14cilengua-sobrelevoluciofonologicadelallenguacatalana

7/25/2019 14cilengua-sobrelevoluciofonologicadelallenguacatalana

1/24

SOBRE LEVOLUCI FONOLGICA DE LA LLENGUA

CATALANA A LPOCA DELS ORGENS

PHILIP D. RASICOVanderbilt University

I. CONSIDERACIONS PRELIMINARS

1. Hom sol parlar del naixement i de la mort de les llenges apli-cant-hi analgicament dos conceptes biolgics la validesa delsquals resulta discutible, i especialment respecte al primer dels dostermes esmentats, quan es tracta de laparici o la desaparici dunsistema lingstic com ara en el cas de les llenges romniques.Aix no obstant, es pot comprendre fcilment ls duna analogiadaquest tipus per descriure, duna banda, laparici duna llengua

en les fonts escrites ms antigues, i, de laltra, el naixement dunsser biolgic, ats que ambds fenmens suposen un procs dedesenvolupament o gestaci a travs del qual els elements idiom-tics de carcter incipient o embrionari evolucionen i es consolidenen un sistema lingstic fora diferenciat del que nha estat lori-gen. En aquest sentit es pot observar que en els documents msantics procedents de la Catalunya Vella, i sobretot de les comar-

ques pirinenques occidentals corresponents al bisbat dUrgell, jaes descobreixen des del segle IX nombroses manifestacions moltclares de lexistncia duna nova llengua romnica autctona.

457AEMILIANENSE I (2004) 457-480


2/24

Aquests testimonis escrits del catal primitiu, que al principi acos-tumen a limitar-se a topnims, antropnims i algun terme del lxic

popular, esdevenen ms freqents, ms extensos i ms variats apartir del segle X i especialment entre els segles XI i XII, cosa quesembla correspondre a una srie de factors socioculturals motivatsper la introducci del feudalisme al nord-est de la Pennsula Ibri-ca, tal com ha observat Josep Moran.1 A ms daix, el que revelenaquelles primeres mostres escrites s que ja en els documents cata-lans ms antics, o almenys en els que shan conservat fins avui, elcatal hi apareix amb unes caracterstiques lingstiques prpies,amb una fesonomia particular i diferent de la dels parlars romnicsvens, com, per exemple, loccit o laragons.

En un llibre de gran importncia no solament per a la histriade la llengua catalana sin tamb per a lestudi del llat vulgar imedieval i alhora de la formaci dels parlars romnics occidentals,Joan Bastardas, en considerar la cronologia del pas del llat popu-lar a les diverses llenges romniques, ens recorda que [E]ntre el

naixement duna llengua i el primer document escrit en aquestallengua lespai de temps transcorregut pot sser de segles,2 fentress aix duna observaci anterior i ben coneguda de RamnMenndez Pidal en la seva obra magistral Orgenes del espaol.3

En el mateix volum Bastardas assenyala, i em sembla que ho famolt encertadament, que en realitat una qesti ms importantque la cronologia del canvi del llat en roman s la de quan els

parlants i sobretot els sectors ms humils de la poblaci, s a direls pagesos, es van adonar que la llengua que ells parlaven no erala llatina. Aquesta presa de conscincia lingstica, molt difcil sino impossible de fixar cronolgicament, no va coincidir certament,enlloc a la Romnia occidental, amb el concili celebrat a Tourslany 813 en el qual els bisbes van ser ordenats a traduir les homi-lies en rusticam Romanam linguam, s a dir en el roman local.

P H I L I P D . R A S I C O

458 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

1. J. Moran i Ocerinjauregui, Treballs ling. hist. cat., p. 23, 88-93.2. J. Bastardas,Lleng. cat. mil anys, p. 77.3. R. Menndez Pidal, Orgenes del espaol, p. 527-528.


3/24

La disposici del snode de Tours va confirmar ms aviat una rea-litat lingstica ja existent als bisbats de la Gllia septentrional,

la qual, mutatis mutandis, devia correspondre cronolgicament adaltres rees romniques.4

2. Com ja he remarcat ms amunt, lexistncia de lidiomacatal a lAlta Edat Mitjana est confirmada pel testimoniatgedalguns dels documents ms arcaics provinents de la CatalunyaVella, s a dir de les comarques que formaven el nucli antic delterritori lingstic catal, les quals incloen, entre daltres, lAlt

Urgell, Andorra, el Pallars amb la Ribagora oriental, el Solsons,el Bergued, la Cerdanya, el Conflent, el Rossell, el Vallespir,lEmpord, el Girons, el Ripolls, la Garrotxa i Osona, en algu-nes de les quals, i concretament a les altes valls de la Ribagora iel Pallars, deu haver existit un substrat lingstic prerom, detipus bascoide, fins cap al segle XI.5

Les diverses classes de documents que proporcionen els pri-

mers tastos del catal antic, al principi noms paraules allades,per no gaire ms tard frases i textos complets en aquesta llengua,sn quasi sempre textos sense cap pretensi literria. Com haremarcat Joan Bastardas:

[E]l que dna una informaci abundant sobre la llengua parladasn els documents escrits per a deixar constncia dalguna cosa(donacions, vendes, contractes agraris, testaments, judicis, jura-

ments judicials, convenis, especialment convenis feudals, jura-ments de fidelitat, actes de consagraci desglsies, delecci iconsagraci de bisbes i abats, decrets sinodals, de pau i treva,inventaris, relacions de greuges, cartes de franqucia, etc.). Tot sescrit en llat, a vegades amb grans concessions a la llengua vul-gar. Solament molt entrat el segle XI trobem en els juraments fra-ses abundants dintenci romnica.6

S O B R E L E V O L U C I F O N O L G I C A D E L A L L E N G U A C A T A L A N A


4. Vid. J. Bastardas,Lleng. cat. mil anys, p. 82-91, 96.5. J. Coromines,Est. top. cat.I, p. 93-151.6. J. Bastardas,Lleng. cat. mil anys, p. 17.


4/24

A pesar de la persistncia de ls del llat en molts documentscatalans fins ben entrada lEdat Mitjana, aquelles grans conces-

sions esmentades per Bastardas, per exemple els nombrosostopnims destructura netament romnica que apareixen en lactade consagraci de la catedral dUrgell (el manuscrit de la qualdata de la segona meitat del segle IX),7 o b en daltres escriptu-res de la mateixa centria, manifesten clarament que almenys desdel comenament del segle IX, i molt probablement cap a mitjansegle VIII, ja es parlava catal des del sud de les Corberes fins ala conca del Llobregat, i des de lalta vall del Segre fins a la costamediterrnia.

3. Donat el tema principal daquest congrs, i, a ms, en vistade les limitacions de temps i despai respecte al present estudi,penso examinar breument ac una srie de transformacions fonol-giques del catal primitiu: tres delles relacionades amb el voca-lisme i tres amb el consonantisme, les quals, segons tots els

indicis, daten del perode preliterari. Aquests canvis, documentatsdes del segle IX fins al darrer quart del segle XIII aproximada-ment, serveixen per caracteritzar alguns dels trets ms distintiusdel desenvolupament del sistema fonolgic de la llengua catalanaa lpoca dels orgens.

II. VOCALISME

1.Les Vocals Tniques // i // del Llat Vulgar davant Iod8

Sens dubte un dels trets ms antics de levoluci del sistemavoclic catal s el tractament de les vocals obertes tniques //(< E, ) i // (< O) del llat vulgar quan es troben davant una iod(/y/) dorigen llat o b romnic, les quals es van tancar en // i //


460 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

7. C. Baraut, La data de consagraci, p. 524-525.8. En aquest treball les vocals mitjanes obertes tniques (/E/ i //) es transcriuran perms comoditat amb els smbols // (mitjana oberta anterior) i // (mitjana oberta poste-rior) respectivament.


5/24

respectivament. Aix el catal actual t formes del tipus llit //) i // (> //) etimolgiques davant iod en catal hi han visten general una evoluci molt antiga, potser anterior al segle IX, iuna que deu haver-se realitzat a travs duna primitiva diftongacimotivada per la iod segent, la qual en algun cas, per exemple en

vuit [byt]/[vyt] < OCTO (dial. huit), buit [byt]/[vyt] < VOCI-

TU, avui [y]/[vy] < HODIE (dial. hui), sha conservat des-prs de la simplificaci del nucli voclic complex, s a dir, delantic triftong; aix /y/ > /yy/ > /yy/ > // i /y/ > /wy/ > /wy/> /(y)/.22 La tesi duna diftongaci de les // i // davant iod recol-za a ms sobre levoluci daquestes vocals tniques en daltres



9. J. Rius Serra, Cart. Sant Cugat I, p. 143. El manuscrit daquest cartulari s delsegle XIII.

10. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 66.11. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 353, 388.12. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 70.13. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 385.14. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 383.15. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 55.16. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 66.17. P. Pujol, Acte Seu Urg., p. 106-107.18. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 357.19. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 77.

20. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 64.21.Ibid.22. P. Fouch,Phon. hist. rouss., p. 29; H. Kuen, Dialecto de Alguer, p. 93-99; F.

de B. Moll, Gram. hist. cat., p. 72, 80-81; Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 47-59.


6/24

llenges romniques i especialment en les que limiten amb elcatal, com ara loccit i laragons.

Aix no obstant, Antoni M. Badia i Margarit suggereix la possi-bilitat que les vocals obertes llatines // i // es tanquessin direc-tament en // i // respectivament per influncia de la iod i sensehaver passat per un primitiu estadi diftongat.23 Aquest postulat,per, va ser refutat desprs per Joan Coromines no solament a basedels fets comparatius dels parlars romnics vens del catal, sintamb amb lobservaci que una inflexi directa de les // i // lla-

tines hauria provocat una confusi quasi inevitable daquestesvocals amb les mitjanes tancades // (< E, I, ) i // (< O, U), laqual no sha produt mai en catal. Ultra aquests arguments Coro-mines hi aporta una srie de dades en suport de la tesi duna pri-mitiva diftongaci de les // i // davant iod, la qual evoluci,segons ell, ha deixat algun rastre actual i antic en el cas del dif-tong (o triftong amb la iod conservada) /wy/. Entre els exemplescitats per Coromines com a casos en qu la simplificaci de /wy/no va arribar a produir-se completament, cal esmentar buit /byt/) en totes les varietats dialectals catala-nes. Alguns vestigis addicionals del mateix triftong sn les formes

vui < HODIE ivuit < OCTO en qu la semivocal bilabial va con-sonantitzar-se en posici inicial de mot (/wy/ > /vy/; /wyt/ >

/vyt/); i, a ms, la variantvulls ulls < OCLOS que es descobreixen la Crnica de Jaume I i en daltres documents medievals.24

2.Apcope de les /e/ i /o/ tones

El catal figura entre les llenges romniques, com el francso loccit, que han eliminat les vocals mitjanes tones -/e/ i -/o/ delllat vulgar en posici final de paraula sempre que no shi hagi exi-


462 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

23. A.M. Badia i Margarit, Gram. hist. cat., 134-138, 146-148.24. J. Coromines,Lleures, p. 248-250.


7/24

git la presncia duna vocal de suport (normalment -/e/) per motiusdestructura sil.lbica. Aix en catal sn normals els mots del

tipusset < SITE,pell < PELLE, dol < DULCE,font < FONTE,fort< FORTE, carn < CARNE, prat < PRATU, cel < CAELU, car< CAR, pas < PASSU, cavall < CABALLU, any < ANNU, camp< CAMPU, alt < ALTU,porc < PORCU, etc.

Darrere un grup consonntic acabat en una lateral o vibrant nosha produt lapcope, i, en general, les -/e/ i -/o/ tones finals hicontinuen en forma de la vocal de suport -/e/ (-[e] o -[] segons els

dialectes), per exemple en lladre < LATRO, pare < *PATERE,torre < TURRE,poble < POPULU,vincle < VINCULU. La matei-xa vocal paraggica apareix tamb en alguns mots paroxtons deri-vats de proparoxtons llatins, com ara ensalze < SALICE, delme ( /d/) en documents catalans des del segleIX, cosa que indica que aquest procs dafebliment de lantigaafricada dental sonora deu haver-se iniciat abans daquesta poca.Aix es descobreixen en els textos esmentats Paladdanum 833< PALATIU-DANI,55Paladdaries 990 < PALATI(U) DE ARIAS,56

Paladolo 979 PALATI(U)-OLU,57 Planedes 979 < PLANITIAS,58

Avida 983 < AVITIANU,59 Maradanus 990 < MARETIANUS,60

franchedas 1062 < *FRANKITIAS,61 Dalmad 1063 < DALMA-TIU,62fed 1085-1095 < FECIT.63

En posici pretnica es descobreixen exemples de la prduadel fonema /d/ (< ant. /dz/; /d/ < -D-) en Marreans 997 < MARE-

TIANUS,64 Aviano 1012, 1086 < AVITIANU,65 Palaol 1098


468 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

55. J.B. Alart, tudes historiques, p. 116.56. J. Rius Serra, Cart. Sant Cugat I, p. 204.57. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 28.58. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 26.59. C. Baraut, Actes de consagr., p. 103.60. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 8.61. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 156.

62.Ibid.63. J. Miret i Sans, Docs. lang. cat., p. 12.64. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 8.65. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 18.


13/24

< PALATI(U)-OLU,66 faie S. XII < FACEBAT,67 Belver S. XII< BELLU-VIDERE,68 rme S. XII < *REDIMIVIT.69

Darrere laccent el fonema primitiu /d/ es veu convertit en /z/,o b eliminat entre vocals, des de mitjan segle XI en documentscatalans:francheza 1085,70francea S. XII < *FRANKITIA,71forte-

zes 1162 < *FORTITIAS,72Planees 1162 < PLANITIAS,73 avareafinal del S. XII < AVARITIA,74graa 1207-1211 < GRADA.75

Finalment, cal observar que la vocalitzaci de lantic fonema/d/ en posici final de sllaba o de mot est documentada ja a li-

nici del segle XI en formes com araPalaldano 1017 (forma ultra-correcta perPalaudano) < PALATI(U)-DANI,76 leuda 1061, 1094,1164 < LICITA,77 alou 1194 < ALOD.78 Aix mateix, dna testi-moniatge de la vocalitzaci de /d/ a /w/, segurament abans delsegle XII, la ultracorrecci Carcodde 1167, 1188 (< *Carcoude )quartos podria representar un tret del catal septentrional i un que aquest t en com ambels parlars occitans vens.

98. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 120.99.Ibid.

100.Ibid.101.Ibid.

102. Vid. J. Coromines,Lleures, p. 303-304; Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 36-51; J.Gulsoy, Tractament de la -n, p. 54-69.103. Vid. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 229; id., Est. doc. cat., p. 82; J. Gulsoy,

Tractament de la -n, p. 52-53.


17/24

hagus influt la forma singular amb la nasal final ja eliminada ob molt feble.104

3. Confusi de les Palatals Antigues /y/ i //

El catal antic tenia dos fonemes laterals palatals distints, lunderivat de -LY- i dels grups romnics -CL- i -GL-, i laltre de les -LL- i L-, els quals es representaran en el present treball amb /y/ i

// respectivament. En una gran part del territori lingstic catalles dues menes de laterals palatals primitives shan confs avui en

una (//), encara que en una extensa rea que inclou aproximada-ment la zona situada entre els rius Ter i Llobregat (per excloent-neBarcelona i la seva rodalia) i tamb les Balears, sha conservat lo-posici entre les /y/ i // mitjanant la deslateralitzaci o ioditza-ci de lantic fonema /y/ (> /y/).105 Aix el catal modern t formesdels tipus segents en les quals la grafia ll representa un fonemalateral palatal (//) o b dialectalment tant una // (< -LL-, L-) comuna fricativa palatal sonora (/y/ < ant. /y/ < -LY-, etc.): cavall < CA-

BALLU,pell < PELLE, ampolla < AMPULLA,sella < SELLA; llac< LACU, llop < LUPU, llet < LACTE, lluna < LUNA;palla < PA-LEA,fulla < FOLIA,fill < FILIU, ull < OCLU, abella < APICLA,conill < CUNICLU,fonoll ( /y/)es representa sovint en els documents catalans medievals, i espe-

cialment en els ms antics, amb grafies dels tipus il(l),yl(l) o (l)lgentre altres solucions, com ara en consellg 1131,106 conseil 1257-1269107 < CONSILIU,Bonfilg c.1043-1098,108fillg 1131109 < (BO-



104. Vid. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 231; J. Gulsoy, Tractament de la -n, p.41-43, 76-77.

105. Sobre el desenvolupament de les dues menes de laterals palatals en catal,vid.J. Coromines,Lleures, p. 289-291; id.,Entre dos lleng. I, p. 13-51.

106. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 79.107. P. Pujol,Docs. en vulgar, p. 30.108. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 76.109. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 79.


18/24

NU-) FILIU, ayl 1382 < ALIU,110 cuylera (id.) < COCLEARIA,111

vermeylls 1400 < VERMICLOS.112 En canvi, el reflex palatal de

les -LL- i L- (> //) acostuma a aparixer escrit en textos de lamateixa poca amb l o ll entre vocals i amb l en posici inicial deparaula, tal com revelen els exemples segents: Castellnovo 1035-1076 < CASTELL(U)-NOVU,113 cavaler 1080-1095 < CABALLA-RIU,114 capella 1257-1269 i capela (id.) < CAPPELLANU,115

galina 1283-1284 < GALLINA,116val (id.) < VALLE,117 loc 1215-1230118 al costat de lloch 1271119 < LOCU, logs 1190-1210 < *LO-

COS,120

libre S. XII121

juntament amb llibra c.1373122

< LIBRU.Hi ha indicis de la confusi de les /y/ i // antigues en docu-

ments catalans des del segle X i sobretot en textos provinents deles comarques nord-occidentals; aix: mallolo 990 < MALLEO-LU,123 Pallerols 967 < PALEAR(E)-OLOS,124 vermellas 1058< VERMICLAS,125 Annolla 1062 < AMNUCLA,126 parellades1152 < PARICL(U)- ATAS,127 collons S. XII < COLEONES,128ver-

mell 1271 < VERMICLU,129 tovallas 1044 < *TOVALIAS,130 tru-


474 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

110. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 65.111.Ibid.112. P. Pujol, Antichs inventaris, p. 475.113. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 196.114. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 74.115. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p.152.116. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 191.

117.Ibid.118. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 93.119. J. Coromines,Entre dos lleng. I, p. 159.120. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 85.121. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 82.122. P. Russell-Gebbett,MCLT., p. 164.123. F. Udina Martorell,Arch. Condal, p. 416.124. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 350.125. J. Miret i Sans, Aplech de docs., p. 384.126. F. Miquel Rosell,LFMI, p. 351.

127. J. Miret i Sans, Docs. lang. cat., p. 7.128. P. Pujol,Docs. en vulg., p. 14.129. J. Coromines,Entre dos lleng. I, p. 160.130. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 79.


19/24

lar 1085 < TORCLARE,131 relles 1100 < REGLAS,132 Cornellana1244 < CORNELIANA,133Miralles (id.) < MIRACLAS.134

Aix mateix, es descobreixen molt dhora manifestacions escri-tes de la deslateralitzaci (ioditzaci) del fonema /y/ (> /y/)alguns exemples de la qual sn: Corneia 1054,135 Corneya c.1283-1284136 < CORNELIANU, pareiada c.1065 < *PARICL(U)-ATA,137 reia 1066 < REGLA,138 oveia c.1094 < OVICLA,139

Casteion 1128 < CASTELLIONE.140

La tesi duna distinci en el catal primitiu entre dues menes de

laterals palatals fou proposada per Joan Coromines en la seva edi-ci parcial i estudi lingstic de la traducci rossellonesa de la Lle-

genda uria de Jaume de Vorgine. Ms tard, el mateix filleg vadedicar un treball monogrfic molt documentat al tema de levolu-ci histrica i dialectal dels dos fonemes palatals antics (/y/ < -LY-, etc., i // < -LL-, L-).141 Segons Coromines, el contrast entre els dosfonemes devia consistir en una diferncia de llur manera, i, potser

tamb, de llur punt darticulaci. La /y/, originada per lacci dunaiod, hauria tingut una pronunciaci ms complexa i alhora ms ple-nament palatal que no pas la //, la qual, al mateix temps, podriahaver tingut una palatalitzaci menys assolida que aquella o fins itot una articulaci prepalatal o cacuminal semblant a la que se senta Sardenya, a Siclia i a diverses zones del centre i sud dItlia.142 Detota manera, la semblana articulatria entre les /y/ i // devia sertan notable que permets que en algunes comarques, i especialment



131.Ibid.132.Ibid.133. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 152.134.Ibid.135. F. Miquel Rosell,LFMI, p. 267.136. Ph. Rasico,Est. doc. cat., p. 192.137. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 199.138. P. Russell-Gebbett,MCLT, p. 70.

139. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 199.140. H. Guiter, Phon. vol. top., p. 33.141. Vid. J. Coromines,Lleures, p. 289-291; id.,Entre dos lleng. I, p. 29-48.142. J. Coromines,Entre dos lleng. I, p. 41-43.


20/24

en les del sector nord-occidental del territori lingstic catal, elsdos fonemes palatals es confonguessin en // almenys des del segle

XII. En aquest sentit conv remarcar que segons les investigacionsde Coromines, la isoglossa o distinci entre // i /y/ (> /y/) sha des-plaat progressivament cap a lest, s a dir cap a la costa mediterr-nia, fins a arribar als lmits actuals de loposici //:/y/.143

IV. CONCLUSIONS

Com ha posat en relleu el present estudi duna srie de proces-

sos fonolgics que caracteritzen levoluci del catal a lpoca delsorgens de la llengua, s a dir abans del final del perode prelite-rari, ja shavien acomplert o almenys shavien iniciat algunes deles transformacions ms importants i alhora ms distintives de lallengua catalana. A la llista dels trets fnics considerats ac senpodrien afegir diversos addicionals els inicis dels quals remuntensens dubte a la mateixa poca del naixement de lidioma. Entre

aquests cal esmentar el desenvolupament molt complex de lesvocals tniques // i // del llat vulgar, les quals han donat resul-tats diferents segons els dialectes;144 la confusi de les vocals to-nes /a/ i /e/ (> []), /o/ i /u/ (> [u]) en el catal oriental;145

lassimilaci progressiva i la simplificaci subsegent dels grupsconsonntics formats per una nasal o lateral seguida duna oclusi-va sonora homorgnica (-MB- > /m/, -ND- > /n/, i -LD- > /l/ ~

/ul/);146 la confusi en /b/ ([b]/[]) de les labials sonores /b/ i // delllat vulgar en una gran part del territori lingstic catal;147 o b laconfluncia en /s/ de les antigues sibilants sordes /ts/ i /s/.148


476 AEMILIANENSE I (2004) 457-480

143. Vid. el mapa I: Distinci entre LL-YL (avui pronunciada Y)oposat a la p. 108de J. Coromines,Entre dos lleng. I, i, a ms, id., p. 30-41.

144. Vid. A.M. Badia i Margarit, Gram. hist. cat., p. 130-134, 138-145; J. Coromi-nes,Lleures, p. 250; Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 31-46; i especialment J. Gulsoy,Est.gram. hist., p. 67-103.

145. Vid. J. Coromines,Lleures, p. 295-297; Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 96-107.146. Vid. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 173-184.147. Vid. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 118-135; J. Gulsoy,Est. gram. hist., p. 127-140.148. Vid. Ph. Rasico, Fon. cat. prelit., p. 135-173.


21/24

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

ALART, JULIEN-BERNARD. 1877. tudes historiques sur quelquesparticularits de la langue catalane.Revue des Langues Roma-nes XII, p. 109-132. (tudes historiques).

, 1880. Cartulaire roussillonnais. Perpiny: Latrobe. (Cart. rouss.).ALCOVER, ANTONIO M. 1932.Miscelnea filolgica dedicada a Don

A.M. Alcover. Palma de Mallorca: Viuda de Piza. (Misc. Alcover).BADIA I MARGARIT, ANTONI M. 1981. Gramtica histrica catalana.

Valncia: Tres i Quatre. (Edici castellana: 1951, Barcelona:

Noguer). (Gram. hist. cat.).BARAUT, CEBRI. 1978. Les actes de consagracions desglsies

del bisbat dUrgell (segles IX-XII). Urgellia I, p. 11-182.(Actes de consagr.)

, 1984-1985. La data de consagraci de la catedral carolngiade la Seu dUrgell. Urgellia VII, p. 515-529. (La data de con-sagr.)

BASTARDAS, JOAN. 1995.La llengua catalana mil anys enrere. Bar-celona: Curial. (Lleng. cat. mil anys)BOURCIEZ, DOUARD. 1967. lments de linguistique romane. 5a

ed. Pars: Klincksieck. (lm. ling. rom.)COROMINES, JOAN. 1965-1970. Estudis de toponmia catalana, 2

vols. Barcelona: Barcino. (Est. top. cat.), 1974. Lleures i converses dun filleg, 2a ed. Barcelona: Club

Editor. (Lleures)

, 1976-1977. Entre dos llenguatges, 3 vols. Barcelona: Curial.(Entre dos lleng.)

, 1980-2001.Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llen-gua Catalana, 10 vols. Barcelona: Curial / La Caixa. (DECat.)

ELCOCK, W.D. 1975. The Romance Languages, 2a ed. Londres:Faber & Faber. (Romance)

FOUCH, PIERRE. 1924. Phontique historique du roussillonnais.

Toulouse: Privat. (Phon. hist. rouss.)GILI GAYA, SAMUEL. 1932. Estudi fontic del parlar de Lleida.

Misc. Alcover, p. 241-255. (Parlar de Lleida)




22/24

GUITER, HENRI. 1960. Phontique volutive et toponymie histori-que. Revue des Langues Romanes LXXIV, p. 1-53. (Phon.

vol. top.)GULSOY, JOSEPH. 1993.Estudis de gramtica histrica. Valncia /Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publi-cacions de lAbadia de Montserrat. (Est. gram. hist.)

KUEN, HEINRICH. 1932-1934. El dialecto de Alguer y su posicinen la historia de la lengua catalana.Anuari de lOficina Rom-nica de Lingstica i Literatura V, p. 121-177; VII, p. 41-112.(Dialecto de Alguer)

LAUSBERG, HEINRICH. 1970-1973. Lingstica romnica, 2 vols.Madrid: Gredos. (Ling. rom.)

MENNDEZ PIDAL, RAMN. 1950. Orgenes del espaol. Estado lin-gstico de la Pennsula Ibrica hasta el siglo XI, 3a ed. Madrid:Espasa-Calpe. (Orgenes del espaol)

MIQUEL ROSELL, FRANCISCO (ed.). 1945. Liber Feudorum Maior:Cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de

Aragn, 2 vols. Barcelona: Consejo Superior de InvestigacionesCientficas. (LFM)MIRET I SANS, JOAQUIM. 1904. El ms antig text literari escrit en

catal, precedit per una colecci de documents dels segles XI,XII y XIII.Revista de Bibliografia Catalana 7, p. 5-47, 215-220. (El ms antig text)

, 1908. Documents en langue catalane (haute valle du Sgre).Revue Hispanique XIX, p. 6-19. (Docs. lang. cat.)

, 1912. Aplech de documents dels segles XI y XII per a lestu-di de la llengua catalana.Boletn de la Real Academia de Bue-nas Letras de Barcelona VI, p. 348-357, 381-395. (Aplech dedocs.)

, 1913. Pro sermone plebeico.Boletn de la Real Academia deBuenas Letras de Barcelona VII, p. 30-41, 101-115, 163-185,229-251. (Pro sermone plebeico)

MOLL, FRANCESC DE B. 1991. Gramtica histrica catalana. Valn-cia: Universitat de Valncia. (Edici castellana: 1952: Madrid,Gredos). (Gram. hist. cat.).


478 AEMILIANENSE I (2004) 457-480


23/24

MORAN I OCERINJAUREGUI, JOSEP. 1994. Treballs de lingsticahistrica catalana. Barcelona: Publicacions de lAbadia de

Montserrat. (Treballs ling. hist. cat.)MUND, ANSCARI M. 1974. Domains and Rights of Sant Pere deVilamajor (Catalonia): A Polyptich of c.950 and c.1060. Spe-culum 49, p. 238-257. (St. Pere de Vilamajor)

PUJOL, PERE. 1912. Antichs inventaris del bisbat dUrgell.Bole-tn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VI, p.469-478. (Antichs inventaris)

, 1913.Documents en vulgar dels segles XI, XII i XIII procedentsdel bisbat de la Seu dUrgell. Barcelona: Institut de la LlenguaCatalana. (Docs. en vulg.)

, 1917. Lacte de consagraci i dotaci de la catedral dUrgell,de lany 819 o 839. Estudis Romnics II, p. 92-115. (ActeSeu Urg.)

RASICO, PHILIP D. 1982.Estudis sobre la fonologia del catal pre-literari. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat /Curial. (Fon. cat. prelit.)

, 1993. Estudis i documents de lingstica histrica catalana.Barcelona: Curial. (Est. doc. cat.)

RIUS SERRA, JOS (ed.). 1945-1947. Cartulario de Sant Cugat delValls, 3 vols. Barcelona: Consejo Superior de InvestigacionesCientficas. (Cart. Sant Cugat).

ROHLFS, GERHARD. 1966-1969. Grammatica storica della lingua ita-

liana e dei suoi dialetti, 3 vols. Torino: Einaudi. (Gram. stor. it.), 1977.Le Gascon, 3a ed. Tubinga: Niemeyer. (Gascon)RONJAT, JULES. 1930-1941. Grammaire istorique des parlers pro-

venaux modernes, 4 vols. Montpeller: Socit des LanguesRomanes. (Gram. ist. prov.)

RUSSELL-GEBBETT, PAUL. 1965.Mediaeval Catalan Linguistic Texts.Oxford: Dolphin. (MCLT)

UDINA MARTORELL, FEDERICO (ed.). 1951. El Archivo Condal deBarcelona en los siglos IX-X. Barcelona: Consejo Superior deInvestigaciones Cientficas. (Arch. condal)




24/24

VENY, JOAN. 1982.Els parlars catalans, 3a ed. Palma de Mallorca:Moll. (Parlars cat.)

WARTBURG, WALTHER VON. 1971.La fragmentacin lingstica dela Romania, 2a ed. Madrid: Gredos. (Fragm. ling. Rom.)ZAMORA VICENTE, ALONSO. 1967. Dialectologa espaola, 2a ed.

Madrid: Gredos. (Dial. esp.)
