I.E.S. PERE ALSIUS I TORRENT CURS: 2012-2013 DEPARTAMENT DE L’ÀREA DE SOCIALS 3 ESO – GEOGRAFIA Professor: Josep Maria Reyes i Vidal, Material: Llibre de text, Geografia Ed. Vicens Vives 1
I.E.S. PERE ALSIUS I TORRENT
CURS: 2012-2013
DEPARTAMENT DE L’ÀREA DE SOCIALS
3 ESO – GEOGRAFIA
Professor: Josep Maria Reyes i Vidal,
Material: Llibre de text, Geografia Ed. Vicens Vives
CRITERIS GENERALS D’AVALUCIÓ
1
Criteris d’Avaluació
El model d’avaluació del centre i del departament està en funció dels objectius generals i dels objectius terminals de l’àrea i en quin grau han adquirit i assimilat els continguts de tipus procedimentals, conceptuals i actitudinals. Els criteris avaluatius són coneguts prèviament pels alumnes. És un model d’avaluació contínua i formativa, amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge al llarg de tota l’etapa. L’avaluació és un recurs més del procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’identificar els èxits i les dificultats i poder incidir-hi immediatament per mitjà de l’estímul positiu i la correcció dels errors. Així, dins les activitats d’avaluació es tenen en compte mesures i recursos per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i als seus ritmes diferents d’aprenentatge.
Procediments i instruments d’avaluació. Procés de qualificació
L’avaluació té una doble finalitat, diagnostica i certificadora. L’avaluació inicial de la unitat permet fer una reexploració del coneixement de l’alumnat a través de diferents instruments d’avaluació presentació d’objectius. Les avaluacions certificadores tenen com a finalitat determinar si l’alumnat ha aconseguit els objectius didàctics proposats del curs, avaluen les competències adquirides en la seva realització, estructurant i aplicant els continguts de tipus procedimentals, conceptuals i actitudinals. Per tant les activitats d’avaluació seran coherents amb les activitats d’ensenyament aprenentatge, seran integradores. Aquestes avaluacions certificadores es faran al llarg de tota la unitat, ja sigui amb activitats reguladores a traves de diferents instruments com mapes conceptuals, i/o proves de diagnosi al final de cada unitat.Un dels criteris de qualificació serà la trajectòria de l’alumne/a al llarg del curs: si ha estat en ascens, en línia o en descens. No sols es tindran en compte els coneixements, sinó també el seu esforç i treball diari, la relació amb els companys, el comportament a classe, etc. Els processos de qualificació seran explicitats el primer dia de classe, amb la intenció que els alumnes coneguin els criteris d’avaluació, que són acordats pel Departament de Geografia i Història del centre.
Avaluacions trimestrals.
El curs consta de tres trimestres. La nota de cada trimestre s’obtindrà a partir del següent:
- Dos exàmens mínims trimestrals, cadascun dels quals comptarà un cinquanta per cent.. Cada prova escrita serà valorada sobre 10 punts i seguiran l’esquema següent: vocabulari ( definició de conceptes), qüestions i pràctica ( qüestions sobre una font històrica, sobre un mapa, un gràfic,...). La seva incidència sobre la qualificació és del 75%.
- Exercicis i deures. És obligatori presentar els exercicis i deures que es demanin. Els exercici, e l comportament, l’assistència i la participació a classe també es valoraran amb un 25% de la qualificació. És molt important que tots respectem la normativa del centre. El respecte a les persones, a les instal·lacions i al material del centre són la base d’una bona convivència.
Criteris de Recuperacions ( trimestrals i extraordinària.)
L’alumnat que hagi suspès l’assignatura al llarg de les tres avaluacions ( nota final inferior a 5), haurà d’examinar-se de tota la matèria en una prova extraordinària que serà igual per a tots els alumnes del mateix nivell i proposada pel Departament de l’àrea de Socials. Els alumnes que en l’examen de suficiència aprovin l’assignatura se’ls qualificarà amb un 5, en cas contrari els quedarà pendent. La prova estarà estructurada en blocs temàtics corresponents a cada avaluació, i l’alumne haurà de respondre a aquells corresponents a avaluacions que ha suspès.
2
Els alumnes que, havent aprovat l’assignatura vulguin millorar la qualificació, podran sotmetre’s a una prova específica, també estructurada per avaluacions. Si assoleixen una qualificació superior, aquesta substituirà la anterior; si, pel contrari, no la superen, mantindran la qualificació que ja tenien.
AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ
L’avaluació de la meva programació ha de tenir en compte en primer lloc si s’han complert els objectius marcats, si eren adequats i si els alumnes han tingut excessiva dificultat per aconseguir-los, o al contrari els ha resultat fàcil superar-los. En segon lloc, si la metodologia ha estat l’adequada; excés de material o deficiència d’aquest, si la meva explicació ha estat coherent i l’han seguit amb facilitat, etc. En tercer lloc, si els meus criteris d’avaluació i qualificació, han estat els correctes o no, i en aquest cas, modificar-los. Al final de cada trimestre, en vista dels resultats obtinguts en qualificacions he de determinar si el mètode és el correcte, si cal modificar o adaptar algun apartat o reformar-lo. El nivell d’aprenentatge dels alumnes pot ser major o menor, al igual que el nivell cultural, les ganes d’aprendre i la forma de motivar-los. Per això, sempre s’ha d’estar obert a possibles modificacions, esperant que a final del curs es compleixin els objectius, els mateixos o adaptats segons les circumstàncies.
PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’ESO.
L’àrea de Ciències Socials a l’ESO
La matèria de Ciències Socials, Geografia i Història a l’Educació Secundària Obligatòria té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements científics i les habilitats per ubicar-
se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per integrar-se en la societat, com a persona individual i com a membre d’un col·lectiu. Es pretén
aprofundir en els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior en l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural, fent presents com a eixos vertebradors de l’àmbit social la
geografia i la història, però no únicament aquestes, sinó amb la intervenció d’altres disciplines com l’economia, la sociologia, la filosofia, l’antropologia o la història de l’art. Les Ciències
Socials, Geografia i Història han de facilitar el desenvolupament de la consciència ciutadana de l’alumnat. Aquesta consciència els ha de permetre donar sentit a les relacions entre el
passat, el present i el futur, i a la seva identitat territorial i cultural. Aquestes relacions estan a la base de la consciència històrica i de l’educació de la temporalitat, i permeten a l’alumnat
d’ubicar-se en el present, i llegir-lo i interpretar-lo a la llum dels antecedents més immediats, dels segles xx i xxi. La identitat territorial i cultural permet, per la seva banda, l’adquisició
d’una consciència de territorialitat, bàsica per entendre la globalització i les actuals relacions entre allò global i allò local, i per poder emetre judicis i prendre decisions sobre l’impacte
territorial i ambiental de determinades decisions polítiques i econòmiques que afecten simultàniament les realitats més properes i les més distants.
La consciència ciutadana és imprescindible perquè en un futur l’alumnat pugui: Intervenir en la vida laboral, social i política, prendre decisions en relació amb la defensa del patrimoni
cultural i natural i l’ús sostenible del medi, participar en la millora de la convivència democràtica, defensar la justícia social, la solidaritat i l’equitat. Per afavorir el desenvolupament i la
construcció de la consciència ciutadana, cal ensenyar a l’alumnat a pensar la realitat des del coneixement científic i a poder contrastar els seus coneixements i creences amb les
aportacions de les disciplines científiques, fent possible orientar l’alumnat perquè descobreixi la naturalesa de les conductes i pràctiques socials, valori críticament les seves idees i
comportaments i aprengui a participar en la millora de la societat. La consciència ciutadana democràtica s’afavoreix amb el desenvolupament del pensament social crític i creatiu.
3
L’alumnat ha d’aprendre a buscar les raons dels seus judicis sobre situacions del passat i del present, i participar en el disseny d’alternatives a problemes quotidians, socials i polítics, a
través del treball cooperatiu i amb una actitud dialogant, oberta al contrast amb les interpretacions dels altres i amb voluntat d’arribar al consens. Vivim en societats cada cop més
heterogènies i complexes, presidides per un continu canvi social i tecnològic que només es pot comprendre si dotem l’alumnat dels instruments teòrics, procedimentals i de valors per
orientar-se en el món. A través del coneixement social, l’alumnat pot ampliar els seus horitzons per comprendre els resultats de l’acció humana tant en l’àmbit espacial com temporal,
en un món globalitzat, interdependent, desigual i en conflicte.
Aquest món globalitzat exigeix de la formació d’una ciutadania amb capacitat d’anàlisi i raonament que aprengui a buscar, seleccionar i utilitzar la informació de manera sistemàtica i
crítica i, alhora, que aprengui a desenvolupar la capacitat d’empatia per comprendre la diversitat existent en el món. L’estudi de les diverses realitats socials del present i del passat
hauria de conduir l’alumnat a construir la seva pròpia visió del món a partir de: confrontar percepcions i valors existents, reconèixer i fer seus els drets i deures de la ciutadania
democràtica, descobrir-ne les arrels històriques, reconèixer el seu lloc entre els altres,treballar per a la cohesió social, construir el sentiment de pertinença i la seva identitat social,
política i cultural.
La matèria de Ciències Socials, Geografia i Història ha de preparar l’alumnat perquè reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Quan l’alumnat pren consciència del que sap o
creu saber, i és capaç de comunicar-ho, està en disposició de compartir-ho amb els altres i, si escau, de modificar-ho. Aquest és un procés reflexiu a partir del qual l’alumnat
reconstrueix el seu propi aprenentatge i es dota de coneixements i habilitats per trobar respostes vàlides i coherents als interrogants que es formula i als problemes que se li plantegen.
L’ensenyament de les Ciències Socials, Geografia i Història ha d’afavorir l’educació ciutadana de l’alumnat per a què assumeixi els valors democràtics i aprengui a participar en la vida
col·lectiva, per mitjà de projectes de cooperació en el seu entorn.
Competències pròpies de la matèria
El coneixement de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria. Entenem per
competències l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre
una pràctica completa i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels joves, i presentats en
una seqüència en espiral a través dels cursos de l’etapa.
Les competències pròpies de la matèria de Ciències Socials estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades a conviure i habitar el món, que comprèn la
competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana. Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:
percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques;
analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i
democràtica;
4
analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos
per part de les societats;
comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte;
produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials;
contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i
democràtic dels recursos;
respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència;
desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació;
participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius, i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint
una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.
Aportacions de la matèria a les competències bàsiques
Si considerem que la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar
els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació Secundària
Obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d ’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu. La contribució a l’assoliment
de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:
Les competències comunicatives
Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la
informació i construir coneixement.
Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.
Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.
Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.
Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.
Les competències metodològiques
Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment
els relacionats amb les TIC).
Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques, i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.
5
Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.
Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.
Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.
Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.
Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.
Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.
Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.
Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació, etc.).
Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar.
Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.
Les competències personals
Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles de l’entorn.
Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.
Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció.
Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.
Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.
Estructura dels continguts, aportacions de la geografia a la matèria de Ciències Socials
El tercer curs es destina prioritàriament a l’organització econòmica i geopolítica. En concret La realitat espacial és complexa. El medi és producte dels fenòmens de la natura i de
l’activitat dels grups socials; en conseqüència, l’estudi de l’espai habitat per les societats s’ha de fer sense separar els components naturals dels humans. L’essència del coneixement
geogràfic en l’ensenyament obligatori radica a convertir en intel·ligibles els territoris propers i els més allunyats. L’alumnat ha d’ubicar-se en relació amb les decisions espacials i
socials, i obtenir coneixements, habilitats i actituds per actuar de manera responsable, individualment i col·lectiva, en el territori.
L’educació geogràfica ha de fer que les persones s’apropiïn dels espais i medis on desenvolupen la seva vida quotidiana, així com apreciïn els paisatges i les civilitzacions i cultures
diferents de les seves. Una apropiació desitjable de l’espai comporta fer-ne un ús racional, habitar-lo amb els altres i, finalment, organitzar-lo i administrar-lo de forma sostenible, per
garantir el seu futur. D’aquesta manera, l’alumnat coneixerà els orígens i les evolucions del territori propi i dels altres i, comprenent-los, podrà actuar en ells i contribuir, si escau, a la
seva transformació amb coneixement de causa.
El coneixement geogràfic té com a objectiu ensenyar a pensar l’espai en un món global. El raonament geogràfic, aplicat en un territori, ha de ser dinàmic i preveure una pluralitat
d’escales. Implica aprendre a analitzar els diferents elements que caracteritzen un territori, triant el nivell espacial més adequat per tractar cada problema. També s’haurien de tenir en
6
compte les diferents escales temporals per trobar en el passat les explicacions de les estructures espacials del present i, a partir de les tendències actuals, pensar en els escenaris
futurs. El raonament geogràfic és, per tant, retrospectiu i prospectiu.
La geografia permetrà a l’alumnat vincular la idea de lloc amb la idea de cultura, i la idea de globalitat amb la d’interdependència i complexitat. Així, podran entendre que la nostra
quotidianitat ve determinada avui pels canvis que tenen lloc arreu del planeta i que el que succeeix en el nostre medi local influeix en el desenvolupament d’altres territoris allunyats.
Per això és molt important educar en la responsabilitat envers les nostres accions individuals i col·lectives en la construcció del sistema-món.
Objectius generals de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història de l’Educació Secundària Obligatòria
La matèria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural; comprendre el territori com a resultat
de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i
la necessitat de garantir la sostenibilitat.
2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya, i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre
elements físics i humans.
3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves
conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.
4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva
global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió
del passat i la construcció del futur.
5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la
convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis, valorant-los críticament.
6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat; comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques
dins el seu context.
7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos
(lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals), i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.
8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de
la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).
7
9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes
específiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.
10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius, i de les llibertats.
Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.
11. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de
la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.
12. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació amb la recuperació de la
memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.
Continguts comuns per a tota l’etapa
Identificació i ús de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions al coneixement del medi físic i de les formes de vida en el present i el passat.
Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement social en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com en la comunicació de resultats d’una recerca.
Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herència cultural dels grups humans i manifestació de riquesa i diversitat.
Aplicació de la representació gràfica de la cronologia i de les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat.
Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants, aplicant la periodització convencional.
Identificació dels diferents ritmes evolutius de les societats, valorant el caràcter no lineal de l’evolució històrica.
Localització i caracterització de diferents paisatges, analitzant la interacció entre els grups humans i el medi, i caracteritzant les formes de vida que possibiliten.
Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localitzar i caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.
Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, especialment amb suport TIC.
Contrast i valoració crítica d’informacions diferents, incloses les dels mitjans de comunicació, sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.
Reconeixement dels drets i deures individuals i col·lectius, identificant i rebutjant les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació, especialment les relatives al gènere, que afecten
persones i col·lectius en el món.
Identificació dels focus de conflicte en el món actual i valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.
Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.
Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i interpretació d’alguns dels problemes de l’actualitat, des d’una perspectiva global del món.
Treball dels diferents continguts de la matèria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de forma creativa i responsable.
CONTINGUTS
8
Continguts comuns
Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, així com de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicació. Contrast i valoració crítica
d’informacions diferents sobre un mateix fet o fenomen, tenint en compte solucions i alternatives als problemes.
Ús de diferents fonts d’informació, especialment amb suport TIC, per contextualitzar els conceptes generals a fets de l’entorn proper, comunicant de forma argumentada els resultats de
la recerca.
Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Identificació i rebuig de les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.
Valoració crítica dels prejudicis sexistes i discriminacions de gènere per mitjà de l’anàlisi i debat de casos, en la nostra societat i en d’altres.
Valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.
Reflexió i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relació amb la convivència i la cohesió social, fonamentant les opinions pròpies i respectant les dels altres.
Activitat econòmica i espai geogràfic
Reconeixement i aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques i de l’organització del món del treball, tot caracteritzant els trets
generals de l’economia europea, espanyola i catalana dins un món globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de l’entorn proper.
Anàlisi de les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori al llarg de la història. Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i
de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’un consum responsable.
Reconeixement de paisatges agraris, exemplificant les característiques bàsiques de cada un i identificant les transformacions en el món rural. Anàlisi dels principals paisatges agraris a
Catalunya, així com de les activitats que hi estan associades.
Identificació de les principals zones industrials en l’àmbit mundial i dels factors de localització industrial, i la seva relació amb les xarxes de comunicació i transport. Anàlisi de l’evolució
de l’activitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.
Comprensió de la relació entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu. Classificació i anàlisi d’alguns serveis en l’àmbit mundial i local. Identificació de la tendència a la
terciarització de les societats actuals.
Transformacions i desequilibris en el món actual
Valoració de les conseqüències de la globalització de l’economia, entre les quals la deslocalització industrial i les noves formes de comerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual entre
països.
Anàlisi del desenvolupament humà desigual, a partir de la selecció i contrast d’informacions i, especialment, dels indicadors socioeconòmics.
Anàlisi de les noves formes de producció d’aliments i del problema de la fam al món i les seves implicacions globals. Valoració de les polítiques de cooperació i solidaritat.
Identificació de l’impacte dels processos productius, dels moviments de població i del creixement urbà sobre el territori. Anàlisi de les formes de vida, dels problemes i de la gestió de
les ciutats actuals, especialment a Catalunya i Espanya.
9
Organització política i planificació del territori
Anàlisi i contrast de diferents formes d’organització política i territorial. Comparació amb algunes formes d’organització política del passat. Distinció entre les fronteres tradicionals i els
nous espais convivencials.
Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics i valoració de la participació ciutadana en les institucions públiques. Distinció entre sistemes democràtics i autoritaris.
Anàlisi dels elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, així com dels òrgans principals de govern i el seu funcionament.
Comparació entre els òrgans de govern municipal i els d’àmbits territorials més grans.
Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics del món. Identificació de les funcions d’algunes organitzacions internacionals.
Connexions amb altres matèries
Matemàtiques
Lectura, interpretació i construcció de taules estadístiques i de gràfics amb suport de paper i digital. Identificació i ús de nombres absoluts i relatius.
Conceptes bàsics d’economia.
Tecnologies. Ciències de la naturalesa
Identificació de l’impacte d’alguns processos productius sobre el medi i de la necessitat d’un ús sostenible dels recursos.
Anàlisi de la interacció entre l’entorn, la tecnologia i la societat.
Utilització de recursos TIC per a la informació, comunicació i processament de les dades.
Llengua
Desenvolupament de competències lingüístiques per descriure, explicar, justificar, interpretar i argumentar situacions i fenòmens.
Música. Educació visual i plàstica
Ús de diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats d’una recerca.
Educació per a la ciutadania i drets humans
Anàlisi dels canvis i desequilibris en el món actual i de les seves implicacions globals.
Anàlisi del funcionament del sistema democràtic i de les vies de participació de la ciutadania.
Valoració del diàleg o la cooperació en la resolució de conflictes.
Reconeixement dels drets humans i rebuig de les desigualtats.
Activitats d’avaluació
Reconèixer i analitzar, per mitjà dels indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant possibles causes i conseqüències i cercant propostes
alternatives a la desigualtat i de suport al desenvolupament sostenible.
1
Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món, destacant la interdependència entre països i el seu impacte en la realitat econòmica de l’entorn proper.
Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents, identificant i exemplificant, en el cas català, algunes de les transformacions del món rural. Analitzar les relacions
entre la producció d’aliments i la fam al món.
Descriure i analitzar les transformacions en les activitats i els espais industrials, localitzant els principals centres de producció en el món, Espanya i Catalunya. Establir relacions entre la
deslocalització industrial i la globalització econòmica.
Relacionar les xarxes viàries i de transport de Catalunya amb el desenvolupament econòmic, aplicant criteris de sostenibilitat mediambiental.
Valorar els elements que conformen l’estat del benestar en les societats actuals i analitzar situacions de desigualtat en l’accés als serveis bàsics.
Valorar els principis del funcionament polític democràtic, aplicant-los en el reconeixement dels drets i deures i dels principis del sistema representatiu. Superar prejudicis i estereotips
sobre grups socials i culturals amb una actitud empàtica.
Utilitzar fonts diverses per obtenir informació sobre fets econòmics i socials de l’entorn i relacionar-los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de forma organitzada i
intel·ligible utilitzant recursos TIC.
Realitzar de forma cooperativa treballs de síntesi i recerca sobre situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afectin persones i col·lectius en el món actual, a partir del
plantejament d’hipòtesis o interrogants a resoldre.
Conèixer els mecanismes de gestió urbana de l’entorn local i les formes de participació ciutadana en la planificació urbanística. Proposar iniciatives de millora que tinguin en compte la
sostenibilitat mediambiental i la cohesió i convivència social i, en especial, les que són potencialment aplicables a Catalunya.
1
DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES
Les dotze unitats s’estructuren en continguts de la Geografia política, humana i econòmica. Cada unitat manté una mateixa estructura: PRESENTACIÓ , I SIS APARTATS DE TEXT
EXPOSITIU. Cada un dels apartats del text expositiu constitueix, per ell mateix, una unitat de programació d’una hora aproximadament. Cal remarcar, així doncs, que els apartats de
text de cada unitat corresponen, de manera ben aproximada, al temps real de què es disposa per a la seva realització (són entre 8 i 9 sessions de classe per a cada unitat).
L’ORGANITZACIÓ DE L’HORA CLASSE s’organitza al voltant de la lectura i comentari del text expositiu, esquematització a la pissarra, l’observació del material complementari i la
realització (oral o escrita) dels exercicis. També pot, si ho considera adient, destinar una part de la classe a la realització o correcció d’alguna activitat de l’apartat d’activitats.
Tanmateix, des d’aquest enfocament general, es pot variar en funció de les estratègies d’aprenentatge, del nivell de l’alumnat o de la dificultat objectiva de cada una de les unitats:
concentrar dos apartats de text expositiu en una mateixa hora de classe i dedicar-ne una altra a la realització i correcció d’activitats o a la realització de les activitats de dossier;
encarregar la lectura d’algun apartat de text o la realització d’activitats a casa, tot garantint el seu assoliment en una sessió posterior de classe, etc. No oblidem, tampoc, que una part
de les sessions s’han de destinar a les activitats d’avaluació.
CRITERIS PER A LA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS
El llibre de l’alumnat presenta quatre nivells d’activitats. Atenent a la diversitat del l’alumnat amb dificultat d’aprenentatge tindran una especial atenció, seguint les explicacions de la
professora i fent els exercicis que corresponguin als objectius didàctics adaptats.
Els exercicis de cada apartat del text expositiu, Qüestions, han de garantir l’assoliment dels continguts, la lectura i anàlisi, a un nivell suficient, del material complementari de la doble
pàgina. Resulten materials idonis per a la seva resolució i correcció a l’aula, en una mateixa sessió de classe, després de la presentació general del text. Tanmateix, també poden ser
encarregats per a la seva realització a casa i correcció en una sessió posterior. En general, presenten un nivell de dificultat escàs (assolible per la majoria del grup classe) i poden ser
resolts amb la informació de la mateixa doble pàgina.
La descripció dels Procediments permet la reflexió de diversos procediments geogràfics. Cada una de les descripcions s’acompanya amb unes activitats a resoldre, en què l’alumnat
pot exercitar el procediment proposat i constatar les dificultats pràctiques que suposa.
Les activitats de Documents i activitats es caracteritzen pel seu caràcter globalitzador (que integra diversos continguts de la unitat) i per la seva major durada temporal. Poden constituir
tasques a realitzar per part de tot el grup classe, però també poden respondre a les necessitats derivades dels diversos ritmes d’aprenentatge detectats a l’aula: activitats d’ampliació
per als alumnes amb un ritme d’aprenentatge més ràpid, activitats de reforç o de recuperació per als alumnes amb dificultats, etc. En aquest sentit, cal recordar que aquest apartat
presenta activitats amb graus de dificultat diversos. Com ja hem assenyalat, en cada unitat hi ha alguna activitat que suposa l’ús de fonts i registres externs al llibre –atles,
enciclopèdies, mapes d’ús quotidià, etc.
La lectura dels temes tractats a l’apartat Dossier permet la sistematització i comprensió d’aspectes geogràfics. Tots ells s’acompanyen d’unes activitats a resoldre.
1
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
No es renuncia a l’atenció a la diversitat “dins a l’aula” mitjançant materials diferenciats, avaluació formadora i formativa, adaptacions curriculars.
En el grup de 3B, hi ha 32 alumnes: dues alumnes ( Jankeh Sohna i Aise Macalou) de NEE (social) , tres alumnes que van a l’Aula d’Acollida ( en Luis Belmar, la Yingui Liu i l?Angie
Valencia). Tots tres entenen el català bàsic. Hi ha tres alumnes que repeteixen 3r ( Lídia Abulí, Àlex Fernánez i Genis Sánchez).
En el grup de 3C, hi ha 32 alumnes: hi ha tres alumnes de NEE ( la Josefina Manrique i la Sara Martín (Dictamen) i la Esther Torres (Social), un alumne que va a l’Aula d’Acollida
(Attaachai Khabunran de Filipines que enten el català).
Els alumnes que no tenen cap coneixement de la llengua catalana treballen material específic (lèxic bàsic, escriptura) de Compensatòria. Els que tenen coneixement de la nostra
llengua segueixen el ritme de classe amb adaptació curricular.
Els alumnes amb NEE se’ls adapta els continguts, les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació.
CRITERIS PER A LA REALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ
L’avaluació inicial es du a terme mitjançant les preguntes que figuren a la doble pàgina de presentació del llibre o preguntes extres a la pissarra. En algunes unitats seran orals, altres
escrites, i individuals o col·lectives, segons el que convingui. Així, les respostes de tipus oral plantejades al grup classe de manera col·lectiva ens poden donar una informació de tipus
general i prospectiva. En canvi, les respostes individuals i escrites permeten ja un primer diagnòstic de cadascun dels nostres alumnes i consegüent elaboració de currículums
adaptats.
L’avaluació formativa s’obtindrà per mitjà de la realització i correcció dels diversos tipus d’activitats proposades: les preguntes i els exercicis de les dobles pàgines de text expositiu
(Qüestions), les activitats del Dossier i les activitats generals de cada unitat (Documents i activitats, Procediments). És important disposar d’un registre dels resultats de cada alumne o
alumna, que permeti proposar, en la mateixa fase d’aprenentatge, activitats més individualitzades, tant de reforç com d’ampliació. També convé fer un seguiment periòdic de la llibreta
dels alumnes.
L’avaluació sumativa ha d’incidir en els mateixos models proposats des de l’avaluació formativa, amb la qual cosa les qüestions i les activitats proposades en el llibre de l’alumne poden
esdevenir, per ells mateixos, materials d’avaluació sumatòria, o bé models mitjançant els quals confegir noves activitats. En aquest nivell educatiu, ens sembla adient proposar una
prova al final de cada unitat. És important, en tot cas, que les activitats plantejades tinguin un fort contingut conceptual i, alhora, procedimental. També poden ser objecte d’avaluació
individualitzada els treballs de tipus més o menys ampli. No cal dir que l’avaluació sumatòria mesura també els aspectes actitudinals, com ara el treball individual, per la qual cosa la
nota final ha de tenir en compte també el treball realitzat al llarg de tot el període i ha de reflectir, per tant, els resultats de l’avaluació formativa. Finalment, cal assenyalar que l’apartat
El que hem après pot ser un referent a l’hora de dissenyar l’avaluació sumatòria.
1
OBJECTIUS DEL TERCER CURS
Reconèixer i aplicar conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques.
Analitzar les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori.
Identificar les característiques dels països rics i dels països pobres.
Observar i analitzar paisatges humanitzats, rurals i urbans.
Identificar els factors i elements que caracteritzen un paisatge agrari.
Descriure les característiques més importants de l’agricultura tradicional i de l’agricultura evolucionada.
Descriure les principals fonts d’energia convencionals i alternatives.
Identificar les principals zones industrials del món.
Identificar les activitats pròpies del sector terciari.
Comprendre la relació entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu.
Analitzar les formes de vida, els problemes i la gestió de les ciutats actuals.
Descriure, interpretar i representar un espai geogràfic, assenyalant les seves característiques i identificant la seva especificitat (rural, industrial, urbà), tot emprant diferents tècniques i
fent una lectura correcta de diferents àmbits territorials representats mitjançant diversos tipus de registre (mapes, plànols, croquis, fotografies), amb especial atenció als àmbits català i
espanyol.
Analitzar i valorar la utilització dels recursos naturals i les seves conseqüències ambientals, en especial pel que fa a la sostenibilitat del medi ambient i als riscos naturals, amb una
identificació prèvia dels elements del medi físic i de la caracterització i distribució dels principals medis naturals.
Explicar les característiques bàsiques de l’economia a Catalunya i a Espanya.
Conèixer l’organització territorial i política de Catalunya i d’Espanya.
Analitzar diferents formes d’organització política i territorial a escala mundial.
Identificar els principis i les institucions dels règims democràtics.
Conèixer els elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea.
Localitzar i caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics del món.
Identificar les característiques de les economies desenvolupades i no desenvolupades i la seva ubicació espacial.
Assenyalar les causes del subdesenvolupament.
Llegir i interpretar sèries estadístiques.
Elaborar, llegir i comentar gràfics de diversos tipus.
1
Correlacionar diferents tipus d’informació.
Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts orals d’informació directes i indirectes aplicant-los a l’estudi d’una determinada temàtica o a la resolució de problemes
referits a l’àrea.
Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes...), les dades obtingudes amb diferents fonts d’informació.
Utilitzar les TIC per contextualitzar els conceptes generals i aprofundir en els continguts que es treballen a l’aula.
Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor.
Prendre consciència del caràcter exhaurible dels recursos, de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi i d’un consum responsable.
Valorar les conseqüències de la globalització de l’economia.
Analitzar el problema de la fam al món i les seves implicacions globals.
Reconèixer els drets individuals i col·lectius i rebutjar situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.
Interessar-se per conèixer les diverses realitats socials, culturals i econòmiques del planeta.
Mantenir una actitud de tolerància i antidogmatisme.
Treballar de forma participativa, responsable i cooperativa.
Manifestar una actitud favorable a l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs.
1
Contribució de les unitats didàctiques de tercer d’ESO al desenvolupament de les competències bàsiques
COMPETÈNCIES UD 1 UD 2 UD 3 UD 4 UD 5 UD 6 UD 7 UD 8 UD 9 UD 10 UD 11 UD 121. Transversals 1.1. ComunicativesElaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.
x x x x x x x x x x x x
Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.
x x x x x x x x x x x x
Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.
x x x x x x x x x x x x
Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.
x x x x x x x x x x x x
Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.
x
Desenvolupar una actitud activa amb relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.
x x x x x
1.2. MetodològiquesBuscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).
x x x x x x x x x x x x
Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques, i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.
x x x x x x x x x x x x
Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.
x x x x x x x x x x x x
Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.
x x x x x x x
Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.
x
Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular. x x x xRecollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.
x x x x x x x x x x x x
Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes. x x x x x x x x x x x xUtilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació, etc.).
x x x x x x x x x x x x
Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar. x x x x x x x x x x x xDesenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis. x x x x x x x x x x x x 1.3. PersonalsConfigurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles de l’entorn.
x x x x
Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies. x x x x x x xDesenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció. x x x x x x x x x x x xPrendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora. x x x x x x x x x x x xDesenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes. x x x x x x x x x x x x2. Específiques1Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar- x x x x x x x x x x
1
s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques.Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.
x x x x x x x x
Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats.
x x x x x
Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.
x x x x x x x x
Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials.
x x x x x x x x x x x x
Contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos.
x x x x
Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència.
x x x x x x
Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.
x x x x x x x x x x x x
Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius, i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.
x x x x
1. Les competències específiques, és a dir, pròpies de la matèria de Ciències Socials, estan estretament vinculades al bloc de competències centrades a conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana.
1
DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
UNITAT 1: L’ACTIVITAT ECONÒMICA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Reconèixer i aplicar conceptes bàsics d’economia
Analitzar el funcionament de les principals activitats econòmiques de la nostra societat
Descriure i distingir els diferents sectors econòmics i el seu desenvolupament
Analitzar els diversos tipus d’empreses i la seva activitat
Estudiar el mercat laboral, els drets i deures dels treballadors i la problemàtica associada a l’atur
Analitzar les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns al llarg de la història
Conèixer els principals sistemes econòmics, així com els indicadors econòmics i socials més emprats
Examinar les principals institucions del sistema financer (banca) i els mecanismes de funcionament de la
borsa
Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor
Llegir i comentar textos geoeconòmics
Confeccionar diferents tipus de gràfics, quadres estadístics i mapes temàtics per poder classificar
informacions recollides
Descriure, a partir de l’observació, les fotografies i els gràfics de diferents aspectes de l’activitat econòmica
Comportar-se respectuosament amb les diferències
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
Les necessitats humanes i els béns econòmics
La població activa i els sectors econòmics
Les empreses: funcionament i tipus
El mercat laboral i l’atur
Els sistemes i els indicadors econòmics
Les institucions financeres i la borsa
PROCEDIMENTS
Lectura i interpretació de documents de contingut geoeconòmic
Identificació de les dades d’un gràfic
Observació i anàlisi de mapes
Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents tipus d’informació
Interpretació de dades estadístiques
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Actitud oberta i tolerant davant la diferència i la diversitat cultural
2. Actitud de respecte davant les opinions del altres
3. Disposició favorable a investigar la realitat que ens envolta
4. Interès pel rigor i la presentació correcta dels treballs
5. Acceptació dels drets i deures com a ciutadans
1
6. Actitud crítica
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que utilitzen amb correcció el vocabulari específic i propi de la unitat didàctica, emprant-lo amb
precisió i rigor.
Veure si saben identificar els diferents tipus de béns econòmics i com ha evolucionat la seva producció al
llarg de la història.
Verificar que saben descriure i distingir els diferents sectors econòmics.
Constatar que reconeixen els diversos tipus d’empreses i la seva activitat, fent una especial incidència en el
paper que fan les grans multinacionals.
Assegurar-se que coneixen els principis bàsics dels sistemes econòmics més importants –especialment el
d’economia de mercat–, així com els indicadors econòmics i socials més utilitzats.
Veure si entenen el funcionament del mercat laboral, els drets i deures dels treballadors i la problemàtica
associada a l’atur.
Esbrinar si coneixen els mecanismes bàsics de funcionament de la banca i la borsa.
Observar si llegeixen i comenten amb precisió textos senzills d’economia.
Confirmar que saben elaborar i descriure gràfics confeccionats amb dades de tipus econòmic.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Web del Banc Mundial. Disposa d’indicadors mundials de desenvolupament, així com de dades
econòmiques per països: http://www.bancomundial.org/datos/
Institut Nacional d’Estadística (Espanya): www.ine.es
Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.net
Estadístiques del Ministeri de Treball: http://www.mtas.es/estadisticas/es/index.htm
Estadístiques i informes del Ministeri d’Economia, amb enllaços al Banc d’Espanya, l’OCDE i el FMI:
http://www.meh.es/Portal/Estadistica+e+Informes/
Servidor estadístic de la Unió Europea: http://www.ec.europa.eu/eurostat
Web de la Borsa de Barcelona: www.borsabcn.es
Bases de dades de l’ONU: http://www.un.org/spanish/databases/databases.htm
Conceptes d’economia: http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/socials/economia.htm
Organització Internacional del Treball. Proporciona dades sobre ocupació i condicions de treball a tot el
món: www.ilo.org
Organització Mundial del Comerç (OMC). Incorpora un glossari de termes i estadístiques sobre comerç
internacional: www.wto.org/indexsp.htm
Unitat 2. L’AGRICULTURA I LA PESCA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1- Identificar els factors que condicionen l’espai agrari
2- Analitzar alguns dels paisatges agraris més característics i els principals sistemes de conreu
1
3- Descriure les característiques més importants de l’agricultura tradicional i de l’agricultura
evolucionada
4- Identificar les activitats pròpies del sector primari
5- Conèixer com es gestiona i s’aprofita la riquesa dels boscos i quins són els problemes derivats
d’una explotació excessiva dels recursos forestals
6- Reconèixer la importància de la ramaderia i la pesca com a recursos fonamentals del sector primari
7- Cercar informació per tal d’ampliar el coneixement geogràfic
8- Interpretar dades de gràfics i mapes
9- Utilitzar amb correcció el vocabulari geogràfic corresponent a aquesta unitat
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1- Factors que condicionen l’espai agrari
2- Paisatges agraris i sistemes de conreu
3- L’agricultura tradicional
4- L’agricultura evolucionada
5- L’aprofitament forestal i la desforestació
6- La ramaderia i la pesca
PROCEDIMENTS
1- Lectura i anàlisi de diferents tipus d’agricultura
2- Interpretació de les dades d’un quadre
3- Observació, interpretació i descripció d’un paisatge agrari
4- Adquisició de vocabulari específic
5- Recerca d’informació a partir de diferents mitjans
6- Elaboració d’esquemes geogràfics senzills
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1- Actitud participativa, responsable i de col·laboració
2- Respecte pel paisatge agrari i per la gent que hi treballa
3- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs
4- Interès per conèixer les activitats agràries i el món rural
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar si identifiquen els diferents factors que condicionen l’espai agrari.
Confirmar que saben descriure els diferents tipus de paisatges agraris i sistemes de conreu.
Constatar que coneixen les característiques més importants dels sistemes agraris tradicionals.
Veure si saben reconèixer els trets definidors dels sistemes agraris evolucionats.
Comprovar que saben localitzar en un mapa els principals tipus d’agricultura que es practiquen al món.
Assegurar-se que coneixen com es gestiona i s’aprofita la riquesa forestal d’un territori.
Valorar si són conscients de la problemàtica mediambiental que comporta una explotació excessiva dels
recursos forestals.
2
Comprovar que coneixen els principals tipus de ramaderia.
Esbrinar que coneixen els diferents tipus de pesca i que saben localitzar en un mapa les principals àrees de
pesca a escala mundial.
Assegurar-se que entenen els perills de la sobreexplotació dels recursos marins i la necessitat d’avançar
cap a un ús sostenible dels mateixos.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Apunts bàsics sobre geografia rural: http://club.telepolis.com/geografo/rural/rural.html
Material d’Intermón Oxfam per treballar a l’aula. Un Global Express titulat «Àfrica: més enllà de la sequera».
http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=667&idioma=2
Estadístiques oficials sobre agricultura, ramaderia, pesca i alimentació (Espanya). Ministeri d’Agricultura,
Pesca i Alimentació (MAPA): http://www.mapa.es/es/estadistica/infoestad.html
Estadístiques agrícoles, ramaderes i pesqueres (Catalunya). Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca:
http://www.gencat.net/darp/dades.htm
Bases de dades estadístiques de la FAO: http://www.fao.org/waicent/portal/statistics_es.asp
Web sobre la pesca al Mediterrani, amb informació sobre arts de pesca, ecosistemes de la costa i una
bibliografia completa: www.fut.es/mediterranea
Directori de recursos per als interessats en agricultura, medi ambient, turisme rural i energies renovables:
«La Página rural». http://personal.redestb.es/jomer/
El web de les ciències socials (Geografia / Sectors Econòmics):
http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm
Ministeri d’Educació i Ciència: http://www.cnice.mecd.es/recursos.html
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines: 42 (Món), 48-49 (Europa), 58 (Àfrica), 66 (Àsia), 76-77 (Amèrica), 86 (Oceania).
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 2: «Els sectors primari i secundari».
Unitat 3: L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1- Descriure les principals fonts d’energia convencionals i alternatives
2- Identificar els diferents tipus d’indústries
3- Conèixer els factors de localització industrial i la seva variació en funció de l’època estudiada
4- Reconèixer la importància dels recursos naturals i les matèries primeres en el funcionament del
sector industrial
5- Explicar la distribució mundial de la indústria
2
6- Llegir i interpretar dades estadístiques
7- Valorar la utilització de la indústria i les seves conseqüències ambientals
8- Cercar informació sobre aspectes relacionats amb l’energia i la indústria
9- Interpretar dades de gràfics i mapes
10- Utilitzar amb correcció el vocabulari geogràfic corresponent a aquesta unitat
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1- Les fonts d’energia convencionals
2- Les energies alternatives
3- Les primeres matèries
4- La indústria: localització i tipus
5- La distribució mundial de la indústria
6- Indústria i medi ambient: la contaminació
PROCEDIMENTS
1- Lectura i anàlisi d’un paisatge industrial
2- Interpretació i descripció de dades de quadres estadístics i gràfics
3- Recerca d’informació a partir de diferents mitjans
4- Recerca i adquisició de conceptes referents al vocabulari geogràfic
5- Observació de mapes per poder extreure informació (regions industrials)
6- Classificació de les indústries segons diversos criteris
7- Identificació dels elements que intervenen en el procés industrial
8- Localització de les principals àrees industrials del món en un mapamundi
9- Comparació dels factors de localització de diferents tipus d’indústries
10- Elaboració de resums i esquemes geogràfics senzills
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Respecte pel medi ambient
2. Disposició favorable per l’ús de fonts d’energia renovables i no contaminants
3. Actitud crítica davant certes pràctiques industrials
4. Actitud participativa, responsable i de col·laboració
5. Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que utilitzen de manera correcta el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.
Assegurar-se que saben descriure les principals fonts d’energia i les classifiquen correctament.
Veure si reconeixen la importància dels recursos naturals i les primeres matèries en el funcionament de la
indústria.
Constatar que saben identificar els diferents tipus d’indústries segons l’ús i els destinataris dels béns
fabricats.
Confirmar que coneixen els factors de localització industrial, tant físics com humans.
Assegurar-se que saben situar en l’espai les principals àrees industrials del món.
2
Descobrir si mostren una actitud crítica respecte als perills de la contaminació industrial.
Valorar positivament la defensa de mesures de protecció mediambiental i d’un model de desenvolupament
sostenible.
Confirmar que interpreten correctament diferents tipus de dades de gràfics i mapes (producció d’energia i de
primeres matèries, població activa industrial, etc.).
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Apunts bàsics sobre geografia econòmica: http://club.telepolis.com/geografo/economica/economica.html
Documents i estadístiques sobre treball i indústria (Catalunya). Departament de Treball i Indústria:
http://www.gencat.net/treballiindustria/documents/index.html
Pel que fa a les estadístiques de caire laboral:
http://www.gencat.net/treballiindustria/estadistiques/index.html
Estadístiques sobre indústria a Espanya. Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www2.mityc.es/es-
ES/Servicios/IndicadoresE/Industria/
Organització Internacional del Treball (ILO). Proporciona dades d’ocupació i condicions de treball a tot el
món. Disposa d’estadístiques sobre treball infantil i estudis sectorials (en anglès):
http://www.ilo.org/public/english/bureau/stat/portal/index.htm
Web del Banc Mundial. Disposa d’indicadors mundials de desenvolupament, així com de dades
econòmiques per països: http://www.bancomundial.org/datos/
Agència Internacional de l’Energia (estadístiques, polítiques dels estats, informes varis): http://www.iea.org
Estadístiques de l’OCDE sobre diversos indicadors econòmics (en francès i anglès):
http://www.oecd.org/statsportal/0,2639,fr_2825_293564_1_1_1_1_1,00.html
Portal «Salvem la Terra». Molt interessant pel tema de la contaminació industrial:
http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/index.htm
El web de les ciències socials (Geografia / Sectors Econòmics – Energia – Desenvolupament – Medi
Ambient): http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm
Ministeri d’Educació i Ciència: http://www.cnice.mecd.es/recursos.html
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines: 42-43 (Món), 52-53 (Europa), 62 (Àfrica), 70 (Àsia), 80-81 (Amèrica).
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 2: «Els sectors primari i secundari».
UNITAT 4: EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS
OBJECTIUS
1. Identificar i classificar les activitats pròpies del sector terciari
2
2. Analitzar la importància del sector serveis en l’economia dels diferents països
3. Reconèixer les activitats principals del comerç interior i del comerç exterior
4. Analitzar la dimensió mundial del comerç i la importància assolida per les relacions comercials
entre els països
5. Assenyalar els avantatges i inconvenients dels diferents mitjans de transport, tant econòmics com
socials i mediambientals
6. Descriure les principals xarxes i sectors de comunicació
7. Identificar els diferents tipus de turisme i els factors que el condicionen
8. Ubicar els focus turístics més importants i la seva relació amb el desenvolupament econòmic d’un
país
9. Fer correlacions de diversos tipus d’informació
10. Emprar de manera correcta el vocabulari específic de la unitat didàctica
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1- Les activitats del sector terciari
2- El comerç interior
3- El comerç exterior
4- La revolució dels transports; tipus de transports
5- Les xarxes de transport
6- El sector de les comunicacions
7- El creixement del sector terciari: el turisme
PROCEDIMENTS
1. Reconeixement de les activitats del sector terciari
2. Identificació d’activitats comercials: el comerç interior i el comerç exterior
3. Elaboració i interpretació de dades estadístiques
4. Recerca i comentari d’informació específica referent al sector terciari
5. Definició de conceptes que fan referència al sector terciari
6. Interpretació i descripció de mapes: zones comercials, focus turístics, xarxes de transport...
7. Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents activitats del sector terciari
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions
2. Reconeixement de la importància de potenciar els mitjans de transport públic
3. Interès per compartir diferents tipus d’informació
4. Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball
5. Reconeixement de la problemàtica associada a determinats models de desenvolupament turístic
poc respectuosos amb l’entorn natural
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Veure si saben identificar i classificar les activitats pròpies del sector terciari.
2
Comprovar que utilitzen amb correcció el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.
Constatar que coneixen a gran trets l’evolució del comerç des del neolític fins a l’actualitat.
Assegurar-se que saben en què consisteixen el comerç interior i el comerç exterior, així com el
protagonisme que han assolit en la nostra economia.
Confirmar que entenen la dimensió mundial del comerç: grans fluxos comercials internacionals, globalització
econòmica, etcètera.
Comprovar que saben descriure els diferents tipus de transport, amb els seus avantatges i inconvenients.
Verificar que entenen la importància del sector de les comunicacions –transmissió d’informació– en
l’economia i la vida quotidiana.
Veure si coneixen els diferents tipus de turisme i els factors que el condicionen.
Assegurar-se que saben llegir i comentar mapes de la unitat didàctica: grans àrees comercials del planeta,
usuaris d’Internet a escala mundial, zones turístiques, etcètera.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Material d’Intermón Oxfam per treballar a l’aula. Un monogràfic sobre l’intercanvi desigual, «cafè, cafè»:
http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=6
La globalització a debat (dossier informatiu i materials didàctics):
www.pangea.org/edualter/material/globalizacion/globalitzacio
Indicadors i estadístiques sobre turisme i comerç a Espanya. Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: Anar a
Indicadors, estadístiques i informes de l’adreça: http://www2.mityc.es/es-ES/index.htm?cultura=es-ES
Estudis i estadístiques de comerç, turisme i consum a Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i
Consum: http://www.gencat.net/ctc/serveis/estudis_estadistiques/index.html
Estadístiques del comerç internacional. Organització Mundial del Comerç:
http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s/its2005_s/its05_toc_s.htm
Web de l’Organització Mundial del Turisme (WTO), amb dades i informes diversos:
www.world-tourism.org/espanol/
Proposta didàctica sobre el deute extern: www.pangea.org/edualter/material/deute/index.htm
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines: 43-45 (Món), 53-55 (Europa), 81 (Amèrica).
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 3: «El sector terciari. Les ciutats».
Unitat 5: NORD-SUD, UN MÓN DESIGUAL
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Assenyalar els desequilibris econòmics i socials entre els estats del món actual
2
Interpretar els indicadors de desenvolupament humà, tant els macroeconòmics com els de benestar de les
persones
Identificar i localitzar les regions i els països més desenvolupats (Nord) i les zones i països
subdesenvolupats (Sud) o en desenvolupament
Descriure les característiques econòmiques i socials dels països rics o desenvolupats
Conèixer les principals mancances econòmiques i socials dels països subdesenvolupats: els problemes
socials i les causes de les desigualtats
Comprendre i explicar el fenomen de la globalització econòmica
Analitzar les causes i les conseqüències de la globalització
Destacar el problema de la fam en els països més pobres
Analitzar les causes del subdesenvolupament
Afavorir actituds i accions a favor de la cooperació internacional
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
Un món globalitzat i profundament desigual
Característiques i causes de la globalització
Les desigualtats econòmiques i socials
Localització dels països desenvolupats i dels subdesenvolupats
Característiques de les economies desenvolupades
Els problemes dels països menys desenvolupats
Les causes del desenvolupament
La fam en l’àmbit mundial
La cooperació internacional
PROCEDIMENTS
1. Observació, anàlisi i interpretació de mapes de diverses característiques i escales
2. Lectura, anàlisi i comentari de sèries estadístiques
3. Elaboració, lectura i comentari de gràfics
4. Recerca d’informació de fonts estadístiques
5. Observació, comparació i interpretació de fotografies
6. Lectura, comprensió i comentari de textos
7. Adquisició i aplicació de vocabulari geogràfic
8. Elaboració, lectura i comentari d’esquemes
9. Elaboració de síntesis a partir de diverses fonts
ACTITUDS, VALORS I NORMES
Presa de consciència davant les desigualtats del món actual
Interès per conèixer altres societats diferents de la pròpia
Comprensió de realitats socials i culturals diferents
Actitud favorable a la solidaritat i la cooperació internacionals
Visió positiva cap a les persones amb menys recursos de la nostra societat
2
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Constatar que assenyalen els principals desequilibris econòmics i socials entre els estats del món actual.
Comprovar que interpreten correctament els indicadors de desenvolupament humà, tant els
macroeconòmics com els de benestar de les persones.
Veure que identifiquen i localitzen les regions i els països més desenvolupats (Nord) i les zones i els països
subdesenvolupats (Sud) o en desenvolupament.
Confirmar que descriuen les característiques econòmiques i socials dels països rics o desenvolupats.
Constatar que coneixen les principals mancances econòmiques i socials dels països subdesenvolupats, els
problemes socials i les causes de les desigualtats, com també que destaquen el problema de la fam als
països més pobres.
Valorar que comprenen i expliquen adequadament el fenomen de la globalització econòmica i n’analitzen
les causes i conseqüències.
Comprovar que analitzen les causes del subdesenvolupament.
Valorar que afavoreixen actituds i accions a favor de la cooperació internacional.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC:
Banc Mundial: http://www.bancomundial.org
Fundació CIDOB: http://www.cidob.org
Informe sobre el desarrollo mundial 2005: http://lnweb18.worldbank.org
Organització Mundial del Comerç (OMC): www.wto.org
Intermón Oxfam (ONG): www.intermonoxfam.org
Metges sense Fronteres (MSF): www.msf.es
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): www.oecd.org
Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO): www.fao.org
La globalització a debat (dossier informatiu i materials didàctics):
www.pangea.org/edualter/material/globalizacion/globalitzacio
Mapes de tot el món: earth.google.com
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines 8-15.
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).
Unitat 6: LA CIUTAT I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1- Descriure les principals dificultats de les grans ciutats en l’actualitat
2- Entendre el concepte de revolució urbana i les desigualtats produïdes en el ritme de creixement de
les ciutats
3- Identificar les diferències i similituds entre les ciutats ubicades al nord i les ubicades al sud
4- Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents, aplicant-los a l’estudi de les ciutats actuals
2
5- Elaborar, llegir i comentar fotografies i estadístiques
6- Fer correlacions de diferents tipus d’informació
7- Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre, les dades obtingudes amb diferents
fonts d’informació
8- Descriure l’organització de l’espai urbà
9- Explicar la incidència dels moviments migratoris en l’evolució de la població
10- Conèixer els principals fluxos migratoris actuals i les dificultats de l’adaptació a un nou país
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1- L’explosió urbana del segle xx
2- Ciutats del Nord i ciutats del Sud
3- L’organització de l’espai urbà
4- Els problemes de les grans ciutats
5- Causes i conseqüències de les migracions
6- Els moviments migratoris actuals
PROCEDIMENTS
Identificació de les dades d’un plànol urbà
Utilització d’escales en problemes cartogràfics
Lectura i interpretació de documents i imatges
Interpretació i descripció de dades de quadres estadístics i gràfics
Lectura de plànols i interpretació de les transformacions produïdes a través del temps
Recerca, adquisició i aplicació de vocabulari específic
Observació de mapes per poder extreure informació (corrents migratoris, distribució de les aglomeracions
urbanes)
Elaboració de resums i esquemes geogràfics senzills
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1- Interès per conèixer diferents realitats socials
2- Interès per compartir informacions
3- Actitud crítica i participativa
4- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs
5- Valoració positiva de les cultures foranes
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que coneixen el concepte de revolució urbana i que entenen que el creixement urbà ha estat i
és força desigual (països rics / països pobres).
Constatar que assenyalen correctament les diferències i les similituds entre les ciutats del Nord i les ciutats
del Sud.
Veure si saben descriure l’organització de l’espai urbà i si comenten amb precisió plànols de ciutats.
2
Assegurar-se que coneixen quins són els principals problemes de les grans ciutats en l’actualitat.
Observar si saben explicar les causes i les conseqüències dels moviments migratoris en un món globalitzat.
Veure si coneixen els principals fluxos migratoris actuals i les diferències entre països emissors i països
receptors.
Comprovar que entenen la incidència dels moviments migratoris en l’evolució de la població.
Valorar positivament si mostren una actitud solidària davant les dificultats de l’adaptació dels immigrants a
un nou país.
Verificar que saben llegir i comentar fotografies, estadístiques i textos relacionats amb la unitat didàctica.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Perfil de vint-i-un ciutats mundials. Dins del programa de les Nacions Unides «Ciudades de hoy, ciudades
del mañana», que incorpora recursos i activitats a desenvolupar:
http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/index.asp
Estadístiques sobre població urbana i evolució demogràfica de les grans ciutats del món (en anglès):
http://www.citypopulation.de/index.html
Enllaços sobre geografia urbana (estadístiques, articles, activitats...):
http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm
Una WebQuest sobre una ciutat catalana, Santa Coloma de Gramenet. Una WebQuest és una activitat
enfocada a la investigació, en la qual la informació utilitzada per l’alumnat és, majoritàriament, descarregada
de la Web: http://cv.uoc.edu/~mruizpi/la%20ciutat.htm
Una WebQuest plena d’activitats per donar a conèixer la nostra ciutat: «Obre la teva ciutat al món»:
http://comunet.eduhi.at/bc/20/task/task1.htm
Apunts bàsics sobre geografia urbana: http://club.telepolis.com/geografo/urbana/urbana.htm
Dades demogràfiques sobre municipis de Catalunya: apartat de territori de l’Institut d’Estadística de
Catalunya: www.idescat.net
Dades demogràfiques sobre el padró municipal, apartat «Demografía y población» de l’Institut Nacional
d’Estadística: www.ine.es
Pàgina web que incorpora activitats, autoavaluació..., molt útil pels temes de geografia urbana:
http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/secundaria/sociales/paisaje_urbano/html/principal.htm
Dades estadístiques sobre la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la població, trobem tot tipus d’indicadors:
http://www.bcn.es/estadistica/catala/index.htm
Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://www.iom.int/jahia/jsp/index.jsp
Recursos i dades sobre moviments migratoris (en anglès): www.migrationinformation.org
Fons de Població de les Nacions Unides: www.unfpa.org
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món). Editorial
Teide, 2005. Pàgines: 40 (Món), 50 (Europa), 68 (Àsia), 78 (Amèrica).
2
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 3: «El sector terciari. Les ciutats».
Unitat 7: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Distingir els diferents règims polítics al llarg de la història
Explicar les característiques més rellevants dels diferents règims polítics
Diferenciar entre règims autoritaris i participatius
Identificar el règim de l’apartheid
Descriure les característiques de les democràcies
Caracteritzar els règims dictatorials
Explicar les diferències entre una monarquia i una república
Descriure les característiques dels estats unitaris
Identificar els estats federals i explicar les seves característiques
Identificar l’Espanya actual com un estat regional o autonòmic i explicar les seves característiques
Definir les bases del sistema democràtic
Destacar la participació en les eleccions com a element fonamental dels règims democràtics
Definir la divisió de poders en els sistemes democràtics
Enumerar les organitzacions internacionals més importants de les diferents zones del món
Conèixer l’origen i les finalitats de l’Organització de les Nacions Unides
Descriure la composició i les funcions dels òrgans principals de l’ONU
Enumerar les agències especialitzades i els programes principals de les Nacions Unides
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
Les formes d’organització política al llarg de la història
Règims polítics autoritaris i règims participatius
La democràcia
Les dictadures
Monarquia i república
Estat unitari
Estat federal
Estat regional o autonòmic
Les bases del sistema democràtic
Les eleccions
La divisió del poder
Les organitzacions internacionals
3
L’Organització de les Nacions Unides (ONU)
Els òrgans de l’ONU
Les agències especialitzades i programes de les Nacions Unides
PROCEDIMENTS
Observació i lectura d’organigrames
Lectura, comprensió i anàlisi de textos
Adquisició i aplicació de vocabulari històric i geogràfic específic
Elaboració, lectura i comentari d’esquemes i organigrames
Elaboració de síntesis a partir de fonts diverses
Intervenció en debats
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Respecte per les opinions dels altres
2. Valoració positiva del sistema democràtic i dels valors que recull
3. Estímul per a la participació política
4. Interès per les problemàtiques d’altres indrets del món i per la resolució dels conflictes internacionals
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Verificar que distingeixen els diferents règims polítics al llarg de la història i comprovar que expliquen
adequadament les característiques més rellevants dels diferents règims polítics.
Assegurar que diferencien correctament entre règims autoritaris i participatius, que descriuen les
característiques de les democràcies i que caracteritzen els règims dictatorials.
Verificar que expliquen de manera clara les diferències entre una monarquia i una república.
Assegurar que identifiquen els estats unitaris i els federals i comprovar que n’expliquen les característiques.
Constatar que identifiquen l’Espanya actual com un estat regional o autonòmic i que expliquen les
característiques de la seva organització política.
Comprovar que defineixen correctament les bases del sistema democràtic, que expliquen de manera
adequada la divisió de poders i valorar que assumeixen la participació en les eleccions com un element
fonamental dels règims democràtics.
Verificar que enumeren les organitzacions internacionals més importants de les diferents zones del món.
Comprovar que coneixen l’origen i les finalitats de l’Organització de les Nacions Unides, així com la
composició i les funcions dels seus òrgans principals, i que n’enumeren les agències especialitzades i els
principals programes.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Congrés dels Diputats: http://www.congreso.es
Presidència del Govern de l’Estat: http://www.la-moncloa.es
Ministeri d’Administracions Públiques: www.map.es
Resultats electorals a Espanya: http://www.elecciones.mir.es
Casa de Su Majestad el Rey de España: http://www.casareal.es
3
Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es
Generalitat de Catalunya: www.gencat.net
Institut d’Estadística de Catalunya: www.iedescat.net
Organització de les Nacions Unides (ONU): http://www.un.org
UNICEF: http://www.unicef.es
UNESCO: http://portal.unesco.org
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO):
http://www.fao.org/index_es.htm
L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://www.acnur.org
Organització Internacional del Treball (OIT): http://www.ilo.org/global/lang--es/index.htm
Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int/es
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines 8-15.
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).
Unitat 8: CATALUNYA I ESPANYA AVUI
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Descriure els principals paisatges de la península ibèrica: atlàntic, interior i mediterrani
Relacionar les activitats agropecuàries amb el paisatge i medi natural
Identificar les àrees de l’espai agrari de Catalunya: muntanya, litoral i interior
Fomentar actituds favorables cap a la defensa de la natura
Conèixer l’escassetat de recursos energètics i productes minerals de Catalunya i d’Espanya
Descriure la composició i la distribució del teixit industrial de Catalunya
Conèixer les característiques de la indústria espanyola
Destacar els desequilibris en la distribució de la producció industrial a Espanya
Enumerar els sectors energètics més importants, tant a Catalunya com a Espanya
Reconèixer el fort creixement del sector terciari
Destacar la importància del turisme
Situar les principals xarxes de transport
Destacar i valorar positivament la diversitat lingüística i cultural d’Espanya
Reconèixer els desequilibris territorials
Conèixer l’organització territorial de Catalunya
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
Els paisatges agraris d’Espanya: atlàntic, interior i mediterrani
L’espai agrari català: les àrees de muntanya, la franja litoral i les terres de l’interior
El sector energètic a Catalunya
La producció industrial catalana: característiques i localització
3
Sectors més destacats de la indústria catalana
Recursos i activitat industrial a Espanya: característiques i localització
Els serveis a Catalunya
La terciarització de l’economia espanyola
La xarxa de transports
El turisme
La diversitat lingüística i cultural d’Espanya
Els desequilibris regionals
L’organització territorial d’Espanya: les comunitats autònomes
La comarca com base de l’organització territorial de Catalunya
Els consells comarcals
Les regions de Catalunya
La societat actual
PROCEDIMENTS
1. Observació i anàlisi de fotografies
2. Confecció, lectura i anàlisi de mapes
3. Observació i anàlisi de diferents paisatges
4. Recerca d’informació a partir de fonts diverses
5. Lectura i comentari de textos
6. Elaboració de síntesis a partir de fonts diverses
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Interès per conèixer l’entorn més proper i comprendre i valorar aquest entorn
2. Preocupació pel repartiment desigual dels recursos
3. Coneixement i valoració de l’organització política de la nostra societat
4. Coneixement de la diversitat de la nostra societat
5. Solidaritat amb els sectors socials menys afavorits
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que descriuen els principals paisatges de la península Ibèrica i de Catalunya.
Verificar que relacionen les activitats agropecuàries amb el paisatge i el medi natural.
Valorar que assumeixen actituds favorables envers a la defensa de la natura.
Constatar que coneixen els recursos energètics i els productes minerals de Catalunya i d’Espanya.
Comprovar que descriuen correctament la composició i la distribució de la indústria a Espanya i a
Catalunya, així com que enumeren i localitzen els sector energètics més importants.
Constatar que reconeixen el fort creixement del sector terciari, tot destacant la importància del turisme, i
verificar que situen correctament les principals xarxes de transport.
Confirmar que destaquen i valoren positivament la diversitat lingüística i cultural d’Espanya i que reconeixen
els desequilibris territorials.
Constatar que coneixen l’organització territorial de Catalunya.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
3
RECURSOS TIC
Les administracions autonòmiques: http://www.map.es/enlaces/administraciones_autonomicas.html
Consells comarcals: http://www.admiweb.org/consells-comarcals-c107.htm
Conselh Generau d’Aran: www.aran.org
Generalitat de Catalunya: www.gencat.net
Ministeri d’Administracions Públiques: www.map.es
Institut d’Estadística de Catalunya: www.iedescat.net
Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es
Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: www.mityc.es
Mapa Interactiu d’Espanya. Ministeri d’Educació i Cultura:
www.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2002/mapa/index.htm
Estudis i estadístiques de comerç, turisme i consum a Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i
Consum: http://www.gencat.net/ctc/serveis/estudis_estadistiques/index.html
Mapes de tot el món: earth.google.com
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines 8-15.
Unitat 9: LA UNIÓ EUROPEA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Situar el continent europeu i assenyalar les seves característiques geogràfiques
Enumerar i situar els estats d’Europa
Descriure les característiques de la població europea
Analitzar el pes dels diferents sectors econòmics
Situar les grans regions econòmiques d’Europa
Descriure les característiques principals de la societat i de la cultura europees
Conèixer les diferències entre els estats i les regions d’Europa
Analitzar la distribució de la població a la Unió Europea
Descriure les diverses fases del procés de construcció de la Unió Europea, tot assenyalant les successives
ampliacions i els tractats que s’han firmat
Valorar positivament el procés de construcció europea
Comprendre els principals objectius de la Unió Europea
Identificar les principals institucions de la Unió Europea, tot explicant la seva composició i funcions
Descriure les característiques de la unió econòmica i monetària
Conèixer les grans línies de la política comuna europea
Explicar la política exterior i de seguretat
Apropar-se a la realitat europea, valorar positivament la seva diversitat i defensar els valors comuns
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
3
Els estats d’Europa
La demografia d’Europa
Els sectors econòmics
Les grans regions econòmiques
La societat i la cultura europees
Els estats i les regions de la Unió Europea
El procés de construcció europea: les ampliacions i els tractats
Les institucions principals: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el
Tribunal de Justícia
La unió econòmica i monetària: l’euro i el Banc Central Europeu
Les principals polítiques comunes: agrària, pesquera, comercial, social i regional
La política exterior i de seguretat
PROCEDIMENTS
Elaboració, lectura, anàlisi i interpretació de mapes de diferents característiques i escales
Interpretació i comentari de gràfics
Elaboració, lectura i comentari de taules estadístiques
Comparació de dades estadístiques entre els països membres de la UE
Lectura, comprensió i comentari de textos
Estudi d’esquemes
Recerca d’informació en fonts estadístiques
Adquisició i ús de vocabulari específic
Elaboració de síntesis a partir de diverses fonts
Intervenció raonada en debats
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Presa de consciència i preocupació per les desigualtats en la nostra societat
2. Interès per conèixer la Unió Europea, els seus principis i institucions
3. Valoració positiva de les diferències culturals dins els països de la Unió Europea
4. Assumpció dels valors democràtics
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Verificar que situen correctament el continent europeu i n’assenyalen les característiques geogràfiques.
Constatar que enumeren i situen els estats d’Europa i que coneixen les diferències entre estats i regions.
Assegurar que descriuen les característiques de la població europea i, en particular, que analitzen la
distribució de la població a la Unió Europea.
Comprovar que situen les grans regions econòmiques d’Europa i analitzen el pes dels diferents sectors
econòmics.
Observar que descriuen les característiques principals de la societat i de la cultura europees.
Assegurar que descriuen les diverses fases del procés de construcció de la Unió Europea, tot assenyalant
les successives ampliacions i els tractats que s’han firmat.
3
Confirmar que valoren positivament el procés de construcció europea i que comprenen els principals
objectius de la Unió Europea.
Constatar que identifiquen les principals institucions de la Unió Europea i que n’expliquen la composició i les
funcions.
Comprovar que descriuen correctament les característiques de la unió econòmica i monetària i que
coneixen les grans línies de la política comuna europea.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Europa, el portal de la Unió Europea: http://europa.eu
Parlament Europeu: http://www.europarl.es/
Comissió Europea: http://ec.europa.eu
Consell de la Unió Europea: http://www.consilium.europa.eu
Eurosta. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://epp.eurostat.ec.europa.eu
Comitè de les Regions de la Unió Europea: http://www.cor.europa.eu/es
Banc Europeu d’Inversions (BEI): http://europa.eu/institutions/financial/eib/index_es.htm
Comitè Econòmic i Social (CES): http://www.eesc.europa.eu/index_es.asp
Tribunal de Comptes Europeu: http://www.eca.europa.eu/index_es.htm
Defensor del Poble Europeu: http://www.ombudsman.europa.eu/home/es
Mapes de tot el món: earth.google.com
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial
Teide, 2005. Pàgines 8-15.
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).
Unitat 10: UN MÓN DIVERS I CANVIANT
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Entendre les llengües com a eina de comunicació i mitjà de transmissió cultural
Entendre una llengua com a manifestació d’identitat cultural i de cohesió
Conèixer la gran diversitat lingüística del món
Identificar les llengües majoritàries del planeta
Prendre consciència del perill d’extinció de moltes llengües minoritàries
Definir el concepte de cultura
Situar les grans àrees culturals del món
Descriure a grans trets les grans cultures del planeta
Interessar-se per les altres cultures i respectar la diversitat cultural
Definir els conceptes de creença, ateu, agnòstic, monoteista i politeista
Comprendre la diversitat del fenomen religió
Enumerar les religions més importants del món i situar-les en un mapa
Descriure les característiques principals i l’evolució de les grans religions
3
Relacionar les diferents cultures amb les religions
Ressaltar la importància de l’exploració de l’espai
Conèixer la revolució en l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i les seves conseqüències;
entendre la diversitat religiosa com a element definidor dels trets culturals de les societats humanes
Destacar els avenços científics més importants
Valorar els dilemes ètics del progrés científic
Conèixer els drets humans
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
Cultura i llengua
La diversitat lingüística
Les llengües dominants
Les llengües minoritàries i en perill d’extinció
La cultura
La diversitat cultural
Les grans àrees culturals del món
Creença i religió
Les grans religions del planeta
L’astrofísica
L’exploració de l’espai
El fons marí
Les noves fronteres
La revolució de la informació
Els avenços científics
Els dilemes ètics dels avenços científics
Noves problemàtiques, noves sensibilitats
Els drets humans
Les organitzacions no governamentals (ONG)
PROCEDIMENTS
Observació, anàlisi i comentari de mapes
Lectura i comentari de textos
Observació i interpretació de fotografies
Anàlisi i interpretació de sèries estadístiques i gràfics
ACTITUDS, VALORS I NORMES
Valoració positiva de totes les llengües del món com a factors de comunicació i identitat dels grups humans
Respecte i interès per la diversitat de manifestacions culturals
Respecte envers la diversitat religiosa
CRITERIS D’AVALUACIÓ
3
Constatar que entenen les llengües com a eina de comunicació i mitjà de transmissió cultural i com una
manifestació d’identitat cultural i de cohesió.
Verificar que coneixen la gran diversitat lingüística del món, que n’identifiquen les llengües majoritàries i que
prenen consciència del perill d’extinció de moltes llengües minoritàries.
Comprovar que defineixen de manera adequada el concepte de cultura.
Observar que situen les grans àrees culturals del món i que en descriuen les característiques principals.
Verificar que defineixen els principals conceptes religiosos i que comprenen la diversitat del fenomen
religiós.
Constatar que enumeren les religions més importants del món, que les situen en un mapa i que descriuen
les característiques principals de cadascuna.
Comprovar que coneixen i valoren la revolució en l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i les
seves conseqüències.
Observar que coneixen la importància dels avenços científics més importants i dels avenços en l’exploració
de l’espai.
Valorar que es plantegen els dilemes ètics del progrés científic.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
· Les religions del món: http://www.aularagon.org/files/espa/Atlas/religiones.htm
· Institut de Llengües i Cultures del Món: http://www.lenguasdelmundo.com
· Promotora Espanyola Lingüística: http://www.proel.org/mundo.html
· Babel: http://alis.isoc.org
· UNESCO: http://portal.unesco.org/es
· La Santa Seu (el Vaticà): http://www.vatican.va
· Agència Internacional de l’Energia Atòmica: www.iaea.org
· Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR): www.acnur.org
· Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org
· Organització Mundial de la Salut (OMS): www.who.int/es/index.html
· Intermón-Oxfam: http://www.intermonoxfam.org
· Metges sense Fronteres (MSF): www.msf.es
· Pobles de l’Amazònia: www.amazonia.org.br
ALTRES
· Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món.
Editorial Teide, 2005. Pàgines 8-15.
· Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).
Unitat 11: LES GRANS REGIONS DEL MÓN (I)
OBJECTIUS
1- Analitzar l’evolució i la situació actual d’alguns països i regions del planeta
3
2- Cercar informació rellevant d’aspectes geoeconòmics
3- Identificar i descriure alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual
4- Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres,
fitxes), les dades obtingudes gràcies a l’ús de fonts d’informació diverses
5- Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual
6- Conèixer les característiques polítiques i econòmiques d’alguns països del Nord: els Estats Units,
el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud
7- Reconèixer el paper de lideratge econòmic dels Estats Units
8- Destacar la posició de Rússia en l’àmbit dels estats exsoviètics
9- Identificar les característiques del sistema polític i econòmic de la Xina
10- Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor
11- Fer correlacions de diversos tipus d’informació
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I CONCEPTES CONCEPTUALS
1. Els Estats Units
2. El Canadà
3. Austràlia
4. Nova Zelanda
5. El Japó
6. Corea del Sud
7. Rússia
8. Els estats exsoviètics
9. La Xina
PROCEDIMENTS
1- Lectura i interpretació de mapes
2- Adquisició i aplicació de vocabulari específic
3- Lectura i interpretació de documents escrits
4- Recerca d’informació específica, recollida de diferents mitjans
5- Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents informacions
6- Elaboració i interpretació de dades estadístiques
7- Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents regions del planeta
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1- Actitud de tolerància i antidogmatisme
2- Preocupació per la correcta presentació del treball
3- Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions
4- Interès per compartir diferents tipus d’informació
5- Interès per conèixer les diverses realitats socials i culturals del nostre planeta
CRITERIS D’AVALUACIÓ
3
Comprovar que identifiquen i descriuen alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual i
que analitzen l’evolució i la situació actual d’alguns països.
Assegurar que cerquen informació rellevant d’aspectes geoeconòmics i que sistematitzen i ordenen,
mitjançant diferents tipus de registre, les dades obtingudes gràcies a l’ús de fonts d’informació diverses.
Observar que analitzen i interpreten diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual.
Comprovar que coneixen les característiques polítiques i econòmiques d’alguns països del Nord: Estats
Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Corea del Sud.
Constatar que reconeixen el paper de lideratge econòmic dels Estats Units.
Verificar que destaquen la posició de Rússia en l’àmbit dels estats exsoviètics.
Confirmar que identifiquen les característiques del sistema polític i econòmic de la Xina.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
· Organització de les Nacions Unides (ONU): www.un.org
· Nacions Unides. Manteniment de la pau. Cascos blaus: www.un.org/spanish/peace/dpko/index.asp
· Pàgina oficial del Mercosur: http://www.mercosur.int/msweb/
· Guia geogràfica per disposar de dades i seguir l’actualitat de diferents països:
www.guiadelmundo.org.uy
· Departament d’Assumptes Polítics de les Nacions Unides:
http://www.un.org/spanish/Depts/dpa/normal.htm
· Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/
· Informació de tipus geoestratègic i geopolític a escala mundial: www.globalsecurity.org
· Revista electrònica de política internacional: http://diplomaticnet.com/es/
· Dades sobre diferents països: www.guiadelmundo.org.uy
· Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org
· Dades i estadístiques del Banc Mundial (pàgina en castellà, però la major part de les sèries
estadístiques estan en anglès): http://www.bancomundial.org/datos/
· Mapes de tot el món: earth.google.com
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món). Editorial
Teide, 2005. Vegeu les pàgines 63 (Àfrica), 71 (Àsia) i 83 (Amèrica).
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 6, dedicat a les regions del món.
Unitat 12: LES GRANS REGIONS DEL MÓN (II)
OBJECTIUS
Localitzar i caracteritzar alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual
4
Analitzar l’evolució i la situació actual dels països i regions del planeta següents: l’Índia, el sud-est asiàtic, el
món islàmic, l’Àfrica negra i l’Amèrica Llatina
Cercar informació rellevant sobre aspectes culturals, econòmics i polítics de les zones estudiades
Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes), les
dades obtingudes gràcies a l’ús de diverses fonts d’informació
Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual
Conèixer alguns dels conflictes del món d’avui, concretament de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina
Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor
Fer correlacions de diversos tipus d’informació
CONTINGUTS
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
L’Índia
El sud-est asiàtic
El món islàmic
L’Àfrica negra
L’Amèrica Llatina
PROCEDIMENTS
Lectura i interpretació de mapes
Adquisició i aplicació de vocabulari específic
Lectura i interpretació de documents escrits
Recerca d’informació específica, recollida de diferents mitjans
Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents informacions
Elaboració i interpretació de dades estadístiques
Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents regions del planeta
ACTITUDS, VALORS I NORMES
Actitud de tolerància i antidogmatisme
Preocupació per la correcta presentació del treball
Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions
Interès per compartir diferents tipus d’informació
Interès per conèixer les diverses realitats socials i culturals del nostre planeta
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que saben localitzar geogràficament els països i les regions que s’estudien en la unitat didàctica.
Veure si coneixen els trets demogràfics, socials i econòmics que defineixen l’Índia.
Confirmar que coneixen les característiques d’una regió tan diversa com el Sud-est asiàtic, fent especial
incidència en la transformació que ha viscut la zona en els darrers decennis.
Verificar els seus coneixements sobre el món islàmic, l’auge del fonamentalisme islàmic i el protagonisme
del petroli.
Veure si reconeixen els trets que caracteritzen l’Àfrica negra: pobresa, estancament econòmic i inestabilitat
política.
4
Observar si saben explicar l’evolució de l’Amèrica Llatina en els darrers temps, posant de relleu tant els
aspectes positius (l’avenç de la democràcia) com els negatius (profundes diferències socials i
econòmiques).
Comprovar que coneixen i saben localitzar geogràficament alguns dels conflictes del món d’avui.
Valorar la recerca d’informació sobre aspectes culturals, econòmics i polítics de les zones estudiades.
Assegurar-se que utilitzen amb correcció el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.
RECURSOS COMPLEMENTARIS
RECURSOS TIC
Organització de les Nacions Unides (ONU): www.un.org
Nacions Unides. Manteniment de la pau. Cascos blaus: www.un.org/spanish/peace/dpko/index.asp
Pàgina oficial del Mercosur: http://www.mercosur.int/msweb/
Guia geogràfica per disposar de dades i seguir l’actualitat de diferents països: www.guiadelmundo.org.uy
Departament d’Assumptes Polítics de les Nacions Unides: http://www.un.org/spanish/Depts/dpa/normal.htm
Bases de dades polítiques dels països americans: http://pdba.georgetown.edu/
Fundació CIDOB (molt interessant la secció «Observatori de crisis»: www.cidob.org
Informació sobre pobles indígenes: http://www.oit.or.cr/mdtsanjo/indig/
Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/
Informació de tipus geoestratègic i geopolític a escala mundial. www.globalsecurity.org
Revista electrònica de política internacional: http://diplomaticnet.com/es/
Organització dels Estats Americans (OEA): www.oas.org
Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR): www.acnur.org
Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org
Dades i estadístiques del Banc Mundial (pàgina en castellà, però la major part de les sèries estadístiques
estan en anglès): http://www.bancomundial.org/datos/
Mapes de tot el món: earth.google.com
ALTRES
Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món). Editorial
Teide, 2005. Vegeu pàgines 63 (Àfrica), 71 (Àsia) i 83 (Amèrica).
Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per
realitzar pràctiques cartogràfiques.
Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:
Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 6, dedicat a les regions del món.
4