanes sinó
que, a més, estan provocant la tala de milions dhectàrees de bosc
cada any. La creixent cultura del consumisme en la qual tots estem
involucrats provoca que les quantitats d'energia i primeres
matèries que utilitzem shagin multiplicat alarmantment en les
últimes dècades. L'única manera de lluitar contra aquesta situació
és mitjançant un consum responsable, que no té per què fer
disminuir la nostra qualitat de vida, i mitjançant un ús racional
dels recursos en el nostre treball.
id1952343 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer!
- a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com
http://www.broadgun.com