Joan Fuster i Ortells ( Sueca -Ribera Baixa- 1922-1992) Escriptor, llicenciat en Dret i Doctor en Filologia Catalana. Codirigí la revista Verbo on començà a publicar; els seus primers llibres foren versos Sobre Narcís, Ales o mans, Escrit per al silenci, … Col·laborador habitual a la premsa de València, Barcelona i Madrid, inicià en 1955 una brillant carrera d'assagista, aspecte aquest en el que destacà com cap altre després de la guerra civil amb obres com El descrèdit de la realitat, Diccionari per a ociosos, Cansar-se d'esperar, L'home, mesura de totes les coses, Un país sense política, … L'erudició, la història i la crítica literària foren altres aspectes destacats de la seua obra, Poetes, moriscos i capellans, La poesia catalana, Heretgies, revoltes i sermons,… Especial atenció dedicà a temes valencians, Nosaltres els valencians, Qüestió de noms, El Pais Valenciano, Combustible per a falla, la decadència al País Valencià, … La força de la seua personalitat intel·lectual i l'amplitud de la seua obra s'ha projectat sobre la vida cultural i civil del nostre País contribuint poderosament a crear-ne la consciència. Membre de l'I.C.E., promotor i President d'Acció Cultural del País Valencià, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Francesc de Borja Moll i Casasnovas ( Ciutadella - Menorca- 1903 - 199 ) Lingüista i editor. Treballà amb M. Alcover en el Diccionari Català-Valencià-Balear . Fundà les biblioteques Les Illes d'or i Raixa. Treballador i estudiós infatigable, va fer una tasca de primer ordre a favor de la nostra cultura a les Illes Balears. Cofundador de l'Obra Cultural Balear, és autor, entre d'altres, d'una Gramàtica històrica catalana, Un home de combat, Els meus primers trenta anys, Els altres quaranta anys, … Doctor honoris causa per les Universitats de Basilea, Barcelona, Palma de Mallorca, València, … membre de l'I.C.E., Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Premi Ossian de la R.F. Alemanya, Medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres guardons. Joan Coromines i Vigneaux ( Barcelona -Barcelonés- 1905 - 1997) Lingüista, professor de filologia romànica de la Universitat de Barcelona fins el 39, que s'exilà primer a París i després a Agentina -professor de la Universitat de Cuyo-Mendoza fins el 48, data del seu nomenament a la Universitat de Chicago on professà fins la jubilació. Dues constants en la seua producció són d'una banda la lexicografia i l'etimologia, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Tractat de gramàtica històrica catalana, … i de l'altra l'onomàstica (toponímia i antroponímia), amb l'Onomasticon Catalonide, exhaustiu recull de més de 400.000 topònims explicats des d'un punt de vista lingüistic i etimològic, entre molts altres estudis i publicacions. Membre de l'I.C.E., Medalla d'Honor de la Generalitat Catalana, Premi d'Honor Jaume I, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre d'altres. IMPRIMEIX: GRAFISTEC - Castalla