14 la xina

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

viulallengua

La XinaL’Orient més conegut

Xina

Pequín

Hong Kong Índia

A l’immens territori de la República Popular de la Xina s’hi parlen una dotzena de llengües. No totes, però, gaudeixen d’algun tipus de reconeixement legal. El xinès mandarí és oficial a tot el territori i el xinès cantonès, el hakka i el coreà ho són a les províncies en què es parlen. El tibetà, propi de la Regió Autònoma del Tibet, també està legalment reconegut.

Amb 930 milions de parlants, el xinès mandarí és, després de l’anglès, la segona llengua més parlada del món. Les migracions dels xinesos arreu del planeta han fet que aquest idioma també sigui present a punts molt allunyats d’on es va originar.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Encalçant l’anglès

Àsia

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1494-2010

Un territori divers

La majoria d’idiomes de la Xina pertanyen a la família lingüística sinotibetana, que aplega un gran nombre de llengües a Àsia. Tanmateix, els han, que són l’ètnia majoritària del país, parlen xinès. Sota aquesta denominació genèrica, però, s’hi aplega un gran nombre de dialectes que, en realitat, són considerades llengües pels estudiosos. Les seves diferències són semblants a les que hi ha entre les llengües romàniques, com per exemple, entre el català i el francès.

El xinès cantonès, amb més de 62 milions de parlants, és la llengua pròpia de la província de Guandong i de l’antiga colònia britànica de Hong Kong, on va néixer Ling Tai, la jove que juntament amb sa mare ens donarà a tastar la cuina del país.

La major part de xinesos escampats pel món des de fa un segle, com els que crearen les cèlebres chinatowns d’algunes ciutats occidentals, són originaris de Guandong. La consciència lingüística dels cantonesos, això no obstant, és molt baixa. Solen tractar la llengua que parlen com un dialecte.

Tastaplats

Ling treballa a l’oficina d’una entitat bancària a la barriada de Pere Garau de Palma, on atén la comunitat xinesa, que darrerament hi ha obert un gran nombre negocis. Els seus coneixements de cantonès, mandarí, català i castellà fa que pugui donar servei a una clientela ben àmplia.

“La llengua que parl a casa —comenta Ling— és el cantonès. I la majoria de nouvinguts xinesos que han arribat a Palma darrerament provenen de les províncies on es parla mandarí. Les poques nocions que jo tenc d’aquesta llengua les he apreses dels meus pares. De totes maneres em faig entendre. Tanmateix, als bancs sempre es diuen les mateixes coses: obrir un compte, ingressar doblers, traspassar-ne a un altre compte…”

“De vegades —afegeix Ling— estic empegueïda de dir-ho, que amb les meves dues germanes, que són més petites, solem parlar en castellà. És normal, elles ja són nascudes a Mallorca i el seu domini del cantonès no és tan gran. De totes maneres, jo he decidit que als meus fills els transmetré el cantonès. No només per una qüestió sentimental, sinó també perquè en un futur siguin uns professionals amb més recursos a l’hora de trobar feina”.

Sentir parlar anglès a Hong Kong és habitual. En aquesta excolònia britànica es calcula que un 30 per cent de la població té aquesta llengua com a segon idioma. A més, el gran nombre d’estrangers que hi resideixen per motius econòmics o financers la utilitzen per comunicar-se amb la població local, que parla cantonès. És precisament a Hong Kong on va néixer Ling Tai ara fa 30 anys. Des que en té tres, però, viu a Palma.

“El fet que jo nasqués a Hong Kong —explica Ling— és casual. Els meus pares hi havien emigrat pocs anys abans des de la província xinesa de Guandong, just a devora. De fet, culturalment i lingüísticament, aquesta província i Hong Kong són una mateixa cosa”.

El pare de Ling, Kewok Leung Tai, que va morir fa uns anys, vingué a treballar a Mallorca el 1978, quan el negoci dels restaurants xinesos tot just començava. Després de fer feina per altri una temporada, el 1983 obrí el seu propi restaurant a Can Pastilla i la seva dona, Lai Foon, i la petita Ling vingueren a viure a Mallorca.

“A Hong Kong —diu Lai Foon— jo no havia fet mai de cuinera. Allà treballava en una bugaderia industrial. Va ser a Mallorca on em vaig avesar a fer menjar per a moltes persones i en poc temps”.

De la Xina a Can Pastilla

Ling TaiLai Foon

Haurem de menester:Fideus d’arròsPernil dolçPitrera de pollastreBrots de soja1 ouGambes peladesAlls

Preparació:Bullirem els fideus d’arròs, que es poden trobar en qualsevol botiga especialitzada en menjar xinès. Dos o tres minuts basten perquè siguin cuits.

Mentrestant, picarem l’all i tallaren el pernil dolç a tires. De la pitrera de pollastre, en farem trossos petits.

Posarem un wok (una paella també va bé) al foc amb un raig d’oli. Quan aquest sigui calent, hi tirarem l’all picat i un ou. Tot d’una, ho remenarem i hi afegirem la resta d’ingredients (el pernil, el pollastre, brots de soja i les gambes).

Llavors hi tirarem els fideus i ho saltarem un poc perquè tot quedi ben mesclat.

米粉 Mifen (Fideus d’arròs) 1

牛肉蘑菇 Niurou mogu (Vedella amb bolets) 2Haurem de menester:Bambú en conservaVedellaBolets xinesos deshidratatsMig tassó de brou de carnUn tassó amb dos dits de conyac1 all

Preparació:Tallarem la vedella en làmines fines i els bolets, en trossets petits.

Posarem un wok o una paella amb oli al foc. Hi tirarem l’all picat i hi afegirem la carn.

Quan la carn estigui quasi feta, hi incorporarem la resta d’ingredients (el bambú, els bolets, el brou i el conyac).

Per acabar-ho, hi tirarem sal i una misèria de sucre.

Quan el senyor Lai va arribar a Palma, en tota la ciutat només hi havia tres restaurants xinesos, el Mandarín, el Gran Dragón i el China Express. Haurien de passar molts d’anys perquè a cada poble un poc gran i a cada barriada de Ciutat n’hi hagués un.

“En els darrers anys —explica Lai Foon, la mare de Ling— han proliferat empreses de menjar semipreparat que reparteixen per tots els restaurants xinesos. A València hi ha uns grans magatzems que cada setmana n’envien partides a Mallorca. Algunes coses les hi compram, però altres m’estim més continuar fent-les jo mateixa, com els rotllets de primavera”.

“Ma mare —explica Ling— és molt feinera. Quan es va morir mon pare vaig haver de pregar-li molt perquè un vespre a la setmana, com a mínim, tingués el restaurant tancat. Abans, tenien obert cada dia, tant el migdia com el vespre. Tot i això, pens que els tòpics, que diuen que feim feina sempre seguit, no són certs. El que passa és que tenir un restaurant és molt esclau i, quan fa poc que has arribat a un lloc nou, no et queda més remei que treballar a les totes”.

Guandong, el paradís dels cans

Wa Wa, com es diu la germana petita de Ling, és a la vegada el nom del restaurant familiar, a la barriada de Son Oliva. Segons anuncia el rètol, s’hi fa “cuina pequinesa i cantonesa”. Des que va morir el pare de Ling, el cuiner en cap és un cosí seu.

“Pertot arreu —comenta la jove— les cartes de la majoria de restaurants xinesos solen oferir uns plats bastant semblants. Tanmateix, aquest tipus de cuina és una modificació d’allò que es menja a la Xina. Allà, a cada regió es fa una cuina adaptada als productes locals”.

Una particularitat de la Xina, a diferència de Mallorca, és que les verdures no es fan tan cuites. Els agrada que siguin un poc crues. A la província de Guandong, que és a la costa, es consumeixen molts de productes de la mar. Algunes varietats de peix i de mol·lusc es conserven salades o assecades i, així, es poden consumir durant tot l’any. Allò que no hi ha a la cuina cantonesa són cans ni moixos, com a altres parts de la Xina.

“En el meu darrer viatge a la Xina —diu Ling— m’hi varen acompanyar uns amics meus d’aquí. El dia que anàrem de visita a Pequín, una amiga meva, molt animalera i gran amant dels cans, es va escarrufar molt en veure’n un, tancat dins una gàbia, que semblava que estava a punt de ser sacrificat per menjar-se’l. Jo li vaig dir ‘tranquil·la, no tinguis ànsia, que a ca la meva padrina no te’n donarem, de cans per menjar!”.

Tastaplats

català mandarí anglès alemany francès castellà

fideus 面条 (miantiao) vermicelli Fadennudel vermicelle fideos

arròs 稻 (dao) rice Reis riz arroz

cuixot 火腿 (huotui) ham Schinken cuissot jamón

soja 黄豆 (huangdou) soya Soja soja soja

gamba 虾 (xia) shrimp Garnele crevette gamba

vedella 牛肉 (niurou) veal Kalb veau ternera

bambú 竹 (zhu) bamboo Bambus bambou bambú

bolet 蘑菇 (mogu) toadstool Pilz champignon seta

“Abans d’arribar a Palma, no havia fet mai de cuinera”

“A Guandong no és tradicional menjar-se els cans ni els moixos”

Lai Foon

Ling

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

Xina

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.