1.l'europa de l'antic règim

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

INS Josep Brugulat

Què és? Un sistema econòmic, social i polític.

On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques:

Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). Societat: estamental. Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.

1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- Una producció insuficient. 1.4.- Una població estancada. 1.5.- Indústria tradicional i manufactures. 1.6.- La insuficiència dels transports. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.

Economia rural: 80 % de la població al camp.

Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen

quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comerç →

creixement de l’artesania.

Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai

(propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en:

Reserva senyorial. Masos.

Definició. Procedència:

Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…

L’església, a més, rebia el delme.

Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç.

Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. Terres comunals.

Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam →

desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).

Escàs creixement demogràfic.

Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.

Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats:

Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels productes. Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats.

Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.

Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç.

Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos.

Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents.

Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

Comerç interior limitat a les fires i mercats.

Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.

Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).

El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

2.1.- Els estaments. 2.2.- Els privilegiats. 2.3.- Els no privilegiats.

Divisió teòrica en tres ordres o estaments:◦ Clergat.◦ Noblesa.◦ Tercer Estat.

Divisió real en dos classes socials:◦ Privilegiats.◦ No privilegiats.

Pàg. 10Piràmide

Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat. La noblesa:

◦ Eren el 2-3% de la població.◦ Riquesa procedent de les seues propietats

territorials i els seus privilegis.◦ Diferències internes segons títol i procedència.

El clergat:◦ Eren menys de l’1% de la població.◦ Es dividia en:

Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

Imatgespàgs. 5 i 11 dalt

Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població.

Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.

La burgesia:◦ Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més

poder (ennobliment).◦ Divisió interna segons la riquesa i ocupació.

Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…).

El camperolat:◦ Més del 80% de la població, vivint en pèssimes

condicions.◦ Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o

serfs. Imatge p.11 baix

3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.

El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.

L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.

Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.

Límits teòrics del poder reial:◦ La llei divina.◦ El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).◦ Les Corts o Parlaments (perden competències i no les

convoca).

Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.

El model anglès:◦ Revolució de 1649: República fins 1660.◦ Es tracta d’una monarquia parlamentària.◦ L’Habeas Corpus (1679).◦ La Revolució de 1689:

Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders.

◦ Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).

◦ Influència en el pensament il·lustrat.

4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim. 4.3.- El despotisme il·lustrat.

Causes de la crisi de l’Antic Règim:◦ Expansió del comerç.◦ Noves formes de producció: domestic system i

manufactures.◦ Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre

privilegis i poder polític.◦ Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la

independència dels EUA i de la Revolució Francesa.

Ideologia al servei de la burgesia. Precedents:

◦ Newton: mètode científic.◦ Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,

igualtat legal i drets bàsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al

teocentrisme i la religió).

DocumentPàg. 19

Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).

Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Voltaire: tolerància i llibertat de consciència. Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i

liberals.

“Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa

(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes

administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).

Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.