13 de març del 2018. Pendents del Nacional · 2018. 3. 13. · Edició de Lleida DIMARTS · 13 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14575 - AVUI / Any XL. Núm. 13445 - EL PUNT 1,20€

Edició de LleidaDIMARTS · 13 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14575 - AVUI / Any XL. Núm. 13445 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P44

Sara Gutiérrez. Pastora i formatgera

“Era més esclauvoltar pel móncada setmana quemunyir cabres”

1801

10-1

1825

54V

1715

60-1

1375

54®

SITUACIÓ · ERC i el PDeCATrebutgen unes noves eleccionsperò també pressionen perquèes formi un govern estable ara

Pendents del

PAS · La defensa de Sànchezpresenta recurs d’urgència iacusa Llarena de rebutjar-li elpermís per qüestions polítiques

P6-16

L’historiador Ramon Corts presenta ‘Laqüestió catalana en l’arxiu secret del Vaticà’

Nacional P12

El Vaticà ja veia Catalunyaindependent l’any 1922

L’alcalde de Fonollosa diu que no varebre cap escrit prohibint la consulta

Nacional P11

La Guàrdia Civil defensaun tracte exquisit l’1-O

L’habitatge s’ha convertit en el quartergeneral del govern legítim a l’exili

Nacional P10

La sala de reunions a la casa de Waterloo ■ ELPUNTAVUITV

La casa de laRepública, per dins

Bronze de la ‘rider’ barcelonina en els Paralímpics de Pyeongchang

L’ESPORTIU

La medalla d’Astrid FinaAstrid Fina, en un dels salts de la prova de cros en què va aconseguir la medalla de bronze ■ EFE

NACIONAL P16

Estrasburgfalla avuisobre lacrema defotos del reiHa de sentenciar si ésllibertat d’expressió

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

agi per endavantla meva enhora-

bona a Quim Monzó,50è Premi d’Honor deles Lletres Catalanes.I és que he rebut, fa

molt pocs dies, una carta autògrafa deJordi Cuixart, president d’ÒmniumCultural, enviada des de l’ominós Sotodel Real, on ningú sap què hi fa, niquins càrrecs té, ni quina sentència.Tot plegat, una ignomínia.

En aquesta carta, Cuixart diu: “Estimadíssima Isabel-Clara, Neruda

deia: podran tallar les flors però no po-dran aturar la primavera.

”En aquell lliurament del Premi d’Ho-nor ens deies: Sapere Aude! Ho recordomolt.

”Com aquell dinar amb en Sanchis, enPartal i tots dos anaven amunt i avall deJoan Fuster a la Muriel en un tres i no res.Els Països Catalans!

”Fou un honor tan gran per a miacompanyar-te a l’escenari per recollir elteu Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes.

”Ens sabem rics de tendresa i corat-ge; el poble que també som tu i jo.

”Amb tot l’amor del món, Jordi Cui-xart”.

És tan emocionant que he hagut derecórrer als meus amics els estoics, perresistir-ho. Imagino que el mateix greu-ge li sap a Cuixart per no haver acom-panyat Monzó al lliurament del Premi.

En aquesta carta puc calibrar la ten-dresa, però també la injustícia de què ésobjecte un home pacífic, que ens com-minava a no retornar-nos si ens ofenieni que cridava ara i adés pau, sobretotpau. Que sigui a la presó és un enigmajurídic però sobretot humanístic.

La cultura catalana, que ha passattants sotracs, tants embats, tantsatacs, encara respira. No té la millor sa-lut del món, però déu n’hi do. I a sobreestan sorgint unes generacions moltvàlides d’escriptors i d’escriptores queens fan pensar que, al capdavall, nohem perdut el temps.

Gràcies, Cuixart. Gràcies a tots elsqui han posat un granet de sorra o unpedrot d’enormes dimensions en aixòque maldem per alliberar, que és unallengua, un poble i una cultura. Malgratels fanàtics i els qui encara no s’han as-sabentat que “en Flandes se ha puestoel sol”.

V

Keep calmIsabel-Clara Simó

Jordi Cuixart

Que Jordi Cuixart sigui a lapresó és un enigma jurídic,però sobretot humanístic

Ajuntament de Palma té el do-micili en un edifici barroc de laplaça de Cort. Llegeixo que va

ser construït entre 1649 i 1680. Rit-me raonable. La municipalitat deviaanar grassa de diners. Els arquitectes,Pere Bauçà, Miquel Oliver i BartomeuCalfat, duen noms indubtablementmallorquins. Al davant, plantada en-mig de la plaça, hi ha una olivera quesembla de la mateixa factura arquitec-tònica i que si no té mil anys els supe-ra. “Arbre centenari,/amorós pontavala soca torçuda,/perquè sense ajuda/poguéssim pujar-hi”, deia d’una altraolivera Joan Alcover en l’elegia impres-sionant que comença així: “Faune mu-tilat,/brollador eixut,/jardí desolat/ dema joventut...”

Els nens no poden pujar a “la socatorçuda” de l’olivera de la plaça deCort. Una petita protecció impedeixfins i tot tocar-la. En canvi, l’edifici del’ajuntament... El barroc és normal-ment imposant i, quan vol, agressiu.No és de fer amics. El barroc de l’ajun-tament de Palma desmenteix la nor-mativa. El voladís de la teulada convi-da el vianant a refugiar-s’hi quan plou.

L’

Amb pocs efectes pràctics, suposo,perquè la visera és molt amunt, peròla intenció acollidora hi és. Al carrer,on hi hauria d’haver la porta d’entra-da, hi ha un gran finestral amb unbanc molt llarg de pedra per seure-hi.No hi ha porta principal. Les autori-tats, quan ingressen al seu lloc de fei-na, ho fan per dues de laterals, no gai-re altes i desproveïdes de qualsevol arcmajestàtic. A la façana de l’ajunta-ment de Palma la prioritat la tenen elsciutadans. Sempre hi ha gent assegu-da al banc. Si els governants del XVIIimpulsors de l’edifici no van censurarl’acudit dels arquitectes és que devien

tenir unes idees clares sobre el paperdels servits i dels servidors. Una petitallum democràtica, d’una democràciamolt avant la lettre, s’intueix.

En diuen el banc del “si no fos”. Acada poble n’hi ha un, només que aPalma està institucionalitzat: el bancon es reuneix la gent d’edat per lamen-tar-se: “Si no fos pel reuma...”, “Si nofos que no hi veig...”, “Si no fos aques-ta cama...” Faune mutilat, brollador ei-xut, jardí desolat de ma joventut...

Cap a les nou del vespre, baixant pelcarrer de Colom en direcció a la plaçade Cort, vaig sentir un cor que entona-va El cant dels ocells. Cançons de Na-dal, en aquesta època? En el banc delsi no fos s’havia reunit un grup d’unescinquanta persones. Vaig escoltar lalletra: l’havien canviada. Després vaninterpretar La presó de Lleida, tambéamb una altra lletra. “Venim cada di-jous. Cantem per reclamar que els pre-sos polítics catalans siguin alliberats iper la democràcia.” Jo he vingut a Pal-ma per assistir a la incineració de ToniArtigues, divulgador dels poetes cata-lans i activista cultural i polític. Si nofos per ell i tants balears...

“A Palma s’hireuneix gent cadadijous per a lallibertat dels presos

Vuits i nous

El banc del si no fosManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/bazq9o

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

oncs paciència, molta pacièn-cia. He volgut començar respo-nent la pregunta perquè així els

hiperventilats, que són aquells que te-nen tanta pressa que no es poden es-perar ni un segon, ja saben què pensosobre de la situació política actual i espoden estalviar arribar fins al final. Hodic perquè fins ara semblava que d’hi-perventilats només n’hi havia en uncostat. Però resulta que no. Ara no no-més té pressa l’ANC perquè hi hagi go-vern sinó que té pressa Rajoy, Rivera,Arrimadas, Albiol, i ahir també Salva-dor Illa, que és aquest senyor del PSCque es permet dir que “Catalunya notrobarà a faltar Clara Ponsatí” senseque li caigui la cara de vergonya i quecada cop que obre la boca s’assemblamés a Xavier García (i que consti queno és cap floreta). L’ANC no vol sinóque exigeix govern, Pascal ja sap queCatalunya no es pot permetre unes no-ves eleccions, i ahir Sabrià ens va reve-

D “Paciència, qued’hiperventilats araen tenim arreu

lar que “el país té pressa” perquè hi ha-gi govern. I editorialistes, periodistes itertulians (ara sí, d’un costat i de l’al-tre) apressen tothom a fer govern. Rà-pid, ràpid, que es veu que Catalunya tépressa. Doncs mirin, no seré jo quiporti la contrària a tothom, perquè jotambé ho trobo un drama, que no hihagi govern. Però la pregunta és (tor-na a ser): i quin govern volem? Encap-çalat per Jordi Sànchez? O per algú aqui Illa sí que trobaria a faltar si sen’anés del país? Albiach, la portaveudels comuns, té tanta pressa que ahirdemanava a ERC que proposin ells uncandidat. Molt bé. Doncs va, que pro-

posin Junqueras, per exemple. Oaquest no, Albiach, perquè al jutge Lla-nera tampoc li agradaria? Al final, lapregunta és ben simple: volen un can-didat proposat per les forces majorità-ries? Doncs ja el tenen. És Sànchez. Oés que del que es tracta és d’anar dientnoms fins que als Rajoys, Riveras, Ar-rimadas i Illas de torn els agradi? Lainvestidura, senyor Illa, no està blo-quejada “per la incapacitat dels grupsindependentistes”. La té bloquejadaun jutge. I és una qüestió de dignitat.Fa setmanes que sento que un dels er-rors comesos és que es va voler anarmassa de pressa. Molt bé. Potser sí. Lasolució és, doncs, tenir-ne ara per lainvestidura? Qui té pressa ara? Cata-lunya? Rajoy? Rivera? Pascal? Vostè?No batallem, jurídicament, la investi-dura de Sànchez? El descartem per-què a Llarena, a Albiach o a Illa no elsagrada? No se n’oblidin. La pilota és alseu teulat. No al nostre. Paciència.

I ara, què fem?Xevi Xirgo / [email protected]

A la tres

Més de cinc mesos desprésde les eleccions a Alemanya,

Angela Merkel podrà iniciar aques-ta setmana el seu quart mandat a lacancelleria de Berlín. L’interès ge-neral del país i l’interès comú de nodonar noves oportunitats de creixe-ment a l’extrema dreta emergenthan pesat més que els interessostant del bloc conservador lideratper Merkel (CDU-CSU) com delssocialdemòcrates del dimitit Mar-tin Schulz (SPD), però ha estat unacord difícil i costós a totes duesbandes. A Catalunya hi ha qui dra-matitza perquè fa 80 dies de leseleccions i encara no hi ha govern,però a Alemanya, sense la persecu-ció ni les traves judicials que afron-ta el Parlament català, n’han passat169 abans de presentar l’acord degovern.

El pacte signat –en un documentde 177 pàgines– ha implicat renún-cies a tots dos blocs. “La gran coali-ció” ha portat l’SPD a mínims histò-rics i Schulz va prometre no reinci-dir, però se n’ha hagut de desdir i hoha pagat renunciant al lideratge delpartit i al ministeri (Exteriors) quevolia assumir. Al seu torn, la cance-llera afluixa la corda de l’austeritat,immutable durant vuit anys, i acce-deix a un gir social del govern ambles carteres de Finances, Treball iFamília en mans socialdemòcrates.A canvi, blinda la política d’immi-gració entregant Interior als demo-cratacristians de la CSU.

Queda saber l’efecte d’aquestpacte sobre Europa. Alemanya és lalocomotora de la Unió Europea, i sialgú marca la política comuna ésBerlín. Caldrà esperar a veure si lesconcessions de Merkel als seus so-cis de govern en política econòmi-ca, laboral i social, ara que la loco-motora torna a avançar amb força,arriben també a tot l’espai Schen-gen amb la mateixa celeritat i inten-sitat que ho van fer les retallades il’austeritat.

Merkel, 169dies després

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’autora, coproductora, codirectora i actriu estre-na demà a l’íntim Teatre Akadèmia, el seu noumuntatge de petit format Link Link Circus, que ro-darà per tot el món, en el qual la inoblidable prota-gonista de Blue Velvet uneix les seves dues granspassions: espectacle i món animal.

CANCELLERA D’ALEMANYA

Espectacle i animals

La signatura del pacte de govern entre el blocconservador (CDU-CSU) i el partit socialdemò-crata (SPD) desbloqueja la formació de govern aAlemanya més de cinc mesos després de les elec-cions i dona pas al quart mandat d’Angela Merkelcom a cancellera.

-+=

-+=

‘Qüestió catalana’ al VaticàRamon Corts

Quart mandatAngela Merkel

-+=

Isabella Rossellini

Trenta anys d’estudis han donat com a fruit Laqüestió catalana a l’arxiu secret del Vaticà, on l’his-toriador recopila prou dades i testimonis que cer-tifiquen els intents de l’Església espanyola d’espa-nyolitzar l’Església catalana i Montserrat, i la inde-pendència com a alternativa ja a finals del s. XIX.

CAPELLÀ I HISTORIADOR

DIRECTORA I ACTRIU

De reüllMarga Moreno

Dues horesera poc

es manifestacions de dijous, 8 de març, van serformidables. La capacitat de mobilització que

demostra aquest país (Barcelona va liderar en nombre departicipants les marxes de les grans ciutats de l’Estat)s’hauria d’estudiar, si no es fa ja, als llibres d’històriad’arreu del món. Però la vaga es va veure forçaesblaimada, diria que per un excés de tebior en laconvocatòria. Els sindicats majoritaris, que són els quevan decidir fer una crida a una aturada de dues hores, vanfer curt. Si es tractava de visibilitzar les legítimes i urgents

reivindicacions de les dones, parardues horetes era descafeïnar clamsmolt justos. Per no dir que en lamajoria dels casos equivalia a fer lamateixa feina en menys temps, iamb la penalització salarial per amés inri per a qui optés, de grat o perforça, per aquesta modalitat. I si enuna vaga general el transport i les

vies de comunicació són una de les claus, en una aturadacom la de dijous el consum i per tant el comerç n’eren unaaltra. Ni es va explicar bé ni es va fer una campanya prouintensa. Sense menystenir la feina que es fa des de lescentrals hegemòniques, sí que cal dir que en aquest cas, ien alguns altres que hem viscut els últims mesos, elssindicats minoritaris estan mostrant més agilitat a l’horade captar i reflectir les demandes populars, que ja no eslimiten a l’àmbit laboral, sinó que van molt més enllà.Definitivament, els carrers seran sempre nostres. Sisplau,baixeu-hi una mica més, o us perdreu què hi passa.

L

Els carrersseran semprenostres.Baixeu-hi unxic més o usho perdreu

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

slovàquia, UnióEuropea, cinc mi-

lions d’habitants. Uns25.000 eslovacs esvan manifestar diven-dres a la capital, Bra-

tislava, per reclamar al govern que ple-gui i la convocatòria d’eleccions. El paísviu les protestes més massives des dela Revolució de Vellut, per l’assassinatdel periodista Ján Kuciak i la seva xico-ta, Martina Kušnírová, el mes passat.Kuciak investigava els vincles del go-vern amb la Ndrangheta, la màfia cala-bresa. De moment, ahir ja va dimitir elministre de l’Interior i viceprimer mi-nistre, Robert Kalinák. El periodista ha-via denunciat unes amenaces que lapolicia no hauria investigat. De fet, unfiscal va acusar la setmana passadaKalinák directament de sabotejar lesinvestigacions relacionades amb elcrim organitzat. Fàcilment l’escàndolacabarà de desestabilitzar l’executiupresidit per Robert Fico.

Les 25.000 persones al carrer aBratislava fan trontollar el govern percorrupció, els dos milions de catalans

al carrer durant sis anys seguits no im-muten Mariano Rajoy. És clar que ésdifícil fer caure el govern del país veí, ija sé que els catalans no es manifestenper això –o no només per això–, peròtots sabem que una protesta d’espa-nyols a Madrid contra la corrupciótampoc bandeja el PP de La Moncloa.

El líder del grup del PP a l’eurocam-bra, Manfred Weber, va demanar la di-missió de Kalinák i va exigir que es ga-ranteixi la llibertat de premsa i d’ex-pressió a Eslovàquia. Europa ha censu-rat Polònia i Hongria per involució de-mocràtica. S’atreveixen amb els païsosde l’est, endavant, però ningú s’atre-veix públicament amb Espanya i totsels seus dèficits democràtics. ¿Quansentirem el senyor Weber criticar M.Rajoy com a líder d’un dels partits mésbruts d’Europa? En l’últim rànquing detransparència internacional sobre cor-rupció, Espanya va quedar per darrerede Polònia, només set punts per sobred’Eslovàquia i un punt per sobre deMalta, on també assassinen periodis-tes que investiguen corruptes.

E

Full de rutaEmili Bella

Corrupcióde vellut

Unes 25.000 persones alcarrer a Bratislava fantrontollar el govern percorrupció, dos milions decatalans al carrer durant sisanys no immuten M. Rajoy

1any

La coordinadora del PDeCAT,Marta Pascal, posa distànciaamb CDC i sosté que el noupartit té una alta exigènciaètica.

10anys

20anys

L’abat emèrit de Montserratmor als 81 anys després d’unallarga malaltia. Va destacar perla seva defensa de les llibertatsi els drets humans.

L’IPC cau 2 dècimes en el febrermenys inflacionista dels últims29 anys. L’economia espanyolas’estabilitza i manté elcreixement de finals del 1997.

Pascal i el PDeCAT Una mort sentida Caiguda de l’IPCTal diacomavui fa...

L’obsessióiconoclastab La malaltissa obsessió revi-sionista dels nous comissarispolítics ja no es limita a canviaralguns noms de carrer –se-gons criteris de matís clara-ment sectari–, o denunciarimatges que consideren ofen-sives “de gènere” (?) per mos-trar la figura femenina en la se-va gloriosa esplendor en obresd’art o en anuncis de perfume-ria. Ara aquests nous inquisi-dors promouen la retiradad’escultures i monuments em-blemàtics, testimonis de la his-tòria –amb els seus inevitablesclarobscurs–, vestigis de lamemòria del temps. Encaraque, això sí, es mostren mésdisposats a defensar –en nomde la sagrada llibertat d’ex-pressió, només faltaria!– qual-sevol manifestació que denigrila dignitat de persones i insti-tucions, l’exabrupte i les apolo-gies del terror amb explícitesamenaces a manera de con-

signes en un recital d’odis vo-mitats per qualsevol cretí ambpretensions de joglar. Així és eltotalitarisme dels sinistres po-lítics de la demonització per ala demolició... O viceversa.JORDI BERENGUERBarcelona

Montserrati el diàlegb La cadena televisiva que técom a principal accionista laConferencia Episcopal Espa-ñola va invertir en els últims sisanys 60 milions d’euros, i enlloc de ser un exemple de dià-leg i pacificació entre els ciuta-dans, ha convertit els seus pro-grames en afavoridors de lesdesqualificacions personals, lademagògia, la mentida reitera-da i la violència verbal que em-bruten la imatge de l’ Esglésiacatòlica. A sensu contrario, almonestir de Montserrat, elmonjo Miquel Bausset, en l’ho-milia de la darrera missa domi-nical, va demanar la llibertat

dels presos polítics i va criticarla violència policial de l’1-O. Ésevident que l’Església no potmirar cap a un altre costat i hade denunciar la mentida, la in-justícia i la corrupció. Un copmés, Montserrat s’ha convertiten un nucli de resistència pací-fica i dialogant.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

Això és justícia?

b Probablement la immedia-tesa que avui dia tenen la ma-joria de les coses fa que esti-guem més pendents d’allò quees diu que no pas de la veraci-tat real de les paraules. Proba-blement això ens porta a fer ju-dicis erronis i acceptar com abones distorsions de la veritat.Ens fa falta reflexionar peraprofundir i arribar a un conei-xement correcte. La Justíciaactual, és realment justa? Ques’empresoni còmics i cantantsper “ofenses” al rei d’Espanya ino es faci el mateix a la Sra. Ar-

rimadas per ofenses al presi-dent de Catalunya? El Sr. Felipdeu ser el fruit nascut de la fe-cundació d’un òvul i un esper-matozou, el mateix que tots elshumans. Doncs per què han deser tractats de manera diferenti privilegiada? La valoració delrespecte que tothom mereix,ha de ser diferent segons quisigui l’ofès? Amb les manifes-tacions, si són a favor d’Espa-nya són correctes i si són a fa-vor de Catalunya són tumul-tuoses? I s’ha d’empresonarels qui demanaven i feien pos-sible que fossin pacífiques? Sidos jutges jutgen diferent unmateix fet, és justícia? Tots dossón justos? Si no són justos enles seves sentències i això per-judica greument l’honor i laconvivència del sentenciat,què faran per restablir aquesthonor i aquesta convivència?Els jutges estan per sobre de laveritat? O la veritat per a ells éssolament un joc de paraules?NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

“A la casal’ambient és elegant,tant com la llenguade l’autor

ages de Climent, cada any que passa–cada nou llibre editat o reeditat–,va sent més conegut. Grafòman im-

penitent que corria amb les butxaquesplenes de papers escrits en qualsevol lloc,va publicar en vida però sobretot va deixarinèdits treballs tan o més valuosos, pre-servats pel seu net i hereu Climent Carles.Va redactar en tots els gèneres: Anna Tei-xidor i Jaume Guillamet han posat al’abast el Fages periodista; Narcís Garole-ra, el memorialista; Jordi Pla, el poeta cul-te; Jordi Canet, el corresponsal literari;Rafel Pascuet, un Fages complet i portà-til, i last but not least han sortit tres vo-lums amb uns 2.500 epigrames i similars.Tot aquest aggiornamento del publicistas’ha fet entre el 2002 del centenari iaquest 2018 del cinquantenari (naixe-ment i mort, respectivament). L’autor dela Balada del sabater d’Ordis –segons En-ric Casasses, la millor obra fagesiana–,semblantment a Pla o Sagarra, s’haviaproposat un projecte literari, i avui i aquívolíem subratllar particularment la partteatral, la més desconeguda: El bruel(1928), El jutge està malalt (1935) i Ladama d’Aragó (1955) són recreacions

F d’una llegenda medieval i de dues cançonstradicionals. I de moment dues més s’haneditat pòstumament: Emporion, la de lestres muralles (2014), una mena de BellaHelena, per ara sense música, que discor-re a l’Empúries del segle II aC, i La capsade música, d’aparició imminent a finalsd’aquest març del 2018. Aturem-nos enaquesta darrera.

‘LA CAPSA DE MÚSICA’ ÉS UNA COMÈDIAburgesa a la manera de les de Sagarra oSoldevila. Imaginem-nos un paisatge cos-taner i estival com els que pinta Eugenid’Ors sobretot a La ben plantada. Posem-hi un poble de pescadors entretinguts en

el feineig ordinari i en enraonies sobre elfet extraordinari. En aquest litoral em-pordanès aterra una dona jove, guapa,cosmopolita, culta i que ve d’una vidamundana; arriba amb dos joves, noi i noia,que podrien ser els seus nebots, o els seusfilla i amant; la boira de l’incest és mantin-guda per Fages fins cap al final. Per com-pletar el gruppo di famiglia in un externoafegim-hi un enigmàtic foraster, exquisithome de món que serveix un suposat mi-nistre plenipotenciari alemany i que elsvisita una vegada l’any: un antic amant del’atractiva i equívoca nouvinguda? El pared’un, de tots dos o de cap dels nois? A la ca-sa dita capsa de música l’ambient és ele-gant, tant com la llengua de l’autor; la me-diocritat que els envolta i els contrapunte-ja en fa una mena d’illa de refinament i civi-lització on es discuteix de música –el noi ésviolinista–, de llibres –la noia és lectora vo-raç– i on Fages passa l’arquet per la ironia iper un pèl de comicitat. Només hi afegi-ríem meravelles de La capsa de música,per això els en recomanem la lectura, i, enespera que hi trobi totes les virtuts escèni-ques, una de les millors companyies de tea-tre de la nació, La Funcional, ja té el text.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

‘La capsa de música’Tribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018

Clara Ponsatí, CONSELLERA D’EDUCACIÓ

“La política catalana té personatges de poca qualitat[a Salvador Illa]”

La frase del dia

hores d’ara, elsobiranisme ca-

talà ja sap perfecta-ment a qui i a quès’enfronta. Sap queno tindrà cap mena

de treva ni de concessió si no passa pelsotmetiment dels seus dirigents i deles institucions de Catalunya a la coti-lla constitucional espanyola, tibadades de la conxorxa dels poders polítics,judicials i policials. Per tant, la cruïllade vies és clara: o plantar cara o seguirel corrent. Plantar cara vol dir nomenarel president i el govern que les aliancesdeterminin en concordança amb el votpopular resultant de les eleccions del21-D; de grat o per força, passant el

que calgui passar i designant les per-sones de màxim consens, estiguin im-putades, exiliades, preses o sense cau-ses pendents, es diguin Puigdemont,Sànchez, Junqueras, Turull o Artadi. Oes posa així l’Estat contra les cordesde la vergonya democràtica i jurídica obé es busca l’escletxa juridicopolíticaque permeti recuperar el que ens dei-xin de les institucions pagant el preude la humiliació i el sotmetiment. Noés fàcil decidir quina és la millor opcióni saber a quina velocitat ens portaràcadascuna cap a la plena sobirania.Però el que és segur és que cal triar-ne una amb certa urgència si no vo-lem caure en una desorientació gene-ral, conreada ja en quantitat preocu-pant per la manca de lideratges polí-tics i socials, per la manca d’unitat,per moviments descoordinats d’efec-tes desconeguts i per una estratègiasocial i política massa planera i visible.Hem d’explicar menys i treballar més.

A

De set en setEnric Serra

Encara no hohem entès

O plantar cara o seguir elcorrent, però cal triar ambcerta urgència

“Si no prevalentre nosaltres laconfiança en elnostre ésser i en elnostre saber, lesreivindicacionsfeministes mai noseran assolibles

indigna el masclisme delshomes, però em preocupa iem dol el masclisme de les

dones. A tal grau s’han introjectat elsvalors masclistes en les concepcionsidentitàries de gènere, que en ple segleXXI ni les mateixes dones es lliuren deser-ho. Algunes de les joves estudiantsuniversitàries que passen per les me-ves classes opinen que les nenes des demolt petites són més males personesque els nens. Parlen en primera perso-na del plural i diuen per exemple: desde petites som més retorçades que elsnens. Som cruels, burletes i envejoses.També insidioses i traïdores. En po-ques paraules, malèvoles.

AQUEST RELAT fundacional que preténexplicar el propi i singular de les donesdes de la infància, a més de ser terrorí-fic pel grau de violència que conté cap aelles mateixes, és essencialista, ja queen cap moment es contextualitza comun fenomen social complex producted’un ordre social imperant repressiu iestereotipat que es transmet a travésd’una educació i uns valors. No sé siamb el pas dels anys o amb els estudis,la versió de la infància d’aquestes no-ies es resinificarà, però espero que ai-xí sigui. Jo no recordo haver viscut nihaver experimentat res de semblant enla meva infància, però estic segura que,vist i formulat d’aquesta manera, noaugura un bon futur per al feminisme.

EL MASCLISME DELS HOMES és tan anticque un aprèn a enfrontar-lo, evadir-lo ifins i tot a riure’n per no plorar. Profes-sors homes als quals els incomoda elpensament de les dones i que mostrenun menyspreu explícit quan una donaintervé en una reunió. Per sort, a laUniversitat en són pocs, i la veritat ésque acaben per fer pena. Homes alsquals els causa inseguretat el saberd’una dona i que no són capaços de res-pondre-li mirant-la als ulls. Homes que

M’ menyspreen les estudiants pel fet deser dones o estudiants homes als qualsels costa mirar als ulls a una professorapel fet de ser dona i que només amb elgest et transmeten l’enorme descon-fiança que experimenten enfront delseu saber. Darrere d’aquests homes,pobres generalment, veig un pare quedevalua i desacredita la mare amb un “itu què en sabràs”.

PERÒ TORNEM AL MASCLISME de les do-nes. En els temps de la meva mare, queara té 90 anys, els homes i les dones seseparaven a les reunions socials encaraque no els hi proposessin, perquè laconversa dels homes versava sobre po-lítica i futbol, mentre que la de les do-nes s’orientava cap als fills, l’escola i el

menjar. Ara, entre persones de la mevageneració i el meu entorn, a les reu-nions socials ja no ens separem per gè-neres i,, quant als rols, tot sembla sermés igualitari. Els homes, no tots, cui-nen, s’aixequen a portar coses i sem-blen tenir plenament incorporades leslabors domèstiques. On ara apareix elmasclisme és en els jocs de reconeixe-ment del saber. Compartim sens dubteels temes de conversa, però cap a ons’orienten les mirades?, a qui s’adrecenles preguntes en funció de la temàti-ca?, a qui s’escolta amb més o menysatenció? I és aquí on per desgràcia haigde reconèixer que ben sovint són lesmateixes dones les que actuen de ma-nera masclista.

ES TRACTA DE DONES que quan parlen depolítica miren els homes presents i noaltres dones, encara que entre elles hihagi politòlogues i entre ells, no. Estracta de dones, en moltes ocasionsmadures i professionalment qualifica-des, que quan busquen una referènciabibliogràfica o documental prefereixenconsultar un home que no una dona.Són dones que, encara que no ho reco-neguin explícitament, pensen que dar-rere del saber d’una dona hi ha un ho-me. Que si una dona fa alguna cosa béés que hi ha un home al seu costat quel’hi està fent; que si la dona s’orientapolíticament cap a una certa posició ésperquè darrere d’ella hi ha un homeque s’ha definit així. Per què a aquestesdones els incomoda el saber d’altres do-nes? o, dit d’una altra manera, per quèels costa menys concedir el lloc del sa-ber als homes?

SI ENTRE LES MATEIXES dones s’exerceixel masclisme, si el propi relat identitaride la infància és masclista, si no con-reem la complicitat i no preval entre nos-altres la confiança en el nostre ésser i enel nostre saber, les reivindicacions femi-nistes mai no seran assolibles.

Julieta Piastro. Professora de pensament contemporani (URL)

El masclisme de les donesTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 20186 |

L’historiador RamonCorts presenta avui‘La qüestió catalanaen l’arxiu secret delVaticà’

Les duesformacionsinsisteixen arebutjar unesnoves eleccions

ERC i elPDeCAT collenperquè esformi govern

El Vaticà javeia un Estatcatalà l’any1922Nacional

La defensa de Jordi Sàn-chez considera que PabloLlarena va fer “considera-cions d’oportunitat políti-ca totalment impròpies”d’un sistema amb divisióde poders. Així ho va argu-mentar ahir en el recursd’apel·lació que va presen-tar a la sala penal del Tri-bunal Suprem contra ladenegació del permís ex-traordinari perquè el nú-mero dos de JxCat puguiassistir al debat d’investi-dura, un ple que s’havia decelebrar ahir i que diven-dres va ser ajornat. Els deCarles Puigdemont man-tenen l’expresident del’ANC com a candidat a lapresidència, i preveuen es-gotar totes les instànciesjudicials espanyoles. Fi-nalment, aquesta és l’op-ció triada abans de dirimirla petició de mesures cau-telars al Tribunal Europeude Drets Humans, una viaextremament complexa.Mentre se seguia el recor-regut als tribunals espa-nyols, però, la pressió po-lítica sobre JxCat perquèmogui fitxa s’elevava permoments. Puigdemont re-unirà demà el grup par-lamentari a Bèlgica perabordar l’escenari de la in-vestidura.

El dia previst per al se-gon ple d’investidura queno va ser, ERC i el PDeCATpressionaven els de Puig-demont perquè passin alpla C. És a dir, perquè pro-posin un tercer candidata la presidència de la Ge-neralitat, que, d’acordamb els plans de JxCat, se-ria Jordi Turull, tot i quen’hi ha que defensen ques’hauria de tornar a propo-

sar Puigdemont. Els repu-blicans i el PDeCAT insis-teixen en la necessitat quees formi un govern al mésaviat possible. Un punt enquè coincideixen la restade partits, que perseverenen els intents de forçarque es posi en marxa elcompte enrere fins a laconvocatòria electoral.Ciutadans va demanar lacompareixença del presi-dent del Parlament, RogerTorrent, tot i que, segonsfonts parlamentàries, lapetició no té fonamentsjurídics. A Mariano Rajoytambé l’inquieta l’impassecatalà. Mentre no s’aixe-qui el 155, el PNB no nego-ciarà els pressupostos del’Estat amb el PP.

En vista de l’excepcio-nalitat dels interessos enjoc, els advocats de Sàn-chez van reclamar al Su-prem un pronunciament

d’urgència. Al·leguen queno només queden perjudi-cats els drets polítics deSànchez, sinó els dels dosmilions d’electors que vanavalar les candidaturesque votarien a favor queesdevingués president dela Generalitat. A més, re-marquen que el presidentde la cambra catalana“no pot esperar indefini-dament per saber si el can-didat Jordi Sànchez podràassistir o no al ple”.

El recurs és contundenta l’hora de qüestionar afir-macions del jutge que veusubjectives. La defensa deSànchez qualifica de “sen-zillament inaudit” queLlarena entrés a fer “ma-nifestacions sobre l’opor-tunitat política d’elegiruns candidats o uns altresper part d’un Parlament”.El magistrat instructor varecordar que a JxCat hi haaltres candidats que es po-drien investir sense riscosde reiteració delictiva ique Sànchez ja era a la pre-só quan es van celebrar leseleccions, de manera queno exercia el lideratge queara reclama.

La defensa també cen-sura que Llarena fona-mentés la decisió de rebut-jar el permís del númerodos de JxCat sobre “puresintuïcions personals”, queés com els advocats de-fineixen l’argumentacióque fa referència als “pos-sibles riscos per a l’ordrepúblic” que comportaria eltrasllat de Sànchez, par-tint de la base que la con-ducció vigilada no garan-teix un trasllat segur.“Quines són les seves evi-dències empíriques pervalorar si existeix o no talrisc?”, pregunten. Pel quefa al risc de reiteració de-

lictiva durant el permís,pregunten “en quin mo-ment de la conducció”creu el jutge que podria co-metre una nova sedició orebel·lió. Perquè no seriapossible que ho fes mentrepronunciés el discurs d’in-vestidura, atès que els di-putats tenen inviolabilitata l’hora d’expressar-se, talcom està reconegut enl’Estatut i en la Constitu-ció. Per tot plegat, conclo-uen que Llarena parlad’una comissió de delictes“senzillament impossi-bles, ja sigui físicament oconstitucionalment”.

En canvi, el rebuig delpermís per assistir a la

cambra implica, segonsels advocats de Sànchez,una vulneració dels dretsfonamentals del candidat iuna “greu lesió de valorsfonamentals” de l’ordena-ment constitucional, comla democràcia, el pluralis-me polític, l’autonomia deCatalunya i la divisió depoders. En concret, citenels drets a la participaciópolítica i a l’accés a càrrecspúblics recollits en la cartamagna, en el Conveni Eu-ropeu de Drets Humans ien el Pacte Internacionalde Drets Polítics. Pel quefa a la restricció de la de-mocràcia, sostenen ques’impedeix a una cambra

parlamentària designadaper sufragi escollir el can-didat que té més suports.S’amenaça, diuen, el dretal pluralisme polític i es“criminalitzen” determi-nades idees.

La defensa hi afegeixque es vulnera el dret a lapresumpció d’innocència,perquè Sànchez no haestat declarat culpable decap delicte i, en canvi, sel’“incapacita de facto”.Subratlla, a més, que lapresó preventiva no impe-deix que exerceixi com apresident de la Generalitatpel fet que “pràcticamenttotes les funcions” del càr-rec es poden delegar. ■

Recurs d’urgència al SuAPEL·LACIÓ La defensa de Sànchez acusa Llarena de ferconsideracions polítiques impròpies en el rebuig del permís al’expresident de l’ANC CAMÍ JxCat manté la candidatura a lainvestidura del seu número dos tot i les pressions de la restade partits REFLEXIÓ Puigdemont reunirà el grup a Bèlgica

Odei A.-EtxearteBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Se l’està incapacitant‘de facto’ per al’exercici d’un càrrecsense haver estatdeclarat culpable”Recurs d’apel·lació al TSDEFENSA DE JORDI SÀNCHEZ

“El president delParlament no potesperarindefinidament persaber si el candidatpodrà acudir al ple”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Alguns passatgesde la interlocutòriainclouen consideracionsd’oportunitat políticaimpròpies [de la divisióde poders]”

Puigdemont, Junqueras, Sànchezi Cuixart, en un acte de l’1-O elsetembre passat ■ JUDIT FERNÀNDEZ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

El missatge del 21-DL’APUNT ses a les quals cal sumar la fortíssima pressió judicial,

que ja va apartar Carles Puigdemont de la presidènciade la Generalitat i ara intenta fer el mateix amb JordiSànchez. Tot i les dificultats, s’imposa l’entesa. Aquestés el missatge que van traslladar les eleccions del21-D. I que JxCat, ERC i la CUP farien bé de tenir sem-pre present.Anna Serrano

La manifestació que aquest diumenge va reunir milersde persones a Barcelona va servir per constatar l’em-pipament per les dificultats de les forces independen-tistes a l’hora d’investir president i formar govern. Lesnegociacions, és obvi, s’estan produint en unes cir-cumstàncies excepcionals, amb dirigents empreso-nats i d’altres a l’exili. El context pesa en unes conver-

uprem

La fiscalia no demanarà quereactivi les euroordres de de-tenció al jutge del TribunalSuprem Pablo Llarena finsque dicti la interlocutòria deprocessament. El ministeripúblic pretén esperar fins atenir l’escrit de processa-ment per demanar la deten-ció i l’entrega europea de Car-les Puigdemont, Lluís Puig,Antoni Comín, Meritxell Ser-ret, Clara Ponsatí i Anna Ga-briel. Els quatre primers sóna Bèlgica; Ponsatí, al RegneUnit, i Gabriel, a Suïssa, cosaque obligarà el jutge a obrir

tres fronts internacionals di-ferents si s’avé a executarl’euroordre. La fiscalia tambées va oposar ahir que JordiCuixart i Joaquim Forn siguinalliberats provisionalment,després d’informar desfavo-rablement sobre la peticióde Sànchez. D’altra banda,el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya va rebutjararxivar la causa contra Fran-cesc Esteve, exsecretari ge-neral de Governació, i en vaenviar les diligències al titu-lar del jutjat d’instrucció nú-mero 13 de Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Peticions d’euroordre, en espera

El PSC ha decidit dema-nar al Tribunal Constitu-cional les mesures caute-lars que aquest no va pren-dre en consideració en elrecurs d’empara dels so-cialistes catalans contral’ajornament de la investi-dura de Carles Puigde-mont. Amb el nou ajorna-ment decidit pel presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, aquest cop per inves-tir Jordi Sànchez, el PSCcreu que es donen les cir-cumstàncies perquè el TCadopti ara les mesurescautelars que li sol·licita.

El PSC demana ara al’alt tribunal que suspen-gui la decisió del presi-dent, Roger Torrent, d’a-jornar el ple previst perahir, que fixi una data per-què tingui lloc el ple i tam-bé un termini a partir delqual comencin a córrer elsdos mesos transcorreguts

amb els quals es convo-quen noves eleccions demanera automàtica. Enl’escrit entrat ahir al TC,els socialistes catalans re-corden que el presidentdel Parlament va ajornardivendres sense nova dataprevista el ple que haviaconvocat ell mateix tresdies abans i que ho va feren espera de la decisió delTribunal Europeu deDrets Humans (TEDH) alqual el candidat Jordi Sàn-chez tenia previst dema-nar mesures cautelars perfer possible la investidura.El PSC, però, recorda que

Torrent va justificar l’ajor-nament basant-se en el“mer anunci als mitjans decomunicació” fet per l’ad-vocat de Sànchez de pre-sentar recurs al TEDH.

Quan finalment, aquestdilluns, la defensa de Sàn-chez ha renunciat a diri-gir-se al tribunal europeu,la raó esgrimida perd sen-tit, segons els socialistes,que consideren que RogerTorrent “està en fals”, enparaules del secretari d’or-ganització del PSC, Salva-dor Illa. “L’ajornament esbasa en un fet que no s’haproduït”, hi afegeix Illa,

que lamenta que l’agendapolítica catalana continuabloquejada. Per aquestesraons, els socialistes reite-ren al TC la necessitat d’a-doptar mesures cautelarsperquè “les circumstàn-cies han canviat” respecteals motius de l’ajornamentdel ple per investir Puigde-mont.

Candidat no efectiuEls socialistes reafirmenque Jordi Sànchez no ésun candidat efectiu perser investit president te-nint en compte que no harebut el permís del jutgeper anar al ple però que, amés, haurà de fer front enel futur a un judici pels càr-recs pels quals està en pre-só preventiva.

El mateix, avisen, pas-saria en cas que el candi-dat acabés sent l’exconse-ller Jordi Turull, que pro-perament haurà de defen-sar-se en un judici contral’1-O. ■

Xavier MiróBARCELONA

El PSC demana alConstitucional que fixidata per a la investiduraa Els socialistes afegeixen al recurs d’empara ja presentat la petició ques’anul·li l’ajornament del ple a Volen un termini per al compte enrere electoral

“Amb la decisiód’ajornar el ple, Torrentestà en fals, el presidentdel Parlament està enfals”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

“Reiterem la sol·licitudde mesures cautelarsperquè el ple s’ajornaper segon copbasant-se ara enun fet que no s’haproduït”

Salvador Illa compareixia ahir en roda de premsa a la nova seu del partit al barri barceloní del Poblenou ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

ERC i el sector de JxCatque representa el PDeCATvan coincidir ahir a fixarcom a prioritat la restitu-ció d’un govern que posi fia la intervenció de l’auto-nomia i van rebutjar l’esce-nari de noves eleccionsque el president, CarlesPuigdemont, o la mateixaconsellera Clara Ponsatí,ahir mateix en diverses rà-dios, no han descartat.“Avui serien una irrespon-sabilitat les eleccions, tre-ballem per un acord fa set-manes”, els contradeia elportaveu republicà, SergiSabrià, després de la per-manent del partit, punt enquè coincidia amb la coor-dinadora dels demòcrates,Marta Pascal, després de laseva executiva nacional:“No seria un bon escenari ical evitar-lo, perquè supo-saria mantenir l’aplicaciódel 155”, indicava.

Pascal subratllava quela prioritat és formar go-vern –petició que repetienahir des de l’oposició– per-

què “encara hi ha marge irecorregut” per tenir legis-latura, tot i que ja avisavaque, si es va a unes elec-cions, s’haurà de podertornar a “parlar de tot” performar les llistes, ja que elPDeCAT hi voldria recupe-rar protagonisme desprésque el seu consell nacionaldonés carta blanca abansdel 21-D a Puigdemont persituar-hi els noms que vavoler, molts dels quals aca-barien sent independents.Pascal va reivindicar queningú pot plantejar la re-núncia a “l’actiu polític”que suposa el PDeCAT,després que el presidentindiqués dissabte que lafórmula de JxCat ha de te-nir recorregut com a movi-ment polític. Precisa-ment, ahir Efe va avançarque els seus diputats inde-pendents estan ultimantels estatuts i un manifestfundacional d’una associa-ció pròpia que es presenta-rà aviat per estructurar unmoviment transversal iallunyat de “partidismes”dins l’independentisme.Mentrestant, tot just de-

mà el grup parlamentaride JxCat es reuneix a Bèl-gica amb Puigdemont peravaluar tots els escenaris.

En tot cas, el PDeCATaposta per Jordi Sànchezcom a “únic candidat” araa presidir la Generalitat, si

bé descarten que Puigde-mont deixi l’acta de dipu-tat per facilitar-ho perquèja ha mostrat prou “gene-rositat” en renunciar-hiell. Un tret, la generositat,que ara reclamen als altresgrups independentistes

per si cal, en una hipòtesique no descarten, buscar“un altre candidat de ma-nera consensuada”.

Això sí, tot i admetreque hi ha “converses per-manents” amb ells, ERCs’espolsava les puces i re-

cordava que l’acord ja estàtancat amb JxCat, que és aqui toca desllorigar la si-tuació perquè és qui triacandidat. Sabrià evitavaopinar sobre l’estratègiajurídica de Sànchez, peròsí que reclamava “celeri-tat” als de Puigdemontperquè moguin fitxa ja si-gui per investir el candidatactual o un altre. “No po-sem cap nom en dubte, no-més demanem resoldre elsinconvenients tan ràpidcom sigui possible”, argu-mentava el portaveu, querecordava: “No podem es-perar, el país té pressa.”

Mentrestant, els co-muns van situar el “pecatoriginal” en l’acord “a por-ta tancada” entre JxCat iERC pel qual el presidentel trien els primers, algú aqui el seu grup no facilitaràmai l’elecció. “Amb cadainvestidura suspesa, el PPguanya temps”, lamenta-va la portaveu, ElisendaAlamany, que alhora esta-va indignada perquè el Su-prem “continuï fent políti-ca i vulneri els drets polí-tics de la gent que és a lapresó”. Això sí, tot i les pi-cades d’ullet mútues ambels comuns, ERC reitera-va ahir que continuen tre-ballant amb la CUP “com amillor via” per assolir unacord d’investidura.

Pel seu cantó, Cs va re-gistrar al Parlament unapetició de convocatòria deple per debatre una pro-posta de resolució seva querecrimina al president,Roger Torrent, que no pro-mogui una “candidaturaviable”, exigir-li que posi fial “bloqueig” i instant-lo acomparèixer urgentmentdavant del ple per donarexplicacions. La seva líder,Inés Arrimadas, creu que,si Torrent “reconeix” queno hi ha candidats ambprou suports, una declara-ció seva activaria el termi-ni de dos mesos per anarautomàticament a elec-cions, tal com va passar el2003 a la comunitat deMadrid i com indica un in-forme recent dels lletrats.Torrent, en tot cas, ja va re-cordar que la comparei-xença del president delParlament al ple no estàprevista ni regulada enlloc, i va instar Cs a presentarcandidat si volen. El PPtambé li va trametre unacarta en què considera queels terminis ja corren desque el 6 de març va descar-tar la investidura de Puig-demont, i li va demanaruna reunió amb els presi-dents de grup per “trobaruna sortida”. ■

a Tots dos rebutgen eleccions, però Pascal avisa que, si s’hi va, voldrà guanyar pes a JxCat, mentre queels seus independents creen una associació pròpia a Cs insta Torrent a activar el compte enrere

ERC i el PDeCAT pressionenperquè es formi govern

Òscar PalauBARCELONA

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, en les seves compareixences ahir davant la premsa ■ EFE / ACN

“Necessitem ungovern urgent perquèsense govern no farempolítiques republicanesni farem República”Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC

“Torrent ha de dir perquè proposa candidatsde manera reiteradaque sap que no podranser presidents”Inés ArrimadasLÍDER DE CIUTADANS

“Hi ha recorregut perpoder tenir legislaturai aturar el 155 i laintervenció de totesles institucions”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

ERC va fer públic anit que hainiciat un expedient informa-tiu al secretari general adjunti diputat, Lluís Salvadó, quediumenge a les xarxes socialsva demanar perdó i va posarel càrrec a disposició del par-tit després que divendres An-tena 3 n’emetés una conver-sa privada amb expressions

de to masclista i xenòfob. Elcas ja es va debatre al matí ala permanent, i ara el respon-sable del codi ètic i de con-ducta l’avaluarà i proposaràmesures disciplinàries quel’executiva nacional haurà deratificar. El partit, que denun-ciarà la cadena per una “vio-lació inacceptable de la inti-

mitat”, admet que les parau-les filtrades són “ofensives,masclistes, reprovables i deltot inacceptables, tot i pro-duir-se en el context d’unaconversa privada i informal”, ino “en cap cas” es correspo-nen amb el seu ideari. Per ai-xò, tot i agrair la disculpa, diuque no pot “deixar d’actuar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El partit obre expedient informatiu a Lluís Salvadó

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

ins fa quatre dies Waterlooera una ciutat només conegu-da per la batalla de Waterloo(18 de juny de 1815), l’últim

gran combat de Napoleó en quèl’emperador francès va perdre con-tra l’exèrcit liderat pel duc de We-llington i posteriorment va ser des-terrat a l’illa d’Elba. Ara, però, s’haconvertit en un dels focus de la polí-tica catalana i també internacional,després que Carles Puigdemont hiha establert la seva residència. Enrealitat, però, Waterloo és el centreneuràlgic del govern a l’exili, la casade la República.

Waterloo és una petita ciutat bel-ga d’uns 30.000 habitants situada ala regió de Valònia i a uns trenta mi-nuts de Brussel·les. El mes de febrerpassat va saltar la notícia, primer a

Fla premsa belga i després a l’espa-nyola, que Puigdemont llogava unafinca en aquest municipi i es van or-questrar totes les falsedats possi-bles. Es va banalitzar amb l’alt preude lloguer i es va elevar a notícia elnombre d’habitacions o lavabos quetenia. Era qüestió de fer creure que

el president s’instal·lava en el luxe aBèlgica; tot s’hi valia per demostrarque un “fugitiu” de la justícia espa-nyola s’ho estava passant d’allò mésbé. Però no hi havia res de cert. Nilloguer exagerat ni luxe. Tampoc ésla vil·la privada de Puigdemont,com han volgut fer veure alguns. És

cert que el president hi viu, però lacasa de Waterloo és el quarter del’executiu a l’exili, el lloc de repre-sentació de Puigdemont i els conse-llers Comín, Serret i Puig –Ponsatíha marxat a Escòcia–. Fins ara ha-vien d’anar buscant locals alterna-tius per rebre visites i que no esta-ven a l’altura d’un govern legítim.

El mateix Carles Puigdemont ex-plicava en una entrevista a aquestdiari que cada dimarts s’hi reunei-xen amb el govern i es prenenacords i s’aixequen actes per garan-tir la continuïtat de la feina realitza-da. És també un dels punts habi-tuals on es programen reunionsamb els equips jurídics per estudiarles causes que tenen pendents, comuna que va haver-hi al mes de febreri en què alguns mitjans van especu-lar amb el fet Puigdemont estavapreparant la seva retirada.

Però una de les intencions del

president legítim és que no noméss’hi facin reunions internes, sinóque el quarter general s’obri a laciutadania. Que sigui l’epicentredel govern a l’exili i el lloc on es fa-cin trobades de feina amb actorscatalans, espanyols i internacio-nals. Els últims dies ja s’ha visua-litzat aquesta situació: el 21 de fe-brer Puigdemont i el conseller LluísPuig es van reunir amb diversosrepresentants del món culturalcatalà. És només un dels molts ex-emples que s’han viscut en els dar-rers dies a Waterloo, una residènciaque té diversos despatxos de tre-ball, sales de reunions i un gran sa-ló, que és on s’acostumen a fer lesentrevistes.

Aquesta particularitat de Water-loo anirà in crescendo quan l’ano-menat Consell de la República, l’es-tructura governamental a Bèlgica,vagi prenent forma. ■

El quarter belgaLLOC · La casa de Waterloo, on viu Puigdemont, és el punt de treball del govern a l’exili i serà el centre neuràlgic del futurConsell de la República CRÍTIQUES · Alguns sectors van assegurar que el president s’instal·lava en el luxe, una denúnciacompletament falsa TROBADES · La residència també és un espai per rebre visites d’entitats i representants polítics

1815Any en què va tenirlloc la batalla de Wa-terloo, l’últim grancombat de Napoleóabans de ser dester-rat a Elba.

M.B.BARCELONA

El Punt Avui TV va gravar la setmana passada una entrevista a Puigdemont i als consellers Puig, Comín i Serret a la casa de Waterloo ■ EL PUNT AVUI TV

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els dimarts el presidenti els consellers es reuneixen aWaterloo per prendre acords,tal com feien a Palau

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018

119272-1183931L

El tinent de la Guàrdia Ci-vil que dirigia el dispositiude l’1-O als municipis deFonollosa i Castellgalí, alBages, va defensar ahir da-vant la jutgessa de Manre-sa que investiga les càrre-gues policials d’aquella jor-nada que els policies vanactuar en aquestes duesciutats amb “exquisidesa”.Segons van explicar els ad-vocats de l’acusació parti-cular, David Casellas i AbelPié, el cap del dispositiu vadir fins i tot que encaras’hagués pogut fer un “ús

de la força més elevat”.En la seva declaració, el

tinent va assegurar quedesconeixia que hi haguéshagut lesionats i va negarque s’hagués fet cap deten-ció aquell dia. Precisa-ment, aquest va ser un

dels punts que va denun-ciar el Col·legi d’Advocatsde Manresa, que exerciad’acusació popular, ja que,segons afirma, hi hauriahagut una detenció “il·le-gal” a Fonollosa. El tinent,però, va defensar que no vaser una detenció, sinó quees va emmanillar un noi“per calmar-lo”. També vaassegurar, davant la jut-gessa, que els agents deldispositiu policial anavenidentificats, una altra afir-mació refutada pels advo-cats del col·legi, que van as-senyalar que les imatges“desmenteixen” que por-tessin cap identificació.

Arran de les declaracionsdel tinent de la Guàrdia Ci-vil, el Col·legi d’Advocatsde Manresa va demanar lasuspensió de la declaracióen considerar que s’estava“autoinculpant” i que ha-via de ser citat com a inves-tigat i no com a testimoni.

En paral·lel, ahir tambéva ser el torn de dos alcal-des de prestar declaració.D’un costat, el de Fonollo-

sa, Eloi Hernández, inves-tigat per un presumpte de-licte de desobediència perl’1-O, va defensar davant lajutgessa que “no havia re-but comunicació expressaper escrit que prohibís lacelebració del referèn-dum”. En la declaració,Hernández es va negar arespondre a les preguntesde la jutgessa i es va limitara contestar les del seu ad-

vocat. D’altra banda, elbatlle de l’Ampolla, Fran-cesc Arasa, va declarar perun presumpte delicte depropaganda electoral al·le-gant que va retirar els sím-bols i llaços grocs dels es-pais públics de titularitatmunicipal quan se li va de-manar, però que no podiafer-ho en espais que sónpropietat d’Adif, Abertis oel Ministeri de Foment. ■

a Un tinent de la Guàrdia Civil defensa la proporcionalitatde les càrregues a Declara que no sap que hi hagués ferits

RedaccióBARCELONA

El cap d’un dispositiude l’1-O: “Es va actuaramb exquisidesa”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“L’únic que vam ferva ser no impedir quela gent es poguésexpressar lliurementa les urnes”Eloi HernándezALCALDE DE FONOLLOSA

Eloi Hernández saluda els ciutadans concentrats a les portes dels jutjats de Manresa ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

“Els catalanistes volen rei-vindicar per a Catalunyano sols les autonomies pro-vincials i el lliure ús i el re-coneixement de la llenguacatalana com a llengua ofi-cial de Catalunya, sinó quesembla que mirin de se-parar-se completament dela resta d’Espanya. La re-gió, que té tradició d’inde-pendència i que és sensdubte la més rica i produc-tiva d’Espanya, creu quees bastarà a si mateixa ique és superior a l’actualEspanya: i per això no volconviure-hi més.” No ésuna frase extreta de capsumari actual, sinó que ésuna carta que el nunci delVaticà a l’Estat espanyol

des del 1921 fins al 1936,Federico Tedeschini, vaenviar a Roma el 1922, di-rigida a l’aleshores secre-tari d’Estat del Vaticà, Pie-tro Gasparri.

El nunci alarmava Ro-ma enviant-li altres cartescom ara la següent: “Elsbisbes de Catalunya i elmateix cardenal arquebis-be de Tarragona, que éstingut per catalanista, es-tan molt preocupats peltomb que podrien donarels esdeveniments i no des-carten que d’aquí a pocsanys la separació completade Catalunya respecte aEspanya sigui un fet real.”

Aquestes i altres cartessón les que ha recopilat iestudiat durant més detrenta anys de l’arxiu se-cret del Vaticà l’historia-

dor i capellà Ramon Corts,avui rector de la parròquiade la Concepció de Barce-lona i vicerector de l’Ate-neu Sant Pacià. Les va ferpúbliques per primera ve-gada en un cicle de confe-

rències sobre el cardenalVidal i Barraquer i la dicta-dura de Primo de Riveraamb motiu de l’Any Barra-quer, i ara, aquestes i d’al-tres, les ha recopilat enun llibre que presentarà

aquest vespre a l’AteneuSant Pacià. El primer vo-lum de La qüestió catala-na en l’arxiu secret del Va-ticà, editat per l’AteneuSant Pacià, recull cente-nars de missives entre els

nuncis del Vaticà a l’Estatespanyol i els bisbes es-panyols i catalans i altresautoritats sobre les “parti-cularitats catalanes” quetant amoïnaven Espanya iRoma. Aquest primer vo-lum abraça des de la Res-tauració fins a Primo deRivera (1875-1923), és adir, des del règim de la Res-tauració a Espanya, ambels regnats d’Alfons XII iAlfons XIII, fins al cop d’es-tat de Primo de Rivera.

No deixa marge de dub-te pel que fa als intents his-tòrics de l’Església espa-nyola d’espanyolitzar l’Es-glésia catalana i Montser-rat, ja considerat un focusde catalanisme, i pel que faal veritable interès del Va-ticà en tot el que envoltaCatalunya, que des de laSanta Seu s’anomena “laqüestió catalana”. Tambés’hi constata que tenen eltema de la independènciadamunt la taula des de fi-nals del segle XIX. Preci-sament Corts recull queel 1899 el nunci GiuseppeFrancica-Nava di Bontifé(1896-1898) va haver dedemanar explicacions perl’acusació d’independen-tisme feta sobre el doctorJosep Torres i Bages, ales-hores acabat d’elegir bisbede Vic –no el van deixar serbisbe de Barcelona–. Ambla dictadura del generalPrimo de Rivera, la pressióper espanyolitzar la socie-tat catalana va ser enorme.

Vidal i Barraquer tambéva fer trencar el cap a Ro-ma, que veia, a través d’ell,les tensions entre l’Esglésiacatalana i l’espanyola. Vidali Barraquer va arribar a es-criure això al cardenal Gas-parri, tot queixant-se de lapolítica de l’Església de l’Es-tat. “Avui se sap, i diuen elsgovernants, que no volenni un sol bisbe català a Ca-talunya, perquè, d’aquestamanera, es prestin més fà-cilment a la predicació i al’ensenyament de la doctri-na cristiana en llengua cas-tellana; això és una cosapolítica i contrària als inte-ressos de les ànimes.” Vi-dal i Barraquer volia bisbescatalans “no per fer polí-tica catalanista, sinó perprincipis pastorals”. ■

Mireia RoureraBARCELONA

a L’historiador Ramon Corts presenta avui ‘La qüestió catalana en l’arxiu secret del Vaticà’ a Elcapellà ha estat trenta anys investigant les relacions de Roma amb Catalunya i l’Estat espanyol

El Vaticà ja veia Catalunyaindependent l’any 1922

“Els catalanistessembla que mirinde separar-secompletament de laresta d’Espanya”Federico TedeschiniNUNCI DEL VATICÀ 1921-1936

“Vostè és consideratun símbol, unabandera de resistènciaa l’obra queestem fent”Primo de Rivera (carta aVidal i Barraquer)

Un grup de catalans van fer la cadena humana amb estelades al Vaticà l’any 2013. A Roma fa anys que “la qüestió catalana” la tenen damunt la taula ■ ACN

“Diuen elsgovernants que novolen ni un sol bisbecatalà a Catalunya”

Vidal i BarraquerCARDENAL DE TARRAGONA

“Desgraciadament,l’esperit catalanistadomina no sols el mónsecular, sinó tambéel clergat regular”Francesco RagonesiNUNCI DEL VATICÀ 1913-1921

“Vidal i Barraquervolia bisbes catalansno per fer políticacatalanista, sinó perprincipis pastorals”Ramon CortsCAPELLÀ I HISTORIADOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“És absurd resistir-sea aquestes aspiracions[independentistes],les quals, com és vist,acaben imposant-se”Federico TedeschiniNUNCI DEL VATICÀ 1921-1936

El que temia la Santa Seuera –diu Ramon Corts ja enl’apartat de conclusions delseu llibre– el catalanismecom a fet desestabilitzadordel règim de la Restauració.Això explica, per exemple, lasorpresa i la prevenció de laSanta Seu davant l’eventualpertinença a aquest correntdel doctor Torres i Bages, delcardenal Casañas i de l’admi-nistrador apostòlic de Solso-

na i després arquebisbe deTarragona Francesc d’AssísVidal i Barraquer. “La mateixaprevenció que tenien els nun-cis davant del catalanisme,diguem-ne ja clarament polí-tic, la sentien també els bis-bes catalans”, insisteix Corts.I assenyala: “L’actuació delpapat, de la secretaria d’Estati de la nunciatura respecte alcatalanisme no va anar dirigi-da contra allò que podríem

definir com “el fet català”, lacultura de Catalunya o “el fetdiferencial” –com en dirà elcardenal Vidal i Barraquer–,sinó contra un determinatcatalanisme, contra aquellcatalanisme organitzat prin-cipalment a l’entorn d’unaidea política que sí que eravista per Roma com un ele-ment regeneracionista, peròalhora també com un deses-tabilitzador del règim.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El catalanisme, element desestabilitzador

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 13

1760

07-1

1839

46L

És

El nou ajornament del pled’investidura que ahirs’havia de celebrar al Par-lament després del vet deljutge Pablo Llarena a JordiSànchez va tornar a des-fermar les crítiques del PPi el PSOE no només per lasituació de bloqueig queimpedeix posar en marxael calendari electoral, sinótambé per la qüestió defons, la resistència delsgrups independentistes aescollir un candidat a lapresidència de la Generali-tat “viable”. Tant la direc-ció estatal dels popularscom la dels socialistes co-incidien a denunciar elque consideraven una ju-guesca, pel fet que els par-tits independentistes esti-guin allargant “l’agonia”,persistint a proposarnoms que han estat vetatsper la justícia. “No es potdemorar més la formacióde govern”, sentenciava lavicesecretària general delPSOE, Adriana Lastra,després de recordar que elPSC ha presentat recurs alTribunal Constitucionalperquè s’acabi la paràlisiinstitucional.

Precisament, el vicese-cretari de comunicació delPP es referia a aquestaqüestió, tot desqualificantl’actitud dels independen-tistes, però també la deCiutadans, pel fet que InésArrimadas s’hagi negat asotmetre’s a una investi-dura fallida amb l’únic ob-jectiu de forçar o bé l’ente-sa entre els grups o bé larepetició de les eleccions.Ahir, a banda d’insistir apressionar la líder del par-tit taronja, el dirigent con-servador va posar el focusen Torrent tot advertint-loque “la societat catalanano pot ser ostatge dels queestan a la presó, ni del’agenda de viatges delsconsellers fugits, ni de l’ex-president”.

Casado va fer aquestesdeclaracions després de la

reunió d’ahir a Madrid delnucli dur del seu partit,durant la qual es va deba-tre la situació actual de lapolítica catalana. El diri-gent popular va instar elpresident del Parlament iels partits independentis-tes a “no cometre els ma-teixos errors” del passat i,en aquest sentit, exigia aTorrent que posés en mar-xa l’agenda parlamentàriadeixant al marge els inte-ressos de les persones“que tenen problemesamb la justícia”. La tesi re-petida pel PP des que es vafer un primer intent d’in-vestir Carles Puigdemontés la de reclamar que sobrela taula de negociacions nohi pot haver cap dels noms

que estan sent investigatsper la justícia, tant els quesón a la presó, com a l’exili,i fins i tot els que mesos en-rere el jutge del TribunalSuprem va deixar en lli-bertat amb càrrecs.

“Interessos personals”Setmana darrere setma-na, doncs, des de La Mon-cloa i des del PP s’exhibei-xen les decisions del Su-prem i del Constitucionalper subratllar que els ciu-tadans es mereixen uncandidat a president de laGeneralitat que no estiguisota el focus de la justícia.“És molt trist” que la situa-ció a Catalunya estiguicondicionada per l’agendai els “interessos perso-

nals” de Puigdemont, re-blava.

En tot cas, hi afegia quedurant tot aquest procés, iarran de l’aplicació de l’ar-ticle 155, el “més trist”també és que “ningú no hatrobat a faltar el govern dela Generalitat” i això hoatribuïa al fet que els ciuta-dans havien percebut quefeia massa temps que nogestionaven i només es de-dicaven a aplicar les seves“polítiques identitàries.

Per tot plegat, el PP vaanunciar que dissabte vi-nent hi haurà una nodridarepresentació del partit enla manifestació que Socie-tat Civil Catalana ha con-vocat a Madrid. L’endemà,la formació conservadoratambé acudirà a la que esfarà a Barcelona.

D’altra banda, en unaentrevista al diari Levan-te, Mariano Rajoy va sub-ratllar que el que necessitad’una vegada Catalunya ésun govern que abandoniels “somnis” i es posi a tre-ballar d’una vegada per atots els ciutadans, deixantde dividir-los. ■

El PP i el PSOE demanen quees deixin les juguesquesi insten a formar governa Casado recrimina a Torrent que converteixi els catalans en “ostatges” de“fugitius i presos” a Lastra reitera que han de buscar un candidat “viable”

Montse OlivaMADRID

El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, ahir en roda de premsa ■ EFE

“Cal que deixin dejugar a escollirpresident. No es potdemorar més laformació de govern”

Adriana LastraVICESECRETÀRIA GENERAL DEL PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Torrent ha de deixarde quadrar l’agendade les persones quetenen problemes ambla justícia”

Pablo CasadoVIC. DE COMUNICACIÓ DEL PP

Els jutjats de Granollers, Vic iRipoll van aparèixer dillunsamb taques de pintura queuns desconeguts van fer du-rant la nit. L’acció té lloc enplena escalada judicial encontra de l’independentismei els seus dirigents, amb els

Jordis, Oriol Junqueras iQuim Forn a la presó, i CarlesPuigdemont, Toni Comín,Lluís Puig, Meritxell Serret,Clara Ponsatí i Anna Gabriel al’exili, i uns dies després de lacondemna als rapers Hasél iValtonyc.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pintades als jutjats

POLÍTICA

POLÍTICA

Suspenen l’estadade murcians alPirineu lleidatàEls ciutadans murcians convi-dats per la plataforma Piri-neus Con Ellos a visitar l’AltUrgell i la Cerdanya finalmentno podran anar-hi. El principalmotiu és que les concentra-cions contra el mur del TAV,on van ser víctimes de la re-pressió i la violència policial,continuen fent-se cada dia i, amés, el trajecte fins a les co-marques pirinenques des delseu punt d’origen supera lesset hores, amb la qual cosa éscomplicat fer aquest viatgeper una estada de dos dies.Tot i això, no han descartatanar-hi pel seu compte mésendavant. ■ REDACCIÓ

Lloveras defensaque el 155 afectatemes municipals

POLÍTICA

L’expresidenta de l’Associacióde Municipis per la Indepen-dència (AMI) Neus Lloverasva assegurar ahir que l’aplica-ció de l’article 155 a Catalunyas’està notant als municipis ique “els temes més impor-tants estan encallats perquèno hi ha ningú que els signi”.Així ho ha afirmat en el marcd’un debat a la UniversitatPompeu Fabra, i va posar coma exemple que a Vilanova i laGeltrú, on exerceix com a al-caldessa, s’estava treballanten la fusió de dos consorcissanitaris “i ara està tot paratperquè cap conseller pot fir-mar-ho”. ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

an passat vuitanta dies desde les eleccions del 21-D ides de fa més de quatre me-

sos Catalunya està sense govern.No hi ha data per a la investidura itot es fia a la justícia. La defensa deJordi Sànchez ha començat pel Tri-bunal Suprem els recursos ambquè pretenen garantir la seva pre-sència en el debat d’investidura ques’ha de fer pròximament al Parla-

H ment. És una decisió que, probable-ment, comportarà setmanes d’es-pera i de periple judicial, ja que,abans d’arribar al Tribunal de DretsHumans d’Estrasburg, Sànchez hadecidit finalment completar la viaespanyola, que del Suprem l’hauriade portar al Constitucional.

Tot plegat, molt llarg. I encaramés quan els crits demanant go-vern s’escolten a tot arreu. “Què ca-

rai està passant?”, va preguntar enformat esbroncada aquest cap desetmana passat l’ANC a JxCat, ERCi la CUP, perquè vagi passant eltemps i encara no s’hagi format go-vern.

Crec que encara no s’ha formatgovern: perquè, d’una banda, l’arit-mètica parlamentària obliga al pac-te de persones diferents i grupsoposats històricament, veladament

emprenyats com ara JxCat i ERCamb el corresponent regust de laCUP per negatives del passat.D’una altra banda, perquè la pata-cada que va rebre l’independentis-me després de l’1 d’octubre –ambels principals líders a la presó, al’exili i els respectius danys col·late-rals– fa difícil una estratègia comu-na per a una legislatura que tothomvol iniciar, però on es veu poca

pressa o gens per desenvolupar i ti-rar endavant. Ben segur que ésprioritari solucionar els problemesjudicials, malgrat que hauria de sercompatible. L’independentisme téclar que ha d’haver-hi govern a laplaça de Sant Jaume. No hi ha, pe-rò, la mateixa claredat a l’hora dedefinir com ha de ser la nova legis-latura, si autonòmica o indepen-dentista...

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Què carai passa?

Lluís FalgàsPeriodista

quest mes de febrer, ETAha fet public que ha sotmèsa votació dels seus mili-tants la dissolució definiti-

va de l’organització armada basca.L’anunci és la culminació d’un pro-cés que es va iniciar amb l’alto el focde l’any 2011 i va tenir el punt àlgiden el desarmament unilateral del’any passat. L’any 2009, ETA haviamort dos guàrdies civils en el queseria el seu darrer atemptat mortala l’Estat espanyol, però no l’últim,ja que l’any 2010 va assassinar unpolicia francès. Tot i això, els par-tits polítics amb representació alCongrés dels Diputats tenen enca-ra dret a rebre una subvenció quees va implantar l’any 2002 per pro-tegir, inicialment, els regidors delPaís Basc. Ara, en el seu darrer in-forme de fiscalització dels partitspolítics, el Tribunal de Comptes,que, per llei, els ha de controlar,suggereix que ja és l’hora de posar fia aquesta ajuda per a la seguretatdels càrrecs públics.

El Tribunal de Comptes argu-menta, en el seu informe de les des-peses dels partits dels anys 2014 i2015, que, vist “l’actual context so-cial i polític, podria avaluar-se laconveniència econòmica de mante-nir, en les condicions actuals, lasubvenció estatal per sufragar lesdespeses de seguretat dels partitsper mantenir la seva activitat polí-tica”. I ho diu perquè l’Estat, a tra-vés del Ministeri de l’Interior, vasubvencionar els partits polítics del’arc parlamentari amb 5,4 milionsen aquests dos exercicis.

Tot i que les ajudes van arribarals partits des del 2002, va ser l’any

A

2011 qual el govern espanyol vaaprovar el reial decret que regulaaquestes subvencions. Segonsaquesta normativa, els partits te-nen dret a demanar subvencionsper pagar les despeses derivades dela protecció de les seus dels partitsamb personal de seguretat o elscondicionaments que tinguinaquest objectiu, com ara les alar-mes o la videovigilància; la protec-ció dels càrrecs públics, ja siguiamb escortes, vehicles blindats, in-hibidors de senyals o equips GPS; laprotecció de la informació via pro-gramari o maquinari, i la protecciódels actes públics, ja sigui amb lacontractació del personal de segu-

retat o amb el condicionament delsespais per millorar-ne la seguretat.

En el període fiscalitzat pel Tri-bunal de Comptes, el PP va ser elpartit polític més beneficiat, amb2.555.138 euros d’ajudes a la segu-retat; el PSOE, amb 1.434.823 eu-ros, va ser el segon. Pel que fa alspartits catalans amb representacióal Congrés dels Diputats, la ja des-apareguda CiU va rebre 236.714euros; el PSC, 212.300, i ERC,54.568. Fonts d’ERC han explicatque aquests diners, “que s’han jus-tificat fins al darrer euro”, corres-ponen bàsicament “a la seguretatde la seu del partit, càmeres de vigi-lància i seguretat en tots els actes

públics, al marge dels electorals”.Ferran Bel, diputat per Tarrago-

na del PDeCAT i responsable delsafers econòmics de la formació aMadrid, deixa clar que el seu partit“podria estar d’acord a fer desapa-rèixer aquesta subvenció sempreque es faci en el marc del debat ques’ha obert sobre el finançamentdels partits polítics”. Bel es refereixa la subcomissió que a tal efectes’ha obert al Congrés dels Diputats.“La necessitat de seguretat ha va-riat, cert, però hi és; per això s’hade debatre com es cobreix”, defen-sa. El PDeCAT usa els diners, bàsi-cament, en mesures de seguretat ales seus del partit. ■

Subvenció en qüestió

Diners sensejustificarEl TC alerta que hi hapartits que no hanpogut justificar totesles despeses i, per ai-xò, demana que tor-nin els diners noacreditats. Enaquesta situació hiha el PP, amb 48.366euros; el Bloc Nacio-nalista Gallec, amb18.076; Amaiur, amb16.145; Ciutadans,amb 10.600, i Po-dem, amb 9.000.

Joan RuedaBARCELONA

ETA · Els partits van rebre 5,4 milions d’euros entre els anys 2014 i 2015 en concepte d’una subvenció que va néixer l’any 2002per protegir els regidors del País Basc FI? · El darrer informe del Tribunal de Comptes demana que es reconsiderin els ajuts

Principals beneficiaris de la subvenció

PP PSOE PSC

2014 2015

PP 48.366

BNG 13.659 4.417

Amaiur 12.147 3.998

Cs 10.600

Podem 9.000

IU CiU UPyD ERC

2014 2015

PP 48.366

BNG 13.659 4.417

Amaiur 12.147 3.998

Cs 10.600

Podem 9.000

1.29

6.74

1

1.25

8.39

7

719.

778

715.

04

5

107.

743

104

.557

123.

945

120

.280

120.

133

116

.581

101.

689

98.

682

27.6

93

26.8

75

2014 2015 Diners no gastatsque han de retornar

En euros

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 15

1760

07-1

1839

47L

Serà178899-1184051L

Era un 23 de juliol del2015 i, com aquell qui diu,el mandat d’Ada Colau alcapdavant de l’Ajunta-ment de Barcelona tot justfeia els seus primers pas-sos. En una decisió carre-gada d’intencionalitat po-lítica, aquell dia el governde BComú va ordenar laretirada del bust de JoanCarles I del saló de plensamb el pretext legal que laseva presència ja no era

obligada, en tant que elmonarca feia mesos quehavia abdicat. Ja des d’a-quell precís moment, pe-rò, es va donar per suposatque la decisió obria un con-flicte institucional inevita-ble amb l’executiu de Ma-drid, i encara més quan esva saber que l’efígie no se-ria restituïda per unaimatge del nou rei espa-nyol, Felip VI. L’argumentdonat per no fer-ho eraque el consistori voliaacordar una nova regla-mentació en matèria d’ele-

ments simbòlics que, defet, es va aprovar a finalsd’aquell mateix any. Unaexposició de motius, però,que no va convèncer la De-legació del Govern estatala Catalunya, que, desprésde diversos requeriments,va interposar una deman-da que ara tot just s’ha re-solt i que fa rebrotar unapolèmica que molts ja cre-ien oblidada.

La sentència del jutjatcontenciós administratiunúmero 3 de Barcelonadona la raó a l’Estat, ja que

obliga l’Ajuntament a col-locar un retrat de Felip VI“en un lloc preferent id’honor del seu saló deplens”. El criteri marc quesustenta la resolució ésque la normativa bàsicaestatal en aquesta qüestió,i que en el cas específic dellitigi queda recollida enl’article 85.2 del reial de-cret 2568/1986, prevalsobre la que pugui ratificarun ajuntament. Sobre ai-xò, la jutgessa també en-tén que a partir de la dataque la Delegació del Go-

vern espanyol va fer el seuprimer advertiment, el 30de juliol del 2015, hi havia“l’obligació” de col·locar laimatge del rei. Ja posats,també estira les orelles a lacorporació per algunes deles excuses que va esgri-mir per no col·locar-la,com ara que no disposavade fotografies actualitza-des del monarca.

La reacció des de l’equipd’Ada Colau ha estat re-cordar que la sentència noés ferma i, en conseqüèn-cia, hi ha la possibilitat de

presentar recurs davantel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC). “El termini perinterposar-lo finalitza eldia 27 de març del 2018, iestem preparant aquestrecurs a fi de presentar-loabans de la finalització deldia assenyalat”, han asse-nyalat fonts municipals.Igualment, i entrant en unterreny més polític, tambévan defensar que ha de serla corporació qui pugui de-cidir quins elements sim-bòlics i quins no presidei-xen les estances oficials i,sobre això, hi ha pendentuna reforma de la sala de

plens acordada el setem-bre del 2016 i en la quals’ha de tractar, entre al-tres temes, la qüestió de lafoto reial.

A tot això, el contingutde la sentència va provo-car, ahir mateix, les pri-meres reaccions de l’opo-sició. El president del grupdel PP, Alberto FernándezDíaz, que va ser qui la ferpública, va demanar el seucompliment immediat–“Colau ha de guiar-se pelrespecte institucional i a lasimbologia de l’Estat”–,igual que Carina Mejías, deCiutadans, que va recalcarque “el compliment de lallei és una obligació, nouna opció”. A l’altre ex-trem es va situar la CUP,que ja va advertir que, si escol·loca la imatge reial, ellsmateixos la trauran. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Un jutge insta Colau a penjarla foto del rei al saló de plensa La resolució és fruit del contenciós obert després que l’Ajuntament de Barcelona retirés, el 2015, unbust de Joan Carles I a L’equip de govern recorrerà contra la decisió escudant-se en la norma municipal

Un operari retira el bust el 23 de juliol del 2015. Al darrere, Gerardo Pisarello (primer tinent d’alcalde) i Xavier Domènech, aleshores comissionat de Memòria ■ A.S.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Colau ha passat dels‘escraches’ com aactivista, a l’escarnia la corona coma alcaldessa”Alberto Fernández DíazPRESIDENT DEL GRUP DEL PP

El jutjat d’instrucció nú-mero 29 de Barcelona vaarxivar ahir la causa con-tra la regidora de la CUP aBarcelona Maria Rovira,en què la investigava perun delicte d’injúries i ca-

lúmnies greus contra elscossos de seguretat. Unmes després de declararl’acusada, el jutge va con-cloure que Rovira estavaemparada per la llibertatd’expressió quan va dirque els Mossos d’Esquadra“van executar extrajudi-cialment” els gihadistes

autors dels atemptats aBarcelona i Cambrils el 17d’agost, alhora que va afir-mar que la Guàrdia Urba-na era “el braç executordel racisme institucional”.

A la interlocutòria, eljutge justifica que arxiva elcas perquè entén que, tot ique es pugui estar en “pro-fund desacord” amb el queva dir Rovira, el seu objec-tiu no era injuriar els cos-sos de seguretat, sinó evi-denciar la seva oposiciópolítica davant la condeco-ració amb medalles al mè-rit dels policies per la sevaactuació després delsatacs terroristes. ■

Arxiven la causacontra una regidorade la CUP pel 17-ARedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 13 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

869536-1182722T

BBaarrnneeyy GGrriiffffiitthhss amb

AArrttuurroo GGoonnzzaalleezz

DDaannii MMeeuummaannnn

JJoorrddii SSeerrrraa HHuugguueett

Avui, a les 17 h

irona mira avui a Estras-burg. Quan encara estanobertes les ferides per l’1-Oi mentre s’acumulen les

condemnes per injúries a la coronaamb els seus afectats guardant lesseves esperances en la justícia eu-ropea, aquest matí arriba el dicta-men del Tribunal Europeu deDrets Humans sobre la crema defotografies del rei espanyol JoanCarles I ara fa més de 10 anys a lacapital gironina per oposar-se a lavisita del monarca. Una sentènciaclau que decidirà si aquells actesvan constituir un delicte d’odi o sibé estaven protegits pel dret a lalliure expressió.

Tal com va fer el seu fill fa duessetmanes per la inauguració delMobile World Congres a Barcelona,el 13 de setembre del 2007 JoanCarles I visitava Girona per inaugu-rar el Parc Tecnològic de la UdG.Mentre el monarca sopava ambl’empresariat gironí, un grup de jo-ves es van concentrar com a acte deprotesta al davant de l’ajuntament ivan calar foc a diverses fotografieson apareixia amb la reina Sofia capper avall. L’Audiencia Nacional vacondemnar Jaume Roura i Enric

G

Stern a 15 mesos de presó per undelicte d’injúries a la corona, unapena que després va ser substituïdaper 2.700 euros de multa per a ca-dascun. El seu advocat i exdiputatde la CUP, Benet Salellas, va recór-rer contra la sentència, però final-

ment el Tribunal Constitucional lava ratificar el 2015.

Segons magistrats espanyols, lesseves accions no estaven empara-des pel dret a la llibertat d’expressióperquè, segons deien, va ser un acte“ofensiu” i “incitador a l’odi”. Dis-

conforme un cop més, l’abril del2016 Salellas va elevar el cas a Es-trasburg perquè considerava queles actuacions sí que estaven empa-rades en dos drets recollits en laConvenció dels Drets Humans alsarticles 9 i 10: la llibertat de pensa-ment i d’expressió.

Ara el Tribunal d’Estrasburg hade decidir dues qüestions clau sobreaquesta sentència que poden condi-cionar altres casos d’injúries a la co-rona. En primer lloc, els jutges hau-ran d’estimar si la crema de la foto-grafia “en les circumstàncies delcas” són un acte d’incitació a l’odi,com deia el Constitucional. I, en se-gon lloc, si a la vista d’aquests argu-ments hi ha hagut “una violació dela seva llibertat de pensament i/od’expressió” en ser condemnats pe-nalment per aquelles accions. Alvoltant de les 10.00 h d’aquest matíes farà públic en quin sentit ha deci-dit la justícia europea, una sentèn-cia que serà valorada per la defensaa dos quarts de dotze al mateix llocdels fets.

L’últim cop que Estrasburg es vapronunciar sobre un delicte d’injú-ries a la corona, l’Estat espanyol noen va sortir ben parat. El 2011 varevocar una condemna a ArnaldoOtegi per injúries al rei perquè norespectava la seva llibertat d’ex-pressió i perquè imposava una sen-tència desproporcionada. Otegi ha-via acusat Joan Carles I d’imposarla monarquia a través de la tortura.L’alt tribunal, presidit en aquell mo-ment pel magistrat andorrà JosepCasadevall, va observar que, si bé al-gunes de les seves paraules podienser hostils, no hi havia hagut incita-ció a la violència i, per tant, no arri-bava a la categoria d’incitació al’odi. L’Estat es va veure obligat a in-demnitzar Otegi amb 20.000 eurosper danys morals i a sufragar despe-ses processals per valor de 3.000euros. ■

La crema delretrat de JoanCarles I el 2007 aGirona, que avuiserà sentenciada■ EL PUNT AVUI

Cremar fotos delrei, delicte d’odi?

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

SENTÈNCIA PRECEDENT · Estrasburg decideix avui si la crema d’imatges del monarca estavaemparada pel dret a la llibertat d’expressió UNA DÈCADA ENRERE · Dos joves van sercondemnats a 15 mesos de presó per la justícia de l’Estat pels fets de l’any 2007 a Girona

Brussel·les

NatàliaSegura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La sentència agafa araimportància davant delrebuig català a Felip VI pelseu suport a la repressió