Top Banner
San Martin de Tor a agn 1921 - 201 11
48

17. Festa dles musighes

Mar 30, 2016

Download

Documents

Michael Moling

17. festa dles musighes y festa di 90 agn Musiga da San Martin
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: 17. Festa dles musighes

1

San Martin de Tor

aagn

1921 - 20111

Page 2: 17. Festa dles musighes
Page 3: 17. Festa dles musighes

3

Salüt dl Assessur Provinzial Dot. Florian Mussner

La musiga é por n paîsc n pü’ sciöche les

ćiampanes de dlijia. Ara acompagnëia la

popolaziun tles ocajiuns desvalies; ales gran festes

dla comunité ti dara corù y festivité, ti momënć

de dolur dara confort. Podëi festejé n iubileum de

90 agn ô inće dì gran pasciun y ligrëza da pert de

musiconć y musicontes de trëi generaziuns.

Al é important che la ligrëza y la pasciun da sonè

n stromënt ti vëgnes dada inant a nosta jonëza,

deache l’ert dla musiga porta tröpa positivité y

serenité ala porsona. Al é dantadöt important

che nüsc jogn y nostes jones reconësces

l’importanza dl laûr de volontariat te na uniun,

por tó pert ativamënter ala vita de paîsc. Chilò

oressi veramënter ti dì dilan a chës porsones che

dedichëia tröp de so tëmp lëde al’insegnamënt dla

musiga a nosta jonëza. L’uniun dla musiga é inće n

spidl de nosta cultura y tradiziun. Cun sü bi guanć

y sü tòć musicai dara inant nostes tradiziuns y

liëia tl medemo tëmp inće la tradiziun y l’inovaziun,

sonan composiziuns modernes.

N dilan de cör a Os düć, por le gran laûr de

volontariat che I fajëis por che nostes uniuns döres

inant tl tëmp. Al me fej gran plajëi ch’al vëgnes

scrit n pice liber sön la storia de Osta musiga en

ocajiun de chësc iubileum, deache insciö ti vëgnel

dè na testemonianza scrita ales generaziuns che

vëgn do.

De cör Ves aôdi na bela festa!

L’Assessur

Dot. Florian Mussner

Page 4: 17. Festa dles musighes

4

Salüt dl Ombolt Dot. Heinz Videsott

Ći foss pa n paîsc, n comun zënza na musiga? Co

foss pa les gran festes de dlijia, les prozesciuns,

les prömes santes comuniuns, mo inće les segres

zënza na musiga de paîsc che sona?

Dessigü à na musiga na gran importanza por la

vita de n paîsc, propi deache ara ti da plü solenité

y gonot inće plü sbunf sides ales festes religioses

co inće profanes. Mo i arati che na pert dl valur de

na te uniun vais plü sot y plü avisa tla ligrëza dl

stè adöm en compagnia. Da nia se desmentié é

sambëgn inće düć i atri aspeć positifs che le sonè n

stromënt y la musiga en general à sön les porsones.

Sc’an ti ćiara ai vedli retrać dles prömes musighes

de nosta valada, pon sintí che propi la vëia da sonè te na uniun portâ

laôta sciöche incö tan de porsones a dè ca tröp tëmp lëde y tröp

impëgn.

Sambëgn che cun le passè di agn à la Musiga da San Martin

davagné tres plü profescionalité, al é gnü cumprè les troht, stromënć

nüs, an à ciafè n paiun y n bel local por les proes. Mo i arati che

nia chësc svilup à daidé tigní sö chësta uniun 90 agn alalungia,

mo dantadöt la ligrëza por l’sonè adöm cun compagns. Le fat spo

che sides jënt jona co inće plü atempada laôres deboriada por le

medemo travert, alza ćiamò deplü le valur de na te uniun.

Porchël oressi dì n gran dilan a dötes chëres porsones che s’à dè

jö cun gran lezitënza te chisc 90 agn por le bëgn dla Musiga da San

Martin. N rengraziamënt particolar ti va sambëgn ai presidënć y ai

dirighënć che à dessigü metü ćiamò plü impëgn nia ma a bëgn dla

Musiga, mo inće de döta la comunité dl comun da San Martin.

I Ves aodi inant tröpa ligrëza y tröpes sodesfaziuns cun le sonè y le

stè adöm en compagnia.

L‘ombolt

Dot. Heinz Videsott

Page 5: 17. Festa dles musighes

5

Salüt dl Presidënt y dl DirighëntSimon Tavella y Sepl Pezzei

En chësc ann po la Musiga da San Martin festejé le

bel iubileum de 90 agn dala fondaziun dla uniun. Te

chësta ocajiun podunse cun ligrëza mëte a jì la bela

Festa dles Musighes por recordè chësc avenimënt

important. I oressun lascè ji fora por döta la

valada nosta ligrëza por nosc iubileum invian ia

na incuntada de dötes les musighes dla Val Badia.

Chësc dé dess ester n momënt sintì olache amanć

dla musiga röia adöm dantadöt por sonè, stè en

compagnia y s’la dè buna cun de bela musiga.

Por chësc avenimënt fóssel da alzè fora cotan de

porsones che s’à fat mirit por le mantegnimënt

dla uniun, mo la maiù ligrëza é zënz’ater da ester

chilò y da podëi dì ch’al é 90 agn ca che simpatisanć

dla musiga dl paîsc à tigni adöm cun sforć y bries

por mantignì chësta bela uniun. Dessigü él stè n

gran mudamënt te düć chisc agn passà, mo öna

na cossa nes é restada a düć nos, la gran ligrëza da

podëi fà musiga y ralegrè i cörs de nosta jënt cun

de beles melodies.

La musiga è na uniun che porta tröpes

sodesfaziuns, porchël sperunse ch’al se garetes

inće a nos da portè inant chësta nosta uniun cun

gran idealism y serieté scioche nüsc antenać à fat.

A düć nüsc mëmbri ti aodunse inant tröpes ligrëzes

cun y por la Musiga da San Martin de Tor. A ëi ti và

le plü gran rengraziamënt por sò impëgn y süa buna orentè. Por sò

mirit podunse portè inant bele da tan d’agn incà n’ativité che abelësc

la vita soziala te nüsc paîsc.

Che la festa di 90 agn fejes plajëi, ti augurunse a düć i musicontri,

amisc dla musiga y a döta nosta jënt dla valada y da foradecà.

VIVA LA MUSIGA DA SAN MARTIN!

Le presidënt Le dirighënt

Simon Tavella Sepl Pezzei

Page 6: 17. Festa dles musighes

6

Salüt dl Presidënt dla UMVB Carlo Castlunger

Por le paîsc da San Martin é l’ann 2011 n ann de

gran festa por le iubileum de 90 agn dala fondaziun

dla Musiga dl paîsc.

Por na uniun de gran valur cultural y musical

sciöche la musiga, él te 90 agn d’ativité bëgn tröć

avenimënć da recordè.

Te chisc agn él dessigü gnü dant de vigni sort de

ries situaziuns, delujiuns, mo al é sigü inće ste tröć

momënć de de gran sodesfaziuns y ligrëzes por chi

che é a će y por düć chi che fej pert de na te bela

uniun.

N dilan particolar ti va a düć i presidënć y dirighënć

che à portè inant ann por ann la Musiga da San

Martin y l’à portada cun gran savëi al livel che ara é

al dedaincö.

A düc os, musicontes y musiconć oressi Ves dì n

dilan de cör y Ves fà i complimënć por döt ći ch’i ëis

fat y fajarëis.

Portéde inant la Musiga da San Martin cun ligrëza

che ara pois stè impé inće por i proscimi 90 agn a

bëgn dla comunité de Osc paîsc, dla Val Badia y de

Südtirol.

En ocajiun dla 17. Festa dles Musighes dla Val

Badia ài sciöche surastant dla UMVB l’onur da

podëi saludé n gran tlap de musicontes, musiconć,

margatëndres y portabandira de döta la valada,

y sambëgn inće la popolaziun da San Martin y da

foradeca.

Al é impormò 3 agn ca da canche al é gnü organisé

la 16. Festa dles Musighes dla Val Badia. Chësta

festa é dagnora stada na incuntada de gran valur

por nüsc musiconć y nostes musicontes, olache tröć

s’la conforta bele da n iade al ater da podëi tó pert.

Le significat y i früć de chësta festa àn podü odëi

Page 7: 17. Festa dles musighes

7

te chisc 3 agn che é passà. Chëstes incuntades

à daidé tröć musiconć dles musighes dla valada

a se conësce damì y a ciafè n liam de amizizia y

compagnia tres la musiga de strumënć a fle.

N gran complimënt y dilan ti va sambëgn ala

Musiga da San Martin de Tor por la bela y buna

organisaziun de chësta festa.

Cun les mius aodanzes che nostes musighes vais

inant cun tres deplü entusiasm, ligrëza, idealism y

pasciun por chësta sort de musiga y che ares portes

inant chësc gran valur cultural y sozial chi un arpè

da nüsc antenać, a bëgn de nüsc paîsc.

Le presidënt dla UMVB

Carlo Castlunger

Page 8: 17. Festa dles musighes

8

Grußwort des Verbandsobmannes Pepi Fauster

Die Musikkapelle St. Martin in Thurn kann heuer

ihr 90. Bestandsjubiläum feiern; ein Ereignis,

welches in würdiger und froher Weise begangen

werden soll.

Ein Jubiläum ist immer ein Höhepunkt im

Leben eines Vereines und zugleich ein Moment

des Innehaltens. Die einzelnen Feiern geben

Gelegenheit in die Vergangenheit zurückzuschauen

und einen Blick in die Zukunft zu werfen.

So können wir auch in der Chronik der Jubelkapelle

unterschiedliche Zeiten ausmachen, Höhepunkte

und Krisen. Im Vordergrund aber standen immer

sowohl die Begeisterung zur Musik und Liebe

zur Tradition als auch die Bereitschaft, sich für andere Menschen

einzusetzen.

Deshalb gab es auch immer wieder Musikanten mit viel Opfergeist,

Idealismus und Sinn für Kameradschaft, die den Fortbestand der

Kapelle sicherten und die Mitglieder zum Weitermachen motivierten.

Die Jubelkapelle hat sich durch Fleiß

und Anstrengung aller Mitglieder, besonders aber der

hauptverantwortlichen Obmänner und Kapellmeister, zu einem

beachtlichen Klangkörper entwickelt.

Zum 90.Geburtstag übermittle ich die besten Grüße und

Glückwünsche des Vorstandes und der Fachgruppen des Verbandes

Südtiroler Musikkapellen. Möge die Musikkapelle St. Martin in

Thurn auch in Zukunft jungen und älteren Mitgliedern Lust zum

Musizieren und Freude in der Gemeinschaft bieten, um den

kulturellen Auftrag weiterhin gut erfüllen zu können.

Der Verbandsobmann

Pepi Fauster

Page 9: 17. Festa dles musighes

9

Grußwort des Bezirksobmannes Johann Hilber

Geschätzte Mitglieder der Jubelkapelle, liebe

Freunde der Musik!

Es bedurfte sicher eines hohen Maßes an

idealistischer Gesinnung und Einsatzfreude, als im

Jahre 1921 die Gründung einer Musikkapelle in St.

Martin in Thurn in Angriff genommen wurde. Mit

gutem Grund und berechtigtem Stolz freut sich

die Musikkapelle über das 90. Gründungsjubiläum,

welches sie heuer feiert. Aus den Anfängen

wurde verhältnismäßig rasch eine stattliche Zahl

von Mitgliedern. Bei unzähligen Ereignissen hat

die „Musiga da San Martin de Tor“ seither die

Dorfbewohner und darüber hinaus begleitet. Der

Klangkörper ist so zu einem wichtigen Bezugspunkt geworden.

Besondere Hochachtung verdienen sich alle bisherigen Obmänner

und Kapellmeister, die ihre ganze Energie für ein harmonisches und

fruchtbares Vereinsleben bereitgestellt haben. Durch ihre Tätigkeit

haben sie die Musikkapelle über Jahrzehnte geprägt.

Es ist mir daher ein Anliegen, der Jubelkapelle, allem voran dem

Obmann Simon Tavella sowie seinem Vorgänger Carlo Castlunger

und Kapellmeister Josef Pezzei, sowie allen Mitgliedern der „Musiga

da San Martin de Tor“ einen aufrichtigen Dank für den selbstlosen

ehrenamtlichen Einsatz für ihre Dorfgemeinschaft und darüber

hinaus für die Blasmusik auszusprechen.

Es freut mich zu diesem besonderen Ereignis die herzlichsten Grüße

und Glückwünsche des Bezirkes Bruneck im Verband Südtiroler

Musikkapellen auszusprechen. Besonders lobenswert ist auch der

Umstand, dass dieser runde Geburtstag im Rahmen des 17. Treffens

der Musikkapellen des Gadertales gefeiert wird.

Möge dieses Jubiläum viele Herzen erfreuen, neue Motivation und

Freude zum Weitermachen schenken und neben dem erfolgreichen

Musizieren auch die Kameradschaft und den Zusammenhalt

fördern.

Der Bezirkobmann

Johann Hilber

Page 10: 17. Festa dles musighes

10

aagn

1921 - 20111

Festa dles Musighes 24-25.09.2011

San Martin de Tor

Page 11: 17. Festa dles musighes

11

Program dla festa24-25 de setëmberSabeda, 24.09.2011Musiga dal vì cun:

19.30 „I Ćiastelans”

20.30 „Alex Pezzei”

21.30 „Die Geschwister Niederbacher” aus dem Pustertal

22.30 „Die Aufgeiger”

Domënia, 24.09.201107.00 La Musiga descëda le paîsc

08.30 Defilada dles musighes tl zënter de paîsc

09.00 Mëssa sonada dales musighes dla Val Badia

10.00 Discursc da festa

11.15 Defilada da San Martin demez ćina tla

zona sportiva „Pradel“

11.45 Show dla Musiga da La Val

Conzerć dles musighes

12.00 Musiga di Jogn Bassa Val Badia

12.30 Müjiga di Jogn Alta Badia

13.00 Musiga da Corvara/Calfosch

13.30 Musiga da La Pli

14.00 Musiga da San Ćiascian

14.30 Musiga da Al Plan

15.00 Musiga da La Ila

15.30 Musiga di Vedli musicontri

16.00 Musiga da Rina

16.30 Musiga de Badia

17.00 Musiga da La Val

18.00 Musiga da bal cun le grup „Solide Alm”

20.00 Estraziun dla lotaria

Por le mangé y le bëre fistidiëia

la Musiga da San Martin.

Page 12: 17. Festa dles musighes

12

Festa a Picolin 1923

Segra d‘Antermëia 1922

Page 13: 17. Festa dles musighes

13

Storia dla Musigada San MartinLa pröma Musiga é gnüda metüda sö l’ann 1921

dal maéster Tone Gasser che é inće stè sò pröm

dirighënt ćina dl 1923, canch’al à messè sun jì

demez por laûr. Insciö éle inće stè la Musiga che

à messü dè sö süa ativité bele do 3 agn da süa

fondaziun. Pormò dl 1946, canche la maiù pert di

jogn y omi ê indô gnüs zoruch dala vera, àn ponsè

da mëte indô sö la Musiga, inće deache i stromënć

dla pröma Musiga ê ciamò danman. Gran interès

por mëte indô sö la musiga â desmostrè Sciandro

d’Alfur, Richard de Pire y Sciandro dl Tasser. Al é

gnü chirì adöm n valgügn musiconć che savô bele

da sonè y le caplan da laôta, siur Albert Palla, â

metü man da insigné jö musicontri nüs, adöm cun

Carlo Sottara y Angel Zingerle, che â inće surantut

l’inciaria da dirighënt. I musicontri desmostrâ gran

interès y ligrëza y ne sconâ degönes bries da gnì

da sëra ales proes che gnô tignides tl pice y gonot

frëit local dla vedla stlopetara. Do da n valgügn agn

gnô la Musiga surantuta da Sepl Trebo de Tor y plü

tert da Carlo Oberleiter da Restalt. Chi agn arjunjô

la Musiga da San Martin valgamia n bun livel y al

gnô tignì cotan de conzerć te paîsc y datrai inće

foradeca.

L’ann 1958 à la Musiga ćiamò sonè dala mëssa

noela de siur Franz Sottara denant co dè sö indô

l’ativité por gaujes desvalies.

Al passâ indo 13 agn, ćina ch’al ti gnô enmënt a

valgügn da mëte impé la musiga. N gran mirit por

chësta secunda ressoreziun dla musiga ti va a

Serafin Irsara, che à surantut la presidënza y se

à dè tröp da fà por le mantignimënt dla uniun. Le

laûr da dirighënt é gnü surantut da Sepl Trebo de

Page 14: 17. Festa dles musighes

14

Pröma Comuniun 1947 a San Martin

Mëssa Noela de Siur Franz Sottara 1958

Page 15: 17. Festa dles musighes

Conzert sön Ćiaulunch 1956

Page 16: 17. Festa dles musighes

16

Tor, le dr. Lois Craffonara à surantut le laûr da scrivan y

Alfred Videsott chël da cassier. En chël ann, dl 1971 s’à

la Musiga da San Martin inće lascè scrì ite pro la Uniun

Musighes de Südtirol (VSM). Insciö â la ativité indô

metü man. Al gnô abelì les festes de dlijia y al gnô fat

val conzert sön plaza de paîsc. Danter ite él inće ste val

momënt de crisa, mo l’opera de mediaziun dl presidënt

y de siur Angel Morlang, che à dagnora dër daidé, à tut

fora de tru les dificultês y l’ativité é jüda inant. Dl 1972

lasciâ Sepl Trebo la direziun dla Musiga che gnô por n

cört tëmp surantuta da Giovanni Vanzi y dedô da Pire

Tavella da Fiung.

L’ann 1976 gnô Heinrich Clara presidënt y Serafin Irsara

vizepresidënt. L’ativité jo valgamia bun inant, al gnô

tut sö musiconć nüs y tratan l’isté gnôl tignì conzerć te

paîsc.

L’ann 1980 ciafâ la Musiga da San Martin finalmënter n

Segra da San Martin 1950

Page 17: 17. Festa dles musighes

17

Festa a Antermëia 1957

Mëssa Noela de Siur Franz Sottara 1958

Page 18: 17. Festa dles musighes

18

local n pü’ sciöche al alda da tignì sües proes, tl magazinn di stödafüch.

Da d’aisciöda dl 1981 é Carlo Castlunger gnü metü presidënt dla Musiga.

En la festa de Santa Maria dal ciüf à la Musiga podü festejé i 60 agn da süa

fondaziun y al é inće gnü benedì la bandira nöia.

Dl 1982 à Pio Pescoller da Lungiarü surantut le laûr da dirighënt ch’al à spo

fat por 5 agn. Dl 1987 él gnü sostituì da Franz Valentini de Badia, mo bele

l’ann do à indô Pio Pescoller surantut la direziun.

Le presidënt Carlo Castlunger se dô dër da fà por la Musiga y à inće arjunt

cotan: dl 1984 à la Musiga ciafè n local nü por les proes; l’ann 1986 él gnü fat

le paiun por tignì conzerć y manifestaziuns.

Ala fin dl 1992 à Pio Pescoller lascè la direziun dla Musiga. Deach’al n’è nia

stè meso da ciafè n ater dirighënt, à le presidënt Carlo Castlunger messü

surantó provisoriamënter chësta inćiaria y à inće fat le dirighënt por n ann

alalungia.

Dl 1994 él spo stè Sepl Pezzei de Gstan (Lungiarü) – dô avëi stlüt jö i stüdi

de musica sacra a Porsenú, che à surantut la bachëta y che é dötaurela

dirighënt dla Musiga da San Martin. Da n per d’agn incà, à la Musiga le plajëi

da avëi inće n vize-dirighënt, Stephan Ploner da Jù.

Do bëgn 26 agn de presidënza, à Carlo Castlunger dè jö chësta inćiaria. Dal

2006 incà él Simon Tavella presidënt dla Musiga da San Martin. Sciöche

sëgn de reconoscënza y respet por le gran laûr fat, vëgn Carlo Castlunger

nominé “presidënt d’onur” dla Musiga da San Martin.

Dilan a chëstes porsones che à manajè y che manajëia dötaurela l’Uniun dla

Musiga cun gran ardimënt, entusiam, dediziun, ligrëza, impëgn y savëi y inće

por mirit dla orentè, ligrëza y bun livel di musiconć y dles musicontes, él stè

meso da mantignì y portè inant n’ativité de uniun via y motivada.

Al dedaincö compëda la Musiga da San Martin 49 mëmbri atifs, 3

margatëndres, 3 portabandira y dui mëmbri d’onur.

La trohtLaôta êl tëmps scialdi dala meseria, contribuć ne ciafân nia y la Musiga n’â

porchël gnanca i mesi da s’arjigné na troht. La pröma troht dla Musiga da

San Martin é gnüda arjignada l’ann 1974. I musiconć podô se presentè al

publich cun na braia foscia, na ćiamëja blanćia cun na cravata, n gilé cöce y

n ćiapel fosch. L’ann 1981 él gnü laprò le ciol, y l’ann 1984 él gnü arjigné les

ciamëjes nöies, i stuzen, i cialzà y i ćiapì nüs.

Page 19: 17. Festa dles musighes

19

Musiconć gnüs pormez l‘ann 2007

Mëssa Noela de Siur Franz Aiarëi 1973

Page 20: 17. Festa dles musighes

Mëssa Noela de Siur Franz Sottara 1958

Mëssa Noela de Siur Sepl Clara 1952

Page 21: 17. Festa dles musighes

Segra da San Martin 1975

Page 22: 17. Festa dles musighes

22

Benedisciun dla bandira 1981

Benedisciun dl local dles proes 2004

Page 23: 17. Festa dles musighes

23

Le paiunDo avëi por de plü agn sonè sön plaza (de paîsc) y de

dlijia à la Musiga da San Martin ciafè l’ann 1986 n paiun

adatè por tignì sü conzerć tl zënter da San Martin.

Sön iniziativa dl presidënt da laôta Carlo Castlunger él

gnü fat sö n paiun sön la plaza dan la Pizzeria Pineta.

Le paiun ê laôta ot cuntra dlijia y i spetadus podo stè

te plaza a ascutè la Musiga. Dl 2000 él spo gnü tut la

dezijiun da oje le paiun dl ater vers y da fa laprò na

tribuna y na plaza por podëi tignì les festes de paîsc y

d’atres manifestaziuns.

La bandiraVigni Musiga se identifichëia ti corusc y simboi de so

logo y de süa bandira. Insciö à inće la Musiga da San

Martin ciafè süa bandira l’ann 1981. Sön öna na pert

dla bandira vëigon San Martin a ćiaval (dessëgn de siur

Angel Morlang) y söl’atra pert le blasun dla Musiga. Tota

dla bandira é Zita Call Castlunger.

Local dles proesPor podëi porvè da sonè adora na musiga inće n local

adatè por süa ativité. Ti pröms agn de vita gnôl tigni les

proes tl local dla vedla stlopetara. Chësc local ê gonot

frëit y insciö messâ vigni musicont se tó para n liac de

lëgna da scialdè.

Ti agn olache Sepl Trebo de Tor ê dirighënt podô la

Musiga da San Martin tignì les proes tl bar dl dirighënt.

Dal 1980 al 1984 po la Musiga se lascè jö te n local maiù

tl vedl magazinn di stödafüch.

L’ann 1984 ciafa spo la Musiga da San Martin n local nü

te ćiasa de comun basite che vëgn aredè dai mëmbri dla

Musiga instësc.

L’ann 2004 ti vëgnel finalmënter surandè ala Musiga n

local nü y modern, adatè ales esigënzes d’al dedaincö.

Page 24: 17. Festa dles musighes

24

Noza de Giovanni Ploner y Caterina Conrater 1989

Festa di

60 agn dla

Musiga

1981

Mëssa Noela de Siur Franz Aiarëi 1973

Pröma

Comuniun a

San Martin

1982

Page 25: 17. Festa dles musighes

25

Festa de 60 agn dla Musiga 1981

Inauguraziun dla troht nöia 1984

Mëssa Noela de Siur Pepi Chizzali 1976

Page 26: 17. Festa dles musighes

26

La Musiga ia por l’annLa Musiga é öna dles colones portantes dla vita

culturala de n paîsc. Ći foss pa na festa de dlijia o dl

paîsc zënza la Musiga?

La Musiga da San Martin dëida abelì les festes de

dlijia de düć trëi i paîsc dl comun. Insciö dales prömes

comeniuns y dales gran prozesciuns. La Musiga sona

sona dales segres y dales festes dla comunité, ara dëida

recordè i morć da Gnissant y ti da n sonn da festa a

vigni ocajiun importanta. La Musiga se mostra inće te

d’atri avenimënć importanć, sciöche dales nozes de sü

musiconć, da inauguraziuns y i.i..

Tratan l’isté tëgn la Musiga de plü conzerć sön le paiun

por ralegrè turisć y jënt dl post. Te de plü ocajiuns é la

Musiga da San Martin inće da aldì foradeca. Dlungia

chëstes rapresentaziuns ofiziales mëss vigni musiconta

y musicont ofrì sö tëmp y impëgn por les tröpes proes ia

por l’ann. Porchël ti vëgnel damanè a vignun entusiasm

y idealism por la uniun.

Te chësta manira tòl sö la Musiga cun süa ativité

musicala inće n dovëi cultural y sozial de gran

importanza y promöi cun süa ativité tradiziun, cultura y

identité ladina.

Le conzert d’aisciödaLe punt culminant dla ativité dla Musiga da San Martin

é bele da de plü agn incà le conzert d’aisciöda. Te chësta

ocajiun vëgnel portè dant melodies nöies imparades

ite tratan i mëisc da d’invern cun paziënza y lezitënza.

N momënt dër significatif tratan chësc conzert é la

pert dedicada ales onoranzes, che dess ester n sëgn de

reconescënza ai musiconć por dötes les bries y le tëmp

ofrì sö por la Musiga.

Pröma Comuniun

a San Martin 2009

Conzert

d‘Aisciöda

2011

Page 27: 17. Festa dles musighes

27

Prozesciun dles Antlês a Longiarü 2005

Pröma Comuniun a Antermëia 2009

Pröma Comuniun

a San Martin 2009

Festa dl

Cör de Gejù 2006

Page 28: 17. Festa dles musighes

28

I jognLe laûr cun y por i jogn à na gran importanza por la

Musiga. Le verdajogn é la porsona de referimënt por

i musiconć jogn, sides por chi che fej bele pert dla

Musiga co inće por chi che é tl laûr da imparè da sonè

n stromënt. I jogn é le dagnì dla Musiga y porchël

mëssun inće ti pité ativitês interessantes. Insciö vëgnel

pité de plü cursc de musiga y ai à inće la poscibilité da

se mosoré pro deplü ejams y concursc de prestaziun.

Insciö él inće la Musiga da San Martin che pò compedè

sö n gröm de musiconć cun diploms y medaies de

prestaziun. Chësc porta pro ch’al vëgnes do ca forzes

nöies y stersces y che le livel dla Musiga vais sö pert.

L’ann 2009 él inće gnü metü sö la Musiga di Jogn Bassa

Val Badia. Le fin dl proiet é chël da ti dè la poscibilité ai

jogn da sonè te na formaziun jona, olache la desferënzia

d’eté n’é nia grana. La Musiga di Jogn é na buna basa

por alisiré le integramënt di jogn tles musighes de nüsc

paîsc y é insciö inće n gran sostëgn por les musighes

instësses, che adora forzes nöies por jì inant te süa

ativité.

Tëmp lëdeTi 90 agn de vita ne s’àn nia ma cruzié dla pert musicala

mo inće dl grup di mëmbri instës. Manifestaziuns

de tëmp lëde à na gran importanza por na uniun de

volontariat. Insciö vëgnel vigni ann ćiarè da organisé de

plü iniziatives che plej dër tröp.

Le sit internetI tëmps müda y inće la Musiga da San Martin de Tor à

orü ti jì do ales poscibilitês da al dedaincö. Dal 2011 incà

é la Musiga da San Martin inće da ciafè te internet ala

plata www.musigasanmartin.it

Val di Non

2001

Page 29: 17. Festa dles musighes

29

Neustift 2005

Bagnone 1997

Cividale 2010 Val di Non 2001

Page 30: 17. Festa dles musighes

30

Weissenstein 2006

Börz 2005Advënt 2010

Page 31: 17. Festa dles musighes

31

Weissenstein 2006

Tru de Vistles 2008

Börz 2009

Page 32: 17. Festa dles musighes

32

aagn

1921 - 20111

Musiga da San Martin

Page 33: 17. Festa dles musighes

33

Mëmbri atifs dla Musigada San Martin de Tor 2011

Dirighënć

Pezzei Sepl

Ploner Stephan

Piccolo

Clara Daniela

Fabló

Pescoller Julia

Pezzei Manuela

Prada Angela

Verginer Martina

Oboa

Conrater Maria C.

Tlarinet

Clara Barbara

Costa Cindy

Moling Stefan

Planatscher Hubert

Ploner Karin

Ploner Maria Dolores

Saxofonn

Castlunger Carlo

Clara Ivo

Clara Jasmin

Clara Katja

Graffonara Felix

Ploner Tobias

Videsott Esther

Trombëta / Trumba

Chizzali Giovanni

Clara Ewald

Clara Werner

Daporta Emil

Flöss Sepl

Moling Sofia

Ploner Andrè

Ploner Giovanni

Ploner Stephan

Sorà Lucia

Tenor / Euphonium

Moling Davide

Moling Marco

Ploner Franz

Tavella Simon

Corn

Clara Mathias

Pezzei Dominik

Pescoller Reinhold

Posauna

Castlunger Roman

Clara Clemente

Clement Sepl

Dapoz Melanie

Tuba

Clara Erwin

Clara Karin

Tavella Giovanni

Pezzei Sepl

Percusciuns

Moling Franz

Moling James

Moling Michael

Ploner Sebastian

Zingerle Walter

Marcadëntres

Clara Isabel

Dejaco Nicole

Trebo Nicole

Portabandira

Castlunger Heinrich

Costabiei Albert

Prousch Hubert

Page 34: 17. Festa dles musighes

34

Festa de comié 2006

Festa dles Antlês 2009

Inauguraziun

Istitut Ladin 2008

Page 35: 17. Festa dles musighes

35

Inoms, numeri, tabeles

Onoranzes importantesCarlo Castlunger vëgn nominé dl 2007 presidënt d’onur

dla Uniun Musiga da San Martin do da 26 agn sciöche

presidënt dla Uniun.

Mëmbri d’onurPloner Pire

Videsott Alfred

Mëmbri d’onur bele morcGasser Anton

Irsara Serafin

Morlang Angel

Pedevilla Lodovico

Presidënc

Cognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Irsara Serafin 1971 1975 5

Clara Heinrich 1976 1980 5

Castlunger Carlo 1981 2006 26

Tavella Simon 2007 5

Festa de comié 2006

Page 36: 17. Festa dles musighes

36

MËMBRI DLA MUSIGA DA SAN MARTIN 2010

DaDa manan ciampa sö insom a man dërë ta jö ö da ppé:é: ClClC arara a a ErErwiwin,n, C Clalarararaaa K KKKKKK ararararararara ininnnn, ,, TaTaTTaTaTavevevelllllllll aa aa a

GiG ovo anni, , Plonnerer Franz, Moolingn MMarco, MoMolilingng M Micichahaelel, , ZiZingngererlele W WWWalalalalaltteteteter,r, C Clelemementnt

Sepl, Daapopopopozz z MeMeM lal nie, CClaaraa CClemementnte,e, CCasastltlunungeger r RoRomaman,n, P Plolonener r GiGiovovanannini, ,

Chizzali Giovaannnni,i PPlolonener r StStefefanan, , PlPlononerer A Andndrèrè, , ClClarara a EwEwalald,d, C Clalarara W Werernener,r,

Molingng Sofofiaia, , DaDapoportrtta a EmEmilil, , PePescscololleler r ReReininhoholdld, , ClClarara a MaMaththiaias,s, P Pezezzezei i DoDomiminin k,k

Prouuscs h h HuHubebertrtt, , CaCaststlulungngerer H Heieinrnricich,h, C Cosostatabibieiei A Alblberert,t, P Plalananatstschcherer HHububert,,

ClClarara a BaBarbrbarara,a, P Plolonener r DoDololoreres,s, CoConrnrataterer M Marariaia C Chrhrisistitinana, PlPlononere

KaKaririn,n, M Mololining g StStefefanan, , GrGrafaffofonanarara F Felelixix, , CaCaststlulungngerer CCararlolo,

ViVidedesosotttt E Eststheher,r, C Clalarara I Ivovo, , ClClarara a KaKatjtja,a, C Claarara JJasasmin,n

PlPlononerer T Tobobiaias,s, D Dejejacaco o NiNicocolele, ViVidedesosotttt CCrista, Conrater Lisa,

PePescscololleler r JuJulil a,a, PPraradad AAngngela,a Tavella SSimon, Castlunger

ZiZ tata, PePeP zzz eiei Sepl, Claarar Daniela, Verginer Martina, Pezzei

Manuela, Zingerle e Katrin, Costalunga Miriam, Clara

Isabel, Ploner SSebasa tian, Moling Franz;

Page 37: 17. Festa dles musighes

37

Page 38: 17. Festa dles musighes

38

Mëssa Noela de Siur Pepi Chizzali 1976

Conzert d‘Aisciöda 1996

Festa de 60 agn dla Musiga 1981

Page 39: 17. Festa dles musighes

39

Vize PresidëncCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Irsara Serafin 1976 1983 8

Ploner Alfred 1984 1988 5

Conrater Artur 1989 1992 4

Ploner Alfred 1993 2000 8

Zingerle Walter 2001 2006 6

Graffonara Felix 2007 2009 3

Castlunger Roman 2010 2

DirighëncCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Gasser Tone 1921 1923 3

Zingerle Angel 1946 1948 3

Trebo Sepl 1949 1950 2

Oberleiter Carletto 1951 1958 8

Trebo Sepl 1971 1971 1

Vanzi Giovanni 1972 1972 1

Tavella Pietro 1973 1981 9

Pescoller Pio 1982 1986 5

Valentin Franz 1987 1987 1

Pescoller Pio 1988 1992 5

Castlunger Carlo 1993 1993 1

Pezzei Giuseppe 1994 18

Vize DirighëncCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Ploner Stephan 2009 3

Festa sön Börz 1977

Festa dles

musighes 2002

Page 40: 17. Festa dles musighes

40

ScrivansCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Craffonara Lois 1971 1972 2

Videsott Alfred 1973 2000 28

Graffonara Felix 2001 11

CassiersCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Videsott Alfred 1971 2000 30

Graffonara Felix 2001 11

VerdajognCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Graffonara Felix 1997 2000 4

Tavella Simon 2001 2006 6

Ploner Stephan 2007 5

Consëi 2011Cognom-Inom Metü man Indöt

Castlunger Carlo 1976 36

Castlunger Roman 2007 5

Clara Karin 2010 2

Graffonara Felix 1997 15

Moling Michael 2010 2

Zingerle Walter 1989 23

Pezzei Sepl 1994 18

Ploner Stephan 2004 8

Tavella Simon 2001 11

Page 41: 17. Festa dles musighes

41

PortabandiresCognom-Inom Metü man Lascè Indöt

Castlunger Alfred 1981 1997 14

Castlunger Heinrich 1981 31

Costabiei Albert 1984 28

Prousch Hubert 1998 14

Tota dla bandiraCall Castlunger Zita

Mëmbri tla storiaMusicontri metü

man

lascè agn

pro la

musiga

ann

de

mort

Baldissera Pio 1948 1951 4

Barbolini Florian 2004 2008 5

Canins Franz Finazer 1947 1957 11 1992

Castlunger Max 1991 2001 11

Castlunger Michela

Castlunger Moritz 1992 1996 5 1993

Castlunger Paul 1972 1973 2 1973

Chizzali Benno 1992 2006 15

Clara Anika

Clara Christina 1986 1989 4

Clara Egon 1986 1997 12

Clara Elio 1995 2006 12

Clara Elmar 1987 1988 2

Clara Heinrich 1952 1986 35 1993

Clara Markus 1980 1986 7

Clara Melanie

Clara Roman 1999 2004 6

Clara Rosmarie 2002 2006 5

Page 42: 17. Festa dles musighes

42

Clara Siglinde 1997 2001 5

Conrater Albert

Alfur

1947 1957 11 1992

Conrater Artur 1974 1991 18

Conrater Caterina

Conrater Martin 1976 1981 6

Daporta Fortunato 1988 1988 1 1988

Dapoz Marina 2002 2008 7

Dasser Adalrich 1974 1988 15

Dasser Alessandro

Alfur

1922 1957 36 2004

Dasser Giovanni

Alfur

1921 1957 37 1993

Dejaco Ingeborg 1984 1990 7

Dejaco Karin

Dejaco Michaela

Dejaco Oswald 1983 1989 7

Dejaco Renate 1984 1991 8

Dejaco Walter 1987 1988 2

Erlacher Manfred 1983 1989 7

Erlacher Otto Restalt 1954 1954 1

Ferdigg Erica

Ferdigg Pia

Flöss Pire Anvì 1971 1983 13

Flöss Richard Stufles 1946 1958 13 1985

Frenademetz Franca 2000 2007 8

Frenes Anna

Frenner Sepl Lovara 1952 1955 4

Frenner Serafin

Lovara

1985

Gasser Tone fondadú 1921 1923 3 1940

Graffonara

Elisabeth

1989 2000 12

Page 43: 17. Festa dles musighes

43

Graffonara Franz 1980 1986 7

Graffonara Paul 1984 1987 4 1987

Graffonara Pire

Prousc Sorega

1954 1958 5

Irsara Albert 1971 1988 18

Irsara Serafin Prousc 1947 1957 11 1995

Irsara Urban 1995 1995 1

Kaneider Anton

Ton Marta

1976

Miribung Davide 1983 1985 3

Moling Manuel 1991 2001 11

Moling Rudolf 1995 1999 5

Moling Simona 1999 2002 4

Oberleiter Carletto 1951 1958 8 2011

Paraza Tile

Pedevilla Fonjo Mirí 1971 1976 6

Pedevilla Vico Jú 1947 1949 3 2010

Pedevilla Wilma

Penazzi Berto

Picolin

1951 1954 4

Penazzi Heinrich

Picolin

1951 1954 4 1999

Pescollderungg

Carlo

1983 1988 6

Pescoller Elsa 1986 1995 10

Pescoller Felix 1989 1991 3

Pescoller Pio 1981 1996 16

Pitscheider Franz 1922 1932 11

Planatscher

Giovanni Sorega

1952 1956 5

Planatscher

Michela

1992 2002 11

Planatscher Paul 1955 1957 3

Planatscher Pio 1996 2006 11

Page 44: 17. Festa dles musighes

44

Ploner Alfred 1971 2010 40

Ploner Angel

Prousc Sorega

1971 1982 12

Ploner Pire Jú 1947 1996 50

Rives Claudia

Rives Helene

Rives Ludmilla

Rives Pire 1946 1988 43

Rives Rainer 1974 1988 15

Rubatscher Heindl 1972 1988 17

Rubatscher

Martina

1986 1988 3

Sorà Anna

Sorá Giovanni

Pespach

1946 1950 5 1997

Sorá Martina 1995 2004 10

Sorá Paul Pespach 1954 1972 19

Sorá Sepl Ciablung 1921 1932 12 1984

Sorá Sepl Pespach 1929 1932 4 2003

Tavella Ilse

Tavella Pire 1989 2008 20

Tavella Pire Fiung 1971 1982 12

Tavella Sepl Prousc 1955 1958 4

Trebo Alessandro

Taser

1947 1949 3 2010

Trebo Caterina 2003 2008 6

Trebo Elisabeth 2001 2003 3

Trebo Francesco 1991 1997 18

Trebo Giovanni

Tischler

1947 1957 11

Trebo Giovanni Tor 1946 1957 12

Trebo Sepl Ciastel 1947 1971 25

Vantsch Angelo 1974 1995 22

Page 45: 17. Festa dles musighes

45

Vantsch Loise

Vanzi Giovanni 1946 1975 30 1999

Vanzi Renate

Verginer Anita

Verginer Christian 1983 1986 4

Verginer Daniela 2000 2004 5

Verginer Filippo 1940

Verginer Franz Kessl 1971 1993 23

Verginer Giovanni

Kessl

1947 1957 11

Verginer Oswald 1974 1997 24

Verginer Roman 1999 2001 3

Verginer Rosmarie

Verginer Werner 1983 1986 4

Videsott Alfred

Picolin

1947 2000 54

Videsott

Annamaria

Zingerle Alex 1992 1996 5

Zingerle Alfons 1973

Zingerle Angel 1946 1948 3 1975

Zingerle Carlo Col 1947 1979 33 2002

Zingerle Clemente

Col

1950 1958 9 1994

Zingerle Otto 1954 1957 4 1992

Zingerle Paul

Viciotto

1962

Zingerle Pepi 1980 1985 6

Zingerle Pire Ciastel 1947 1974 28 2010

Zingerle Pire Mirí 1946 1948 3

Zingerle Sepl Tor 1955 1957 3

Zingerle Ugo 1955 1975 21 1981

Page 46: 17. Festa dles musighes

4646

Tel. 0474 474 449

Tel. 0474 523 043

Tel. 0474 523 399

Lungiarü 5439030 San Martin de Tor (BZ)Tel. 0474 590030 Handy 335 6665505 [email protected]. IVA 02217090212 DPRTMR77B28B220I

[email protected]

Tel. 0474 523 310

Tel. 0474 523 341

Tel. 0474 523 219

Tel. 0474 523 003

Tel. 0474 501 399

Tel. 0474 523 160

Tel. 0474 836 642

Tel. 0471 844 038

Te

l. 0

47

4 5

23

40

0

NISTEMDepenjadù y funzistdi Moling Nicolò E C. S.N.C.

Tel. 0474 590 083

Page 47: 17. Festa dles musighes

4747

Tel. 346 77 19 222

di Moling Alfredo & CoLongiarù - St.S.Lizia 144I-39030 S.Martino in Badia (BZ)

Tel. 0474 590021Fax 0474 523928Cell 348 7848321

e-m. [email protected]

Tel. 0474 551 001

Tel. 0471 590 039

MARMOR SNCPlatinist

Str. Nicl-Dasser, 28San Martin de Tor

Tel. 0474 523 143

Tel. 0471 838 347

Te

l. 0

47

4 5

00

09

0T

el.

04

74

59

0 0

48

Tel. 335 61 66 673

Te

l. 0

47

4 5

23

16

6

Tel. 0474 520 055

Te

l. 0

47

1 8

36

46

6

Tel. 348 87 20 721

B

AUHOLZ SAS/K

G S

EG

H

ERIA - SÄGEW

ER

K

1980 - 2010

30

Tel. 0474 523 339

Page 48: 17. Festa dles musighes

48

N gran dilan a düć i sponsor por

le contribut finanziar y ales porsones

che à metü a disposiziun fotografies:

Archif Istitut Ladin Micurà de Rü

Archif Musiga da San Martin de Tor

Castlunger Carlo

Madem - Clara Mario

Fam. Ploner Alfred - Jù

N gran dilan por la buna colaboraziun

Istitut Ladin Micurà de Rü

Grafica www.misign.it

Testi

Ploner Stephan

Castlunger Carlo

Letorat

Istitut Ladin Micurà de Rü

Musiga da San Martin de Tor, 2011

www.musigasanmartin.it