Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA Context històric: Ens trobem davant un període on l'economia no era gaire favorable a Espanya, i per tant hi havien conflictes socials. I la població estava descontenta. I un problema més afegit van ser els partits polítics i les associacions que s'hi van crear de dretes. El període econòmic desfavorable va ser provocat per la gran depressió econòmica mundial, a més la crisi va aturar l'emigració a Amèrica i agreujà els problemes interns de l'economia espanyola. Les reformes que el govern havia promès eren massa lentes i va provocar la impaciència dels treballadors, es van fer vagues i van haver-hi insurreccions de pagesos, i això va provocar el desgast del govern d'Azaña. A més, aprofitant aquesta situació desfavorable, i descontents per les reformes, els partits amb ideologia de dretes es van aliar i reorganitzar.
33
Embed
11.8 Els problemes de la coalició republicanosocialista, A. Planas, M. Pérez i M. Vega
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA
Context històric:
Ens trobem davant un període on l'economia no era gaire favorable a Espanya,
i per tant hi havien conflictes socials. I la població estava descontenta. I un
problema més afegit van ser els partits polítics i les associacions que s'hi van
crear de dretes.
El període econòmic desfavorable va ser provocat per la gran depressió
econòmica mundial, a més la crisi va aturar l'emigració a Amèrica i agreujà els
problemes interns de l'economia espanyola.
Les reformes que el govern havia promès eren massa lentes i va provocar la
impaciència dels treballadors, es van fer vagues i van haver-hi insurreccions de
pagesos, i això va provocar el desgast del govern d'Azaña.
A més, aprofitant aquesta situació desfavorable, i descontents per les reformes,
els partits amb ideologia de dretes es van aliar i reorganitzar.
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
4.1. Una conjuntura econòmica desfavorable
Document 1
Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 256
Aquesta font és un text històric, concretament un fragment del llibre Causas de
la guerra de España, de Manuel Azaña, que va escriure el 1939 i es va publicar
el 1986. És una font primària de caràcter polític.
Manuel Azaña (1880-1930) va néixer a Alcalá de Henares, es va doctorar en
Dret i va entrar per oposició en la funció pública. Es va interessar de molt jove
per la política i va conrear l’assaig, la literatura i el periodisme. Va ser un dels
pilars de la Segona República, de la qual va ser cap de govern i president. Es
va exiliar després de la Guerra Civil i va morir a França l’any 1940.
El text parla de l’inici de la Segona República i de les conseqüències de la crisi
del 29 als Estats Units, a causa de l’esfondrament de la Borsa de Nova York el
1929. Aquesta crisi va incidir menys en l’economia d’Espanya que els demés
països ja que mantenia unes relacions més estretes en el comerç internacional.
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
Però igualment, com que aquesta crisi va afectar mundialment, a Espanya no
va produir-se cap creixement econòmic.
També es va aturar l’emigració a Amèrica, que era una forma de fugir de l’atur
(sobretot a Galícia i Andalusia) i va agreujar els problemes interns en
l’economia espanyola, com l’atur agrícola, el repartiment desigual de la terra, la
poca competitivitat internacional, etc.
A tots aquests problemes també s’hi van afegir altres problemes derivats de la
nova política econòmica republicana. El creixement dels salaris industrials i
agrícoles decretats pel primer bienni, va tenir alguns efectes positius com el
mateix augment de la renda dels treballadors i l’augment de la demanda de
béns de consum, però a la vegada va tenir efectes molt negatius ja que aquest
creixement no anava acompanyat d’un creixement en la productivitat, cosa que
va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar el
descontentament dels empresaris i els propietaris agrícoles. Per tant, la
inversió en propietat privada es va enfonsar (sobretot fins al novembre del
1933, quan la coalició republicana i socialista va ser derrotada a les eleccions).
El govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per
reduir el dèficit econòmic i aconseguir un equilibri en els pressupostos de
l’Estat. Però la disminució en la inversió pública va tenir efectes negatius en els
sectors de béns d’inversió i en la creació de nous llocs de treball.
El text tracta sobre les conseqüències de la crisi, tal com diu el títol, els
problemes de la nova República. Es van haver de tancar molts negocis,
explotacions mineres, indústries, etc. perquè ja no funcionaven a causa de la
crisi econòmica a l’inici de la nova forma de govern. Parla de que l’Estat va
haver d’intervenir per resoldre els problemes més urgents, però totes les seves
intervencions eren mal vistes per la seva lentitud. I les seves suposades
intervencions mai donaven resultats.
En conclusió, amb el crac del 29, que va coincidir amb el canvi de govern a
Espanya es va produir una gran crisi econòmica, que també va afectar
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
mundialment. L’Estat hi va voler intervenir, optant per una disminució de la
despesa pública, però les intervencions de l’Estat no eren ben vistes perquè no
hi havia canvis cap a millor.
DOCUMENT 2:
Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 256
Aquesta font és un gràfic de barres on es representen les disminucions de les
exportacions entre el 1929 i el 1935 a Xile, Brasil, Argentina, Dinamarca,
Espanya i Portugal. És una font secundària ja que va ser elaborada l’any 1967,
més tard de l’època que es tracta. A l’eix de coordenades hi ha els valors en
forma de percentatges i a l’eix d’abscisses, els diferents països esmentats
anteriorment. El primer, Xile, és el país amb una major disminució
d'exportacions, concretament amb un 80%; Argentina, amb un 65%
aproximadament; Brasil, amb una disminució del 60%; Dinamarca, amb una
disminució del 55% aproximadament; Portugal, amb un 45% aproximadament; i
Espanya, amb un 30%.
Es pot observar que Espanya és el país amb menys disminució de les
exportacions, només amb un 30%, quan als altres països disminueix molt més.
Aquesta petita disminució és causada per les poques relacions de comerç que
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
tenia Espanya amb els Estats Units. Els altres països, sobretot el ja que estava
dins del comerç internacional, però no mantenia tantes relacions amb els Estats
Units com els altres països. Per tant, com que la crisi va ser als Estats Units, a
Espanya no afecta tant directament.
En conclusió, a Espanya no va afectar tant la crisi com a altres països que
tenien més relacions comercials amb els Estats Units, per això les exportacions
disminuïren menys.
DOCUMENT 3
Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 257
Aquesta font és un gràfic lineal que tracta del nombre de vagues a Espanya
des del 1931 fins el 1936, en milions, la línia vermella; i de les jornades
perdudes en els mateixos anys, en color vermell.
És un gràfic lineal on es representa aquesta evolució en milions a l'eix de
coordenades de les jornades perdudes i nombres en l’eix de coordenades de
les vagues, i els diferents anys a l'eix d’abscisses. Es pot observar que del
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
1931 al 1932 hi ha una petita disminució de les vagues i les jornades perdudes;
del 1932 al 1933 augmenten totes dues; del 1933 al 1934 les jornades
perdudes disminueixen i la línia no segueix els següents anys; en canvi les
vagues disminueixen fins el 1935 i fins el 1936 tornen a augmentar
considerablement.
Del 1931 al 1933 hi ha el bienni reformista, és a dir, el govern d’esquerres.
Francisco Largo Caballero va ser el socialista que va proposar aquestes
reformes laborals per millorar-ne les condicions. Es va aprovar la llei de
contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la Llei de jurats
mixtos, que els atorgava un poder d’arbitratge vinculant en cas de desacord, i
set dies de vacances pagades. Es va estimular l’augment de salaris i la creació
d’assegurances socials. També es va establir la setmana laboral de 40 hores i
es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines
del camp. Aquestes reformes van semblar bé als sindicats i als treballadors, tot
i que no estaven totalment satisfets, però van provocar la irritació de les
organitzacions patronals, que van mirar d’impedir-ne la promulgació i van
aconseguir frenar alguns projectes, com el de la intervenció obrera en les
empreses. Tots aquests fets es poden relacionar amb l’augment de les vagues i
de les jornades perdudes.
La disminució entre l’any 1933 i el 1935 es pot relacionar amb l’entrada del
govern de les dretes, amb Lerroux al capdavant. Aquest període, anomenat
bienni conservador, destaca per la paralització de les reformes dels partits
esquerrans. En relació amb els treballadors, es va atorgar llibertat total de
contractació, cosa que va fer que els salaris dels jornalers baixessin. També va
fixar la devolució de les terres a la noblesa i va anul·lar la cessió de terres mal
conreades, etc. Es va produir una radicalització del PSOE i de la UGT a causa
de l’obstrucció que estaven patint les seves reformes. El més esquerrà, Largo
Caballero, va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va
propugnar la revolució social apropant-se així a les posicions anarquistes.
Consegüentment, es va produir una proliferació de vagues i conflictes sobretot
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
el 1934. Però com que estaven prohibides i hi havia molta repressió, s’hi
observa una disminució.
A partir del 1935, l’any en què va esclatar una forta crisi en el govern dels
radicals, va començar a governar el Front Popular, que pretenia tornar a aplicar
les reformes que els radicalcedistes havien suspès. Però aquests no hi estaven
gens d’acord, i la Falange Española va fomentar un clima d’enfrontament civil i
de conspiració política.
En conclusió, durant aquesta època va haver-hi gent en desacord, per tant
sempre van haver-hi reivindicacions o vagues.
DOCUMENT 4
Font 2: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 296
Aquesta font és una taula de dades extreta del llibre La República. La era de
Franco de R. Tamames. És una font secundària, ja que l’any d’elaboració no
coincideix amb els anys de la Segona República.
Ramón Tamames és un economista i polític espanyol que va néixer a Madrid el
1933. Va entrar en política ingressant al PCE. Més tard va abandonar el PCE, i
el 1984 va fundar la Federació Progressista i va participar en la creació
d’Izquierda Unida, sent elegit diputat. El 1987 la FP va abandonar la IU i el
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
1989 Tamames va abandonar la direcció d’aquest partit i va ingressar al Centro
Democrático y Social, i poc temps després va abandonar la política.
L'any 1929 va ser l'any en que la borsa de NY va fer fallida i amb aquesta es
van arruinar milers de persones, i moltes empreses van haver de tancar. Els
estats Units eren la poténcia econòmica més forta de tot el món, per això va
donar ajudes en forma de préstecs als països perdedors de la primera guerra
mundial i als més necessitats. Després del crac va arribar la gran depressió, la
crisi dels anys 30, i amb aixó els països que estaven vinculats amb els Estats
Units també la van patir. Com a conseqüència de la fallida de les empreses a
causa de la crisi es van patir els efectes de l’increment de l’atur forçós obrer,
que va constituir un factor molt significatiu en la societat. A Espanya no va
funcionar l’assegurança d’atur forçós, la qual cosa va col·locar els obrers
aturats en una situació pèssima. L’Estat es va limitar a ajudar modestament les
mútues obreres en les quals els treballadors havien entrat voluntàriament. Però
a Espanya no va afectar tant com a altres països més vinculats amb els Estats
Units.
En conclusió, a causa del tancament d’indústries i negocis, etc., es va produir
l’atur, que s’anomena forçós perquè no hi havia cap altra sortida, els
treballadors s’havien de quedar sense feina pel tancament de tots aquests
establiments.
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
4.2. La conflictivitat social
DOCUMENT 5:
Font: llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 257
El document és una fotografia del llibre text que tracta sobre els grups de
minaires que van ser detinguts durant les revoltes de l’Alt Llobregat al gener de
1932.
Es tracta d’una font primària ja que va ser feta en aquell moment de la història
en que es basa. Com he dit, podem observar un grup de minaires, els quals els
distingim per la vestimenta que porten, destartalada i senzilla, lligats amb
cordes i dirigits per la intervenció de la força pública (guàrdia civil i guàrdia
d'assalt amb els seus respectius uniformes) a causa dels actes revolucionaris
produïts per la societat més afectada, és a dir, treballadors, els qual estaven en
contra de la seva penosa situació en quan a les condicions laborals.
La reforma agrària espanyola promulgada pel govern de la Segona República
(setembre del 1932) amb la intenció d’establir un conjunt de mesures polítiques
i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment
per mitjà de canvis en el repartiment de la propietat de la terra, desfermà
Mireia Pérez LloverasAlicia Planas VargasMònica Vegas Montes
l'oposició violenta dels treballadors degut al seu caràcter massa moderat i lent.
Aquests actes revolucionaris, com hem dit, van ser fruit del descontentament
per part dels treballadors que es va produir a la Segona República a partir de
1930 atès que l’atur era molt alt i que els propietaris agrícoles es negaven a
qualsevol negociació. Per tant, això va portar a la realització de diverses
vagues, insurreccions i ocupacions de terres per a reivindicar i aconseguir els
drets dels treballadors. L’any 1932, els anarquistes van propiciar una
sublevació de minaires a Catalunya (Alt Llobregat) i, l’any 1933, de jornalers a
Andalusia (Casas Viejas). Sabem que aquest aixecament a l’Alt Llobregat fou
una derivació d'una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i
convertida en general (18 i 19 de gener). Algunes d’aquestes revoltes van
provocar assalts als ajuntaments, incendis de cortijos i registres de la propietat,
ocupació de terres i la proclamació del comunisme llibertari. Aquest és una
ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria
de confondre amb aquest. Defensa l'igualitarisme, l'abolició dels diners, i la
introducció de l'economia del regal per a facilitar el compartiment de béns. Al
comunisme llibertari el benefici no existeix. La intervenció de la força pública
provocava enfrontaments violents, que acabaven amb morts i ferits a tots dos
bàndols: Casas Viejas (Cadis), Arnedo (La Rioja) i Castilblanco (Badajoz).
La fotografia ens presenta en el primer pla als minaires guiats i dirigits per la
guàrdia civil i la guàrdia d’assalt que es troben al darrere d’aquests, en un
segon pla. Els detinguts van lligats i això ens permet imaginar-nos aquesta
detenció que els hi fan. Es troben en una muntanya, segurament en les
proximitats d’alguna mina a la qual hi treballaven. Sembla ser que alguns
d’aquests minaires estan dolguts ja que algun d’ell a la fotografia mira cap al
terra amb desànim.
Considero que l’autor va fer aquesta fotografia per deixar constància dels fets
que es produïen en aquella època i perquè ens fem a la idea d’aquestes
detencions de minaires molt freqüents. Considero, també, que possiblement la
seva intenció era mostrar amb aquesta fotografia un element de denúncia